1. TREBALL DE GENÈTICA
Mar Galofré Cardo
4tA

2. 1-Biografia de Gregor Mendel
 Gregor Mendel va néixer a
Heinzendorf al 20 de juliol
de 1822 i va morir a Brünn
al 6 de gener de 1884. Va
ser professor de ciències
naturals a l'escola primària
de Brno, on allà va realitzar
experiments d'hibridació
cultivant pèsols, fent
encreuaments per
pol·linització artificial.

3.  Vaescriure un llibre “Experiments d'hibridació en
plantes”, on va descriure la transmissió de caràcters
d'una generació a una altra en algunes espècies i
varietats de pesoleres. En aquell moment no va tindre
cap impacte. Setze anys després de la mort de Mendel
en el 1900 el seu treball va ser redescobert de forma
simultània per Hugo de Vries, Correns i Tschermak.
Des d’aquell moment va ser considerat el pare de la
genètica.

4. Els seus experiments
 Com va començar?
Mendel va començar els seus experiments triant dues plantes
de pèsols que eren diferents en un caràcter, va creuar una
varietat de planta que produïa llavors grogues amb una altra
que produïa llavors verdes. Aquestes plantes són la
generació parental. (P)
 Resultat
Es van produir plantes que produïen només llavors grogues, va
repetir els encreuaments i el resultat era el mateix, es
produïa un caràcter dels dos en la generació filial. Al caràcter
que apareixia el va anomenar caràcter dominant i al qual no,
caràcter recessiu. En aquest cas, el color groc és un dels
caràcters dominants, mentre que el color verd és un dels
caràcters recessius.
Les plantes obtingudes de la generació parental s'anomenen
primera generació filial (F1).

6. F2
Mendel va deixar que es autofecundècin les
plantes de la primera generació filial i va obtenir
l'anomenada segona generació filial (F2), que
estava composta per plantes que produïen
llavors grogues i per plantes que produïen
llavors verdes en una proporció de (3 de llavors
grogues i 1 de llavors verdes). Va repetir
l'experiment amb altres caràcters diferenciats i
va obtenir resultats similars.

7. A partir d'aquesta experiència va formular les dues
primeres lleis.
 Més endavant va decidir comprovar si aquestes lleis
funcionaven en plantes diferenciades en dues o més
caràcters, per a això va triar com generació parental a
plantes de llavors grogues i llises i plantes de llavors
verdes i rugoses.
 Les va creuar i va obtenir la primera generació filial,
composta per plantes de llavors grogues i llises, de
manera que la primera llei es complia, en la F1
apareixien els caràcters dominants (grocs i llisos) i no
els recessius (verds i rugosos).

8.  Va obtenir la segona generació filial autofecundant a la
primera generació filial i va obtenir llavors de tots els
estils possibles, plantes que produïen llavors grogues i
llises, grogues i rugoses, verds i llises i verdes i rugoses,
les va comptar i va provar amb altres varietats i
s'obtenien 9 plantes de llavors grogues i llises, 3 de
llavors grogues i rugoses, 3 de llavors verdes i llises i
una planta de llavors verdes i rugoses.

11. Les tres lleis de Mendel
 La primera llei, també anomenada "Llei de la
uniformitat dels híbrids de la primera
generació", diu que quan es creuen dos individus de la
mateixa espècie corresponents a dues línies pures i que
difereixen en l'aspecte que presenta un mateix caràcter,
els descendents mostren una homogeneïtat en la
característica estudiada i tots hereten el caràcter d'un
dels progenitors (anomenat "factor dominant"), mentre
que el de l'altre sembla haver-se perdut, o bé,
presenten un tret intermedi entre els dos dels pares. ".
En l'últim cas, es diu que hi ha "codominància".

13.  La segona llei, coneguda com "Llei de la separació o
disjunció dels al·lels", ens diu que els gens
constitueixen unitats independents, que es
transfereixen d'una generació a una altra sense patir cap
modificació. En creuar entre si els descendents
obtinguts de la reproducció de dues línies pures,
s'observa que el caràcter recessiu (el que no es
manifesta), transmès per un dels progenitors, es fa
patent en la segona generació filial a la proporció de ¼.
Això implica que el caràcter dominant es dóna en les
3/4 parts dels descendents. Cada parella de gens que
determinen el caràcter estudiat i que es troben
presents en un determinat individu es separen i en
formar les cèl·lules reproductores es combinen a
l'atzar.

15.  La tercera llei, anomenada "Llei de la independència
dels caràcters no antagònics", afirma que cada
caràcter és heretat amb total independència de la resta
caràcters. Mendel va creuar plantes que eren diferents
en dos caràcters i el genotip era, per exemple, AaBb
per arribar a aquesta conclusió. En formar les cèl·lules
reproductores, s'originen quatre tipus diferents (AB,
Ab, aB i ab), que es combinaran de totes formes
possibles amb els mateixos tipus de l'altre individu. En
total s'obtenen 16 genotips possibles.

17. 4-Redescobriment de les lleis
de Mendel al segle XX
 Mendel no es va adonar de l'importància del seu
descobriment fins que després de 16 anys de la seva
mort, Hugo que Vries, Carl Correns i Erich von
Tschermak al 1915 van descobrir les seves lleis i que
els principis bàsics de la genètica mendeliana havien
sigut aplicats a una àmplia varietat d'organismes,
destacant notablement el cas de la mosca de la
fruita Drosophila melanogaster.

18. Hugo que Vries, Carl Correns i
Erich von Tschermak

19. 5-La mosca Drosophila
melanogaster
 Té pocs cromosomes (4 parells)
 Es feia servir per fer encreuaments.
 Es reprodueixen molt ràpid, per tant, es poden estudiar
moltes generacions en un curt espai de temps.
 Aproximadament el 61% dels gens de malalties humanes
que es coneixen tenen una contrapartida identificable
en el genoma d’aquestes mosques
 Per a proposits d’investigació es pot reemplaçar
fàcilment als humans.