La Veu d'Alginet nº 16 gener de 2017

ANY II - NÚMERO 16
Exemplar
gratuït
INFORMÀTICA
Pàg. 14, Punxar
música a l’ordinador
ACTUALITAT
Pàg. 5, Guanyadors del
9é Concurs d’aparadors
CONSELLS
Pàg. 3, Desfer-se dels
caragols
ESPORT
Pàg. 10, La pell i els
esports d’hivern
Gener 2017
Desembre deixa 249,9 l/m2
de pluja

2
GENER 2017 PERIÒDIC LOCAL D’ALGINET
EDITORIAL
Deixem enre-
re el 2016, un
any en què les
notícies locals
han omplit el
dia a dia dels
alginetins i
alginetines.
Cada mes, els
nostres veïns
han pogut veu-
re reflectit en
La Veu d’Alginet les notícies
més destacables.
Encetem el 2017 amb un pro-
jecte nou, l’aplicació Baandú
amb la qual cada dia els apro-
pem les noticies més imme-
diates i de rellevància en el
temps. Esperem que aquesta
eina de comunicació vaja sent
un punt de referència per als
alginetins i les alginetines.
Respecte al periòdic mensu-
al, portem ja, amb aquesta,
16 edicions, és a dir, 16 me-
sos eixint al carrer i entrant a
les cases. Volem agrair com
sempre a tots els anunciants
que confien en aquest mit-
jà de comunicació i que fan
possible que La Veu d’Alginet
continue editant-se mes dar-
rere mes. També agrair a tots
els col·laboradors la seua tas-
ca desinteressada que fa pos-
sible tindre continguts interes-
sants en les nostres pàgines.
També a la nostra lingüista
que ens ajuda a apropar la
nostra llengua de la manera
més correcta.
Aquest mes encetem un nou
espai en el qual Julio Pellicer
ens oferirà consells ecològics
per a casa i el camp.
Tant sols em queda desitjar
a tots un feliç 2017 i esperar
que els propers 365 dies que
ens queden fins a tancar el
nou any que estrenem esti-
guen plens de bones notícies
per a tots i totes.
Sònia Bosch
Directora La Veu d’Alginet i
Baandú
L’oratge a Alginet al 2016
Dades obtingudes de l’estació meteorològica d’Alginet NIC-8328E
que pertany a la xarxa de l’AEMET i facilitades per l’observador
Antoni Aliaga i Tortajada
Gener 2016
Pluges: 0,3 l/m2
Temperatura màxima: 25,4ºC
Temperatura mínima: 2 ºC
Març 2016
Pluges: 18,1 l/m2
Temperatura màxima: 29,6 ºC
Temperatura mínima: 4,3 ºC
Febrer 2016
Pluges: 2,5 l/m2
Temperatura mínima: 1,3ºC
Abril 2016
Pluges: 39,9 l/m2
Juny 2016
Pluges: 0,1 l/m2
Maig 2016
Pluges: 31,1 l/m2
Juliol 2016
Pluges: 0 l/m2
Setembre 2016
Pluges: 59,2 l/m2
Agost 2016
Pluges: 24,5 l/m2
Octubre 2016
Pluges: 10,2 l/m2
Desembre 2016
Pluges: 249,9 l/m2
Novembre 2016
Pluges: 94,8 l/m2
REDACCIÓ
Un any més els usuaris del Centre Ocupacional Hort de Feliu van
oferir als presents el seu festival on no va faltar música, ball i molta
diversió.
El Centre Ocupacional dóna la benvingu-
da al Nadal amb el seu festival REDACCIÓ
Un any més s’ha celebrat a la llar
dels jubilats la Fira gastronòmica.
Una fira que va per la cinquena
edició i que manté l’esperit “de
promocionar els productes i la
gastronomia de la nostra terra.
Les empreses de la comarca han
donat diferents productes per a
fer aquest acte” explicava la seua
organitzadora, Teresa Roig.
La recaptació de l’acte ha anat
destinada al Centre Ocupacional
Hort de Feliu i a la residència de
Carlet.
V Fira gastronòmica
REDACCIÓ
El 21 de desembre el Teatre Monumental de Madrid va oferir un con-
cert en homenatge a Pepe Sánchez, pels seus 50 anys dedicació
amb la Banda Simfònica Municipal de Madrid i amb el director Rafael
Sanz-Espert, cantants com Natalia Sánchez Llavona, Jorge Pardo,
Pedro Ruiz, Manuel de la Calva, Felipe Garpe, Beatriz Luengo i mú-
sics com Jose Luís Cobos. Una gran actuació en la qual l’alginetí
Felipe Garpe torna a fer vibrar els espectadors.
Gran actuació de Felipe Garpe al Teatre
Monumental

3
GENER 2017PERIÒDIC LOCAL D’ALGINET
Alginet registra 193 l/m2
en tres dies
REDACCIÓ
La gota freda que afectà el cap
de setmana del 16 al 18 de de-
sembre la Comunitat Valencia-
na va deixar 193 l/m2
a Alginet.
L’observador de l’AEMET de la
localitat, Toni Aliaga va confirmar
que divendres es va registrar una
pluja de 41 l/m2
; el dissabte 14, 3
i diumenge 137,7 l/m2
.
La quantitat d’aigua caiguda va
fer que el dilluns 19 de desembre
les classes quedaren suspeses ja
que estàvem en alerta i els rius
anaven amb prou cabdal d’aigua.
Una part afectada per les eleva-
des precipitacions i el vent van ser
els camps ja que en el moment de
les pluges quedava per collir un
10 % de la fruita de Coagri.
La Veu d’Alginet va parlar amb
Paco Martín, president de Coa-
gri, per a conéixer la situació en
la qual es troba el camp d’Alginet
els dies posteriors a la pluja i ens
va comentar que en aquell mo-
ment els quedava entre un 10 i
12 % de fruita per collir, la resta
estava ja collida o a les càmeres,
“el que ens garanteix el treball en
el mes de gener i alguns dies de
febrer” explicava Martín.
“La taronja que ens queda per
collir està en perfecte estat i ma-
durant de manera adequada, a
més el seu preu és molt satisfac-
tori per a l’agricultor. Un altre tema
són les clementines que estan
en molt mal estat de pell, a més
el preu d’aquestes no permet ni
collir-les” comentava Martín.
El president de Coagri pensa
que “estem davant de la cam-
panya rècord del caqui, tant en
quilos, com en dies de treball al
magatzem i en servei als nostres
clients”.
Èxit d’assistència a la I Fira d’amics dels animals d’Alginet
REDACCIÓ
El diumenge 11 de desembre va
ser el dia escollit per la protecto-
ra local Potes i Pèls i Help Dogs
per a realitzar aquesta fira. Un
encontre en el qual es buscava
fer visible la necessitat de tindre
consciència davant dels animals
i la tasca que porten a terme
aquestes protectores.
Al llarg del dia, a la plaça de la
Constitució, va haver desfilada,
xocolatada, informació, venda
d’articles, dinar, música, recollida
de pinso i material i molta festa
per a grans i menuts que van po-
der gaudir d’un dia amb els ani-
mals.
Julio Pellicer
Hui vull par-
lar-vos dels
caragols, que
si bé a casa
no resulten un
problema, al
camp sí que
poden ser-ho.
Jo per la meua
part al camp el que faig és po-
sar-los un refugi diürn, ja que a la
nit ixen a menjar i de dia busquen
un lloc a l’ombra i fresquet per a
refugiar-se.
Poseu unes quantes teules per-
què s’amaguen a la matinada
i de dia aneu i agafeu-los. Els
guardeu en una malla o feu com
jo que m’he fet un recinte per a
posar-los.
Quant en tingueu un grapat po-
deu posar-los a la paella o fer
una caragolada ben bona amb
vitets i una botella de vi negre...
xe que bo.
Per a protegir les plantes, repar-
tiu al voltant de la planta un gra-
pat de cendra, els caragols odien
aquesta textura i l’eviten.
Si pel contrari el que voleu fer és
matar-los el que heu de fer és
posar closca d’ou triturat o sal al
voltant de les plantes. Aneu es-
pai amb la sal ja que, també mata
les plantes.
Podeu posar la sal al voltant del
test o al camp damunt d’un plàs-
tic, sempre evitant que la sal esti-
ga en contacte amb la terra.
També podeu posar gotets, pots
de conserva o botelles tallades
per la boca i omplir-los de cer-
vesa. Amb tres o quatre dits n’hi
ha prou. La cervesa els agrada
moltíssim (i a mi també), però els
caragols es tiren de cap a la cer-
vesa i s’ofeguen. Heu de posar el
recipient prop de la planta o entre
aquestes, soterrar el recipient a
ras de terra.
Se m’oblidava dir-vos que ser-
veix per als caragols i per a les
bavoses ja que, és el mateix, un
amb closca i l’altre sense.
Bé, aquests han estat els con-
sells de gener, al febrer més.
Julio Pellicer Bosch
Aficionat a l’agricultura ecològica
Consells
ecològics per
a desfer-se
dels Caragols

4
Què és la salutogènesi ?
La salutogènesi va aparéixer fa
uns trenta anys de la mà d’Aaron
Antonovsky. La idea ve d’estudis
sobre “com gestionar l’estrés i
estar bé”. Antonovsky va obser-
var que l’estrés és omnipresent,
però no tots els individus tenen
resultats negatius per a la salut
en resposta a l’estrés. Algunes
persones aconsegueixen tindre
salut malgrat que estan exposa-
des potencialment a factors d’es-
trés invalidants.
La salutogènesi descriu un en-
focament sobre els factors que
afavoreixen la salut humana i el
benestar, en lloc dels factors que
causen la malaltia. La paraula
salutogènesi deriva del grec i del
llatí: salut = salut i gènesi = ori-
gen. Per tant, significa l’origen de
la salut.
La teoria ens ajuda a identificar
les fonts clau de salut i pregun-
tar-nos: “què ens fa forts? Què
ens ajuda a ser més resistents?
Què ens ajuda a ser més capa-
ços de fer front a l’estrés?”
Una orientació salutogènica fa
que la recerca i l’acció se cen-
tren en factors generadors de
salut. El motiu que algú passe
des de la banda de malaltia fins
a la banda de salut és el que va
anomenar recursos generals de
resistència (RGR). Els RGR pro-
venen de l’interior de la persona
i del seu comportament, del seu
entorn i dels seus coneixements
i experiències (factors biològics i
materials, entre d’altres, com els
diners, el coneixement, l’experi-
ència, l’autoestima, una conduc-
ta saludable...). En pensar en el
que els RGR tenien en comú i
per què funcionaven, Antonovsky
va desenvolupar el sentit de
la coherència (sigla en anglés,
SOC). La força del SOC d’una
persona és un factor important
per facilitar-li el moviment cap a
la salut basat en tres factors: la
comprensió d’allò que passa, la
visió de les habilitats pròpies per
gestionar-ho i la capacitat per
convertir el que es fa en satisfac-
tori i amb significat per a la seua
vida (les persones amb SOC alt
solen tindre una bona percepció
de la seua salut).
La salutogènesi és la base del
model d’actius. Aquest és un pro-
cediment que reconeix que cada
comunitat té talents, habilitats, in-
teressos i experiències que cons-
titueixen un valuós conjunt útil
per a millorar la seua salut i ben-
estar. Aquest model segueix la
lògica de fer fàcils i accessibles
les opcions saludables, orienta-
des al benestar, al creixement i a
l’envelliment saludable .
El model d’actius dóna suport a
la salut i al benestar dels indivi-
dus per mitjà de l’autoestima, de
les estratègies d’afrontament, de
les habilitats de resiliència, de
les relacions, de les amistats,
dels coneixements i dels recur-
sos personals. Les comunitats
s’apoderen per controlar el seu
futur i crear recursos generadors
de salut.
Un actiu és “qualsevol factor (o
recurs) que millora la capacitat
de les persones, dels grups, de
les comunitats, de les poblaci-
ons, dels sistemes socials i/o de
les institucions per a mantindre i
conservar la salut i el benestar,
així com per ajudar a reduir les
desigualtats en salut”. Un actiu
pot tindre 3 capes: en l’àmbit de
la persona, la comunitat o l’orga-
nització i la institució. Potenciar
els actius en cada àmbit té acci-
ons diferents, però molt comple-
mentàries.
Què pot ser un actiu? Respos-
tes possibles: les fruiteries, el
gimnàs, els centres comunitaris,
els parcs, la platja, associacions
ciutadanes, grups culturals, bibli-
oteques, etc.
Fer un mapa d’actius per a la
comunitat significa fer una re-
presentació dels actius de salut
que hi ha a la comunitat per mi-
llorar-ne la salut. Ens fa aprendre
a preguntar què han d’oferir les
comunitats. Fa visible el conei-
xement explícit, les habilitats i
capacitats que ja existeixen. Aju-
da a utilitzar de la millor manera
les capacitats individuals i els re-
cursos físics i d’organització dins
de la comunitat. Ajuda a construir
confiança entre els professionals
i la comunitat local. La comunitat
té un paper clau a l’hora d’iden-
tificar actius. La diferència entre
un recurs que genera salut i un
que no, és que la comunitat l’as-
senyala i el defineix com un ele-
ment que millora el benestar.
Per a més informació: Hernán M,
Morgan A, Mena ÁL. Formación
en salutogénesis y activos para
la salud [Internet]. Escuela An-
daluza de Salud Pública. Conse-
jería de Salud y Bienestar Social;
2014 Disponible en: http://www.
easp.es/?wpdmact=process&di-
d=Mi5ob3RsaW5r
Xavier Torremocha Vendrell
Infermer del centre de
Salut Pública d’Alzira
REDACCIÓ
El dijous 8 de desembre, a les
13 h, el Quadre de Balls Popu-
lars d’Alginet va fer la seua tra-
dicional dansà que va anar des
de la porta de l’Ajuntament fins a
la plaça del mercat. Una gran co-
lla ja que van estar acompanyats
per diferents balladors i ballado-
res d’altres localitats properes i
de veïns i veïnes d’Alginet.
El Quadre de Balls dansà a la Puríssima
REDACCIÓ
El divendres 2 de desembre es
va fer el lliurament dels premis
del III Concurs de Poesia Vila
d’Alginet organitzat per la Regi-
doria de Cultura.
Aquest concurs s’adreça a tots
els escriptors de poesia aficio-
nats de la comarca de la Ribera
majors d’edat, i el seu objectiu
és difondre la poesia escrita en
valencià.
Loli Chinchilla guanya el III Concurs de
Poesia Vila d’Alginet
REDACCIÓ
La Regidoria Jove va programar,
un any més, l’escoleta de Nadal.
Del 23 al 4 de gener, l’associació
Juvenil Camacuc va ser la res-
ponsable de fer gaudir els me-
nuts de la casa en el seu temps
lliure. Un punt d’encontre per a
molts xiquets i xiquetes que en
aquestes dates nadalenques
tornen a retrobar-se amb antics
amics. L’escola de Nadal es va
realitzar a l’Hort de Feliu de 9 a
13 h els dies 23, 27, 28, 29, 30
de desembre i el 2, 3 i 4 de ge-
ner.
Més de 50 xiquets en l’escola de Nadal
Vols donar una sorpresa? Vols tenir un record d’eixe dia especial? Contracta el teu espai a
laveudalginet@gmail.com o al 639 65 57 01

5
REGIDORIA DE COMERÇ
El divendres 16, la regidora de
Comerç, Paula Llorca, donava
l’avís per a encendre els llums
de Nadal de la plaça de la Cons-
titució. A les 8 de la vesprada a
la porta de l’Ajuntament les veus
del Cor i els alumnes de la SAMA
van començar la nit amb nadales.
Acte seguit el Quadre de Balls
d’Alginet va realitzar uns balls tí-
pics d’aquesta època de l’any.
Alginet dóna la benvinguda al Nadal amb
l’encesa de llums
REGIDORIA D’EDUCACIÓ
Com cada any per aquestes da-
tes, els alumnes de les quatre
escoles d’Alginet es van reunir
a la plaça de la Constitució per
a interpretar les tradicionals na-
dales. A les 9.30 h del matí era
el moment dels xiquets i xiquetes
de 3r i 4t. A les 11.30 va ser el
moment de gaudir dels menuts
de 1r i 2n de primària. Tots ells
van omplir el centre del poble de
música nadalenca davall de la
batuta dels professors de música
de cada escola. En finalitzar, els
xiquets van rebre un regalet de la
Regidoria d’Educació, de mans
de l’Alcalde d’Alginet, la tècnica
d’AVIVA i la gestora cultural.
Els escolars d’Alginet canten les nadales a
la plaça
La Regidoria de Comerç va or-
ganitzar un sorteig entre les per-
sones que a través de la targeta
de comerç d’Alginet feien les se-
ues compres. Els comerços que
van entrar en aquesta campanya
van ser Pinclor, Botiga El Racó,
Centre d’estètica Esther Añón,
Mercahogar, Casa Julio, Base
Esports Martín, Navalo, Visualgi
Òptics, Clínica +Dental, Clínica
dental Gómez & Riera, Pintures
Juan Sánchez, Perruqueria Am-
paro, Herbolari Punt Verd, Don
Dino, Parafarmacia Estrems,
Electrodomèstics Espert, Fer-
reteria Bivià Añón, Ferreteria
Machí, Pomelo Noadar, Carnis-
seria-xarcuteria Escutia i Menjars
La Cuina. El dijous 22 es va fer
l’entrega de la cistella que estava
formada per diferents productes
dels establiments participants
a la guanyadora, Eli Sánchez
López.
Eli Sánchez guanya la Cistella
de Nadal
Els menuts entreguen la seua
carta als patges reials
REGIDORIA DE FESTES
El dilluns 2 de desembre, grans
i menuts van poder entregar la
seua carta als patges reials. A
partir de les 17.30 els patges van
estar a la plaça del país valen-
cià on els menuts van entregar
la carta, i van gaudir d’activitats
com animació, maquillatge de
cara, tallers manuals, jocs ge-
gants i moltes coses més. Tot
amb el suport de la regidoria de
festes i els festers 2017.
Ell i Ella i El Badall guanyen el Concurs
d’aparadors
Amb més de 50 establiments, el
dimecres 3 de gener es va fer el
lliurament del 9é Concurs d’Apa-
radors de Nadal programat per la
Regidoria de Comerç.
El primer premi va ser per a Ell i
Ella i El Badall, el 2n per a Clínica
Veterinaria Alginet i Navalo i el 3r
per a Galeries Alginet i Oh Cocó.
El millor il·luminat va ser per a
Batuc i el d’Ingeni i Gràcia per a
T’Cuides i Yoalina.

6
Inconstitucionalitat de la llei
valenciana sobre la custòdia
compartida
Aquesta llei cone-
guda jurídicament
com a Llei 5/2011
sobre les relaci-
ons dels fills els
progenitors dels
quals no convi-
uen, és conegu-
da pels ciutadans
com la llei de
custòdia compar-
tida. Tots han sentit parlar que a
la Comunitat Valenciana existia
una llei que establia que s’ha-
via d’acordar, sempre que fóra
possible per les circumstàncies
personals dels pares, la custòdia
compartida en els casos de se-
paració o divorci.
Aquesta llei regulava aspectes
importants quant a les relacions
dels menors amb el seu àmbit
familiar, com per exemple els se-
güents:
•Aplicació de la custòdia compar-
tida com a règim general
•Regulava s’havia d’acordar en
sentència o conveni regulador
que els pares dels menors faci-
litarien les visites dels iaios en
honor de mantindre un àmbit fa-
miliar el més semblat possible a
abans del divorci.
•Establia l’obligació de pagar per
part del cònjuge que quedarà en
la casa familiar una quantitat en
concepte d’ús i gaudi d’aquesta
a l’altre cònjuge.
Aquests aspectes han quedat
extingits per la declaració d’in-
constitucionalitat d’aquesta llei
mitjançant sentència de data 16
de novembre del 2016 que resol
el recurs d’inconstitucionalitat
promogut per l’advocat de l’Estat
en nom del president del Govern.
Aquesta sentència declara la in-
constitucionalitat i conseqüent
nul·litat de la llei valenciana
5/2011 reguladora entre altres
aspectes de la custòdia compar-
tida, i per tant la negativa a seguir
aplicant-la en els jutjats; per esta-
blir que la Comunitat Valenciana
no té competència quant a regu-
lar aquests aspectes i que s’ha
de seguir el que s’ha regulat en el
Codi Civil sobre les mesures que
envolten el divorci en aquest cas.
En la pràctica aquesta declaració
d’inconstitucional afecta de for-
ma directa a l’aplicable en l’àm-
bit de l’habitatge, visites amb els
iaios, etc… que s’han ressenyat
amb anterioritat, ja que no seri-
en d’aplicació aquestes normes,
i afecta de forma lleu l’aplicació
de la custòdia compartida ja que
el Tribunal Suprem en les seues
sentències 758/2013 Sala 1a ci-
vil de data 25/11/2016 estableix
que sempre que les circumstàn-
cies ho permeten i tot i que hi
haja diferències entre els pares
amb capacitat de diàleg s’haurà
d’aplicar la custòdia compartida
com a règim general, a més la
sentència del Tribunal suprem
núm. 194/2016, de 29 de març,
en la qual fa una contundent cri-
da d’atenció a l’AP Madrid per
no concedir el règim de guarda
i custòdia compartida en el su-
pòsit analitzat i reitera l’aplicació
del règim de custòdia comparti-
da com a regla general, això sí,
havent d’acreditar-se la conveni-
ència d’aquest model i valorant
totes les circumstàncies del cas
concret.
D’altra banda, no serà possible
l’atribució de règim de custòdia
compartida quan hi haja condem-
na o indicis fundats de violència
domèstica contra els menors o
l’altre cònjuge.
En conclusió, sempre que siga
possible s’haurà de seguir apli-
cant la custòdia compartida com
a règim general ja que així ho es-
tableix el Tribunal Suprem en la
seua jurisprudència.
Beatriu Lozano
Advocada
40 anys del Restaurant Doria
El 1977 i sense vindre de família
d’hostalers, el matrimoni Ramón
Doria Satorres i Consuelo Ibáñez
Añón van llogar el que abans era
el Serrano i que ara es diu Gál-
vez. Al llarg dels dos anys que
van estar en aquell establiment
van aprendre molt amb l’ajuda
dels propietaris. Ramón ens co-
mentava que al poc de temps
d’estar al Serrano ja havia com-
prat el baix comercial on s’ubica
ara el Restaurant Doria. El 1979
es van traslladar definitivament al
nou local.
La Veu d’Alginet ha conversat
amb el seu fundador per a sa-
ber un poquet més el naixement
d’aquest restaurant emblemàtic.
Ramón, no veníeu de família
d’hostalers, com decidireu em-
barcar-se en aquest projecte?
Jo tenia a la meua major de 4
anys i al meu menut d’1 any, els
nostres pares sols ens feien els
mobles per a casar-nos. Em vaig
empenyorar amb un pis a Benifa-
ió i calia fer molt d’esforç per tirar
endavant. La meua dona sempre
ha sigut molt bona cuinera així
que vàrem començar a treballar
en aquest món. Paties molt en
aquella època el que passa és
que quan treballaves guanyaves
diners i així, fent moltes hores
i amb molt d’esforç, al poc de
temps vaig poder comprar el lo-
cal on està ara el restaurant i la
casa.
En què destacava aquest res-
taurant?
Primer de tot era conegut com el
bar del “mármol” ja que façana i
interior és de marbre. Quan co-
mençarem en aquest món conti-
nuarem fent els menjars que els
antics propietaris del Serrano fe-
ien ja que sempre he dit que els
arrendataris ens van ajudar molt i
vàrem aprendre molt.
En aquella època la Cooperativa
Agrícola tenia molta feina i ve-
nia molta gent de pobles veïns.
El bar sempre estava ple i no hi
havia bars al voltant, tant sols el
bar La Estrella i el nostre. No-
saltres sempre hem tingut bona
clientela.
Vam ser el primer establiment de
menjars per a emportar ja que,
un diumenge podíem fer més de
100 pollastres a l’ast que la gent
s’emportava a casa per a dinar.
Passat el temps és hora de
nova gerència. La teua filla
Consuelo és ara la responsa-
ble de portar endavant l’esta-
bliment. Quines novetats apor-
ta?
El Restaurant Doria continua
oferint els seus menjars tradicio-
nals artesanals com el pollastre
a l’ast, l’ensalada russa, les bra-
ves... en definitiva aquells plats
més demandats pels clients i
que ens fan diferents. Ara bé, tot
evoluciona i la nova gerència li
ha donat un nou toc al restaurant
com potenciar el menjar per a
emportar i, al mateix temps cre-
ant nous espais dins del local per
a desdejunar, esmorzar, dinar i
sopar en un ambient selecte i de
qualitat a preus competitius. Com
a pare mire enrere satisfet i pen-
se en tot l’esforç i dedicació que
hem fet per traure endavant tant
el restaurant com la família i com
les noves generacions continuen
la feina.
REDACCIÓ
REDACCIÓ
Ni un xiquet sense somriure.
Aquest és el propòsit que ha
guiat l’acció solidària desenvolu-
pada per Baixens, l’objectiu de la
qual ha sigut arreplegar el major
nombre de joguets possible.
El projecte s’ha desenvolupat
en col·laboració amb Creu Roja
Espanyola, entitat a la qual han
sigut donats perquè gestione el
seu lliurament a les famílies més
necessitades, així com la seua
classificació en funció del tipus i
l’edat.
En tan sols un mes, i gràcies a la
solidaritat de proveïdors, clients,
empleats, amics i de totes aque-
lles persones que s’han volgut
acostar al banc de recollida creat
per a tal efecte a les instal·laci-
ons de Baixens, s’ha aconseguit
fer apilament de més de 1.500
joguets.
Aquesta iniciativa se suma als
compromisos ja adquirits per
l’entitat com ara satisfacció del
client, desenvolupament de la
màxima eficàcia i respecte al
medi ambient mitjançant la pre-
venció de la contaminació i la mi-
llora dels seus processos interns.
Baixens dóna més de 1.500
joguets a Creu Roja
ESPAI CONTRACTAT PER PSPV-PSOE ALGINET
El 2016 el Grup Municipal del PSPV ha anat treballant de valent en diferents àrees que hem
considerat importantíssimes per al nostre poble. A continuació, en detallem algunes:
TOT ESTÀ PER FER I TOT
ÉS POSSIBLE
1- Fer d’Alginet un poble accessible, un poble amb camins segurs cap a l’escola. Creiem
fermament que, amb el romanent de crèdit que ha incorporant (quasi 1.200.000 €), aquest
equip de govern podria haver sigut més sensible davant d’aquesta realitat i començar a
donar resposta i solucions a l’accessibilitat.
2- Ampliar i millorar la política en l’àrea de la dona. Considerem prioritari fer política en
aquesta àrea i no limitar-se a actes festius i celebracions. És necessari un canvi d’estra-
tègia en aquesta regidoria, millorant i dotant-la de recursos econòmics i humans per a fer
una política de sensibilització, formació i intervenció en els casos de violència de gènere,
el que s’entén per política integral.
3- Fer del Pla d’ocupació un vertader Pla d’ocupació que recolze les famílies amb més di-
ficultats econòmiques i, a més, possibilite a les persones en situació d’atur la incorporació
al mercat laboral mitjançant formació i requalificació professional. La proposta del Grup
Municipal del PSPV és dur a terme un pla d’ocupació en el qual les persones treballadores
estiguen contractades el 100 % de la jornada, ampliar els perfils professionals per cobrir
necessitats del nostre poble i garantir la formació mitjançat els Tallers d’Ocupació, sent
necessària l’homologació de les aules de l’ADL.
4- Exigim la creació de la Regidoria de Participació ciutadana, perquè estem convençuts
que la participació del poble enriqueix la proposta d’acció i fa real la democràcia .
5- Hem reivindicat davant les administracions autonòmiques les necessitats del nostre
poble perquè puguen ser cobertes. Ens hem reunit amb diferents secretaris i secretàries
autonòmics, directors i directores generals, president de la Mancomunitat de la Ribera i
diputats/des autonòmics (centre de dia, accessos al poble, escoles, tallers d’ocupació...)
El Grup Municipal del PSPV considerem fermament que la proposta és la millor ferramenta
política, motiu pel qual ens situem i seguirem situant-nos en aquest camí. Com veiem el
2017? La veritat és que sembla un any de canvis, canvis que suposen fins i tot un nou al-
calde. “Tot està per fer i tot és possible”, com deia Martí i Pol. Continuarem treballant per fer
d’Alginet el poble que volem. Perquè nosaltres sí tenim clar quin poble volem: Un poble per
a les persones.
FELIÇ 2017

7
ACEAL
L’Associació Comercial i Empresarial d’Alginet (ACEAL) amb la col·laboració de la Regidoria de Comerç
de l’Ajuntament d’Alginet, ha organitzat un any més la Campanya dels 3.000 € . Aquest any han participat
51 comerços. El 3 de gener es va realitzar el sorteig a la Casa de Cultura i els guanyadors van poder gas-
tar els 500 € al llarg del dia 4 i 5 en els comerços locals.
Guanyadors de la Campanya dels 3.000
Euros
ACEAL
L’Associació Comercial i Em-
presarial d’Alginet va convocar
el I concurs d’Il·luminació de bal-
cons amb l’objectiu que veïns i
veïnes engalanaren els carrers
de la localitat i junt al veïnat i el
comerç poder fer un poble més
nadalenc. Inma Pavia, presiden-
ta d’Aceal comentava que “la
cosa ha estat molt disputada,
de fet han tingut molts pocs vots
de diferència... a més, les incle-
mències meteorològiques de les
fortes pluges va fer que el termini
s’allargara un poc. Des d’Aceal
volem agrair la participació de
tots i el seguiment de les activi-
tats que promou Aceal”.
Herme Bosch guanya el I
Concurs d’Il·luminació de
Balcons
ACEAL
La presidenta de l’associació
comercial d’Alginet, Inma Pavia,
junt al vicepresident, Enrique
Vivens van assistir a les jorna-
des de treball realitzades per la
Unió Gremial. Unes jornades en
què l’objectiu era traslladar a la
direcció general les necessitats
del comerç local i serveis i fer un
balanç del 2016. A les jornades
van assistir el director General
de Comerç, Nacho Costa, i la
vicepresidenta de la Generalitat,
Mónica Oltra.
ACEAL a les jornades de treball de la Unió Gremial

8
Si el passat mes d’octubre,
la Cooperativa Elèctrica d’Al-
ginet donava la sorpresa en
formar part de les empreses
que junt a Iberdrola, Gas Na-
tural i EDP Energia lluitarien
pel contracte de subministra-
ment energètic de la Genera-
litat Valenciana, la sorpresa
va ser major en saber que,
per primera vegada en la his-
tòria, una cooperativa elèctri-
ca guanyava el concurs.
Un fet històric, comentava
el president de la CEA, Sal-
vador Escutia ja que, “hem
competit amb les grans com-
panyies i hem aconseguit
ser la primera Cooperativa
Elèctrica que subministrarà
llum en un punt elèctric de la
Generalitat Valenciana”. En
concret la CEA s’ha quedat
amb el subministrament de
Vaersa i Epsar. Per primera
vegada una companyia de
menor grandària ha pogut
presentar-se i, a més a més,
guanyar un dels contractes
de la Generalitat Valenciana.
La Cooperativa Elèctrica d’Al-
ginet guanya dos contractes
de subministrament de la Ge-
neralitat Valenciana
CEA
A punt de finalitzar el 2016 La
Veu d’Alginet ha conversat
amb Salvador Escutia, presi-
dent de la CEA per a fer un
balanç de l’any i el futur més
immediat de la Cooperativa
Elèctrica d’Alginet.
Salvador, al llarg d’aquests
365 dies la CEA ha passat
per molts estadis, quins
destacaries?
El 2016 va començar amb
molta incertesa per part del
Govern central, ja que van
dir que aquest any ens reta-
llarien un 44 % dels nostres
ingressos. Davant d’aquest
avís des de la Cooperativa es
van prendre decisions per tal
d’estar a punt en el cas que
aquestes retallades es porta-
ren a terme. Passat el temps
es va comprovar que la situa-
ció no anava ser tant greu com
el que se’ns va comunicar en
un principi. A pesar d’això, cal
dir que a la Cooperativa se li
han retallat part dels seus in-
gressos, un fet que no ente-
nem, ja que s’ha llevat a les
cooperatives i s’ha premiat a
les grans empreses elèctri-
ques. Gràcies a les mesures
correctives que es van dur a
terme per la Cooperativa, el
soci no ha notat que aquest
any s’haja rebut una menor
quantitat de diners per part
del Govern. A principi d’any
es va haver de fer una anàlisi
dels projectes que volíem dur
a terme, ja que es treballa a 2
o 3 anys vista.
I tot això mantenint tot el
que ha fet la CEA pel poble?
Així és, nosaltres en un pri-
mer moment vàrem posar en
cartera les mesures que hau-
ríem de prendre si s’hague-
ren dut a terme les retallades
que ens havien dit. Al final, i
sempre primer mirant pel bé
del soci de la cooperativa, tan
sols hem retocat un poc algu-
na donació que fèiem a les
associacions.
Com s’arriba de gener de
2016 a tindre aquesta car-
ta del ministeri dient que
hi hauran retallades fins a
un 31 de desembre de 2016
amb la notícia d’entrar a
subministrar a la Genera-
litat Valenciana, continuar
assistint projectes euro-
peus, mantenint el benestar
del soci, col·laborant amb
el poble i creixent dia darre-
re dia?
Treballant de valent, comp-
tant amb grans professionals
i tenint els objectius marcats
molt clars. La Cooperativa ha
pogut oferir i vendre llum a la
Generalitat Valenciana i hui
dia ja s’han quedat el submi-
nistrament de dues empreses
com són Vaersa i Epsar.
A més en la CEA traves-
seu fronteres i tant tu com
a president de la CEA com
treballadors esteu contínu-
ament anant a Brussel·les
per a dur projectes, sub-
vencions, donar a conéixer
el model cooperativista de
la CEA. Un no parar, no?
Sí, ja fa uns quants anys que
la CEA està immersa en pro-
jectes europeus. Cal recordar
que som la primera coopera-
tiva que va estar a Europa,
on se’ns convidà per anar
a explicar el nostre model
d’energia verda. Enguany per
exemple estàvem en un poble
a 90 quilòmetres de Brussel·
les en una reunió amb altres
empreses presidida per una
comissaria europea que co-
neixia la CEA pel programa
del Escarabajo verde de La1 i
ens comentava el seu interés
a vindre a Alginet a conéixer
la CEA i el seu funcionament.
Fa anys que estem donant a
conéixer la cooperativa del
poble, intentant que siga un
referent... i tot açò fa que la
Cope estiga en projectes eu-
ropeus, que la Conselleria
ens escolte, etc.
Projecte immediat:
L’1 de gener naix una nova
empresa de la CEA: Vols llum.
És una empresa l’objectiu de
la qual és vendre llum fora
del poble i poder tindre a mig
termini més ingressos que no
vinguen sols de la venda de
llum que tenim al poble. Clar
està, el preu no serà el preu
del qual gaudeixen els socis
d’Alginet.
A més a més la CEA és pio-
nera en molts vessants: en
tindre tots els comptadors
intel·ligents, és pionera en
anar a Brussel·les, és pio-
nera en entrar a la Genera-
litat Valenciana a subminis-
trar... per al 2017, què?
M’agradaria consolidar al-
gunes coses que tenim com
l’empresa de telecomunicaci-
ons Ago telecom, que té qua-
si tot el poble ja cablejat de
fibra òptica i els permisos per
a fer la urbanització d’Ausiàs
March. Estem a l’espera de
l’autorització de l’Ajuntament
de Carlet per a començar allí i
així expandir-nos. En definiti-
va que Ago siga l’empresa de
referència de la Ribera per a
connectar-te a internet, vore
la televisió per cable o el mò-
bil.
Projectes de Futur:
Una de les inquietuds que te-
nim és la producció de llum
en plaques fotovoltaiques,
portem uns anys estudiant
aquesta possibilitat, ja que
l’energia que subministra la
CEA és energia verda i pen-
sem que sempre ens ha faltat
la branca de la producció.
Fa anys no es veia factible
però ara per motius tècnics ja
podria ser una realitat, si no
tota la producció de l’energia
que subministrem sí una part.
Ara queda fer números i veu-
re si és factible.
Molta feina al davant.
La veritat és que sí, però és
motivadora. En 5 anys la Co-
operativa ha passat de tindre
9 treballadors a 27.
Heu crescut però no perdeu
mai la visió de proximitat.
Així és, la Junta i jo tenim molt
clar que som cooperativistes
i treballem amb persones.
El nostre objectiu és traure
beneficis, ja que si no desa-
pareix, però no uns beneficis
salvatges. En primer lloc vo-
lem que els treballadors esti-
guen a gust, un lloc de treball
digne i al mateix temps traure
beneficis perquè amb aquests
es repercuteix en el soci que
té la llum més barata, el bo de
jubilat, el bo escolar, ajudar
a les associacions del poble,
etc.
Som cooperativistes i treba-
llem amb persones, no amb
màquines.
Estem en festes de celebra-
ció, que diries als algine-
tins?
Tan sols em queda desitjar a
tots un feliç 2017, que la CEA
està ací per a ajudar en la me-
sura del possible, seguirem
treballant pel soci i l’objectiu
és seguir fent gran la CEA.
Entrevista a Salvador Escutia
CEA

9

10
ESPORTS
El juvenil A acaba la primera volta
REDACCIÓ
El juvenil A de la UD
Alginet, dirigit per
Mauri Ferrer, aca-
ba la primera volta
situat en la meitat
de la taula classifi-
catòria.
En la seua primera
temporada en Lliga
Nacional, el nostre
juvenil aconsegueix
sumar vint punts
que el fan situar-se
en una posició cò-
moda de la taula,
però així i tot haurà de continuar amb aquest bon treball en la segona
part del campionat, degut a la igualtat que hi ha en aquesta categoria.
Aquests vint punts són molt meritoris tenint en compte que l’equip s’ha
desplaçat a camps com els del València, Llevant i Vila-real.
Ja el 2017 de segur que aquest equip ens seguirà fent vibrar com fins
ara en tots els encontres.
Alberto Escutia Campió d’Europa
REDACCIÓ
El dissabte 17 de de-
sembre a Sedaví es va
celebrar el campionat
d’Europa d’alçament
en màximes repetici-
ons. L’alginetí Escutia,
que s’havia proclamat
Campió d’Espanya el
5 de novembre a Alfàs
del Pi en alçament de
banca repeticions i pes
mort, es proclamava
dues setmanes des-
prés, Campió d’Europa
en la seua categoria en
la disciplina d’alçament en màximes repeticions.
El pròxim repte d’Alberto serà el pròxim abril a Alfàs del Pi en el cam-
pionat del món en repeticions en alçament de banca.
Adrián Vilaplana, de l’escola de la UD al Levante edi
REDACCIÓ
Amb 24 anys, l’alginetí Adrián
Vilaplana va començar al juny
a jugar en el Levante edi, l’es-
cola de persones amb discapa-
citat intel·lectual. En setembre
l’equip es va proclamar campió
al Campionat Nacional de futbol
inclusiu celebrat a Albacete. El
gol d’Adrián va donar la victòria
a les granotes enfront del Reial
Múrcia.
Vilaplana va començar en el
món futbolístic en l’escola de la
UD d’Alginet on va estar fins a
juvenil.
El jugador alginetí va ser l’encar-
regat de fer la treta d’honor en el
camp de la Forana.
El Guillen Group Alginet és líder en solitari de la
1a divisió de la primera volta
CARLOS BIVIÀ
Amb el resultat de 10 partits
guanyats i 1 perdut l’equip fina-
litza l’any amb el millor bagatge
esportiu de diversos anys com a
líder en solitari al final de la pri-
mera volta del Campionat de 1a
Divisió Masculina.
La segona posició la compartei-
xen els equips d’IFACH Calp i
FUNDESEM
Basket Mutxamel. Cal ressaltar
la bona forma física d’aquests
conjunts amb jugadors de renom
procedents de categories supe-
riors com LEB PLATA i EBA.
VALORACIÓ DE L’ENTRENA-
DOR HONORI GIL:
Fent un balanç del que ha sigut
la primera volta de la lliga cal dir
que ha sigut millor del que es
podia esperar. Calia entendre
un canvi d’estructura en l’equip
com a entrenador i la incorpora-
ció jugadors de la pedrera. Tot
això s’havia d’anar engranant i
s’ha pogut fer en un termini curt
amb molta implicació de tots, ja
que els resultats positius han
donat el liderat provisional en
solitari al final d’aquesta primera
volta. Hem tingut algunes troba-
des dubtoses però es van solu-
cionar amb victòries amb molta
participació dels jugadors joves
que han apostat en la pista el
que s’esperava, i han aconseguit
que els últims partits s’hagen re-
solt amb solvència. Només s’ha
tingut un partit en el qual no vam
estar a l’altura ja que es va per-
dre amb el temps finalitzat amb
un tir lliure.
El balanç de l’equip és de millora
per la qual cosa l’objectiu és se-
guir com fins ara a pesar que els
equips ja ens coneixen, i obtenir
els mateixos resultats. És un llis-
tó alt i s’espera que amb la millo-
ra general es puga acabar com
s’ha començat en aquesta fase
de lliga regular i pas a pas fins a
arribar a la FASE FINAL.
L’entrenador Honori Gil compar-
teix la filosofia del Club i el ferm
propòsit d’aportar el màxim de
jugadors de la pedrera al pri-
mer equip es va convertint en
realitat. Amb l’alta en el primer
equip aquesta temporada de
Sergio Hernández, incorpora a
l’equip molts jugadors de la pe-
drera com Miguel Ángel Lozano,
Sergio Quadres, Robert Greus,
Dani Quesada i en l’últim partit
contra el Tavernes Arnau Velas-
co; al costat de Luís Verdeguer,
Rafa Llopis, Guillen Marín, Fabio
García, Marcos Martínez, Mar-
cel Verdú, Carlos López i Adrián
Gálvez com a jugador referència
i capità. Va encaixant totes les
peces perquè amb les rotacions
en el joc es puga mantindre un alt
rendiment en la major part dels
minuts de cada trobada.
Aquest Nadal s’ha produït una
espenta en l’aspecte físic a la
plantilla. El preparador físic Bor-
ja Ricart té aqueixa missió i la no
menys important de recuperar
els lesionats Luís Verdeguer, Fa-
bio García i Marcos Martínez.
Amb la represa de la temporada
el 10-01-16 amb la visita a Beni-
faió, es tindrà a casa la del Calp
i després es viatjarà a Mutxamel,
ja que en aquestes trobades es
pot decidir les primeres posicions
en la classificació d’aquesta 1a
fase de Lliga Regular.
En la lluita pels llocs d’honor i as-
cens a EBA, la competició tindrà
després d’aquesta fase regular
una classificació dels quatre pri-
mers equips d’aquest grup B (Va-
lència-Alacant) que
s’enfrontaren als altres quatre del
grup A (València-Castelló) dels
quals quedaren quatre equips
que disputaren la Fase Final, en
la qual el Campió té assegurada
la plaça d’ascens.
Drets: Entrenador Honori Gil, Entrenador P. físic Borja Ricart, Guillen Marín, Sergio Hernández, Rafa Llopis, Luís
Verdeguer, Miguel Angel Roig, Robert Greus, Marcos Martínez, Entrenador Angel Arcos. Asseguts: Adrián Gálvez,
Sergi Cuadros, Marcel Verdú i Fabio García
Jose Ramón Serrano tercer en el
rànquing del Duatló de la CV
REDACCIÓ
Prieto va quedar tercer en
el rànquing de duatló de la
Comunitat Valenciana. L’es-
portista alginetí que entrena
amb el Club de Triatló d’Al-
ginet i amb la Penya Ciclista
va rebre el premi en la Gala
Anual de la Federació del
Triatló. Per quedar tercer va
competir en 5 duatlons. Amb
50 anys, aquest esportista
porta 3 anys fent triatlons i
des dels 14 anys practicant esport.
Jose Ramón, com són els entrenaments per a arribar a aconseguir
el que tens? Els entrenaments són llargues sessions de natació, atle-
tisme, ciclisme i gimnàs. Normalment dedique 14 hores a la setmana.
A punt de tancar l’any, com ha sigut la temporada? Ha sigut curta,
ja que sols he pogut disputar-la 5 mesos per una caiguda en bicicleta
que vaig patir i una fractura de maluc al juny, de la qual estic ja quasi
recuperat. A pesar del poc de temps, vaig poder aconseguir 7 trofeus,
dels quals destaquen els dos rànquings de la comunitat de duatló i la
victòria en la meua categoria al duatló d’Almansa.
Quins reptes tens per al 2017? Tinc molta il·lusió a fer l’Ultraebre
que consisteix a nadar durant 30 quilòmetres. També voldria fer el
circuit d’aigües obertes Oceanman. A més, si la recuperació va bé
també vull participar en els campionats nacionals i autonòmics de
duatlons i triatlons.
Javier Avellaneda guanya el
Challege de ciclocròs
REDACCIÓ
Després de les quinze proves de la temporada en la categoria màs-
ter 50, l’alginetí Javier Avellaneda queda en primera posició amb 649
punts.

11
ALGINET-ALMUSSAFES-CATADAU-L’ALCÚDIA
www.esportsmartin.es
En l’article anterior ens va quedar
per explicar alguns dels mèto-
des de relaxació existents, però
abans d’això m’agradaria com-
partir amb vosaltres una situació
que m’ha passat recentment re-
lacionada amb el que estem co-
mentant en tots els escrits al vol-
tant de la importància de realitzar
activitat física i donar exemple
amb la pràctica. Com us deia, em
vaig trobar amb un antic alumne
a qui vaig fer classe fa més de
deu anys i em va dir que, gràcies
a fer a classe la unitat didàctica
de pilota valenciana, va conéixer
l’esport, es va posar a practi-
car-lo i ha arribat a ser semipro-
fessional; però el millor de tot és
que ara ha creat un escola de pi-
lota valenciana i està ensenyant
a altres xiquets l’esport. Com po-
deu imaginar em va fer molt de
goig i em va reafirmar en el que
anem dient: cal fer activitat física,
variada i en algun moment troba-
rem aquella que s’adapte a les
nostres necessitats i interessos
i, en el cas dels xiquets i xique-
tes, l’ajuda i l’orientació dels pa-
res, familiars o professionals és
fonamental. Com diu el refranyer
popular: “tota pedra fa paret” o
com deia la meua àvia: “si tires
un poal de pintura a una paret,
molta caurà a terra, però sempre
n’hi haurà que es quede i taque
la paret”.
Bé, una vegada m’heu permés
aquesta xicoteta llicència, re-
tornem al tema de la relaxació.
Recordareu que vàrem comentar
la seua importància per al conei-
xement del cos i per a optimitzar
la despesa energètica i millorar la
coordinació. A la cultura occiden-
tal hi ha dos mètodes més gene-
ralitzats, l’entrenament autogen
de Schultz i la relaxació progres-
siva de Jacobson.
Comencem pel mètode de Ja-
cobson, el qual tots nosaltres en
un moment o altre haurem practi-
cat. Consisteix a notar la diferèn-
cia entre l’estat d’activació i rela-
xació de la nostra musculatura.
Té tres fases, en la primera es
tracta de contraure cada part del
nostre cos (estrènyer els punys,
flexionar els peus, obrir i tancar
els ulls...), notar la tensió que
s’exerceix i després relaxar-la.
S’ha de ser conscient de la dife-
rència existent entre el moment
d’activació i de distensió. La se-
gona fase és fer un repàs mental
de totes les parts del nostre cos
i notar que cada una està relaxa-
da. I la tercera és una relaxació
mental en la qual hem de pensar
en coses agradables mantenint
el grau de relaxació muscular.
Amb aquest mètode, Jacobson
va comprovar que es reduïen els
símptomes de l’ansietat i també
era efectiu contra l’úlcera, l’in-
somni i l’hipertensió.
L’altre és l’entrenament autogen
de Schultz. Aquest mètode con-
sisteix en una autosuggestió.
Té diferents nivells, però el més
conegut i efectiu és el primer, el
qual ara expliquem. Ens hem de
col·locar en una postura còmo-
da i intentar notar en les nostres
extremitats la sensació de pes
i calor. Això es fa de manera
progressiva, primer el pes, cen-
trant-se en cada una de les extre-
mitats i després el calor. Tot això
intentant no pensar en res que
no siguen aquestes sensacions.
Finalment, acabarem movent su-
aument les extremitats per a tor-
nar a activar la musculatura.
Diversos autors, mitjançant estu-
dis electromiogràfics han cons-
tatat que, si realment hem notat
la sensació de pes, és perquè ha
disminuït l’activitat elèctrica en
aquesta musculatura i, per tant,
n’hem disminuït la tensió.
Altres estudis també han tractat
l’efecte de la sensació de calor,
de manera que quan aconse-
guim percebre-la hem aconse-
guit un augment del fluix sanguini
de les extremitats i l’augment de
la temperatura de la pell.
Qualsevol mètode que utilitzem
és efectiu, a cada un de nosaltres
ens anirà millor un o l’altre, però
els dos ens ajudaran a conéixer
millor el nostre cos i tindre’n una
major consciència.
Feliç moviment
Hans Bosch Bivià
Llicenciat en Ciències de
l’activitat física i l’esport.
Professor ensenyament
secundari i
professor associat
a la facultat de magisteri.
Mètodes de relaxació
ESPORTS
La pell i els esports d’hivern
REDACCIÓ
Les condi-
cions cli-
màtiques
de l’hi-
vern són
diferents
de les de
l’estiu. Els
e s p o r t s
d ’ h i v e r n
que es
realitzen
en zones d’altura com l’esquí
o el muntanyisme suposen un
medi ambiental hivernal i especi-
al, degut precisament al fet que
es practica en les altures. Per
aquest motiu, les següents cir-
cumstàncies són decisives:
-Els rajos UVA es filtren menys
perquè la densitat d’absorbent
de l’atmosfera és menor a me-
sura que augmenta l’altura.
-El grau d’humitat és més baix; a
la muntanya és aproximadament
del 20 %.
-El fred fa que notem molt menys
la sensació calòrica del sol.
-Si estem en la neu, el 80 % de
la radiació s’hi reflecteix, mentre
que a la platja el reflex és del
20%.
A més, en els esports d’hivern,
estem sotmesos a continus can-
vis de temperatures. A la pell de
la cara, escot i mans, aquests
canvis continus suposen reite-
rades dilatacions i contraccions
dels capil·lars dèrmics: la pell
s’adapta a la temperatura am-
biental gelada mitjançant una
vasoconstricció intensa dels ca-
pil·lars; però passats uns minuts
i com a conseqüència de la calor
pel consum energètic que supo-
sa l’exercici físic, la pell de la cara
i de les zones que estan exposes
passa a un estat de sudoració en
el qual hi ha vasodilatació dels
capil·lars dèrmics. El nivell de
consum energètic manté els ca-
pil·lars dilatats però una vegada
acabat l’exercici físic i el consum
energètic, els capil·lars tornen a
contracció. Després entrarem en
ambient caldejat, i a causa de la
necessitat d’alliberar l’excés de
calor per la calefacció, els capil·
lars tornen a dilatar.
A l’hivern, la pell suporta canvis
de temperatura i humitat, en pas-
sar d’ambients secs i calents de
zones d’interior a ambients ge-
lats i humits en zones d’exterior.
A tot açò s’ha d’afegir els canvis
de temperatura més bruscos que
s’experimenten en els esports de
muntanya, com l’esquí. Cal tindre
especial cura en :
-Galtes, i zona preauricular, ja
que la pell de davant de les ore-
lles és molt fina. Aquestes zones
acusen molt les inclemències
de l’hivern que es manifesten
en forma de dessecació, enve-
lliment prematur i aparició de
dilatació de capil·lars que es de-
nomina “couperosis”;
-Els llavis, coll, escot i mans.
Per tot això és tan important la
protecció solar i la protecció medi
ambiental.
Recorda:
Durant la pràctica d’esports d’hi-
vern com l’esquí o muntanyis-
me, cal aplicar diverses vegades
protecció solar i protecció medi
ambiental. Sempre, ulleres de
sol adequades. Cal utilitzar roba
de protecció adequada en mans,
coll i escot. Cal aplicar protecció
especifica en llavis. I en acabar
l’exercici físic, aplicar en les zo-
nes exposes abundant crema
hidratant, nutritiva per a la repa-
ració cel·lular. Al teu centre d’es-
tètica de confiança t’informaran.
Inma Pavia
Gerent
HIDROESTETIC
Alginet tancà la temporada de patinatge amb el
Trofeu Federació
REDACCIÓ
Per primera vegada en la seua
història, Alginet va ser la seu del
Trofeu Federació que es va cele-
brar el dissabte 3 de desembre al
nou pavelló cobert del poliespor-
tiu municipal.
Un trofeu que va reunir, a partir
de les 11.30 h del matí 20 clubs
de tota la Comunitat Valencia-
na. En concret hi van assistir 11
clubs de València, 1 de Castelló
i 9 d’Alacant.
A les 11.30 h la patinadora d’Al-
ginet Claudia Bailén encetava la
modalitat de dansa quedant pri-
mera en el pòdium per la seua
brillant actuació. El trofeu conti-
nuà amb la modalitat lliure en la
qual les alginetines Paula Fuster i
Celia Aliaga també feren pòdium
en la seua categoria.
Aquest trofeu és un dels més
importants, ja que els més de 70
patinadors que van eixir a pista
són els 12 primers classificats
dels autonòmics en la categoria
aleví, infantil i cadet i els 6 classi-
ficats en l’autonòmic d’aleví i sè-
nior. Patinadors i patinadores de
gran nivell que tanquen aquesta
temporada a Alginet.
El trofeu va estar organitzat per la
Federació Valenciana de Patinatge
amb la col·laboració del Club de
Patinatge d’Alginet i la Regidoria
d’Esports. En finalitzar el trofeu, la
Federació Valenciana de Patinat-
ge, a través del seu president, Sal-
vador Català, va fer un homenatge
protocol·lari a tots els patinadors
i patinadores que han competit al
Campionat d’Espanya.

12
EL RACÓ DE L’ESCOLA
Bons desitjos des del Blasco
Ibáñez!
Al llarg del més de desembre
l’escola, poc a poc, va anar ves-
tint-se de Nadal. Les portes de
les classes es disfressaren com-
partint la seua funcionalitat amb
la diversió, nous murals engala-
naren els passadissos amb mo-
tius plens de color, de centellejos
daurats, platejats i sobretot de
bons desitjos, en els quals ha-
vien col·laborat tant els xiquets
i xiquetes, com les seues famí-
lies. Gràcies als pares i mares de
l’AMPA que organitzen un con-
curs de targetes en aquestes da-
tes, l’entrada de l’escola va pas-
sar a ser una zona d’exposició de
centenars de targetes de Nadal.
Et donava alegria entrar a l’es-
cola! L’arbre central estava ple
de gom a gom amb les targetes
fetes per les famílies, que cada
vegada són més i més treballa-
des. Veritablement precioses!
També férem noves felicitacions
digitals amb maniquins challenge
inclosos.
La música també ens ajudà a
transmetre alegria mitjançant les
nadales a la plaça, entonades
pels xiquets i xiquetes de primà-
ria i les dels més menuts d’Infantil
que convocaren una vesprada les
famílies al Teatre Modern, per fer-
los passar una vesprada de somni
amb els seus balls i cançons.
A la fi, no ens podia faltar la vi-
sita del nostre patge, que sem-
pre, amb el seu somriure carac-
terístic, recull les cartes amb les
peticions i desitjos de tots els
xiquets, des dels més menudets
que el miren amb cert respecte,
fins als dels més grans que cre-
uen mirades de complicitat. Ell
sempre promet fer la seua feina
ben feta... dur les cartes a Ses
Majestats perquè es puguen fer
tots els somnis realitat. El nostre
desig per aquest any que ja co-
mença:
“Que gaudim junts d’una vida
plena d’estima.
Bon any per a tots!” .
Emilio Luna
L’AMPA del CEIP Mestre Emilio
LIMPuna com ja fa uns quants
anys proposa a les famílies del
centre la confecció del Betlem, i
aquestes posen en marxa l’en-
giny i fan vertaderes meravelles.
Aquest any, amb objectes de
reciclatge. Ha quedat muntat a
l’entrada del centre, per al gau-
di de totes les persones que han
volgut passar a veure’l.
També ha dut a terme l’últim dia
diverses activitats per als nostres
alumnes. De matí TOTS/TOTES
les/els alumnes del centre han
passat pel gimnàs amb les/els
mestres i s’han fet fotos en un
PHOTOCOOL nadalenc. De ves-
prada han vingut a l’escola els
Reis Mags, han visitat totes les
classes, els xiquets i les xiquetes
els han cantat nadales i els Reis
els han obsequiat amb un deta-
llat i caramels. I després per a
acabar una ensaïmada amb xo-
colatina per a berenar.
La comunitat educativa del CEIP
Mestre Emilio Luna us desitja
Bon Nadal i feliç any 2017!!
SAGRADO CORAZÓN
“NADAL ETS TU”, PAPA FRAN-
CESC
Fem nostres les paraules del
papa Francesc:
“El Nadal sol ser una festa so-
rollosa: ens vindria bé un poc
de silenci, per escoltar la veu de
l’Amor.
Nadal ets tu, quan decideixes
néixer de nou cada dia i deixar
entrar Déu en la teva ànima.
El pi de Nadal ets tu, quan resis-
teixes vigorós als vents i dificul-
tats de la vida.
Els guarniments de Nadal ets tu,
quan les teves virtuts són colors
que adornen la teua vida.
La campana de Nadal ets tu,
quan reuneixes i busques unir.
Ets també llum de Nadal, quan il·
lumines amb la teua vida el camí
dels altres amb la bondat, la paci-
ència, alegria i la generositat.
Els àngels de Nadal ets tu, quan
cantes al món un missatge de
pau, de justícia i d’amor.
L’estrella de Nadal ets tu, quan
condueixes a algú a la trobada
amb el Senyor.
Ets també els reis Mags, quan
dónes el millor que tens sense
importar a qui.
La música de Nadal ets tu quan
conquereixes l’harmonia dins
teu.
El regal de Nadal ets tu, quan ets
de veritat amic i germà.
La targeta de Nadal ets tu, quan
la bondat està escrita a les teues
mans.
La felicitació de Nadal ets tu,
quan perdones i restableixes la
pau, tot i que pateixes.
El sopar de Nadal ets tu, quan
alimentes de pa i d’esperança al
pobre que està al teu costat.
Tu ets, sí, la nit de Nadal, quan
humil i conscient, reps en el si-
lenci de la nit al Salvador del món
sense sorolls ni grans celebraci-
ons;
tu ets somriure de confiança i de
tendresa, a la pau interior d’un
Nadal perenne que estableix el
Regne dins teu.
Un molt Bon Nadal per a tots els
que s’assemblen al Nadal.”
Nadal ets tuEl Guernica de Picasso
El dimecres 21, els alumnes de
4t ESO A, 4t ESO B i 4t PR hem
finalitzat i inaugurat el mural que
hem fet al departament d’arts
plàstiques, una reproducció del
Guernica de Picasso. Aquest
acte ha sigut acompanyat de la
interpretació d’una nadala pels
músics Joan, Cristina i Guillem.
IES Hort de Feliu
Coneixem la biblioteca
Els dies 20, 21 i 22 de desembre
els alumnes de 1r d’ESO hem
visitat la biblioteca del poble, per
tal de conéixer el seu funciona-
ment i la seua organització.
Allí hem fet activitats que ens han
permés saber que és una ferra-
menta pròxima i accessible per
tal de resoldre qualsevol incògni-
ta. Després de les instruccions de
la bibliotecària, Tere Escutia, ens
hem organitzat en 5 grups, amb
un distintiu de colors diferents,
cada grup ha hagut de trobar el
seu llibre i dins d’aquest, hi havia
una nota de color, que guardava
un missatge. Aquest missatge
coincidia amb alguna de les pan-
cartes penjades a la sala. Cada
grup havia d’escriure en un full si
estava d’acord o no amb el mis-
satge i perquè. Després vam fer
una posada en comú i a continu-
ació buscarem als ordinadors lli-
bres en la xarxa pública de llibres
de la Comunitat Valenciana.
Va ser una activitat que a més
a més de permetre’ns aprendre
el funcionament de les bibliote-
ques, ens va fer reflexionar sobre
el nostre comportament i actitud
a les biblioteques.

13
L’aixovar i el mobiliari d’una casa d’Alginet del segle
XVII
Punxar música amb el teu ordi-
nador
Si el mes
passat par-
làvem de l’ús
de la apli-
cació You-
sician per a
tocar algun
instrument,
aquest mes continuem en el món
de la música i la informàtica pas-
sant al camp del tractament digi-
tal de la música. Concretament,
parlant del programes i accesso-
ris que ens permeten fer de DJ a
la nostra casa, escollint els temes
que fem sonar i barrejant les can-
çons al nostre gust.
El primer que necessitem és un
programari que faça la funció de
taula de mescles. Es tracta d’un
tipus de programa que represen-
ta una taula amb els seus plats i
tota la resta de controls, rodetes
de volum, efectes sonors, etc,
que solen compondre una tau-
la de aquest tipus. Amb aquests
controls podrem carregar les
cançons que tinguem al nostre
disc dur, que normalment estaran
en format mp3, en cada un dels
seus plats virtuals, i s’ofereix a
l’usuari la capacitat d’adaptar la
reproducció de cada plat al seu
gust, fent coses com ara pujar o
baixar el volum, accelerar o re-
llentir el ritme de la reproducció
-tècnicament conegut com a vari-
ar el pitch- o bé repetir un tros de
la cançó per a adaptar la mescla
al nostre desig, el que es coneix
com a fer un loop.
També ens ofereixen una repre-
sentació visual dels sons que van
reproduint-se des de cada plat
facilitant enormement el procés
de mesclar les cançons, ja que
ens permet veure els canvis de
ritme per a obtindre una bona
sincronització dels sons dels dos
temes musicals que volem fusio-
nar. Hi ha uns quants programes
que ens serveixen per a aquest
propòsit, però sense cap dubte,
els més utilitzats són els Traktor
Dj i el Virtual Dj. Estan disponi-
bles per a totes les plataformes
de sistemes operatius: Windows,
Mac i Linux. Els dos programes
es poden trobar molt fàcilment en
Internet en diverses modalitats
de llicència, en concret el Virtual
Dj es troba disponible amb una
llicència no professional que ens
permet fer-ne ús gratuïtament
encara que té prou limitacions.
Per a treballar sense cap limita-
ció es poden comprar aquests
programes, que no tenen un preu
massa car o bé es poden trobar
també versions piratejades en
Internet.
Pareix divertit, veritat? Doncs
encara pot ser-ho molt més si
emprem una controladora de DJ
física. Es tracta d’un maquinari
que ens proporciona en una pla-
ca tots els controls que trobem al
Virtual Dj o al Traktor Dj. En re-
alitat dependrà del preu, però la
idea és que disposem de rode-
tes, palanques, interruptors i al-
tres elements per a poder fer les
mateixes operacions que fem als
programes indicats però utilitzant
els nostres dits directament. Això
fa que punxar els nostres temes
siga una experiència més inten-
sa, a més d’oferir-nos molta més
precisió. Aquests dispositius se
solen connectar al nostre ordina-
dor per USB i disposen de diver-
ses eixides d’àudio perquè con-
nectem totes les eixides d’àudio
que ens vinga bé, com ara la dels
altaveus o l’eixida dels auriculars
que usa el DJ per a sincronitzar
el ritme de les cançons i poder fer
la mescla. Com he dit avanç n´hi
ha de tots els preus i encara que
les més professionals podrien
arribar fins als 2000 o 3000 € el
més interessant és que es poden
trobar models en internet des de
50 €. Un bon exemple de contro-
ladora de gama baixa però que té
prou funcionalitat seria per exem-
ple l’Hercules Dj Instinct que dis-
posa de tots el elements bàsics
i es pot trobar a botigues online
per uns 80 €, una miqueta més
car en botigues físiques.
Per tant, si alguna vegada has
pensat que t’agradaria fer-te DJ
encara que siga a nivell domèstic
ho tens més a l’abast que mai.
David Juan
Enginyer Informàtic
Conéixer el
c o n t i n g u t
de les ca-
ses del se-
gle XVII és
una com-
plicació per
als historia-
dors, ja que
només hi ha fonts de documen-
tació. La primera, quan es feia
l’inventari d’una casa amb motiu
de la mort del seu propietari per
ser inclosos en el testament. I la
segona, amb motiu de l’embar-
gament dels béns d’una persona
pels deutes o altres motius.
En aquest cas, ens centrarem en
l’embargament que es féu l’any
1656 sobre el béns de Salvador
Almenar, que tenia la casa al
carrer Nou, amb motiu dels deu-
tes que tenia per no haver pagat
l’arrendament de la fleca (el forn)
corresponent al període comprés
entre el dia de Sant Joan de 1655
i el mateix dia de l’any 1656.
L’embargament es va fer el 26
de juliol de 1656, amb l‘aquies-
cència de Joan Cabanilles, con-
cessionari del comte de Casal i
va ser executat per Martí Loza-
no, Justícia de la Vila d’Alginet.
Presentat aquest en la casa de
Salvador Almenar, els béns que
hi va trobar eren els següents: 5
matalassos usats, un aladre, un
jou i un forcat, així com un jouet
amb les seues relles; 4 llençols
de llenç de casa usats; 2 empos-
tats de llit usats; una caixa de pi
buida i usada; 2 faldetes d’esta-
menya (filades amb pèl de cabra)
del Carme; altra caixa vella; unes
faldetes de filadís (seda de sego-
na qualitat que es treia dels ca-
polls trencats del cuc) i altres de
reixeta; 2 gerres d’oli; 2 mantells
usats; 6 cadiretes de cordes; un
cabdell de filassa filada i per fi-
lar; una tauleta; una aixada, dos
llegonets, una destral i una llego-
na; un rossí de pèl castany molt
vell; un poal de fusta; un torn de
filaner usat de 64 rodes; 6 càrre-
gues de palla; 3 cafissos de blat;
un bacinet; un calder i una calde-
ra mitjana; un cobertor blanc i un
altre de filadís de blanc i negre;
una flassada, un vestit de pebret
(tipus de teixit), capot, saragüells
i capa; un gipó de mudar negre
i uns tapins nous (sandàlies de
suro folrat de cuir amb una co-
berta de roba, emprats, especial-
ment, per les dones), nou cami-
ses de fil i tres de cànem i tres
saragüells; una caixa de pi molt
vella; 3 paelles, dos de coure i
una de ferro; 3 quadros, un bufet
i una cadira gran de cordes; dues
dotzenes de plats, escudelles i
d’olles; i finalment, 12 quadrets
xicotets.
Tots aquests béns suposaven
una quantitat total de 40 lliures,
només la meitat del deute que
Salvador Almenar devia per l’ar-
rendament de la fleca, 80 lliures,
i per això, es va procedir a se-
grestar també les seues terres i
els seus fruits fins que abonara
les 40 lliures restants. El conjunt
de terres era important, ja que
parlem de 44 fanecades de vinya
situades a la partida de l’Horta
Nova i la de Campellos, i 6 fane-
cades de garroferar a la partida
del camí de Picassent i quatre
trossos de terra morerar situats
a l’horta del poble, sense espe-
cificar la partida. Aquestes terres
foren assenyalades amb una
sèrie de creus pel notari Lucas
Fombuena, i Salvador Almenar
no hi podria accedir, si no pagava
un recàrrec de 25 lliures, a ban-
da del deute que ja havia contret
amb el senyor d’Alginet, per l’ar-
rendament de la fleca.
Però deixant apart l’embarga-
ment de les terres, ens centra-
rem en la relació del contingut de
la casa de Salvador Almenar, la
qual ens mostra la pobresa d’ai-
xovar i mobiliari que hi havia al
seu interior, i això que Almenar
no estava en el tram de la pobla-
ció més desfavorida del nostre
poble, ja que tenia casa al car-
rer Nou i un patrimoni en terres
bastant significatiu, malgrat que
aquestes foren, en la seua major
part, de secà.
Si analitzem els béns embargats,
destaca en primer lloc l’existèn-
cia de cinc matalassos, però no-
més dos estructures de llit; això
vol dir que la major part de la
família dormia al terra, en mata-
lassos que només s’estenien a la
nit. Per altra banda, també crida
l’atenció que només hi havia 4
llençols, i ja s’especificava que
eren de casa, és a dir, filats per
les dones de la família. Així com,
només hi apareix una flassada,
cosa molt estranya, ja que durant
l’hivern valencià, encara que no
és molt dur, quan fa fred neces-
sitem cobrir-nos. Alhora, només
consta l’existència de dos co-
bertors, cal suposar que per als
dos llits documentats. No obstant
això, destaca la presència de les
9 camises de fil i la indumentà-
ria d’un home del segle XVII. Era
roba d’una certa qualitat, i per
això, dèiem, que Salvador Alme-
nar tenia un nivell econòmic mit-
jà. Cal pensar quin seria l’aixovar
i el mobiliari de les cases més
pobres.
Pel que fa a l’escurada i estris de
cuinar, també eren molt limitats:
paelles, calder, caldera... així
com les dues dotzenes de plats,
escudelles i olles. D’altra banda
és estrany, que no hi apareguen
forquetes, culleres o ganivets,
quan, sense cap mena de dubte,
deurien tindre.
Respecte al mobiliari, també és
molt escàs, ja que es redueix a
l’existència de tres caixes (per
guardar la roba i l’aixovar dels
llits), dues d’aquestes molt ve-
lles; sis cadires menudes de
cordes, una tauleta, un bufet (cal
pensar que era un armari xico-
tet), així com una cadira gran de
cordes. Un element que destaca
és la presència dels quadres,
tres grans i dotze xicotets. En
aquest document no s’especifica
el motiu d’aquests quadres, però
per l’estudi d’altres casos sem-
blants, sabem que la major part
d’aquests tenien un motiu religi-
ós: Crist, sants, etc.
Finalment, volem deixar clar, que
la relació dels béns de la casa de
Salvador Almenar, podria estar
alterada per l’ocultament d’al-
guns béns, ja que sabedor que hi
anava a ser embargat, els béns
més preuats ja els hauria tret de
la casa, i per això no hi consten.
Rafael Bosch López
Cronista Oficial de la
Vila d’Alginet

14
SANT SILVESTRE EN ALGUNES IMATGES

15
En marxa les obres de restauració de la nau cremada de
COAGRI
El diumenge 24 d’abril de 2016,
Alginet va viure una vesprada-nit
que no oblidarà. Cap a les 8.30h
de la nit la nau més antiga de
Coagri, la nau 1 començava a
consumir-se devorada per les fla-
mes. Per sort, el foc no va afec-
tar les altres naus i es va poder
sufocar. Passat el temps, i des-
prés de les investigacions, els
perits i els permisos, les obres
per a recuperar part d’aquesta
estan avançant a bon ritme. El
president de Coagri, Paco Mar-
tín, explicava que “el lloc on està
la nau està ara catalogat per
l’ordenança urbana com a zona
residencial. Per aquest motiu no
podem tornar a reconstruir la nau
de 3.000 metres sinó que sols
podrem tindre una nau de 1.000
metres quadrats. La resta de me-
tres es quedarà en una zona per
a càrrega i maniobra de vehicles
sense paletitzar”.
Martín explicava que “l’assegu-
rança que teníem contractada
està fent-se càrrec de totes les
despeses amb factura, és a dir,
feina que es fa en la reconstruc-
ció de la nau, feina que presenta-
da la factura es cobra. Una bona
notícia, ja que, aquesta actuació
no costa diners ni a Coagri ni al
soci. A més, els caixons cremats
de plàstic també es compraran
nous amb els diners de l’assegu-
rança perquè el soci en dispose
quan els necessite”.
Les obres avancen a bon ritme
tot i que el procés d’ignifugar les
bigues és lent i costós. La nova
nau de 1.000 metres albergarà la
màquina de col xina i la del meló
d’Alger.
COAGRI
DEPARTAMENT
D’ASSEGURANCES
DE COAGRI:
BRESQUILLA:
-Fins al 20 de gener, els socis po-
den tramitar l’assegurança de la
bresquilla per a les gelades i la
pedra.
-Fins el 30 d’abril sols per a la
pedra.
CAQUI:
-Fins el 10 de febrer poden asse-
gurar el caqui.
A més es pot tramitar l’assegu-
rança de:
-Cotxe
-Casa
-Tractor
-Mercaderia
-Salut
-I molt més...
Més informació al 96 175 92 20

Assessorament lingüístic: Natàlia Espert
PRE-IMPRESSIÓ: L’Informador - Setmanari Setabense S.L.
IMPRESSIÓ: Sistemes Impressió de Llevant, S.A.
Depòsit Legal: V-2562-2015
La Veu d’Alginet no s’identifica, necessàriament, amb
l’opinió dels seus col·laboradors ni anunciants.
Informació i publicitat: Tel. 639 65 57 01
laveudalginet@gmail.com
www.laveudalginet.es
Gerència, cap de redacció, màrqueting i publicitat: Sònia Bosch

La Veu d'Alginet nº 16 gener de 2017

Recommended

Recommended

More Related Content

Similar to La Veu d'Alginet nº 16 gener de 2017

Similar to La Veu d'Alginet nº 16 gener de 2017 (20)

More from Sonia Bosch

More from Sonia Bosch (12)

La Veu d'Alginet nº 16 gener de 2017