• Narracions escritesentre els anys 40 i 50.
Exili mexicà
• Tres parts:
• La imprevista certesa (12 narracions)
• Ver, però inexplicable (12 narracions breus)
• L’escenari desconcertant (7 narracions
• Títol del llibre i títol de cada part!
• Mot periodístic: “Crònica”, tot i que l’autor farà
ús del fantàstic, de l’oníric i de l’Il·lògic:
IRONIA
3.
• Sentit de la realitat?
• Veritat de la realitat?
• Existeix una “realitat oculta”
• El doble fons de la realitat es relacionarà
amb:
• ABSURD
• DESIG
• IRRACIONAL
4.
• Calders esproposa:
• descobrir un món alternatiu
• relativitzar el concepte de realitat.
• L’entrada a la nova dimensió del real
es fa per la porta de l’imprevist.
5.
IRRACIONAL
• L’eclosió de
• ATZAR l’IRRACIONAL serà
• DESIG proporcional a la
construcció del marc de
• ABSURD normalitat racional i del
• SOMNI món quotidià, regit pel
• FANTASIA sentit comú.
• Majoria de contes: MÓN
HARMÒNIC, amb els
valors ordenats i
productius de la
MENTALITAT BURGESA.
6.
• ORDRE queel CAOS esberlarà.
• Presentació inicial de la REALITAT: model de vida d’una
època en concret. Vida lògica.
• Geografia de la NORMALITAT: de la vida mundana,
anodina.
• ORDRE associat als costums sistemàtics i la rutina.
7.
• Realitat lògicasotmesa a la raó social que equilibra els
personatges: TEDI, manca d’energia i d’acció vital.
• Personatges encadenats a una MANCA DE VOLUNTAT
d’incidir en la vida que els és donada.
• Identitats sense personalitat clara: CARICATURES.
• Vida insulsa fins que apareixen fets que els trasbalsen.
Fets que no depenen de la seva tria.
• Un ENS SUPERIOR dicta la rutina dels personatges.
També el meravellós apareix per obra d’un ens superior.
• El meravellós posa en la cruïlla:
• Acceptar la irracionalitat
• Rebel·lar-s’hi.
8.
• Col·lisió REALITAT/ SUBVERSIÓ de la realitat per obra
de l’IRRACIONAL
Es manifesta en una mena d’AL·LEGORIES
SUPERIORS a l’ordre humà.
ENTITATS SUPERIORS: PROVIDÈNCIA
CONSCIÈNCIA
HUMOR: allò intangible té cos. Providència,
Consciència, en majúscules. Tractades com
ens familiars.
9.
• L’ATZAR, ELDESIG I L’ABSURD també són considerats
factors quasi tangibles.
• Les grans empreses dels homes corrents són
insignificants davant les tries que imposen els ENS
SUPERIORS.
• Els ESPAIS també tenen alguna cosa de superior
(Desert, circ...)
• (“La ratlla i el desig”: protagonista perd casa seva en un
paisatge incert i indeterminat)
• (“La revolta del terrat”: l’altitud del terrat simbolitza la
superioritat caricaturesca dels ideals romàntics.)
10.
• PERSONATGES, OBJECTES,PARTS DEL
COS, ÉSSERS ESPIRITUALS I
PERSONATGES RELACIONATS AMB LA
IMATGERIA POPULAR.
• Narracions que atempten contra la versemblança narrativa
perquè hi apareixen fets i personatges que subverteixen els
codis del realisme.
• Caràcter meravellós obliga a una “suspensió de la credibilitat”
si a més tenim compte que els HUMANS són presentats com
éssers sense profunditat psicològica que naveguen entre
l’ASTORAMENT, la REVOLTA i I ’ACCEPTACIÓ d’aquesta
realitat extraordinària.
11.
• Traspàs al’altra banda del mirall: FORMA DE CONTE
INFANTIL
• Univers infantil: vinculat a la imaginació que compensa
les imperfeccions de la vida real.
• Els adults no accepten la “realitat màgica” que s’amaga
dins la realitat lògica. Els pares del nen hauran
d’acceptar el nou ordre de la realitat.
• El meravellós es gesta des de la voluntat d’un
personatge (dif. altres contes).
• El nen accepta l’element màgic com s’acceptaria en el
món de la RONDALLÍSTICA.
12.
• Humanització del“real màgic”: és humà voler atrapar la vida
que ens fuig.
• El fet meravellós consisteix a no perdre la vida.
• La vida es conserva per acció de la màgia.
• Fet màgic: canvia les pautes de conducta de la vida ordinària i
relativitza valors als quals es donava importància (feina,
xicota, sogres, metge...)
• L’Espol s’allunya dels personatges que no saben interpretar la
dimensió del meravellós.
• L’allunyament de la racionalitat convencional metaforitza en
l’allunyament dels espais socials de la ciutat. Univers
alternatiu: el CIRC.
• Un acte convencional venç el protagonista (salutació
trapezista).
13.
• El desigcongria la fantasia, SUPERSTICIÓ PUPULAR.
• El desig prové de la necessitat de cobrir una imperfecció
de la realitat.
• La materialització del desig porta el protagonista fora
dels límits del real.
• L’agrimensor té dificultats per acceptar el “realisme
màgic” que se li presenta. Debat interior del protagonista:
profunditat reflexiva.
• Element supersticiós: relació amb “La clara consciència”
(bandera a mig pal: víctima d’un destí fatal).
• Influència kafkiana
14.
• “Les mansdel taumaturg”. (Poe)
• Món exòtic que ratlla el grotesc.
• Narració paral·lela relacionada amb l’origen de les mans, que
encomanen bogeria o mort.
• No hi ha acceptació del nou món descobert. La perillositat obliga
el narrador a recloure la dama en un sanatori i a destruir les
mans)
• Actitud davant el món màgic diferent de “Raspall”.
• “L’any de la meva gràcia”
• Fantàstic associat a una part del cos.
• El protagonista no és responsable de la màgia.
• Nou món sorgit de la industrialització acaba vencent poder
protagonista
15.
• “La maletamarinera”.
• La vida del protagonista canvia de rumb amb la
intervenció de la màgia.
• La màgia li permet tenir una visió més
profunda de la seva relació amb Julieta, li
revela l’engany de la noia.
• La meravella canvia el trajecte de la vida dels
protagonistes, tant si accepten el nou món,
com no.
16.
• “La consciència,visitadora social”
• Mena d’àngel. Missió: fer canviar el rumb de la
vida de Depa Carel·li.
• L’assassí no només no canvia el seu estil de vida,
sinó que també es mostra sorneguer amb l’àngel.
• Personatge allunyat de la resta de protagonistes.
• “L’esperit guia”
• El protagonista accepta l’element màgic, però
l’esperit no canvia en res el real.
• Els papers s’intercanvien: la manca de lògica
manifesta l’absurditat de la realitat
• “Quieta nit”: Pare Noel: imatgeria popular.
17.
• Objectiu delscontes de Crò niq ue s d e la ve rita t o c ulta . :
• Posar a prova la noció de realitat i versemblança
• Superar el llegat realista de la novel·lística del moment
• ESPAIS: a la frontera de la realitat i la imaginació.
• “Teatre Caramar”:
• Ubicació il·lògica del teatre i dimensió fantasmagòrica.
• Personatge imbuït per elements immaterials, el transporten a terra
de ningú.
• Atmosfera onírica potenciada al final del conte: el lector no pot
distingir si tot plegat ha estat la narració d’un conte.
• Objectiu del narrador: desdibuixar idea de realitat. Aposta estètica
i ideològica en el marc de la literatura coetània.
• “La clau de ferro”:
• No podem determinar si l’armari conté un cadàver.
• Escena final: contravé la lògica construïda pel narrador:
desconcertar la consciència racional del lector.
18.
• CAL DUBTARDE LA REALITAT MATERIAL I
RELATIVITZAR LES PERCEPCIONS.
• Davant la subversió del món real els personatges prenen
diferents actituds:
• Per feblesa de caràcter la humanitat acostuma a triar l’anodina
seguretat del món conegut i dels seus codis.
• Acceptar el món regit per l’orracional. Desig d’evasió vital.
• PREDOMINA L’ACATAMENT DE LA REALITAT
QUOTIDIANA PER DAMUNT DE L’ACCPETACIÓ DEL
MÓN IRRACIONAL.
19.
• TRIA DELMÓN MÀGIC:
• “La ratlla i el desig”: nova realitat admesa per un poeta.
Acceptació entesa com una irònica feblesa de caràcter.
• “Feblesa de caràcter”. Revolta contra convencionalisme:
ser lladre. Acceptació fet extraordinari per desig d’evasió
vital.
• “La maleta marinera”. Revelació màgica de la infidelitat:
detonant de l’acceptació del món sense llastos racionals.
• “Raspall”. Tria del món màgic per una pruïja
d’imaginació, implícita en el món infantil.
20.
• TRIA DELA SEGURETAT DE LA VIDA QUOTIDIANA
• “Les mans del taumaturg”. Capolament de les mans:
eliminació del fet extraordinari.
• “L’any de la meva gràcia”. Explotació capitalista del do:
acatament del codi social per antonomàsia.
• “La ciència i la mesura”. Fills del milionari acaben tornant a
les pautes de conducta de l’infant que fa el que toca per edat i
condició.
• “La revolta del terrat”. Revolta contra l’ordre establert no
aconsegueix un canvi real, provoca sentiment de frustració.
• “La consciència, visitadora social”. Itinerari invariable de la
“quotidianitat”.
21.
• ACCEPTACIÓ DELA REALITAT ESTABLERTA.
• Sentit de la irrupció de la irrealitat: forçar el lector a reflexionar
sobre la pròpia existència i a donar importància a la
imaginació.
• Només s’escau l’acceptació d’un món nou amb una actitud
poètica.
22.
• Dimensió filosòficade la tria reforçada per altres elements:
VIATGE.
• VIATGE COM A METÀFORA DE LA EXISTÈNCIA HUMANA:
• “El desert”: ecos existencialistes.
• “La ratlla i el desig”. Viatge epistemològic.
• “El principi de la saviesa”. Viatge de reconeixement i de trobada d’un
mateix.
• “Cada u el seu ofici”. Viatge marítim i filosòfic.
• VAITGES MENYS SIGNIFICATIUS CONCEPTUALMENT:
• “El problema de l’Índia”
• “Els catalans pel món”
• “El geni magiar”
• VIATGE: correlat narratiu d’una simbologia que insinua una voluntat
de l’autor d’utilitzar les anècdotes narratives com a escambell d’una
teoria del coneixement.
