39. Va passar del naturalisme auster de l'època sevillana i de les severes gammes terroses a la lluminositat dels grisos plata i blaus transparents de la maduresa.
40.
41.
42. El 30 d'agost el rei va posar per primera vegada per a Velázquez. Els esbossos presentats per Velázquez al rei van ser del seu grat, i més encara del gust d' Isabel de Borbó , la reina consort
46. El viatge d'estudis a Itàlia va ser autoritzat per Felip IV al juny i es va desenvolupar entre agost de 1629 i gener de 1631. Velázquez va partir amb grans mitjans econòmics-el sou assegurat i diners extra per al viatge-. Des de Barcelona, la comitiva d'Ambrosio Spínola en la qual anava integrat Velázquez, va arribar a Gènova, punt de partida del recorregut del pintor fins a Venècia, Velázquez va admirar als mestres del segle XVI i va copiar algunes obres de Tintoretto.
47. En direcció cap a Roma, es va aturar a Ferrara, Cento-on residia Guercino, un dels grans pintors italians del moment- amb els seus tresors, especialment les obres de Miguel Angel. A la tornada, Velázquez va embarcar a Nàpols. A Roma, principal part de viatge, Velázquez va comptar amb el suport del cardenal Francesco Barberini, per les gestions va ser seva estada en el mateix Vaticà. El cardenal havia estat a Madrid en 1620, es va interessar per l'arquitectura i va ser retratat malenconiós i sever per Velázquez, segons ha criticat Cassiano dal Pozzo. La incomoditat de l'allotjament i la proximitat de l'estiu li va fer posar els seus ulls en Villa Medici, la propietat del Gran Duc de Toscana, on, després d'algunes gestions diplomàtiques, va poder residir alguns mesos.
48. El 1630 Roma era el formiguer artístic del món i en ell, fins al més exquisit pintor de retrats del natural-títol amb que va ser presentat al Duc de Toscana-, hauria d'aprendre. El naturalisme sobrevivia en les manifestacions pintoresques dels bamboccianti i el classicisme romà-bolonyès posseïa la representació de l'art oficial. El desenvolupament de la pintura barroca, amb els seus cicles decoratius a la fresca va fer tornar la vista a Parma i Venècia, generant-se un corrent de neovenecianismo colorista i dinàmic, va impregnar manifestacions pictòriques. En aquest ambient es va desenvolupar l'obra de Pietro de Cortona, Poussin, Claudio Lorena, Bernini o el propi Velázquez. Apolo a la farga de Vulcà (La farga) i La túnica de José són les dues grans pintures fruit del primer viatge a Itàlia, pintades per pur delit personal.
49. El repertori d'ensenyaments acadèmiques que el pintor havia rebut a Sevilla, aparent i sistemàticament negades, es van renovar a Roma en aquestes dues composicions complexes, plenes de nus heroics, en exquisit equilibri i ben coordinada composició.Desapareixen les inconnexió antigues, encara visibles a Los borratxos, les expressions individuals de cada personatge reaccionant davant els esdeveniments, segons la teoria artística italiana. L'atmosfera unitària es vessa en amplis escenaris, desconeguts fins ara en Velázquez, i envolta suaument a les figures, allunyant-se definitivament del tenebrisme.
50. COMENTARI OBRA. La farga de Vulcà, (1630). Obra essencial per entendre la seva evolució en el seu primer viatge a Itàlia. L'atmosfera ha superat les limitacions del tenebrisme i els cossos es modelen en un espai real i no emergeixen en una ombra envoltant. La preocupació pel nu i la riquesa de les expressions suggereixen l'estudi del classicisme romà-bolonyès
54. Les línies predominants són les corbes, també utilitza colors càlids sobretot en el primer plà i colors més freds al segon, la part més iluminada de l'obra és la cara del princep i a la resta del quadre dona sensació de foscor. La pintura dóna sensació de repós tant per el princep com per els dos animals, per tant, el temps és estàtic. Durant aquesta època, el seu estil es basa en els retrats de la família reial. Té una funció decorativa i vol que la seva figura perduri en el temps. Aquest quadre, al igual que molts altres, van ser encarregats a Velàzquez per el rei Felip IV per decorar la torre de la Parada construida expressament per aquestes obres. L'imaginari que reflecteix és la importància de la família reial i la seva classe social. És un quadre molt important d'aquesta època de Velázquez, ja que la família reial era una peça essencial de la societat d'aquella època, i era un honor representar-los en un quadre.
57. El va realitzar el 1649 amb 50 anys per poder aconseguir escultures i pintures per el Felip IV per decorar el palau de Alcázar.
58. A Roma al 1950 va ser elegit membre de l'acadèmia de San Lucas i de la Congregazionde dei Virtuosi. Diego Velázquez 012.jpg La mulata, by Diego Velázquez.jpg
59.
60. Velázquez tenia com encàrrec acabar de decorar l‘Alcázar amb pintors frescos. Velázquez - Marte.jpg 0112vela.jpg
61.
62. Va viatjar buscant pintures de mestres antics, seleccionant pintures antigues per poder-les copiar. Diego Velázquez 057.jpg Diego Velázquez 065.jpg
63.
64.
65. Va realitzar 2 despullats femenins, probablement unes altres 2 venus, una d'elles en el inventari de bens per la
66.
67. El cardenal Camilo Astalli: podem veure al cardenal amb el tocat propi del seu càrrec amb una expressió que no arriba a comunicar res.
68. Juan de Pareja: el realitza perquè vol impressionar al papa Inocenci X en el quadre que pintarà després.
69. La venus del mirall: una de las pintures més reconegudes de Velázquez, i de la pintura del segle XVII.
70. Papa Inocencio X: s'ha dit que es el millor retrat de roma, va imposar el seu toc de novetat, sorprèn per la seva veracitat en aquest quadre dominant els tons vermells.
73. La tercera etapa de Madrid : Velázquez torna a Madrid el juny de 1651 després d'innombrables crides per part del rei. Per decorar una de les sales de l'Alcàsser amb motius mitològics va pintar quatre obres de les quals només queda una, "Mercuri i Argos". En aquesta etapa es suposa que també va pintar dues de les seves obres més conegudes. Es tenen dubtes sobre la data de la seva creació, però la majoria dels entesos pensa que va ser en aquests anys. Una de les obres més importants és "Les Hilanderas o Rondalla de Aracne" Al 1656 realitza el que tots estan d'acord a anomenar "la seva obra mestra": "Les Meninas". En aquesta època els seus deures com a cortesà li ocupen tant de temps que moltes de les repeticions dels retrats més o menys oficials se les s'encarregava al seu gendre, el pintor anomenat Mall. El 1659, quan tenia seixanta anys, i després de vèncer algunes dificultats amb la noblesa d'aquell temps, Velázquez és nomenat cavaller de Santiago, el que ho encastella al capdamunt de la vida social espanyola. Velázquez mor, després d'una curta malaltia, el 6 d'agost de 1660. Després de la seva mort, alguns enemics que es va anar fent en vida el van acusar d'haver-se enriquit amb diners de la corona. Els seus béns van ser confiscats, però després d'algunes investigacions, Velázquez va quedar net de culpa. La seva devoció per Itàlia fa pensar que estava una mica constret davant la forma de vida en l'Espanya del segle XVII, davant les obligacions palatines i de la pintura, que anhelava una mica de llibertat. Aquesta llibertat la va demostrar en els traços de la seva pintura.
74.
75. Les filadores: Les filadores és un dels quadres més importants de Velàzquez de la tercera etapa a Madrid, les filadores va ser pintat al 1658, medeix 222cm x 293cm. És una pintura de Velazquez, està feta a l’oli i sobre tela. En un primer pla tenim a la jove Aracne, que és la que està d’esquenes i que treballa molt àgilment; a l'esquerra, fingint ser una anciana, la deessa Minerva que fa servir la filadora, al fons hi podem observar a les mestresses de la casa i al seu darrere hi ha un tapís, al costat de les dones podem veure-hi també un instrument. En aquesta pintura hi predomina majoritàriament la linia corba ja que on estàn situades les filadores està ple d’objectes obalats, els colors són freds i la llum es irreal ja que capta la llum natural distribuint-la de manera homogènia. L’obra està en moviment perquè com podem veure, Minerva com que treballa mol ràpid sembla que tingui sis dits, i una de les altres dones, la cual fa servir la filadora fa girar la roda molt ràpid i sembla que estigui en moviment, aquets detalls són els que Velazquez a volgut plasmar a la pintura. El seu tema és domèstic ja que mostra una escena cuotidiana, també podem dir que la seva funció és decorativa. Aquesta pintura va ser encarregada per a Pedro Arce.
![Biografia ,[object Object]]()