Periòdic d'informació local d'Alginet

1. ANY II - NÚMERO 17
Exemplar
gratuït
INFORMÀTICA
Pàg. 14, Estafes
en internet
ACTUALITAT
Pàg. 3, Presentacions
falleres
CONSELLS
Pàg. 3, Desfer-se
dels polls
ESPORT
Pàg. 10, Presentació
de basquet
Febrer 2017
Blasco i Emilio demanen la jornada
continuada

2. 2
FEBRER 2017 PERIÒDIC LOCAL D’ALGINET
EDITORIAL
Deixem enrere
els primers 31
dies de l’any
per a comen-
çar febrer amb
moltes històries
a contar. Gener
ens ha portat a
Alginet els Reis
Mags d’Orient
amb la cavalca-
da del dia 5, el
sorteig d’ACEAL
dels 3.000 € i
de la Regidoria de Comerç amb
els premis dels aparadors. El
Trofeu de Nadal de patinatge ha
aconseguit vore a quasi 100 pa-
tinadores i patinadors en la pista
del pavelló municipal i el Club de
bàsquet d’Alginet ha presentat
tots els seus jugadors i jugadores
d’aquesta temporada esportiva.
En el món faller, la falla Sant Jo-
sep va començar el dissabte 14
les presentacions falleres que
s’allargaran fins al 19 de febrer.
Al gener hem gaudit de la multi-
tudinària benedicció dels animals
i de la foguera de Sant Antoni on,
per primera vegada la Muixeran-
ga d’Alginet va enlairar les seues
torres. El secretari autonòmic
d’agricultura va visitar les instal·
lacions de Coagri per conéixer
de primera mà els processos
productius.
Finalitzem el mes de gener amb
actes solidaris com la primera
gala contra l’Alzheimer a càrrec
del Club de gimnàstica rítmica
Roquette de Benifaió i Nadar
contra el Càncer a càrrec del
Club de Triatló d’Alginet.
Per davant 28 dies del mes de
febrer que ens portaran moltes
notícies per a contar, com la fes-
tivitat el dia 4 de Sant Blai, la ruta
dels arenals, la campanya dels
enamorats d’ACEAL, els carnes-
toltes, la crida de falles i moltes
coses més.
Cal agrair de nou la col·laboració
desinteressada dels veïns i les
veïnes d’Alginet informant-nos
dels propers esdeveniments i
ajudant-nos a fer gran La Veu
d’Alginet. Aquest número 17 ens
porta com a novetat una nova
secció anomenada “l’accesibili-
tat pas a pas” i en la qual, Sal-
va Alemany ens farà adonar-nos
de les barreres arquitectòniques
que tenim al poble i quina solució
podria ser la adequada per a fer
un poble millor per a tots.
Continuem informant i plasmant
en el paper el dia a dia del nostre
poble.
Sònia Bosch
Directora La Veu d’Alginet i Ba-
andú
L’oratge
a
ALGINET
Dades obtingudes de l’estació
meteorològica d’Alginet NIC-
8328E que pertany a la xarxa
de l’AEMET i facilitades per
l’observador Antoni Aliaga i
Tortajada
Gener 2017
Pluges: 136,4 l/m2
Temperatura màxima: 22,3ºC
Temperatura mínima: 0ºC
Blasco i Emilio demanen la jornada
continuada
REDACCIÓ
Els pares han de decidir si al se-
tembre els xiquets i les xiquetes
comencen el curs escolar amb
un nou horari lectiu que anirà de
9 a 2 de la vesprada.
Conselleria ha rebut 362 sol·li-
cituds de centres docents per a
modificar la jornada escolar per
al pròxim curs.
Els col·legis públics d’Alginet,
Emilio Luna i Blasco Ibáñez,
han sol·licitat a la Conselleria
poder participar en el procés
per a poder implantar la jornada
continuada a les seues aules.
En cas que Conselleria done el
seu vist i plau, els centres cele-
braran un referèndum el 4 d’abril
per tal que els pares i mares de-
cidisquen si volen aquest horari
intensiu. L’aprovació de la jorna-
da continuada significa que els
alumnes tindran classes lectives
de 9 a 2 h. De vesprada es conti-
nuarà amb el servei de menjador
i a partir de les 3.30 h hi haurà
activitats extraescolars gratuïtes
per als alumnes que finalitzaran
a les 5 de la vesprada.
A Alginet ja hi ha un centre que
està tenint aquest horari des del
setembre de 2016. El Pepita
Greus va fer el referèndum entre
els pares i mares i es va aprovar
el nou horari.
Ara és moment de veure que
passarà en els altres dos cen-
tres públics d’Alginet. Per tal
que Conselleria done la confor-
mitat per a fer el referèndum, els
centres educatius han de pre-
sentar a la Conselleria d’Edu-
cació un pla que garantisca que
els xiquets i les xiquetes podran
tindre activitats extraescolars al
centre de manera gratuïta. Ara
toca esperar que la direcció ter-
ritorial, mitjançant la Inspecció,
en faça l’informe. Si ix favorable
l’informe, s’enviarà abans del 15
de març als centres que faran la
consulta als pares i mares el 4
d’abril.
Irene Simbor
a l’orquestra
de cambra de
la parròquia
de Sant
Nicolás
REDACCIÓ
La parròquia de Sant Nicolàs ha
creat una orquestra de cambra
per tal d’oferir composicions re-
ligioses barroques. L’orquestra
va actuar per primera vegada
el 22 de gener coincidint amb la
solemne missa de les 12 del mig-
dia del patró de València, Sant
Vicent Màrtir. El nom que rep
aquesta unió de joves músics
és “Cadenza Barroca. Orquesta
de San Nicolás” i està formada
per una vintena de músics sota
la batuta del director Jaime San-
tacruz.
L’alginetina, forma part d’aques-
ta orquestra que busca solemnit-
zar les celebracions litúrgiques
en la parròquia a més de ser una
molt bona oportunitat per a com-
plementar la seua formació mu-
sical i adquirir experiència.
Mavi Roig
Riure és una
excel·lent eina
a l’abast de
totes les per-
sones, eco-
nòmica i que
ens aporta be-
neficis físics,
mentals i emo-
cionals.
En la infància els xiquets són
capaços de riure moltes vegades
al llarg del dia, però a mesura que
ens fem adults, les creences, les
normes i les preocupacions van
fent mossa, transformant-nos en
persones serioses que ha oblidat
aquella facilitat per a riure i anem
perdent frescor i espontaneïtat.
A més tenim la sensació de sen-
tir-nos pressionats pels esdeve-
niments de l’entorn.
En els temps que vivim és neces-
sari tindre uns riures a mà per a
afrontar la vida amb alegria. Riu-
re estimula el nostre estat d’ànim,
genera endorfines que actuen
contra el dolor i combat l’estrés
entre molts altres beneficis.
Quan riem amb algú és plaent
perquè creem vincles que ens
donen la sensació de proximitat,
d’enteniment i complicitat.
Atés que riure és contagiós, en
fer-ho en grup el seu efecte te-
rapèutic és major. Ens podem
reunir per a veure pel·lícules de
contingut humorístic, compartir
acudits i històries…
Quan riem tenim una sensació de
benestar que ens produeix la fe-
licitat necessària per a afrontar el
dia a dia amb força i entusiasme.
És cert que un estat d’ànim ale-
gre, no elimina el problema que
hem de resoldre, però sí que ens
ajuda a veure’l des d’un punt de
vista més positiu i és precisament
aquest estat el que ens ajudarà a
trobar la solució més adequada.
Us anime al fet que diàriament
creeu un espai per a aquesta sa-
ludable pràctica, és fàcil recordar
aquells bons moments que ens
van fer feliços amb anterioritat
i que en fer-los presents ja siga
en el nostre interior o en compar-
tir-los amb gent del nostre entorn,
brollen aquells riures que us fa-
ran passar un fantàstic dia.
Mavi Roig i Alemany
Psicòloga
Risoteràpia:
Beneficis a
l’abast de la
nostra mà

3. 3
FEBRER 2017PERIÒDIC LOCAL D’ALGINET
Presentacions falleres
REDACCIÓ
El dissabte 14 de gener, la falla
Sant Josep encetava les pre-
sentacions falleres. A les 7 de la
vesprada van donar a conéixer la
comissió major i infantil i la seua
fallera Major 2017 Noelia Molina
i Soriano.
Julio Pellicer
Aquest con-
sell va dedi-
cat en espe-
cial als meus
companys de
Máñez i Loza-
no.
Aquest mes
donaré uns
consells sobre
els polls que s’instal·len als caps
dels xiquets en edat escolar.
Els xiquets i les xiquetes tornen a
l’escola i tornen els polls. Sembla
una cosa inevitable, però no ho
és: els polls es poden combatre i
eliminar, especialment si deixem
de considerar-los un tema tabú
i li fem front sense vergonya.
Perquè els xiquets es contagi-
en no perquè siguen bruts, sinó
precisament per la seua neteja:
a aquests animalons els encan-
ten els caps nets, i els nostres
xiquets van fets uns pinzells. En-
cara que no és un problema de
salut i els polls no transmeten
malalties, sí que se sol viure la
infestació de polls amb angoixa
dins de la família. Les picades
són indolores però la saliva del
paràsit produeix picor i irritació
que incita a rascar-se.
La solució? Dedicar més temps
a desparasitar els xiquets. S’ha
d’utilitzar una pinta per a lléme-
nes i passar-la tots els dies per
a eliminar les llémenes fins que
desaparega la infestació.
Podeu seguir aquests consells
populars:
-Vinagre: encara recorde a ma
mare posant-me vinagre al cap
i enrotllant-me’l amb una tova-
lla (quina pudor). Bé, records a
banda, aquest és el més popular
i efectiu. S’han de mullar els ca-
bells amb una solució de vinagre
i aigua al 50 % (mig got d’aigua
i mig de vinagre). El vinagre no
mata els polls, només serveix per
a desapegar les llémenes i crear
un clima hostil. És un remei efec-
tiu i econòmic i que, a més, dóna
brillantor als cabells.
Ruda: fer una infusió de ruda i
aplicar-la en els cabells. És re-
pel·lent, per tant, preventiu i tam-
bé mata el poll. El mateix passa
amb el julivert.
Colònia: Utilitzar colònia amb al-
cohol per a pentinar els xiquets
abans d’anar a l’escola.
Olis essencials: Hi ha olis essen-
cials que s’utilitzen diluïts, des-
prés de llavar-se els cabells. Per
la seua capacitat repel·lent són
l’essència d’arbre de te, l’espígol,
la citronella i el gerani. La dosis
per als xiquets ha de ser mínima.
La meua dona que és terapeu-
ta naturòpata em diu que els
xiquets infestats tenen falta de
vitamina B12 .
Fins ací el consell de febrer, al
març més.
Julio Pellicer Bosch
Aficionat a l’agricultura ecològica
Consells
ecològics per
a desfer-se
dels polls
Primera gala contra l’Alzheimer
REDACCIÓ
Les gimnastes del Club de gimnàstica rítmica Roquette Benifaió, en el qual hi ha algunes alginetines, van celebrar la primera Gala per a recap-
tar fons per a la lluita contra l’Alzheimer. El diumenge 22 de gener a les 5 de la vesprada es van obrir les portes del Teatre Modern per a poder
gaudir de les actuacions dalt de l’escenari de les gimnastes.
El divendres 20 i dissabte 21 va ser el moment
de conéixer les comissions de la falla El Palleter.
Divendres es presentava la seua màxima repre-
sentant, Noelia Artes Cardosa. Dissabte va ser el
moments dels menuts amb la presentació de la fa-
llera Major Infantil Ana Sancho López i el president
Cristian Bruno Luna.
El divendres 28 i dissabte 29 va ser la presentació
de la falla La Dolçaina. Divendres es presentava
Ángela Sanedro Rodríguez com a Fallera Major
2017. El dissabte de vesprada es va fer la presen-
tació de la comissió infantil al Teatre i de la fallera
Major Infantil Maria Espert i Espert.

4. 4
FEBRER 2017 PERIÒDIC LOCAL D’ALGINET
Un spa urbà a Alginet
REDACCIÓ
En un poble de més de 13.000
habitants com és Alginet ens
trobem que des de fa uns anys,
Hidroestetic ofereix als alginetins
un espai de salut i benestar. Per
a conéixer un poc els beneficis
i que ens aporta aquest circuit
d’aigües, hem parlat amb la ge-
rent, Inma Pavia, perquè ens ex-
plique de primera mà els avantat-
ges de l’spa.
Inma, quina diferencia hi ha en-
tre un SPA urbà i un balneari?
SPA i balneari són iguals, l’única
diferencia és que el balneari utilit-
za aigües termals.
Quins beneficies té un SPA
urbà per a la persona?
N’hi ha molts, però podríem enu-
merar-ne uns quants com per
exemple:
-Elimina l’estrés, elimina toxines,
tonifica el cos, obri porus i com-
bateix el cansament.
-Afavoreix la circulació sanguí-
nia.
-Activa el sistema immunològic.
-Augmenta el metabolisme i pre-
veu la hipertensió.
-La pressió de l’aigua provoca
micromassatges que milloren
la musculatura, alleugerint en
gran mesura els dolors d’esque-
na, reumatisme, artritis, bursitis
i ajuda en la recuperació de les
fractures.
-És el nostre moment de relaxa-
ció
-L’aigua, la pressió i la tempera-
tura produeix efectes positius en
el nostre sistema nerviós, mús-
culs, ossos, circulació sanguínia
i limfàtica.
-A nivell d’estètica, millora la der-
matitis atòpica, psoriasi, lupus.
-Resumint, millora la nostra qua-
litat de vida.
-A més, com que està al poble no
cal desplaçar-se
A partir de quina edat poden
utilitzar l’SPA?
A partir de 3 anys ja es pot utilit-
zar un SPA, acompanyat per un
adult, clar està.
Quines zones tenim al SPA
Urbà d’Hidroestetic?
Primer es passa per una sèrie
de dutxes, la primera és una
amb aigua calenteta d’essència
de pomelo que el que fa és des­
engreixar-nos fent-nos un píling
natural. A continuació l’usuari rep
una dutxa de ruixat i un altra de
difusió que va modificant la tem-
peratura i pressions i difusions
específiques i que provoca un
efecte distint a nivell d’epidermis
i de dermis per a anar preparant
el cos.
D’ací passem a la piscina la pres-
sió i la temperatura de la qual
modifiquem segons la persona.
Els beneficis de la piscina, entre
d’altres, és la relaxació muscular.
De la piscina passem al Ham-
mam, amb un vapor de 45 graus
i una humitat del 100 %. Amb
l’augment de la circulació sanguí-
nia s’estimulen els sistema nervi-
ós i hormonal. Amb l’oxigenació
es retarda el procés d’envelli-
ment de la pell. La humificació de
les vies respiratòries resulta ser
expectorant, beneficiós en els
constipats, tos, ronquera, bron-
quitis i sinusitis. Per tant té molts
beneficis a nivell cardiorespirato-
ri i nivell cardiovascular. A més,
dins tenim incorporada la cabi-
na de cronoteràpia, on cada co-
lor influeix en un òrgan del cos i
l’aromateràpia amb els olors que
fan activar tots els sentits. Tam-
bé passarem (si és el cas) per
una dutxa de contrast a menys
2 graus i per a finalitzar el circuit
és el moment de tonificar amb la
dutxa escocesa que juga amb
temperatura i pressió.
L’SPA Urbà d’Hidroestetic és
un micro SPA, quins avantat-
ges té que siga micro?
En primer lloc la personalització
ja que el circuit, que dura 1 hora i
30 minuts es pot fer individual, en
parella o un grup menor de 6 per-
sones. A més, al llarg del circuit
els oferim un suc, infusió, etc.,
tot natural, per a reposar líquids.
A més hi ha esdeveniments pun-
tuals com els enamorats en els
quals és un regal per a la parella
gaudir junts d’aquest circuit.
Quan es pot gaudir del SPA?
De dilluns a dissabte estem
oberts tot el dia i el diumenge de
matí. Un horari extens per a po-
der gaudir dels seus beneficis i
trobar-nos millor.
Salva Alemany
Som moltes
les persones
que sostenim
que l’acces-
sibilitat no és
per als defici-
ents, motors
o sensorials,
sinó per a tots
i intentaré aju-
dar-vos a comprendre-ho.
Hui en dia i gràcies al augment
en la qualitat de vida, millor ali-
mentació, millor atenció mèdica,
així com les atencions socials, es
veuen molts deficients al carrer,
així com persones majors que, al
mateix temps, veuen incrementa-
da la seua longevitat i salut.
Per això és normal veure al car-
rer majors amb poca visió i pitjor
mobilitat.
El que es veu en la foto, és un
punt conflictiu del poble, en rela-
ció a l’accessibilitat. Es tracta de
l’encreuament d’Eulàlia Escobet
amb el carrer Major.
Es veu una rampa d’accessibilitat
i aparentment, tot és normal, tot
està bé. També hi ha, al mateix
encreuament, un pas de vianants.
Si plou, si per alguna causa la
rampa es mulla, resulta perillosa
perquè s’esvara.
Imagineu-vos una persona major,
que ve del mercat amb el carret
de la compra un dia de plugim.
En posar el peu sobre la rampa,
pot esvarar i en caure podria lesi-
onar-se seriosament.
Què passaria si qui cau és una
xica, feliç i orgullosa del seu es-
tat? Què passaria si en caure, fa
mal al seu bebé?
L’altre problema que presenta
aquest encreuament és el pas de
vianants.
Els vehicles que des d’Eulàlia
Escobet volen incorporar-se al
carrer Major, no tenen més remei
que envair el pas i si un deficient
sensorial, com seria un cec, vol
creuar, es xoca contra el cotxe
que està esperant per a poder
passar.
Què podríem fer per a solucio-
nar aquests problemes? En el
primer cas, es podrien pintar les
dues rampes amb pintura anti-
lliscant o fins i tot, refer-les amb
taulell antilliscant que pot ser,
una solució més definitiva que la
pintura.
La solució al segon problema,
pot ser un poc més complexa,
però també cal pensar que es
tracta de seguretat viària, tant
per als vianants, com per als con-
ductors.
En primer lloc, s’hauria de des-
plaçar l’estop que hi ha al cantó
d’Eulàlia Escobet un poc més
cap a dins del mateix carrer; així
aconseguiríem que els vehicles
pararen abans d’envair el pas de
vianants.
I com veuen els conductors
quan poden passar?
Posant un semàfor, que potser
val diners, però que donaria flu-
ïdesa i seguretat, tant al que va a
peu, com al que va en cotxe.
Pot ser un espill… seria millor?
Salva Alemany
L’accessibilitat pas a pas

5. 5
FEBRER 2017PERIÒDIC LOCAL D’ALGINET
REGIDORIA DE FESTES
Un any més la Regidoria de
Festes, junt amb l’Associació
d’Hípica d’Alginet, va organitzar
la benedicció dels animals. El
diumenge 15 de gener comen-
çava la cercavila de cavalls i car-
ruatges que passarien, després
dels animals de companyia, per
la plaça per a ser beneïts. En el
dia festiu també col·laboraren la
protectora Potes i Pèls, dones de
Càritas fent els bunyols, els fes-
ters 2017 i protecció civil.
Dilluns a la nit, començà la festa
amb projeccions de vídeos i fo-
tos de Rafa Vera per a continu-
ar amb la muixeranga d’Alginet,
el Quadre de Balls, el correfocs
i la música de la SAMA que van
finalitzar amb la cremada de la
foguera. Els assistents van gau-
dir de música, soroll, coets, vi va-
lencià, cacau i tramussos i coca
amb cansalada.
Alginet es bolca en la festivitat de Sant Antoni

6. 6
FEBRER 2017 PERIÒDIC LOCAL D’ALGINET
La nul·litat de la clàusula sòl
dels préstecs hipotecaris
Data d’efecte a
partir de la qual
les entitats bancà-
ries han de retor-
nar les quantitats
cobrades en apli-
cació d’aquesta
clàusula.
És d’actualitat la
sentència del Tri-
bunal de Justícia
de la Unió Europea (TJUE) de
data 21/12/2016, en la qual es
declara que la data d’efectes de
la nul·litat -de l’anomenada clàu-
sula sòl- és des que es va signar
la hipoteca en la qual s’insereix
aquesta clàusula; per la qual
cosa les entitats bancàries hau-
ran de retornar els interessos
que han cobrat de més als seus
clients, que van subscriure un
préstec hipotecari, en aplicació
d’aquesta clàusula inserida en el
contracte de préstec hipotecari.
Amb aquesta sentència el TJUE,
revoca en part la sentència del
Tribunal Suprem espanyol, de
data 09/05/2013, en la qual es
declarava la nul·litat de la clàu-
sula sòl, però fixava la data de
09/05/2013, a partir de la qual
les entitats bancàries devien re-
tornar els interessos pagats a
l’excés pels seus clients; sense
que les quantitats pagades de
més en data anterior s’hagueren
de retornar, i això, sembla ser,
per les importants repercussi-
ons que açò podria tindre en el
sistema financer espanyol. Per
tant, els clients havien de supor-
tar, en benefici de les entitats fi-
nanceres, els efectes d’aquesta
clàusula declarada nul·la, durant
el període anterior al 09/05/2013
en què s’haguera aplicat aquesta
clàusula.
Per part de la majoria dels juris-
tes es considerava que aquesta
interpretació no encaixava en
cap norma jurídica, ja que per
al dret, una clàusula declarada
nul·la no pot produir efectes ju-
rídics, des del seu inici –és com
si mai haguera existit- ; i no obs-
tant això amb la interpretació del
Tribunal Suprem es deixava que
la clàusula produïra efectes, en
benefici de les entitats bancàries,
des de la data de la signatura de
la hipoteca fins al 09/05/2013, i
solament a partir d’aquesta data
les entitats bancàries havien de
retornar als seus clients el que
havien cobrat a l’excés per apli-
cació de la clàusula sòl.
Per això d’alguns jutges espa-
nyols van presentar davant del
Tribunal de Justícia de la Unió
Europea una qüestió prejudicial
mitjançant la qual es preguntava
a aquest tribunal si els efectes
d’una declaració de nul·litat d’una
clàusula en l’àmbit de protecció
dels drets dels consumidors ho
era des de la data en què es va
signar aquesta clàusula o el Tri-
bunal Suprem espanyol podia
fixar una data posterior. El TJUE
en la seua sentència declara que
la nul·litat deu tindre efectes des
de la data en la qual es va signar,
i que interpretar el contrari en
l’àmbit del dret dels consumidors,
davant d’una clàusula nul·la per
abusiva i falta de transparència,
era afavorir a una de les parts
del contracte, en aquest cas les
entitats bancàries, en detriment o
perjudici de l’altra part, els con-
sumidors.
En resum, que ara els clients que
hagen signat un préstec hipote-
cari amb una clàusula sòl, tenen
dret al fet que l’entitat bancària
els retorne la totalitat dels inte-
ressos pagats de més, més els
interessos legals, en aplicació de
la clàusula sòl.
José Enrique Lozano Lerma.
Advocat
L’Agrupació de Penyes
Taurines d’Alginet entrega
els premis del Concurs
REDACCIÓ
Al principi de desembre l’Agrupació de Penyes Taurines d’Alginet va
organitzar el sopar que organitza anualment per a l’entrega dels tro-
feus del concurs de ramaderies que se celebra durant la setmana
bouera d’Alginet. Els guardonats van assistir a l’acte en el qual José
Vicente Machancoses tornà a quedar primer.

7. 7
FEBRER 2017PERIÒDIC LOCAL D’ALGINET
ACEAL
L’Associació Comercial i Empresarial d’Alginet (ACEAL) amb la col·laboració de la Regidoria de Comerç
de l’Ajuntament d’Alginet, ha organitzat un any més la Campanya dels 3.000 €. Aquest any han participat
51 comerços. El 3 de gener es va realitzar el sorteig a la Casa de Cultura i els guanyadors van poder gas-
tar els 500 € al llarg del dia 4 i 5 en els comerços locals.
Guanyadors de la Campanya dels 3.000
Euros
ACEAL
Amb aquest eslògan, l’Associació
Comercial i Empresarial d’Alginet
ha impulsat , amb la col·laboració
de l’Ajuntament, una campanya
per a activar les compres en Sant
Valentí. L’objectiu, en paraules
de la presidenta d’ACEAL, Inma
Pavia és: “seguir realitzant cam-
panyes que motiven la compra al
nostre poble i fer gran el comerç
local”. Aquesta vegada la cam-
panya anirà del 30 de gener fins
al 14 de febrer i els participants
entraran en el sorteig de 2 sopars
romàntics.
L’amor està la comerç local
Vols donar una sorpresa?
Vols tenir un record d’eixe dia especial?
Contracta el teu espai a:
laveudalginet@gmail.com o al 639 65 57 01

8. 8
FEBRER 2017 PERIÒDIC LOCAL D’ALGINET
Tres dels edificis més em-
blemàtics com són el Circuit
de Ricardo Tormo a Xest, el
Museu Valencià d’Art Modern
o el Palau de la presidència
funcionen amb l’energia de
la CEA, i és que a l’octubre
de 2016, la CEA donava la
sorpresa en formar part de
les empreses que junt amb
Iberdrola, Gas Natural i EDP
Energia volien lluitar pel con-
tracte de subministrament
energètic de la Generalitat
Valenciana.
Un fet històric ja que mai una
cooperativa havia optat a
aquest tipus de contractes.
Hui en dia la CEA ja submi-
nistra a Vaersa, Epsar, IVAM,
Circuit de Ricardo Tormo a
Xest i al Palau de la Presi-
dència.
(Fotografies de google).
IVAM, Circuit de Ricardo Tormo i Palau de la
Presidència amb llum de la CEA
CEA
El 2017 ha començat amb un
increment desmesurat de la
factura elèctrica. Aquest aug-
ment va coincidir amb la ona-
da de fred que vam patir i que
a Alginet va deixar tempera-
tures baixes i pluja. La factu-
ra de la llum, per a les cases
que no son sòcies de la Co-
operativa Elèctrica d’Alginet
pujarà al voltant del 32 %, el
que significa pagar uns 80 €
més en la factura de gener.
La Junta de la Cooperativa
Elèctrica d’Alginet va deci-
dir que “els nostres socis no
voran incrementada la seua
factura ja que la CEA assumi-
rà la pujada”, afirmava el seu
president, Salvador Escutia.
Per tant els veïns i les veïnes
d’Alginet que tinguen contrac-
tada la llum a la Cooperativa
Elèctrica d’Alginet no patiran
aquesta pujada de gener.
La cooperativa Elèctrica d’Alginet NO incre-
menta la factura de la llum dels seus socis
CEA
El Club de Triatló agraeix el re-
colzament de la CEA
El Club de Triatló d’Alginet va reconéixer a la Cooperativa Elèc-
trica d’Alginet el suport que, any darrere any dóna al Club. En
el sopar de gala del club el president del Triatló, Pedro Donat
va fer entrega al president de la CEA, Salvador Escutia, d’una
placa per a demostrar el seu agraïment.
Per altra banda, el Club de bàsquet d’Alginet també va voler
fer una menció especial a la CEA pel seu suport com a patroci-
nador. En l’acte de la presentació dels equips de la temporada
2006-2007, la Junta del CB Alginet va fer entrega d’una placa
a Escutia.
CEA

9. 9
FEBRER 2017PERIÒDIC LOCAL D’ALGINET
Si vols guanyar un sopar romàntic entra al nostre facebook per a saber com participar.

10. 10
FEBRER 2017 PERIÒDIC LOCAL D’ALGINET
Encara que
parega una
cosa òbvia,
per a fer
activitat fí-
sica neces-
sitem una
roba, un
calcer i uns
materials
específics
per als mo-
viments que hem de fer.
Però això no és un cosa a la qual
no prestar importància, perquè
un bon equipament influirà en la
comoditat a l’hora de fer els exer-
cicis, en el correcte funcionament
del nostre organisme, ajudant a
una transpiració correcta, i tam-
bé està relacionat amb la nostra
pròpia seguretat.
Comencem per les samarretes
o jaquetes. Hi ha molta oferta de
diferents materials, els uns més
cars, els altres més barats, altres
que estan de moda, altres que
prometen miracles..., com a nor-
ma general sempre hem de triar
aquells que faciliten la transpira-
ció i també és convenient que no
tinguen res que ens puga rascar
i produir-nos molèsties i que no
ens causen irritació ni al·lèrgies.
També hem de tindre en compte
que, sobretot en aquest temps,
ens protegisca del fred, principal-
ment si anem a llocs fora de les
poblacions, com la muntanya, ja
que no sabem quin oratge ens
podem trobar i si tindrem cap
contratemps que ens puga retar-
dar, etc., per això sempre hem
d’anar ben preparats.
Però no sols això és interessant:
cal tindre en compte també el co-
lor. Veureu molts corredors o ci-
clistes amb samarretes de colors
cridaners, açò no és només per
moda, és un aspecte importantís-
sim per a la seguretat, ja que ser-
veix perquè ens vegen, sobretot
els cotxes o camions si circulem
per carretera. A més a més, en
moltes d’aquestes samarretes i
jaquetes hi ha (i és important que
estiguen) elements reflectants
per a complir aquesta funció.
Passem al calcer. Una mala elec-
ció de les sabatilles pot donar lloc
a un menor rendiment i, fins i tot,
a l’aparició de lesions de major o
menor importància. Ací em refe-
risc a totes les modalitats, fins i
tot als ciclistes que, encara que
no posen els peus a terra, tota la
forca que transmeten als pedals
passa pels peus.
També hem de saber que tots no
tenim la mateixa distribució de
forces, alguns tenen peu neutre,
altres var i altres valg, el que ara
diuen ser pronador o supinador,
és a dir, que quan recolzem el
peu a terra el turmell va cap a
dins o cap a fora de l’eix corpo-
ral. Tampoc la petjada és igual,
no tots recolzem de la mateixa
manera, alguns produeixen més
impacte en el taló, altres en el
tars... i sobretot no tots anem per
les mateixes superfícies.
Tenint en compte aquestes pre-
misses hem de triar el calcer
adequat a les característiques de
l’esport que volem realitzar i, a les
nostres pròpies característiques.
Hui en dia hi ha molta oferta en
equipament esportiu i també
moltes modes. S’ha de triar el
més adequat, que no vol dir que
siga el més car, però també hem
d’anar amb compte que com-
plisca les seues funcions. Com
sempre comente, és interesant
deixar-se aconsellar per un pro-
fessional si no dominem el tema.
Per a acabar, hem de saber que
tindre un bon equipament no val
per a res si no l’utilitzem correcta-
ment. Per exemple, si no cordem
correctament el calcer, aquest no
subjectarà el peu i si no posen un
calcetí no transpirarem bé, per
comentar algunes de les modes
que hi ha hagut.
Per últim, voldria explicar-vos
també com utilitzar de manera
idònia les sabatilles, sobretot,
a l’hora de córrer, perquè molta
gent desconeix com cordar les
sabatilles perquè fixen millor el
peu. Si vos fixeu hi ha uns fo-
radets molt amunt per on mai
passem el cordó. Aquests s’han
d’utilitzar de la següent manera:
passem les puntes del cordo de
fora cap a dins, cada una pel seu
costat, no estirem del tot i deixem
unes “orelles” per les quals pas-
sem el cap del cordó contrari per
a poder així nugar la sabatilla.
Si amb aquesta explicació no
ho visualitzeu, podeu veure un
vídeo en el facebook de La Veu
d’Alginet.
Feliç moviment
Hans Bosch Bivià
Llicenciat en Ciències de
l’activitat física i l’esport.
Professor ensenyament
secundari i
professor associat
a la facultat de magisteri.
Exercici i equipament
ESPORTS
Més de 100 patinadores participen al Trofeu de Nadal
REDACCIÓ
Un any més el Club de patinatge
d’Alginet va organitzar el Trofeu
de Nadal. El dissabte 7 de gener,
a les 10 del matí començaven les
proves per a les patinadores per
a saber si canviaven de nivell. Ja
de vesprada va ser el moment de
la competició en la qual al voltant
de 50 patinadors i patinadores
dels clubs de Llombai, l’Alcúdia
i Alginet actuaven en pista per a
fer-se amb el pòdium. En el ni-
vell C la primera posició va ser
per a África Lorite, el segon lloc
va ser per a Marisela Garcia i el
tercer per a María Escutia, les
tres d’Alginet. En el nivell B, l’or
va ser per a Paula Marí, la plata
per a Belén Peris i el coure per
a Llum Orquinbono. En el nivell
A la primera posició va ser per
a Didac Lorite, la segona per a
Carla Roig i la tercera per a Dori
Adam. En Certificat d’Aptitud
el primer lloc va ser per a Ana
Sanz, el segon per a Aitana Viale
i el tercer per a Maria Fuster. En
Benjamí Jimena Cervera quedà
primera i Fiorella Batto segona.
En Aleví i Infantil Celia Aliaga va
quedar primera seguida per Pau-
la fuster i Alexa Medina. En Ca-
det–juvenil el primer lloc va ser
per a Aina Álvarez, el segon per
a Teresa Clavijo i el tercer per a
Noelia del Valle.
Diversos jugadors entrenen amb el Vila-Real CF
UD ALGINET
Diversos jugadors de l’escola de futbol han tingut l’oportunitat d’exer-
citar-se a la ciutat esportiva del Vila-Real CF, una de les millors pe-
dreres del món.
Aquest club està apostant fort per la UD Alginet i vol que siga un refe-
rent comarcal en el futbol base.
A més, durant el que resta de temporada dos jugadors locals com són
el porter del Juvenil A, Joseki Barberà i el central de l’infantil A, Ivan
Ojeda estaran a prova de cara a la pròxima temporada.
A més també cal fer menció especial al treball en les categories de
futbol 8, on han sigut convocats els jugadors de l’Aleví A, Hugo Hi-
nojosa i Rafa Martínez per a una primera convocatòria de la Selecció
Valenciana.

11. 11
FEBRER 2017PERIÒDIC LOCAL D’ALGINET
ESPORTS
La presentació
CARLOS BIVIÀ
És el dia per excel·lència i l’es-
deveniment més significatiu local
de trobada de tots els equips del
Club i Escola que formen la gran
família del bàsquet; amics, famili-
ars, pares... esperen amb il·lusió
la presentació a la societat del
poble d’Alginet; amb la presenta-
dora Sònia Bosch, el 15 de gener
es va nomenar cada equip en la
categoria que competeix i cada
un dels jugadors com un estel
que és acompanyat per llums i
aplaudiments fins al seu lloc en
la pista del pavelló municipal
d’esports.
Una presentació amb molt de
contingut emotiu en la pista que
es va omplir dels colors blau-groc
dels equipatges que ja tenien en
la dècada dels anys 80, recupe-
rant així la seua història.
Al final en la pista de joc i amb
el lema de FORMAR I COMPE-
TIR 14 equips amb entrenadors
i tècnics amb un total 160 par-
ticipants van ser l’escenari per
lliurar uns presents i agrair als
patrocinadors el recolzament.
Agraïments a Rte. Sant Patricio,
Guillen S.A., Proyme, a Salvador
Escutia, President de la Coope-
rativa Elèctrica i a l’Ajuntament
pels molts anys de col·laboració
a favor del del Club. L’acte fina-
litzà amb la intervenció del regi-
dor d’Esports Jordi Roig i amb la
gran foto de família per a després
gaudir del millor bàsquet amb el
partit de finalitzà l’acte de pre-
sentació.
Guillén Group Alginet CB amb 77
punts davant l’Ifach Calp amb 58,
una gran final per a una gran ves-
prada de bàsquet.

12. 12
FEBRER 2017 PERIÒDIC LOCAL D’ALGINET
EL RACÓ DE L’ESCOLA
Açò era una vegada...
Històries, relats, contes… en vin-
dre de les festes nadalenques, el
Blasco Ibáñez, hem volgut ence-
tar l’any escrivint…
Els xiquets i les xiquetes en en-
trar a l’escola l’han trobada am-
bientada amb bafarades de co-
mençaments i finals de contes,
amb personatges com Pinotxo, la
Caputxeta... fins i tot han desco-
bert el raconet de l’escriptor amb
una Olivetti Dora, un màquina
d’escriure!! Molts dels xiquets de
l’escola no n’havien vist mai una i
ha sigut la delícia d’aquests dies.
Aquesta ambientació ha volgut
ser el punt de partida perquè els
alumnes es convertiren en es-
criptors i escriguen les seues his-
tòries, relats i contes que partici-
paran en el concurs de narrativa i
que quedaran recollit en un gran
llibre “Les històries del Blasco!”
Sagrado Corazón: Celebrem tots
junts el nostre 39é aniversari
Visita a l’escola superior d’enginyeria
El passat dimarts 17 de Gener,
els alumnes de 4t ESO, 1r i 2n
de Batxillerat del grup de ciència i
tecnologia visitarem l’Escola Tèc-
nica Superior d’Enginyeria de la
Universitat de València.
Realitat augmentada, Telefonia
i veu IP, Gestió de portals Web,
Instrumentació i Sensors de la
vida quotidiana i Àudio Digital
van ser els tallers que cada un
va elegir, segons els seus inte-
ressos.
Vam passar un matí entretingut,
aprenent part de la feina d’un en-
ginyer!
Un any més, i ja en van 39, el
col·legi Sagrado Corazón de Je-
sús ha celebrat el seu aniversari.
Va ser el dia 9 de gener de 1978
quan el nostre centre va reobrir
les seues portes, que s’havien
tancat el curs anterior. I tot va
ser possible gràcies al fet que un
grup de pares i mares tenien molt
clar que així havia de ser.
Començàrem aquesta nova eta-
pa amb un nombre molt reduït
de xiquets i, per descomptat, de
mestres. Poc a poc hem anat
creixent i ja som al voltant de
350 alumnes i 30 docents els que
formem aquesta gran família. I
com que estem molt agraïts per
l’esforç d’aquell grup de pares i
mares i molt satisfets de poder
dur a terme ací la nostra tasca
educativa, cada any commemo-
rem tots junts el nostre aniversa-
ri, i programem per a aquest dia
activitats que simbolitzen alegria
i unió. En aquesta ocasió hem
fet entre tots un mural en el qual
apareix la xifra 39 feta amb les
fotos de tots els que venim cada
dia al nostre centre. Cada curs,
començant pels majors d’ESO
i acabant amb els més xicotets
de la guarderia, anava eixint al
pati i a cada un se li donava la
foto d’un altre, alumne o mestre, i
havia d’apegar-la al mural. Final-
ment, tots reunits allí, escoltàrem
algunes anècdotes i experiències
relacionades amb la celebració
i, junts, un any més, entonàrem
cançons d’aniversari. Després
tots ens hem entretingut una
bona estona buscant la nostra
foto al mural.
Gràcies a tots els que ho han fet
possible!
Fins l’any proper!
Sant Antoni al CEIP Pepita Greus
El dia 17 de gener és la festa de Sant Antoni, festa popular i tradicional al poble d’Alginet. Al CEIP Pepita
Greus, com tots els anys, ho hem treballat: contant la llegenda de Sant Antoni, fent murals i titelles, eixint
a vore com preparaven la foguera, etc. Amb aquests treballs pretenem que els xiquets i les xiquetes cone-
guen les festes, els costums i les tradicions del nostre poble.
Ací teniu la visita dels alumnes de 3 anys a la foguera de Sant Antoni.
Mètode El quinzet
Aquest curs escolar, en el CEIP
Mestre Emilio Luna hem començat
a treballar de forma sistemàtica el
càlcul mental. Estem utilitzant el
mètode “El quinzet” elaborat per
Lluís Segarra i David Barba, que
té com a objectiu que els alumnes
automatitzen les operacions bàsi-
ques al llarg de la primària.
Les activitats de memorització
actuals són molt diferents de les
que feien servir els nostres pares i
mares a l’escola. Fa solament vint
anys, els escolars, a més d’auto-
matitzar operacions bàsiques a
l’escola, en eixir al carrer les utilit-
zaven amb una certa freqüència.
Actualment els xiquets només fan
càlculs complexos a l’escola, i els
càlculs numèrics que duen a ter-
me en la seua vida quotidiana són
molt senzills.
Així doncs, cal que incorporem als
nostres processos didàctics nous
exercicis de càlcul mental auto-
màtics que serveixen per pal·liar
els dèficits de càlcul actuals; en
definitiva, necessitem una mena
d’«aeròbic» de càlcul mental, per-
què els alumnes automatitzen les
operacions aritmètiques elemen-
tals.
Per a dur a terme aquesta tasca,
hem fixat tres dies a la setma-
na per a la realització de manera
sistemàtica d’activitats de càlcul
mental.
El mètode és molt motivador per
als alumnes, ja que intenten su-
perar en cada sessió el que han
aconseguit en l’anterior.
L’experiència està sent molt posi-
tiva, perquè després de diverses
sessions ja comencem a veure
resultats.

13. 13
FEBRER 2017PERIÒDIC LOCAL D’ALGINET
La Torre del Castell: La presó senyorial Compte amb les estafes en
internet
Estava jo
l’altre dia a
casa, quan
el meu fill
Iván i el seu
amic Josep
es van diri-
gir a mi amb
una mescla
entre alegria i nervis demanant
per favor que els donara el meu
número de mòbil. Òbviament els
vaig preguntar que perquè el vo-
lien i em van contestar que és
que havien vist un vídeo a You-
tube que explicava els passos
per a tindre monedes infinites al
joc Clash Royale –un dels jocs
de més èxits, entre els xiquets i
no tan xiquets– i que seguint les
instruccions indicades en el ví-
deo havien arribat a una pàgina
on se’ls sol·licitava un número de
mòbil per a activar el truc i obtin-
dre les monedes. Em contaven
els nanos que si ho feia els do-
narien monedes del joc que si es
paguen amb diners normal cos-
ten uns 300 €. Malgrat l’atractiu
del plantejament, els vaig deixar
clar que era impossible perquè
si fóra així, tot el món ho faria i
el fabricant del joc detectaria el
frau. Però clar, aquesta explica-
ció no va ser molt convincent per
a uns xiquets de nou anys, pel
que els vaig convidar a formular
directament en google la següent
pregunta: és una estafa el hack
de Clash Royale?. De sobte van
aparéixer un munt de pàgines
web en què s’explicava que es
tractava d’un frau i que el que fan
els estafadors és enviar malware
al teu mòbil, i si ho acceptes po-
den fins i tot arribar a prendre el
control del teu smartphone. Amb
això vaig aconseguir convéncer
els xiquets que era impossible
obtindre monedes gratis per al
seu joc encara que en youtube,
que té més credibilitat per a ells
que la televisió, contaren com
fer-ho.
El que acabe d’escriure no dei-
xa de ser una simple mostra de
tota la quantitat d’estafes que es
donen en internet diàriament i
encara que aquesta vegada està
dirigida al públic infantil, que és
el més innocent que hi ha, n’hi
ha per a tots els públics. Altres
exemples poden ser la venda de
segona mà d’algun vehicle o ob-
jecte en la qual després de cert
intercanvi de missatges entre
comprador i suposat venedor se
sol·licita el pagament per enda-
vant de certa quantitat econòmi-
ca. La veritat és que hi ha tot un
univers d’estafes, des de les més
simples fins a algunes més sofis-
ticades. Un altra molt perillosa és
el cas en el qual des d’un correu
se’ns demana canviar la clau del
nostre banc fent clic en un enllaç.
En fer-ho, passem a una pàgina
amb el mateix disseny que la del
nostre banc però amb una adre-
ça lleugerament diferent, on es
demana a la víctima que introdu-
ïsca la clau actual i tots els seus
codis de seguretat. D’aquesta
manera l’estafador ja pot operar
en el compte en línia de l’estafat
sense problemes. Aquest és un
cas particular del que seria en
general rebre correus electrònics
de remitents que no coneixem i
que tenen algun enllaç on fer clic.
El que pot passar a partir d’ací és
una loteria però la majoria de ve-
gades acabarà instal·lant-se al-
gun tipus de programari maliciós
en la nostra màquina.
En definitiva, hi ha mil i una situ-
acions en què s’intenta enganyar
l’innocent internauta. A continua-
ció detalle unes quantes pràcti-
ques que cal seguir per a evitar
ser víctima d’aquests fraus.
1. Davant la sospita de frau el mi-
llor és ‘preguntar’ a google, és a
dir, fer una recerca com la rela-
tada en la primera part d’aquest
text en la qual es pregunte direc-
tament si tal o tal situació és una
estafa o frau.
2. Mai s’han d’enviar diners per
endavant. Per més que insis-
tisca el possible venedor i per
més que n’estiguem interessats,
cal buscar formes de pagament
que garantisquen la transacció.
Una possibilitat seria efectuar el
pagament via PayPal i sobretot
fugir de pàgines d’enviament de
diners com Western Union en
què l’estafador té prou fàcil desa-
paréixer sense deixar rastre.
3. Compte amb possibles pàgines
web fraudulentes. En aquest sen-
tit és molt important que quan
fem operacions delicades a la
barra d’adreces del navegador
aparega el prefix ‘https’ ja que és
la base d’una comunicació segu-
ra on –tret que ens ho advertisca
el navegador– la identitat de la
pàgina web està certificada.
4. No s’ha d’obrir cap correu que
no corresponga a un remitent de
confiança. I en cas de fer-ho, mai
s’ha de fer clic en cap enllaç que
puga contindre.
David Juan. Enginyer Informàtic
Seguint el
meu interés
per posar
en valor el
p a t r i m o n i
històric i
arqueològic
de la vila
d’Alginet,
en aquest article vull centrar-me
en la torre que ocupa l’angle
nord-oest del castell. Aquesta
torre, de la qual ja teníem notícia
per un document de l’any 1658,
va ser redescoberta, encara que
només la part de la seua base,
durant les excavacions arqueolò-
giques que es dugueren a terme
l’any 2009.
La torre, va ser enderrocada
abans de l’any 1870, quan el
castell encara no s’havia comprat
per ser la seu de l’ajuntament;
compra que es va fer efectiva al
desembre de 1875. De totes ma-
neres, aquesta torre no era un
edifici molt estimat pels algine-
tins, ja que fins a l’abolició de les
senyories l’any 1837, va funcio-
nar com a presó senyorial, ja que
entre les prerrogatives que tenia
el senyor d’Alginet, estava el dret
a la justícia civil i a la justícia
criminal, i per tant tots els delin-
qüents, malfactors, revoltats... o
simplement aquells que pogue-
ren posar en entredit l’autoritat
del senyor, acabaven tancats a la
presó de la torre. Però, cal indicar
que no només hi havia una pre-
só, sinó que, segons el document
de 1658, també hi havia una altra
presó al propi edifici del castell,
considerada forta i segura.
Però només em centraré en la
presó de la torre. Així en el do-
cument de l’any 1658, es diu que
en la torre de la muralla d’aquest
palau que ix a la plaça d’Alginet
(llavors ja no es considerava com
a castell, sinó com la residència
temporal d’un noble ja que ha-
via perdut la seua significació
com a bastió militar i fortalesa)
hi ha una presó en la qual, des
de sempre s’ha posat i custodiat
qualsevol delinqüent. I a continu-
ació es passa a explicar quines
són les característiques que te-
nia aquesta torre per servir a la
seua finalitat. Així, la construcció,
era de maçoneria travada amb
argamassa i tenia sis pams de
gruix, més o menys, és a dir, més
d’un metre. Al seu interior, enca-
ra que no es diu en aquest docu-
ment, els murs estaven arrebos-
sats amb algeps, com es pogué
comprovar durant la intervenció
arqueològica. Un element curiós
és que es van localitzar alguns
grafits fets pels presoners, que
es mantenen soterrats i protegits
perquè no es puguen veure mal-
mesos per la humitat, fins que es
faça l’excavació completa de la
torre.
D’altra part, es menciona que
comptava amb dues estànci-
es molt fortes. A la primera, a la
part inferior de la torre, s’acce-
dia mitjançant la galeria que re-
corre la muralla que encercla el
pati de l’ajuntament. Per l’exca-
vació arqueològica, sabem que
tenia com a cobriment una volta
de pedra ben treballada, com la
que trobem, actualment, al cas-
tell de Benissanó, propietat tam-
bé del senyor d’Alginet. Damunt
d’aquesta estància inferior, hi ha-
via una altra que estava coberta
amb un sostre pla sostingut per
bigues i cabirons, i que eren la
base de la terrassa plana que
coronava la torre, protegida per
merlets i on s’hi situaven dos ca-
nons per a la defensa del castell.
L’accés a aquesta dependència
es feia des de la part superior de
la muralla, ja que el cos de la tor-
re no tenia espai suficient per a
construir una escala interior.
En tot cas, les dues estàncies
comptaven amb una porta i una
contraporta de fusta molt forta,
amb els seus forrellats de ferro
i, per suposat, l’accés superior
estava custodiat per guardians
pagats pel senyor. Per altra part,
l’estància inferior, comptava amb
una finestra amb reixa i contrar-
reixa molt forta i de molta segu-
retat, la qual eixia també cap a
la plaça. Aquesta finestra s’ha
conservat en part i, actualment
es pot veure. Les reixes han
desaparegut, però queda perfec-
tament emmarcada per blocs de
pedra ben treballada. Amb això,
es pot dir que era una finestra en
forma de fumeral, que permetia
l’entrada de l’aire i de claror, però
els empresonats no podien veure
l’exterior a través d’aquesta.
Així mateix, les dues estàncies
de la torre comptàvem amb tot un
arsenal d’instruments propis de
les presons medievals i de l’èpo-
ca moderna, com argolles (per
a subjectar els empresonats pel
coll i immobilitzar-los), cadenes,
grillons (subjectaven els empre-
sonats pels turmells) i manilles
de ferro (que es posaven als ca-
nells). En tot cas, per l’ambient
reduït de les dues estàncies i pel
fet d’estar tant subjectes, el pas
per la presó senyorial havia d’és-
ser realment angoixant.
Cal pensar que molts alginetins i
forasters van passar per aquesta
presó, però, curiosament, només
tenim constància documental
d’un cas, ja mencionat quan par-
lava d’una revolta popular que
va tenir lloc l’any 1702, quan el
senyor d’Alginet, Cristòfol de Vi-
larassa i Cabanilles, va empre-
sonar quatre consellers, així com
els ermitans, que nomenats pel
Consell Municipal, havien acce-
dit a obrir les portes de l’ermita
per deixar allí les armes que ha-
vien d’emprar els revoltats. Així
doncs, trobem que l’any 1702,
sis persones, acabaren a la pre-
só de la torre. I com el propi se-
nyor d’Alginet deia «o tornaven
les armes que tenien guardades
a l’ermita o els presoners tindri-
en un mal èxit...», és a dir, serien
ajusticiats com a criminals. Això,
finalment, no va ocórrer, ja que
els revoltats acabaren rendint-se
a les exigències del senyor.
Per concloure, evidentment la
història de la torre del castell d’Al-
ginet no és massa alegre, però
és història, la nostra història com
a comunitat. I per això cal defen-
sar la memòria històrica dels mo-
numents alginetins, perquè és el
nostre patrimoni, i cal posar-lo en
valor. I no és suficient traure’l a
la llum i deixar-lo com si fóra una
cosa que no va amb nosaltres,
perquè va i molt. Així mateix, si
coneixem la història d’aquesta
torre, estem honorant aquells
que la patiren, amb motiu o sen-
se, per l’arbitrarietat i el caprici de
l’amo i senyor d’Alginet.
Rafael Bosch López
Cronista Oficial de la
Vila d’Alginet

14. 14
FEBRER 2017 PERIÒDIC LOCAL D’ALGINET
Vesprada contra el càncer
REDACCIÓ
El dissabte 28 de gener, el Club de Triatló d’Alginet va tornar a fer una vesprada esportiva i solidària. Un bon grapat de veïns i veïnes es van
acostar a la piscina coberta del poliesportiu per a col·laborar en la lluita contra el càncer. Classes de natació, gimnàstica a l’aigua i una exhi-
bició d’esportistes d’altres clubs de Triatló van fer passar una vesprada lúdica amb un bon objectiu: recaptar fons per a lluitar contra el càncer.
Master Class del Seiklus Ensemble
REDACCIÓ
L’escola de la Societat Artística Musical d’Alginet va ser l’escenari del curs de saxofó que finalitzà amb un
magnífic concert. El 21 i 22 de gener es va impartir el curs de saxofó per la Seiklus Ensemble, que tenia
al cartell els professors Antonio Felipe i Tomás Jerez. Un cap de setmana en què els assistents van rebre
classes, van participar en taules redones, van fer proves acústiques i van gaudir d’un gran concert.
Xarrada de la mosca blanca
REDACCIÓ
El dimarts 24 de febrer, el regidor d’agricultura, el president de COA-
GRI i el tècnic de conselleria van oferir una xarrada al Teatre Modern
en la qual els assistents van escoltar la situació actual i el seguiment
realitzat a la mosca blanca.

15. 15
FEBRER 2017PERIÒDIC LOCAL D’ALGINET
COAGRI rep la visita de Rodriguez Mulero
El secretari autonòmic d’agricultura i desenvolupament rural i director de l’Agència Valenciana del Foment de Garantia Agrària va visitar, el
dijous 19 de gener, les instal·lacions de la Cooperativa Agrícola d’Alginet. A les 10.30 h del matí, Rodríguez, acompanyat pel que fóra regidor
d’Agricultura de l’Ajuntament d’Alginet en la passada legislatura i actual assessor de la conselleria Toni Lozano, van arribar als magatzems de
COAGRI on van mantindre una reunió amb el president de la cooperativa Francisco Martín, membres de la junta i tècnics de la casa.
Martín va fer un resum al secretari del que ha sigut fins ara l’evolució de la cooperativa en més de 70 anys d’història i el moment actual en què
es troba.
En finalitzar la xarrada i els canvis d’impressions es van visitar les instal·lacions de COAGRI on el secretari va poder conéixer de primera mà
la maquinària de la qual disposa la cooperativa així com el lloc on s’ubicarà la nova màquina que es vol adquirir per a poder produir més quilos
de caqui en la propera campanya i que estarà finançada el 50 % per la Unió Europea.
COAGRI
DEPARTAMENT
D’ASSEGURANCES
DE COAGRI:
BRESQUILLA:
-Fins al 30 d’abril, els socis po-
den tramitar l’assegurança de la
bresquilla per a la pedra
CAQUI:
-Fins el 10 de febrer poden asse-
gurar el caqui.
A més es pot tramitar l’assegu-
rança de:
-Cotxe
-Casa
-Tractor
-Mercaderia
-Salut
-I molt més...
Més informació al 96 175 92 20

16. Assessorament lingüístic: Natàlia Espert
PRE-IMPRESSIÓ: L’Informador - Setmanari Setabense S.L.
IMPRESSIÓ: Sistemes Impressió de Llevant, S.A.
Depòsit Legal: V-2562-2015
La Veu d’Alginet no s’identifica, necessàriament, amb
l’opinió dels seus col·laboradors ni anunciants.
Informació i publicitat: Tel. 639 65 57 01
laveudalginet@gmail.com
www.laveudalginet.es
Gerència, cap de redacció, màrqueting i publicitat: Sònia Bosch