Introducció (versió sense audicions) a la música de jazz per començar aquest tema amb l'alumnat de 3r d'ESO

1. EL JAZZ

2. Definició
i esquema
Orígens
Precedents
Estils bàsics
Instruments
Audicions

3. Què és el jazz?
El jazz és un estil musical popular que va néixer a principis del segle XX
als Estats Units, fruit de la fusió d’elements de la música europea i
l’africana.
Les seves característiques bàsiques són:
•
•
•
1- El ritme és l’element més important d’aquesta música. S’utilitza molt
la síncope, els accents als temps dèbils i la polirítmia
2- La improvisació és essencial. Sobre un tema presentat al
començament de l’obra, cada instrument desenvoluparà la seva pròpia
visió musical
3- El fraseig i l’articulació no tenen res a veure amb la pulcritud
clàssica. Els instruments imitaran les inflexions de les veus en la
recerca de tots els recursos per tal de donar expressivitat a la
interpretació

4. Work songs
Música de banda
Ragtime
Spirituals negres
GOSPEL SONG
JAZZ
BLUES
Blues del Delta
ESTIL NEW ORLEANS
City blues
Blues de Chicago
SWING
RHYTHM & BLUES
WESTERN & COUNTRY
Piano stride
BE BOB
Cool jazz
Jazz modal
ROCK'N'ROLL
Hard bob
FREE JAZZ
Jazz rock /fusion
Revivals...
Jazz contemporani

5. L’esclavitud
Durant els segles XVIII i
XIX, molt joves africans va
ser raptats brutalment dels
seus països per ser venuts i
obligats a treballar
Amb la colonització
d’Amèrica, els terratinents
necessitaven mà d’obra per
treballar a les seves
plantacions (de cotó)

6. Tot va començar a...

7. 1. Els work-songs
•
•
•
•
•
eren cants col·lectius de treball dels esclaus afroamericans
el seu ritme estava relacionat amb la feina que es desenvolupava
a més d’alleugerir el treball, eren una ajuda a la coordinació dels
moviments
generalment hi havia un cantant-guia que, en forma de preguntaresposta, estructurava les cançons
hi havia marge per a la improvisació i molta llibertat rítmica

8. 2. El gospel
•
els espirituals negres eren els
cants religiosos de la comunitat
negroamericana
•
la idea fonamental era que
l’esclavitud contradiu l’esperit
de Déu. Ells sabien que la
llibertat els hi era negada però,
amb els seus cants, cercaran el
dret a aconseguir-la
•
no és un cant de resignació sinó
un cant de lloança i exaltació

9. 3. El ragtime
•
rag/time volia dir temps
descompassat. D’una banda, la mà
esquerra del piano desenvolupava un
ritme regular, mentre la mà dreta
trencava el ritme amb síncopes
continuades provocant un efecte de
polirítmia; és a dir, de dos ritmes
superposats
•
és un estil bàsicament pianístic i de
gran dificultat
•
estructura: AABBACCDD
•
l’autor més important va ser Scott
Joplin

10. 4. El blues
•
el blues és més que un estil musical, és també un estat d’ànim,
una música popular de protesta, una forma de viure i entendre
el món...
•
el bluesman canta, amb un llenguatge sincer i directe, la vida
quotidiana, la seva manera de veure les coses, les seves
sensacions...

11. Característiques del blues:
• estructura: una estrofa de 12 compassos, formada per tres
versos de 4 compassos (aab). Els dos primers són iguals i el
tercer constitueix una mena de conclusió o resposta
• harmonia: el blues utilitza els tres acords bàsics de la
tonalitat: la tònica (I grau), la subdominant (IV grau) i la
dominant (V grau)
• melodia: damunt d’aquesta estructura harmònica que es va
repetint, es desenvolupa l’escala de blues, que és una
barreja entre l’escala occidental i l’escala pentatònica
africana. El cantant només emplena els tres primers
compassos de cada vers, mentre la resta de la frase
(compassos 4, 8 i 12, anomenats breaks) es converteix en
un petit espai per a la improvisació

12. La fusió de totes aquestes manifestacions: worksongs, blues, gospel i ragtime va originar el jazz
allà on la barreja de cultures i estils havia estat
més important: la ciutat de...
New Orleans

13. 1. L’estil New Orleans:
• banda d’entre 5 i 8 músics, dividits en dues seccions:
1-la secció melòdica: una o dues trompeta, un trombó de vares i un
clarinet (el saxo més tard)
2-la secció rítmica amb una tuba o un contrabaix, un banjo o una
guitarra (substituïts pel piano) i una mica de percussió
(washboard plats, caixa...)
• polifonia o improvisació col·lectiva: cada instrument actua
individualment, sense que cap dels tres es destaqui amb claredat
• ritme binari, força animat (hot) i molt de carrer
• petites improvisacions (breaks)
• Anys 20. Autors: King Oliver, Louis Armstrong...

14. 2. El swing:
• big-band de 15 músics, aproximadament, dividits en dues seccions:
1-la secció melòdica: canyes (clarinet i saxos: alts, tenors i baríton) i
metall (trompetes i trombons)
2-la secció rítmica piano i/o guitarra, contrabaix i bateria
• es dóna un especial relleu al joc de les seccions melòdiques:
trombons, trompetes i saxos i, un cop es presenta la melodia
principal, sorgeix la figura del solista que improvisa amb més
llibertat que abans però sempre sotmés a la disciplina del conjunt
• ritme quaternari, molt ballable i estructurat amb riffs repetitius
• Anys 30. Autors: Benny Goodman, Duke Ellington, Count Basie,
Billie Holiday...

15. 3. El be bop:
• combos de 4 o 5 músics, aproximadament:
-saxo i/o trompeta, piano, contrabaix i bateria
• la improvisació serà un aspecte fonamental. Un cop presentat el
tema, comença la successió de solos dels diversos instruments
(també d’algun membre de la secció rítmica) fins la reexposició
final del tema
• tempos molt vius, de gran complexitat i riquesa rítmica, amb
noves melodies i harmonies molt avançades. No és ballable
• és la base de tot el jazz posterior (hard bob, free...)
• Anys 40-50. Autors: Charlie Parker (Bird), Dizzy Gillespie,
Thelonious Monk..

16. 4. El free jazz:
• s’incorporen nous instruments com el clarinet baix i molts músics
seran multi-instrumentistes. Sorgeixen noves formacions
instrumentals com, per exemple, els duets amb bateria (saxobateria), els combos sense piano o sense bateria, orquestres amb
més d’una bateria...
• el tema (si és que n´hi ha) és molt complex o bé no és més que un
punt de partida per improvisar posteriorment. A nivell harmònic
s’entra de ple en l’atonalitat
• s’exploren fins als límits les possibilitats expressives dels
instruments en la recerca de noves sonoritats. L’àmbit del soroll
envaeix el camp musical
• desaparició de la regularitat rítmica i del swing amb la creació de
ritmes asimètrics i polirítmies
• Anys 60-70. Autors: John Coltrane, Eric Dolphy, Charles Mingus,
Ornette Colemann...

17. Els instruments:
Secció rítmica:
Secció melòdica:
piano, contrabaix i bateria
Trompeta, trombó,
clarinet, saxo: alt, tenor i
baríton)

18. Si vols ampliar els teus coneixements
sobre el jazz ves a:
http://clic.xtec.net/db/act_ca.jsp?id=3189