1. 22 / 09 / 2010
L’ÚLTIMA FASE DE DEFINICIÓ DE LA NOVA XARXA
TRANSEUROPEA DE TRANSPORTS, MOLT FAVORABLE
AL CORREDOR DEL MEDITERRANI
• El Pla estratègic que acaba de presentar el Ministre de Foment representa una
clara voluntat de millora per al sector del transport ferroviari de mercaderies.
• Tanmateix, aquest pla requereix certes concrecions i millores, molt en especial
amb relació al Corredor del Mediterrani.
Aquest mes de setembre hem pogut comprovar que ens trobem en un moment clau per al
transport ferroviari de mercaderies en el Corredor del Mediterrani.
D’una banda, el passat dia 15 es va tancar l’exposició pública del document de treball de la
Comissió Europea sobre els criteris per a la definició de nova Xarxa Transeuropea de
Transports (XTE-T o TEN-T en el seu acrònim anglès).
La Cambra de Comerç de Barcelona ha participat activament en aquest important procés des
del seu inici (febrer de 2009), exigint que prevalguin els criteris que hauran de garantir la
presència plena del Corredor del Mediterrani amb caràcter prioritari en la futura TEN-T
Les propostes fetes per la Comissió Europea durant aquest procés indiquen un clar canvi
d’orientació de la política de transports europea, en la qual encaixa plenament el
Corredor del Mediterrani.
Però per tal que això acabi sent una realitat, caldrà que el Govern estatal recolzi fermament
el Corredor del Mediterrani, molt especialment en el desenvolupament del nou Pla
estratègic per a l’impuls del transport ferroviari de mercaderies a Espanya, que el Ministre
de Foment va presentar el passat 14 de setembre.
Aquest nou pla representa un document bàsic, de referència, a on s’estableixen les pautes a
seguir d’ara en endavant per millorar el sistema ferroviari estatal, i amb un plantejament de
finançament, en principi, realista.
Però que implica, també, molta feina per endavant, i molt consens a assolir encara, donat que
hi ha aspectes concrets del Pla que requereixen concrecions i millores, precisament amb
relació al Corredor del Mediterrani. Tot aquest procés que ara tenim pel davant caldrà que
sigui liderat pel Ministeri de Foment amb la màxima celeritat i també mantenint la mateixa
voluntat de consens amb els quals ha llençat aquest pla.
1

2. 22 / 09 / 2010
La nova Xarxa Transeuropea de Transports: un bon encaix del Corredor del
Mediterrani
La Cambra de Comerç de Barcelona ha participat activament en les consultes públiques de la
Comissió Europea per establir les bases de planificació de la nova TEN-T. I ho ha fet
perseguint un objectiu fonamental: la inclusió del Corredor del Mediterrani, molt
especialment dins l’àmbit del transport ferroviari de mercaderies, dins la Xarxa Central amb la
màxima prioritat.
En l’última fase de consulta que es va tancar el passat dia 15 de setembre, la Cambra ha fet
una valoració positiva de la generalitat de les propostes de la Comissió Europea, donat que el
Corredor del Mediterrani hi encaixa plenament.
En primer lloc, la Comissió Europea vol una xarxa de transports que posicioni la UE en
l’economia i el comerç mundial. I en aquest àmbit el Mediterrani representa un àmbit
fonamental, no només com a mercat potencial en ell mateix, sinó també com a via d’entrada
de les mercaderies que procedents d’Àsia es dirigeixen cap als mercats del centre d’Europa,
oferint rutes més curtes que les actualment emprades cap als ports del Nord d’Europa, la qual
cosa representa menys emissions de gasos d’efecte hivernacle.
D’altra banda, la Comissió Europea considera bàsic que els ports i aeroports
intercontinentals que connecten la UE amb tercers països, i també les principals àrees
d’activitat econòmica i industrial i les centrals logístiques, han de constituïr nodes claus de la
Xarxa Central de transports (és a dir, aquella sobre la qual es definiran els projectes prioritaris).
El Corredor del Mediterrani en representa un eix exemplar, donat que, al llarg de tot el seu
traçat, connecta tota una sèrie de nodes de transport i activitat econòmica fonamentals (ports,
aeroports i zones logístiques) que concentren una part important de les operacions d’importació
i exportació estatals.
Un altre criteri clau proposat per la Comissió Europea per a la selecció i priorització de
projectes és el de l’eficiència. Una de les conseqüències d’aquest criteri és que pot resultar
preferible completar i/o millorar aprofitar eixos d’infraestructura de transports ja
existents, en comptes de desenvolupar eixos “alternatius”, però completament nous i
més costosos.
Finalment, un altre criteri proposat per la Comissió, i valorat molt positivament per la Cambra,
és el de la cerca del valor afegit en els projectes a emprendre. No només des del punt de vista
del retorn de la inversió, sinó també del potencial de la infraestructura per impulsar l’economia
del territori.
El Corredor del Mediterrani ofereix un elevat potencial de rendibilitat socieconòmica,
degut a la rellevància dels nodes d’activitat que comunica, i a l’alta demanda de trànsit que ja
representa en l’actualitat. Tots aquells projectes que contribueixin a la racionalització dels
tràfics en aquest Corredor, i la seva consolidació com a gran eix de comunicació del
Mediterrani Europeu i de la UE amb el Nord d’Àfrica i Àsia encaixen plenament amb aquest
criteri de la Comissió Europea.
En definitiva, ens trobem al davant d’un nou marc europeu de planificació de les
infraestructures de transports, que facilitarà l’encaix del Corredor del Mediterrani dins
d’una nova llista de projectes prioritaris. Tanmateix, per tal que es compleixi aquesta
predicció, resulta imprescindible la plena complicitat del Govern Central, molt
2

3. 22 / 09 / 2010
especialment a través del desenvolupament del nou Pla estratègic per a l’impuls del transport
ferroviari de mercaderies a Espanya.
Valoracions del nou Pla ferroviari del Ministeri de Foment
Aquest pla mereix una valoració general positiva: d’una banda, perquè es planteja en el
marc d’un procés de concertació amb el sector i amb les comunitats Autònomes; de l’altra,
perquè proposa un ampli ventall d’actuacions llargament demandades pel món empresarial i
fins ara poc tingudes en compte des de les Administracions, o com a mínim, no recollides fins
ara en un únic document de planificació.
De totes les línies d’actuació proposades en el Pla, la Cambra en destacaria les següents:
o Per primera vegada en la planificació estatal de les infraestructures de transport, es
defineix una Xarxa Bàsica ferroviària de mercaderies, amb plena connexió amb els
ports, terminals i plataformes logístiques (als quals es dedica una especial atenció,
representant, de fet, més de la meitat de la inversió total prevista en el Pla).
o Es proposa un nou model de gestió del sistema ferroviari, que, si es portés a terme,
implicaria millores notables en l’eficiència de la xarxa ferroviària. Val la pena destacar,
per exemple, la proposta de gestió única de complexos ferro-portuaris i fronterers (una
mesura innovadora dins l’àmbit estatal espanyol, que resultaria molt positiva, per exemple,
per al Port de Barcelona).
o Finalment, es consideren tots els aspectes que requereixen amb relació a la qualitat del
servei i l’eficiència, destacant sobretot l’establiment de normatives amb relació a
estàndards tecnològics, imprescindibles per tal de poder operar dins una xarxa
multimodal veritablement unitària, i per fer realitat un Corredor ferroviari del mediterrani
plenament integrat en la xarxa de transports estatal i europea.
El Pla representarà una inversió estimada de 7.512 M€, que hauran de cobrir, a més del
Ministeri de Foment, les Comunitats Autònomes, les Autoritats Portuàries, el sector privat (més
d’un 30 % del total de la inversió, segons preveu la programació de recursos del Pla, es cobriria
via PPPs o societats mixtes) i els fons europeus. Aquesta incorporació del sector privat
suposa una mesura convenient i necessària dins del context actual de crisi econòmica.
Pel que fa específicament al Corredor del Mediterrani, aquest es dibuixa en l’esquema
proposat per a la Xarxa Bàsica ferroviària de mercaderies, encara que només a partir
d’Almeria, fins la frontera francesa.
El tram de connexió mancant entre Algesires i Almeria, peça fonamental del corredor
donat que representa la sortida de les mercaderies del Port d’Algesires, es fa constar amb una
línia de punts, en qualitat de “corredor en estudi”. És imprescindible assegurar la presència
d’aquest tram de Corredor en la Xarxa Bàsica, donar per segur que és una part integrant del
mateix, i no pas una línia de punts sense cap efecte a nivell de definició de projectes.
D’altra banda, el pla contempla l’establiment de corredors complets i eficients per a les
mercaderies, aprofitant l’entrada en servei de noves infraestructures d’alta velocitat, com el
Madrid-València, el Barcelona-frontera francesa o l’Eix Atlàntic. Això representa una
perspectiva molt positiva per al Port de Barcelona.
3

4. 22 / 09 / 2010
Però aquesta perspectiva cap a una plataforma ferroviària eficient per a les mercaderies
s’hauria d’estendre a tot el Corredor, o com a mínim, fins als ports de Tarragona (la nova
plataforma entre Castellbisbal i Tarragona, que demanda el Govern de la Generalitat), Castelló
(mitjançant l’ampliació del corredor Tarragona-Castelló, actualment en estudi per part del
Ministeri de Foment) i València (aprofitant el ramal València-Castelló de la línia d’Alta Velocitat
Madrid-València).
En síntesi: el nou Pla del Ministeri per al transport ferroviari de mercaderies requereix
encara millores i concrecions importants pel que fa al Corredor del Mediterrani, entès
com un eix de repercussió peninsular i Europea.
http://www.flickr.com/photos/cambra_barcelona
http://delicious.com/cambrabcn/
http://presscambrabcn.posterous.com
http://www.slideshare.net/Presscambrabcn/documents
http://twitter.com/Presscambrabcn
http://www.netvibes.com/presscambrabcn
4