Barcelona en xifres 2011

CREATE
INVEST BARCELONA
WORK
LEARN EN
XIFRES
RESEARCH
NETWORK
GROW
GLOBAL
SMILE
2011
/
DO IT
IN
BARCELONA

Índex
Resum executiu .............................................................04
01. Una de les principals àrees metropolitanes
d’Europa .........................................................................08
02. Motor econòmic amb estructura diversificada ........10
03. Capital humà qualificat ...............................................12
04. Ciutat del coneixement i la creativitat......................14
05. Oferta immobiliària competitiva per als negocis ..... 17
06. Una economia oberta al món.......................................18
07. Referent turístic i ciutat de fires i congressos .........21
08. Comerç ............................................................................23
09. Qualitat de vida .............................................................23
10. Posicionament internacional de Barcelona ..............26

Desembre 2011
Barcelona, primera destinació de creuers entre els ports mediterranis Edició: Àrea d’Economia, Empresa i Ocupació. Ajuntament de Barcelona

4 Barcelona en xifres 2011 5

Resum
executiu
Barcelona, nucli central d’una • L’informe Cities for Citizens d’Ernst & Young (2011) situa Barcelona té una activitat empresarial • Catalunya disposa de 12 universitats, que apleguen gairebé
Barcelona com la ciutat més admirada pel seu model de 234.000 estudiants i l’àrea metropolitana de Barcelona con-
megaregió amb 25 milions d’habitants desenvolupament urbà a partir d’una enquesta efectuada
dinàmica i flexible centra el 83,9% dels matriculats en les seves 8 universitats
• Barcelona, capital de Catalunya, compta amb més d’1.600.000 entre alcaldes i líders locals de 70 ciutats del món. Segons • Barcelona és seu de 453.485 empreses, és a dir, el 14% tant públiques com privades. En aquestes s’imparteixen 426
habitants, i és el nucli central d’una regió metropolitana que l’informe, Barcelona ha aconseguit trobar un equilibri entre el del total d’Espanya. Es tracta majoritàriament de pimes màsters oficials amb 15.705 alumnes matriculats i també s’hi
s’apropa als 5.000.000 d’habitants, que representen el 66,7% desenvolupament econòmic —l’atractiu que ofereix a empre- (98%), caracteritzades per una major flexibilitat i capacitat compten 9.508 alumnes de doctorat.
i l’11% de la població catalana i espanyola, respectivament. ses i emprenedors de tot el món— i la qualitat de vida que d’adaptació en entorns complexos. • L’any 2010 el percentatge de treballadors amb estudis
brinda als seus habitants.
• El desenvolupament actual de les regions metropolitanes • La taxa d’activitat emprenedora (5,5%) és similar a la de paï- universitaris és del 36,9% a Catalunya, valor superior al de la
desborda el seu àmbit geogràfic i crea la megaregió1 o aglome- • D’altra banda, Barcelona ha estat escollida per GSMA, sos amb tradició de negocis com Finlàndia i França, i supera Unió Europea (30,7%) i lleugerament inferior al de la mitjana
ració policèntrica de ciutats com a unitat natural d’influència l’associació que organitza el Mobile World Congress, com la la de països com Suïssa i Suècia, així com les mitjanes de la espanyola (37,8%).
econòmica en una àrea geogràfica. Al sud d’Europa destaca capital mundial de la tecnologia mòbil des del 2012 i fins Unió Europea (5,4%), espanyola (4,3%) i catalana (5%). L’any • Dues escoles de negocis barcelonines —IESE i ESADE— es
la formada pel corredor Barcelona-Lió, que engloba 25 milions al 2018 superant les candidatures de París, Milà i Munic. 2010 a Barcelona es van crear 6.094 societats mercantils troben entre les deu primeres d’Europa –en el lloc 4t i 7è– i
d’habitants i una producció de gairebé 1 bilió d’euros, que la L’elecció com a Mobile World Capital suposa una extensió del —xifra que suposa una ràtio de 3,8 empreses creades per ocupen el lloc 9è i 21è en el rànquing mundial 2011 d’MBA
situa com la número 16 i 11 del món, respectivament. congrés habitual i inclou convertir-se en la capital mundial del 1.000 habitants— i la província ha assolit un quocient de 8,3 del Financial Times. Així mateix, el rànquing 2011 d’MBA
mòbil amb un programa tecnològic, cultural, acadèmic i indus- societats creades per cadascuna de les dissoltes, encapça-
• En relació a altres aglomeracions metropolitanes consolidades a temps complet de l’Economist Intelligence Unit atorga
trial permanent durant tot l’any a Barcelona. D’aquesta manera lant el rànquing de les grans àrees urbanes de l’Estat en
i emergents del món, el volum de població de la regió metropo- a l’IESE la segona posició europea i la desena plaça en el
es reforça la projecció internacional de la ciutat, amb un aquest àmbit. El primer semestre de 2011 s’han creat un 4%
litana de Barcelona és aproximadament la quarta part del de rànquing mundial, mentre que ESADE ocupa els llocs 5è i 17è
impacte molt rellevant sobre el turisme de negocis i l’atracció més d’empreses que el mateix període de 2010.
les grans metròpolis d’el Caire, Mèxic o Nova York, mentre que respectivament.
d’empreses i professionals del camp tecnològic.
és superior al de les àrees de Berlín, Mont-real o Dubai. • Després de deu anys de desenvolupament del projecte, a
• El producte interior brut (PIB) de la ciutat de Barcelona l’any la zona del 22@Barcelona s’ubiquen 7.064 empreses i uns
• L’esperit cosmopolita, divers i intercultural de Barcelona es
2008 va assolir els 64.521,3 milions d’euros, amb un PIB per 4.400 autònoms, amb un total de 90.000 ocupats. Des de
posa de manifest en el fet que prop del 18% dels residents a
habitant de 39,9 milers d’euros. En la distribució del valor afe- l’any 2000 s’hi han ubicat unes 4.500 empreses noves i Barcelona lidera l’avenç d’Espanya cap
la ciutat són estrangers.
git brut per sectors destaca el pes dels serveis a les empreses 56.000 treballadors, una mitjana de 545 noves empreses a l’economia del coneixement
i immobiliaris que representa més de la quarta part del total instal·lades per any. De les 4.500 empreses, un 47,3% són
(25,6%), seguit dels serveis col·lectius (21,6%), la indústria • Un 30% de les empreses i un 48,4% dels assalariats de la
de nova creació i la resta, trasllats, i un 30% pertanyen a
(11,2%), el comerç i les reparacions (10,9%), i el transport ciutat treballen en sectors de coneixement alt.
activitats intensives en coneixement i tecnologia.
Barcelona és un motor econòmic (9,6%). D’altra banda, Barcelona és l’àrea metropolitana amb • La província de Barcelona genera el 14% de les sol·licituds
dinàmic amb estructura diversificada i major índex de diversitat de l’estructura productiva d’Espanya.
• A Barcelona ciutat el temps necessari per a la constitució d’una
de patents i el 18% de les de models d’utilitat d’Espanya.
nova empresa és de 48 hores.
reconeixement internacional • Barcelona manté un important sector industrial que ocupa el • Catalunya concentra el 21,6% de les empreses innovadores
• La Comissió Europea ha atorgat el Gran Premi del Jurat dels
• Barcelona segueix mantenint un bon posicionament a nivell 8,9% dels assalariats i la seva regió metropolitana concentra d’Espanya i el 22,5% de la despesa total de l’Estat en activi-
European Enterprise Awards 2011 al projecte «La transformació
internacional, a més de comptar amb una marca de ciutat reco- més de la meitat de l’ocupació industrial de Catalunya (65,4%), tats innovadores.
del paisatge empresarial de Barcelona» de Barcelona Activa.
neguda. Així, Barcelona es posiciona el 2011 entre les sis mi- on destaquen els clústers de l’automòbil —un dels principals
• L’impuls de la recerca a Catalunya en els darrers anys situa
llors ciutats europees per als negocis segons l’European Cities productors d’Europa—, el farmacèutic i químic, els productes
el percentatge de la despesa en R+D en l’1,6% del PIB l’any
Monitor de Cushman & Wakefield, de manera que durant tota alimentaris, els materials i equips elèctrics, el del paper i arts
2010, i el personal dedicat a la recerca i el desenvolupament
gràfiques i el de tractament de residus.
la dècada 2001-2011 s’ha mantingut entre els primers llocs. A El mercat laboral de Barcelona disposa se situa en 46.335 treballadors.
més, manté la primera posició com a ciutat amb més qualitat de
vida per als treballadors, i destaca com la segona ciutat europea
• La ciutat promou el desenvolupament de sectors estratègics de massa crítica i capital humà qualificat • L’àrea de Barcelona concentra 211 parcs tecnològics i centres
amb valor afegit com són els media, les tecnologies de la
que millor es promou com a centre de negocis i la tercera més • La ciutat té gairebé un milió de llocs de treball i el seu entorn tecnològics i de recerca l’any 2011, entre els quals hi ha 6
informació (TIC), el sector bio i tecnologies mèdiques, l’energia,
coneguda pels executius europeus. La ciutat també se situa en metropolità prop de 2,3 milions. Les taxes d’activitat (81,3%) i instal·lacions científiques i tècniques de referència internacional.
el disseny, l’aeroespacial i la mobilitat. També aposta per la
llocs preferents d’altres rànquings de reconegut prestigi com investigació en la branca de la indústria alimentària i el desen- d’ocupació (69,7%) de Barcelona són superiors a les mitjanes • L’estratègia d’impuls a la recerca en la darrera dècada ha
l’FDi Magazine —revista de Financial Times —, que posiciona volupament del vehicle elèctric. catalana, espanyola i europea. estat reconeguda per la revista Nature, que situa Barcelona
Barcelona en el cinquè lloc de ciutats i regions europees de fu- com la millor ciutat d’Espanya, la número 22 d’Europa i la
• L’any 2010 Catalunya va generar un PIB de 209.727 milions • Barcelona compta avui amb un dels mercats laborals amb major
tur 2010/11, o l’informe Scorecard on Prosperity 2010 elaborat número 54 del món per fer ciència d’excel·lència, després
d’euros, la qual cosa representa el 20% del total espanyol. El massa crítica d’Europa en els sectors d’alt valor afegit: Catalunya
pel Toronto Board of Trade, que la situa en la tercera posició de guanyar 11 posicions en el rànquing mundial entre 2000
PIB per càpita del Principat supera en un 19% el de la Unió es manté entre les cinc regions europees amb major nombre
com a ciutat més pròspera del món i en primer lloc respecte a i 2008. D’altra banda, Barcelona es consolida el 2010 com
Europea. d’ocupats en sectors manufacturers d’intensitat tecnològica alta
l’atractivitat en l’àmbit laboral. la sisena ciutat d’Europa en producció científica i assoleix la
i mitjana-alta i en ciència i tecnologia, mentre que assoleix el setè
lloc en el cas dels serveis intensius en coneixement i alta tecno- divuitena posició en el rànquing mundial.
logia i se situa entre les sis primeres regions europees amb més • L’àrea de Barcelona compta amb tres universitats –Universi-
ocupació en la indústria creativa i cultural. tat Pompeu Fabra (UPF), Universitat de Barcelona (UB) i Univer-
sitat Autònoma de Barcelona (UAB)– entre les 225 primeres
1 R. FLORIDA (2007), The Rise of the Mega-region; The Martin Prosperity Institute
at The Joseph L. Rotman School of Management, University of Toronto. del món segons el Times Higher Education University Ranking,

Barcelona en xifres 2011 7
6

i la UB i la UAB també es troben entre les 200 primeres en el Barcelona té una economia oberta i • El tren d’alta velocitat (AVE) Barcelona-Madrid registra 2,6
milions de passatgers en el seu tercer any de funcionament.
• Els mercats municipals, amb una superfície de més de
200.000 m2 i que generen 1.000 milions d’euros d’impacte
QS Top University Ranking de l’any 2011.
connectada al món econòmic, són un dels referents del model de comerç barce-
• Les activitats creatives suposen més del 10% dels ocupats de
El territori català és seu de més de 3.400 empreses estran- loní per la seva rellevància econòmica i social als barris de
les empreses de Barcelona, amb prop de 90.000 llocs de treball i
geres i el 2010 va rebre un flux total de més de 4.000 milions la ciutat.
7.800 empreses. La ciutat de Barcelona concentra el 45% de les
empreses creatives i el 52% de l’ocupació creativa de Catalunya. d’€ d’inversió estrangera productiva, xifra que representa un Barcelona és un referent internacional
màxim històric i més d’un terç (el 35,7%) de la realitzada a
Val a dir que, segons la recerca urbana més recent, un major
Espanya. El mateix any, les empreses catalanes van invertir
en matèria de turisme i d’organització
percentatge d’ocupats en indústries creatives es correlaciona de
forma molt intensa amb una major producció per habitant. a l’exterior 1.948,8 milions d’euros. El I semestre de 2011 de fires i congressos Barcelona, primera ciutat d’Europa
la inversió estrangera bruta productiva a Catalunya ha estat
• Catalunya és el motor de la investigació tecnològica mèdica i de 1.399,2 milions d’euros, el que suposa un increment del
• La ciutat tanca l’any 2010 amb màxims històrics en indica- en qualitat de vida per catorzè any
dors clau: 7.133.523 de visitants — +10,1% respecte a l’any
bio de l’Estat amb un 23% de les noves empreses creades en 64,5% respecte al mateix període de l’any anterior. 2009—, i més de 14 milions de pernoctacions —un 9,6%
consecutiu
aquest sector el 2010. D’altra banda, les empreses biotecno-
lògiques catalanes són el 20,5% del total estatal i suposen el L’informe de KMPG Global Cities Investment Monitor mostra més que l’any anterior—. El primer semestre de 2011 conti- • El 2011 la ciutat torna a ocupar, per 14è any consecutiu,
29,4% de la facturació total del sector l’any 2010. que en el període 2006-2010 i el mateix any 2010 Barcelo- nua el creixement interanual de turistes (4,9%), pernoctacions el primer lloc del rànquing de millors ciutats europees en
na és una de les deu àrees urbanes del món receptores de (17,2%) i despesa amb targeta de crèdit (+19,3%). D’altra ban- qualitat de vida per als treballadors de l’European Cities
• Barcelona se situa juntament amb Màlaga, Santander, Madrid i més projectes d’inversió estrangera. D’altra banda, Barce- da, Barcelona és la ciutat amb major taxa de creixement de Monitor (Cushman & Wakefield). En aquesta mateixa línia,
San Sebastián entre les “ciutats intel·ligents d’Espanya al mi- lona és la sisena ciutat d’Europa més atractiva per establir- visitants i la segona en taxa de creixement de despeses del els rànquings de revistes americanes i angleses com Forbes,
llorar la gestió de l’energia, medi ambient, mobilitat, edificació s’hi segons l’European Attractiveness Survey, 2011 d’Ernst turisme entre les 20 destinacions principals del món segon Askmen, Monocle’s o Time Out coincideixen a situar Barce-
i govern mitjançant les Tecnologies de la Informació i la Comu- and Young. el Mastercard Index of Global Destination Cities del segon lona entre les millors ciutats del món per viure-hi segons els
nicació”, segons l’estudi recent sobre Smartcities espanyoles trimestre de 2011. seus lectors.
de la consultora IDC- Analize the future. En aquest sentit, s’ha • Les exportacions de la província de Barcelona assoleixen un
celebrat a Barcelona (29/11-2/12 del 2011) el primer congrés volum de 38.073,9 milions d’euros el 2010, cosa que suposa • Barcelona ocupa la segona posició en el rànquing mundial • En l’àmbit de la sostenibilitat, la ciutat ha aprovat el Pla
internacional Smart City Expo World Congress. un creixement del 17% respecte a l’any anterior. Així mateix, el d’organització d’esdeveniments firals i congressuals i és tam- d’Energia, canvi climàtic i qualitat de l’aire 2011-2020, que
primer semestre de 2011 les vendes a l’estranger superen en bé la tercera àrea urbana europea amb més places hoteleres aposta per la millora de la intensitat energètica i la reducció
un 14% les registrades el mateix període de 2010. L’àrea de per darrere de Londres i París. d’emissions. Cal assenyalar que en el període 1999-2008
Barcelona és el principal nucli exportador de l’economia espan- • Barcelona es manté com a primera destinació de creuers la reducció d’energia per unitat de producte ha estat de
yola i genera la cinquena part de les vendes totals a l’exterior, 269,44 WH/€ , el que ha suposat una disminució anual del
Barcelona disposa d’una oferta dada molt superior al seu pes relatiu en PIB.
entre els ports mediterranis, amb més de 2 milions de
-1,1%, superior als descensos assolits a l’Estat espanyol i
passatgers, a més d’estar en el quart lloc en el rànquing
immobiliària competitiva per als negocis • D’altra banda, les exportacions de nivell tecnològic alt i mitjà- de ports base en l’àmbit mundial, segons el World’s Top 20 d’Europa. A més, durant el mes d’octubre del 2011, Barce-
La regió metropolitana de Barcelona està desenvolupant 7 mi- Cruise Homeports 2010. D’altra banda, el Port de Barcelona lona va ser la seu del segon Global Clean Energy Forum, el
alt de la demarcació de Barcelona assoleixen un valor de
lions de m2 de sostre per a activitats econòmiques d’alt valor ha obtingut tres premis en l’edició de 2010 de la prestigiosa punt de trobada internacional sobre el futur de les energies
22.427,44 milions d’euros el 2010, que representa el 59% de
afegit, amb capacitat de generar més de 200.000 nous llocs publicació Dream Cruise Port Destinations: el «Port amb els renovables.
les vendes totals a l’estranger, percentatge que es manté el
de treball en sectors estratègics, concentrats en tres àrees primer semestre de 2011. La província genera per si sola pels serveis més eficients», el «Port amb millors connexions turna- • El model urbà compacte afavoreix la mobilitat sostenible, de
d’activitat econòmica que formen el Barcelona Economic volts de la quarta part d’aquestes exportacions a Espanya i round» i la «Millor destinació port base» manera que 8 de cada 10 desplaçaments interns a la ciutat
Triangle i són catalitzadores d’altres projectes al seu entorn lidera clarament el rànquing estatal. • El Pla Estratègic de Turisme 2015 de la ciutat de Barce- es fan en transport públic, a peu o en bicicleta. D’altra ban-
que reuneixen les millors oportunitats de negoci i inversió lona estableix les bases d’un model turístic que potencia da, Barcelona segueix treballant per a la implementació de
• L’aeroport de Barcelona va ocupar l’any 2010 el desè lloc en
basades en l’economia del coneixement: l’equilibri entre residents i visitants, així com la continuïtat la mobilitat elèctrica a través de la plataforma publicoprivada
el rànquing d’aeroports europeus en volum de passatgers amb
• 22@Barcelona (àrea del Besòs): l’àrea on es troba el districte un total de 29,3 milions (un 59%) i 34 rutes intercontinen- i consolidació del lideratge internacional de la ciutat com a LIVE (Logística per a la Implementació del Vehicle Elèctric) i
de la innovació, situat al centre de Barcelona perquè s’hi tals diferents. Aquest mateix any, l’aeroport de Barcelona va destí innovador i de referència. D’altra banda, cal destacar el pla MOVELE. La ciutat acollirà el 2013 el simposi interna-
instal·lin serveis avançats i activitats intensives en conei- registrar el major increment interanual (6,5%) entre els grans l’obtenció de la certificació «Biosphere Destination» a la ciu- cional sobre tecnologia i mobilitat elèctrica més important
xement vinculades a les tecnologies de la comunicació i la aeroports europeus. El primer semestre de 2011 s’intensifica tat de Barcelona pel seu sistema de Turisme Responsable. en el sector especialitzat: el World Electric Symposium and
informació, els media, les tecnologies mèdiques, l’energia l’augment interanual en el nombre de passatgers (+20,7%). Exposition.
i el disseny, i el projecte Porta Europa, on s’està construint • En un altre àmbit, cal destacar el baix consum d’aigua per
• L’activitat portuària se situa en 42,9 milions de tones trans-
l’estació d’alta velocitat de la Sagrera. habitant que registra la ciutat de Barcelona respecte d’altres
portades el 2010 i registra creixements del 18,7% i el 8,2%
àrees urbanes del món amb un nivell de població i so-
• Parc de l’Alba (àrea del Vallès): un dels principals pols en TEUS i en tones de mercaderies, respectivament, el primer La ciutat aposta per un model de comerç cioeconòmic semblant, causat per la forta reducció tant del
d’atracció per a sectors vinculats a la ciència, la tecnologia i la
nanotecnologia, amb instal·lacions de referència com Esade-
semestre de 2011. D’altra banda, el port de Barcelona es va de qualitat, divers i de proximitat consum domèstic com de l’ús industrial d’aigua potable (que
situar l’any 2010 en el 12è lloc entre els ports europeus en el
Creapolis, el Sincrotró Alba i el Parc de Recerca de la UAB. rànquing de trànsit de contenidors. • Amb 16.254 empreses i 146.751 ocupats, el comerç és una de ha baixat de 134 litres per habitant i dia a 110 litres per
les branques amb més pes dins de l’estructura econòmica de habitant) entre 2001 i 2009.
• Delta BCN/BZ Barcelona Zona Innovació (àrea del Llobre- • La inclusió del corredor ferroviari del Mediterrani en la xarxa
Barcelona. Efectivament, malgrat l’impacte de la crisi sobre els • L’oferta cultural i educativa és àmplia i de qualitat. L’any 2010,
gat): situada en una de les principals àrees industrials i logís- bàsica transeuropea de transport recentment aprovada pos-
seus nivells d’activitat i ocupació, el sector concentra el 22,7% es compten 34 escoles internacionals a l’àrea de Barcelona.
tiques de l’Estat espanyol i adreçada principalment a sectors sibilitarà una connexió directa dels ports mediterranis cap a
dels centres de cotització a la Seguretat Social i el 14,2% dels D’altra banda, hi ha 36 biblioteques públiques a la ciutat.
emergents com l’aeroespacial, el de la mobilitat, la salut, els Europa i suposarà augmentar la quota de mercat del port de
assalariats de la ciutat el primer semestre de 2011.
media, l’alimentació i altres indústries avançades. Barcelona, amb mercaderies provinents d’Àsia.


01.
Una de les principals àrees
metropolitanes d’Europa

1.1. Població, superfície i clima 1.2. Demografia de Barcelona 1.3. Població estrangera
Barcelona, nucli central d’una megaregió Ciutat cosmopolita, diversa i intercultural
amb 25 milions d’habitants
DADES DE POBLACIÓ I SUPERFÍCIE INDICADORS DEMOgRÀFICS DE BARCELONA, 2010 PERCENTATgE D’ESTRANgERS SOBRE EL TOTAL DE LA POBLACIÓ, ESTRANgERS A BARCELONA PER PAÏSOS, gener 2011
gener 2011
POBLACIÓ POBLACIÓ SUPERFÍCIE DENSITAT Estructura d’edats (%) Pakistan 22.342
gENER 2011 SOBRE TOTAL (km2) (hab./km2)
(habitants) ESPANyOL (%) 0-14 anys 12,1 20
Itàlia 22.002
Barcelona 1.615.448 3,4 102 15.807 15-64 anys 67,4 18 18,1%
17,3%
17,6%
17,3% Equador 17.966
65 i més 20,5 16
Regió 5.029.181 10,7 3.242 1.551 15,9% 15,6% Xina 15.001
Metropolitana Esperança de vida (2009) 82,5 anys 14 14,2%
Bolívia 14.867
Catalunya 7.539.618 16,0 32.108 235 12,8%
Homes 79,2 anys 12
Perú 13.847
Espanya 47.190.493 100,0 505.986 93 Dones 85,3 anys 10,7%
10
Marroc 13.659
Font: Departament d’Estadística de l’Ajuntament de Barcelona, IDESCAT i INE
Taxa de natalitat 8,8‰ 8
7,6% Colòmbia 12.612
POBLACIÓ EN AgLOMERACIONS METROPOLITANES DEL MÓN Taxa de mortalitat 9‰ 6 6,3%
França 11.524
ÀREA METROPOLITANA POBLACIÓ 4
Taxa de fecunditat (2009) 36,7‰ Argentina 8.107
El Caire 19.439.541 Naixements per cada 1000 dones 2 1,9%
d'entre 15 i 49 anys Filipines 7.891
Mèxic DF 19.239.910 0
Font: Departament d’Estadística de l’Ajuntament de Barcelona i
2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 Brasil 7.178
Agència de Salut Pública de Barcelona
Nova York 19.069.796
Nota: dades de l’1 de gener de cada any. República Dominicana 6.998
Sao Paulo 18.850.000 Font: Departament d’Estadística de l’Ajuntament de Barcelona
Romania 6.592
Nova Delhi 16.000.000
Alemanya 6.413
Buenos Aires 12.944.000 ESTRANgERS A BARCELONA PER CONTINENT D’ORIgEN,
gener 2011 Índia 5.708
Londres 12.200.000
Regne Unit 5.387
París 11.746.000 Oceania
Àfrica Xile 4.843
0,1%
Barcelona 5.012.961 7,4%
Paraguai 4.422
Berlín 4.070.991
Àsia Mèxic 4.227
Montreal 3.814.738 21,5%
Resta països 66.734
Dubai 2.262.000
Amèrica Total població estrangera 278.320
Copenhaguen 1.209.627 41,0% Font: Departament d’Estadística de l’Ajuntament de Barcelona
Font: Xarxa d’oficines Consolats de Mar i Ajuntament de Barcelona

INDICADORS CLIMÀTICS DE BARCELONA, 2010
Temperatura mitjana anual 17,2 ºC
Europa
Temperatura màxima extrema 38,2 ºC 30,0%
Temperatura mínima extrema 0,4 ºC
Hores de sol anuals 2.597,7 Font: Departament d’Estadística de l’Ajuntament de Barcelona
Font: Departament d’Estadística de l’Ajuntament de Barcelona, Anuari Estadístic 2011


02.
Motor econòmic amb
estructura diversificada

2.1. Activitat i creixement econòmic 2.2. Especialització productiva 2.3. Empreses
Catalunya genera la cinquena part del PIB Estructura diversificada amb predomini Teixit empresarial amb dinàmica
de l’Estat espanyol dels serveis i importants clústers de base emprenedora i dominat per la PIME
industrial
BARCELONA i REgIÓ METROPOLITANA DE BARCELONA. ESTRUCTURA PRODUCTIVA. SOCIETATS MERCANTILS
PRODUCTE INTERIOR BRUT A PREUS DE MERCAT (PIB) (1), 2008 PERCENTATgE D’ASSALARIATS PER SECTORS ECONÒMICS,
II trimestre 2011 2009 2010* I semestre 2011* % S/ESPANyA
PIB PM PIB pm per habitant
(milions d’euros) (milers d’euros) Índex Catalunya = 100 BARCELONA RMB CATALUNyA ESPANyA
Creació a Barcelona ciutat 6.223 6.094 3.467 7,4
Barcelona 64.521 39,9 137,4 Agricultura 0,0 0,1 0,3 0,4 Creació a Barcelona província 11.438 11.381 6.770 14,4
Regió Indústria 8,9 16,4 17,8 15,2 Creació a Catalunya 14.607 14.384 8.602 18,3
Metropolitana
de Barcelona 151.308 - - Construcció 4,0 5,4 6,3 7,5 100,0
Creació a Espanya 78.171 79.963 47.018
(1) PIB 2008. Base 2000. Valoració a preus de mercat
Font: IDESCAT Serveis 87,1 78,1 75,6 76,9 Dissolució a Barcelona província 1.163 1.336 769 7,0

Total 100,0 100,0 100,0 100,0 Dissolució a Catalunya 2.356 2.558 1.413 13,0
PRODUCTE INTERIOR BRUT A PREUS DE MERCAT
(Preus corrents) milions € Font: Departament d’Estadística de l’Ajuntament de Barcelona i INSS
100,0
Dissolució a Espanya 17.416 18.467 10.908
CATALUNyA ESPANyA % S/ESPANyA *Dada provisional
Font: INE. Directori Central d’Empreses (DIRCE)
2008 215.181 1.088.124 19,8 BARCELONA. VALOR AFEgIT BRUT (VAB) (1). 2008.
PER A 11 BRANQUES D’ACTIVITAT pes s/total (%)
2009 207.237 1.053.914 19,7 EMPRESES DE BARCELONA* SEgONS EL NOMBRE ACTIVITAT EMPRENEDORA ALS PAÏSOS EUROPEUS
Agricultura, ramaderia, silvicultura i pesca 0,1 D’ASSALARIATS, 2011 2010 (% sobre població 18-64 anys)
2010 209.727 1.062.591 19,7
Energia, química, cautxú i metal·lúrgia 3,9 NOMBRE % S/TOTAL Montenegro 14,94%
Font: IDESCAT i INE D’EMPRESES
Alimentació, tèxtil, fusta, paper i edició 3,6 Països Baixos 7,22%

PIB PER CÀPITA Sense assalariats 263.257 58,1 6,76%
Maquinària, mat. elèctric i de transport 3,7 Irlanda
En paritat de poder de compra*. 2010 Índex (UE 27=100) 6,42%
Construcció 6,2 Amb assalariats: Regne Unit

Catalunya 118,7 D'1 a 199 assalariats 189.271 41,7 Mitjana Europa 6,01%
Comerç i reparacions 10,9
Espanya 101,2 Més de 199 assalariats 957 0,2 França 5,83%
Hoteleria 7,2
Zona Euro 108,0 Total empreses 453.485 100,0 Finlàndia 5,72%
Transports, emmagatzematge i comunicacions 9,6
Unió Europea 100,0 * Dada provincial gener 2011
Barcelona* 5,52%
Mediació financera 7,7 Font: INE. Directori Central d’Empreses (DIRCE)
*PIB harmonitzat Grècia 5,51%
Font: Eurostat, INE, IDESCAT i Anuari Econòmic Comarcal CatalunyaCaixa 2011
Serveis a les empreses i activitats immobiliàries 25,6 Mitjana UE 5,35%
TAXES DE VARIACIÓ ANUAL DEL PIB A PREUS CONSTANTS (%) Altres serveis 21,5 Catalunya 5,04%
SEUS EMPRESARIALS, 2011
2008 2009 2010 Total sectors 100,0 Suïssa 5,04%
NOMBRE % S/ESPANyA Suècia 4,88%
Barcelonès 1,1 -2,6 0,2 (1) VAB 2008. Base 2000. Valoració a preus bàsics D’EMPRESES
Font: IDESCAT Portugal 4,53%
Regió Metropolitana 0,3 -4,4 0,2 Barcelona * 453.485 14,0
Espanya 4,31%
Catalunya 0,1 -4,2 0,1
Catalunya 601.801 18,5 Alemanya 3,17%
Espanya 0,9 -3,7 -0,1
Espanya 3.250.576 100,0 Itàlia 2,35%
Unió Europea 0,5 -4,3 1,9
*Dada provincial gener 2011 *Dada provincial
Font: Eurostat, INE, IDESCAT i Anuari Econòmic Comarcal Catalunya Caixa 2011 Font: INE. Directori Central d’Empreses (DIRCE) Font: Global Entrepreneurship Monitor (GEM), Informe executiu Catalunya 2010


03.
Capital humà qualificat

3.1. Taxes d’activitat, ocupació i atur 3.3. Salaris 3.5. Escoles de Negoci d’excel·lència
Taxes d’activitat i ocupació superior a la Salaris competitius en el context Escoles de negocis, universitats i màsters
mitjana europea internacional d’excel·lència global amb projecció internacional

TAXES D’ACTIVITAT, OCUPACIÓ I ATUR (%). NIVELL SALARIAL A CIUTATS DEL MÓN, 2011 LES MILLORS ESCOLES DE NEgOCIS EUROPEES 2011
II trimestre 2011
SALARI BRUT CIUTAT SALARI NET RÀNQUINg RÀNQUINg ESCOLA DE NEgOCIS CIUTAT
TAXA TAXA TAXA (Nova york = 100) (Nova york = 100) EUROPEU 2011 MUNDIAL 2011
D'ACTIVITAT D'OCUPACIÓ D'ATUR
144,1 Zuric 149,1 1 1 London Business School Londres
Barcelona 81,3 69,7 14,3
138,8 Ginebra 133,8 2 4 Insead Fontainebleau
Catalunya 78,8 64,4 18,2 134,8 Nova York 100,4 3 8 IE Business School Madrid

Espanya 74,9 59,1 21,0 95,5 Copenhaguen 107,8 4 9 Iese Business School Barcelona
90,6 Miami 82,5 5 14 IMD Lausana
Unió Europea 71,2 64,5 9,5
83 Londres 97,3 6 18 HEC Paris Paris
Font: Enquesta de Població Activa i Eurostat
81,3 Munic 77,8 7 21 Esade Business School Barcelona
80,8 Frankfurt 90,6 8 26 University of Cambridge: Judge Cambridge
80 Viena 82,7 9 27 University of Oxford: Saïd Òxford
3.2. Llocs de treball a Barcelona 77,9 Lió 79,9 10 28 SDA Bocconi Milà
Prop d’1 milió de llocs de treball a la ciutat i 73,6 Paris 75,1
11 29 Manchester Business School Manchester
de 2,3 milions a l’entorn metropolità 66,7 Amsterdam 63,6
12 32 City University: Cass Londres
58,3 Barcelona 66,6
13 34 Cranfield School of Management Cranfield
46,8 Atenes 53,6
TREBALLADORS AFILIATS A LA SEgURETAT SOCIAL. 14 36 Rotterdam School of Management, Erasmus University Rotterdam
II trimestre 2011 45,4 Roma 37,7
15 37 Imperial College Business School Londres
Font: UBS. Prices and Earnings around The Globe 2011
TOTAL % S/ESPANyA 16 41 Lancaster University Management School Lancaster

Barcelona 986.064 5,68 17 55 Durham Business School Durham
18 55 Vlerick Leuven Gent Management School Gant
Barcelona província 2.293.513 13,21
3.4. Formació en l’àmbit universitari 19 58 Warwick Business School Coventry
Catalunya 3.070.205 17,68
20 61 Hult International Business School Londres
Espanya 17.362.369 100,0 FORMACIÓ I UNIVERSITATS, 2010 21 68 Birmingham Business School Birmingham
Universitats catalanes/ Universitats de l’àrea 12/8 22 74 University of Strathclyde Business School Glasgow
Font: Departament d’Empresa i Ocupació de la Generalitat de Catalunya i INSS
metropolitana de Barcelona
Alumnes universitaris a Catalunya/ a l'àrea 233.538/ 23 78 University College Dublin: Smurfit Dublín
metropolitana de Barcelona (Curs 2009/2010) 188.748
% DE TREBALLADORS AMB ESTUDIS UNIVERSITARIS* 2010 24 84 Eada Barcelona
Nombre de Màsters oficials ofertats per les Universitats 426
DONES TOTAL de l'àrea de Barcelona (2010-2011) 25 88 University of Edinburgh Business School Edimburg

Nombre d’estudiants matriculats en Màsters oficials 15.705 26 90 Bradford School of Management/TiasNimbas Business Bradford
Catalunya 41,4 36,9
a l’àrea de Barcelona
27 94 Leeds University Business School Leeds
Espanya 42,7 37,8 Alumnes de doctorat a les Universitats de 9.508
l'àrea de Barcelona 28 96 Politecnico di Milano School of Management Milà
Unió Europea 33,7 30,7 Escoles estrangeres a l'àrea de Barcelona 34 29 100 EM Lyon Business School Lió
* % sobre la població d’entre 25 i 64 anys amb titulació universitària Font: Departament d’Estadística de l’Ajuntament de Barcelona Font: Financial Times. Global MBA Ranking
Font: Eurostat


04.
Ciutat del coneixement
i la creativitat

4.1. Economia i societat del coneixement 4.2. Investigació
La ciutat lidera l’avenç d’Espanya cap a Aposta qualitativa i quantitativa per a la re-
l’economia del coneixement cerca i la investigació, amb infraestructures
científiques de referència internacional
EMPRESES SEgONS INTENSITAT DE CONEIXEMENT, II trimestre 2011 EVOLUCIÓ DE LES DESPESES EN R+D COM A PERCENTATgE DEL INSTAL·LACIONS CIENTÍFIQUES I TÈCNIQUES DE REFERÈNCIA
PIB A CATALUNyA I ESPANyA, 1996-2010 INTERNACIONAL A BARCELONA, 2011
BARCELONA % S/TOTAL CATALUNyA % S/TOTAL

Sectors industrials de nivell tecnològic alt 160 0,2 670 0,3 1,8
Barcelona Supercomputing Centre - Centro Nacional de
Supercomputación (BSC-CNS)
1,68
Sectors industrials de nivell tecnològic mitjà - alt 703 1,0 5.157 2,0 1,61
1,6 Canal d'Investigació i Experimentació Marítima (CIEM)
1,48 1,63
Sectors serveis intensius en coneixement 20.645 28,9 50.291 19,9
1,42 1,39 1,39
Centre de Supercomputació de Catalunya (CESCA)
1,4 1,33 1,35
TOTAL EMPRESES CONEIXEMENT ALT 21.508 30,1 56.118 22,2
1,27 Laboratori de Ressonància Magnètica Nuclear de Barcelona (LRB)
1,35
Empreses de coneixement baix 50.048 69,9 196.423 77,8 1,2 1,19 1,27 Sala Blanca de l'Institut de Microelectrònica de Barcelona (IMB-CNM)
1,06 1,06 1,04 1,20
TOTAL EMPRESES A LA CIUTAT 71.556 100,0 252.541 100,0 1,03
1,0
0,92 1,12 Sincrotró ALBA - Cells
1,06
Font: Departament d’Empresa i Ocupació de la Generalitat de Catalunya 0,90 0,99 1,05
0,91 0,91 Font: Ministeri d’Educació i Ciència, Mapa d’instal·lacions científiques i tècniques
0,8 0,87 0,86 singulars
0,81 0,80
DISTRIBUCIÓ DELS ASSALARIATS PER SECTORS ECONÒMICS SEgONS LA INTENSITAT DE CONEIXEMENT, II trimestre 2011 0,6
PRINCIPALS CIUTATS DEL MÓN PEL QUE FA
1996 1997 1998 1999 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009* 2010*
BARCELONA % S/TOTAL CATALUNyA % S/TOTAL A LA PRODUCCIÓ CIENTÍFICA, 2010
* Dades d’Espanya calculades respecte al PIB Catalunya Espanya
Sectors industrials de nivell tecnològic alt 8.012 1,0 27.603 1,1 en base 2008 RÀNQUINg RÀNQUINg
Font: INE MUNDIAL EUROPEU
Sectors industrials de nivell tecnològic mitjà - alt 31.582 3,7 123.787 5,1 Pequín 1
Sectors serveis intensius en coneixement 370.327 43,7 786.717 32,5 EVOLUCIÓ DEL PERSONAL DEDICAT A R+D. CATALUNyA, Londres 2 1
1996-2010
Tòquio 3 -
TOTAL ASSALARIATS CONEIXEMENT ALT 409.921 48,4 938.107 38,7 50.000
París 4 2
Total assalariats coneixement baix 437.128 51,6 1.483.886 61,3 47.324
46.520 Nova York 5 -
45.000
43.037 46.335 Seül 6 -
TOTAL ASSALARIATS 847.049 100,0 2.421.993 100,0
40.000 40.867 Boston 7 -
Font: Departament d’Empresa i Ocupació de la Generalitat de Catalunya
36.634 37.862 Xangai 8 -
35.000

33.411 Moscou 9 3
PENETRACIÓ DE LES TIC A LES LLARS
30.000
Los Angeles 10 -
26.037 28.034
(% S/POBLACIÓ DE 16 A 74 ANyS) 25.000 25.107 Madrid 11 4
2010 2011 VARIACIÓ (%) 21.896 Roma 12 5
2010-2011 20.023
20.000
18.395 Toronto 13 -
Tenen ordinador a casa 75,7 79,0 3,3 Baltimore 14 -
15.000 17.773
Connexió a Internet a casa 72,4 75,7 3,3 Filadèlfia 15 -

Utilització habitual d'Internet 78,3 82,1 3,8
10.000 Xicago 16 -
1996 1997 1998 1999 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009* 2010* Houston 17 -
Font: Enquesta d’equipament i ús de tecnologies de la informació i comunicació a
les llars Font: INE
Barcelona 18 6
Cambridge Massachusetts 19 -
Berlín 20 7
Font: Universitat Politècnica de Catalunya - Centre de Política del Sòl i Valoracions


05.
Oferta immobiliària
competitiva per als negocis

4.3. Innovació empresarial 4.4. Sectors creatius 5.1. Oficines
Barcelona i Catalunya, líders en innovació Barcelona concentra més de la meitat Més de 7 milions de m2 de sostre en el PREUS D’OFICINES, Juny 2011
de l’empresa espanyola de l’ocupació en les indústries creatives de Barcelona Econòmic Triangle (BET) per a Primera línia (Pg. Gràcia-Diagonal)
Catalunya activitats econòmiques d’alt valor afegit, 14.75-18.75€ m2/mes
amb capacitat de generar 200.000 nous llocs Districte de negocis (centre consolidat)
INDICADORS D’INNOVACIÓ OCUPACIÓ EN LES INDÚSTRIES CREATIVES, 2010 de treball en sectors estratègics 10-16.25€ m2/mes
SOL·LICITUDS DE SOL·LICITUDS DE MODELS BARCELONA % Perifèria (Sabadell, St. Cugat, Esplugues, etc.)
PATENTS D'UTILITAT S/CATALUNyA
MERCAT D’OFICINES, Juny 2011
I semestre % s/Esp I semestre % s/Esp 7-10.25€ m2/mes
2011 2011 Activitats relacionades amb 2.424 65,7
Estoc d'oficines total 5.947.995 m2 Noves àrees de negoci
el patrimoni
Barcelona* 260 14,0 234 17,8 Oferta disponible d'oficines 805.852 m2 9,50-16.50€ m2/mes
Arquitectura i enginyeria 11.839 41,8
Taxa de desocupació 13,6% 7 8 9 10 11 12 13 14 15 16 17 18 19
Catalunya 318 17,1 292 22,2 Arts gràfiques i impressió 3.793 20,2
Font: On point, Jones Lang Lasalle Font: On point, Jones Lang Lasalle
Espanya 1.856 100,0 1.318 100,0 Cinema, vídeo i música 3.284 59,8

* Dades provincials 2011 Disseny i fotografia 6.257 61,4
Nota: Dades provisionals 2011
Font: Oficina Española de Patentes y Marcas Edició 10.421 73,3
5.2. Barcelona Economic Triangle
Escriptors, arts escèniques, arts 4.453 71,4
NOMBRE D'EMPRESES DESPESA EN INNOVACIÓ visuals i artesans La regió Metropolitana de Barcelona té tres àrees motor d’activitat econòmica que formen un
INNOVADORES
2010 % s/ Esp.
(milers d’€)
2010 % s/Esp. Investigació i desenvolupament 8.434 58,3 gran triangle econòmic:
creatius
Catalunya 5.334 21,6 3.642.187 22,5 ÀREA MOTOR SECTORS PROJECTES SOSTRE TOTAL PRINCIPALS INFRAESTRUCTURES I
Moda 2.169 14,6 D’ACTIVITAT ECONÒMICA CENTRES DE RECERCA
Espanya 24.645 100,0 16.171.218 100,0 Publicitat 13.130 68,5
Delta BCN/BZ Aerospacial, Parc Aerospacial i de la 245.000 m² Centre Tecnològic per a la Indústria
Font: INE
Radio i televisió 1.360 28,6 Barcelona Zona mobilitat, logística, Mobilitat Aeronàutica i de l’Espai (CTAE)
Programari, videojocs i edició 21.244 69,1 Innovació alimentació, media Parc de negocis de Viladecans 98.000 m² Túnel del Vent
electrònica (àrea del Llobregat)
Parc Mediterrani de la 93.300 m² Centre Internacional de Mètodes
Total indústries creatives 88.808 52,0 Tecnologia Numèrics en Enginyeria (CIMNE)
BZ Barcelona Zona Innovació 1.000.000 m² Institut de Ciències Fotòniques (ICFO)
Font: Dades de coneixement de l’Institut d’Estudis Regionals i Metropolitans
de Barcelona, IERMB
22@Barcelona Media, TIC, 22@Barcelona 3.200.000 m² Parc de Recerca Biomèdica de
(àrea del Besòs) tecnologies Campus Diagonal- Besòs 60.000 m² Barcelona (PRBB)
mèdiques, Barcelona Media – Centre d’innovació
energia, disseny Porta Europa 446.000 m²
Barcelona Digital – Centre tecnològic
TIC
Institut de Recerca en Energia de
Catalunya (IREC)
Projecte ITER «Fusion for Energy»
Banc de Sang i Teixits
Parc de l’Alba Biotecnologia, Parc de l’Alba 1.320.000 m² Sincrotró Alba
(àrea del Vallès) nanotecnologia, Esade Creápolis 39.800 m² Sala Blanca del Centre Nacional de
energia, farmàcia Microelectrònica (CSIC-CNM)
i salut Parc de la Salut-Parc Taulí 93.700 m²
Parc Tecnològic del Vallès 190.600 m² Institut Català de Nanotecnologia
(CIN2-ICN)
Parc de Recerca de la UAB 120.000 m²
Institut d’Investigació en Intel·ligència
Parc Empresarial Can Sant 172.330 m² Artificial (CSIC-IIIA)
Joan


06.
Una economia oberta
al món

6.1. Inversió estrangera a Catalunya 6.3. Exportacions
Una de les primeres regions d’Europa en PRINCIPALS METRÓPOLIS DEL MÓN PEL QUE FA ALS L’àrea de Barcelona és el principal territori exportador de l’Estat
recepció de projectes d’inversió estrangera PROJECTES D’INVERSIÓ ACUMULATS, 2006-2010 espanyol, amb la cinquena part de les vendes a l’exterior
RÀNQUINg CIUTAT Nº PROJECTES
INVERSIÓ ESTRANgERA. En milions € EXPORTACIONS. En milions €
1 Shanghai 1.514
PRINCIPALS PAÏSOS D’EXPORTACIÓ DE BARCELONA (PROVÍNCIA).
2009 2010 I semestre % 2 Londres 1.338 2009 2010 I semestre % % sobre el total, I semestre 2011
2011 S/ESPANyA 2011* S/ESPANyA
3 Paris 952 I sem. 2011
Catalunya 1.428,7 4.016,4 1.399,2 9,1 França 19,2%
4 Hong Kong 944 Barcelona 32.480,8 38.073,9 20.962,9 19,7
Espanya 12.282,1 11.235,4 15.325,9 100,0 Alemanya 9,4%
5 Beijing 866 Catalunya 41.460,9 48.866,3 27.140,1 25,5
Nota: Inversió bruta total sense entitats de tinença de valors estrangers (ETVE) Itàlia 8,7%
Font: Datainvex. Ministerio de Economía y Competitividad 6 Moscou 653 Espanya 159.889,6 186.780,1 106.363,0 100,0
7 Madrid 488 * Dades provisionals
Portugal 7,2%
Font: Ministerio de Economía y Competitividad
NOMBRE D’EMPRESES ESTRANgERES ESTABLERTES A 8 Tokyo 456 Regne Unit 5,0%
CATALUNyA, 2010 9 Mumbai 427 Suïssa 4,8%
PAÍS D’ORIgEN 2010 10 Barcelona 418 EVOLUCIÓ DE LES EXPORTACIONS A LA PROVÍNCIA DE BARCELONA Estats Units 3,0%
En milions €, I semestre 1995 - I semestre 2011
França 620 Font: Global Cities Investment Monitor 2011. KPMG
Països Baixos 2,8%
Alemanya 615 25.000
Bèlgica 2,6%
Estats Units d’Amèrica(EUA) 364
20.000
■
■ ■ Turquia 2,3%
Itàlia 345 ■ ■
Holanda 304 6.2. Inversió de Catalunya a l’exterior 15.000
■
■ ■ ■ ■
■
■
Mèxic 1,9%
■ ■ Marroc 1,8%
Regne Unit 243 INVERSIÓ A L’EXTERIOR. En milions € 10.000
■
■
Suïssa 186
■ Polònia 1,5%
2009 2010 I semestre % 5.000

Japó 99 2011 S/ESPANyA Xina 1,5%
0
Altres 631 Catalunya 2.216,8 1.948,8 1.369,1 7,2 1995 1996 1997 1998 1999 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011
Total 3.407 Espanya 19.556,7 28.370,6 18.997,6 100,0
Font: Invest in Catalonia. ACC1ó Nota: Inversió bruta total sense entitats de tinença de valors estrangers (ETVE)
Font: Datainvex. Ministerio de Economía y Competitividad
DISTRIBUCIÓ DE LES EXPORTACIONS DE LA PROVÍNCIA DE DISTRIBUCIÓ DE LES EXPORTACIONS ESPANyOLES SEgONS
PROCEDÈNCIA DE LA INVERSIÓ ESTRANgERA A CATALUNyA DESTINACIÓ DE LA INVERSIÓ CATALANA A L’ESTRANgER BARCELONA SEgONS CONTINgUT TECNOLÒgIC, I semestre 2011 CONTINgUT TECNOLÒgIC, I semestre 2011
% sobre el total, I semestre 2011 % sobre el total, I semestre de 2011
3,0% 4,3%
Suïssa 32,3% USA 14,7%
Luxemburg 21,0% Venezuela 4,3%
11,5% 8,0%
Alemanya 8,1% Portugal 4,3%
Països Baixos 7,9% Xile 3,7%
16,6% 47,7% 39,5%
Regne Unit 6,7% Hong Kong 2,8% 23,9%
■ Nivell tecnològic alt
Bermudes 4,5% Mèxic 2,5% ■ Nivell tecnològic mitjà-alt
França 4,4% Rússia 2,4% 21,1% ■ Nivell tecnològic mitjà-baix
■ Nivell tecnològic baix 24,2%
Estats Units 3,2% Islàndia 2,0%
■ No classificat
Barbados 2,5% França 2,0%
Rússia 2,3% Àustria 1,5%
Altres 7,2% Altres 11,8%
Font: Datainvex. Ministerio de Economía y Competitividad Font: Datainvex. Ministerio de Economía y Competitividad


07.
Referent turístic i ciutat
de fires i congressos

6.4. Port de Barcelona 6.5. Aeroport de Barcelona 7.1. Destí de turisme urbà
Un dels dotze primers ports europeus en El desè aeroport europeu en nombre Una de les principals destinacions del
trànsit de contenidors de passatgers. turisme urbà a Europa
Vols intercontinentals a 34 destinacions,
amb 148 vols setmanals l’any 2010
INDICADORS DEL PORT DE BARCELONA AEROPORT EL PRAT DE BARCELONA TURISTES I PERNOCTACIONS A BARCELONA PROCEDÈNCIA DELS TURISTES 2010 (%)

TRÀFIC 2009 2010 I semestre 2009 2010 I sem. 2011 2010 I semestre VARIACIÓ (%)
2011 I semestre Estat espanyol 27,7%
(Dades en milions) 2011
2010/11
Passatgers totals 27.421.682 29.209.595 15.873.852 França 8,0%
Mercaderies (tones) 41,8 43,0 21,1
Turistes* 7.133.523 3.505.370 4,9 7,9%
Mercaderies (en tones) 89.815 104.280 50.169 Itàlia
Contenidors (TEU*) 1,8 1,9 1,1
Font: Aeroports espanyols i navegació aèria (AENA) Pernoctacions 14.047.396 7.280.666 17,2 Estats Units 7,7%
Passatgers 3,2 3,5 1,5
PRINCIPALS AEROPORTS EUROPEUS PER VOLUM DE Despeses amb targeta 1.602.959.207 846.633.580 19,3 Regne Unit 7,5%
PASSATgERS, 2010 de crèdit Resta d’Amèrica 6,5%
INFRAESTRUCTURES CIUTAT (AEROPORT) PASSATgERS *Turistes allotjats en establiments hotelers Resta d’Europa 5,9%
Superfície terrestre (ha) 1.065,3 - - Font: Turisme de Barcelona
Londres Heathrow (LHR) 65.884.143
Alemanya 5,1%
Molls i atracadors (km) 20,3 - - Paris Roissy (CDG) 58.167.062
TAXA DE CREIXEMENT DE VISITANTS DE Països Nòrdics 4,7%
*TEU= Mesura de capacitat de transport marítim equivalent a un contenidor de 20 peus
Font: Autoritat Portuària de Barcelona
Frankfurt (FRA) 53.009.221 LES 20 DESTINACIONS gLOBALS PRINCIPALS, 2011 Països Baixos 2,7%
Madrid (MAD) 49.768.170
RÀNQUINg 2011 CIUTATS VARIACIÓ (%) Països de l’Est (1) 2,2%
RÀNQUINg EUROPEU DE PORTS PER TRÀNSIT DE Amsterdam (AMS) 45.211.749
2010/2011
CONTENIDORS, 2010 Japó 2,1%
Roma-Fiumicino (FCO) 36.228.490
16 Barcelona 24,3
RÀNQUINg CIUTAT PORT TEU VARIACIÓ Munic (ZHR) 34.721.605 (1) Països de l’Est: República Txeca, Rússia i Polònia
Font: Turisme de Barcelona
2010 2009/10 14 Kuala Lumpur 21,8
Istanbul (IST) 32.165.817
Londres Gatwick (LGW) 31.378.644 7 Istanbul 20,4
1 Rotterdam 11.145.804 14,4%
2 Anvers 8.468.475 15,9% Barcelona (BCN) 29.197.135 18 Shanghai 18,6

3 Hamburg 7.900.000 12,7%
Font: Airports Council International. Airport Traffic Report, 2010 5 Hong Kong 17,4
AEROPORT DE BARCELONA. VOLS INTERNACIONALS PER 9 Dubai 17,3
7.2. Els creuers turístics
4 Bramen 4.871.297 7,4%
ÀREA gEOgRÀFICA, 2010 Primera destinació en passatgers de creuers
5 València 4.206.937 15,1% 19 Taipei 16,9

6 Felixtowe 3.400.000 9,7%
ÀREA
gEOgRÀFICA
AEROPORTS DE NOMBRE DE VOLS NOMBRE DE PASSATgERS
DESTINACIÓ SETMANALS TOTALS DIRECTES 4 Singapore 14,5 entre ports mediterranis
7 Gioia Tauro 2.851.261 -0,2% Amèrica del Nord 9 32 702.213 20 Tokyo 13,5
INDICADORS DE CREUERS
8 Algesires 2.810.242 -7,6% Àfrica 11 65 653.329 12 Nova York 11,7
Orient Mitjà 4 19 231.738 Font: MasterCard Index of Global Destination Cities: Cross-Border Travel 2010 I semestre VARIACIÓ
9 Istanbul 2.720.000 34,4%
and Expenditures 2Q 2011 2011 INTERANUAL (%)
10 Zeebrugge 2.500.000 7,4% Amèrica del Sud 2 8 142.928
Passatgers creuers 2.350.283 1.002.424 10,5
11 Le Havre 2.400.000 7,1% Àsia 8 21 (9 càrrega) 134.898
INDICADORS D’OFERTA hOTELERA
Total intercontinental 34 148 1.865.106 Embarcament 632.443 278.590 13,3
12 Barcelona 1.945.735 8,1%
Font: BCN Air Route Development Committee 2009 2010 VARIACIÓ (%)
Font: Cargo Systems, Top 100 Containerports Desembarcament 633.170 266.312 9,4
2009/10
AVE BARCELONA - MADRID
Hotels 321 328 2,2 Trànsit 1.084.670 457.522 9,6
2010 gENER- MAIg 2011
Habitacions 30.933 31.776 2,7 Escales de creuers 841 355 2,9
Passatgers 2.610.300 1.075.700
Places (llits) 60.331 61.942 2,7 Font: Autoritat Portuària de Barcelona
Durada del trajecte 2 hores 30 minuts
Font: Turisme de Barcelona
Font: Departament d’Estadística de l’Ajuntament de Barcelona


08. 09.
Comerç Qualitat
de vida

7.3. Ciutat de fires i congressos 7.3. City of fairs and congresses 7.3. City of fairs and congresses
Barcelona, segona ciutat del món en Un model de comerç de qualitat, divers i de La primera ciutat d’Europa en qualitat de
organització de reunions internacionals proximitat, que genera activitat econòmica i vida
cohesió social als barris de la ciutat
MILLORS CIUTATS EUROPEES EN QUALITAT DE VIDA PER
INDICADORS DE L’ACTIVITAT CONgRESSUAL COMERÇ A BARCELONA ALS TREBALLADORS, 2011

2009 2010 VARIACIÓ (%) 2009/10 COMERÇ (II trimestre 2011) RÀNQUINg CIUTAT

Total reunions 1.857 2.138 15,1 Nombre d'empreses 16.254 1 Barcelona
Congressos 294 310 5,4
Llocs de treball 146.751 2 Estocolm
Jornades, simposis, cursos 215 226 5,1
MERCATS MUNICIPALS (2010) 3 Zuric
Convencions i incentius 1.348 1.602 18,8
Total de delegats 576.157 616.833 7,1 Alimentació 39 4 Ginebra
Font: Turisme de Barcelona i Departament d’Estadística de l’Ajuntament de Barcelona Especials 4 5 Madrid

RÀNQUINg MUNDIAL DE CIUTATS PER NOMBRE DE REUNIONS INTERNACIONALS, 2010 Nombre d'establiments 2.895 6 Munic

RÀNQUINg 2010 CIUTAT NOMBRE REUNIONS RÀNQUINg 2010 CIUTAT NOMBRE REUNIONS Superfície total 208.465 m2 7 Copenhaguen

1 Viena 154 6 Madrid 114 Facturació* 10.936,00 € 8 París
2 Barcelona 148 7 Istanbul 109 *Mitjana de vendes per mes i establiment 9 Viena
Font: INSS i Departament d’Estadística de l’Ajuntament de Barcelona
3 Paris 147 8 Lisboa 106
10 Londres
4 Berlín 138 9 Amsterdam 104
Font: Cushman & Wakefield, European Cities Monitor 2011
5 Singapur 136 10 Sydney 102
Font: International Congress & Convention Association

SALONS DE FIRA DE BARCELONA REFERENTS A EUROPA
FIRA DE BARCELONA ALTRES RECINTES
9.1. Energia i medi ambient
MOBILE WORLD CONGRESS Cebit - Hannover - Aposta per l’estalvi, l’eficiència energètica i
EIBTM - - el desenvolupament d’energies renovables
PISCINA Piscine - Lió -
HOSTELCO Host - Milà Equiphotel - Paris
INDICADORS DE ZONES VERDES A BARCELONA, 2010
SMART CITY EXPO WORLD CONGRESS - -
Parcs urbans (zones verdes 5.595.000 m2
ALIMENTÀRIA Anuga - Colònia Sial - Paris
destinades a ús públic)
CONSTRUMAT Batimat-Paris Bau - Munic
SALó NÀUTIC Nautico - Gènova Boot - Düsseldorf Verd urbà (espais verds
incorporats a la trama urbana) 10.816.563 m2
EXPOQUIMIA Achema - Frankfurt Interchimie - Paris
HISPACK Interpack - Düsseldorf Emballage - Paris Verd urbà per càpita 6,7 m2/habitant
Grafitalia+Voverflex - Milà (2013)
GRAPHISPAG Drupa - Düsseldorf IPEX - Birmingham (2014) Font: Departament d’Estadística de l’Ajuntament de Barcelona. Anuari estadístic 2011

AUTOMÒBIL Saló Internacional de l'Auto - Ginebra IAA - Frankfurt / Mondial de l’Automobile -
Paris (anys alterns)
BMP Barcelona Meeting Point
. Mipim - Cannes Expo real - Munic PLATgES (NÚMERO / km2) 7 / 4,41
SALó DE LA LOGÍSTICA Int.Logístics Solutions Show Paris -
SONIMAGFOTO&MULTIMÈDIA Photokina - Colònia -
CARAVANING Caravan Salon Düsseldorf -
Font: Fira de Barcelona


09.
Qualitat
de vida

9.1. Energia i medi ambient 9.2. Mobilitat sostenible 9.4. Oferta cultural i educativa
Aposta per l’estalvi, l’eficiència energètica i El model urbà compacte afavoreix el Vibrant vida cultural, amb una àmplia
el desenvolupament d’energies renovables predomini del transport públic, el vianant i dotació de serveis i activitats
la bicicleta

ESTRUCTURA DEL CONSUM ENERgÈTIC PER SECTORS (%), 2008 EVOLUCIÓ DE LA RECOLLIDA SELECTIVA DE RESIDUS A BARCELONA MODES DE TRANSPORT EN EL DESPLAÇAMENT INTERN, OFERTA CULTURAL I EDUCATIVA, 2010
% S / TOTAL, 2010
Biblioteques públiques (nombre i usuaris) 36 / 5.982.936
40 39,5%
Museus, col·leccions i centres d'exposició 39/17.598.372
33,2% 33,6%
(nombre i usuaris)
30 29,6%
18,1% 18,3%
Transport Espectadors de teatre, música i cinema 12.379.456
Indústria 27,9%
privat
Domèstic 20 47,5% Equipaments esportius públics (nombre i 1.809 /187.144
A peu i en abonats)
24,1% bicicleta
Transports 11,1% 34,2% Centres d'educació infantil, primària i 876
29,9% 10 Transport
Comerç i secundària
públic
serveis Font: Institut de Cultura i Departament d’Estadística de l’Ajuntament de Barcelona
0

2000 2005 2007 2009 2010

Font: Departament d’Estadística de l’Ajuntament de Barcelona. Agència d’Energia de Font: Agenda 21 de Barcelona
Barcelona Nota: Resultat de l’anàlisi de dades d’etapes de l’ATM, de les espires de detecció
de la ciutat, activitat turística, transport escolar, aforaments de composició del
trànsit, aforaments de bicicletes i vianants
Font: ATM
EVOLUCIÓ DE LA POBLACIÓ, EL CONSUM D’ENERgIA I EL PIB DE CONSUM D’AIgUA TOTAL PER hABITANT/DIA, 2010
BARCELONA 1999-2008 (1999=100)
125 CIUTAT l/hab/dia CARRILS BICI (km/usuaris públics) 180 /119.529

120 Barcelona 164,8
120
115 Fukuoka 276

110 109 Daejeon 350 9.3. Mercat immobiliari residencial
Dublin 425*
105
107 Ajust dels preus de l’habitatge
100 Hèlsinki 246

95 Seattle 300-350* PREUS MITJANS DE L’hABITATgE A BARCELONA,
I semestre 2011
90 Estocolm 597*
1999 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 Lloguer (€/m2/mes) 12,48
Vancouver 488
PIB euros 2008 Consum energètic total Població Venda d'habitatge de segona mà (€/m2) 3.752
*Dades 2008, excepte Estocolm dada de 2005
Font: Pla d’Energia, Canvi Climàtic i Qualitat de l’aire de Barcelona 2011-2020 Font: International Regions Benchmarking Consortium Venda d'habitatge nou (€/m )* 2
5.242
* Dades de 2010
Font: Departament d’Estadística de l’Ajuntament de Barcelona i idealista.com


La majoria de ciutats situen el seu negoci als afores de la ciutat. Però per

10.
instal·lar coneixement, Barcelona prefereix el districte de la innovació 22@
Barcelona, al centre de la ciutat i a tocar de mar. Més de 4.500 empreses
Posicionament internacional relacionades preferentment amb els sectors media, TIC, energia, bio i disseny,
de Barcelona ho saben i, des de l’any 2000, ja han creat més de 56.000 llocs de treball.

Entra a www.bcn.cat/barcelonabusiness

European Cities Monitor (2011)
6a. millor ciutat europea per als negocis
2a. ciutat europea que més progressa
1a. ciutat europea en qualitat de vida per als treballadors
3a. ciutat europea més coneguda com a centre de negocis
6a. en transport intern
6a. en disponibilitat d’espai d’oficines
11a. en cost del personal

Scorecard on Prosperity (2010)
3a. ciutat del rànquing de prosperitat global
1a. ciutat del rànquing d’atractivitat per al treball

European cities and regions of the future (2010-2011)
5a. ciutat d’Europa
1a. ciutat del sud d’Europa
4a. ciutat destacada en recursos humans
4a. ciutat en infraestructures

The Urban Elite-global cities index (2010)
26a. del món

Cities for Citizens (2011)
Ciutat més admirada pel seu model de desenvolupament urbà

European Attractiveness Survey, E&y (2011)
6a. ciutat més atractiva per establir-hi operacions

global Cities Investment Monitor kPMg (2011)
10a. ciutat del món en projectes d’inversió
Entre les 10 primeres en el període 2006-2010

“Worldwide cost of living survey” (2011)
Fora del grup de les 45 ciutats del món més cares

“World Country & City Rankings” (2010)
2a. ciutat del món en organització de reunions internacionals

“International Meeting Statistics” (2010)
6a. ciutat del món en l’organització de congressos internacionals

“Best Conference Destination” (2010)
Silver - Barcelona (2a. posició)

“Prices and Earnings” (2011)
Comparació mundial del salari net
25a. ciutat global

Amb el cofinançament de

www.bcn.cat/barcelonabusiness

Barcelona en xifres 2011

More Related Content

What's hot

Viewers also liked

Similar to Barcelona en xifres 2011

More from Barcelona Business

Barcelona en xifres 2011