1. L’ImperialismeL’Imperialisme

2. Podria definir-sePodria definir-se
Com el sistema en què la cultura, la política iCom el sistema en què la cultura, la política i
l’economia del món s’organitzen segons ell’economia del món s’organitzen segons el
domini d’uns països sobre els altres.domini d’uns països sobre els altres.
Bàsicament, els països europeus industrialitzatsBàsicament, els països europeus industrialitzats
aconseguiran controlar gran part del planeta.aconseguiran controlar gran part del planeta.

3. Últim terç del XIX
Potències europees,
EE.UU. I el Japó
Dominar i conquerir el món
1914
85% del món
Passa al En són protagonistes les
volen
L’ImperialismeL’Imperialisme
El procés s’inicià al segle XV.
Al segle XIX es generalitzarà, amb un caràcter ràpid i global.
Els anys daurats de l’Imperialisme es donen entre 1870 i 1914.

4. L’ImperialismeL’Imperialisme
 Factors impulsors de l’ImperialismeFactors impulsors de l’Imperialisme
 Els canvis econòmicsEls canvis econòmics
 Els factors políticsEls factors polítics
 La realitat cultural i ideològicaLa realitat cultural i ideològica
 La situació demogràficaLa situació demogràfica
 La creació dels territoris colonialsLa creació dels territoris colonials
 Modalitats de la colonitzacióModalitats de la colonització
 Els grans imperis colonialsEls grans imperis colonials
 La relació entre les potències imperialsLa relació entre les potències imperials
 Les conseqüències de l’ImperialismeLes conseqüències de l’Imperialisme

5. Els factors econòmics:Els factors econòmics:
La II Revolució IndustrialLa II Revolució Industrial
(1870 – 1914)(1870 – 1914)
Creixement econòmic
Noves energies
Nous sectors
Noves potències
Bèlgica
França
Alemanya
EE.UU.
G.B.
Petroli
Químic
Principal sector
Siderúrgia
Electricitat
Dinamita
Adobs,
fertilitzants
Enllumenat
Producció
Comunicacions
Ràdio
Telègraf
Gasolina
Tramvia
Automòbil
Aviació
Rutes marítimes
Canals de Suez (1869)
i Panamà (1914)
Consolidació ferrocarrilTransports
Netedat
Adaptabilitat

6. La IIª Revolució Industrial (1870-1914)La IIª Revolució Industrial (1870-1914)
Un fort augment de producció Gran competència
Va significar
1873 Crisi La Gran Depressió
Crisi de superproducció
Deflació, atur
Competència agrícola
dels EE.UU i Canadà
Cauen preus a Europa
Provoca la ruïna dels pagesos
Poc poder adquisitiu
Crisi industrial
Crisi cíclica del
capitalisme
Es caracteritza per

7. Conseqüències de la crisiConseqüències de la crisi
Concentració empresarial Nova organització
del treball
Recerca de nous
mercats
Càrtels
Trusts
Implantació del
Capitalisme financer
(Holdings)
Tècniques
monopolístes
Es desenvolupen
Taylorisme
Organització científica
del treball
Treball en cadena
(estalvi de temps i de feina)
Més producció i
reducció de costos
Mercats i
matèries primeres
Les colònies
(Àfrica i Àsia)
Estimularà
l’expansió colonial
Es trobaran a
Es consoliden les característiques de la segona etapa del capitalisme
(tot això passa a finals del XIX i començaments del XX)
Es consoliden les característiques de la segona etapa del capitalisme
(tot això passa a finals del XIX i començaments del XX)

8. TaylorismeTaylorisme
Reducció del temps
de fabricació
Producció massivaBaixa el preu
de cost
Baixa el preu
de cost
Augment del
poder adquisitiu
Augment del
poder adquisitiuSalari elevatSalari elevat
Estímul del consumEstímul del consum
PublicitatPublicitat
CrèditCrèdit
Producció
en sèrie
EstandarditzacióEstandardització
Taylor

9. Model del primer telèfon
d’Alexandre Graham Bell
Samuel F. B. Morse, el 1837,
construí un telègraf i inventà un
alfabet, molt pràctic per enviar
missatges a distància.
GUGLIELMO
MARCONI, patentà la
ràdio el 1897 i el
telègraf sense fils

10. Edison amb el fonògraf i primera bombeta feta per ell

11. Ford T i el primer tramvia
elèctric.
El petroli feu possible l’aparició
de l’automòbil amb les millores al
motor de combustió interna, de
Daimler-Benz a Alemanya a partir
de 1900. El primer automòbil el
construí Peugeot, el 1891 a
França.

12. Fotografia
original del
primer vol amb
motor de la
historia. A
l’aparell Orville
Wright; a la dreta,
el seu germà
Wilbur. 1903
Avió amb el que
Bleirot creuà el
Canal de la Mànega
el 1909

13. Canal de Suez inaugurat el 1869
Canal de Panamà inaugurat el 1914

14. 0
5
10
15
20
25
30
35
Gran
Bretanya
EUA Alemanya Bèlgica Rússia
1880
1890
1900
1910
1912
Producció d’acer (1880-1912)
(en milions de tones)

15. 0
50
100
150
200
250
1910 1915 1920 1925 1930
energia de
vapor
energia
elèctrica
Energia utilitzada per la indústria tèxtil
de Terrassa (Índex 100 el 1916)

17. Cadena de
muntatge de
Ford
Acció

18. Els factors econòmicsEls factors econòmics
Crisi agrícola i industrial
Competència i superproducció
Proteccionisme
Nous mercats
Matèries primeres
Fonts d’energia
Mà d’obra barata
cerca
Imperialisme capitalista
(Dominació monopolista
armada)

19. Causes
econòmiques

20. Els factors políticsEls factors polítics
Imperialisme capitalista
(Dominació monopolista armada)
Tensió entre potències
Estímul nacionalista
Motius estratègics
Control de rutes marítimes
Donar continuïtat als imperis
Protecció colònies importants
Durant la cursa colonial es cerca l’equilibri entre les potències
Nacionalisme d’Estat
L’Imperialisme proporciona prestigi.
Cal tenir colònies per ser una potència

21. Jules Ferry Cecil Rhodes
Von Bismarck
Chamberlain
Els grans impulsors del colonialismeEls grans impulsors del colonialisme

22. Els factors culturals i ideològicsEls factors culturals i ideològics
Missió civilitzadora Darwinisme.
Racisme (superioritat de races)
Els blancs han de difondre la seva cultura “superior”
Grups de pressió Societats geogràfiques
Societats missioneres
Associacions colonials
Missioners belgues al Congo
David Livingstone

23. Causes científiques
Societats geogràfiques
Livingstone
Amundsen explorà
L’AntàrtidaPeary arribà al
Pol Nord
Henry
Stanley

24. Els factors demogràficsEls factors demogràfics
Explosió Blanca
Excedent de població europea
Descens mortalitat
Augment demogràfic
Èxode rural
Emigració (Revolució dels transports)
Emigració com a vàlvula d’escapament a la
tensió social (atur)

26. 0
500
1000
1500
2000
2500
3000
3500
4000
1840 1860 1880 1900 1920
Taxa de
mortalitat (per
milió)

27. 0
20
40
60
80
Gran
Bretanya
Alemanya Bègica França Itàlia Rússia
Percentatge de població rural (1910)

29. La creació dels territorisLa creació dels territoris
colonialscolonials
1ª fase Exploració (Livingstone i Stanley)
Conquesta (superioritat tècnica i militar)
1ª fase Exploració (Livingstone i Stanley)
Conquesta (superioritat tècnica i militar)
2ª fase Organització2ª fase Organització
3ª fase Explotació3ª fase Explotació
Cecil
Rhodes
Livingstone

30. Colònies pròpiament dites
(control absolut de la metròpoli)
Protectorats
(govern autòcton sotmés a la metròpoli)
ExplotacióExplotació Assimilació duanera, monopoli metropolità
Intercanvi desigual: primeres matèries per
manufactures.
Consisteix en
Colònies de poblament
Colònies d’explotació
Establiment permanent de població europea
Dominis britànics (autogovern)
Sotmetiment absolut de les estructures
econòmiques i administratives
(per empreses i govern occidental)
Modalitats de la colonitzacióModalitats de la colonització
Concessions
(govern local cedeix temporalment un territori a la metròpoli)
Modalitat més estesa
En cas de territoris de difícil
conquesta o amb un fort govern
indígena
Sobretot ports

31. Els grans imperis colonialsEls grans imperis colonials
Segles XVIII i primera meitat del XIX Control de rutes
Factories a les costes
prioritat
A partir de 1870
Expansió i conquesta territorial
Àfrica i Àsia
Centrada bàsicament a

34. General de l’imperi britànic
La reina Victòria
Territoris de
l’imperi britànic

35. Gran BretanyaGran Bretanya
Imperi més gran, amb presència a tots els continents (33M Km2,
450M persones).
Personatges: Disraelí i Chamberlain (des de 1850), Reina Victòria.
Colònies de posició o escales.
Malta, Corfú, Illes Jòniques / Gibraltar, Sant Helena, El Cap, Maurici, Aden,
Ceilan / Singapur, Hong-Kong.
Àsia.
Índia (Índia, Pakistan, Bangladesh, Sri Lanka) Birmània, Singapur, Malàisia,
nord de Borneo, Hong-Kong.
Amèrica.
Canadà, Antilles, Guaiana, Belice.
Àfrica.
Del Caire (Egipte, 1882) a El Cap (1899-1902 Guerra dels Boers).
Sudàfrica, Rhodèsia, Kènia, Uganda, Somàlia Britànica.
Costa d’Or, Sierra Leona, Gàmbia, Nigèria.
Oceania.
Austràlia, Nova Zelanda.

36. Nens i dones boer en un camp
de concentració, durant la
segona guerra dels Boers
(1899-1902)
Guerra anglo-boer

37. FrançaFrança
Segon Imperi en extensió. Sobretot a Àsia i Àfrica.
Personatges: Jules Ferry.
Àsia.
Indoxina Francesa (Vietnam, Laos i Cambotja)
Amèrica.
Guadalupe, Guaiana, Martinica.
Àfrica.
Algèria, Marroc, Tunísia.
Àfrica Occidental Francesa:
Àfrica Equatorial Francesa:
Somàlia Francesa:
Madagascar
Oceania.
Polinèsia Francesa, Nova Caledònia.

38. AlemanyaAlemanya
JapóJapó
EE.UU.EE.UU.
Arriba tard i provoca conflictes
Àfrica (Tanganika, Camerún, Togo, Namíbia)
Oceania (Nova Guinea, Bismarck, Carolines, Mariannes)
Conquesta de l’oest
Compra: Lousiana (França) Florida (Espanya) Alaska (Rússia)
Guerres contra Mèxic i Espanya (Cuba) (Doctrina Monroe, 1823)
1868 revolució Meijí. Modernització i expansió.
Formosa, protectorat a Corea
HolandaHolanda Índies Occidentals Holandeses: Sumatra, Borneo, Java, Illes
Cèlebes, Moluques, part de Timor, part de Nova Guinea.
BèlgicaBèlgica Congo Belga
ItàliaItàlia Eritrea, Somàlia i Líbia
PortugalPortugal Angola, Moçambic, Guinea-Bissau
Timor Oriental, Macao
EspanyaEspanya 1898, pèrdua de Cuba, Filipines, Puerto Rico, Guam.
Guinea, Sidi Ifni, Sàhara Occidental, nord del Marroc.

39. Les relacions entreLes relacions entre
les potències colonialsles potències colonials
Repartiment ràpid del món (1880-1914)
Autèntica cursa colonial, que provoca friccions entre imperis.
Repartiment ràpid del món (1880-1914)
Autèntica cursa colonial, que provoca friccions entre imperis.
Fashoda, Guerra de Cuba (1898), Guerra Russo-Japonesa (1905)
per prevenir-les, Bismarck impulsà:
Conferència de Berlín, 1885
Regula internacionalment la cursa colonial, amb una sèrie d’acords:
- Qui ocupa una zona costanera tindrà dret a un territori interior (hinterland)
- Lliure navegació pels grans rius africans (Congo, Níger, Zambesi, Nil, Senegal)
- Cal l’ocupació efectiva del territori (no només drets històrics)
- Cada potència ha de comunicar quins territoris considera com a propis
Conferència de Berlín, 1885
Regula internacionalment la cursa colonial, amb una sèrie d’acords:
- Qui ocupa una zona costanera tindrà dret a un territori interior (hinterland)
- Lliure navegació pels grans rius africans (Congo, Níger, Zambesi, Nil, Senegal)
- Cal l’ocupació efectiva del territori (no només drets històrics)
- Cada potència ha de comunicar quins territoris considera com a propis
tot i això, els enfrontaments colonials foren una de les causes de la Gran Guerra

40. Documental
Món a finals del segle XIX:
Imperialisme i Segona Revolució Industrial
Gravat de la Conferència de Berlín

41. Les conseqüències deLes conseqüències de
l’Imperialismel’Imperialisme
A les metròpolisA les metròpolis
Consciència de superioritat racial
Acumulació de riquesa
A les colòniesA les colònies Fronteres artificials (futurs conflictes)
Canvis en l’estructura social
Aculturació
Intercanvi comercial desigual
Augment de la població (al principi però reducció)
Desequilibri població i recursos
(subalimentació i misèria cròniques)
DemogràfiquesDemogràfiques Millora higiene. Reducció dràstica de la mortalitat.
La natalitat es manté elevadíssima.
Boom demogràfic.
Desequilibri població recursos (fam)

42. EconòmiquesEconòmiques Sempre beneficien la metròpoli, que explota la colònia.
- S’imposa un augment de la productivitat (treball forçat)
- S’imposa l’economia monetària (capitalisme)
- Creació d’algunes infraestructures (per exportar)
- Intercanvi desigual
- Es limita la seva indústria (evitar competència)
- S’imposen canvis en l’agricultura
- Especialització (monoconreu)
- Eliminació terres col·lectives
- Propietat privades (elits nadives, colonitzadors)
SocialsSocials Alteració total sociectat tradicional (tribal)
- Aculturació (nous valors), llengües, religions
- Nova societat de classes:
- Alta (aliats colonitzadors). Acapara terres i recursos.
- Mitjana (funcionaris). Occidentalitzada, formada a Europa.
- Baixa (camperols, jornalers). Majoria indígena, misèria.
PolítiquesPolítiques Introducció del concepte Estat-Nació.
Greus problemes fronterers (fronteres artificials)

43. Calcuta (India) en el s. XIX
Locomotora de ferrocarril indi
Maharajás hindús
Mohandas Gandhi

44. Explotació dels habitants de l’Índia

45. Agricultura tradicional i
agricultura de plantació a
l’Àfrica

46. Pigmeus amb el Prof. K. G. Murphy.
Alguns pigmeus eren exhibits en
zoològics humans, com Ota Benga
en el Zoològic del Bronx, a Nova
York.
A baix foto dels supervivents del
poble dels herero, que varen
intentar ser exterminats pels
alemanys, junt a un altre poble, a la
zona d’Àfrica de l’oest.