D'espai d'oci nocturn dirigit al turisme, a pol d'activitats populars, esports i restauració vinculats al mar per a l'ús del veïnat.
El Port Olímpic duplicarà l'espai d'ús veïnal que serà de 48.000 metres quadrats amb zones de passeig i d'estada, estarà més ben connectat amb la trama urbana i tindrà una infraestructura portuària actualitzada.
Les primeres actuacions es duran a terme el 2020: el reforç del Dic de recer i el canvi d'usos dels locals de l'àmbit. A partir del maig ja no hi haurà discoteques al Port Olímpic..
Protocol d'actuació de mesures extraordinàries per al comerç de proximitat en...Ajuntament de Barcelona
El protocol té l'objectiu de donar una resposta ràpida a les
necessitats del sector comercial afectat, coordinant aquestes actuacions amb els protocols existents de Guàrdia Urbana i Serveis de Neteja.
S'han assolit grans fites en aquests anys de govern progressista presidit per José Montilla. Aquí tenim algunes. Més informació a www.presidentmontilla.cat
Protocol d'actuació de mesures extraordinàries per al comerç de proximitat en...Ajuntament de Barcelona
El protocol té l'objectiu de donar una resposta ràpida a les
necessitats del sector comercial afectat, coordinant aquestes actuacions amb els protocols existents de Guàrdia Urbana i Serveis de Neteja.
S'han assolit grans fites en aquests anys de govern progressista presidit per José Montilla. Aquí tenim algunes. Més informació a www.presidentmontilla.cat
Informe sobre els acords assolits amb la Generalitat de Catalunya, presentat a la Comissió d'Ecologia, Urbanisme i Mobilitat del dimecres 18 de gener de 2017.
Informe sobre el sector marítim on, de manera breu i concisa, es donen a conèixer quines són les principals tendències, presents i futures, d'aquest sector econòmic, tant a nivell d'activitat, com dels perfils professionals associats.
Estratègia i principals fites del mandat 2011 -‐ 2015 de l’Ajuntament de Barcelona en matèria de Relacions Internacionals i Cooperació. Informe presentat a la Comissió de Presidència i Règim Interior del 18 de juny de 2014.
L’Observatori de Barcelona és una iniciativa promoguda per l’Ajuntament
de Barcelona i la Cambra de Comerç de Barcelona, que compta amb la
col·laboració d’un gran nombre d’entitats de la ciutat que, any rere any,
col·laboren amb la Secretaria Executiva facilitant informació i fent aportacions
clau sobre els seus sectors d’activitat.
Amb aquesta vuitena edició de l’informe anual de l’Observatori de Barcelona,
es vol continuar oferint referències que serveixen de base per a la
presa de decisions dels agents econòmics interessats a fer negocis o a
establir-se a Barcelona, per atreure talent i per donar suport a la presentació
de candidatures a esdeveniments o a l’obertura de seus a la ciutat
de Barcelona. Amb aquesta finalitat, com cada any, l’informe presenta el
posicionament de Barcelona respecte de les principals ciutats del món
en un conjunt d’indicadors econòmics i socials de referència.
Novena edició de l'Observatori Barcelona, corresponent al 2011. L'informe ofereix els resultats de 28 indicadors presentats en sis àmbits temàtics: negocis, coneixement, turisme, sostenibilitat i qualitat de vida, preus i costos, i mercat de treball i formació
Aquest informe vol continuar oferint referències que serveixin de base per a la presa de decisions dels agents econòmics interessats a fer negocis a Barcelona o a establir-s'hi, i també per a l'atracció de talent i el suport a la presentació de candidatures a esdeveniments o a l'obertura de seus a la ciutat de Barcelona.
Mesura de govern: Generació d’energia solar fotovoltaica a Barcelona.Ajuntament de Barcelona
Mesura de govern:
Generació d’energia solar fotovoltaica a Barcelona. Accelerem la generació
d’energia fotovoltaica a Barcelona
Presentada al Plenari del Consell Municipal en sessió ordinària de 26 d'abril de 2024
Informe sobre els acords assolits amb la Generalitat de Catalunya, presentat a la Comissió d'Ecologia, Urbanisme i Mobilitat del dimecres 18 de gener de 2017.
Informe sobre el sector marítim on, de manera breu i concisa, es donen a conèixer quines són les principals tendències, presents i futures, d'aquest sector econòmic, tant a nivell d'activitat, com dels perfils professionals associats.
Estratègia i principals fites del mandat 2011 -‐ 2015 de l’Ajuntament de Barcelona en matèria de Relacions Internacionals i Cooperació. Informe presentat a la Comissió de Presidència i Règim Interior del 18 de juny de 2014.
L’Observatori de Barcelona és una iniciativa promoguda per l’Ajuntament
de Barcelona i la Cambra de Comerç de Barcelona, que compta amb la
col·laboració d’un gran nombre d’entitats de la ciutat que, any rere any,
col·laboren amb la Secretaria Executiva facilitant informació i fent aportacions
clau sobre els seus sectors d’activitat.
Amb aquesta vuitena edició de l’informe anual de l’Observatori de Barcelona,
es vol continuar oferint referències que serveixen de base per a la
presa de decisions dels agents econòmics interessats a fer negocis o a
establir-se a Barcelona, per atreure talent i per donar suport a la presentació
de candidatures a esdeveniments o a l’obertura de seus a la ciutat
de Barcelona. Amb aquesta finalitat, com cada any, l’informe presenta el
posicionament de Barcelona respecte de les principals ciutats del món
en un conjunt d’indicadors econòmics i socials de referència.
Novena edició de l'Observatori Barcelona, corresponent al 2011. L'informe ofereix els resultats de 28 indicadors presentats en sis àmbits temàtics: negocis, coneixement, turisme, sostenibilitat i qualitat de vida, preus i costos, i mercat de treball i formació
Aquest informe vol continuar oferint referències que serveixin de base per a la presa de decisions dels agents econòmics interessats a fer negocis a Barcelona o a establir-s'hi, i també per a l'atracció de talent i el suport a la presentació de candidatures a esdeveniments o a l'obertura de seus a la ciutat de Barcelona.
Mesura de govern: Generació d’energia solar fotovoltaica a Barcelona.Ajuntament de Barcelona
Mesura de govern:
Generació d’energia solar fotovoltaica a Barcelona. Accelerem la generació
d’energia fotovoltaica a Barcelona
Presentada al Plenari del Consell Municipal en sessió ordinària de 26 d'abril de 2024
L’Associació SomSeniors, amb la col·laboració del Departament de Promoció de les Persones Grans, ha elaborat aquest document amb informació teoricopràctica i recomanacions per combatre l’edatisme vers les persones grans.
Informe de l'Estat de la ciutat 2022.
Elaborat pel departament d'anàlisi de l'Oficina Municipal de Dades.
Aquest document recull l’evolució de les dades de població, activitat econòmica, mercat de treball, mobilitat, qualitat ambiental i la resta d’aspectes de la vida quotidiana. Bona part dels indicadors mostren la recuperació de l’activitat econòmica i especialment del mercat de treball durant el 2022 així com de l’activitat cultural i esportiva de la ciutat.
Presentat al Consell Plenari ordinari del mes de febrer de 2023.
Mesura de Govern "Pla de Salut Mental 2023-2030".
Elaborat per l'Àrea de Drets Socials, Justícia Global, Feminismes i LGTBI de l'Ajuntament de Barcelona.
Barcelona presenta el seu segon pla de salut mental per afermar l’empenta que va fer la ciutat l’any 2016 quan va iniciar el desplegament del seu primer pla. El segon pla consolida a la ciutat com a capdavantera en polítiques públiques en salut mental i amb una perspectiva comunitària Així mateix, dona continuïtat al desenvolupament de polítiques locals de prevenció i promoció de la salut mental a l’hora que fomentar l’atenció a les necessitats en salut mental de la ciutadania.
Com no podria ser d’una altra manera, aquest segon pla segueix alineat amb les recomanacions i polítiques per d’altres institucions més globals com l’Organització Mundial de la Salut (OMS) i la Comissió Europea així com el Pacte Nacional de Catalunya en Salut Mental promogut pel Govern de la Generalitat de Catalunya.
Aquest document va ser presentat al Consell Plenari Ordinari del mes de febrer de 2023.
Petita infància i educació inclusiva a les escoles bressol municipalsAjuntament de Barcelona
Informe "Petita infància i educació inclusiva a les escoles bressol municipals". Avenços i reptes en la detecció i atenció precoç de necessitats específiques de suport educatiu (NESE) a les escoles bressol municipals de Barcelona.
Presentat a la Comissió de Drets Socials, Cultura i Esports del mes del 13 de desembre de 2022.
Pla director de biblioteques de Barcelona 2030.
Dret a la a lectura, a l'accés a la informació i al coneixement. Foment de les pràctiques creatives i de la participació comunitària.
Pla de drets culturals de Barcelona.
Presentat al Plenari del Consell Municipal, el 25 de novembre de 2022.
Us dels principals reptes d’aquest estiu i tardor han estat les celebracions, en un context de plena normalitat post Covid, de les festes majors d’alguns dels barris de Barcelona, i, en especial, de les festes de La Mercè, per la gran quantitat de públic que atrauen, en un entorn de civisme i seguretat.
Enguany, amb la previsió d’aquesta recuperada normalitat, amb programacions sense les restriccions COVID i l’accés lliure als espais i als espectacles, es van dissenyar dispositius de serveis de prevenció i seguretat entre Guàrdia Urbana i Mossos d’Esquadra, i espais de coordinació amb els organitzadors de les festes i la resta de serveis municipals especialment implicats en manteniment de l’espai públic i la convivència amb l’objectiu d’ajustar i corregir, en el seu cas, els recursos inicialment dimensionats.
Els cossos de seguretat han treballat conjuntament en l’avaluació de les diferents festes majors per donar resposta a les necessitats i als riscos, establint dispositius de prevenció i preveient equips d’intervenció, en el seu cas. El manteniment de la seguretat i la convivència han estat la principal ocupació.
Aquestes festes, sobretot La Mercè, son concorregudes no només pels veïns i veïnes de Barcelona sinó que atrauen a gran quantitat de persones d’altres ciutats, per la seva oferta cultural i d’activitats singulars i per l’atractiu d’oci nocturn que ofereixen.
Aquest informe pretén ser un recull de la dimensió formal del sistema escolar i de la situació de l’inici del curs escolar a les diferents etapes educatives a la ciutat de Barcelona. Tot i així, no podem oblidar la dimensió transversal de l’educació, que va molt més enllà d’escoles i instituts, i de les oportunitats
educatives fora del temps escolar com el temps de migdia, les tardes o els caps de setmana, que com a
ciutat educadora no podem oblidar.
Informe d'anàlisi de la gestió de les incidències als sistemes informàtics de l'Ajuntament de Barcelona.
El document elaborat per l'Institut Municipal d'Informàtica (IMI) avalua el nivell de servei i les assistències significatives que s’han produït durant l’any 2021 i primer trimestre del 2022.
Presentat a la comissió de Presidència, Drets de Ciutadania, Participació, Seguretat i Prevenció el 21 de setembre de 2022.
Informe estiu 2022, balanç del dispositiu de seguretat i convivència a la ciutatAjuntament de Barcelona
Balanç del dispositiu de seguretat i convivència a la ciutat dut a terme l'estiu 2022.
Presentat a la comissió de Presidència, Drets de Ciutadania, Participació, Seguretat i Prevenció el 21 de setembre de 2022.
Primer Informe de seguiment de la mesura de govern “Avançar cap a la intercul...Ajuntament de Barcelona
L’objectiu del present informe de govern és fer balanç i seguiment de les accions dutes a terme i impulsades per l’Ajuntament durant el darrer any amb relació a la mesura
de govern “Avançar cap a la interculturalitat. Instruments i mecanismes de governança”, presentada al plenari municipal el 28 de maig de 2021 i que desenvolupa l’eix 5 del pla Barcelona Interculturalitat 2021-2030.
Medición de la inversión presupuestaria en la infancia en los presupuestos ap...Ajuntament de Barcelona
El presente documento tiene como objetivo identificar y cuantificar la inversión destinada a infancia en los presupuestos aprobados de 2021 del Ayuntamiento de Barcelona. Ello se enmarca en el proceso que UNICEF España ha venido llevando a cabo para analizar el esfuerzo presupuestario que, desde las Administraciones Públicas, se hace para garantizar el cumplimiento de los derechos y el bienestar de la infancia mediante una metodología y una herramienta presentada en 2018 en el documento de trabajo “Medición de la inversión presupuestaria en la infancia. Propuesta metodológica y primeros resultados en España”1. En este sentido, el presente trabajo es una aplicación de dicha metodología.
Durant l’estiu del 2021, després de dos anys de confinament i de restriccions, tant a Barcelona com a d’altres ciutats europees van proliferar les reunions multitudinàries de persones que es congregaven a diferents punts de la ciutat per ballar, relacionar-se i beure alcohol, sovint fins a altes hores de la matinada.
En aquest context s’aprovava la Mesura de Govern que crea la Taula Ciutadana per a una Nit Cívica i Segura, que impulsada per la Cinquena Tinència d’Alcaldia de Prevenció i Seguretat, neix com l’espai de participació ciutadana on hi intervenen entitats ciutadanes, associacions professionals, grups polítics municipals, àrees de l’Ajuntament i altres administracions com el Síndic de Greuges de Barcelona i Mossos d’Esquadra.
L’ACOLLIDA A PERSONES IMMIGRADES I REFUGIADES. ESTRATÈGIA BARCELONA 2022-2025Ajuntament de Barcelona
Aquesta estratègia forma part de les polítiques de governança de la diversitat de la ciutat, com ara el Pla Barcelona Interculturalitat i la Mesura per una Barcelona antiracista. També es vincula amb plans i programes sectorials de la ciutat que s’adrecen al conjunt de la ciutadania, com el Pla d’adolescència i joventut, l’Estratègia municipal contra la soledat 2020-2030, l’informe de la Unitat Municipal contra el Tràfic d’Éssers Humans (UTEH), el Pla per la justícia de gènere 2021-2025, el Pla de salut mental 2016-2022, els plans d’acció comunitària i el Pla de barris.
Aquest reglament desenvolupa les previsions de la Carta municipal de Barcelona respecte a la participació ciutadana, i regular els canals de relació entre la ciutadania i l'Ajuntament per facilitar i promoure aquesta participació en els processos de presa de decisions polítiques i en la gestió dels serveis i els assumptes d'interès municipal.
Amb aquesta mesura es vol donar sortida operativa a les indicacions
recollides al llarg dels treballs previs que l’Administració ha anat realitzant
en els darrers anys i que han començat a delinear una nova mirada patrimonial,
en la que s’hi sumen els elements immaterials i de memòria
col·lectiva.
Mesura de govern: El nou Port Olímpic. Un espai ciutadà dedicat al mar
1. El nou Port Olímpic
Un espai ciutadà dedicat al mar
Plenari Municipal
Novembre 2019
2. 2
Índex
1. Antecedents i situació actual .......................................................................3
2. Oportunitat ........................................................................................................4
3. Un nou model per al Port Olímpic..............................................................5
1.1. Una gestió cent per cent pública municipal ....................................................... 5
1.2. Un port integrat a la ciutat...................................................................................... 7
El Port Olímpic un espai clau del Pla Litoral........................................................................7
Integració del Port Olímpic a la ciutat....................................................................................8
Referent en sostenibilitat ............................................................................................................9
1.3. Un nou model d’usos i activitats............................................................................ 9
............................................... 10
1.4. Reforma integral de l’espai públic......................................................................11
Mé b úb à. ................................................................. 11
1.5. Millora en la infraestructura portuària ............................................................15
4. Viabilitat i calendari .................................................................................... 15
Calendari actuacions .................................................................................................................. 15
3. 3
1. Antecedents i situació actual
Aj ( VOSA) é ó ó
ó P O í í y q ç b 2020. VOSA
ú 75% f
adjudic ó ó P POBASA x í
la concessió.
D f z ó ó Aj f à la seva voluntat de
realitzar una gestió del port des de la màxima proximitat territorial i amb amplies
potestats que li permetin solucionar les problemàtiques detectades i dissenyar el
futur model de port Olímpic que la ciutat mereix.
Tant la Generalitat de Catalunya com l’Ajuntament de Barcelona han coincidit
en valorar que la millor formula per una adequada gestió publica municipal del
port és la delegació de competències. En aquest sentit en data 2 de desembre de
2016, es signà per part de les dues administracions el Protocol de col·laboració amb la
f q Aj x ó ública del port Olímpic per delegació
de la Generalitat de Catalunya.
E à b à f ó
competències de les infraestructures portuàries en el municipi de Barcelona.
S x 5/1998 17 b C y D ó
addicional quarta: “ Gestió de les infraestructures portuàries situades a Barcelona: La
Generalitat en exercici de les seves competències, pot delegar a l’Ajuntament de
Barcelona, en els termes que siguin acordats entre ambdues administracions, les
competències relacionades amb la gestió de les infraestructures portuàries situades en
aquesta ciutat” (art. 203 de la Llei 5/2017, del 28 de març, de mesures fiscals,...).
El Protocol aprovat en desembre de 2016 contemplava ó b
paritari per a la seva gestió, seguiment i impuls. El grup de treball va concloure , de
forma consensuada, amb la redacció d “C ó
G C y Aj ment de Barcelona de les competències per a la
ó P O í B .” El Consell Plenari Municipal de
Barcelona, en sessió de 26 d’octubre de 2018, aprovà per unanimitat el Conveni
i acceptà la delegació de competències del Port Olímpic .
S ï q ó “P D E è P O í
B ”. U è f ó q f x í q
estratègies per al desenvolupament de les infraestructures i els serveis portuaris del
Port Olímpic. És el full de ruta per a un nou model de Port Olímpic, resultat del procés
de debat, treball i consens de la “Comissió de Seguiment” de la que formaven part tots
els grups polítics municipals, veïns, operadors del port i departaments municipals
afectats.
A b ó G C y manifestà la
q P O í b x
4. 4
financera del sistema portuari de Catalunya, en el sentit de que una part dels beneficis
q b f 5
disposició de la Generalitat per reinvertir en el propi sistema portuari català. Aquest
f f à f ó b 2018 incorporar
aquesta petició de la Generalitat de Catalunya. El Consell Plenari Municipal, de data 30
de setembre de 2019, aprovà també per unanimitat, la modificació del Conveni.
En aquests moments l’efectivitat de la delegació de competències en el Port
Olímpic a l’Ajuntament de Barcelona resta únicament pendent de l’aprovació
del comitè executiu de la Generalitat de Catalunya.
2.Oportunitat
La finalització de la concessió del Port Olímpic al 2020, i la delegació de competències
G Aj ament, apareixen com a grans oportunitats per repensar el
model de desenvolupament i de gestió del port.
A 25 y P O í h
ó q b
h b f ó
principal: la portuària.
És per tant necessari, la recuperació del Port Olímpic com a espai portuari de la
ciutat i per als seus ciutadans. Un espai públic de contacte amb el mar on la
nàutica popular i els esport nàutics formin part de l’oferta d’oci i esport de la
ciutat. Un espai de la ciutadania dedicat al mar.
5. 5
3.Un nou model per al Port Olímpic
Aj B q à ò
abordar la transformació del Port Olímpic que permeti implementar un nou model per
recuperar-lo com un nou espai portuari de la ciutat per als seus veïns i veïnes.
D b el Pla Director Estratègic, es proposa un nou model de gestió cent per
úb 4 x :
- la integració del port amb la ciutat
- f ó
- f úb
- la millora de la infraestructura marina del port
1.1. Una gestió cent per cent pública municipal
La delegació de competències per part de la Generalitat de Catalunya permet a
Aj ó b è
facilitar la seva recuperació com espai portuari i ciutadà, potenciant el seu valor i
singularitat com espai públic de la ciutat i incrementant el seu rendiment social.
D x b P O í
coordinació es vehicularà mitjançant un Consell Rector com a màxim òrgan de govern,
amb clara voluntat de lideratge polític. Aquest Consell Rector estarà presidit per la
S T ç A f P T ç A
vessan ò ç ó E
q P D S M í
vinculació territorial. També hi participaran els serveis municipals necessaris per
garantir el bon funcionament del Port Olímpic.
D b à C ó S é
debat previ, i que facilitarà que els grups municipals, les Entitats, el veïnat i altres
agents implicats col·laborin en el model i n ï ó.
S C P Aj ç 2019
municipal Barcelona de Serveis Municipals (BSM) durà a terme la gestió, explotació,
manteniment integral, adequació i administració del Port Olímpic de Barcelona,
z q f q Aj
B q à z ó f .
7. 7
1.2. Un port integrat a la ciutat
El Port Olímpic un espai clau del Pla Litoral
Aj B està elaborant el “Pla estratègic dels espais litorals de la
ciutat”, o “Pla Litoral”, un instrument de planificació que pretén ordenar i gestionar els
espais urbans del front marítim. El pla abasta els barris del litoral, els ports, les
platges, els equipaments i els espais lliures. Pretén construir una estratègia conjunta
que engloba tots aquests àmbits, que tenen com a comú denominador el seu vincle
amb el mar.
El Pla Litoral planteja una aproximació al lito ó
transversal que permeti copsar-ne les fortaleses, febleses, amenaces i oportunitats, i
dur a terme accions i projectes que el transformin en un àmbit cada cop més
h b b b . E P é h zó oral de 10 anys i es desplega a
é 61 j q f à b ó.
Aq y B h x j b
ciutat al mar que han convertit el litoral barceloní en un element icònic amb una
imatge turística i comercial de primer ordre. No obstant això, el model de
f ó í
ò q h è ó ial
x è à q f ó è
b ó à
públic. A més, ha faltat una visió conjunta de tot el front marítim de la ciutat i les
intervencions han deixat espais que, encara avui, resten per repensar i integrar.
El Pla estratègic dels espais del litoral de la ciutat, o Pla Litoral, esdevé un instrument
que té com a principal objectiu que la ciutat reconquereixi el front litoral com a espai
públic de qualitat, obert i gaudit per tota la ciutadania, fent-ho de manera
consensuada i amb la necessària complicitat de tots els agents per definir un nou
model de futur per a aquest àmbit de la ciutat.
Cal destacar que el Port Olímpic és un dels projectes identificats com a clau en el Pla
Litoral. En aquest sentit la proposta de nou model proposada per al Port Olímpic
encaixa perfectament amb els objectius fixats pel Pla i gràcies a la seva transversalitat
ha de permetre afavorir fins a onz q z è ó
en el Pla del Litoral.
Altrament, la metodologia participativa amb la que h b P D
Port Olímpic, mitjançant la Comissió de Seguiment, coincideix amb la voluntat de
participació i recerca del consens amb tots els agents socials implicats que es
contempla en el Pla del Litoral.
8. 8
Integració del Port Olímpic a la ciutat
Per millorar la connectivitat i accessibilitat ciutat-port i donar resposta a les
b à q h b í ó
desenvolupar:
- M x M x
Vila Olímpica- moll de Gregal.
- Millora de la continuïtat dels recorreguts a cota ciutat i a cota platges al llarg
del litoral.
- N x ó f q
b x h M .
- Millora de les connexions entre cota port i cota ciutat. Accessibilitat per a
tothom.
9. 9
Referent en sostenibilitat
C f è à f ó
del Port Olímpic esdevé un repte cabdal.
Tal i com recull El Pla Director del Port Olímpic es pretén que el port sigui un referent
x · è b b à b ó
donar a conèixer noves iniciatives de sostenibilitat ambiental i social. Es tractaria
/ b f
vinculad f à à
ó ( ó
x ...) z ó .
1.3. Un nou model d’usos i activitats
La desvin ó P O í h b
desvirtuar-lo i allunyar-lo de la ciutadania, la qual ha acabat concebent el port com un
xí é q ó b
una proposta llunyana per al seu ús i gaudi.
f ó q P O í :
- C b .
- C x f f esportiva de la ciutat.
- Com un espai gastronòmic vinculat al mar
- Com un espai de contacte amb el mar: des de la divulgació, formació i
experimentació.
- Com un espai obert a la ciutadania.
Es é q conceptualitzar , b
nàutica com a pal de paller del Port, reforçat per la gastronomia
i el coneixement del mar.
10. 10
La nàutica, l’esport i la i l a io com a protagonistes
La pretén fer del Port Olímpic un espai que convidi a
fer-hi vida ciutadana, amb la nàutica com a activitats
centrals. Hi h x
f f tat. Es f b la
, f i x , i la gastronomia vinculada al mar.
Per implementar aquest nou model, adequar els espais i les edificacions actuals.
I . E s el Centre de Vela,
al moll de Gregal, i es C M E Nàutics al moll de la
Marina. Aquest nou equipament placa é des del nou espai de
x M .
T b hi h un nou Centre de D del Coneixement del Mar ubicat al moll
M q b per
f x .
Al moll de Mestral, el futur Port Olímpic
se substituiran per usos nàutics, fomentant x b . I es
al moll de Gregal, amb una aposta per la cuina mediterrània de proximitat i
vinculada al mar.
La y 2020
q q f z .
11. 11
1.4. Reforma integral de l’espai públic.
Més el oble e l’espai públi per al i ta à.
El Port Olímpic f un autèntic pas endavant pel que fa a la connectivitat ciutat-port.
Les intervencions previstes inclouen millores substancials al llarg de tot à b que
spai públic de molta mes qualitat, mes diàfan i permeable i
amb millor connectivitat entre nivells. í ó
recuperar espai públic per als vianants, en detriment de la presencia de vehicles en
superfície, terrasses tancades (carpes) i remodelant els espais. (veure imatges pàgines
posterior)
D b M un gran espai de vianants. Es f la
zona mes propera a les dues torres desviant-hi el transit de vehicles per garantir els
b é rodat al port i la de sortida
z .
A x V Olímpica – moll de Gregal, es la connectivitat amb el parc
del Port Olímpic per generar una millor permeabilitat entre el barri i el port. A mes, es
continuïtat i é al Centre de Vela amb un nou passeig en forma
de rambla que fins al dic de recer. Es proposa eliminar les terrasses del moll
M f G
desplaçant- f ç í .
T b b una nova x f P
Olímpic que b la rampa de vehicles de Marina. I es projecta una altra nova
x M j x .
A la cota port, es reordena . E superfície, i
z . A x
mateix, es la b actual de terrasses –no es permetran carpes– per
alliberar mes espai públic.
Gracies a aquesta f , els ciutadans i ciutadanes podran gaudir de mes del
b públic actual del Port Olímpic. Es 23.838 2 –
6.045 de la cota superior i 17.793 del passeig a nivell de mar– a 48.616 m2 –20.790 i
27.826, respectivament–. A b f ó
M ó é b G .
12. 12
Nou pas de connexió entre el port i el Passeig de la platja al Moll de Marina
Moll de Mestral
13. 13
Espais lliures cota ciutat – Comparatiu estat ctual i futur
Espais lliures cota port – Comparatiu estat actual i futur
15. 15
1.5. Millora en la infraestructura portuària
Per augmentar la seguretat del port i garantir la seva funcionalitat com a
infraestructura marítima, el pla director contempla actuacions en el dic de recer per
b q x x .
El dic de recer pateix problemes de , la solució definida combina el
reforç del dic subm ó “b ” en el dic de superfície i reparació
del formigó degradat.
P b rada del Centre
M V à ó -est.
T bé h f
millores en la de la sortida a mar des del Centre Municipal de Vela. Pel que fa
al medi ambient, es milloraran els punts de recollida de residus i de les àrees
tècniques.
4. Viabilitat i calendari
El full de ruta del Port Olímpic y econòmic que vol garantir-
ne la viabilitat. Basat en un model a 30 anys, preveu una de 39 milions
, b C C P M que per
finançar q f f
q públic. Aquest pressupost no supos cap despesa per a les
arques municipals, ja que autofinançat per la
la z dels locals -33.800 metres quadrats en total- i els 676
amarraments del port.
Calendari ’actuacions
Les diferents actuacions previstes per la implantació del nou model de Port Olímpic
ó ó è
Govern de la Generalitat de Catalunya.
La primera intervenció, serien les obres del Dic de Recer (donat els problemes
q x) q h f
. E j q ó f
C ó G Aj B 10 b 2019 compta, com
b à b z ó D ó G T M b
Departament de Territori i Sostenibilitat per resolució de data 11 de febrer de 2019.
Està doncs en condicions de ser licitada immediatame q
ó b y 2020.
16. 16
ü f
del moll de Mestral i les obres de tancament i buidatge dels locals, a partir de maig de
2020, coincidint amb la finalització de la concessió.
Per continuar:
P b b j é P q ó
b ó
desenvolupar per fases q 2021 - 2023.
b j q b f C
M V ó C M E Nà
el Centre de difusió del mar; entre els anys 2022 - 2025.
La resta b f x ó P q f
paral·lelament
b b z ó q ó P O í
Marina x V O í f ó.