1. Octubre 2016
ANY II - NÚMERO 13
Exemplar
gratuït
MEMÒRIA
Pàg. 14, Valorem
el patrimoni històric
ACTUALITAT
Pàg. 6, Especial fira
SOC
SALUT
Pàg. 4, Les celles
ESPORT
Pàg. 10, L’exercici i el
sistema inmunològic
1 ANY DE LA VEU D’ALGINET
2. 2
OCTUBRE 2016 PERIÒDIC LOCAL D’ALGINET
La Muixeranga d’Alginet a la
Trobada
REDACCIÓ
El dissabte 17 de setembre, 18 alginetins van acudir com a
grup per primera vegada a un acte muixeranguer. L’acte era
la II Trobada de muixeranguers Ciutat de Carlet en la qual la
d’Alginet va participar.
Un any més l’artista Teresa
Roig ha sigut convidada per
tal de formar part d’una ma-
nera diferent del Concurs
internacional de Paelles de
Sueca. Aquest any ha fet la
seua paella artística dedica-
da a la estàtua de la llibertat.
Teresa Roig al con-
curs internacional
de Sueca
Dissabte 22 d’octubre
IV Marxa solidària
“Alginet contra el càncer”
a les 6 de la vesprada
La indemnització per l’extin-
ció dels contractes laborals
temporals
El Tribunal de Justícia de la Unió
Europea, en data de 14/09/2016,
ha dictat una sentència que
declara que és contrària al dret
comunitari la norma del dret
espanyol que declara que els
treballadors amb contracte
d’interinitat i els de formació, no
tenen dret a una indemnització
a la finalització dels seus
contractes (Art. 49.1c de l’Estatut
dels Treballadors).
En resum, aquesta sentència
ve a dir que: existeix una
discriminació no justificada
en la legislació espanyola, en
establir una indemnització per
l’extinció dels contractes laborals
indefinits i excloure aquesta
indemnització per l’extinció dels
contractes temporals d’interinitat
i els de formació; i més tenint
en compte que en la legislació
espanyola sí que s’estableix
una indemnització de 12 dies
d’indemnització per l’extinció
de la resta dels contractes
temporals.
La normativa europea, en
concret la Directiva del 1999/70/
CE estableix que no pot haver-
hi discriminació ni diferència de
tracte entre les condicions de
treball d’un treballador temporal
i un treballador fix comparable.
S’entén que un treballador fix
comparable és quan aquest
treballador fix exerceix idèntic
treball o similar que el treballador
temporal, per la qual cosa segons
el principi de no discriminació,
davant de situacions iguals no
pot haver-hi tracte diferent.
Així mateix aquesta normativa
estableix que és una causa
objectiva l’extinció d’un
contracte de treball temporal
basada en l’arribada d’una data
determinada o la realització
d’una obra o servei determinat o
la producció d’un fet determinat.
El Tribunal de Justícia de la
Unió Europea declara que en la
legislació espanyola s’estableix
per als treballadors fixos una
indemnització per l’extinció dels
contractes indefinits per causes
objectives igual a 20 dies de
salari per cada any de servei
del treballadors en l’empresa
( Art. 53.1. b de l’E.T), i no
obstant això per als contractes
d’interinitat i els contractes
de formació, a pesar que que
són contractes temporals no
estableix indemnització alguna,
sense que existisca cap raó que
justifique aquesta discriminació.
A més declara que aquesta
discriminació és encara més
palesa quan aquesta legislació sí
que estableix una indemnització
de 12 dies de salari per l’extinció
per causes objectives de la resta
dels contractes temporals.
Aquesta sentència ha alçat una
gran polèmica entre els agents
socials, però en definitiva el que
la sentència realment diu és
que en la legislació espanyola
existeix una discriminació
entre l’extinció per causes
objectives dels contractes de
treball indefinits i l’extinció
dels contractes per interinitat
i formació, ja que en aquells
s’estableix una indemnització
per aquesta extinció i en aquests
no, però sense entrar a valorar
ni a establir quina ha de ser la
indemnització que s’hauria de
percebre, amb el que entenc
que l’import d’aquesta queda en
mans del legislador espanyol.
Però el que no diu aquesta
sentència és que per l’extinció
dels contractes temporals s’haja
de percebre una indemnització
de 20 dies de salari, ni que la
indemnització que actualment
es percep quan s’extingeixen
aquests contractes, de 12
dies de salari, siga contrària a
l’ordenament jurídic de la Unió
Europea. En tot cas caldrà
estar atents a la interpretació
que d’aquesta sentència facen
els tribunals espanyols quan
l’apliquen en jutjar els casos
particulars que se’ls plantegen.
Per això, la notícia que en els
mitjans de comunicació s’ha
divulgat que a l’extinció de
tots els contractes temporals,
el treballador té dret a una
indemnització de 20 dies de
salari, no és certa; això sí,
es podrà anar als tribunals
defensant aquesta pretensió i
serà el jutge el que en última
instància declararà o no aquest
dret.
I és que com a tantes vegades
cal ser prudent davant de
les notícies, tantes vegades
sensacionalistes, dels mitjans de
comunicació.
Jose Enrique Lozano Lerma
Advocat
!Quédulceeslapalabraquemedicen
Y la pronuncian sin venir a cuento,
y me la repiten sin cesar
exclamando !la repito cuando quiero!
creyendo que a mi no va a gustarme;
!queequivocadosestaisqueridosnietos!
Es lo mejor que me ha pasado,
y al oirla !que feliz me siento!,
porqueospareceistantoavuestrospadres
quecreoquemishijossonpequeños.
!Dios mío como sois de parecidos!
!Comolosimitaisconvuestrosgestos!
Me habeis dado la vida nietos mios
Ysoy feliz cuando a mi lado os tengo.
Llamadme abuela nietos mios
Gritadlo, “no pareis de hacerlo”
Porque al llamarme abuela,
me siento “abuela” y “madre”
al mismo tiempo.
POETES I
RAPSODES
Carmen Alepuz
POTES I PÈLS
Lluna és una gosseta molt
especial. Va ser rescatada
mentre lluitava per la seua
vida intentant eixir de la Sè-
quia Reial, on l’havien llan-
çada lligada a unes roques
perquè morira ofegada. Ara
busca una família amb la qual
poder créixer feliç i oblidar tot
el sofriment que li han causat.
Té dos anyets, és de mida
mitjana (pesa 17 kg) i molt
afectuosa.
T’animes a adoptar-la?
potesipels@gmail.com
622765717
3. 3
OCTUBRE 2016PERIÒDIC LOCAL D’ALGINET
EDITORIAL
El periòdic local La Veu d’Al-
ginet ha complit un any. Un
any amb moltíssimes co-
ses a contar i recordar. Des
d’aquesta editorial vull agrair
personalment a totes aque-
lles empreses que han apos-
tat per aquest mitjà de comu-
nicació independent i que han
fet possible que aquest mes
puguem celebrar els seus pri-
mers 365 dies.
Un altre pilar fonamental per
a poder traure cada mes al
carrer La Veu d’Alginet són
els col·laboradors que, edició
darrere d’edició, ens brinden
l’oportunitat de dotar de con-
tinguts interessants aquestes
pàgines, així com la nostra
lingüista que ens acosta la
nostra llengua de la manera
més correcta i propera.
També a les diferents regido-
ries de l’Ajuntament que han
apostat per aquest mitjà per a
informar el ciutadà de tot allò
que es fa en el dia a dia de les
seues regidories.
I com no a tots el veïns i veï-
nes d’Alginet que amb el seu
interés i la seua predisposició
a formar part d’aquestes pà-
gines fa que cada mes La Veu
d’Alginet entre a les seues ca-
ses.
Gràcies a tots i a totes!
Sònia Bosch
Directora La Veu d’Alginet
Vols saber les últimes
notícies del poble?
No ho dubtes! Clica un
“m’agrada” en
el nostre facebook
Exposició 1 any en imatges de La Veu d’Alginet
REDACCIÓ
Del 28 de setembre fins l’1 d’octubre es va fer una exposició fotogràfica i audiovisual al Teatre Modern amb el títol “Un any en
imatges en La Veu d’Alginet”. A través de les fotografies i audiovisuals es va fer un repàs dels actes i esdeveniments més notoris
i rellevants des d’octubre de 2015 fins a octubre de 2016.
La Veu d’Alginet
amplia serveis per al
teu negoci
Molt prompte ens
trobaràs al Carrer
València, núm. 18 baix
Comunicació interna
Imatge de marca
Comunicació externa
Social Media...
i molt més
4. 4
OCTUBRE 2016 PERIÒDIC LOCAL D’ALGINET
Què és una ciutat saludable? Les celles
Un bon disseny
de celles pot can-
viar per complet
l’expressió de la
cara. La longitud,
l’espessor i l’altu-
ra són alguns dels
aspectes a tindre
en compte i que
es poden modifi-
car.
Com fer-se un bon disseny de
celles?
El primer que hem de tindre en comp-
te abans de demanar que ens disse-
nyen les celles és deixar-les créixer
durant unes 2 o 3 setmanes. A con-
tinuació, el millor seria recórrer a un
expert o experta en visagisme per tal
que ens fera un estudi de les nostres
faccions i ens recomanara el que més
ens afavoriria. Ara bé, per a fer un bon
disseny cal tindre en compte la forma
natural de les celles, l’edat del paci-
ent, la forma de l’oval facial, la gran-
dària i forma dels ulls i saber quina és
la imatge que la persona vol projectar.
Un disseny per a cada persona
És evident que cadascun necessita el
seu disseny personalitzat. Per exem-
ple, uns ulls xicotets o massa junts
necessitaran unes celles més sepa-
rades. Si el nas és ample, les celles
hauran d’estar més juntes. Si tenim
una cara més redona, haurem de do-
nar més angle a la cella i si al contrari,
la cara és més angulosa haurem de
suavitzar-la. De la mateixa forma, una
cara més ampla necessita una cella
més curta i una cara més allargada
necessita una cella més llarga.
De vegades el problema està en l’ex-
cés de volum del pèl de la cella. En
les persones d’ulls molt obscurs, el
pèl molt negre i trets molt marcats, es
poden despoblar les celles per a sua-
vitzar-ne les faccions.
La depilació en el disseny de les
celles
Una vegada decidit el disseny, cal tin-
dre en compte 3 punts per tal de de-
pilar-les:
1r Des de la meitat de l’aleta del nas
en línia recta.
2n Des de la punta del nas passant
per la pupil·la de l’ull.
3r Des del centre del nas passant per
l’extrem de l’ull.
La millor forma de fer-ho amb precisió
és depilar amb pinça i pèl a pèl. És
complicat aconseguir un bon disseny
si no ets expert, per això et recomane
la primera vegada acudir al teu centre
d’estètica de confiança, on la tècnica
especialitzada donarà la forma ade-
quada a les teues celles i després tu
a casa podràs anar seguint el disseny
que t’han aconseguit.
Quina és la moda actual en disseny
de celles?
Com ja hem dit abans, el disseny de
les celles sempre serà personalitzat.
Actualment, la tendència és fer les
celles ni massa grosses ni massa
primes, de grossària mitjana, amb un
arc suau, però ben marcat. Es porten
més llargues, sobrepassant l’extrem
extern de l’ull, tot cuidant la separació
per a harmonitzar la grossària amb
la separació dels ulls. Caldrà estudi-
ar cada cas, ja que per exemple els
hòmens també disposen d’un disseny
adequat per a ells.
I jo a casa, què puc fer?
Com que no és fàcil fer el disseny
adequat, si no tenim nocions de visa-
gisme, és aconsellable no fer canvis
dràstics dels quals ens podem pene-
dir. A casa podem anar depilant els
pelets que estan més allunyats de les
celles per a no arriscar-nos a canviar
la forma aconseguida. Cal tindre en
compte que a pesar que habitualment
el pèl sol tornar a eixir, de vegades
tarda molt o simplement no torna a ei-
xir, i podríem passar-nos mesos amb
un disseny de cella desastrós.
Disseny quan no hi ha celles?
Amb l’edat el creixement del pèl es
retarda i és molt freqüent veure celles
despoblades i en les quals no tornarà
a créixer el pèl. En aquest cas hi ha
una alternativa, la micropigmentació.
Consisteix a introduir amb una agulla
molt fina un pigment similar al color
del nostre pèl, de manera que siga el
més natural possible. Hui en dia les
tècniques que s’apliquen, i aplicades
per un tècnic especialitzat, aconse-
gueixen una naturalitat total.
Recorda: el disseny de celles és el
que donarà expressivitat a la teua
cara.
INMA PAVIA
GERENT
Una ciutat és complexa i dinàmica. És
el lloc per excel·lència de convivència
i de vida, i com a tal té un paper de-
terminant en la salut de les persones;
és a la ciutat on es desenvolupen les
activitats quotidianes (econòmiques,
socials, culturals, educatives, d’oci,
etc.) i on es prenen les decisions so-
bre aquestes polítiques. El seu entorn
físic, com a espai o suport natural
adaptat i modificat pels individus, de-
termina les maneres i estils de vida
de les persones, i no necessàriament
és afavoridor: dificultats per a les re-
lacions, degradació mediambiental
provocada pels desenvolupaments in-
controlats. Sembla, doncs, ser el lloc
on articular les mesures que reorien-
ten les polítiques públiques de salut.
Una ciutat saludable és aquella que
dóna una alta prioritat a la salut en
totes les seues actuacions. Qualsevol
ciutat pot ser saludable si es compro-
met amb la salut, té una estructura per
a treballar per aquesta i comença un
procés per a aconseguir més salut. La
salut és més que l’absència de malal-
tia o l’activitat curativa dels serveis sa-
nitaris: pot crear-se si l’entorn on vivim
ens facilita estils de vida més sans.
La salut és el resultat de molts fac-
tors. Alguns fora de l’àmbit sanitari.
Les condiciones socioeconòmiques,
culturals i ambientals i les activitats
dels diferents sectors (educació, habi-
tatge…) repercuteixen en la vida i el
treball de les persones, en les seues
relacions socials, en el suport soci-
al que reben, i faciliten o impedeixen
estils i formes de vida saludables. Les
accions dirigides a millorar la salut
han d’actuar de manera més àmplia
i tindre en compte els diferents sec-
tors implicats. L’edat, el sexe i l’he-
rència genètica no són modificables,
però tots els altres factors poden ser
canviats de manera que faciliten a les
persones estils de vida que milloren la
seua salut, el seu medi ambient físic,
psíquic i social.
Què és la RECS?
És la xarxa espanyola de ciutats salu-
dables. Aquesta associació de ciutats
naix el 1988 en la Federació Espanyo-
la de Municipis i Províncies, dins del
Projecte Europeu de Ciutats Saluda-
bles que és una iniciativa internacio-
nal, dirigida per l’Organització Mundial
de la Salut, l’objectiu de la qual és la
salut i el desenvolupament sostenible,
en el nivell local, segons l’estratègia
“Salut per a tots”.
La Xarxa aprofundeix entre d’altres,
en els temes següents:
• Millorar els hàbits alimentaris.
• Fomentar la pràctica d’activitat física.
• Previndre l’obesitat.
• Reduir el consum de tabac, alcohol
o qualsevol tipus de substàncies ad-
dictives.
• Prevenció de malalties.
• Impulsar mesures que contribuïs-
quen a propiciar un envelliment actiu
i saludable.
• Fomentar la salut i el desenvolupa-
ment sostenible.
Alguns exemples d’aquestes iniciati-
ves:
PROGRAMA INTEGRAL DE FO-
MENT DEL CONSUM DE FRUITA I
VERDURA EN LA POBLACIÓ INFAN-
TIL DE VITÒRIA-GASTEIZ.
ACORD CONTRA EL CONSUM D’AL-
COHOL EN MENORS DE SEGÒVIA.
ENVELLIMENT ACTIU DE PICAS-
SENT.
RUTA SANA DE XÀTIVA.
PRACTICA SALUT DE XIRIVELLA.
PLANIFICACIÓ URBANA SALUDA-
BLE DE PUERTO LUMBRERAS.
Per a més informació :
http://www.ciudades-saludables.com
http://www.recs.es/descargas/Pre-
mio_Calidad_RECS.pdf
Xavi Torremocha Vendrell
Infermer Centre de salut
Pública d’Alzira
5. 5
OCTUBRE 2016PERIÒDIC LOCAL D’ALGINET
ESPAI PATROCINAT
Més de 300 persones a la V Trobada de Tam-
bors i Bombos d’Alginet
REGIDORIA DE FESTES
El dissabte 17 de setembre, al CEIP Emilio Luna es va celebrar, per part de la Confraria Verge
la Dolorosa, la Trobada de Tambors i Bombos. Aquesta cinquena edició va reunir bandes de
diferents localitats com Alzira, Sagunt, Corbera i un llarg llistat d’unes 18 bandes. De matí és va
fer la cercavila i ja de vesprada va ser el moment de les exhibicions.
Èxit d’assistència al mercat Medieval i a la
fira de la Cervesa Artesana
El cap de setmana de 23 al 25 de setembre, la regidoria de festes junt a la Junta Local Fallera
va organitzar un mercat d’oficis, música, tallers i productes artesans. A més, el 24 i 25 es va
dur a terme la II Fira de Cervesa Artesana que també va tindre un gran nombre de participants.
REGIDORIA DE FESTES
Programa especial en Ràdio Alginet de 18.30 a 20 h, comme-
morant la diada del 9 d’Octubre
“Llegim un fragment dels nostres
escriptors valencians”
T’esperem! Si vols col·laborar, posat en contacte amb la regi-
dora Paula Llorca al telèfon 673 68 51 87 o apunta’t a Ràdio
Alginet del 28/09 al 5/10.
DIVENDRES 7 D’OCTUBRE
Partida de pilota valenciana
A les 18.30 h al carrer Venerable Beferull.
Maquillatge i gimcana de tallers manuals
referent al 9 d’Octubre
De 17.30 a 19.30 h a la plaça de la Constitució a càrrec de
Factoria d’Idees i Creacions.
A les 11 h eixida des de la plaça País Valencià amb processó
cívica per a ofrenar la corona de llorer al carrer Jaume I. Des-
prés es continuarà cap a l’avinguda 9 d’Octubre acompanyats
del Quadre de Balls Populars d’Alginet.
A les 14 h paelles a l’avinguda 9 d’Octubre, amb animació i
xaranga.
La reserva de les paelles es podrà fer a l’ajuntament des del
dia 30 de setembre fins el 6 d’octubre (pregunteu per la secre-
tària de l’alcalde). Cal pagar 1€ per persona. Col·laboren els
Festers 2017, la Societat Artística Musical d’Alginet, el Quadre
de Balls Populars d’Alginet, Muixeranga d’Alginet, Protecció
Civil i animacions infantils Chupa Chups.
A les 8.30 h eixida a peu des de la plaça del País Valencià fins
la Torre Espioca. Tornada amb metro.
programació
d’actes
FESTIVITAT 9 D’OCTUBRE
DIJOUS 6 D’OCTUBRE
DISSABTE 8 D’OCTUBRE
FESTIVITAT 9 D’OCTUBRE
DIUMENGE 16 D’OCTUBRE
MARXA A LA TORRE ESPIOCA
6. 6
OCTUBRE 2016 PERIÒDIC LOCAL D’ALGINET
Més de 10.000 persones passen per la 5a Fira SOC
ACEAL
A ritme de batucada s’obria
la 5a Fira SOC d’Alginet. Una
fira que es consolida i que
aquest any ha passat de 14
expositors a quasi 40. El di-
vendres 16 d’octubre, a les
7 de la vesprada, el director
general de comerç, Nacho
Costa, acompanyat per la re-
gidora de comerç, Paula Llor-
ca, l’alcalde, corporació muni-
cipal, el president de Fedalcis
i la presidenta d’ACEAL, Inma
Pavia, van ser els encarre-
gats de visitar cada un dels
estands i conéixer de primera
mà tot allò que els comerços
d’Alginet, i alguns de fora, ex-
posen. Maquinària agrícola,
empreses del descans, ali-
mentació, roba, decoració, vi-
atges i un bon grapat d’ofertes
en cada un dels expositors.
Inaugurada la fira, passades
les 9 de la nit, més de 1.000
persones es va donar cita
per a gaudir de la primera
passarel·la de la Fira SOC.
Una passarel·la solidària, ja
que l’entrada simbòlica ana-
va destinada íntegrament a
l’associació de lluita contra el
càncer. El decorat de la pas-
sarel·la estava fet per Ximo
Roca i Amparo Boix amb la
barreja de les vidrieres i la
pintura. En la passarel·la con-
duïda pel presentador i expert
en moda, Josep Lozano, es
va poder veure roba esporti-
va, casual, de cerimònia i per
a tots els públics. Tancava la
passarel·la la dissenyadora
d’Alginet, Laura Alemany que
amb la seua marca Daluna
va mostrar als assistents la
nova col·lecció per a l’estiu
del 2017.
El dissabte la Fira va obrir
les seues portes a les 11 del
matí. Al llarg de tot el dia van
haver animacions infantils,
mims amb Carles Castillo,
mags com Luis La Font, Alex
André i Mago Ati2. A les 23 h
va ser el moment de gaudir
del concert que va oferir el
grup d’Alzira Leukoners amb
la seua música celta. La fira
va continuar diumenge quan
es va fer la votació popular a
la millor tapa que aquest any
va ser per a l’establiment 19
Rosas.
8. 8
OCTUBRE 2016 PERIÒDIC LOCAL D’ALGINET
Nobel Grid, projecte nominat
al premi d’excel·lència al mi-
llor projecte europeu de xar-
xes intel·ligents.
CEA
Nobel Grid, un dels projectes en què participa la Cooperativa
Elèctrica d’Alginet està nominat al premi d’excel·lència i com-
promís cap a un sector energètic sostenible, en la categoria de
“xarxes Intel·ligents” (Grid Intelligence) als premis European
Utility Industry Awards. Es pot votar pel projecte de la CEA a
través del següent enllaç: http://goo.gl/h78bBX
El passat dijous 15 de setembre la Comissió Europea va avaluar el projecte Nobel Grid, projecte
en el que participa la Cooperativa Elèctrica d’Alginet. La responsable del projecte en la CEA,
Alma Solar, acompanyada pel president de la cooperativa Salvador Escutia, va ser una de les
encarregades de presentar a Brussel·les els resultats i l’avanç del project durant el seus primers
18 mesos de vida. Segons els propis avaluadors de la comissió europea, els resultats de l’ava-
luació van ser excel·lents el que ens empenta a seguir treballant per tal de mantindre la qualitat
i els bons resultats obtinguts fins a la data.
Durant l’avaluació, tant els representants de la comissió europea com els integrants del projec-
te, van poder visitar a Eeklo, Bèlgica, un dels pilots de Nobel Grid, uns molins de vent instal·lats i
gestionats per Ecopower, una cooperativa de consumidors que inverteix en generació d’energia
eòlica, i que participa en el projecte.
CEA
Primera avaluació de Nobel Grid amb resultats
excel·lents
La CEA explica el seu funcio-
nament a una delegació
d’Azerbaidja
CEA
El passat 22 de setembre al Jardí Botànic es van donar cita
una delegació d’Azerbaidjan encapçalada pel president del
Consell d’Estat. El principal objectiu de la visita, va ser pro-
moure la cooperació entre els dos països, l’intercanvi de bo-
nes pràctiques sobre processos de participació ciutadana en
la planificació, desenvolupament, implementació de les lleis i
polítiques públiques, així com conéixer el treball dut a terme al
nostre país sobre transparència en les institucions públiques
i medi ambient. La Cooperativa Elèctrica d’Alginet va assistir
convidada per la Fundació per la Justícia, organitzadors de la
visita per a explicar i traslladar el projecte Nobel Grid i especi-
alment el treball en la Cooperativa d’Alginet.
Al voltant de 1.500 escolars es
beneficien del bo escolar de la
CEA
CEA
La Cooperativa Elèctrica d’Alginet ha repartit el bo escolar per
als socis amb fills en edat escolar. Cada família rep un bo per
xiquet per a gastar en les papereries del poble per valor de 20
€.
El president de la CEA, Salvador Escutia, comentava que “és
una manera d’ajudar els socis en l’inici del curs escolar i fo-
mentar la compra al poble ja que sols es pot utilitzar a les pa-
pereries locals”.
La CEA i AGO amb l’esport
CEA
Un any més la Cooperativa
Elèctrica d’Alginet ha col·la-
borat en un dels encontres
esportius més esperats. La
Volta a Peu d’Alginet és un
referent que aquest any ce-
lebra els seus 20 anys de
vida. “Des de la CEA sempre
s’ha apostat per aquest tipus
d’actes que unifiquen esport i
diversió”, explicava Salvador
Escutia, president de la Coo-
perativa Elèctrica d’Alginet.
Fotografies, vídeos, informació i moltes coses
més al Facebook de la
Cooperativa Elèctrica d’Alginet
DIMECRES
I DIVENDRES
DE 8 A 12.30 H
FINS AL
15 DE
DESEMBRE
BO JUBILAT
9. 9
OCTUBRE 2016PERIÒDIC LOCAL D’ALGINET
Vols rebre per WhatsApp
les últimes notícies
d’Ago Telecom?
Vols ser el primer a saber les
nostres ofertes i novetats?
Guarda’t el
609 472 974*
a la teua llista de contactes
*Aquest número és SOLAMENT per a rebre missatges. Si
vols contactar amb nosaltres telefona al 960 264 900
Milers de visitants s’informen i juguen a l’es-
tand d’AGO Telecom
AGO
El cap de setmana del 16 al 18
de setembre, AGO Telecom i
la CEA van estar a la Fira SOC
d’Alginet.
Un cap de setmana en què
milers d’alginetins s’acostaren
a l’estand d’AGO per a infor-
mar-se de la fibra òtica, la tele-
visió i la telefonia mòbil.
A més, a l’estand s’havia ubi-
cat una PS4 amb la qual grans
i menuts podien jugar a dife-
rents jocs amb la comoditat de
l’alta velocitat.
D’altra banda, els expositors i
el públic en general, van poder
gaudir de wiffi gratuït durant
tota la fira facilitat per AGOTe-
lecom.
AGOCONSELL
Ja has vist l’Agoconsell de
juliol en el qual t’expliquem
com activar i desactivar el
roaming del mòbil? Pots
trobar-lo en la pàgina de
Facebook d’Ago Telecom i
en el YouTube.
Recorda que els Agocon-
sells són videopublicacions
en les quals t’expliquem
com fer totes aquelles “co-
ses tecnològiques” que en
la vida diària no tenim clar
com fer.
El nou agoconsell d’octu-
bre és “Com canviar la fre-
qüència al WIFI (TP-LINK)”
Esteu atents!
Comerços i empreses ja po-
den anunciar-se en AGO Te-
lecom
AGO
A partir d’octubre, les empreses i comerços que desitgen donar
a conéixer els seus productes i establiments poden contractar
un espai a la televisió local AGO-CEA. Una televisió que ja ve-
uen tots els clients que gaudeixen de la fibra òptica d’AGO Tele-
com. A més, els anunciants i empreses també podran veure els
seus missatges a la pantalla ubicada a la ronda Higinio Noja al
costat de CEIP Blasco Ibáñez.
Més informació al 960 264 900
TELEFONIA MÒBIL
FIBRA ÒPTICA
TELEVISIÓ
C/ Mitgera, núm. 5 - 960 264 900
www.agotelecom.com- ALGINET
10. 10
OCTUBRE 2016 PERIÒDIC LOCAL D’ALGINET
El passat 10 de setembre el
Club d’Atletisme d’Alginet
organitzava la ja tradicional
Volta a Peu d’Alginet. Una
volta que aquest any complia
20 anys. Des de les 5 de la
vesprada menuts i grans van
gaudir de festa i esport. Les
curses començaven amb els
més menudets per a finalitzar
amb l’absoluta de 8 quilòme-
tres. Cal recordar que aques-
ta cursa està dins del presti-
giós Circuit Ribera de Xúquer.
Èxit de participació en el 20é aniversari de la Volta a Peu d’Alginet
REDACCIÓ
ESPORTS
A L’ESCOLA AMB LA MILLOR VISIÓ
t OFERTA ESCOLARS u
60 €
“ULLERES+VIDRES”
ET REVISEM LA VISTA GRATIS
C/ València, 65 961 750 794- 617 803 689
11. 11
OCTUBRE 2016PERIÒDIC LOCAL D’ALGINET
ALGINET-ALMUSSAFES
CATADAU-L’ALCÚDIA
www.esportsmartin.es
Alginet es converteix en punt
de trobada amb la participació
de 3 escoles de bàsquet de
València com Alginet, Godella
i València Basket, de Caste-
lló, de Màlaga i Fuenlabrada
de Madrid les quals van con-
formar el cartell del Torneig,
l’esdeveniment més important
que porta a terme l’Escola
Municipal de Bàsquet.
Les escoles de València i Go-
della s’imposaren als seus
rivals directes de Màlaga
i Fuenlabrada de Madrid i
aconseguiren que el bàsquet
valencià arribara a la final del
torneig en la seua 16a edició.
Un notable èxit per a aques-
tes escoles d’elit de la Comu-
nitat Valenciana que realment
el van meréixer pel jovial joc
que van desenvolupar.
També va ser un èxit esportiu
el fet que Alginet guanyara per
primera vegada en la histò-
ria l’EBG Unicaja Málaga per
l’ajustat tempteig de 68 a 67.
En la final un València amb
més individualitats va aconse-
guir que el marcador reflectira
una igualtat; ja que el Gode-
lla amb el seu joc consistent
i d’equip va aconseguir a poc
a poc ensenyorir-se del ritme
de la trobada i diluir el talent
taronja i solament en l’últim
quart va ampliar una diferèn-
cia de 56-67.
Els equips sí que van aconse-
guir fer vibrar un pavelló ple
d’espectadors que van gaudir
i van poder apreciar en situa-
ció real la competitivitat, el joc
net, l’esportivitat i la col·labo-
ració d’una manera propera.
Amb la desfilada d’equips es
va procedir a la clausura i lliu-
rament de trofeus per part de
les autoritats de l’Ajuntament
d’Alginet, l’alcalde Jesús Bo-
luda, el regidor d’esports Jordi
Roig, el president de la CEA
Salvador Escutia i la Junta
Directiva del Club Bàsquet
Alginet.
XVI Torneig nacional de minibàsquet
Bon inici per al juvenil A
UD ALGINET
El juvenil A de la UD Alginet, dirigit per Mauri Ferrer, dóna con-
tinuïtat al projecte d’apostar per la gent local i aconsegueix la
seua primera victòria en categoria nacional, imposant-se amb
autoritat per 30 al Dénia. En aquesta tercera jornada foren de
la partida fins a cinc jugadors locals, la qual cosa demostra el
gran treball de pedrera en el qual es basa el club.
D’altra banda, també cal esmentar especialment l’equip ama-
teur, que aquesta temporada vol tindre un paper important al
grup nou de segona regional; i en la primera jornada de lliga va
aconseguir imposar-se per 0-2 a casa a l’Almussafes. Aquesta
plantilla està composta al 100 % per jugadors naturals d’Al-
ginet.
Ja arriba
la tardor,
una es-
tació de
l’any en
la qual al
llarg del
dia varia
molt la
temperatura de manera que
al matí i a la vesprada tenim
fred i al migdia calor. També
arriben (esperem) les pluges i
les hores de sol disminueixen.
És una època en què és molt
comú refredar-se o fins i tot
agafar alguna grip. Per poder
pal·liar això i augmentar les
nostres defenses corporals
enfront d’aquestes agressi-
ons externes, un dels factors
que ens ajudarà i molt és la
pràctica de l’exercici físic. Ja
hem comentat moltes vega-
des que fer exercici millora la
salut cardiovascular i redueix
la probabilitat de contraure
malalties cròniques, a més a
més, incrementa l’activitat del
sistema circulatori i, per tant,
ajuda el sistema immunolò-
gic a funcionar d’una manera
més òptima. Però hem de
tindre en compte que no tot
val, el tipus d’exercici que ens
aporta aquests beneficis és
l’exercici moderat, ja que, en-
cara que durant la seua realit-
zació i en les hores posteriors
es produeix una disminució
de les defenses, a llarg termi-
ni, aquestes no solament es
recuperen, sinó que s’eleven
per damunt dels nivells que
tenien. En canvi, l’exercici
d’alta intensitat no produeix,
a llarg termini, una millora
del sistema immunològic, és
més, pot fins i tot produir una
disminució d’aquesta activitat
de protecció. Per això de-
fensem sempre la realització
d’un exercici adequat a les
nostres capacitats i de ma-
nera recreativa, i sempre que
ens interesse fer un entrena-
ment més seriós és recoma-
nable posar-se en mans de
professionals. Les causes
per les quals l’exercici físic
moderat millora les nostres
defenses poden ser diverses,
hi ha moltes teories, com per
exemple que elimina bacteris
dels pulmons i les vies respi-
ratòries: els glòbuls blancs de
la sang circulen més ràpida-
ment, per tant poden detectar
malalties amb més antelació;
altres hipòtesis també diuen
que l’elevació breu de la tem-
peratura corporal pot ajudar
el cos a combatre millor una
infecció. Però sobretot hi ha
un factor que al meu paréixer
té molta importància a l’hora
de fer activitat física: la millo-
ra del nostre estat d’ànim de-
gut al plaer propi i satisfacció
de la realització de l’activitat,
com també per la segregació
d’endorfines i, com explica la
fundació espanyola del cor,
l’exercici fa que disminuïs-
quen els nivells d’adrenalina
circulant, el que influeix en la
disminució de l’estrés i tam-
bé en factors de risc com la
hipertensió arterial.
Feliç moviment
Hans Bosch Bivià
Llicenciat en Ciències de
l’activitat física i l’esport.
Professor ensenyament
secundari i
professor associat
a la facultat de magisteri.
L’exercici i el sistema immunològic
CARLES BIVIÀ
ESPORTS
12. 12
OCTUBRE 2016 PERIÒDIC LOCAL D’ALGINET
EL RACO DE L’ESCOLA
TELÈFON
666773600
C/ DR. JOSÉ ESPERT
GREUS, 26
(CARRER D’URGÈNCIES)
totes les vesprades vine a
gaudir de la
zona de jocs
més informació al facebook
El passat 15 de setembre de
2016 es va celebrar al CEIP
PEPITA GREUS la votació de
la consulta a les famílies per
a implantar l’horari de jornada
contínua a l’escola per als prò-
xims tres cursos 2016-2017,
2017-2018 i 2018-2019. La
consulta obligada per a tots
els centres que han sol·licitat
tindre aquest horari ve mar-
cada per l’Ordre 25/2016 de
13 de juny que regula el Pla
específic de modificació de la
jornada escolar per als cen-
tres d’Educació Infantil i Edu-
cació Primària. El resultat de
la votació ha sigut: el total del
cens de pares/mares: 645,
votaren 484. SÍ a la jornada
contínua: 416 i NO a la jorna-
da contínua: 65. En blanc: 1.
Vots nuls: 2.
Percentatge votants: 75’04%
Percentatge de vots SÍ sobre
el total del cens: 64’5% (Con-
selleria demanava obtindre
almenys el 55% a favor)
Percentatge de vots NO so-
bre el total del cens: 35’5%
Del total de participació: SÍ
(85’95 %) i NO (13’42 %) En
blanc/nuls: (0’63 %)
Aquests resultats no hagueren
sigut possibles sense les reu-
nions informatives a les famí-
lies, circulars explicatives, re-
colzament de l’Equip Directiu,
Comissió, Claustre, Consell
Escolar, AMPA, Consell Esco-
lar Municipal i Ajuntament.
Així doncs, el CEIP PEPITA
GREUS ha sigut l’única esco-
la de la Ribera alta que tindrà
la jornada contínua per al pre-
sent curs escolar d’octubre a
maig. A la resta del País Va-
lencià seran 303 les escoles
amb aquest horari escolar.
L’horari lectiu serà de 9.00 a
14.00. El servei de menjador
escolar continua amb horari
de 14.00 a 15.30, i de 15.30
a 17.00 hi ha activitats extra-
escolars gratuïtes. El canvi
horari és una millora per al
rendiment de l’alumnat i raci-
onalitza els temps d’alimenta-
ció: desdejuni, esmorzar, di-
nar i berenar cada 2/3 hores,
aconsegueix una millor conci-
liació familiar, estalvi econò-
mic i altres...
D’altra banda, l’escola conti-
nua amb un horari de 9.00 a
17.00.
Aquest curs a les altres dues
escoles públiques del poble
s’han creat comissions per a
treballar la possible sol·licitud
per al curs que ve de la jorna-
da contínua.
Moltes gràcies a la comunitat
educativa del CEIP PEPITA
GREUS per la vostra partici-
pació, suport i recolzament
per a aconseguir aquest canvi
que, com no, s’avaluarà i tin-
drà un seguiment trimestral i
anual.
El Pepita vota sí a la jornada
contínua
CEIP PEPITA GREUS
Amb aquestes paraules en
una gran pancarta a l’entrada
del pati, tots els que treballem
al col·legi Sagrado Corazón
de Jesús d’Alginet donem la
benvinguda als nostres alum-
nes i a les seues famílies, i
molt especialment a les noves
incorporacions, tant d’alum-
nes com de professors, desit-
jant-los a tots que el curs 16-
17 siga el millor de les seues
vides.
Com tots els anys al nostre
Centre, el curs girarà al voltant
d’un valor el qual marcarà cada
una de les activitats que farem.
Per al curs 16-17 hem escollit
el valor de l’ACOLLIDA.
L’acollida és la protecció,
atenció, ajuda o dedicació
que ofereix una persona a
algú que ho necessita. És
un moment privilegiat d’en-
contre entre dues persones,
per a compartir, per a posar
en comú necessitats i buscar
junts solucions. Les persones
acollidores ofereixen als al-
tres la possibilitat de comuni-
car-se, ens donen seguretat,
ens enforteixen els aspectes
positius, donant-nos la pos-
sibilitat de canviar d’actitud
davant dels problemes, ens
reforcen l’autoestima i ens
consideren iguals a ells. Amb
diferents activitats, dins i fora
de l’aula, aprofundirem en
aquests aspectes al llarg del
curs.
Des de la nostra comunitat
educativa vos desitgem a tots
un bon curs 16-17!
Benvingut al col·le
SAGRADO CORAZON DE JESÚS
Ha acabat l’estiu i l’esco-
la s’ompli de vida i de quina
vida!! Rialles, plors, nervis…
però, sobretot, de molta il·lu-
sió, il·lusió per part del pro-
fessorat, dels alumnes, de les
famílies per encetar un nou
curs escolar.
L’equip docent del CEIP Mes-
tre Emilio Luna vol donar la
benvinguda a TOTES les fa-
mílies: a les que s’han incor-
porat aquest curs a la classe
d’Infantil 3 anys i a les que ja
duen confiant en nosaltres
més temps.
Treballarem tots junts, en la
mateixa direcció, per fer dels
nostres alumnes persones
que sàpiguen desenvolu-
par-se en la diversitat social
en la qual vivim.
Emilio Luna
CEIP EMILIO LUNA
Horari
9.30 a 14.00 h
16.00 a 20.00 h
CUIDEM DE
LA TEUA SALUT
BUCODENTAL
CUIDEM DE TU!
C/ Magallanes, 25
46230-Alginet
info@alginetdental.es
Tel. 96 072 11 57
13. 13
OCTUBRE 2016PERIÒDIC LOCAL D’ALGINET
Aquest curs l’IES Hort de Feliu, compta, amb 523 alumnes, 54 professors/
es, 2 secretaris, i 2 conserges.
Equip directiu:
Directora: Merxe Cubells
Cap d’estudis: Àngel Mascarell
Secretària: Cristina Bau
Vicedirectora: Leticia Espert
Distribució de l’alumnat:
1r ESO = 5 grups amb 105 alumnes
2n ESO = 5 grups amb 125 alumnes
3r ESO = 4 grups amb 88 alumnes
1 BAT. CIÈNCIES = 1 grup amb 17 alumnes
1 BAT. HUMANÍSTIC = 1 grup amb 30 alumnes
2 BAT. CIÈNCIES = 1 grup amb 17 alumnes
2 BAT. HUMANÍSTIC = 1 grup amb 21 alumnes
1 FPB CUINA = 1 grup amb 15 alumnes
2 FPB CUINA = 1 grup amb 14 alumnes
1 FPB ELECTRICITAT = 1 grup amb 15 alumnes
1 FPB ELECTRICITAT = 1 grup amb 12 alumnes
AMPA: Com sempre, l’associació de pares i mares d’alumnes del centre,
tenim l’objectiu de participar activament en la vida escolar dels nostres fills/
es treballant conjuntament amb l’equip directiu i el professorat.
IES Hort de Feliu curs 2016-2017
IES HORT DE FELIU
El 26 de setembre DIA EUROPEU DE LES LLENGÜES el CEIP Mestre Emilio Luna
ha volgut sumar-se a la celebració de la diversitat lingüística i cultural d’Europa.
Cal senyalar la importància d’aprendre llengües i de motivar als alumnes en aquest
aprenentatge al llarg de la seua vida. El fet de comunicar-se amb persones d’altres
cultures ens aporta una nova perspectiva respecte a nosaltres mateixos. D’aquesta
forma construïm ponts d’integració social. Es fonamental donar prioritat a la comuni-
cació i afirmar el nostre dret d’expressar-nos el més clarament i fàcilment possible,
utilitzant el nostre idioma matern sempre que puguem i, per suposat, aprendre altres
idiomes sempre amb respecte per totes les llengües.
Dia de les llengües
CEIP EMILIO LUNA
El primer dia d’escola
CEIP BLASCO IBAÑEZ
El primer dia d’escola sempre va acompanyat d’una barreja d’emocions; l’entusi-
asme d’un nou curs, l’alegria de tornar a veure els amics i de fer-ne de nous, la
nostàlgia per l’estiu que s’acaba… Alguns comencen Infantil, s’han fet majors i han
de superar els primers dies, altres han crescut i passen a Primària i altres passen a
ser els majors de l’escola, amb tot el que això comporta. Hi ha una barreja de nervi-
osisme i il·lusió en totes aquestes personetes que són els nostres xiquets i xiquetes.
El Blasco enguany ha volgut encetar el curs rebent els alumnes i les famílies amb
molt de color i música, fent del primer dia d’escola una festa on tots ens sentim com
a casa!
S’han fet diferents activitats per a rebre els xiquets i les xiquetes: jocs de pati, visites
per totes les dependències del col·legi amb els nouvinguts i amb els que canvien
d’etapa. I, al llarg de tot el matí, s’ha anat pintant un mural on cada alumne podia
escriure o dibuixar els seus desitjos per aconseguir l’escola que li agradaria.
El curs ja ha començat!! Tots els mestres esperem gaudir junt amb vosaltres de
moltes experiències que ens facen créixer com a persones!
Volem parar una especial atenció als més menuts, els nostres xiquets i xiquetes
d’Infantil 3 anys, i a les seues famílies per a dir-vos...Benvinguts a la vostra escola!!
14. 14
OCTUBRE 2016 PERIÒDIC LOCAL D’ALGINET
Valorem el patrimoni històric i arqueològic d’Alginet 25 aniversari de Linux
Recentment
s’han cele-
brat els 25
anys de la
creació del
sistema ope-
ratiu Linux.
Encara que
és desco-
negut per a molta gent es tracta
d’un sistema operatiu àmplia-
ment utilitzat en múltiples àmbits.
El ventall de situacions en què
es fa servir passa des de ser la
base, concretament el nucli, del
sistema Android que és el que uti-
litzen la majoria d’Smartphones,
fins a ser emprat en multitud de
màquines que ofereixen serveis
en internet o ser una alternativa
real a l’ús de sistemes Windows
en ordinadors personals.
El seu precursor va ser un fin-
landés anomenat Linus Torvalds,
d’ací li ve el nom. Allà per l’any
1991 va crear una xicoteta base
de sistema operatiu clonant un
altre antic sistema anomenat
Unix, a continuació va compartir
el seu treball en internet i va ani-
mar programadors de tot el món
a formar part del projecte. Aquest
fet, vinculat a l’auge que internet
va tindre en aquesta època en el
món acadèmic, van fer d’aquesta
iniciativa un èxit, de manera que
el seu desenvolupament es va
anar completant per una enorme
quantitat de col·laboradors que
van seguir la filosofia del pro-
gramari lliure i codi obert que es
resumida pel fet de compartir el
codi font de la feina feta perquè
qualsevol puga col·laborar en el
seu desenvolupament.
Els punts forts del sistema Li-
nux són fàcilment apreciables
en comparar-lo amb qualsevol
sistema Windows. D’una ban-
da és molt més segur, i és molt
més complicat que una persona
no autoritzada prenga el control
del sistema o que s’introduïsca a
l’equip programari maliciós quan
naveguem per internet. També
és més eficient, necessita menys
recursos de maquinari (velocitat
de processador, memòria princi-
pal, disc dur) per a fer les matei-
xes tasques que altres sistemes
Windows i sobretot és molt més
robust i estable, encara que cos-
te de creure per als usuaris habi-
tuals de Windows això vol dir que
no falla pràcticament mai.
Un altre avantatge addicional és
que és gratuït, així com un bon
nombre d’aplicacions que l’acom-
panyen, de pràcticament tots els
àmbits imaginables. A més és
perfecte per a aprendre informà-
tica i com funcionen realment els
sistemes, ja que permet a l’usuari
endinsar-se en el sistema i per-
sonalitzar qualsevol aspecte se-
gons les seues necessitats. No
seria just deixar d’indicar que hi
ha certes tasques d’instal·lació i
explotació del sistema que són
un tant més complicades que en
Windows per la qual cosa es re-
quereix de certa vocació informà-
tica per a afrontar-les amb èxit.
Aquest és l’inconvenient principal
de l’ús d’aquest tipus de siste-
mes.
Cal parlar del concepte de distri-
bució. A diferència dels sistemes
Windows que només es diferen-
cien pel seu nombre de versió i
el nivell de l’usuari (casa, profes-
sional, etc), en el món Linux teniu
una infinitat de distribucions i es
diferencien les unes de les altres
en el conjunt d’aplicacions que
completen la base del sistema, el
que en la pràctica fa que l’usuari
puga escollir la que més s’adap-
ta a l’ús que estiga pensant do-
nar-li al sistema. Per a qui vulga
un sistema per a editar imatges i
vídeos la distribució apropiada és
ArchLinux, mentre que si el que
necessitem és un sistema per a
verificar i garantir-ne la seguretat
en les xarxes wifi de la meua em-
presa o intentar accedir a la xar-
xa wifi del meu veí puc fer ús de
WifiSlax.
Si estàs interessat a provar a ins-
tal·lar-te un sistema Linux en el
teu PC i no saps per on començar
et recomane fer-ho amb Ubun-
tu, ja que és una distribució que
funciona perfectament i a més
està pensada per a fer arribar els
sistemes Linux a tot el món, per
la qual cosa s’ofereix una gran
quantitat d’informació en inter-
net per a aprendre el seu maneig
sense problemes. Jo et recoma-
ne començar per baixar-te una
versió ‘live’, que es tracta d’una
versió que pot ser copiada a una
memòria USB o gravada en un
DVD de manera que a arrancar
l’equip es posa en marxa i permet
a l’usuari experimentar el maneig
del sistema sense arribar a ins-
tal·lar res de manera definitiva.
Com que en aquesta variant no
s’instal·la realment el sistema en
el PC, els canvis de configuració
que es duen a terme no són per-
manents i es perden en apagar
l’equip, però, la seua posada en
marxa en molt més senzilla i ac-
cessible a qualsevol.
David Juan
Enginyer Informàtic
E s c r i c
aquest ar-
ticle com
a reacció
a molts co-
mentaris
negatius
que he
sentit sobre el fet d’haver dei-
xat el fossat i la torre del cas-
tell d’Alginet a la vista. Estic
cansat de sentir com es refe-
reixen a aquestes restes his-
tòriques com el forat, el clot...
i altres apel·latius més forts.
I realment, això em sembla
curiós. Sobretot quan prové
de persones de les quals no
tinc cap dubte del seu interés
pel nostre passat històric, a
més de ser defensores de les
arrels d’Alginet. No obstant
això, no s’adonen que aques-
tes restes són part de la nos-
tra història, i a més, la seua
presència, són un record de
la primera intervenció arqueo-
lògica que s’ha fet al nucli his-
tòric d’Alginet, que ens ha dut
una part del passat del nostre
poble al present.
Jo puc dir que entenc
part de les queixes, per l’es-
tretor que ha causat al pas
dels vianants per davant de
l’ajuntament, però la culpa
no la tenen les restes, sinó la
mala planificació urbana, que
dóna preferència als vehicles
per davant de les persones,
situació que ha amerat tots
els Plans Generals d’Ordena-
ció Urbana que s’han gestat
des dels anys 60 del segle xx.
Amb aquesta premissa, quant
de patrimoni cultural i històric
d’Alginet s’ha perdut, tot en
bé de la modernitat, quan la
modernitat, només suposava
i suposa, el trànsit de vehi-
cles, i reparava molt poc en
fer pobles més humans, ama-
bles i respectuosos amb els
vianants.
Però dit això, recu-
perem el fil. Des de la dar-
reria dels anys 90 del segle
vint, molts ploren, o millor dit
plorem, per la pèrdua d’un
element tan nostre com la
coberta del Mercat, situada al
carrer de la Puríssima, encara
que poquets coneixen aquest
carrer amb aquest nom, ja
que per molts era el carrer de
la Coberta, un espai construït
alhora que el mercat munici-
pal, l’any 1905, i que durant
molts anys va servir per a pro-
tegir-nos de la pluja, posar els
cartellets del cinema o muntar
les parades de llepolies o de
castanyes. També fou el pri-
mer lloc on, la jove cooperati-
va d’Alginet, inicià la seua ac-
tivitat, encaixant la tomaca, la
producció puntera d’Alginet,
i d’això ve el nostre malnom
col·lectiu, tomaquers.
Doncs bé, aquesta
coberta, per una decisió polí-
tica va desaparéixer. És cert,
que ja estava en molt mal
estat, però, amb un poc d’in-
terés, es podria haver salvat,
ja que amb uns pocs diners,
s’haguera pogut restaurar.
Però es va anar al recte, i
senzillament fou desmantella-
da. Jo vaig ser de les poques
persones que es van oposar
a aquest sense sentit, però la
meua veu no va ser escoltada
per la corporació local del mo-
ment.
A la volta dels anys,
en concret l’any 2008, el nou
ajuntament plantejà la refor-
ma de la plaça de la Constitu-
ció, la plaça del País Valencià
i la plaça del Mercat, així com
el carrer de Sant Vicent. Quan
vaig conéixer el projecte, vaig
fer un escrit a l’ajuntament
informant-los que intervindria
en un espai, que segons la
Direcció General de Patrimo-
ni, estava catalogat com a
espai arqueològic, i per tant
protegit. Els vaig avisar de tot
allò que podria aparéixer i la
intervenció arqueològica pre-
ceptiva em va donar la raó. I
sort tingueren, que no hi van
aparéixer les restes de l’anti-
ga església parroquial, situa-
da a la plaça de la Constitu-
ció, si no, hui en dia tindríem
un doble problema.
No obstant això, hui
en dia, comptem amb la pre-
sència d’unes restes arqueo-
lògiques importants, com són
la torre i una secció del fossat
que circumdava l’antic castell
senyorial construït entre els
anys 1520-1550, i per tant,
les restes arquitectòniques
més antigues del nucli urbà
d’Alginet, i que per la seua
importància, la Direcció Ge-
neral de Patrimoni va obligar
a deixar-les al descobert i la
seua posada en valor.
A pesar de les mo-
lèsties que puguen originar
aquestes restes, hem d’es-
tar contents de comptar amb
aquestes. Alginet, els dels
pocs pobles de la comarca
que pot estar orgullós de man-
tindre l’antic castell senyorial,
perquè aquest, malgrat les
intervencions que han desvir-
tuat el seu aspecte de recinte
defensiu, per constituir-se en
seu de l’ajuntament, és el que
evità que no s’enderrocara,
com va ocórrer a molts altres
llocs. Així doncs, la seu de
l’ajuntament d’Alginet, sense
cap mena de dubte, és l’edi-
fici més antic que conservem
al nucli urbà d’Alginet, i la re-
cuperació de part d’una de les
torres, ja que hi havia dues, i
part del fossat, ens ho ha de
recordar, i per tant, valorar
més el nostre patrimoni histò-
ric i arqueològic, malgrat els
inconvenients puntuals que,
la seua presència, puga re-
presentar.
Com a consideració
final, voldria dir, que per la
meua part, haguera desco-
bert tot el fossat al llarg de la
façana principal de l’ajunta-
ment, perquè això ajudaria els
veïns a poder entendre millor
la magnificència de l’obra del
castell, construït durant la
primera meitat del segle xvi,
perquè, només amb la secció
descoberta, no acaba d’en-
tendre. Però a part d’això,
crec, que des de la corporació
municipal, s’hauria de propici-
ar la col·locació d’un panell
explicatiu d’allò que tenim al
davant.
Això, tot plegat, aju-
daria els alginetins a valorar
el nostre patrimoni històric i
arqueològic, i a estar-ne or-
gullosos, a pesar de les inco-
moditats que es puguen des-
prendre de la seua presència,
i així deixarien de menyspre-
ar-les amb els qualificatius
abans esmentats.
Rafael Bosch López
Cronista Oficial de la
Vila d’Alginet
15. 15
OCTUBRE 2016PERIÒDIC LOCAL D’ALGINET
Álvaro Rosa, un alginetí investigant a Bèlgica
REDACCIÓ
Amb 30 anys, l’alginetí Álva-
ro Rosa Escutia es troba en
aquest moments a la Universi-
tat de Gante a Bèlgica amb una
beca d’investigació. La Veu
d’Alginet ha conversat amb ell
per a conéixer-lo un poc més.
Álvaro, estàs fent el doctorat
en telecomunicacions i aca-
bes de rebre una beca d’in-
vestigació per a continuar-la
a Bèlgica. Què significa per a
tu poder eixir fora per a am-
pliar coneixements?
Al principi ho veia com una
oportunitat d’ampliar coneixe-
ments, maneres diferents de
treballar, una nova cultura, ciu-
tat... ara que estic ací ja no ho
veig tant com una oportunitat
sinó més com un repte perquè
costa un poc acostumar-se a
tot . La beca és per a tres me-
sos i tant el meu responsable a
València com jo sabem que la
feina que tinc ací és excessiva
per al temps que estaré ací.
Intentaré esforçar-me i traure
endavant tot el possible ja que
és una oportunitat i un repte
portar-ho tot endavant.
Formes part de l’equip d’in-
vestigació de la Universitat
Politècnica de València del
departament de nanofotònica.
Què és el que estudieu i per a
què serveix?
En la nanofotònica intentem in-
tegrar dispositius òptics en xips
que puguen tindre diverses
funcionalitats. La línia d’inves-
tigació que portem en el meu
departament es basa en mo-
duladors i commutadors de se-
nyal que el que fan és augmen-
tar la velocitat de transmissió
de les dades de manera òptica
davant de la elèctrica. Aquests
modulador electroòptics ja
existeixen però són grans, no-
saltres el que busquem es fer-
los molt menuts i que puguem
tindre un modulador, commuta-
dors, portes lògiques, memòri-
es etc... en definitiva un xip que
tinga diferents funcionalitats.
La nanofotònica es pot apli-
car a moltes investigacions i
camps de la vida.
Què esperes aconseguir en
aquests 3 mesos a Bèlgica?
Esperem desenvolupar elèc-
trodes d’onda lenta, que el que
fan és reduir la velocitat de pro-
pagació de l’onda elèctrica. Si
reduïm la grandària del modula-
dor, l’objectiu final és que l’onda
elèctrica i l’onda òptica viatgen a
la mateixa velocitat. A més faré
una cosa nova ací a Bèlgica que
a València no fa la Universitat i
és involucrar-me en el procés de
fabricació dels dispositius com a
estudiant de doctorat.
Ximo Roca: Mosaics, vitralls i art
REDACCIÓ
El fundador de l’empresa, Ximo
Roca és l’últim titulat de l’espe-
cialitat de vidriera de l’escola
d’Arts i Oficis. Va muntar l’em-
presa baix de casa i allí feia les
seues creacions. Ximo Roca fill
ens conta que des de menut,
amb 12 o 13 anys ja comen-
çà a interessar-se per aquest
art. Va anar implicant-se cada
vegada més i compaginant-ho
amb tres treballs com la deco-
ració floral per a events, vai-
xells de competició o cotxes de
carreres, diverses feines dife-
rents perquè, tal i com ens deia
Ximo “tot ajuda en la creació”.
L’últim treball que ha fet a Al-
ginet ha sigut una col·laboració
amb la pintora Empar Boix per
a la creació del decorat de la
passarel·la SOC. La Veu d’Al-
ginet ha conversat amb ell per
a conéixer un poc més l’artista.
Que ofereix la teua marca?
Tenim diverses branques, sem-
pre hem fet vitralls amb dis-
senys exclusius personalitzats,
també restaurem vitralls histò-
rics, el que ens dóna idees de
com treballava la gent abans,
ja que aprens molt restaurant,
i per últim la restauració de mo-
saics hidràulics i de Nolla.
A l’agost heu estat a l’Ajunta-
mentdeValència.Queheufet?
Allí hem restaurat els mosaics
del despatx de l’alcaldia i l’es-
cala que dóna al balcó on es
veuen les mascletades.
Que heu fet aquest 2016?
Hem restaurat i instal·lat els vi-
tralls a l’església les germanes
oblates de Benicàssim. A Su-
eca a l’església de Sant Pere
també hem restaurat 4 vitralls
i n’hem fet 4 nous per a la cú-
pula.
TRAVESSANT FRONTERES
Comença la campanya del caqui i de cítrics
COAGRI
Finalitzem el mes de setembre
amb el començament de la
campanya d’una de les fruites
més reconegudes i valorades
pels alginetins en aquest mo-
ment. La campanya del caqui
ha començat als camps i cul-
tius de la nostra localitat. Una
activitat frenètica que es pot
percebre als camins rurals i a
la localitat on tractors i cami-
ons van amunt i avall.
La Cooperativa Agrícola d’Al-
ginet està ja en funcionament
i preparada per a poder traure
el màxim benefici d’aquesta
fruita, així com la dels cítrics,
i poder afavorir en tot el pos-
sible el soci que amb el seu
esforç i dedicació ha aconse-
guit tindre un caqui d’una gran
qualitat.
La campanya de Coagri està
prevista que tinga una duració
d’uns 4 mesos i que done tre-
ball a unes 500 famílies.
Malgrat el foc que va patir la
Cooperativa agrícola d’Alginet
el mes de maig, les instal·laci-
ons i les càmeres on emma-
gatzemar i desasprar el fruït
així com la seua preparació
per a eixir al mercat es troben
al 100 per 100 preparades per
a portar endavant la campa-
nya que comença.
El passat 20 de setembre, a
l’esplanada de la gasoline-
ra de Coagri ubicada davant
del magatzem, la coopera-
tiva agrícola d’Alginet tornà
a oferir de manera gratuïta
a tots els veïns i veïnes del
poble la possibilitat de por-
tar el cotxe per a aplicar-los
Aquashield, que evita l’aigua
al vidre i ajuda a la conducció
en dies de pluja.
Tractament gratuït per a la pluja
COAGRI
Protegeix
el que més
vols
Assegurem
el teu futur
ASSEGURANCES COAGRI
Coagri
C/ San Juan de Ribera, 4
46230 (València)
Alginet
Tel.: 96 175 92 20
Fax: 96 175 03 27
Magatzem de
subministraments
C/ Trullàs s/n
46230 (València)
Alginet
Tel.: 96 175 03 21
El divendres 23 a la nit es va registrar a Alginet
28,3 l/m2, segons dades de l’estació meteoro-
lògica NIC-8328e de l’Amet facilitades per l’ob-
servador Antoni Aliaga i Tortajada. Una pluja
acompanyada per una gran quantitat de llamps.
Protecció Civil d’Alginet va eixir al carrer i va obrir
els claveguerams per a evitar inundacions. Junt
a policia local, els 10 voluntaris de protecció van
estar davall l’aigua per a ajudar en tot el que va
ser necessari.
Més de 10 voluntaris de protecció Civil ajuden
davall de la pluja i els llamps
16. Assessorament lingüístic: Natàlia Espert
PRE-IMPRESSIÓ: L’Informador - Setmanari Setabense S.L.
IMPRESSIÓ: Sistemes Impressió de Llevant, S.A.
Depòsit Legal: V-2562-2015
La Veu d’Alginet no s’identifica, necessàriament, amb
l’opinió dels seus col·laboradors ni anunciants.
Informació i publicitat: Tel. 639 65 57 01
laveudalginet@gmail.com
www.laveudalginet.es
Gerència, cap de redacció, màrqueting i publicitat: Sònia Bosch
CALENDARI DE
RECOLLIDA DE PODA
I TRASTOS VELLS
PER A LES
URBANITZACIONS
LOS LAGOS
I SAN PATRICIO
AVISEU AL
963 679 166
UN POBLE NET I SALUDABLE
Regidoria de Serveis Municipals
Tira el fem
SEMPRE AMB
BOSSA
Horari
De 19 a 24 h
Recollida
OBJECTES
“TRASTOSVELLS”
DIMECRES
cal deixar-los al costat del contenidor
perquè els arrepleguen el dijous
Servei gratuït per a recollir
OBJECTES VOLUMINOSOS
96 367 91 66
