Presentació de l’Oració Subordinada Substantiva amb exercicis.

1. L’oració
subordinada
substantiva
S I N T A X I S
Paula Gómez & Paula Garcia

2. Ìndex
Index
1.
Què és una oració subordinada
substantiva??
2.
Com s’introdueixen??
3.
Verbs que solen introduir-les.
4.
Funcions dins de l’oració.
5.
Tipus d’oracions subordinades
substantives.
6.
Conclusió i pràctica.
7.

3. Què és l’oració
subordinada
substantiva?
Definició:
Oració subordinada que actua
com un substantiu dins de l'oració
principal.
Exemple 1
Donava el berenar a qui anava a sa casa. (als xiquets)
Exemple 2
No coneixíem com havia sigut el passat. (el passat)
Exemple 3
Recordaré tota la vida el que m’ensenyà la iaia. (les seues
receptes).
P E R E X E M P L E :
identifica on és la subordinada substantiva:
El llibre que m'has donat és molt interessant..
Sortirem quan acabi de ploure.
Em fa feliç que t'hagi agradat el regal.
A C T I V I T A T :

4. Com
s’introdueixen?
Conjunció que.
Conjunció si.
Pronoms qui, què.
Adjectius o pronoms qui, quant.
Adverbis quan, com, on.
Pronoms relatius que, qui.
Verbs que solen
introduir-les
Verbs que requereixen un complement
que complemente el seu significat, com
ara verbs de pensament, percepció,
voluntat, desig, necessitat, , etc.

5. Funcions dins
de l’oració CN → Tinc la certesa que guanyarem.
Subjecte → És important que vingues.
CD → Vull que escoltes.
Complement de règim → Depén de si plou.
Complement d’adjectiu → Estic segur que
ho faré.
CI → Ma mare sempre ajuda a qui és
amable amb ella.

6. Tipus d’oracions
subordinades substantives
R E L A T I U :
Introduïdes per un pronom relatiu: el
que, allò que, qui...
No tenen antecedent explícit (com en
una adjectiva), però el relatiu actua
com a nexe i com a element dins
l’oració.
Són oracions subordinades que, en lloc
de formular una pregunta directament,
transmeten una pregunta feta per una
altra persona.
Introduïdes per la conjunció "que" (mai
per un pronom relatiu).
No porten cap antecedent.
I N T E R R O G A T I V E S
I N D I R E C T E S
C O M P L E T I V E S :
Exemples:
El que dius no té sentit. → "el que dius" =
subjecte.
No entenc el que fas. → "el que fas" = CD.
Qui arribi primer guanyarà. → "qui arribi
primer" = subjecte.
Exemples:
Em pregunto si vindrà a la festa.
La pregunta directa seria: Vindrà a la
festa?
Exemple:
Sé que vindràs. → "que vindràs" = CD del
verb "sé".
És evident que s’equivoca. → "que
s’equivoca" = subjecte.
O R A C I Ó
D ' I N F I N I T I U :
Exemples:
Li ha costat molt prendre esta decisió.
(Subjecte.)
Desitjaria haver estudiat més.
(Complement directe.)
Et penediràs d’haver fet això. (Complement
de règim.)
Es pot considerar l'infinitiu com un
substantiu verbal, per la qual cosa
també pot fer funció de nucli d'una
oració subordinada substantiva.

7. Conclusió i
pràctica.
P E R A C A B A R

8. A C T I V I T A T :
identifica la funció de la subordinada substantiva:
Que vinguis puntual és imprescindible.
No sabien si havíem arribat.
El problema és que no volen escoltar.
Es van adonar que faltava algú.
Sempre insisteix que ho facis bé.
La seva proposta era que tothom hi participés.
Ens sorprèn que no ho hagi dit abans.

9. A C T I V I T A T :
Instruccions: Llegeix cada oració i indica quin tipus de subordinada substantiva hi ha.:
Que arribi tard no és cap novetat.
No entenc què vols dir exactament.
Volem saber on viuen ara.
Ha decidit marxar demà mateix.
No recordava quin llibre vas recomanar.
El que dius no té sentit.
T’agradaria vindre amb nosaltres?
Supose que tot anirà bé.