Qué pot esperar Barcelona del Pacte Nacional per a les infraestructures? Resum executiu distribuit en el decurs de la presentació de l'Informe Territorial de la província de Barcelona que ha tingut lloc el 21 de juny del 2010
Nota de premsa sobre la reunió entre els presidents de les cambres de València i Barcelona amb el ministre de Foment, José Blanco avui a Madrid en la qual s'ha tractat el tema del corredor mediterrani.
Nota de premsa sobre la reunió entre els presidents de les cambres de València i Barcelona amb el ministre de Foment, José Blanco avui a Madrid en la qual s'ha tractat el tema del corredor mediterrani.
Mensualment, coincidint amb el final del mes, la Cambra de Comerç de Barcelona presenta la seva nota d'actualitat econòmica amb una reflexió sobre els temes econòmics de més actualitat.
Informe dut a terme per la Llotja sobre els acords bilaterals i la seva influència en la creació d'enllaços aeris més enllà de la UE. S'analitza el cas de l'aeroport de Barcelona.
Catherine Baier 2016 Homeschool Conference and Workshop Topicscbaier67
Catherine Baier is an experienced homeschooling speaker and curriculum developer. She provides a list of potential conference and workshop topics she is able to present on. The topics range from learning disabilities and different learning styles, to using technology, games, and literature in homeschooling. Many topics provide practical strategies and resources to engage students who learn differently or to motivate children in their studies.
The document provides a summary of the professional work experience and education of an individual. It details various roles held over several decades working in marketing, advertising, and business development for large corporations. Positions included creative director, account manager, and developing promotional programs. It also outlines the founding of an independent consulting firm providing outsourced marketing services to other companies.
Informe sobre els acords assolits amb la Generalitat de Catalunya, presentat a la Comissió d'Ecologia, Urbanisme i Mobilitat del dimecres 18 de gener de 2017.
S'han assolit grans fites en aquests anys de govern progressista presidit per José Montilla. Aquí tenim algunes. Més informació a www.presidentmontilla.cat
S'han assolit grans fites en aquests anys de govern progressista presidit per José Montilla. Aquí tenim algunes. Més informació a www.presidentmontilla.cat
CiU demana que el Govern català reaccioni davant la disminució de la licitaci...Convergència i Unió
Així ho han anunciat els diputats de CiU i Portaveus de les Comissions de Política Territorial i de Foment, Josep Rull i Pere Macias, respectivament, durant la roda de premsa d’avui en la que han fet balanç del compliment de les inversions en infraestructures que preveu l’Estatut.
Informe #3 CATN - Les Relacions de Cooperació entre Catalunya i L'Estat EspanyolMiqui Mel
Informe #3 CATN - Les Relacions de Cooperació entre Catalunya i L'Estat Espanyol
Font: Consell Assessor per a la Transició Nacional (CATN)
Data: 20.12.2013.
Impactes de la crisi econòmica en les polítiques de comunicació a Catalunyaccoocac
Monogràfic OPC (InCom -UAB) i Escacc: Impactes de la crisi econòmica en les polítiques de comunicació a Catalunya, per MI Fernández Alonso #catalunya #politiquesdecomunicacio
Durant els primers mesos de la pandèmia provocada per la covid-19, i de forma paral·lela a les respostes de xoc en matèria sanitària i social, els Grups Municipals de l’Ajuntament de Barcelona van impulsar un ampli acord per tal de sumar esforços i energies per tal de promoure una reactivació de la ciutat.
Aquest acord va fructificar en el Pacte per Barcelona, un pacte basat amb una visió global que, mirant al nou futur que havia de venir, serveixi per accelerar la recuperació econòmica, millorar la cohesió social, enfortir el sector sanitari o avançar en la qualitat ambiental, entre altres objectius.
Mensualment, coincidint amb el final del mes, la Cambra de Comerç de Barcelona presenta la seva nota d'actualitat econòmica amb una reflexió sobre els temes econòmics de més actualitat.
Informe dut a terme per la Llotja sobre els acords bilaterals i la seva influència en la creació d'enllaços aeris més enllà de la UE. S'analitza el cas de l'aeroport de Barcelona.
Catherine Baier 2016 Homeschool Conference and Workshop Topicscbaier67
Catherine Baier is an experienced homeschooling speaker and curriculum developer. She provides a list of potential conference and workshop topics she is able to present on. The topics range from learning disabilities and different learning styles, to using technology, games, and literature in homeschooling. Many topics provide practical strategies and resources to engage students who learn differently or to motivate children in their studies.
The document provides a summary of the professional work experience and education of an individual. It details various roles held over several decades working in marketing, advertising, and business development for large corporations. Positions included creative director, account manager, and developing promotional programs. It also outlines the founding of an independent consulting firm providing outsourced marketing services to other companies.
Informe sobre els acords assolits amb la Generalitat de Catalunya, presentat a la Comissió d'Ecologia, Urbanisme i Mobilitat del dimecres 18 de gener de 2017.
S'han assolit grans fites en aquests anys de govern progressista presidit per José Montilla. Aquí tenim algunes. Més informació a www.presidentmontilla.cat
S'han assolit grans fites en aquests anys de govern progressista presidit per José Montilla. Aquí tenim algunes. Més informació a www.presidentmontilla.cat
CiU demana que el Govern català reaccioni davant la disminució de la licitaci...Convergència i Unió
Així ho han anunciat els diputats de CiU i Portaveus de les Comissions de Política Territorial i de Foment, Josep Rull i Pere Macias, respectivament, durant la roda de premsa d’avui en la que han fet balanç del compliment de les inversions en infraestructures que preveu l’Estatut.
Informe #3 CATN - Les Relacions de Cooperació entre Catalunya i L'Estat EspanyolMiqui Mel
Informe #3 CATN - Les Relacions de Cooperació entre Catalunya i L'Estat Espanyol
Font: Consell Assessor per a la Transició Nacional (CATN)
Data: 20.12.2013.
Impactes de la crisi econòmica en les polítiques de comunicació a Catalunyaccoocac
Monogràfic OPC (InCom -UAB) i Escacc: Impactes de la crisi econòmica en les polítiques de comunicació a Catalunya, per MI Fernández Alonso #catalunya #politiquesdecomunicacio
Durant els primers mesos de la pandèmia provocada per la covid-19, i de forma paral·lela a les respostes de xoc en matèria sanitària i social, els Grups Municipals de l’Ajuntament de Barcelona van impulsar un ampli acord per tal de sumar esforços i energies per tal de promoure una reactivació de la ciutat.
Aquest acord va fructificar en el Pacte per Barcelona, un pacte basat amb una visió global que, mirant al nou futur que havia de venir, serveixi per accelerar la recuperació econòmica, millorar la cohesió social, enfortir el sector sanitari o avançar en la qualitat ambiental, entre altres objectius.
De les accions del Govern del president Montilla detallem:
* Garantia de contractació de 13.200 persones
* Modernitzem la justícia
* Camí de que tots els municipis de Catalunya tinguin planejament i estiguin endreçats en el futur
* Suport a l’esport
També accions específiques territorials:
* Alt Empordà
* Tarragonès
Sra. Neus Colet,
cap de la Secretaria Tècnica de la Junta Consultiva de Contractació Administrativa de la Direcció General de Contractació Pública
Presentació a la taula rodona "Tecnologies mèdiques: compra pública i innovació". La compra pública de tecnologies mèdiques es perfila com una eina clau per impulsar la innovació en aquest àmbit, en paral·lel a la innovació que la pròpia atenció sanitària precisa per respondre d’una manera eficient als requeriments de la societat. El marc normatiu europeu i espanyol permet que l’Administració pugui concertar contractes de compra de tecnologies que encara no són al mercat mitjançant acords amb empreses capaces de dur a terme l’R+D necessària. Aquesta ha estat una estratègia d’èxit a diversos països europeus i en alguns sectors, com l’aeronàutic, però encara poc utilitzada a casa nostra en el sector tecmed, malgrat el seu potencial. Són claus en aquest àmbit qüestions com la gestió del risc o la de la propietat intel·lectual dels nous productes desenvolupats.
La UE, a través de programa Competitiveness and Innovation Framework (CIP), promou l’ús de la compra pública i els partenariats públic–privats com una eina per fomentar la innovació. I el 7è Programa Marc per a la Recerca i el Desenvolupament preveu que els fons europeus puguin adreçar-se als partenariats públic-privats per proporcionar serveis innovadors a la ciutadania. Les fórmules contractuals poden ser diverses i, entre les fórmules més recents, hi ha els anomenats acords de risc compartit (Shared Risk Agreement), que poden ser especialment adients quan hi ha factors variables, com el volum de la demanda a cobrir.
La taula vol proveir un panorama de la situació actual de la compra pública per impulsar la innovació en el sector tecmed a Europa, Espanya i Catalunya, repassar les especificitats dels diferents instruments tècnics per promoure-la i recollir les expectatives i inquietuds de les empreses a través dels representants del sector.
Estratègia i principals fites del mandat 2011 -‐ 2015 de l’Ajuntament de Barcelona en matèria de Relacions Internacionals i Cooperació. Informe presentat a la Comissió de Presidència i Règim Interior del 18 de juny de 2014.
Tretzena edició de l’Informe Anual de l’Observatori de Barcelona, presentat per la tinenta d’alcalde d’Economia, Empresa i Ocupació de l’Ajuntament de Barcelona, Sònia Recasens, i el president de la Cambra de Comerç de Barcelona, Miquel Valls.
Aquest informe és una iniciativa de l’Ajuntament de Barcelona i la Cambra de Comerç de Barcelona que de forma anual compara la capital catalana amb les principals ciutats internacionals a través de 30 indicadors presentats en sis àmbits temàtics: negocis, coneixement, turisme, sostenibilitat i qualitat de vida, preus i costos, i mercat de treball i formació.
Tretzena edició de l’Informe Anual de l’Observatori de Barcelona, presentat per la tinenta d’alcalde d’Economia, Empresa i Ocupació de l’Ajuntament de Barcelona, Sònia Recasens, i el president de la Cambra de Comerç de Barcelona, Miquel Valls.
Aquest informe és una iniciativa de l’Ajuntament de Barcelona i la Cambra de Comerç de Barcelona que de forma anual compara la capital catalana amb les principals ciutats internacionals a través de 30 indicadors presentats en sis àmbits temàtics: negocis, coneixement, turisme, sostenibilitat i qualitat de vida, preus i costos, i mercat de treball i formació.
24/7/2014 Presentació de l'estudi "Criteris de distribució territorial de la inversió de l'Estat en infraestructures". L’estudi presenta, per primera vegada, quina ha estat la distribució de la inversió del Grup Foment per comunitats autònomes i per tipus d’infraestructura al llarg dels darrers 10 anys (2004-2014). L’estudi diferencia, a més, entre el període expansiu i el recessiu. Així mateix, analitza si l’Estat ha tingut en compte criteris de demanda a l’hora de distribuir la inversió en infraestructures, amb especial referència al cas català.
L’Observatori Barcelona 2014, presentat avui per l’Ajuntament de Barcelona i la Cambra de Comerç, compara anualment la capital catalana amb les principals ciutats del món a partir d’un conjunt d’indicadors econòmics i socials.
Barcelona se situa entre les 10 primeres ciutats europees i/o del món en aspectes clau per al desenvolupament de negocis a la ciutat, com ara les perspectives de futur, el nombre de projectes d’inversió estrangera rebuts i l’organització de reunions internacionals o l’atractiu per als retailers internacionals. A més a més, a la majoria d’ells millora el seu posicionament respecte a l’any precedent. La internacionalització de l’economia i la potència de la marca Barcelona -que es valora entre les deu primeres marques de ciutat del món- es confirmen com a actius clau des del punt de vista de la competitivitat.
La Diputació de Barcelona i la Cambra de Comerç de Barcelona presenten la dotzena edició de l’Informe territorial de la província de Barcelona, una publicació que fa balanç anual de l’evolució econòmica de la província i de les 11 comarques que la componen, i que completa l’anàlisi amb dues monografies; 12 articles d’autor que permeten aprofundir en el coneixement d’aspectes més concrets d’aquestes economies locals; i un recull dels projectes estratègics més destacats de cada comarca.
Estudi del Gabinet d’Estudis Econòmics i Infraestructures de la Cambra de Comerç de Barcelona “El sector empresarial a Catalunya i Espanya: Impacte econòmic de diferents escenaris polítics”, que ha estat presentat per Joan Ramon Rovira, cap del Gabinet d’Estudis Econòmics i Infraestructures de la Cambra aquest matí. En aquest estudi es valora l'impacte d'un canvi d'estatus polític sobre el sector empresarial a Catalunya.
Presentació de l’informe del Gabinet d’Estudis Econòmics i Infraestructures de la Cambra de Comerç de Barcelona “El sector empresarial a Catalunya i Espanya: Impacte econòmic de diferents escenaris polítics”, que ha anat a càrrec de Joan Ramon Rovira, Cap del Gabinet d’Estudis Econòmics i Infraestructures de la Cambra aquest matí. En aquest estudi es valora l'impacte d'un canvi d'estatus polític sobre el sector empresarial a Catalunya.
Evolució de l’economia catalana el primer trimestre i perspectives per al segon. Previsions econòmiques per al 2014-2015. Anàlisi de la indústria i de la inversió estrangera a Catalunya i comparativa amb Espanya.
Presentació de l’informe del Gabinet d’Estudis Econòmics i Infraestructures de la Cambra de Comerç de Barcelona “El sector públic a Catalunya i Espanya: Impacte econòmic de diferents escenaris polítics”, que ha anat a càrrec de Joan Ramon Rovira, Cap del Gabinet d’Estudis Econòmics i Infraestructures de la Cambra aquest matí.
En aquest estudi s’analitza la dimensió econòmica del sector públic consolidat i territorialitzat, amb l’actual marc polític, i s’analitza l’impacte econòmic sobre el sector públic de diferents escenaris d’organització político-territorial.
Presentació de l’informe del Gabinet d’Estudis Econòmics i Infraestructures de la Cambra de Comerç de Barcelona “El sector públic a Catalunya i Espanya: Impacte econòmic de diferents escenaris polítics”, que ha anat a càrrec de Joan Ramon Rovira, Cap del Gabinet d’Estudis Econòmics i Infraestructures de la Cambra, aquest matí.
En aquest estudi s’analitza la dimensió econòmica del sector públic consolidat i territorialitzat, amb l’actual marc polític, i s’analitza l’impacte econòmic sobre el sector públic de diferents escenaris d’organització político-territorial.
Presentació de la Roda de Premsa sobre conjuntura i perspectives econòmiques a Catalunya, que ha tingut lloc el 13 de febrer a la Casa Llotja de Mar de Barcelona.
Powerpoint de la presentació de Miquel Valls sobre la situació de les empreses exportadores catalanes en el marc de la trobada empresarial de la Fira de la Candelera de Molins de Rei. Porta per títol, "el sector exterior català, motor de la recuperació: evolució i perspectives".
Presentació de la roda de premsa sobre conjuntura econòmica i isimplificació administrativa a Catalunya que ha tingut lloc a la Casa Llotja de Mar avui.
Conjuntura econòmica i simplificació administrativa a Catalunya, 30 d'octubre...
Que pot esperar Barcelona del pacte nacional per a les infraestructures
1. Què pot esperar Barcelona del Pacte nacional per a les
infraestructures?
Cristian Bardají
Cambra de Comerç de Barcelona
Resum executiu
El 16 d’octubre de 2009 es va signar a Barcelona el Pacte nacional per a les
infraestructures. Aquest Pacte ha estat plantejat com un acord entre els principals
sectors econòmics, socials, polítics i institucionals de Catalunya sobre les
infraestructures que es necessiten per al desenvolupament sostenible del país i el
benestar i la qualitat de vida de la seva gent fins a l’any 2020.
Es tracta, doncs, d’un acord polític, social i institucional. Però en cap cas es tracta d’un
instrument de planificació o programació d’inversions en infraestructures. I aquesta és
la primera qüestió fonamental que cal considerar per entendre què és el Pacte.
La segona qüestió clau és que, malgrat els plantejaments inicials, el Pacte no ha
assolit el consens i una part significativa dels actors que han participat en el seu
procés de redacció finalment no l’han signat.
Per al conjunt de l’horitzó temporal del Pacte (2008-2020), s’ha estimat que la inversió
disponible en infraestructures a Catalunya per part de la Generalitat i de l’Estat pot
sumar 100.000 milions d’euros. El Pacte assumeix que el nivell d’inversió de l’Estat a
Catalunya totalitzarà entre 55.000 i 60.000 milions d’euros, mentre que el total
d’inversió de la Generalitat s’estima que podria suposar entre 40.000 i 45.000 milions
d’euros.
Amb les dades disponibles d’inversió real liquidada, es constata que la inversió global
de l’Estat i de la Generalitat en infraestructures a Catalunya ha estat de l’ordre de
44.000 milions d’euros per al període 1997-2008. D’aquest total, l’Estat ha assumit
prop d’un 40% i la Generalitat el 60% restant.
Es tracta d’un volum d’inversió inferior a la meitat de la inversió prevista per al període
2008-2020. A més, el repartiment entre administracions ha estat justament el contrari
del que preveu el Pacte: l’Estat hauria de passar d’aportar un 40% de la inversió a
assumir-ne un 60%, mentre que l’evolució de la Generalitat seria la contrària.
Com a conclusió, l’Estat hauria de fer una aposta ferma i decidida en matèria
d’inversions a Catalunya per tal de donar compliment al Pacte, mentre que la
Generalitat en tindria prou de mantenir l’esforç inversor executat el darrer sexenni.
Totes dues hipòtesis són arriscades, atesa la situació de crisi que afecta l’economia
catalana i els terminis previstos per a la recuperació dels nivells de creixement
registrats els darrers anys. Així doncs, l’anàlisi de la inversió real liquidada a Catalunya
en el període 1997-2008 fa pensar que la disponibilitat d’inversió per al període 2008-
2020 serà notablement inferior als 100.000 milions d’euros estimats al Pacte.
En aquest sentit, el risc més important que pot fer fracassar el Pacte és que no hi ha
un compromís vinculant per a les administracions públiques, ni en l’import global de la
inversió ni en el percentatge que ha de representar sobre el PIB.
1
2. Per això són tan importants els dos compromisos assumits per tots els signants que
inclou el Pacte. El primer, el compromís de mantenir obert el procés de diàleg i
concertació amb les forces polítiques, institucions i entitats que no l’han subscrit en
primera instància. I el segon, que tots els signants assumeixen com a prioritari fer les
gestions necessàries per assegurar el compromís efectiu de l’Estat en el finançament
de les infraestructures de Catalunya.
També cal destacar que, en cas que s’identifiqui alguna insuficiència, el propi Pacte
preveu la creació d’un instrument de seguiment de caràcter permanent (la Mesa
nacional per a les infraestructures), que podrà formular propostes de revisió sempre
que ho consideri adient.
D’altra banda, el Pacte recull les prioritats en infraestructures de tot el territori, molt
detalladament pel que fa a les infraestructures de connexió interna, però no tant en la
connexió amb els grans eixos europeus d’infraestructures de mobilitat o de transport
d’energia. En aquest sentit, el gran repte pendent és la xarxa ferroviària per al
transport de mercaderies en ample internacional, però sense perdre de vista que
Catalunya (amb Barcelona al capdavant) també necessita una xarxa viària
transeuropea coherent i un posicionament adient del seus sistemes portuari i
aeroportuari en el mapa europeu i global, amb especial èmfasi en els trànsits
intercontinentals.
Pel que fa a les mesures concretes, el Pacte es compromet a desenvolupar a
Barcelona projectes d’infraestructures de mobilitat de caràcter estratègic i
irrenunciables per al territori, com són la via orbital de Barcelona B-40 i el Corredor del
Mediterrani. Una B-40 entesa com a via de gran capacitat i altes prestacions, capaç
d’absorbir no només el trànsit local sinó també el de llarg recorregut. I pel que fa al
Corredor del Mediterrani, format per l’autopista AP-7, l’autovia A-7 / A-2
(convenientment enllaçades per la B-40) i les vies ferroviàries per a viatgers i per a
mercaderies. I a més, dotant d’accessos de gran capacitat als ports de Barcelona i
Tarragona, fet que hauria de permetre el desenvolupament de l’activitat logística al
llarg de tot l’arc mediterrani.
En altres mesures recollides al Pacte, un acord de mínims ja ha estat un avenç, encara
que els seus continguts siguin insuficients des del punt de vista de les organitzacions
representatives del teixit empresarial que l’han signat. Amb una òptica barcelonina,
aquest ha estat el cas del túnel d’Horta, dels aeroports i de l’aigua.
El Pacte preveu la construcció d’un nou túnel ferroviari a Horta, i, si bé la construcció
d’una nova connexió viària, amb previsió de capacitat per als serveis de transport
públic per carretera, no ha estat inclosa dins l’horitzó del Pacte, aquest incorpora una
mesura que garanteix inequívocament el manteniment de la reserva urbanística vigent
per al túnel d’Horta viari. A més, pel que fa als accessos viaris a la ciutat de Barcelona,
el Pacte també preveu la construcció del segon túnel de Vallvidrera i la millora de la
seva connexió amb l’Eixample.
Pel que fa als aeroports d’interès general de Catalunya (Barcelona, Girona, Reus i
Sabadell), més enllà del que pugui preveure el Pacte, hi ha un compromís del Govern
de l’Estat de transferir els tres darrers a la Generalitat i de proposar un nou model de
gestió per a l’aeroport de Barcelona.
Aquest nou model hauria de partir de la base de la necessitat de la gestió
individualitzada de l’aeroport de Barcelona, que hauria d’incloure la política comercial
amb les aerolínies, la política comercial per a l’ampliació de la zona d’influència
2
3. aeroportuària, l’assignació d’slots, les concessions a tercers de serveis dins del recinte
aeroportuari, la capacitat de decisió sobre el manteniment i l’ampliació de les
infraestructures i la fixació de preus, amb la supervisió, si cal, d’un òrgan regulador.
I en el cas de l’aigua, caldria un gran acord de país al voltant d’un nou model de gestió
dels recursos hídrics, que no es basi tan marcadament en la dessalinització i en
l’estalvi del consum i que valori la resta de recursos disponibles. Entre d’altres, la
interconnexió de les conques catalanes i l’aportació de recursos de conques no
catalanes. Perquè, a mitjà i llarg termini, només un sistema de reserves hídriques
suficientment diversificat podrà oferir una seguretat suficient en el subministrament
d’aigua.
En definitiva, cal entendre el Pacte com un procés viu i no com un document tancat,
que ha de servir per ajudar a dotar Catalunya de les infraestructures que el país
necessita més enllà de la conjuntura política o econòmica de cada moment.
3