Periòdic local mensual La Veu d'Alginet nº 18. Març de 2017

1. ANY II - NÚMERO 18
Exemplar
gratuït
INFORMÀTICA
Pàg. 13,Snapchat
ACTUALITAT
Pàg. , Programació
Setmana de la Dona
SALUT
Pàg. 6, Els drets sexuals
ESPORT
Pàg. 10, Exercici i
seguretat
Març 2017
Ja estem en falles!

2. 2
MARÇ 2017 PERIÒDIC LOCAL D’ALGINET
Parlar de març
és parlar de la
Setmana de la
Dona. Uns dies
per a recordar
les desigualtats
que hui en dia
encara patim les
dones a la nostra societat i
que amb el pas del temps
molts municipis han anome-
nat “Setmana per la igualtat”.
Perquè no podrem aconse-
guir res si no involucrem els
hòmens en les nostres rei-
vindicacions ja que, qui millor
que els nostres germans, els
nostres pares, els nostres
tios, els nostres amics... per
a caminar junt amb nosaltres
i exigir que se’ns reconega a
tots per igual.
Parlar de març també és par-
lar de falles, unes falles que
aquest any prenen més força,
ja que 2017 és l’any en què
les falles són Patrimoni Cul-
tural Immaterial de la Huma-
nitat. La UNESCO ha valorat
les falles com una expressió
de “creativitat col·lectiva” que
“salvaguarda les arts i oficis
tradicionals” i que “propicien
la comunicació i el diàleg en-
tre els ciutadans”.
I a Alginet, parlar de març
també és parlar de la ja tra-
dicional cursa de la Tomaca-
trail que organitza el Club de
Triatló.
Molts esdeveniments que cal-
drà anar contant i plasmant
tant al Baandú com a les xar-
xes socials per tal que Alginet
continue informat.
Però el que ja ha passat ho
tenim, en gran part de les
notícies d’aquest periòdic:
el dia de l’arbre, els nostres
esportistes, les nostres esco-
les, els nostres col·laboradors
amb els seus articles tan in-
teresants... en definitiva molt
per a llegir i comentar.
Com sempre, cal agrair a tots
els que feu possible seguir
fent gran La Veu d’Alginet
amb els vostres articles, la
vostra informació, les vostres
fotografies, la vostra publicitat
o, simplement, dedicant un
temps a llegir-lo i gaudir-ne.
Gràcies
Sònia Bosch
EDITORIAL
L’oratge a
ALGINET
Dades obtingudes de l’estació
meteorològica d’Alginet NIC-
8328E que pertany a la xarxa
de l’AEMET i facilitades per
l’observador Antoni Aliaga i
Tortajada
Febrer 2017
Pluges: 14,3 l/m2
Temperatura màxima: 22,7ºC
Temperatura mínima: 3,3ºC
Julio Pellicer
Consells
ecològics per
a desfer-se
de les rates
Mavi Roig
La dona
polifacètica:
“Les dones
acompleixen
múltiples
tasques.”
Bon dia dones
d’Alginet,
Com sabeu, el
pròxim dia 8
de març és el
dia internacio-
nal de la dona.
Volia dedicar
aquesta co-
lumna a totes
les dones en general i especial-
ment a les dones d’Alginet.
Comence per fer una aclamació
del títol “dona polifacètica” doncs
em vull referir a la dona que de-
senvolupa molts rols o que fa ac-
tivitats diverses.
Aquesta temàtica jo l’he refle-
xionat amb les dones de molts
municipis al llarg de la meua
tasca professional i ara la vull
compartir amb vosaltres perquè
cada una en llegir-ho reflexione
sobre el paper que té la dona en
la societat.
Anomenaré algunes tasques que
duguem endavant les dones. Tra-
dicionalment la dona ha desen-
volupat aquests rols: mestressa
de casa, dona treballadora remu-
nerada, dona cuidadora de fami-
liars. Ara més que mai també té
un rol molt estés, dona cuidado-
ra de néts, i també cal tindre en
compte la dona que s’ha introduït
en la vida política com poden ser
alcaldesses o regidores o dones
en el sector social al capdavant
d’associacions, col·lectius… i un
etcètera de rols més.
En definitiva la dona de hui en
dia ha anat agafant molt rols ja
siga per tradició o perquè s’ha
anat introduint en més sectors de
la vida social, política i laboral.
I vos dic que no importa si hi ha
alguna dona que només té un rol
o tasca o dos o cap, és igual per-
què quasi segur que al llarg de la
vida se n’aniran sumant més.
Aleshores les dones “fem de tot”
i no ens oblidem del gran rol de
ser mares, esposes….
Sense cap dubte la dona és po-
lifacètica.
I vos llance una pregunta per a
la reflexió, hi ha alguna dona a
la qual li parega que no fa prou?
I vos pregunte el que les dones
m’han preguntat a mi: quant es
jubila la dona? Doncs pareix que
si ens parem a pensar-ho la dona
té molt a fer i com diguem col·lo-
quialment “molt on acudir”.
Per tant, dones, és important que
ens valorem i reconeguem el mè-
rit que tenim i ens sentim orgullo-
ses independentment de si tenim
més o menys rols. Vos anime a
estimar-vos i a dedicar-vos tam-
bé temps per a vosaltres per a
gaudir d’allò que vos agrade fer
en la vida.
Salutacions a totes les dones.
Mavi Roig i Alemany
Psicòloga
PROGRAMACIÓ
SETMANA DE
LA DONA
Diumenge 5
10.00 Inauguració de l’exposició Col·lectiva “Art al carrer”
ubicada a la plaça de la Constitució i al carrer Sant Vicent.
10.00 h Pintada de mans “Si res dius, còmplice vius. Con-
tra qualsevol tipus de violència, denuncia”, a la plaça de la
Constitució.
11.30 h Actuació de la Muixeranga d’Alginet: senzillament
no podia deixar de sumar-se als actes del Dia de la Dona,
acompanyats musicalment per la Colla La Belenguera d’Al-
ginet que farà una cercavila fins a la plaça.
12 h Recital de poesia amb acompanyament musical del
grup “Cordes Nupcials”. També hi haurà cacau i mistela.
Dilluns 6
10.00 Esmorzar de germanor “ Si vols esmorzar, alguna cosa
hauràs de portar”.
Esmorzar de germanor en què cada persona que acudisca
ha de portar alguna cosa per a menjar i compartir. No es po-
den utilitzar mantegues ni productes derivats del porc.
Dimarts 7
10.00 Esmorzar popular de coca amb cansalada.
Dimecres 8
10.00 Inauguració de l’exposició de calats (vainiques) en ho-
menatge a Sefa Canet Escribà a la Sala de Ple de l’Ajunta-
ment.
12.00 Lectura del manifest a la porta de l’Ajuntament.
17.00 Risoteràpia a l’Hort de Feliu (cal dur roba còmoda).
21.30 Projecció de la pel·lícula Los Sufraguistas al Teatre
Modern. En acabar hi haurà pastissets.
Dijous 9
9.00 Viatge a Guadalest. Eixida des de l’Ajuntament
Divendres 10
10.00 Venda de menjar solidari per endur a la plaça de la
Constitució.
21.30 Sopar de la Dona a Sant Patricio. Els autobusos eixi-
ran a les 20.30 des de la Plaça i a les 20.45 des de l’Avingu-
da Reis Catòlics.
Preu per persona: 13 €. Cal fer el pagament a la Caixa Ru-
ral d’Alginet i després recollir el tiquet a l’oficina de Serveis
Socials.
Dissabte 11
20 h Concert de la Dona al Teatre Modern
Diumenge 12
9.00h Caminada a peu pla pel terme. Eixida des de la porta
de l’Ajuntament.
Col·laboradors
ADICA, ADA, Muixeranga d’Al-
ginet, Mestresses de Casa, Fes-
ters 2017, Protecció civil, Grup
Excursionista, Cronista Local,
Acadèmia Gargot, SAMA, Grup de
Teatre Avant va el Carro, Colla La
Belenguera d’Alginet.
En aquest
número vos
parlaré d’un
dels animals
que més por
causa entre
les persones.
Aquesta por
està justificada
quan parlem
d’un animal devastador a casa
i al camp, portador de moltes
malalties i prolífic: LES RATES.
A casa poden fer una bona des-
trossa menjant tot allò que es
troben, a més de fer les defecaci-
ons per tot arreu. A això cal afe-
gir que la seua orina és altament
tòxica per a les persones, de tal
magnitud que jo he llegit notícies
de persones que han begut d’un
pot directament, on havia orinat
una rata, i pel contacte amb els
llavis havien mort. Doncs bé,
vos diré el primer remei ecològic
que poden fer per a desfer-nos
d’aquests rondinaires. Primer si
no heu detectat encara rates o
ratolins (serveix per als dos) a
casa o al camp, plantem i cui-
dem una ruda. Sí, la ruda pro-
dueix una olor insuportable per a
aquest animals.
Si ja heu vist alguna rata o rato-
lí, mescleu a parts iguals farina
de dacsa i algeps. La mescla la
repartiu a muntonets per on pen-
seu que aquests transiten (ho
sabreu pel rastre de les defeca-
cions que deixen). L’algeps els fa
una pasta a l’estómac i moren.
L’altra solució, i que a mi més
m’agrada, és agafar un grapat
de fesols, dels que gastem per
a cuinar, però han d’estar crus,
no cuinats, i triturar-los bé fent
com una farina que repartirem
per on aquests estan. Les rates
no tenen un enzim digestiu per a
poder fer la digestió dels fesols i
és com un verí per a elles que els
causa la mort.
Aquests han sigut els consells
del mes de març, a l’abril més
consells.
Julio Pellicer Bosch
Aficionat a l’agricultura
ecològica
Gotes de llum
REDACCIÓ
El 17 de febrer es va presentar
a la Casa de Cultura el poemari
Gotes de llum de l’escriptor al-
ginetí Hermelando Bosch Mella-
do. L’acte va estar amenitzat per
un recital de guitarra a càrrec de
Teresa Lozano Roig.

3. 3
MARÇ 2017PERIÒDIC LOCAL D’ALGINET
Carnestoltes, moltes voltes
REDACCIÓ
Colors, música, il·lusió, disfresses i molta festa és la que van poder
viure el divendres 24 de febrer els escolars d’Alginet. La Regidoria de
Festes va organitzar el Carnestoltes 2017. A les 3 de la vesprada la
Banda va passar pels col·les per a acompanyar grans i menuts fins a
la plaça Enric Valor on es va gaudir d’una vesprada màgica.
Alginet ja està en falles
REDACCIÓ
A una sola veu, les falleres majors i els càrrecs de cada comissió van fer la crida des dels balcons de
l’Ajuntament l’últim diumenge de febrer. Una crida que dóna per començada la festa fallera.
LafallaLaMantaalCollrecol·lecta
384 € per al càncer
REDACCIÓ
Les dos presentacions de la falla la Manta al Coll es van convertir en
solidàries, ja que els seus fallers van col·laborar en la venda de llaços
per a recol·lectar diners contra el càncer. En finalitzar la presentació
infantil, els fallers majors i infantils van entregar a la presidenta de
l’associació els diners obtinguts.
César March rep la distinció d’artista de la
Confederació espanyola de fotografia
REDACCIÓ
El passat dissabte 4 de febrer a
la localitat d’Almenara, el fotògraf
alginetí César March va rebre de
mans del president de la Confe-
deració espanyola de fotogra-
fia, Raimon Moreno, la distinció
d’artista. Un reconeixement que
s’aconsegueix per anys de treball
en què que March ha acumulat
molts títols.
Per a March “el fet que la Con-
federació espanyola de fotografia
pense en tu és tot un orgull. Ara
el que voldria és seguir treballant
per a aconseguir el d’excel·lèn-
cia i el de mestre de fotografia”.
El fotògraf també participa com a
jurat nacional i internacional.
L’alginetí contava a La Veu d’Al-
ginet que “després d’un viatge a
l’Argentina vaig tornar obsessio-
nat a ensenyar-me a fer bones
fotografies. El 2006 va nàixer la
meua passió per la fotografia”.
Molts caps de setmana cobreix
esdeveniments esportius per a
agències o temes personals per
a millorar, etc... “Jo sempre dic
que sóc fotògraf professional
de cap de setmana. En el gène-
re fotogràfic sóc principiant de
tot i professional de res ja que
m’agraden tots els temes: paisat-
ge, esport, retrats, arquitectura...
però en els últims anys estic més
enfocat a la fotografia esportiva i
d’acció”.
Fotografia de Mar Biosca
Aina Torres Latorre guanyà la IX
Olimpíada de Filosofia
REDACCIÓ
El treball filosòfic Llibertat de Memòria, de-
fensat en valencià per Aina, el passat 11 de
febrer a la Facultat de Filosofia i Ciències
de l’Educació de la Universitat de València,
ha fet que l’alginetina es proclame campio-
na en la IX Olimpíada de Filosofia autonò-
mica. Aquesta posició fa que Aina siga la
representant a l’Olimpíada estatal de Filo-
sofia els dies 4 i 5 de maig a Múrcia.
Tots els finalistes, procedents d’instituts
d’Elda, Godella, Guadassuar i València,
van exposar durant 10 minuts els seus tre-
balls filosòfics. Un tribunal format per tres
filòsofs va valorar la presentació del treball,
el contingut filosòfic, l’argumentació i la
defensa de les idees de cada participant.
La professora de filosofia Creu Llopis Es-
pinosa va valorar el gran esforç de la seua
alumna. Aina també va destacar en la de-
fensa que va fer dels seus arguments quan
els altres competidors li van preguntar so-
bre els seus plantejaments.
Lozano i Simbor fills predilectes d’Alginet
REDACCIÓ
El dijous 23 de febrer el ple muni-
cipal va nomenar, per unanimitat
l’escriptor Josep Lozano Lerma i
el catedràtic Vicent Simbor Roig,
fills predilectes del poble d’Al-
ginet.
Josep Lozano Lerma és escriptor
reconegut i entre les seues obres
destaquen Crim de Germania,
Ribera o El Mut de la Campana.
Vicent Simbor Roig és catedràtic
de filologia catalana de la Univer-
sitat de València, on s’ha especi-
alitzat en la literatura dels s. xix
i xx, sobretot del País Valencià.
Josep Lozano i Vicent Simbor
uneixen així el seu nom al d’al-
tres il·lustres personatges del
poble que han sigut distingits
com a fills predilectes, com el fo-
tògraf Ismael Latorre i el pilotari
Julio Palau els dos desapareguts
al novembre de l’any passat o
la missionera Elvira Bosch que
amb 80 anys encara està activa
al Congo.

4. 4
MARÇ 2017 PERIÒDIC LOCAL D’ALGINET
FALLA SANT JOSEP
ESPAI
PATROCINAT
PER LA
FALLA el palleter
FALLA LA DOLcAINA
FALLERAMAJOR:
Noelia Molina Soriano
PRESIDENT:
Oscar Campos Máñez
FALLERAMAJOR
Noelia Artes Cardosa
FALLERAMAJOR INFANTIL
Ana Sancho López
PRESIDENT INFANTIL
Cristian Bruno Luna
PRESIDENT
Javier Luna Frutos
FALLERAMAJOR
Angela Sampedro Rodríguez
FALLERAMAJOR INFANTIL
Maria Espert Espert
PRESIDENT
David Bosch Bru
FALLA La Manta al coll
FALLERAMAJOR
Celia Calatayud Novés
FALLER MAJOR
Joseki Barberà Girona
FALLERAMAJOR INFANTIL
Lídia Astibia Barberà
PRESIDENTS INFANTILS
Carles i Joan Barberà Mas
PRESIDENT
Miguel Ángel Ramos Burchés

5. 5
MARÇ 2017PERIÒDIC LOCAL D’ALGINET
FALLA POBLE NOU
President
MiguelAngel Garrido
PRESIDENT INFANTIL
Josep Pla Ramon
FALLERAMAJOR INFANTIL
Ángela Regal Huertas
FALLER DISTINGIT
Sergio Martín Fernández
FALLERAMAJOR
Ainhoa Baixauli Fernández
FALLAPOBLED’ALGINET
FALLERAMAJOR
Elia Ferrer Mendoza
PRESIDENT
CarlosAguerri Carenas
REGINADELCASAL
Cinta Tomàs Bosch
FALLER DISTINGIT
Antoni Tolmos Bosch
Regina del Casal
Cintya BayarriAparisi
DISSABTE 4
cavalcada
del ninoT
Concentració al
polígon
a les 16:30 h
mini
mascletades
16 marcç
13.30hPlaçaPaísValencià
20 h Nocturna: arribada
de Sant Josep
a la Plaça
17 marcç
13.30hPlaçaGermanies
18 marcç
13.30hPlaçaPaísValencià
19 marcç
Granmascletàen
arribarSantJosepal’ermita
DIJOUS 16
TRASLLAT
DE SANT JOSEP
Concentració
a la plaça a
les 19.45 h
DISSABTE 18
OFRENA DE FLORS
A LA MARE DE DeU
L’ordre serà: a partir
de les 17.30 h els no
fallers, seguits per:
- Falla Sant Josep
- Falla Palleter
- Falla La Dolçaina
- Falla La Manta al Coll
- Falla Poble Nou
- Falla Poble d’Alginet
diumenge 19
TRASLLAT
DE SANT JOSEP
Concentració
a la plaça a
les 11.00 h
En finalitzar es
farà una
mascletada
Junta local Fallera
2
0
1
7

6. 6
MARÇ 2017 PERIÒDIC LOCAL D’ALGINET
L’accident de treball.
Protecció i responsabilitats.
Els drets sexuals
REDACCIÓ
La prevenció dels
riscos laborals
suposa el fet que
per part de les
empreses s’adop-
ten una sèrie de
mesures de segu-
retat, que el treba-
llador té obligació
de respectar. La
falta d’aquestes
mesures de segu-
retat, i/o l’incompliment per part
del treballador, suposa que es
puguen patir accidents de treball
que causen importants lesions i
seqüeles en la persona del treba-
llador.
Actualment la legislació social
d’Espanya i de la Unió Europea
és molt estricta en relació amb la
protecció de la salut dels treballa-
dors, per la qual cosa aquest as-
pecte es protegeix tant en l’àmbit
laboral i seguretat social com en
el civil i penal de l’ordenament
jurídic.
En l’àmbit laboral i de la segure-
tat social aquesta protecció es
materialitza en diferents normes
jurídiques (Estatut dels Treballa-
dors, Llei de Prevenció de Riscos
Laborals, Llei General de la Se-
guretat Social), que estableixen
una obligació per a les empreses
de protegir la seguretat i higiene
en el treball mitjançant l’adopció
de mesures preventives que evi-
ten o reduïsquen el risc de patir
accidents i contraure malalties
professionals.
Si per part de l’ocupador s’in-
compleixen aquestes normes,
es contemplen tant disposicions
sancionadores com recàrrecs en
les prestacions de la Seguretat
Social. Aquests recàrrecs són del
30 % al 50 % sobre les quantitats
econòmiques que el treballador o
els seus familiars tinguen dret a
percebre com a conseqüència de
l’accident de treball (Incapacitat
Temporal, Pensions d’invalidesa,
viduïtat i orfandat). Cal assenya-
lar que aquest recàrrec no podrà
ser objecte d’assegurament per
part de les empreses en una
companyia d’assegurances, per
la qual cosa en cas que ocórrega
l’accident, serà l’empresari el que
respondrà d’aquest recàrrec amb
el seu propi patrimoni.
En l’àmbit civil, la legislació en la
matèria –l’art. 1902 del Codi ci-
vil– prevé que l’empresari incom-
plidor serà responsable civil pels
danys que patisca el treballador
en la seua persona, per la qual
cosa haurà d’indemnitzar-lo per
les lesions i seqüeles que haja
patit com a conseqüència de
l’accident de treball. En aquest
cas l’empresari podrà assegurar
aquesta responsabilitat civil en
una companyia asseguradora,
i és recomanable que abans de
formalitzar el contracte revise les
clàusules d’exclusió de la Res-
ponsabilitat Civil, per a assegu-
rar-se que no estan exclosos els
accidents dels seus treballadors,
o els d’altres empreses –també
autònoms– que operen en els
seus centres de treball.
I en l’àmbit penal, l’art. 316 del
Codi Penal tipifica com a delicte
i castiga amb pena de presó i de
multa als que, estant obligats per
les normes de prevenció de ris-
cos laborals, no faciliten als tre-
balladors els mitjans necessaris
perquè exercisquen la seua acti-
vitat amb les mesures de segure-
tat i higiene adequades.
En conclusió, la salut i la integri-
tat física dels treballadors és un
dret subjectiu de la persona i un
be jurídic que la legislació prote-
geix, tant en l’ordre social com
en l’administratiu, civil i penal,
mitjançant l’obligació per part de
les empreses d’establir mesures
de prevenció i de seguretat en la
matèria de seguretat i higiene en
el treball.
Cal assenyalar que també el tre-
ballador té obligació de respectar
i complir les mesures de preven-
ció i seguretat, i pot ser sancionat
pel seu incompliment fins amb
l’acomiadament.
José Enrique Lozano Lerma
Advocat.
La sexualitat és una part integral
de la personalitat de tot ésser
humà. El seu desenvolupament
ple depén de la satisfacció de
necessitats humanes bàsiques
com el desig de contacte, intimi-
tat, expressió emocional, plaer,
tendresa i amor. La sexualitat es
construeix a través de la interac-
ció entre l’individu i les estructu-
res socials. El desenvolupament
ple de la sexualitat és essencial
per al benestar individual, inter-
personal i social.
Els drets sexuals són drets hu-
mans universals basats en la lli-
bertat, la dignitat i la igualtat inhe-
rents en tots els éssers humans.
Atés que la salut és un dret humà
fonamental, la salut sexual ha
de ser un dret humà bàsic. Per
a assegurar el desenvolupament
d’una sexualitat saludable en els
éssers humans i les societats, els
drets sexuals, exposats a conti-
nuació, han de ser reconeguts,
promoguts, respectats i defen-
sats per totes les societats amb
tots els seus mitjans. La salut
sexual és el resultat d’un ambient
que reconeix, respecta i exerceix
aquests drets sexuals:
1. El dret a la llibertat sexual. La
llibertat sexual aconsegueix la
possibilitat de la plena expres-
sió del potencial sexual dels in-
dividus. No obstant això, exclou
tota forma de coerció, explota-
ció i abús sexuals en qualsevol
temps i situació de la vida.
2. El dret a l’autonomia, integri-
tat i seguretat sexuals del cos.
Aquest dret inclou la capacitat
de prendre decisions autòno-
mes sobre la pròpia vida se-
xual dins del context de l’ètica
personal i social. També estan
incloses la capacitat de contro-
lar i gaudir dels nostres cossos,
lliures de tortura, mutilació i vio-
lència de qualsevol tipus.
3. El dret a la privadesa sexual.
Aquest involucra el dret a les
decisions i conductes individu-
als realitzades en l’àmbit de la
intimitat sempre que no inter-
ferisquen en els drets sexuals
dels altres.
4. El dret a l’equitat sexual.Aquest
dret es refereix a l’oposició a
totes les formes de discrimina-
ció, independentment del sexe,
gènere, orientació sexual, edat,
raça, classe social, religió o li-
mitació física o emocional.
5. El dret del plaer sexual. Com
a font de benestar físic, psico-
lògic, intel·lectual i espiritual.
En aquest dret s’inclou també
l’autoerotisme.
6. El dret a l’expressió sexual
emocional. L’expressió sexual
va més enllà del plaer eròtic o
els actes sexuals. Tot individu
té dret a expressar la seua se-
xualitat a través de la comuni-
cació, el contacte, l’expressió
emocional i l’amor.
7. El dret a la lliure associació se-
xual. Significa la possibilitat de
contraure o no matrimoni, de
divorciar-se i d’establir altres
tipus d’associacions sexuals
responsables.
8. El dret a la presa de decisi-
ons reproductives, lliures i
responsables. Això abasta el
dret a decidir tindre o no fills,
el nombre i espaiament entre
cada un, i el dret a l’accés ple
als mètodes de regulació de la
fecunditat.
9. El dret a informació basada
en el coneixement científic.
Aquest dret implica que la in-
formació sexual ha de ser ge-
nerada a través de la recerca
científica lliure i ètica, així com
el dret a la difusió apropiada
en tots els nivells socials.
10. El dret a l’educació sexual
integral. Aquest és un procés
que s’inicia amb el naixement
i dura tota la vida i que hauria
d’involucrar totes les instituci-
ons socials.
11. El dret a l’atenció de la salut
sexual. L’atenció de la salut
sexual ha d’estar disponible
per a la prevenció i el tracta-
ment de tots els problemes,
preocupacions i trastorns se-
xuals.
Mes informació en:
http://www.worldsexology.org/
wp- content/uploads/2013/08/de-
claracion_derechos_sexuales_
sep03_2014.pdf
Autors:
Amparo Pelechano. Metgessa
Salut Pública. Centre de Salut
Pública Alzira.
Xavi Torremocha. Infermer de
Salut Pública. Centre de Salut
Pública Alzira.
Làser i adolescència
Últimament,
hi ha una
tendència
cada ve-
gada més
gran a la
d e p i l a c i ó
làser en xiquets i adolescents.I
com no, és una qüestió que pre-
ocupa molt els pares, ja que es
plantegen si aquest tipus de de-
pilació és perjudicial o no, i volen
saber quina és la millor edat per
a començar.
No hi ha una edat idònia per a
començar amb la depilació làser;
però sí que és veritat que és con-
venient fer-ho quan la persona
haja completat el seu creixement
hormonal.
El pèl no apareix al mateix temps
en totes les persones. Hi ha una
franja de creixement, que oscil·la
entre els 10 i 16 anys, que varia
en cada individu. Dos adolescents
de la mateixa edat poden un tin-
dre pèl i l’altre no. Per això no hi
ha una edat determinada per a
iniciar-se en la depilació làser.
Ara bé, sí que s’ha de saber que
no totes les parts del cos, ni totes
les persones són adequades en
certes edats. Les zones corpo-
rals com axil·les i cames, entre
d’altres, solen tindre molts bons
resultats si la grossària i color del
pèl són els adequats. La zona
facial (patilles, coll, mandíbules)
és una de les zones a tindre en
compte, ja que a vegades pot
passar que hi haja per l’estimula-
ció del pèl per làser, l’efecte con-
trari que volem aconseguir. En
canvi, amb un protocol i experièn-
cia adequats, la depilació làser en
xiquets i adolescents és possible,
s’obtenen bons resultats i s’eviten
els inconvenients de la cera i la
fulleta d’afaitar. És més, una ve-
gada s’ha començat amb el làser,
ja no cal depilar-se amb altres sis-
temes i es pot estar alguns mesos
sense la necessitat de depilar-se,
ja que s’espaia molt la intensitat i
la crescuda del pèl.
Aleshores, per a assegurar la
desaparició total del pèl, l’ideal
seria que la persona haguera
acabat el cicle puberal abans
de sotmetre’s a aquest tipus de
tractament i és ben cert que cada
persona és diferent i com ja hem
dit, no hi ha edat per a començar
a fer-se la depilació làser. D’al-
tra banda, la depilació làser no
s’aplica sols per comoditat, sinó
que les seues indicacions do-
nen solució als pèls enquistats,
derivats de l’aparició excessiva
de pèl en una etapa, com és la
infància o l’adolescència en què
l’aspecte físic és fonamental per
a l’autoestima.
Recorda: Depilació a xiquets i
adolescents sí, però sempre amb
un bon “diagnòstic” d’un tècnic
especialitzat.
Inma Pavia
Gerent d’Hidroestetic
Centre de salut, bellesa
i benestarUn alginetí guanya el sorteig de
Cajamar Nadal 2016
REDACCIÓ
El passat 12 de gener es va ce-
lebrar el sorteig anomenat Nadal
2016. Els participants van ser
tots els xiquets i les xiquetes que
disposen d’una llibreta d’estalvi
jove. El premi d’un iPad va ser
per a l’alginetí Ivan Cubero San-
tafe de la Caixa Rural d’Alginet
que va rebre el premi de mans
del director Óscar Alemany de
l’oficina 2375. El sorteig va ser
realitzat per Lazaro Salas, notari
d’Almeria.
El diumenge 26 de febrer a les 7
de la vesprada el Teatre Modern
es va omplir per a escoltar el
concert oferit per Luis Escudero
i Tomás Gonzalez que, acompa-
nyats per l’agrupació musical de
veterans de la Ribera van fer un
tribut a Manolo Escobar. Les en-
trades anaven destinades a la llui-
ta contra el càncer.
Èxit en el concert benèfic
REDACCIÓ

7. 7
MARÇ 2017PERIÒDIC LOCAL D’ALGINET
ACEAL
L’amor està al comerç local
Seguretat per damunt de tot
ACEAL
Saber com utilitzar un extintor, conéixer-ne els diferents tipus que n’hi
ha, saber com actuar davant d’un incendi al comerç i altres nocions
de seguretat han sigut el que han aprés o recordat els assistents al
curs que des d’ACEAL es va impartir el dimarts 21 de febrer a la Casa
de Cultura.
El dijous 16 de febrer, a les 9 de la nit, a la seu de l’Associació Comercial i empresarial d’Alginet es va fer
el sorteig de dos sopar romàntics per a dos persones. Un sorteig que entra dins de la campanya “L’amor
està al comerç local” impulsada per ACEAL amb el suport de la Regidoria de Comerç. Els guanyadors van
ser Cristian de Benifaió que va fer la seua compra a Don Dino i Maria Amparo Salvador, que va omplir la
butlleta a la Ferreteria Machí.
Celebrem el dia de l’arbre
REGIDORIA D’AGRICULTURA I MEDIAMBIENT
Com ja és habitual, la Regidoria de Medi ambient i la d’Agricultura han
portat a terme diferents accions per a commemorar el dia de l’arbre.
El 13 i 14 de febrer, els alumnes de 5é de les 4 escoles van anar a
l’Hort urbà per a plantar carrasques. El dissabte 18 veïns i veïnes van
plantar al barranc de la Forca carrasques i roures.
Paellers i vàters a l’Hort de
Caramanxel
REGIDORIA DE PARCS I JARDINS
Ja han començat les obres per a fer una zona on preparar les paelles
i la torrada de carn a l’Hort de Caramanxel. Un obra ubicada a la part
posterior de la casa i la pista de patinar. A més també s’estan fent
vàters perquè la gent puga passar un dia a l’aire lliure.
Banquets per al
cementeri
REGIDORIA DE
CEMENTERI
La Regidoria de Cementeri està
ubicant en diferents parts de
les instal·lacions banquets de
fusta perquè la gent que visita
els seus difunts puga asseure’s
tranquil·lament.
Parc per a gossos
REGIDORIA DE PARCS I JARDINS
La Regidoria de Parcs i Jardins ha creat un parc de gimnàstica per
a les nostres mascotes. Els cans tenen un circuit on poden jugar i
entrenar-se. El parc està ubicat en la zona verda del costat del Centre
de dia. A més també s’ha fet un pipicà perquè els animalets puguen
fer les seues necessitats. Clar està que les deposicions no s’han de
deixar allí sinó que cal arreplegar-les en bossetes i tirar-les a les zo-
nes indicades.
Espai
patrocinat
per
ACEAL
Curs de mani-
pulador d’ali-
ments
El dimarts 28 de febrer, a la Casa
de Cultura socis i no socis d’ACE-
AL van poder assistir a un curs
homologat i vàlid per a tot el ter-
ritori espanyol de Manipulador
d’Aliments. És tracta d’un carnet
obligatori que s’ha de renovar
cada 4 anys en carnisseries, bars,
restaurants i comerços minoris-
tes. Per a forns i pastisseries el
curs s’ha de fer cada 3 anys.
Les diferents associacions representatives de comerç i empresa van
fer aplegar al Conseller d’Economia sostenible i al director General de
Comerç les queixes i suggerencies, ja que, aquest sector econòmic,
per diverses raons, continua patint una desacceleració. Comentava
la presidenta d’ACEAL, que l’arrancada de la macroeconomia no es
nota encara a peu de carrer.
Assemblea d’Unió Gremial a
València
ACEAL

8. 8
MARÇ 2017 PERIÒDIC LOCAL D’ALGINET
La CEA a IFEMA
CEA
VolsLlum, la nova empresa comercialitzadora d’energia de la CEA
CEA
La Cooperativa Elèctrica d’Al-
ginet crea una nova empresa
comercialitzadora de consum
d’energia verda. Amb el nom
de VolsLlum aquesta comer-
cialitzadora ofereix electricitat
100 % verda i a un preu eco-
nòmic.
“Molta gent tant dins com
fora del poble ens pregunta-
va com podien passar-se a
la Cooperativa. Tant la Junta,
com jo com a president, con-
sideràvem que els socis del
poble sempre han de tindre
un valor afegit respecte a la
gent d’altres llocs d’Espanya
que volen el nostre submi-
nistrament. Per aquest motiu
els socis de la cooperativa es
queden amb la comercialitza-
dora que tenen ara, és a dir, la
CEA i la resta que vol passar
a la cooperativa els desviem a
la nova empresa anomenada
VolsLlum” afirmava Escutia.
“La creació de la nova em-
presa ha fet que es contracten
dos informàtics per al su-
port tècnic, ja que VolsLlum
sols disposa de factura elec-
trònica, les altes i resta de
gestions es fan via internet i
l’atenció als clients és mitjan-
çant els formularis que hi ha
disponibles a la web. AAlginet
hi han certes zones on la CEA
no pot subministrar però ara
amb VolsLlum sí que podran
fer-ho. Per tant la gent que
viu, per exemple, a la urbanit-
zació Los Lagos pot sol·licitar
el canvi de subministrador
accedint a la web http://www.
volsllum.com es procedeix
a la contractació de la tarifa
interessada, qualsevol dub-
te, ens podrà contactar via
correu electrònic, o través del
formulari de contacte que hi
ha disponible a la web.” expli-
cava Salvador.
El president de la Cooperativa
Elèctrica d’Alginet resumia els
avantatges d’aquesta nova
comercialitzadora en quatre
punts:
-És energia verda: El nostre
principal objectiu consis-
teix a contribuir a un entorn
més sostenible i ecològic. En
VolsLlum oferim a empreses
i vivendes energia neta, d’ori-
gen 100 % renovable garan-
tida per la CNMC. Energia
que procedeix de fonts re-
novables no fòssils, és a dir,
energia eòlica, solar, aerotèr-
mica, geotèrmica, hidrotèr-
mica i oceànica, hidràulica,
biomassa, gasos d’abocador,
gasos de plantes de depura-
ció i biogàs.
- Més econòmica: entre un 3 i
5 % més barata que la de les
grans companyies.
- Accelerem el procés de
contractació evitant cues
innecessàries mitjançant la
gestió en línia amb el qual a
un termini entre 24 a 48 h re-
brà resposta de la sol·licitud
efectuada.
- Comptem amb més de 80
anys d’experiència comer-
cialitzant energia i apostem
per un futur ecològic i inno-
vador. Promovem un con-
sum responsable i sosteni-
ble de l’energia.
El projecte NOBEL GRID ha estat
present a GENERA, la Fira Interna-
cional de l’Energia i el MediAmbient,
que s’ha celebrat a IFEMA (Madrid)
entre el 28 de febrer i el 3 de març.
En les Jornades tècniques de GE-
NERA 2017 s’analitzen les pers-
pectives del sector de les energies
renovables i el camí cap al progrés
de l’eficiència energètica, temes
que, junt amb el desenvolupament
de nous serveis energètics, són l’eix
central del projecte NOBEL GRID,
en el qual la CEA participa com a
pilot per tal de provar en un entorn
real els desenvolupaments del pro-
jecte.
Solucions intel·ligents d’energia a través del
projecte Nobel Grid
CEA
Del 20 al 22 de febrer es va ce-
lebrar a Manchester la 4a As-
semblea general del Projecte
NOBEL GRID, a la qual assis-
tiren per part de la CEA Alma
Solar, responsable i coordina-
dora del projecte i Josué Bote-
lla, tècnic del projecte.
Els assistents a l’assemblea
van poder visitar in situ les pro-
ves de les noves eines i serveis intel·ligents d’energia que estan fent-se a Lancaster, Regne
Unit, un pilot de Cohousing i eficiència energètica. El pilot de Lancaster consisteix en una mi-
croxarxa autònoma que disposa de generació hidràulica i fotovoltaica i district heating, de ma-
nera que, utilitzant els desenvolupaments del projecte, el consumidor pot monitoritzar a través
de dispositius mòbils els consums d’energia en temps real, i l’energia que està produint, tant
a nivell d’usuari, mitjançant panells fotovoltaics com a nivell de la xarxa mitjançant la planta
hidràulica. L’objectiu del pilot és maximitzar el consum local d’energia autoproduïda en la xarxa
i minimitzar l’energia importada.
HyRim a l’European Utility
Week de Barcelona
CEA
El passat 15 de novembre, la CEA a través del projecte euro-
peu HyRim va participar en la Setmana Europea de les em-
preses de serveis celebrada a Barcelona. Un encontre euro-
peu per a presentar les últimes innovacions tecnològiques en
gestió i manteniment de xarxes de serveis públics, eficiència
energètica i infraestructures intel·ligents.
En concret, Alma Solar, responsable de projectes d’innova-
ció a la CEA, va participar en una jornada informativa sobre
seguretat, i va aportar la seua visió sobre els nous reptes de
ciberseguretat als quals s’enfronten les empreses de serveis
públics per la introducció dels comptadors intel·ligents i les no-
ves xarxes IoT.

9. 9
MARÇ 2017PERIÒDIC LOCAL D’ALGINET
Guanyadors del sopar
AGO
Del 6 al 14 de febrer, AGO va activar en el facebook un con-
curs en el qual tot aquell que es fera seguidor i compartira la
imatge de la campanya “Et voldràs enamorar d’Ago” entrava
en el sorteig d’un sopar per a dues persones. La guanyadora
va ser Maria Isabel Lacal.
Enhorabona!
AGO amb l’esport
AGO
D’acord amb la filosofia de proximitat i atenció directa, AGO
torna, un any més, a implicar-se en esdeveniments propers als
alginetins i alginetines. El passat 26 de febrer va voler estar
present en l’acte que dóna per començada la festa fallera, la
crida.
El diumenge 5 de març Ago estarà en la ja tradicional Tomaca-
trail regalant als corredors i corredores una tovalla.

10. 10
MARÇ 2017 PERIÒDIC LOCAL D’ALGINET
ALGINET-ALMUSSAFES-CATADAU-L’ALCÚDIA
www.esportsmartin.es
Exercici i seguretat
ESPORTS
El tenista alginetí comença la temporada a EUA
REDACCIÓ
Amadeo Blasco està estudiant
i jugant a la Big South Confe-
rence amb l’equip de tenis de
Longwood University, on també
estudia una carrera de Business
Management. L’alginetí viatjarà
pels estats de North Carolina,
Virginia, South Carolina i West
Virginia per a jugar contra altres
universitats com Campbell, Elon,
North Carolina University, Ashe-
ville, Radford o Winthrop entre
d’altres.
Després d’haver entrenat des de
l’estiu passat fins al dia de hui,
Amadeo començà la temporada
victoriosament a Friedericksburg,
on va disputar el dissabte dia 11
de febrer a les instal·lacions de la
universitat de Mary Washington,
contra aquesta; i va eixir victori-
ós en el dobles amb un resultat
de 9-8 (12-10) al tie break en un
aparatós partit. Li va ser més cò-
mode finalitzar amb el partit indi-
vidual en el qual acabà amb un
resultat de 6-2 6-0.
Al dia següent Amadeo tornà a
viatjar a les mateixes instal·la-
cions amb l’equip de Longwood
per a enfrontar-se a Delaware
University en què Amadeo va
complir en els dobles amb el seu
company Florian Uffer (SUI) i va
guanyar amb un còmode 6-2.
Després de finalitzar amb els do-
bles, era torn del partit individual
en el qual s’enfrontà al número
dos de la universitat de Delaware
i va eixir victoriós per 6-3 i 6-2.
Després d’aquest cap de setma-
na, el jugador de Longwood es-
tarà viatjant cap a North Carolina
per a continuar amb la tempora-
da i intentar fer el màxim possible
per a ajudar el seu equip.
Trofeu d’hivern de patinatge
REDACCIÓ
El dissabte 18 de febrer, el pave-
lló cobert d’Alginet va ser la seu
del Trofeu d’hivern Ciutat de Va-
lència que organitza la Federació
Valenciana de Patinatge amb el
suport del Club de patinatge d’Al-
ginet. Un encontre esportiu que
va reunir, al llarg del dia, a més
de 100 patinadores i patinadors
de tota la província.
L’home més fort a Alginet?
REDACCIÓ
A les 10 del matí del 2 d’abril a Casariche a Sevilla començaran les
proves del campionat ibèric amb proves com l’arrossegament d’un tu-
risme de 2000 quilos, 15 metres amb les cames + arrossegar un turis-
me de 2000 quilos, 15 metres amb els braços + arrossegar 15 metres
un turisme de 2000 quilos a la manera de trineu, alçar un cilindre de
90 quilos les màximes vegades en un minut, traslladar un superjou
de 330 quilos durant 20 metres en el menor temps possible, cercle
de conan amb 300 quilos, portar un cotxe de 700 quilos a manera
de carretó durant 40 metres o l’escala de potència amb poals de 150
quilos, 175 quilos i 200 quilos... Tot això per a decidir qui s’emporta
el títol. En total seran 13 els esportistes que lluitaran pel pòdium, 8
espanyols i 5 portuguesos.
El juvenil A acaricia la permanència
El juvenil A de la UD Alginet, diri-
git per Mauri Ferrer, aconsegueix
sumar trenta punts després de
derrotar Huracán i ja està molt
a prop d’aconseguir l’objectiu de
continuar un any més a la Lliga
Nacional.
A més, cal destacar la nombro-
sa participació de jugadors del
segon juvenil, ja que estan tenint
molta participació i ja han sigut
convocats fins a 10 jugadors; fet
que demostra la filosofia del club
d’apostar per la pedrera.
Quan fem
activitat fí-
sica hem
de tindre
en compte
fer-la sem-
pre amb
les majors
m e s u r e s
de segure-
tat possi-
bles. Quan
parlem de seguretat ens referim
tant a no sofrir cap lesió com
també a previndre i evitar que
ens ocórrega cap accident.
Per a evitar lesions i molèsties ja
hem comentat que un factor im-
portant és disposar d’un adequat
equipament esportiu.
Per tant, en aquest escrit, ens
centrarem a comentar algunes
mesures de seguretat que, enca-
ra que bàsiques, són importants
en la prevenció d’accidents.
Aquestes mesures volem dife-
renciar-les en dos tipus: aquelles
que hem de complir nosaltres
com a esportistes i aquelles que
han de seguir els que ens envol-
ten, principalment els vehicles
que passen prop de nosaltres.
Com a esportistes hem de saber
que, tant si som ciclistes com
corredors o anem caminant, fora
de ciutat hem de circular per la
vorera de la carretera.
Però ací hi ha una diferència fo-
namental segons l’esport practi-
quem: amb bicicleta s’ha de cir-
cular per la vorera de la dreta, en
sentit de la circulació, però cami-
nant o corrent es recomana anar
pel costat esquerre, al contrari
que els vehicles. D’aquesta ma-
nera podrem veure els cotxes o
camions que vénen cap a nosal-
tres i podrem reaccionar davant
de qualsevol eventualitat.
Però quasi més important que els
esportistes coneguem aquestes
normes és que els conductors de
vehicles sàpien què han de fer si
es creuen amb nosaltres.
Una de les normes és que s’ha
de deixar una distància míni-
ma de metre i mig de separa-
ció, però alguns es pregunten,
si hi ha línia continua, què faig?
Em quede darrere tot el temps?
L’avance sense xafar la línia i
sense deixar la distància late-
ral de seguretat?... Doncs per a
complir aquesta norma hem de
saber que, sempre que les condi-
cions de seguretat ho permeten,
podem depassar aquesta línia
contínua per a deixar l’espai de
separació suficient i no moles-
tar l’esportista amb el vent i tur-
bulències que produeix el cotxe o
camió darrere d’ell.
De tota manera, una altra reco-
manació que fem per als conduc-
tors és que no tinguen pressa,
que si anem un poc més lents o
arribem una mica més tard, sem-
pre és millor que provocar un ac-
cident.
Saber i complir aquestes míni-
mes normes farà que els espor-
tistes puguen fer les seues activi-
tats amb major seguretat.
Feliç moviment
Hans Bosch Bivià,
Llicenciat en Ciències de l’activi-
tat física i l’esport. Professor en-
senyament secundari i professor
associat a la facultat de Magisteri.
GAUDEIX
DE LES
FALLES!

11. 11
MARÇ 2017PERIÒDIC LOCAL D’ALGINET
ESPORTS
L’infantil A de camí cap a l’elit
CARLOS BIVIÀ
Aquesta generació de jugadors de
l’Escola del 2003 va tardar bastant
temps a fer grup, atés que s’han
anat incorporant jugadors a poc a
poc en la temporada 2011-2012.
En la categoria de Benjamí el grup
de la mateixa edat eren cinc juga-
dors: Pepe Machi, Víctor Pelufo,
Javier Pellicer, Mario Ballesteros
i Josep Gil. En la següent es van
unir Julià Jiménez, Alejandro Va-
llés, Carlos Alepuz i Josep Escutia
com a altes noves; 5 jugadors amb
un aprenentatge i la resta comen-
çant a jugar i tot un món per davant
de formació per a fer un equip amb
tots del mateix any i amb la tècnica
individual suficientment equilibra-
da per a tots de la mà de l’entrena-
dora Teresa Vivó.
A aquests xics els agrada el bàs-
quet perquè tenen tenacitat i ga-
nes d’aprendre la tècnica individu-
al, el que és gratificant per a ells i
els seus formadors; la temporada
2012-2013 el grup ja va aconse-
guir ser campions de la Lliga Inter-
municipal en la categoria de benja-
mí (8-9 anys).
El pas per la categoria d’Aleví en
la temporada 13-14 d’aquest grup
que es va formar amb alevins de
2 anys amb l’entrenador Miguel
Quesada va ser bastant bona i es
va competir en la lliga autonòmica.
Es va guanyar el Trofeu Federació
La Copa; però en el segon any
14-15 va ser més discreta encara
que també de contingut formatiu
d’aquest grup en el nivell I.
La temporada passada 15-16 la
categoria autonòmica amb més
físic en tots els equips va ser una
llosa molt pesada, que es va patir
molt per les moltes irregularitats en
l’equip, però al final es va aconse-
guir redreçar el camí amb un canvi
d’entrenador en l’última part de la
competició del Trofeu Federació, i
es va aconseguir acabar amb bo-
nes sensacions i ganes de comen-
çar la següent temporada.
En l’actual temporada 16-17 al
grup s’uneix Víctor García i amb
10 jugadors i amb una millora
considerable en l’aspecte físic del
grup i de la mà de Miguel Quesada
es participa en la categoria de Ni-
vell II. El canvi a millor de l’equip és
considerable amb més autoconfi-
ança, un joc més atrevit, però amb
un gran contingut pel treball intens
d’efectuar una defensa pressio-
nant i un augment en la rapidesa
de les accions en el desplegament
del joc, fan que l’equip jugue en la
seua mesura, i els resultats es van
aconseguint: en 1a fase s’acaba
com a segons amb passada a Pre-
ferent, millorant constantment l’in-
crement de la vitalitat i millorant la
resistència a la fatiga. Els resultats
ací estan: de 7 jugats 6 guanyats
a pesar que es tenen equips del
Nivell I que han baixat a aquesta
fase.
El grup ha trobat una oportunitat
per a generar bon joc al voltant
del bàsquet que abans els faltava i
quan han comprés això estan pre-
disposats totalment per a seguir
avançant fins a aquest límit que
encara no està escrit per a ells.
Pel seu esforç, tenacitat, ganes i
més valors que s’inculquen en la
nostra Escola Municipal de Bàs-
quet es mereixen el reconeixe-
ment de fer una difusió a tota la
població d’Alginet en el seu camí
cap a l’elit.

12. 12
MARÇ 2017 PERIÒDIC LOCAL D’ALGINET
EL RACÓ DE L’ESCOLA
IES Hort de Feliu
CINEMA EN FRANCÉS
El dia 12 de desembre, els alumnes de Filosofia i Francés de Batxille-
rat i de Francés de 2n cicle d’ESO, vam anar als cines Babel de Va-
lència per a veure l’adaptació de l’obra d’Antonine de Saint-Exupéry,
Le petit prince. Ens va agradar molt l’adaptació feta per Mark Osbor-
nei, ens ha motivat a la lectura d’aquest clàssic de la literatura i ens
ajudarà a comprendre els valors que transmet.
VISITA AL CONGRÉS
El diputat de Compromís Joan Baldoví ha rebut al Congrés dels Dipu-
tats els alumnes de l’IES Hort de Feliu d’Alginet, que realitzaven una
visita cultural.
El diputat valencià ha acompanyat els estudiants en la seua visi-
ta a l’històric edifici i els ha mostrat els elements més destacables
d’aquest. Baldoví ha compartit amb els estudiants d’Alginet anècdo-
tes sobre l’activitat parlamentaria. Els estudiants de l’IES Hort de Fe-
liu han completat la jornada cultural a Madrid, amb la visita al Museu
del Prado acompanyats per les professores Carme Llanes i Gloria
Precioso.
El jardí dels sis sentits
CEIP BLASCO IBÁÑEZ
Amb motiu de la Festa de l’Arbre ha començat a fer-se realitat un dels
projectes europeus que l’escola va presentar el curs passat a la ciutat
italiana de Livorno: “El Jardí dels sis sentits”. Són els sentits els que
ens fan gaudir i valorar allò bo que ens dóna gratuïtament la natura i
el que pretenen és crear a l’escola espais on els xiquets i les xiquetes
s’eduquen tenim en compte la biodiversitat.
És aquest el motiu pel qual l’arbre que cada classe té apadrinat, s’ha
omplit de colors. Cada un ja té la seua personalitat i tots els matins
mirar-los ens anima, encara que el dia estiga gris. També és el motiu
pel qual en un racó de l’escola ha començat a produir-se una trans-
formació... De moment hem acollit allí dos arbres fruiters que ens do-
naran cireres i pometes que assaborirem prompte, amb un poquet de
sort. És el motiu pel qual el nostre hortet cada vegada té més activitat.
Però, la cosa no acaba ací. Continuarà...
Bé, a poc a poc anem construint, fent de l’escola un lloc d’encontre on
és fonamental també educar les emocions. Aquest és el sisé sentit, el
que recull les sensacions que ens aporten els altres cinc sentits i ens
millora com a persones.
La Pau al Pepita Greus
CEIP PEPITA GREUS
El passat dia 30 de gener amb
motiu de la celebració del dia de
la Pau, els alumnes i les alumnes
del centre realitzàrem una activi-
tat col·lectiva.
Cada aula va formar una lletra
per a construir, entre tots, la frase
AL PEPITA VOLEM LA PAU.
Després, tots junts agafats de la
mà, formàrem una cadena huma-
na fins a arribar a l’altre pati. Una
vegada allí, formàrem cercles
concèntrics des de Educació In-
fantil 3 anys fins a 6é de primària,
i llegírem els manifests que cada
aula havia preparat.
Seguidament, tots junts, cantà-
rem i ballàrem la cançó “Madre
tierra” de Chayanne.
Per últim, soltàrem els coloms
com a símbol de la PAU.
A més a més, hem fet la decora-
ció dels corredors per a motivar i
conscienciar els xiquets i les xi-
quetes de la importància que té
aquesta celebració.
“El món no necessita més menjar, necessita més
gent compromesa”
SAGRADO CORAZÓN DE JESÚS
Aquest és el lema de Mans Uni-
des per a la campanya de 2017.
Mans Unides va nàixer com a
campanya contra la fam per a
donar resposta a una crida de la
comunitat internacional per a unir
esforços i acabar amb aquesta
lacra al món. Seixanta anys des-
prés continuem assistint a allò
que Sant Joan Pau II l’any 1992
va denominar la paradoxa de
l’abundància: “Hi ha menjar per a
tots, però no tots poden menjar,
mentre que el malbaratament, el
descart, el consum excessiu i l’ús
d’aliments per a altres finalitats,
estan davant dels nostres ulls”.
Malgrat que produïm suficient ali-
ment com per a alimentar a quasi
el doble de la població mundial
actual, encara continua havent
800 milions de persones que
tenen negat el dret fonamental
d’alimentar-se, mentre que una
tercera part dels nostres aliments
es llança al fem.
Un any més, el centre Sagrado
Corazón de Jesús d’Alginet se
suma a aquesta gran campanya
celebrant un esmorzar solidari
en el qual, d’una o d’altra mane-
ra, tots hi col·laborem: la nostra
estimada AMPA patrocina els
ingredients i el majors del col·
legi, l’alumnat de 4rt d’ESO, els
preparen. Els altres donem 2 € i
gaudim d’un entrepà d’oli i sal i
una taronja. La nostra recaptació
anirà al sud de l’Índia, a l’estat de
Karnataka i ajudarà a sufragar
un projecte de rehabilitació de
xiquets en situació de vulnerabi-
litat.
Gràcies a tots per la vostra col·
laboració!
Un mes ple d’activitats
CEIP EMILIO LUNA
Els alumnes de 1r i 2n han anat
d’excursió a Montroi, l’eixida
estava programada perquè els
alumnes assoliren els continguts
curriculars propis del nivell.
A més de gaudir d’un dia diferent
amb el nerviosisme normal d’anar
amb l’autobús, dinar al parc amb
les llepolies que posen algunes
mares i jugar més lliurement, els
alumnes aprengueren la història
de la mel amb una escenificació
que representava l’home primitiu
recollint la mel d’un eixam i l’api-
cultor actual. També feren un ta-
ller d’elaboració de ciris.
El darrer 14 de febrer, els alum-
nes de 5é acompanyats per la
seua tutora i la mestra d’Educa-
ció física participaren en l’activi-
tat de plantar roures i carrasques
valencianes. Activitat organit-
zada per la Regidoria de Medi
ambient. Els alumnes acudiren
amb les eines adequades per a
fer aquesta activitat al camp que
disposa l’ajuntament darrere del
poliesportiu.
Amb l’ajuda del regidor es trans-
formaren per moments en autèn-
tics llauradors i llauradores. Ara
caldrà fer el seguiment d’aques-
ta tasca per a veure si creixen i
poder traslladar-los quan siga el
moment.
Dia de la Pau
CEIP EMILIO LUNA
Els alumnes del CEIP Mestre Emilio Luna vam manifestar els nostres
desitjos de PAU al pati del centre. Els alumnes de 6é llegiren una oda
a la PAU i l’acompanyarem amb una dansa jueua en la qual participa-
rem tots els membres de la comunitat educativa.

13. 13
MARÇ 2017PERIÒDIC LOCAL D’ALGINET
La línia fèrria des de València a Villanueva de
Castellón
Snapchat l’app de moda
Encara que quan
parlem de xar-
xes socials a la
majoria de no-
saltres ens ve al
cap el facebook
i el whatsapp, ja
que són les més
àmpliament utilitzades per pràc-
ticament tot el món, també hi ha
algunes que tenen usos més es-
pecífics. Hui vull parlar-vos d’una
aplicació que pot ser utilitzada
com una xarxa social més, però
que també té altres usos molt in-
teressants i divertits.
En concret l’aplicació es diu
Snapchat i es pot instal·lar en
telèfons mòbils i tauletes. Bàsi-
cament es tracta d’una aplicació
per a recollir instantànies -que és
el significat que té snap- i poder
transmetre-les a través de con-
verses en xats. La gran diferèn-
cia respecte a altres sistemes
de xats és que els vídeos i fotos
transmesos només poden ser vi-
sualitzats pel receptor del missat-
ge durant un determinat període
de temps, que pot variar entre 1 i
10 segons. L’altre factor que ca-
racteritza l’aplicació és l’especta-
cular sistema per a aplicar filtres
a les fotos que ens fem afegint
efectes molt vistosos i permetent
veure’ns amb una pinta radical-
ment diferent gràcies al concepte
de realitat augmentada. El cas és
que el nombre d’usuaris d’aques-
ta aplicació no deixa de créixer i
ja són més de 200 milions a tot
el món.
A continuació, detallarem les se-
ues característiques més interes-
sants una miqueta més. Es trac-
ta d’una aplicació que s’ha posat
molt de moda últimament, però
que està en marxa des de l’any
2011. Bàsicament es tracta d’una
xarxa social similar a WhatsApp
en la qual podem registrar-nos i
enllaçar-nos a altres usuaris tal
com fem en facebook amb el
concepte d’amic. La comunica-
ció entre nosaltres i els nostres
amics es farà en base a un siste-
ma de xat. Fins ací, una xarxa so-
cial més. No obstant això, el pri-
mer detall significatiu és que les
fotos i els vídeos que publiquem
no romanen permanentment en
el nostre compte sinó que s’es-
borren automàticament una ve-
gada transcorregut el temps que
l’emissor haja configurat. Cal dei-
xar clar que encara que la imatge
que enviem puga desaparéixer
als 10 segons hem de tindre em
compte que el receptor sempre
pot fer una captura de pantalla i
quedar-se amb la imatge encara
que la borre l’aplicació.
En la pràctica, aquesta duració
efímera fa que el usuaris el gas-
ten per a enviar coses informals
o tonteries i, en general, les se-
ues comunicacions tenen un to
més divertit o humorístic. És per
aquesta raó, que el públic majo-
ritari són menors de 25 anys i no
es prou conegut per la gent més
major. Cal destacar que, igual
que en el WhatsApp, una de les
seues últimes actualitzacions va
dotar la aplicació d’un sistema
de videotelefonada per a poder
parlar i veure al mateix temps la
persona amb la qual parlem.
L’altre punt fort de l’aplicació és
que porta un al·lucinant siste-
ma de filtres basat en la realitat
augmentada amb el qual es po-
den aconseguir efectes per a les
nostres instantànies realment
espectaculars. Per a explicar una
miqueta millor el concepte de re-
alitat augmentada cal explicar
que l’aplicació té la capacitat de
captar la nostra imatge a través
de la càmera frontal del mòbil i
afegir-ne tota mena d’efectes vi-
suals en temps real. Per exem-
ple si escollim un efecte de llop,
vorem la nostra cara però amb
orelles de llop, pèls a la orelles,
etc.; i si a més traguem la llen-
gua visualitzarem una llengua
com de dibuixos animats que es
mostra a la pantalla de manera
simultània al nostre moviment.
Com es pot imaginar el lector
l’efecte aconseguit és especta-
cular i crea tot un nou món de
diversió, ja que podem canviar
la nostra aparença amb un munt
d’efectes. N’hi ha fins i tot un que
permet intercanviar les cares de
dues persones que estiguen sent
captades per la càmera. En el
meu cas, aquesta és la funcio-
nalitat d’Snapchat que realment
gaste, més enllà de la funció de
xat, ja que és com un joguet per
a jugar amb els xiquets i una font
molt important de rialles. A més,
els efectes van canviant amb el
temps amb la qual cosa és im-
possible avorrir-se.
Per tant, si disposeu d’un telè-
fon mòbil o tauleta de gamma
mitjana o alta no dubteu a fer-li
un colp d’ull a l’aplicació. La part
de creació d’efectes és realment
innovadora, espectacular i diver-
tida.
David Juan
Enginyer Informàtic
Que el poble
d’Alginet, hui
en dia, compte
amb una línia
de tren fins a
València va ser
conseqüència
d’un cúmul de
circumstàncies completament
alienes a la voluntat de l’autori-
tat local, si bé aquesta va saber
aprofitar-se de la situació.
El projecte original va ser pre-
sentat el 5 de novembre de l’any
1890 per Juan Isla Domènech,
per a la construcció d’una línia
fèrria anomenada F.C. del Grao
de Valencia a Turís y minas de
Dos Aguas. La concessió li fou
atorgada per Reial Ordre el 27
de juliol de l’any 1891, i es van
començar els treballs el mes de
setembre del mateix any. Però,
entre setembre de l’any 1891
i el 27 de gener de 1894, quan
es va inaugurar el servei de tren
fins a Picassent, el cúmul de
circumstàncies que hem men-
cionat va fer canviar la direcció
de la prolongació de la via fèr-
ria projectada. En principi, Juan
Isla Domènech havia plantejat
aquesta línia ferroviària fins a
Torís i Dos Aguas, per a poder
transportar còmodament el car-
bó de les mines de Dos Aguas
i el vi i el raïm de Torís fins al
port de València. Però en aquest
període, entre 1891-1894, es va
poder comprovar que les mines
de Dos Aguas no oferien un car-
bó de massa qualitat i, per tant,
amb poc de mercat; a més, es va
unir a aquest problema, el fet que
les vinyes de Torís i dels pobles
veïns es veieren afectades per
la fil·loxera, epidèmia originada
per un insecte, acompanyat de
fongs i bacteris, que va delmar,
pràcticament, les plantacions de
vinya al País Valencià i a la resta
de l’Estat, pel podriment de les
arrels de les vinyes.
Amb aquest entrebanc, Juan Isla
Domènech, com a bon inversor
que buscava el major rèdit per
a les seues inversions, va modi-
ficar el projecte original i en lloc
de desviar la línia ferroviària des
de Picassent cap a Torís, la va
continuar cap a les terres de la
Ribera alta, on es conreava la
taronja, producte de luxe i car,
destinat, sobretot, a l’exportació;
però on també l’arròs i el cacau,
que estaven assolint una impor-
tància significativa, constituïen
un nínxol de mercat molt inte-
ressant per als seus interessos
econòmics.
Aprovat el canvi d’itinerari de la
línia ferroviària, les negociaci-
ons entre l’Ajuntament d’Alginet
i l’empresa Sociedad de los fer-
rocarriles del Grao de Valencia a
Turís, es van iniciar el 18 de fe-
brer de 1894. El principal escull
per a l’obra era l’expropiació de
les terres que havien de ser ocu-
pades per les vies del tren, les
quals havien de ser comprades
pel propi ajuntament i cedides
gratuïtament a aquesta societat.
Com es pot veure, era un contrac-
te draconià, però l’Ajuntament
d’Alginet, en veure la importància
de comptar amb una línia fèrria
pròpia per a poder enviar la pro-
ducció agrària del terme, no s’ho
va pensar massa. A més, cal tin-
dre en compte que el 18 de març
de l’any 1893, s’havia denegat la
sol·licitud municipal de convertir
el baixador de la via de la Soci-
edad de Caminos de Hierro del
Norte en una estació on poder
carregar aquesta producció.
Així doncs, l’Ajuntament, espe-
ronat pels majors terratinents del
terme d’Alginet, als quals també
els beneficiava comptar amb una
estació de tren pròpia, va aplicar
tota la pressió possible sobre els
propietaris de les terres afecta-
des i, per això, només set dies
després de la presentació del
projecte per part de Juan Isla, el
25 de setembre de l’any 1894,
tots els propietaris afectats van
consentir i signar el document
presentat per a la cessió de la
terra, i així l’Ajuntament d’Alginet
pogué fer la cessió gratuïta de
les terres necessàries per a la
construcció de la via, així com de
l’estació i les andanes necessà-
ries.
Pel que fa a la ubicació de l’es-
tació i les andanes de càrrega,
l’ajuntament va decidir que el mi-
llor lloc era l’extrem ponent de les
terres del marqués de Monistrol,
tot just al davant de la futura pro-
longació del carrer de Sant An-
toni, i per això «el ayuntamiento
por unanimidad acordó a tal pro-
pósito prolongar la referida calle
de Sant Antonio por el huerto del
citado respetable señor, hacien-
do entre el extremo de la calle y
la misma estación una plaza de
treinta metros lineales en cuadro
[l’actual plaça de l’Estació], toda
vez que además, de ser el mismo
huerto el punto más indicado y
preciso, ello ha de contribuir po-
derosamente al engrandecimien-
to y embellecimiento de esta vi-
lla, en la que faltase construir por
necesidad más de 200 edificios
[el futur barri de les Cases Bara-
tes] [...] y la presente corporación
no puede dudar que el mismo [el
marqués] [...] facilitará la solución
del asunto».
Finalment, l’estació es va cons-
truir on l’ajuntament havia deci-
dit, però el marqués de Monistrol
no va cedir els terrenys per a la
construcció de la plaça projecta-
da ni per la prolongació del carrer
de Sant Antoni fins a l’any 1951.
Malgrat això, la construcció de
l’estació del tren esdevingué un
punt focal per al futur desenvolu-
pament urbà d’Alginet per aquest
extrem, com ja s’assenyalava
amb la construcció d’aquells 200
edificis esmentats en el projecte.
I encara que es va tardar mig se-
gle a fer-se efectiu, la construc-
ció de l’edifici de l’estació, l’any
1895, ja apuntava que aquesta
ocupara una posició central en la
nova zona d’eixample del poble,
i per això, quan es va construir
l’escala que havia de permetre
l’accés a l’estació, ja es va fer
cap a la futura plaça projectada,
malgrat que, en aquest moment,
encara donava a les terres del
marqués de Monistrol, tancades
amb un mur, i per tant no es po-
dia fer ús d’aquesta. I per això,
l’accés real a la nova estació es
feia mitjançant una sendera, que
naixia a l’esquerra del carrer Nou,
i que vorejava el braç superior de
la séquia d’Alèdua o séquia de la
Mina.
Rafael Bosch López
Cronista de la Vila d’Alginet
Trobada d’escriptors a la Ribera
REDACCIÓ
L’11 de febrer Alginet va ser la seu de la 13a trobada d’escriptors de la Ribera. Un encontre que, tal i com
explicava el seu promotor, Josep Lozano Lerma “ té com a objectiu posar en contacte escriptors amb la
realitat més immediata de la comarca”. Els assistents van visitar l’Ajuntament on el cronista oficial els va
explicar el castell i l’església. En finalitzar van fer una passejada per la localitat i van visitar la casa de
Pepita Greus, l’escorxador, la Font del Llaurador i el Museu d’Història Natural. El dia finalitzà amb un dinar
de germanor. Fotografia de Francesc Vera Casas.

14. 14
MARÇ 2017 PERIÒDIC LOCAL D’ALGINET
Aquest mes, l’ac-
cessibilitat pas a
pas, porta un punt
doblement conflic-
tiu.
En la foto 1, veieu
la vorera d’Higi-
nio Noja, al cantó
amb Salvador Canet, obstruïda
per una malla metàl·lica que pro-
tegeix un obra que fa ja alguns
anys que està tal i com es veu.
En la foto 2, s’aprecia una xarxa
que protegeix per si cauen runes.
L’obra està protegida, sens dub-
te, però amb una conseqüència
greu, i és que obstrueix tota la
vorera i els vianants es veuen
obligats a baixar-ne i, durant uns
metres, caminar per la calçada,
amb la perillositat que això impli-
ca per la velocitat a la qual circu-
len els vehicles a la zona.
Per aquest carrer passen tot ti-
pus de persones, gent que ca-
mina per a mantindre la salut i
que un dia, podrien veure com la
perden.
Imagineu si passara per allí una
persona amb cadira de rodes o
una persona cega?
Fa ja un temps, vaig exposar
aquest problema a l’autoritat i em
digueren que feia molt que es-
taven dient-li al constructor que
ho solucionara, però que no feia
massa cas al·ludint al problema
de la crisi, i que ells, les autori-
tats del poble, no sabien ja què
fer amb aquesta persona.
La veritat és que en algun lloc
deu haver una norma, una llei,
que obligue el responsable a
solucionar el problema, encara
que la junta de govern no es veja
capaç de fer-ho.
La solució és evident, l’Ajunta-
ment deu posar en marxa els
mecanismes necessaris, que de
segur n’hi ha, per a arreglar la
vorera, perquè els vianants pu-
guen anar de forma segura.
Per què no s’habilita un carril
alternatiu, amb tanques que no
es menegen, per baix de la vo-
rera, perquè els vianants passen
sense perill? Per què uns metres
abans no hi ha un senyal de perill
i un altra limitant-ne la velocitat?
Caldria pensar que aquest s’ha
convertit en un problema polític
enquistat i que les conseqüènci-
es, les estem pagant els algine-
tins, al temps que paguem uns
impostos que sense cap dubte,
també beneficien el constructor
d’aquesta obra, però que ni molt
menys, és l’únic responsable. Si
el transgressor i responsable, en
lloc d’un constructor… fóra al-
gun banc? Quina solució tindria
aquest assumpte?
Des de La veu d’Alginet, des de
l’oportunitat que aquesta redac-
ció em dona, faig un prec a la
junta de govern perquè ho solu-
cione, al temps que demane al
poble, als “tomaquers”, que fa-
cen el mateix.
Alginet, és de tots i per a tots
deu estar condicionat i a la llar-
ga, grans i menuts gaudiran de
la conseqüència.
Si volem un Alginet més agrada-
ble, hem de mirar per aquests
detalls.
La vida, és un mosaic de detalls
que d’una puntada podem des-
truir.
Malgrat tot el que fins ací he dit,
és just reconéixer que tot al po-
ble no està malament.
Fa un temps, parlant amb l’alcal-
de en relació als punts negres,
comentàvem que el barranc de
La Forca, al seu pas pel camí
Trullàs, no estava protegit, no te-
nia tanques posades i aquestes
van ser les paraules de l’alcalde:
-“Ara vorem això”.
Anàrem a vore-ho i ací teniu la
foto de com han quedat aquelles
tanques al barranc (foto 3).
-Xe… si pareix que tinga els ca-
bells fets amb la ratlla al mig!
Gràcies senyor alcalde, segur
que tot el poble i per descomptat,
jo mateix, agraïm un Alginet, pri-
mer segur i accessible i després,
bonic…
SALVA ALEMANY
L’accessibilitat pas a pas
MUIXERANGA
La Muixeranga d’Alginet estrena nou logotip
La Muixeranga d’Alginet hem estrenat nou logotip. Amb els peus
ferms en el passat i en la defensa de les tradicions i el cap en el futur,
la colla d’Alginet hem fet una aposta per l’anterior simbiosis. El resul-
tat, un logo que ens identifica clarament: manté l’estructura piramidal
de les muixerangues però s’expressa, alhora, amb línies depurades,
senzilles i elegants.
El nou logo l’ha realitzat el dissenyador gràfic Josep Lozano Añón:
“He pretés fer un logotip modern, que fóra diferent dels que hi ha i
que tinguera els colors de la colla, els colors de l’escut d’Alginet. He
anat treballant i explorant el concepte principal que per a mi és la pi-
nya. Aquesta ve representada per les boles que van, ordenadament,
amuntegant-se les unes sobre les altres. I he respectat els colors de
la Muixeranga d’Alginet.
Li hem preguntat com s’ha sentit fent el projecte gràfic i Lozano Añón
ens ha confirmat: “M’ha encantat fer la feina perquè l’expressió gràfi-
ca del folklore i de les tradicions nostres té, encara, un estil antic i un
poc ranci, en la meua opinió. Per això m’he sentit a gust treballant en
aquest projecte perquè m’ha oferit l’oportunitat de tractar de moder-
nitzar la tradició muixeranguera i per extensió la valenciana”.
REDACCIÓ
La colla La Belenguera
Fernando Tornero, natural d’Alge-
mesí, és professor de dolçaina des
de fa 15 anys. Fa aquest temps el
grup de danses d’Alginet el va bus-
car per a donar classes. Va estar
4 o 5 anys i després d’un temps
d’inactivitat fa 4 anys que està de
nou ensenyant a tocar la dolçaina
i el tabal a veïns i veïnes d’Alginet.
Actualment la colla la Belenguera
té uns 10 alumnes de diferents ni-
vells. Tornero ens explicava que és complicat eixir a tocar ja que el nivell encara no és l’apropiat.
Fernando, cal tindre base musical per a aprendre? No fa falta, el mètode que utilitzem és anar ense-
nyant el solfeig al mateix temps que aprenen a fer sonar l’instrument ja que és prou complicat fer-lo sonar.
Qualsevol persona interessada a aprendre a tocar la dolçaina o el tabal pot fer-ho ja que no cal tindre
coneixements de música.
Quins dies fas classe? Els dijous de vesprada de 4.30 fins a les 21 h. Són classes individuals i de vega-
des ens ajuntem tots per a tocar junts.
Quin projecte portes ara? Hem eixit dos anys en falles un dia per a acostumar-nos. La gent està motiva-
da per mostrar el que aprén.
REDACCIÓ
Conveni de col·laboració entre MVHN, MCN i
IMEDEA
El Consorci del Museu de Ciències Naturals
de Barcelona, l’Institut Mediterrani d’estudis
avançats del CESIT a Mallorca i el Museu Va-
lencià d’Història Natural a Alginet han signat
un conveni de col·laboració per tal de pro-
moure una plataforma amb la qual generar i
compartir coneixements sobre la biodiversitat
de la mediterrània occidental .
El director de l’MVHN, Alberto Martínez-Ortí
explicava que “aquesta col·laboració ens fa-
cilita mantindre relacions més estretes i és un
punt de rellançament més internacional per
al museu. A més permetrà mantindre col·la-
boracions per a la divulgació científica i donar a conéixer les publicacions al nostre entorn més pròxim.
Un altre punt important és la gran base de dades que crearem ja que tindrà fons de les tres institucions.”
Aquest conveni ve després que el Museu Valencià d’Història Natural fóra reconegut, per segona vegada,
per Conselleria. Cal recordar que el museu estava ubicat a València i, després de tancar portes, va ser
instal·lat a l’Hort de Feliu a Alginet. El reconeixement per part de Conselleria “dóna un recolzament a la
institució, l’introdueix en la xarxa de museus, permet mantindre relacions formals amb la resta de museus,
incrementa les possibilitats econòmiques, les relacions estatals i li torna a donar prestigi”, explicava Mar-
tínez-Ortí.
REDACCIÓ
MVHN participa en el
descobriment de 2 espècies
noves de rates penades
Col·laboradors de l’MVHN d’Alginet participaren en el descobriment
de dos noves espècies de fòssils de rates penades. Les restes troba-
des tenen una antiguitat d’uns 6 milions d’anys i han sigut trobades
al jaciment de Venta del Moro. Les investigacions s’han dut a terme
conjuntament amb investigadors de la Universitat València i la Com-
plutense de Madrid. Els col·laboradors del Museu Valencià d’Història
Natural d’Alginet han sigut Vicente Crespo i Samuel Mansino.
De la paraula a la sociabilitat
REDACCIÓ
El divendres 24 de febrer es va presentar a la Casa de Cul-
tura el llibre De la paraula a la sociabilitat: Associacionisme
i moviment obrer a la Ribera del Xúquer. Un llibre que recull
els actes de la XIV Assemblea d’Història de la Ribera que es
va fer a Alginet de l’1 al 3 d’abril de 2011 a la seu de la Coo-
perativa Agrícola i que va ser, en paraules del secretari local
d’organització de la XIV Assemblea d’Història de la Ribera,
Salvador Comes “un fòrum per a tots aquells interessats pels
esdeveniments històrics de la nostra comarca i cita obligada
d’encontre per a professors, historiadors, estudiants i apassi-
onats per la història que ens és més familiar i propera”.
En l’acte de presentació del llibre van intervindre l’escriptor Josep Lozano i els editors del llibre Raül Añó
i Salvador Comes.

15. 15
MARÇ 2017PERIÒDIC LOCAL D’ALGINET
Assegurances per als
tractors i per al futur dels teus
COAGRI
Malauradament les assegurances que tenen el tractors sols són per
als possibles accidents que puguen patir a la carretera i no al camp.
El tractor és una eina indispensable per al camp i s’han vist casos en
els quals el conductor, treballant dins d’un camp ha patit un accident
i ha perdut la vida.
Davant d’aquest accident, les assegurances no el cobreixen ja que
no s’ha produït a la carretera. Per aquest motiu, des de COAGRI, i
sempre pensant en el benestar i futur dels nostres socis i clients, hem
buscat una assegurança que des de menys de 3 €, en cas de patir
un accident mortal dins del camp, la persona que designe rebrà una
indemnització que li permetrà afrontar el futur amb garanties.
Més informació a les nostres oficines o al 96 175 92 20
Visita d’estudiants de França
COAGRI
Una vegada més, estudiants de
França acompanyats per mem-
bres de la Universitat de València
van visitar el dijous 2 de març,
les instal·lacions de COAGRI.
Una visita en la qual han recor-
regut les diferents instal·lacions,
han pogut veure les maquinàries
de les naus i han conversat amb
tècnics i treballadors de la casa
per a saber un poc més sobre el
dia a dia de COAGRI.
La nau 1 en breu en marxa
COAGRI
Després de 10 mesos, en breu es reobriran les portes de la Nau més
antiga de COAGRI que va patir un incendi a l’abril de 2016.
Magatzem de
subministraments
C/ Trullàs, s/n
46230 (València)
Alginet
Tel. 96 175 03 21
COAGRI
C/ San Juan de Ribera, núm.
4
46230 (València)
Alginet
Tel. 96 175 92 20
REDACCIÓ
Passarel·la solidària de Noadar
El dissabte 25 de febrer es va dur a terme a l’escola de la Devesa una desfilada de moda on
van participar 6 botigues de moda infantil de diferents municipis de la comarca. Els diners
de l’entrada van anar destinats a ASPANION. La botiga Noadar d’Alginet va ser una de les
que va participar en aquest projecte, basat en la gestió empresarial, en què els xiquets han
desenvolupat la seua creativitat en arts plàstiques, audiovisuals, música, expressió corporal i
moviment escènic, per a fer la primera passarel·la Devesa Fashion Kids.

16. Assessorament lingüístic: Natàlia Espert
PRE-IMPRESSIÓ: L’Informador - Setmanari Setabense S.L.
IMPRESSIÓ: Sistemes Impressió de Llevant, S.A.
Depòsit Legal: V-2562-2015
La Veu d’Alginet no s’identifica, necessàriament, amb
l’opinió dels seus col·laboradors ni anunciants.
Informació i publicitat: Tel. 639 65 57 01
laveudalginet@gmail.com
www.laveudalginet.es
Gerència, cap de redacció, màrqueting i publicitat: Sònia Bosch