La Veu d'Alginet setembre 216

Setembre 2016
ANY I - NÚMERO 12
Exemplar
gratuït
MEMÒRIA
Pàg. 14, El Poble
Nou
ACTUALITAT
Pàg. 6, Especial Fira
SOC
SALUT
Pàg. 13, Com cuidar-nos
els llavis
ESPORT
Pàg. 10, Primer Triatló a
Alginet
ALGINET EN FESTES

2
SETEMBRE 2016 PERIÒDIC LOCAL D’ALGINET
Damià Torres medalla d’or
en un mundial universitari
REDACCIÓ
Nova medalla d’or en la Inter-
national Mathematics Compe-
tition for University Students,
a Bulgària.
L’alginetí Damià acumula 13
títols internacionals: 7 ors, 1
plata, 2 bronzes, 2 mencions
d’Honor i campió de la 3a
Competició Interuniversitària
de Matemàtica Argentina a
Espanya.
Torres va tornar al seu poble
després d’aconseguir l’or a
principis d’agost al Campio-
nat internacional universitari
de matemàtiques celebrat a
Bulgària després d’obtindre
59 punts. Actualment, Damià
cursa el doble grau en Mate-
màtiques i Enginyeria Física
a la Universitat Politècnica de
Catalunya (UPC).
El campanar ja té les campa-
nes restaurades
REDACCIÓ
Amb una missa i un sopar de germanor a la plaça de la Cons-
titució es va fer l’acte per a celebrar que s’havien restaurat les
5 campanes que té el campanar d’Alginet. En el transcurs de
l’acte, els campaners de la catedral de valència van fer sonar
les campanes oferint al públic un concert al so d’aquestes.
Horari
9.30 a 14.00 h
16.00 a 20.00 h
COMENÇA
L’ESCOLA
AMB EL
MILLOR
SOMRIURE
C/ Magallanes, 25
46230-Alginet
info@alginetdental.es
Tel. 96 072 11 57
EDITORIAL
Finalitzem el mes d’agost
amb moltíssimes imatges per
a mostrar i moltes coses per a
contar. Ha sigut un mes en el
qual veïns i veïnes han eixit al
carrer, han compartit sopars,
esdeveniments i festa.
Aquest agost es recordarà per
ser l’any en què els festers
han recuperat el pregó, tam-
bé ha sigut l’any en què s’ha
fet el primer triatló d’Alginet
no competitiu. S’ha tornat a
batre èxit d’assistència al so-
par de Quintes, les danses a
Sant Roc han tingut multitud
d’alginetins que han eixit per
a gaudir-ne..., en definitiva un
mes per a recordar.
El nostre campanar torna a
lluir les seues campanes res-
taurades i ha servit a molts
alginetins per a poder apro-
par-se a aquestes i vore-les a
peu de carrer.
En aquest exemplar de La
Veu d’Alginet també hem con-
versat en l’espai de Poetes i
rapsodes amb Pepe Garcia
que ens ha contat com li va
nàixer la seua afició per la po-
esia. En la secció Travessant
fronteres, hem parlat amb
Amadeo Blasco que amb tan
sols 17 anys ja està a EUA
amb una beca per a estudiar
i competir en el tenis a nivell
professional.
Un altra de les entrevistes ha
sigut amb Pep Calatayud, mú-
sic alginetí que forma part del
grup Montalvo’s Collective.
Deixem enrere agost per en-
dinsar-nos en la tornada a
l’escola. Per setembre, a Al-
ginet tindrem la fira SOC, amb
uns 40 expositors que ens
mostraran artesania, oci, cul-
tura, comerç i empresa local.
Abans de la fira SOC tenim
una data esportiva que cal
marcar en el calendari com és
la 20a edició de la Volta a Peu
d’Alginet, un encontre que
trau al carrer grans i menuts.
A finals de setembre, La Veu
d’Alginet farà una exposició
a la sala ubicada al Teatre
Modern per a fer una retros-
pectiva del que ha sigut “Un
any en imatges amb La Veu
d’Alginet”. El dimecres 28, di-
jous 29, divendres 30 de se-
tembre i 1 d’octubre tindrà lloc
l’exposició en la qual a través
de fotografies i audiovisuals
farem un repàs dels actes i
esdeveniments més notoris
i rellevants des d’octubre de
2015 fins a octubre de 2016.
L’últim dia de l’exposició els
veïns i veïnes que s’hagen
vist a les fotografies i desit-
gen endur-se’n una de record
podran anar a per aquesta, ja
que sense el públic La Veu
d’Alginet no seria possible.
Sònia Bosch
Directora La Veu d’Alginet
Vols saber les últimes
notícies del poble?
No ho dubtes! Clica un
“m’agrada” en
el nostre facebook
L’oratge
a Alginet
Juliol 2016
Pluges: 0 l/m2
Temperatura màxima: 39,6ºC
Temperatura mínima: 18,3ºC
Dades obtingudes de l’estació
meteorològica d’Alginet NIC-
8328E que pertany a la xarxa
de l’AEMET i facilitades per
l’observador Antoni Aliaga i
Tortajada
Agost 2016
Pluges: 24,5 l/m2
Temperatura màxima: 35,3 ºC
Temperatura mínima: 18,4 ºC
Coincidint amb el 20é aniversari de la Confraria Verge La Dolo-
rosa, el proper 17 de setembre a l’escola Emilio Luna es farà la
5a Trobada de Tambors i Bombos. Un dia complet en el qual al
matí hi haurà cercavila i de vesprada exhibició de les diferents
bandes participants.
V Trobada de Tambors i
Bombos
REDACCIÓ

3
SETEMBRE 2016PERIÒDIC LOCAL D’ALGINET
Inma Pavia, presidenta d'ACEAL va entregar el diploma que
acredita que aquest any, a la 4a Ruta de la Tapa, les dues
tapes guanyadores per empat han sigut les fetes per Lluna de
Maduixa i Ca Raquel.
Els xiquets i educadors Júniors d’Alginet
gaudeixen de 15 dies de campament a Conca
REDACCIÓ
Més de 500 persones van as-
sistir al sopar de la Junta Lo-
cal Fallera
REDACCIÓ
Lluna de maduixa i Ca Raquel
guanyadors de la Tapa
REDACCIÓ
Com ja marca la tradició, la Junta local Fallera va celebrar el
dia de la Junta. Al matí menuts i grans gaudirem de jocs i aigua
a la plaça. De nit més de 500 persones van assistir al sopar per
a donar la benvinguda a l’estiu.
De l’1 al 15 d’agost els Júni-
ors d’Alginet han estat a Ar-
cas del Villar a la província
de Conca en el tradicional
campament d’estiu. Un cam-
pament en el qual els menuts
han passat moments inobli-
dables i han crescut en el seu
esperit de Júniors, afirmava
Julen Bosch, cap del centre.
La missa el dia dels pares va
estar oficiada pel rector Fran-
cisco José Furió.
La ramaderia de José Vicente Machancoses
guanya el Concurs de bous d’Alginet
REDACCIÓ
Del 12 al 20 d’agost es van
celebrar a Alginet els tradici-
onals bous. En total van ser 8
dies, ja que el 15 no se’n van
fer, de bous, aigua i diversió.
Per la plaça van passar dife-
rents ramaderies.
Al final per 202 punts José
Vicente Machancoses es va
fer amb el premi de la millor
ramaderia, seguit de germans
Cali amb 162 punts, Fernan-
do Machancoses amb 159
punts, i Hermanos Benavent
amb 141 punts. La millor vaca
va ser Barberita de La Espue-
la, el millor bou l’Escritor dels
germans Cali i el millor bou
embolat Calimero també dels
germans Calí.
Fotografies d’Ana Rubio
Es busquen muixeranguers
REDACCIÓ
Dilluns 22 d’agost de vespra-
da, es va fer una reunió de-
mostració a la plaça per tal
de donar a conéixer al poble
la nova iniciativa que es vol
portar a terme i que consis-
teix a crear una muixeranga
a Alginet. Diferents compo-
nents d’altres colles van fer
una xicoteta demostració al
mateix temps que el mestre
explicava les diferents figu-
res. Per a més informació els
interessats es poden adreçar
al correu electrònic webmas-
ter@muixeranga.info.

4
Sorteig de regals
Tallers infantils a la plaça
Ruta amb bicicleta Sopar de la carretera
Èxit de participació en el primer dia de Festes Majors a càrrec de la Caixa
Rural d’Alginet i Coagri
Un any més, la Caixa Ru-
ral d’Alginet junt amb Coagri
eren els encarregats de co-
mençar el primer sopar de la
carretera. Però abans de cau-
re la nit el dia començà amb
el repartiment per part dels
festers de la murta pels car-
rers d’Alginet. A les 10.30 h
començava el primer sorteig
de regals per als socis en edat
escolar de la Caixa Rural. Un
acte molt esperat pels menuts
ja que tots els assistents se’n
van a casa amb algun regal
baix del braç. A les 11.30 h
es feia el segon sorteig. Al
llarg del matí es van fer jocs
a la plaça i es va repartit gelat
entre els assistents. De ves-
prada era el moment de fer la
ruta pel terme amb bicicleta i
ja de nit començava el primer
sopar de festes. En acabar de
sopar es va fer la III Festa Ei-
vissenca.
REDACCIÓ
Més de 420 parelles en el Mantó de Manila de la CEA
El divendres 26 d’Agost es va celebrar el Gran Concurs de Mantó de Manila en la seua dotzena edició. Aquest any van participar 420 parelles tant locals com
de localitats veïnes. Un acte referent dins les festes Majors d’Alginet com va ser també la gran festa infantil que cada any organitza la CEA i en la qual es va fer
el sorteig de 25 bicicletes de muntanya. A hora de dinar, a la nau ubicada al polígon, els pensionistes i jubilats van gaudir d’un paella gegant. A les 16 h era el
moment de fer campionat de pòquer. A les 7 de la vesprada a l’Hort de Caramanxel es va fer una exhibició hípica. A poqueta nit era el moment de fer l’últim sopar
de la carretera d’aquestes festes 2016. Per a rematar la nit a la plaça es va fer el concurs de Mantó de Manila i al CEIP Blasco Ibáñez nit especial amb discjòquei.
REDACCIÓ
Gran festa infantil i sorteig de bicicletes Exhibició hípicaPaella gegant
XII Concurs de Mantó de Manila

5
FESTES MAJORS agost 2016
ESPAI PATROCINAT
alginet en festes
FESTES poble nou
FESTES calvari
FESTES vaporet
Amb la cavalcada es donaven per finalitzades les
festes del Santíssim Crist del Calvari
Multitudinària assistència a les danses de Sant Roc
Els festers 2016 recuperen el Pregó Èxit d’assistència al Sopar de Quintes
1.800 coques de cansalada IV Ral·li humorístic
Concurs de paelles Cavalcada de disfresses
Trasllat de Sant Josep
Els festers 2016
Les festes de la barriada del Vaporet clausuren un
agost festiu

6
ALGUNS
REDACCIÓ
ENTREVISTA
PRESIDENTA D’ACEAL : INMA PAVIA
El mes de setembre, Alginet
es prepara per a dur a ter-
me un dels encontres d’oci,
comercials i de gastronomia
més consolidats tant en el
municipi com en poblacions
properes. Es tracta de la Fira
SOC, una fira organitzada per
l’Associació Comercial i em-
presarial que aquest any va
per la seua quarta edició. Per
tal de conéixer un poc més
com serà aquest encontre,
La Veu d’Alginet ha conversat
amb la presidenta d’ACEAL,
Inma Pavia.
Inma, el 16, 17 i 18 de se-
tembre torna als carrers
d’Alginet la Fira SOC, una
fira que aquest any es
transforma de manera no-
table. Quines novetats es
trobarà el públic?
La primera novetat respecte
a edicions anteriors és l’in-
crement notable d’expositors
que hi haurà, si l’any passat
la fira la formaven uns 13 o 14
expositors, aquest any seran
al voltant de 40. Aquest incre-
ment es deu al fet que des de
l’organització es va decidir
obrir la fira a empreses i ar-
tesania. En 4 anys s’ha evolu-
cionat i la primera fira que va
nàixer com una oferta outlet
ara amplia i es converteix en
una fira comercial, empresa-
rial, artesanal, gastronòmica
i d’oci.
Una altra novetat important
és la passarel·la de moda que
es farà el primer dia. Tenim
la gran sort de comptar amb
un presentador de luxe com
és Josep Lozano que condui-
rà l’acte. Des d’ACEAL s’ha
volgut, a més, fer d’aquesta
passarel·la un acte solidari i
per això es cobrarà un preu
simbòlic d’entrada que anirà
destinat íntegrament a l’asso-
ciació de lluita contra el càn-
cer d’Alginet.
On es farà la fira?
SOC es durà a terme al ma-
teix lloc que en aquestes
quatre edicions, és a dir, en
la zona entre el pàrquing de
l’Hort de Feliu i l’IES, clar està
que el volum d’expositors farà
que s’amplien carrers perquè
tots tinguen el seu espai.
A part dels estands aquest
any, continuareu oferint
una àmplia agenda d’activi-
tats d’oci?
Clar que sí. La persona que vi-
sita SOC gaudirà de diferents
activitats programades en di-
ferents horaris i espais de la
fira perquè no es concentre
tot en l’entaulat principal sinó
que al llarg del recorregut hi
haja animacions i activitats.
Tindrem música, màgia, ani-
macions infantils, gimcana,
mims, etc. Hi haurà, al llarg
dels tres dies, activitats per a
públic infantil i públic adult.
Tres dies de plena activitat
que costen molt d’engranar,
com s’organitza un acte
d’aquesta magnitud?
Amb molt d’esforç i sacrifici,
has de tindre en compte que
la comissió organitzadora de
SOC som tot gent amb em-
preses i comerços que hem
de destinar temps nostre per
a dur a terme la fira. Comp-
tem amb la col·laboració de
l’Ajuntament, la regidoria de
Comerç i la de Cultura, així
com amb totes les associaci-
ons que, de manera desinte-
ressada ens complementen i
ajuden. També comptem amb
l’ajuda dels patrocinadors
com la Cooperativa Elèctrica i
la Caixa Rural d’Alginet.
En definitiva SOC és la suma
de l’esforç de comerços i
empreses que aquests dies
trauen els seus productes al
carrer, de les associacions,
administracions públiques,
patrocinadors i gent anònima
que fa que al llarg d’un cap de
setmana Alginet siga referent
comercial i empresarial de la
Ribera i extraradi de València
i ens visiten veïns de totes les
localitats.
ESPECIAL
AVANÇ
PROGRAMACIÓ
16, 17 I 18 DE SETEMBRE
EXPOSITORS
QUE
ESTARAN
A
16,17i18
SETEMBRE
a
a
a
a
DIVENDRES 16
20 h Inauguració a ritme de batukada.
21 h Passarel·la de Moda Solidària. Donatiu d’1€
per a l’Associació de Lluita contra el Càncer.
Presentador, Josep Lozano. Participen en la
passarel·la: Daluna, Noadar, Pomelo, Base
Esports Martín, Tellar, Yoalina, Cireretes, Azahar,
Ximo Roca i Conxa.
22 h After amb el DJ
DIssabte 17
11 h Obrim portes
Al llarg de tot el dia animacions infantils, mims,
mags... i moltes sorpreses més. Tindrem el mim
Carles Castillo i els mags Luis La Font, Alex André i
Mago Ati.
23 h Concert del grup d’Alzira Leukoners Celta.
DIUMENGE 18
11 h Obrim portes
Al llarg de tot el dia animacions infantils, mims,
mags... i moltes sorpreses més. Tindrem el mim
Carles Castillo i els mags Luis La Font, Alex André i
Mago Ati.
13.30 h Coneixerem l’establiment guanyador de
la millor tapa per votació popular. Quina serà?
PROGRAMACIÓ DE LA FIRA EXACTA AL
FACEBOOK D’ACEAL
GASTRONOMIA
SERVEIS
CULTURA
MODA
ARTESANIA
MOTOR
OCI
ESPORT

7
Eloina Senabre Pelayo
Gerent
C/ València, 25
96 175 11 53

8
La CEA repartirà al voltant
de 100.000 € amb els bons de
descompte per a jubilats
CEA
La Cooperativa Elèctrica d’Al-
ginet assumirà l’increment de
la refactura imposada pel go-
vern als usuaris.
Després de 2 anys de la de-
manda interposada per Unión
Fenosa al govern pel PVPC,
preu voluntari del xicotet con-
sumidor, en què Unión Feno-
sa afirmava que era massa
barat, el Tribunal Suprem ha
dictat sentencia i obliga el go-
vern que autoritze, mitjançant
ordre ministerial, a poder re-
facturar a 13 milions d’usua-
ris, és a dir, el 60 % dels con-
sumidors d’Espanya. Aquesta
refacturació consisteix a co-
brar a l’usuari una quantitat
de diners que no se li havia
aplicat. Aquesta nova recap-
tació per part de les elèctri-
ques suposarà ingressar uns
57 milions d’euros. Des de
la Cooperativa elèctrica d’Al-
ginet s’ha valorat que supo-
saria ingressar entre 30.000 i
50.000 euros a la cooperativa
abonats pels socis. “Davant
de l’estudi financer de la CEA
hem decidit assumir aquesta
refacturació i la factura dels
socis no es veurà afectada”,
explicava Salvador Escutia,
president de la CEA.
La CEA no incrementarà la factura als socis
CEA
LA CEA INFORMA ELS SOCIS QUE JA ESTÀ
DISPONIBLE A LES NOSTRES OFICINES
EL BO DE
MATERIAL ESCOLAR
La Cooperativa Elèctrica d’Alginet repartirà en breu el bo de ju-
bilat. Al voltant de 1.000 veïns i veïnes d’Alginet es veuran be-
neficiades per aquesta mesura. Per tal de poder beneficiar-se
d’aquest bo els socis de la CEA pensionistes han de portar de
nou a les oficines de la Cooperativa Elèctrica la fe de vida.
Cada soci pensionista de la Cooperativa rep una bonificació de
100 € que es descompta de la seua factura de la llum. “L’objec-
tiu d’aquesta acció es beneficiar un sector de població que per
la seua situació té menys poder adquisitiu i que ha sigut i és
part important de la cooperativa”, explicava Salvador Escutia,
president de la CEA.
La Cooperativa Elèctrica d’Al-
ginet està portant a terme a la
seu de la CEA ubicada al car-
rer Poeta Juan Alegre, unes
obres a la planta baixa. L’ob-
jectiu d’aquestes és oferir un
servei d’atenció més còmode
i millor per als socis. Amb les
obres d’ampliació de la planta
baixa, els usuaris no hauran
de pujar les escales per a fer
les gestions o preguntes que
necessiten saber.
Quan l’obra estiga finalitzada
els socis faran totes les seues
gestions a peu pla.
Un altre dels motius pels quals
s’estan fent les obres és l’in-
crement de personal en plan-
tilla de la CEA, el que fa que
no es disposara d’un lloc físic
adequat per a desenvolupar
les tasques a realitzar. Amb
les obres finalitzades es dis-
posarà d’unes millors infraes-
tructures per a donar un servei
més còmode per al soci.
Fins que finalitzen les obres,
els treballadors i treballadores
de la Cooperativa elèctrica
d’Alginet continuaran atenent
els socis al carrer V. Bosch
Valero, a 200 metres de la
seu.
Obres a la seu de la CEA per a millorar l’aten-
ció al soci
CEA
El 16, 17 i 18 de
setembre visita
l’estand de la CEA
Patrocinador oficial
La CEA col·labora amb el mig
any faller regalant una bicicle-
ta per a sortejar
CEA

9
Vols rebre per WhatsApp
les últimes notícies
d’Ago Telecom?
Vols ser el primer a saber les
nostres ofertes i novetats?
Guarda’t el
609 472 974*
a la teua llista de contactes
*Aquest número és SOLAMENT per a rebre missatges. Si
vols contactar amb nosaltres telefona al 960 264 900
Chelo Mañez guanyadora del selfie de la Ruta
de la Tapa d’AGO Telecom
AGO
El selfie que es van fer al Bar
Patrícia Chelo Mañez i el seu
grup d’amics ha sigut la foto-
grafia més votada al facebook
d’Ago Telecom. Els més de 70
m’agrada que va rebre ha fet
que guanyaren un sopar per a
6 persones al bar on es van fer
la foto, és a dir, al Bar Patrícia.
Aquesta campanya ha estat
dins de la Ruta de la tapa que
organitza l’Associació Comer-
cial i empresarial i en la qual,
aquest any, Ago Telecom ha
participat per primera vegada.
Enhorabona als guanyadors i
gràcies a tots per participar!!
AGOCONSELL
Ja has vist l’Agoconsell de
juliol en el qual t’expliquem
com activar i desactivar el
roaming del mòbil? Pots
trobar-lo en la pàgina de
Facebook d’Ago Telecom i
en el YouTube.
Recorda que els Agocon-
sells són videopublicacions
en les quals t’expliquem
com fer totes aquelles “co-
ses tecnològiques” que en
la vida diària no tenim clar
com fer.
Nous agoconsells a partir
de setembre.
Esteu atents!
El 16, 17 i 18 de
setembre visita
l’estand
d’AGO Telecom

10
Javi Ramos del club triatló
d’Alginet va fer a finals de juli-
ol la Gran Trail Aneto Posets,
una cursa que discorre per tot
tipus de terreny, que envolten
els dos cims de major altura
dels Pirineus: l’Aneto (3.404
m) i el Posets (3.375 m).
Ramos va aconseguir finalit-
zar la cursa de 109 quilòme-
tres en unes 32 hores. Altres
atletes d’Alginet van fer la
carrera de 42 i 9 quilòmetres.
109 quilòmetres en menys de
32 hores
REDACCIÓ El bàsquet té molts beneficis
físics i emocionals :
Indicat per a xiquets a partir
de 4-5 anys
Beneficis físics :
-Una millor coordinació
-Una major concentració i una
espectacular rapidesa de re-
flexos.
-També desenvolupa l’agilitat
i les habilitats locomotrius.
-Com tots els esports infantils
el bàsquet cuida i protegeix
el sistema cardiovascular i
millora la resistència muscu-
lar.
Beneficis emocionals :
-Fomenta la sociabilitat, espe-
cial per a xiquets vergonyo-
sos.
-La dinàmica del joc ensenya
els xiquets a actuar amb ra-
pidesa, a prendre decisions.
-Cooperació i companyia.
-Allunya els xiquets del se-
dentarisme, els proporciona
seguretat en si mateixos i
també promou una bona au-
toestima.
Per als pares:
Tenen la gran oportunitat
d’ampliar i perllongar la rela-
ció amb els seus fills.
Amb tots aquests avantatges,
és possible que el bàsquet
siga un dels esports ideals
per als xiquets.
L’1 de setembre (dijous) a
partir de les 17.30 hores al
Pavelló Municipal d’esports
el Club Bàsquet Alginet i la
seua Escola Municipal co-
mencen les seues activitats
amb els seus equips de 4 a 17
anys tant en formació com en
competitivitat en totes les ca-
tegories i s’obri el termini per
a les inscripcions dirigit a tota
la població.
Informació :
cbalginet@gmail.com
www.cbalginet.org
Coordinador
Eutimio Lerin
Mòbil: 651.03.67.50
El bàsquet
La UD Alginet es prepara per a un digne
debut en Lliga Nacional
SERGI JUAN
TELÈFON
666773600
C/ DR. JOSÉ ESPERT
GREUS, 26
(CARRER D’URGÈNCIES)
Comencem nova temporada
a partir del 5 de setembre
aniversaris,
comunions, batejos...
allò que ens proposes
Lluna de maduixa ha sigut
guanyadora del
primer premi a la
ruta de la tapa 2016
vols tornar a provar-la?
el 9, 23 i 30 de setembre t’esperem
tapa+beguda: 2,50€
desdejuna i esmorza
amb nosaltres els 7dies
de la setmana
de vesprada vine a gaudir de la
zona de jocs gratuïta
el 16, 17 i 18 t’esperem
amb les nostre tapes a la
FIRA SOC
Per a finalitzar el mes, el dissabte 24, per als menuts de la casa
festa temàtica
més informació al facebook
El conjunt de la Ribera Alta
participarà per primera vega-
da en la seua història en Lliga
Nacional. Aquesta gesta es
deu a l’ascens aconseguit la
temporada passada després
de fer una espectacular cam-
panya que va rematar amb
una promoció en la qual va
superar al Paterna C.F. i al
C.F.B. Ciutat de València.
La UD Alginet, que va co-
mençar la pretemporada el
passat 25 de juliol, s’ha mar-
cat l’objectiu de la salvació
per a poder afermar-se en la
categoria i així permetre’s el
luxe d’ascendir més jugadors,
si cap, al primer equip, que
milita en el Grup II de Regi-
onal Preferent, seguint així
els passos de jugadors com
Ferran López, David Marí o
Pedrito entre altres, que l’any
passat estaven en el Juvenil i
aquesta temporada formaran
part de la primera plantilla.
El grup estarà format fona-
mentalment per gent de la
casa, ja que segueixen 10
jugadors dels quals van acon-
seguir l’ascens, i se sumen
diversos jugadors de primer
any, a més d’algunes incorpo-
racions importants realitzades
amb la intenció de reforçar
l’equip.
El cos tècnic sí que serà no-
vetat, ja que s’ha renovat per
complet. Mauri Ferrer, que la
campanya anterior va estar
de segon entrenador del pri-
mer equip, passarà a ser el
màxim encarregat del conjunt
alginetí, i comptarà amb Car-
los Ortiz, que deixa l’escola
del València CF per a exercir
la doble funció de segon en-
trenador i preparador físic. Al
costat d’ells els ajudants Qui-
que Bonet i David Sanchís i
l’entrenador de porters Vlad
Cioara.
CARLES BIVIÀ
Més de 50 participants al Campionat de pe-
tanca
REDACCIÓ
El dissabte 27 d’agost, dins
les festes majors, es va cele-
brar el campionat de Petanca
a les instal·lacions de l’Hort
de Feliu que, com és habitu-
al va estar organitzat pel Club
de Petanca alginetí. En total
hi van participar parelles arri-
bades de diferents punts de la
província.
ESPORTS

11
ALGINET-ALMUSSAFES
CATADAU-L’ALCÚDIA
www.esportsmartin.es
Si tens un
club esportiu
i vols destacar
alguna notícia,
envia-la a
laveudalginet@gmail.com
Tornada a
l’escola
S’han co-
mentat la
gran quan-
titat de
beneficis
que té el
treball fí-
sic al medi
a q u à t i c .
Fer activitats físiques dins de
l’aigua té molts avantatges i
molt efectes positius sobre el
nostre cos, però amb aquest
escrit també volem assenya-
lar que no tot és correcte i
que hem de saber què volem
aconseguir i quines són les
nostres possibilitats i limitaci-
ons per a ser conscients de
quines activitats hem de dur a
terme i quines no.
Sempre hem sentit que quan
algú té problemes d’esque-
na o ha de fer algun tipus de
rehabilitació se li recomana
fer natació. Però aquesta re-
comanació no és gens es-
pecífica, ja que dins de les
activitats aquàtiques hi ha
molta varietat, per tant, per
a aquells dolors d’esquena o
per a la rehabilitació, què s’ha
de fer? Crol? Esquena? Bra-
ça? Papallona? Aquaròbic?
Natació sincronitzada? Aqua-
gym?...
Com podeu suposar no tot és
vàlid, per tant hem de tindre
clar allò que volem aconse-
guir i les nostres caracterís-
tiques o les de la possible
molèstia que patim ja que,
per exemple, per a problemes
d’esquena és bo practicar
l’estil de natació d’esquena,
però, al contrari, els estils de
braça o papallona són contra-
produents ja que accentuen
la curvatura lumbar i cervical
i per tant estan produint efec-
tes negatius en aquesta pato-
logia d’esquena. Així també
el crol és saludable, sempre i
quant el practiquem correcta-
ment, és a dir, si fem un bon
“rolido” (rotació del cos acom-
panyant els braços) i fem
correctament la respiració gi-
rant el cap al lateral i no cap
avant i, a més a més, fent-la
de manera bilateral, ja que si
la tècnica no és adequada es
poden generar patologies ten-
dinoses en el muscle a nivell
del manegot dels rotadors, o
molèsties en les cervicals pel
moviment del cap.
Amb aquestes reflexions vull
transmetre que fer esport és
important per a la nostra sa-
lut i que el medi aquàtic ens
dóna unes condicions molt in-
teressants per a la realització
d’activitats físiques, però que
aquestes sempre les hem de
dur a terme partint del conei-
xement. Saber què fem i com
ho fem és fonamental per a
aconseguir aquest objectiu de
millora de la salut.
Feliç moviment
Hans Bosch Bivià
Llicenciat en Ciències de
l’activitat física i l’esport.
Professor ensenyament
secundari i
professor associat
a la facultat de magisteri.
La natació és bona per a tot?
El dissabte 10 de setembre,
el Club d’atletisme d’Alginet
organitza la tradicional Volta
a Peu d’Alginet. Una cursa
de 8 quilòmetres puntuable
en el VI Circuit Ribera de Xú-
quer. Aquest any la cursa està
d’aniversari ja que celebra els
seus 20 anys d’existència.
Les inscripcions per a parti-
cipar es poden fer en la web
correntpelxuquer.org o en la
de cronorunner.com.
20é aniversari de la Volta a Peu
REDACCIÓ
Primer TRIDAY a Alginet
Vols
aprendre
a patinar?
Vine a les nostres classes
gratuïtes a provar si t’agrada
Del 15 al 30 de setembre al
poliesportiu
dimecres DE 17.30 A 18.30
DIVENDRES DE 18 A 19 H
Més informació En el
678 53 68 97 Mari Luz
REDACCIÓ
Des del club de Triatló d’Al-
ginet s’ha dut a terme per
primera vegada a la localitat
un Triday, és a dir, una prova
que ha combinat la carrera, la
natació i la bicicleta. El primer
Triday, en el qual van partici-
par més de 70 atletes de dife-
rents edats, es va fer el dijous
25 d’agost, dins de les festes
majors amb l’objectiu de “do-
nar a conéixer aquest esport
entre tots els joves de la nos-
tra localitat, a més de poder
testejar les possibilitats de
crear una escola de triatló en
un futur no molt llunyà”, expli-
cava Santi Alemany, membre
del Club de Triatló.
INFORMA
1. Base Esports Martín NO
ha passat cap proposta
econòmica a l’Escola Mu-
nicipal de Futbol Base d’Al-
ginet per als equipaments
dels alumnes.
2. L’empresa local Esports
Martín fa 26 anys que
ofereix els equipaments
a aquesta escola a preus
molt competitius i amb una
atenció personalitzada a
cada client.
3. Els equipaments que
oferta Base Esports Martín
són d’alta qualitat i estan
compostos de
2 equipacions+
dessuadora +
gravació del número
Tot per 49,90 €
4. Base Esports Martín vol
informar que continuarà po-
sant a la disposició dels pa-
res que així ho decidisquen
els equipaments oficials
de l’escola amb l’escut i
el número.
5. Els equipaments podran
ser abonats tant en efec-
tiu com en targeta.
Davant dels rumors i les pre-
guntes fetes per alguns pares
i mares d’alumnes de l’Esco-
la Municipal de Futbol Base
d’Alginet, Esports Martín,
ESPORTS

12
POETES I RAPSODES
José García Domingo
El caràcter abusiu dels interessos de
demora en els préstecs als consumidors
El Tribunal Suprem crea
jurisprudència: són nuls els
interessos de demora que
superen en dos punts els
interessos ordinaris pactats
en els contractes de préstec
amb els consumidors.
El Tribunal Suprem ha dictat una
important sentència que crea
doctrina jurisprudencial, per
la qual s’estableix el caràcter
abusiu de les clàusules dels
préstecs concertats amb
consumidors, per les quals
s’estableix un interés de demora
excessiu, i per tant aquestes
clàusules són nul·les, i amb
aquestes no aplicables.
Es basa l’Alt Tribunal, en el fet
que aquestes clàusules, en
estar inserides amb caràcter
general en les condicions dels
contractes de préstec; i que per
tant el consumidor no té opció de
negociar-les individualment amb
l’entitat financera, de manera
que o les accepta o no obté el
préstec; són abusives en establir
un indemnització excessiva
a favor de l’entitat financera
que provoca un desequilibri
important entre les parts. (Art.
3.1 de la Directiva 1993/13/CEE
i Art. 82. 1 de la Llei General per
a la defensa dels Consumidors i
Usuaris)
És important ressenyar que no
és obstacle perquè es declare
la nul·litat de la clàusula,
per abusiva, a pesar que
el consumidor haja prestat
vàlidament el seu consentiment
al contracte; i això encara que
les clàusules siguen clares,
comprensibles i transparents, ja
que el que es protegeix són els
legítims interessos econòmics i
socials dels consumidors.
Per això el Tribunal Suprem
considera que aquestes
clàusules són nul·les. En el
cas en concret que analitza
la sentència: per l’entitat
financera s’estableix un interés
de demora del 21,80%, quan
l’interés ordinari del préstec
era de l’11,80%, considerant
que existeix una desproporció
no justificada entre l’interés
que es pacta com a ordinari
i l’interés de demora. Però al
mateix temps aquest tribunal
es pregunta: on està el límit a
partir de com l’interés de demora
que s’estableix és abusiu i
per tant nul? Per això, amb
la finalitat de crear seguretat
jurídica en tots els casos que
pels jutges es puguen analitzar
aquests supòsits, s’estableix un
límit objectiu, creant doctrina
jurisprudencial, mitjançant
el qual: en els contractes
de préstec, no hipotecaris,
concertats amb consumidors,
és abusiva la clàusula no
negociada, que fixe un interés
de demora que supose un
increment de més de dos punts
percentuals respecte de l’interés
remuneratori pactat.
L’exposat vol dir que si es
pacta un contracte de préstec,
sempre que es faça en qualitat
de consumidor, és a dir, no com
a empresari o professional,
l’interés de demora no podrà
superar en dos punts l’interés
normal que s’haja pactat en
aquest préstec. A manera
d’exemple, si el préstec és al 9%
d’interés, en cas d’impagament,
l’interés de demora no podrà ser
superior al 11%.
Jose Enrique Lozano Lerma
Advocat
Fa 82 anys, el dia de reis, va
nàixer al carrer Colon, a la
casa dels iaios, José García
Domingo. Amb pocs anys
se’n va anar a viure a La
Moncarra i al Poble Nou per
a tindre ara la casa al carrer
Sant Antoni. José explicava
a La Veu d’Alginet que els
dos anys en els quals va
viure a la Moncarra li porten
molts records que transmet
a les seues poesies però
que de menut li va significar
perdre anys d’escola. En
traslladar-se al Poble Nou
va tornar a les aules. Inquiet
per conéixer les lletres i tot
alló que li feien sentir es
passava mitja classe amb la
mà alçada per a preguntar tot
allò que s’havia perdut.
Amb 26 anys, i després
d’aprovar les oposicions per
a treballar a la Caixa Rural
d’Alginet, comença a dedicar
més temps a escriure poesia.
El 2014 es va animar i va
publicar un llibre en el qual
recull part de la seua obra
literària en què hi ha poesies
en castellà i valencià. Ara
col·labora des de fa 6 anys al
programa de Ràdio Alginet,
Poetes i Rapsodes. La Veu
d’Alginet ha conversat amb
l’escriptor a sa casa per tal
de conéixer un poquet més la
vida literària de José.
Pepe, d’on et bé l’afició
d’escriure?
Des de menut sempre m’ha
agradat la poesia i llegia tot el
que queia a les meues mans:
poesia, relats, novel·les, de
tot. En posar-me a treballar a
la Caixa Rural d’Alginet vaig
començar a escriure més
seriosament.
Quin tipus de poesia
crees?
La meua poesia ha de
transmetre, si la paraula
escrita no és capaç
d’emocionar el lector per a mi
no té valor i acaba trencada
en la paperera. Les meues
poesies busquen crear
sentiments en la persona
que els llig. Escric de tot:
temes amorosos, socials,
actuals... de tot allò que pot
desencadenar una reacció
en el lector.
Quantes poesies pot ser
que tingues?
Al voltant d’unes 400, per
això i perquè amics i família
em van animar, vaig publicar
el llibre en què mostre una
xicoteta part de l’obra literària
creada fins al moment.
Quins projectes tens ara al
cap?
El pròxim projecte és editar
un llibre amb els contes
que tinc tant per a majors
com per a xiquets. En total
en tinc escrits un 15 o 20 i
m’agradaria fer un llibre amb
uns quants d’aquests.
REDACCIÓ
La nit... es fa tan llarga la nit,
el malalt gemega i té tos...
Passen les hores sofrint,
lesonze,lesdotze,launa,lesdues...
Maula un gat amb veu de xiquet,
sesentuntroenllàenMatamons,
xiula el vent que passa corrent
comànimaenpenavagantpelmón.
La nit... es fa tan llarga la nit,
cauen gotes de pluja plorant,
se sent sorollar un xiquet de pit
la mare li canta i el fa callar.
Dang,dang,dang,dang,lesquatre,
Un gos sense casa lladra rabiós,
Enllà en el lluny li respon un altre
Mentre el vidre de fora
es torna bossós.
-Pare... vine... crida el malalt,
pare vine, dóna’m la mà.
Li agafe la ma plorant.
-No plores pare, jo ja me’n vaig.
La mare m’està esperant
no la veus? Sí. És ací,
ella et mira pare. Anem,
ara ja puc morir.
Pare, adéu, pare, un bes...
enrecordat molt de mi...
Li bese son front gelat.
M’ofegue. Adéu fill!
Son cos cau poc a poc,
el cap junt al meu pit,
la boca llança un sospir
els ulls miren l’infinit.
Lesllumsalcarrertremolendefred
ja no se sent res... xits... sssss.
El silenci fa callar el silenci.
La nit... és tan amarga la nit.
Alginet, novembre de 1977
LA NIT
La teua publicitat en La Veu d’Alginet
639 65 57 01

13
Trastorns de l’espectre alcohòlic fetal (TEAF) Com cuidar-nos els llavis?
Els llavis
són una
de les
parts més
s e n s i b l e
del nostre
cos, no
tenen cèl
lules pro-
tectores,
glàndules
sudorípares, greix, melanina
ni queratina. Són molt vulne-
rables als efectes solars, per-
den humitat i es ressequen
amb facilitat, d’ací que de tant
en tant ens banyem els llavis
amb la saliva.
Són molt propensos a sofrir
infeccions. Els llavis són molt
importants, el donem un ús di-
ari sense adonar-nos-en, i no
tenim consciència de la ne-
cessitat i de la cura que haurí-
em de dedicar-los.
Com que són uns dels teixits
més sensibles del nostre cos,
els receptors tàctils i la conne-
xió amb l’escorça somatosen-
sorial són molt més copiosos
que en altres zones. Preci-
sament per aquestes capes
musculars tan simples i tan
desenvolupades poden besar,
parlar i xiular amb tanta pre-
cisió. La pell d’aquests està
perfectament adaptada per a
rebre certs estímuls i protegir
l’organisme. En ser més fina,
rica en irrigació sanguínia i
terminacions nervioses, per-
cep millor la temperatura, el
gust i la textura dels aliments.
La seua coloració es deu a la
irrigació sanguínia, per això
tenen tanta facilitat per al sag-
nat en una lesió. Per tot això
els llavis es converteixen en
una de les parts més impor-
tants en la vida de cadascun,
tant en l’àmbit d’estètica faci-
al, com personal i social.
Els llavis designen la part
externa de la boca. La boca
ens donara una imatge més
o menys juvenil, al mateix
temps també reflecteixen el
nostre estat de salut.
Una de les principals causes
que afecten la salut i la be-
llesa dels llavis són les radi-
acions ultraviolades, també
a mesura que va passant el
temps, amb la pèrdua de col·
lagen, amb l’ús i mal ús (gesti-
cular, fumar...etc.) ens aparei-
xen unes fines arruguetes al
voltant de tota la boca.
Haurem de protegir la pell
dels llavis amb productes
lubricants i protectors solars,
que a més mantinguen la pell
humida i nodrida, evitant així
la sequedat que és el principi
de tota arruga.
Els llavis, igual que la resta
de la cara també pateix l’efec-
te de la gravetat. Amb el pas
dels anys, les celles baixen i
ens donen un aspecte de can-
sament, tristor i vellesa. En
els llavis s’allarga la distància
que hi ha entre la vora roja i
el nas.
És veritat que hui dia tenim
al nostre abast tècniques no
invasives per a pal·liar visu-
alment el pas inevitable del
temps, com és la tècnica de
micropigmentació o maquillat-
ge semipermanent. Però hem
de ser conscients que a pesar
de poder comptar amb totes
aquestes tècniques no inva-
sives o quirúrgiques (últim re-
curs) hem de:
- Protegir
- Hidratar
- Nodrir
- Evitar els gestos repetitius
(fumar...)
També les dones hem de ser
conscients que, en fer ús diari
de barra de llavis és impor-
tant saber quin producte ens
posem, ja que qualsevol pro-
ducte per a embellir o protegir
poden dur productes nocius.
A mi personalment no m’agra-
den les barres “fixes”, ja que
per a poder fixar el color con-
tenen substàncies que deshi-
draten. Per a qualsevol dubte,
acudeix al teu centre d’estèti-
ca de confiança on la tècnica
especialitzada t’indicara la mi-
llor opció per a tu.
Recorda:
La salut de la pell dels teus
llavis serà la que determinara
la bellesa d’aquests. Uns lla-
vis hidratats i nodrits lluiran i
ressaltaran qualsevol barra
que et poses.
INMA PAVIA
GERENT
Cada any, el 9 de setembre,
es convoca el Dia Internacio-
nal de la Síndrome Alcohòlica
Fetal, per a recordar que la
dona ha d’abstindre’s com-
pletament de beure alcohol
durant la gestació.
Consumir alcohol en l’emba-
ràs danya irreversiblement el
bebé. Una dona embarassa-
da que consumisca qualsevol
quantitat d’alcohol està en risc
de tindre un xiquet o una xi-
queta amb TRASTORNS DE
L’ESPECTRE ALCOHÒLIC
FETAL (TEAF). En els casos
més greus, el consum d’al-
cohol durant l’embaràs pot
arribar a causar avortaments
espontanis, naixements de
bebés morts i greus malfor-
macions cardíaques o cere-
brals. Els estudis demostren
que el consum d’alcohol en
dones es dóna en tots els ni-
vells socioeconòmics i que no
hi ha quantitat d’alcohol du-
rant l’embaràs que es consi-
dere segura.
Quantes persones hi ha afec-
tades pel TEAF a Europa? El
consum d’alcohol durant l’em-
baràs és la principal causa
coneguda de defectes con-
gènits i trastorns del desen-
volupament a Europa. La in-
cidència en cada país varia,
a Espanya es calcula que els
Trastorns de l’Espectre Alco-
hòlic Fetal, que cursa amb
símptomes de dèficit d’aten-
ció, de l’aprenentatge i altera-
cions del comportament, que
sol estar associat a fracàs es-
colar i inici precoç del consum
excessiu d’alcohol, poden
afectar un 2 % de la població
infantil.
Per què el TEAF és tan poc
conegut per la societat? S’han
requerit moltes investigacions
per a concloure que el con-
sum d’alcohol durant l’emba-
ràs produeix danys en el fetus
i alguns d’aquests són irrepa-
rables. En les últimes dèca-
des s’ha produït un avanç molt
gran en el coneixement i un
gran esforç a disseminar infor-
mació basada en l’evidència.
Els estudis han establit, que el
consum d’alcohol durant qual-
sevol etapa de l’embaràs té
risc de produir conseqüències
físiques i mentals que poden
aparéixer en qualsevol etapa
de la vida de l’individu; que no
hi ha una quantitat d’alcohol
durant l’embaràs que s’haja
comprovat segura i per això
la recomanació és consum
zero d’alcohol durant l’em-
baràs; i que la identificació i
maneig precoç dels trastorns
relacionats amb l’exposició
a l’alcohol durant l’embaràs
prevenen conseqüències
més severes. La identificació
i prevenció d’aquests tras-
torns són responsabilitat de
la societat, dels sistemes de
salut, educatius, i judicials.
Els professionals de la salut
juguen un paper crucial en la
identificació de dones en risc
de consum d’alcohol durant
l’embaràs.
Tenen les persones amb
TEAF les mateixes possi-
bilitats que la resta de per-
sones? El funcionament de
les persones afectades per
TEAF depén de la severitat
dels canvis anatòmics i fisio-
lògics causats per l’exposició
a l’alcohol, el moment en què
els trastorns són identificats, i
les intervencions implementa-
des. La severitat dels efectes
depén de la quantitat d’alcohol
consumit, el període de l’em-
baràs quan ocorre el consum
i la interacció dels efectes de
l’alcohol amb múltiples factors
que poden influir el desenvo-
lupament prenatal i postnatal.
El diagnòstic d’aquest trastorn
permet a l’individu accés als
serveis necessaris. Aquest
diagnòstic pot disminuir les
frustracions de pares, profes-
sors, professionals de la salut
i els individus afectats en aju-
dar la gent a entendre que el
comportament negatiu és re-
sultant de la discapacitat i no
és intencional. Un augment
en el diagnòstic pot crear més
consciència en la comunitat
sobre la realitat del problema
i la necessitat de previndre’l i
afrontar-lo.
Quines limitacions físiques i
mentals presenten les perso-
nes amb exposició prenatal
a l’alcohol? L’exposició pre-
natal a l’alcohol pot produir
una àmplia varietat de limita-
cions físiques i mentals: crei-
xement deficient, disminució
del to muscular i mala coor-
dinació, retard en el desen-
volupament i problemes del
llenguatge, del moviment,
anomalies cardíaques, però
també malformacions renals,
oculars, esquelètiques i trets
facials anormals. Altres ano-
malies són la microcefàlia,
retard mental, trastorn d’hipe-
ractivitat amb dèficit d’atenció
(TDAH). Aquestes anomalies
podran afectar l’aprenentat-
ge, especialment en l’àrea de
matemàtiques, les relacions
interpersonals, la capacitat
d’aconseguir o mantindre el
treball, i portar a problemes
legals, ús de substàncies psi-
coactives, així com conductes
sexuals erràtiques, problemes
de depressió i ansietat. La mi-
llor prevenció seria l’abstinèn-
cia total de alcohol per part
de la mare durant l’embaràs,
que deuria estar acompanyat
de programes sanitaris de di-
agnòstic i intervenció precoç
i de tractament psicopedagò-
gic.
Per a més informació:
http://www.safgroup.org/
Xavi Torremocha Vendrell
Infermer Centre de salut
Pública d’Alzira

14
El Poble Nou: Un barri amb història
Les bateries
L’altre dia
parlant en-
tre amics,
ens vam
posar a dis-
cutir sobre
quina era la millor manera de
conservar les bateries elèctri-
ques dels nostres dispositius:
mòbils, tauletes, ordinadors
portàtils, etc.
La majoria pensava que cal
deixar que les bateries es des-
carreguen quasi per complet,
mentre que a l’hora de carre-
gar cal fer-ho sempre fins al
100 % de la seua capacitat. I
bé, encara que antigament sí
que era aquest l’ús recoma-
nat, hui dia les bateries més
modernes són de liti i ja no és
certa aquesta recomanació.
Realment depén de la tecno-
logia emprada per la bateria i
és fàcil embolicar-se.
Farem un repàs a les tecno-
logies d’emmagatzematge
d’energia més comunes en
l’actualitat i quines són les
seues característiques i reco-
manacions d’ús. La tecnolo-
gia emprada per la bateria del
nostre dispositiu es pot con-
sultar en el full de caracterís-
tiques tècniques o en Internet
mitjançant una senzilla recer-
ca. Si no es tracta d’un model
molt antic ha de ser d’algun
dels tipus que repassarem a
continuació.
Bateries de níquel
Encara que existeixen dues
variants, les de cadmi (Ni-CD)
i les d’hidrur metàl·lic (Ni-MH)
són les segones una evolució
de les primeres més moder-
nes, resistents i molt menys
contaminants. Fins a l’apari-
ció de les bateries de liti han
sigut les més emprades en tot
tipus de dispositius, des de
telèfons mòbils fins a piles re-
carregables.
El més destacable en les ba-
teries de níquel és l’existència
de l’efecte memòria, que és
com es diu a la reducció de
la capacitat de la bateria a
causa que es posa a carregar
la bateria sense que aquesta
s’haja descarregat del tot.
Per tant, i per aconseguir evi-
tar aquest efecte memòria, en
aquesta classe es recomana
esgotar la bateria tant com
siga possible, mentre que a
l’hora de carregar-la cal fer-
ho fins a la seua capacitat
màxima. Si hem de guardar la
bateria durant molt de temps
sense utilitzar-se es recoma-
na que es faça amb la bateria
completament descarregada
en el cas de Ni-CD i amb una
lleugera càrrega, entre el 5 i
10 per cent en el cas de les
Ni-MH. D’aquesta manera
n’evitarem el deteriorament
per l’anomenat efecte de po-
laritat inversa.
Bateries de liti
Són les bateries més exten-
sament emprades en l’actua-
litat. El seu ús va des de tot
tipus d’aparells d’electrònica
de consum fins als cotxes
elèctrics, ja que ofereixen
propietats molt interessants
en relació a les tecnologies
d’emmagatzematge d’energia
predecessores: pesen menys,
acumulen molta més energia
en el mateix espai i no tenen
efecte memòria pel qual es
poden recarregar quan tin-
guen qualsevol nivell de càr-
rega sense haver d’esperar ni
que es buiden completament
ni que es carreguen del tot.
La pràctica totalitat de dispo-
sitius electrònics de gamma
mitjana-alta van dotats amb
aquest tipus de bateries. Cal
deixar clar que la seua càrre-
ga ideal oscil·la entre el 20 i el
80 per cent de la seua capa-
citat pel qual no es recomana
esgotar la càrrega del tot. Tan
sols es recomana la descàr-
rega completa cada 3 mesos
perquè el dispositiu puga re-
calibrar la capacitat total de
la bateria. Per als períodes
llargs sense ús es recomana
deixar la bateria al voltant del
40 per cent de la seua càrrega
per a preservar la seua inte-
gritat.
Espere que aquest article ser-
visca per a ajudar-vos a una
millor conservació de les vos-
tres bateries per a allargar la
vida dels vostres dispositius.
Fins al mes que ve.
David Juan
Enginyer Informàtic
L’ o r i g e n
del nucli
del barri
del Poble
Nou cal
s i t u a r - l o
c r o n o l ò -
gicament
entre els
anys 1871 i 1875, ja que en
l’empadronament correspo-
nent a l’any 1871 el raval
encara no hi apareix, mentre
que en l’empadronament de
1875, ja es fa referència a
l’existència de 13 habitatges
a l’encreuat del camí Reial de
València (actual avinguda del
Poble Nou) i el camí de Be-
nifaió (actual carrer d’Hernan
Cortés), en allò que es deno-
minava llavors com Arraval de
Valencia o Barrio Nuevo.
La primera referència do-
cumental que tenim sobre
aquest espai del nou barri és
l’expedient que es va obrir el
14 de desembre de 1857, per
a l’expropiació d’un tros de
terra de secà propietat de Ma-
ria Rosa Pérez i Ferris, menor
d’edat, i per tant representada
pel seu oncle Jerónimo Ferris,
per fer que el camí Vell de Be-
nifaió, el qual venia per l’ac-
tual carrer del Mestre Chapí,
connectara directament amb
el camí Reial de València,
deixant-se perdre la resta
del camí, que amb recorre-
gut molt irregular i amb pas-
sos estrets, arribava fins el
barranc de la Forca, on con-
nectava amb el camí Reial.
Aquesta intervenció donà lloc
a la creació de l’actual carrer
d’Hernan Cortés, aleshores
carrer de Benifaió, i fou ne-
cessària perquè aquest camí
era molt important, ja que era
la via que connectava Alginet
amb l’estació del ferrocarril de
Benifaió.
Les primeres construccions
que es van fer al nou barri, a
partir de 1871, foren les co-
ves del Salat i la caseta del tio
Taló, situades entre el carrer
d’Hernan Cortés i el carrer
d’Ortega i Gasset (antic ca-
minal per a accedir a l’Hort
de Feliu). Pel que fa a les co-
ves, aquest tipus d’habitatge
troglodític, tenia una llarga
tradició històrica al territori de
l’Estat, i es va fer comú als
voltants de la ciutat de Valèn-
cia i els pobles relativament a
prop de la ciutat a partir de la
segona meitat del segle xix,
per a donar hostatge a les
famílies amb recursos molt
limitats, les quals no podien
pagar els lloguers per ocupar
habitatges al nucli urbà. Hi
ha molts tipus de cova, però
les que existien al Poble Nou,
les quals van romandre ha-
bitades fins l’any 1983, quan
foren arrasades per la barran-
cada d’aqueix any, correspo-
nien a la tipologia de fossa
o de clot, és a dir, aquelles
excavades en una superfí-
cie planera. En aquest cas,
hi havia una capa superficial
amb suficient resistència de
pedra calcària, que constituïa
un sostre resistent. Per davall
d’aquesta capa superficial es
podia excavar fàcilment, ja
que els materials eren argiles
i margues, per a construir les
diferents estances de la cova.
En el cas de les coves en-
clotades, calia construir una
rampa, que en aquest cas es-
tava oberta cap al camí Reial
de València, la qual desem-
bocava en un pati, al voltant
del qual s’arrengleraven les
entrades principals de les co-
ves. En el moment de la seua
esplendor, el pati comunal
tenia la funció primordial de
facilitar el trànsit, així com la
il·luminació i la ventilació de
les construccions, però també
era un espai de vida, on es
podia criar animals, sobretot
aviram, però també porcate-
res. A més era el lloc de so-
cialització, ja que era on els
xiquets jugaven, les dones
cosien i, en molts casos, quan
hi arribava el bon temps, fins i
tot es cuinava.
Poc després de la construcció
de les coves, es va iniciar la
construcció de nous habitat-
ges, però en aquest cas ja
en superfície, per a hostatjar
a població forastera vinguda
des del marquesat de Llom-
bai, especialment de Cata-
dau, però també de Moixent,
de Catarroja, d’Alzira... que hi
acudien al reclam de treball de
la plantada i la sega de l’arròs
i l’espolsada del cacau. Per
posar un cas, tenim la casa
de Francisco Vera Ibáñez,
natural de Catadau, constru-
ïda l’any 1874, situada «en el
arraval de Valencia, calle ca-
mino de Benifayó, lindes de-
recha casa Purificación Mora,
izquierda casa Vicente Girona
Domingo, espaldas tierra de
Fina Pérez Ferris». Fem ús
d’aquesta anotació, de l’any
1877, perquè per darrere li-
mitava amb les terres de Fina
Pérez Ferris, segurament ger-
mana de Rosa Pérez, que es-
mentàvem abans.
El barri del Poble Nou, mal-
grat no comptar amb un plànol
d’eixample i ordenació, com
sí que trobem al nucli urbà,
entre els anys 1871 i 1895,
es va desenvolupar de forma
bastant equilibrada, amb illes
de cases bastants regulars, si
bé l’amplada dels carrers no
va seguir les directrius marca-
des pel plànol d’ordenació de
l’any 1870 o el de 1882.
Així doncs, l’actual avinguda
del Poble Nou, en resseguir
el camí Reial de València, es
va constituir en l’eix principal,
encara que la trama del barri,
tal i com la coneixem, es va
desenvolupar a l’espai entre
aquesta avinguda i el mur que
tancava l’hort de Feliu. Així el
carrer d’Hernan Cortés (l’antic
camí de Benifaió) esdevingué
el nòdul principal per l’expan-
sió del barri, del qual eixien
els eixos principals, cap al
sud, el carrer de Sant Roc; i
cap al nord, el carrer del 2 de
Maig.
El barri es va concloure amb
la construcció del carrer Fus-
ter o carrer de les Cases No-
ves, construït a partir de l’any
1929, ja que en el seu desen-
volupament es van fixar les
cantonades per a la prolonga-
ció del carrer de Santa Teresa
i el carrer de Pelai, marcades
pel projecte d’alineament i ei-
xample confeccionat aquest
any, que donarien pas a
l’expansió del barri. Aques-
ta expansió es va iniciar a
partir dels anys 90 del segle
xx i continua fins hui dia, en
ocupar les antigues terres de
l’Hort de Feliu.
Rafael Bosch López
Cronista Oficial de
la Vila d’Alginet

15
El tenista Amadeo Blasco comença una
nova etapa a EUA
REDACCIÓ
Tal com avançàvem en edicions ante-
riors, el tenista alginetí Amadeo Blasco
va rebre una beca per a començar una
nova etapa a EUA. Amb tant sols 17
anys, Blasco ja es troba a la universitat
de Longwood amb 7 companys més de
diferents llocs del món per a competir
en la primera divisió estatunidenca, un
pas previ al circuit professional. Ama-
deo compaginarà els estudis universi-
taris amb l’esport d’alt rendiment. La
Veu d’Alginet ha pogut conversar amb
l’esportista perquè ens comentara de
primera mà les seues primeres impres-
sions i el seu dia a dia.
Amadeo, amb 17 anys ja a EUA per
a compaginar esport professional i
estudis universitaris. Com afrontes
aquesta nova etapa?
Afronte aquesta nova etapa de la meua
vida amb molta il·lusió perquè ja feia
aproximadament 4 anys que volia vin-
dre cap ací perquè jo sabia que a Es-
panya compaginar els estudis i l’esport
a un nivell semiprofessional és impos-
sible, ja que no et donen cap facilitat ni
cap ajuda.
Que estàs estudiant? Un grau en
Bussinnes amb una concentració en
Management.
Perquè et vas decidir a anar a més
de 10.000 quilòmetres de casa? Arri-
bar a ser un esportista a nivell profes-
sional és una tasca difícil i complicada,
per aquest motiu és necessari, lògic i
precís compaginar l’etapa esportiva
amb els estudis per a tindre una bona
formació acadèmica.
Portes només un mes allí, com estàs
adaptant-te? La gent és molt agrada-
ble, fas de seguida amics, el profes-
sorat t’ajuda. Tot el campus forma una
gran família que intenta que et trobes
com a casa. Clar està que trobes a
faltar els teus, el menjar, els amics, la
família, i més aquest mes que són les
festes a Alginet i molta gent està de va-
cances.
Com s’aconsegueix tindre una beca
anual així?
A través d’empreses que et promocio-
nen depenent del teu rànquing nacio-
nal de tenis, la teua mitjana escolar, els
estudis i personalitat, les universitats
s’interessen per tu i et bequen per a fer
estudis i esport.
Beca anual, el que significa que has
de treballar molt perquè es renove a
l’any pròxim. Quin és el teu projecte
de futur? Cada any la beca la poden
pujar, mantindre o llevar. Tot dependrà
del teu treball tant esportiu com acadè-
mic.
Pep Calatayud: 10 anys amb la Montalvo’s
REDACCIÓ
El divendres 12 d’agost, Alginet va
poder gaudir del concert oferit per
Montalvo’s Collective. Una agrupació
musical que té, dalt de l’escenari un
alginetí des de fa 10 anys. Pep Cala-
tayud és professor superior de músi-
ca i arts escèniques de l’EP La Salle.
Amb el seu saxofó fa 10 anys que està
com a músic col·laborador de Montal-
vo’s, i abans va estar en la Montalvos
Big Band. Calatayud és president i
fundador de la Big Band Nou mil·leni
La Veu d’Alginet ha conversat amb
Pep Calatayud per a saber, un poc
més com van ser els seus comença-
ments i la seua trajectòria musical.
Pep, com començares a tocar amb
aquesta formació musical?
Vaig començar a tocar en aquesta for-
mació en fer diferents concerts de jazz
amb artistes convidats com la cantant
Soledad Giménez, Francisco, Ximo
Tebar, Jorge Roque, Claudio Roditti i
altres músic del món del jazz. A partir
d’aquestes actuacions, Julio Montalvo
em va oferir fer un projecte conjunt i hi
vaig accedir encantat.
Teniu diferents formacions mu-
sicals: Cuban project, format Big
Band, Quartet, Quintete, Modern
Fussion, col·laboracions amb mu-
sics de la Berklee Music, amb la
universitat de Boston i València.
Actues junt amb músics que col·la-
boren amb Beyonce, David Bisbal o
M Clan. Quins projectes teniu per a
aquest any?
Aquest any tenim diferents projectes
i gravacions de diferents CD amb ar-
tistes.
Quin futur vos plantegeu?
El futur d’aquesta formació és seguir
col·laborant amb diferents artistes i
amb distints formats de músics i estils.
TRAVESSANT FRONTERES

Assessorament lingüístic: Natàlia Espert
PRE-IMPRESSIÓ: L’Informador - Setmanari Setabense S.L.
IMPRESSIÓ: Sistemes Impressió de Llevant,S. A.
Depòsit Legal: V-2562-2015
La Veu d’Alginet no s’identifica, necessàriament, amb
l’opinió dels seus col·laboradors ni anunciants.
Informació i publicitat: Tel. 639 65 57 01
www.laveudalginet.es
Gerència, cap de redacció, màrqueting i publicitat: Sònia Bosch

La Veu d'Alginet setembre 216

More Related Content

What's hot

Viewers also liked

Similar to La Veu d'Alginet setembre 216

More from Sonia Bosch

La Veu d'Alginet setembre 216