ORACIÓ SUBORDINADA SUBSTANTIVA    Equival a un  substantiu  i és per això que pot realitzar les mateixes funcions que aquest: Exemple:  La professora vol  la veritat . CD La professora vol  que li diguis la veritat . Orac.subor.subst. CD La professora vol  saber la veritat . Orac.subor.subst. CD Pot presentar la següent  estructura : ➩  Que + oració  :   (COMPLETIVA)  Espero  que balli amb mi . ➩  Oració infinitu :   (D’INFINITIU)  Vol  conèixer els fets . ➩  Prepos. + orac. infinitiu :  (D’INFINITIU)  Parlàvem  d’anar a Girona . ➩  Què  (pronom interrogatiu + oració):  (INTERROGATIVA) No sé  què passa . ➩  Si/com/quan + oració :  (INTERROGATIVA) Digueu-li  si en vol .  Pregunta-li  com hi anirà . Preguntava  quan vindria a recollir-la. ➩  El que/ (el) qui + oració:   (RELATIVA) Qui no vulgui venir  és lliure de fer-ho.
ORACIÓ SUBORDINADA SUBSTANTIVA En tots els casos anteriors podem substituir l’oració subordinada per un  substantiu . Pel fet d’actuar com un substantiu, l’ oració subordinada substantiva  pot realitzar, respecte de l’oració principal, les mateixes  FUNCIONS   que un substantiu en les oracions simples: ➯  Subjecte :  M’agrada [ sortir de nit] . T’interessa [ que parli] . ➯  Complement directe : Vols [ ballar amb mi] ? Em pregunto [ si n’està al corrent]. ➯  Complement atribut  (o atributiu): El seu desig és  anar de viatge a Egipte . La meva impressió és  que no s’adona del mal que ha fet . ➯  Complement preposicional : (o complement de règim verbal) No t’oblidis [ d’obrir d’hora] . Confiava [ que li tornaria el llibre] .
ORACIÓ SUBORDINADA SUBSTANTIVA CANVI  I CAIGUDA DE PREPOSICIONS −  La  preposició EN   canvia a  A   davant d’infinitiu: Pensa en  tornar-me el llibre.   (incorrecta) Pensa a  tornar-me el llibre.   (correcta) Confia en  recuperar tot allò.  (incorrecta) Confia a  recuperar tot allò.   (correcta) −  La  conjunció QUE  no pot anar  mai   precedida d’una preposició, per tant, la preposició  cau   en aquests casos: No t’oblidis  de la novel.la . (oblidar-se d’alguna cosa) No t’oblidis  de que has de comprar la novel.la   (incorrecta) No t’oblidis  que has de comprar la novel.la .   (correcta)

Oració Subordinada Substantiva

  • 1.
    ORACIÓ SUBORDINADA SUBSTANTIVA Equival a un substantiu i és per això que pot realitzar les mateixes funcions que aquest: Exemple: La professora vol la veritat . CD La professora vol que li diguis la veritat . Orac.subor.subst. CD La professora vol saber la veritat . Orac.subor.subst. CD Pot presentar la següent estructura : ➩ Que + oració : (COMPLETIVA) Espero que balli amb mi . ➩ Oració infinitu : (D’INFINITIU) Vol conèixer els fets . ➩ Prepos. + orac. infinitiu : (D’INFINITIU) Parlàvem d’anar a Girona . ➩ Què (pronom interrogatiu + oració): (INTERROGATIVA) No sé què passa . ➩ Si/com/quan + oració : (INTERROGATIVA) Digueu-li si en vol . Pregunta-li com hi anirà . Preguntava quan vindria a recollir-la. ➩ El que/ (el) qui + oració: (RELATIVA) Qui no vulgui venir és lliure de fer-ho.
  • 2.
    ORACIÓ SUBORDINADA SUBSTANTIVAEn tots els casos anteriors podem substituir l’oració subordinada per un substantiu . Pel fet d’actuar com un substantiu, l’ oració subordinada substantiva pot realitzar, respecte de l’oració principal, les mateixes FUNCIONS que un substantiu en les oracions simples: ➯ Subjecte : M’agrada [ sortir de nit] . T’interessa [ que parli] . ➯ Complement directe : Vols [ ballar amb mi] ? Em pregunto [ si n’està al corrent]. ➯ Complement atribut (o atributiu): El seu desig és anar de viatge a Egipte . La meva impressió és que no s’adona del mal que ha fet . ➯ Complement preposicional : (o complement de règim verbal) No t’oblidis [ d’obrir d’hora] . Confiava [ que li tornaria el llibre] .
  • 3.
    ORACIÓ SUBORDINADA SUBSTANTIVACANVI I CAIGUDA DE PREPOSICIONS − La preposició EN canvia a A davant d’infinitiu: Pensa en tornar-me el llibre. (incorrecta) Pensa a tornar-me el llibre. (correcta) Confia en recuperar tot allò. (incorrecta) Confia a recuperar tot allò. (correcta) − La conjunció QUE no pot anar mai precedida d’una preposició, per tant, la preposició cau en aquests casos: No t’oblidis de la novel.la . (oblidar-se d’alguna cosa) No t’oblidis de que has de comprar la novel.la (incorrecta) No t’oblidis que has de comprar la novel.la . (correcta)