Mutants, d'Ovidi a la ciéncia ficció contemporània

1. Metamorfosis i mutants a
través de la literatura

2. La versió dels mites que utilitzem és la d’Ovidi.
Les Metamorfosis
 Són quinze llibres
 Recullen els mites grecollatins
 El mite ha estat recreat en múltiples
relats de factures diverses:
modernament a través del còmic, el
cinema i el video.
 El relat literari ha estat reescrit en
pàgines escollides de totes les
literatures

3. •Un dels exercicis de comentari que fem en aquesta
assignatura és la comparació entre el mite de Píram i
Tisbe que escriu Ovidi a Les Metamorfosis i la versió del
mite que en fa Shakespeare a Romeu i Julieta.
•Utilitzem el comentari que Eric Auerbach fa de Romeu i
Julieta per adonar-nos que a l’època de Shakespeare
s’utilitzaven els procediments de la mimesi (imitació) i
que el món que reflecteix l’obra és el dels cavallers i
senyors, on es valora la lluita i l’honor.

4. A través de Romeu i Julieta ens
hem adonat que es pot versionar
el mite antic sense incloure la
metamorfosi.
Però en altres casos és el tipus de
metamorfosi el que ens parla del
mite antic.

5. Romeu i Julieta no incorpora la
transformació perquè la
història transcorre en un món
“natural”

6. Però hi ha molts relats, antics i moderns, que
combinen el pla natural i el pla sobrenatural.
Aquesta combinació és possible
– en el mite
– en els relats fantàstics i de
ciència ficció
– en els relats religiosos

7. Vegem, doncs, metamorfosis
que des d’Ovidi i el món clàssic
s’han anat versionant a través
de la literatura i la cultura
popular fins als nostres dies

8. El terme “metamorfosi”
A partir d’Ovidi s’ha utilitzat el terme
“metamorfosi” en literatura per parlar de les
transformacions (mutacions) dels més
diversos personatges.
 Actualment la utilització d’aquest mot es
restringeix a les transformacions biològiques
dels individus i s’utilitzen altres termes per a
les transformacions literàries, de caràcter
fantàstic.

9. Què és un mutant?
 “En les pel·lícules i altres obres de ciència-
ficció, ésser que procedeix de l'espècie
humana però que té qualitats
extraordinàries” (Diccionari de la GEC)

10. Amb la modernitat assistim al
naixement del Cyborg
El CYBORG connecta la biologia amb la tecnologia
Corrents de la ciència ficció moderna:
– Els transhumanistes: busquen el creixement
personal, més enllà de les limitacions biològiques,
en el progrés tecnològic
– L’extropianisme és una derivació filosòfica del
transhumanisme: origina els personatges
extropians

11. Ovidi (4 3 a . c . – 1 7 - 1 8 d . c.)
Algunes de les “Metamorfosis”
d’Ovidi que perviuen
Licàon

12. Narcís
Aracné
Acteon Apol.lo i Dafne Ícar

13. Proteu
Tenia qualitats
endevinatòries i, a causa
d’això, l’assetjava tothom.
Per escapar-se’n, agafava
formes distintes que
l’alliberaven dels curiosos:
lleó, senglar, arbre… i fins i
tot aigua i foc.

14. Com es produeix la metamorfosi d’un
personatge?
 Com a resultat d’un assetjament, d’una
agressió: fugida voluntària, proteïforme
– Transformació positiva
– Transformació degradant
 Hi ha una altra transformació moderna que
es produeix de manera espontània i
incomprensible, kafkiana (és un model nou).

15. Hi ha diferències entre metamorfosi i
mutació?
 El mutant biològic (metamorfosi) queda
transformat per sempre, inevitablement, perquè
la metamorfosi biològica no té retorn
 el mutant que es transforma gràcies a unes
qualitats que posseeix la seva estructura
genètica (que li permet viure en dos “plans”: el
natural i el sobrenatural) pot recuperar més tard
l’aparença convencional. Són semidéus o
herois fantàstics

16. les culleretes de bassa es metamorfosegen en granotes, les orugues
en papallones… i Gregor Samsa, el protagonista de la novel.la de
Kafka, es transforma (muta) en escarabat… però aquesta
transformació no és ben bé una metamorfosi com les d’Ovidi

17. Els mutants de les ficcions contemporànies,
com el vell Proteu, que de dia era un pastor de
foques apacible i de nits se’n tornava a dormir al
fons del mar i només es transformava quan se
sentia perseguit o amenaçat (i aleshores era
quan desenvolupava tot el seu poder
endevinatori), són uns éssers que tenen una
aparença pretesament normal i que de sobte,
empesos per alguna causa extraordinària, es
transformen en una cosa del tot imprevisible,
fantàstica, de tal manera que arriben a ser
temporalment un altre individu.

18. Els mutants moderns
 Són els “successors” de les divinitats
clàssiques o els herois mítics, que
tenien qualitats sobrenaturals
 Poden ser:
– Herois positius
– Herois damnats que representen la cara
fosca de l’existència (el món de les
tenebres o, directament, el “mal”)
– Criatures fosques (no-morts)

19. Motius i recreacions del mite de Proteu
 Amb orígens literaris (de la novel·la al
cinema)
 Amb orígens en els relats populars i
els còmics (aquest és un material que
s’analitza des dels Estudis Culturals)
Vegem-ne alguns:

20. Batman

21. Flash Gordon

22. Hulk

23. Ironman

24. Magneto

25. Nightcrawler

26. Superman

27. L’Aracné d’Ovidi
Spiderman

28. tortugues Ninja

29. L’home-llop: el vell LICÀON
d’Ovidi

30. Llegendes populars modernes:
Dràcula i els no-morts
(Bram Stoker)

31. Dràcula
 Enllaça amb totes les sèries
de personatges de “morts
vivents”

32. La cultura popular contemporània ens
ofereix una galeria completa de mites
clàssics
 Sónvius en els relats dels gèneres
populars
 Espoden trobar a la literatura, però
també en còmics i pel.lícules

33. Un bon recull dels mites
clàssics és als còmics
de “Marvel”

34. Els nous “mutants” de Marvel
agafen els seus tipus del món clàssic, però
el món en què viuen és l’actual

35. “X-men” i “X-men2”
“Storm”,
l’altre Zeus

36. “X-men” i “X-men2”
“Cyclops”, l’altre Polifem

37. “X-men” i “X-men2”
“Rogue”,
l’apropiació de
poders

38. “X-men” i “X-men2”
“Mystique”, el més pur Proteu

39. “X-men” i “X-men2”
“Wolverine”,
l’home-llop

40. Mutants a
“El senyor dels anells”
Gòl.lum-Smeagol
(metamorfosi)
Orcs:
no-morts

41. Mutants a
“El senyor dels anells”

42. Recordem que:
els mutants necessiten un
determinat model de món
 S’anomena Model diàdic (o doble), en què
conviuen
– El domini natural (món real)
– El domini sobrenatural (món dels “poders”)
Els éssers inferiors no poden accedir
a un domini superior, però els
superiors es mouen entre els dos
nivells

43. El domini natural està regit per
lleis físiques que s’acorden amb
les lleis del nostre món. El
domini sobrenatural té lleis
pròpies, algunes de les quals
transgredeixen clarament les
naturals

44. La metamorfosi i la transformació
es donen en el món natural
Els mutants són individus propis
de l’àmbit “sobrenatural”
(estructura diàdica de món)
Els cyborgs són els herois de l’era
tecnològica