2. Normes d’ús del Musicograma
• La reproducció es realitza de forma automática.
• La durada de l’obra és de 6’15’’
• Durant aquest período, sisplau, no toque cap tecla (tot és automàtic).
• Disfruteu de l’audició!!!
3. Tema A
• L'inici el comença el piano marcant una harmonia sobre un pedal de do. El
tempo es lent i la figuració rítmica, de negre, és simple i constant. La
trompeta entra, en Piano, i va desenvolupant el que serà el motiu principal de
tot el tema A. Els últims dos compassos (18 i 19) són més moguts i
suggereixen al públic que no ha escoltat mai aquesta peça que alguna cosa
nova està a punt d'arribar.
4. Tema B
• Aquí la textura canvia radicalment. Ja no tenim la sensació de trobar-nos amb
un tempo estable degut a que la figuració rítmica, tant de la trompeta com del
piano, son totalment diferents respecte el tema A, donant com a resultat una
textura i harmonia molt més moguda, confusa i inquietant. El compositor no
buscava que la figura de desets i nonets ascendents que té el piano quadresin
amb els de tresets i sisets de la trompeta. Simplement és per "embrutar" la
textura i que el public tingui una sensació rítmica poc clara i definida. Aquest
efecte sembla parar al c.27, on la trompeta te un septet descendent, sense
acompanyament de piano, que dona la sensació que aquest efecte finalitza.
Tanmateix al compàs següent es reprèn aquesta textura fins al c.31.
5. Tema A
• Els primers quatre compassos són interpretats exclusivament pel piano en el
que modula el tema principal de l'obra per quintes fins arribar al c.35. A
partir d'aquí la trompeta s'hi afegeix en el que considero el punt àlgid
d'aquesta peça (c.36). Hi ha una breu cadència de trompeta (c.37) i també de
piano (c.38 a c.43) que porta al retorn del tema B.
6. Tema B
• Aquí la trompeta torna a agafar el motiu de tresets de l'anterior tema B. El
piano, en canvi, te una utilització molt més clara i definida tant rítmica com
harmònicament. Existeix un clar diàleg entre piano i trompeta en els
compassos 48 a 51) que porta a la trompeta, entre el c.60 i c.63, a realitzar
una figuració lligada d'escala cromàtica ascendent (amb fuses) per tal de
deixar sol al piano en els dos últims compassos d'aquesta secció, creant
d'aquesta manera una clara sensació de final de tema.
7. Tema A
• Ens trobem, novament, davant del tema inicial de l'obra però amb certes diferencies:
• L'acompanyament ja no està basat amb el pedal de Do del primer tema A.
• Rítmicament, el temps esta desplaçat i el piano ja no toca en els temps forts de cada compàs (com passa
al primer tema A) sinó desplaçat una corxera.
• "L'apoyatura" del primer tema A, al c.4, en aquesta "reexposició" no està tractada com a tal, ja que està
harmonitzada (c.71) i, per tant, forma part de l'acord
• A partir del c.73, l'acompanyament de piano format per la figuració de semicorxeres ascendents, pot
recordar a la trobada durant el Tema B.
• Podríem considerar que aquesta secció A és una mena de reflex d'algun dels motius
apareguts durant l'obra. El joc de textures entre el tema A i el B podien representar la lluita
entre dues idees contraposades: l'inconscient i el conscient, el bé i el mal, la calma i la
desesperació. Tots aquests conceptes, juntament amb la idea de contraposar dos conceptes
diferents entre sí, és molt característic de l'art Romàntic.
