Presentació del tema 13 de l'assignatura de biologia de 2n de batxillerat.
Presentació preparada amb el llibre de 2n de Batxillerat Santillana i altres materials.
Presentació del tema 13 de l'assignatura de biologia de 2n de batxillerat.
Presentació preparada amb el llibre de 2n de Batxillerat Santillana i altres materials.
Gregor Mendel nació en 1822 en lo que hoy es la República Checa y se convirtió en fraile agustino. Realizó experimentos de hibridación con guisantes entre 1865-1866 que establecieron las bases de la genética moderna. Sus hallazgos incluyeron las leyes de segregación y transmisión independiente de caracteres, pero su trabajo no fue reconocido hasta después de su muerte en 1884.
Este documento presenta información biográfica sobre Gregor Mendel, el monje y científico que descubrió las leyes de la herencia. Mendel nació en 1822 en Heinzendorf y se unió a un monasterio en 1843. En 1847, realizó experimentos con guisantes que lo llevaron a descubrir su primera ley de la uniformidad y su segunda ley de la segregación.
1) Johann Gregor Mendel, un monje agustino austriaco, realizó experimentos de cruzamiento con guisantes entre 1856 y 1863 que le permitieron descubrir las tres leyes de la herencia.
2) Mendel observó que cuando cruzaba variedades puras de guisantes, las características de los progenitores se transmitían de forma predecible a la siguiente generación sin mezclarse.
3) Sus hallazgos no fueron ampliamente reconocidos durante su vida, pero sentaron las bases de la genética moderna.
El documento resume los principales descubrimientos de Gregor Mendel en genética. Mendel realizó experimentos de hibridación con guisantes entre 1865-1866 y descubrió las leyes de la herencia genética. Aunque su trabajo pasó desapercibido en su época, fue redescubierto en 1900 por tres científicos. Posteriormente, otros científicos como Thomas Hunt Morgan continuaron el trabajo de Mendel usando la mosca de la fruta y mapearon los genes en los cromosomas.
Gregorio Mendel, sacerdote y monje agustino checo nacido en 1822, realizó experimentos pioneros sobre la herencia genética en guisantes que establecieron las bases de la genética moderna. Sus experimentos demostraron las leyes de la segregación y la independencia de los caracteres hereditarios. A pesar de sufrir algunos defectos como descuidar su salud y vocación, Mendel fue muy dedicado a la investigación y logró importantes descubrimientos sobre la herencia de características en plantas.
Gregor Mendel fue un monje y biólogo austriaco que realizó experimentos pioneros sobre la herencia genética usando guisantes. Enunció tres leyes de la herencia: la ley de la uniformidad, la ley de la segregación y la ley de la segregación independiente. Estas leyes explican cómo se transmiten y segregan los alelos durante la reproducción sexual.
Gregor Mendel fue un monje austriaco que realizó experimentos con guisantes entre 1865-1866 que establecieron las bases de la genética moderna. A través de cruces controlados, Mendel descubrió que las características se heredan de forma predecible según tres leyes: 1) La ley de la uniformidad, 2) La ley de la segregación de los alelos, y 3) La ley de la recombinación independiente de los factores. Aunque su trabajo no fue reconocido en su época, sus descubrimientos fundamentaron nuestra comprensión
El documento resume los principales conceptos de la genética mendeliana, incluyendo las leyes de la herencia de Mendel sobre la segregación de los alelos y la uniformidad de los híbridos de la primera generación, así como los términos genotipo, fenotipo, dominancia, recesividad y los métodos de cruzamiento empleados por Mendel en sus experimentos con guisantes.
Este documento presenta una introducción a las diferentes áreas del arte y diseño, incluyendo artes visuales, diseño gráfico, diseño industrial, diseño textil, diseño de espacios, arquitectura, fotografía, cine, televisión, videojuegos y páginas web. Se proporcionan ejemplos breves de obras representativas de cada área.
El documento presenta una lista de 12 áreas relacionadas con las artes y el diseño, incluyendo las artes plásticas como el dibujo, la pintura y la escultura, el diseño gráfico para publicidad e ilustración, el diseño de objetos y textiles, el diseño de espacios como el interiorismo y la arquitectura, y medios como el cine, la televisión, los videojuegos y las páginas web.
A empresa de tecnologia anunciou um novo smartphone com câmera avançada, tela grande e bateria de longa duração por um preço acessível. O aparelho tem como objetivo atrair mais consumidores para a marca e aumentar sua participação no competitivo mercado de smartphones.
El poema afirma que siempre habrá poesía mientras existan las maravillas de la naturaleza como el sol, las nubes y las flores; mientras haya misterios sin resolver sobre la vida y el universo; y mientras los seres humanos sientan amor, esperanza y recuerdos. En resumen, la poesía perdurará mientras haya belleza y misterio en el mundo.
2. 1-Biografia de Gregor Mendel
Gregor Mendel va néixer a
Heinzendorf al 20 de juliol
de 1822 i va morir a Brünn
al 6 de gener de 1884. Va
ser professor de ciències
naturals a l'escola primària
de Brno, on allà va realitzar
experiments d'hibridació
cultivant pèsols, fent
encreuaments per
pol·linització artificial.
3. Vaescriure un llibre “Experiments d'hibridació en
plantes”, on va descriure la transmissió de caràcters
d'una generació a una altra en algunes espècies i
varietats de pesoleres. En aquell moment no va tindre
cap impacte. Setze anys després de la mort de Mendel
en el 1900 el seu treball va ser redescobert de forma
simultània per Hugo de Vries, Correns i Tschermak.
Des d’aquell moment va ser considerat el pare de la
genètica.
4. Els seus experiments
Com va començar?
Mendel va començar els seus experiments triant dues plantes
de pèsols que eren diferents en un caràcter, va creuar una
varietat de planta que produïa llavors grogues amb una altra
que produïa llavors verdes. Aquestes plantes són la
generació parental. (P)
Resultat
Es van produir plantes que produïen només llavors grogues, va
repetir els encreuaments i el resultat era el mateix, es
produïa un caràcter dels dos en la generació filial. Al caràcter
que apareixia el va anomenar caràcter dominant i al qual no,
caràcter recessiu. En aquest cas, el color groc és un dels
caràcters dominants, mentre que el color verd és un dels
caràcters recessius.
Les plantes obtingudes de la generació parental s'anomenen
primera generació filial (F1).
5.
6. F2
Mendel va deixar que es autofecundècin les
plantes de la primera generació filial i va obtenir
l'anomenada segona generació filial (F2), que
estava composta per plantes que produïen
llavors grogues i per plantes que produïen
llavors verdes en una proporció de (3 de llavors
grogues i 1 de llavors verdes). Va repetir
l'experiment amb altres caràcters diferenciats i
va obtenir resultats similars.
7. A partir d'aquesta experiència va formular les dues
primeres lleis.
Més endavant va decidir comprovar si aquestes lleis
funcionaven en plantes diferenciades en dues o més
caràcters, per a això va triar com generació parental a
plantes de llavors grogues i llises i plantes de llavors
verdes i rugoses.
Les va creuar i va obtenir la primera generació filial,
composta per plantes de llavors grogues i llises, de
manera que la primera llei es complia, en la F1
apareixien els caràcters dominants (grocs i llisos) i no
els recessius (verds i rugosos).
8. Va obtenir la segona generació filial autofecundant a la
primera generació filial i va obtenir llavors de tots els
estils possibles, plantes que produïen llavors grogues i
llises, grogues i rugoses, verds i llises i verdes i rugoses,
les va comptar i va provar amb altres varietats i
s'obtenien 9 plantes de llavors grogues i llises, 3 de
llavors grogues i rugoses, 3 de llavors verdes i llises i
una planta de llavors verdes i rugoses.
9.
10.
11. Les tres lleis de Mendel
La primera llei, també anomenada "Llei de la
uniformitat dels híbrids de la primera
generació", diu que quan es creuen dos individus de la
mateixa espècie corresponents a dues línies pures i que
difereixen en l'aspecte que presenta un mateix caràcter,
els descendents mostren una homogeneïtat en la
característica estudiada i tots hereten el caràcter d'un
dels progenitors (anomenat "factor dominant"), mentre
que el de l'altre sembla haver-se perdut, o bé,
presenten un tret intermedi entre els dos dels pares. ".
En l'últim cas, es diu que hi ha "codominància".
12.
13. La segona llei, coneguda com "Llei de la separació o
disjunció dels al·lels", ens diu que els gens
constitueixen unitats independents, que es
transfereixen d'una generació a una altra sense patir cap
modificació. En creuar entre si els descendents
obtinguts de la reproducció de dues línies pures,
s'observa que el caràcter recessiu (el que no es
manifesta), transmès per un dels progenitors, es fa
patent en la segona generació filial a la proporció de ¼.
Això implica que el caràcter dominant es dóna en les
3/4 parts dels descendents. Cada parella de gens que
determinen el caràcter estudiat i que es troben
presents en un determinat individu es separen i en
formar les cèl·lules reproductores es combinen a
l'atzar.
14.
15. La tercera llei, anomenada "Llei de la independència
dels caràcters no antagònics", afirma que cada
caràcter és heretat amb total independència de la resta
caràcters. Mendel va creuar plantes que eren diferents
en dos caràcters i el genotip era, per exemple, AaBb
per arribar a aquesta conclusió. En formar les cèl·lules
reproductores, s'originen quatre tipus diferents (AB,
Ab, aB i ab), que es combinaran de totes formes
possibles amb els mateixos tipus de l'altre individu. En
total s'obtenen 16 genotips possibles.
16.
17. 4-Redescobriment de les lleis
de Mendel al segle XX
Mendel no es va adonar de l'importància del seu
descobriment fins que després de 16 anys de la seva
mort, Hugo que Vries, Carl Correns i Erich von
Tschermak al 1915 van descobrir les seves lleis i que
els principis bàsics de la genètica mendeliana havien
sigut aplicats a una àmplia varietat d'organismes,
destacant notablement el cas de la mosca de la
fruita Drosophila melanogaster.
19. 5-La mosca Drosophila
melanogaster
Té pocs cromosomes (4 parells)
Es feia servir per fer encreuaments.
Es reprodueixen molt ràpid, per tant, es poden estudiar
moltes generacions en un curt espai de temps.
Aproximadament el 61% dels gens de malalties humanes
que es coneixen tenen una contrapartida identificable
en el genoma d’aquestes mosques
Per a proposits d’investigació es pot reemplaçar
fàcilment als humans.