L'Imperialisme decimonònic. Els grans imperis (Gran Bretanya i França). Els nous imperis (Estats Units i Japó)

1. L’IMPERIALISME (1870-1914)

2. ORÍGENS DE L´IMPERIALISME
IMPERIALISME
extensió del domini d´un
país sobre uns altres
METRÒPOLI
COLÒNIES
el país que colonitza
els territoris colonitzats.

3. L’Imperialisme és un fenomen històric: Diferències
ss. XIV-XV
 Realitzat per pocs països
europeus (Espanya i Portugal)
 Busca domini territorial
 Buscaven l’establiment de
població (extermini de la
població originària)
 Afecta principalment Amèrica
 Busca places comercials per
extreure recursos
ss. XIX-XX
 Afecta principalment Àfrica i Amèrica
 Realitzat per diferents països
europeus i extraeuropeus
(Gran Bretanya, França, Rússia,
Alemanya, Itàlia, USA i Japó)
 Els territoris són d’ocupació (una
minoria europea controla la majoria
de la població indígena)
 Busca expansió predomini industrial
(II Revolució Industrial)
 L’interessa l’explotació econòmica
(recursos i mercats)

4. L’Imperialisme és un fenomen històric: Semblances
 Voluntat d’obtenir recursos (monetaris ss. XVI-XVII, energètics
s. XIX)
 Internacionalització de l’economia des del segle XVI:
neixement del capitalisme i divisió econòmica del món
(intercanvi desigüal)
 Sentiment de superioritat racial i voluntat cristianitzadora

5. Causes
ORÍGENSDEL´IMPERIALISME
econòmiques polítiquesdemogràfiques ideològiques
“missió
civilitzadora”
(religió,
racisme,
curiositat
científica)
•Nous mercats on
vendre els productes
•Recerca de matèries
primes a preus molt
baixos
•Mà d’obra barata
•Inversió d’excedents i
de capitals
II Revolució Industrial
(en aquest sentit és producte de la)
•Prestigi d’un
país
•Nacionalisme
•Control punts
estratègics
•Creixemernt
demogràfic
•Emigració
L'Imperialisme és un fenomen complex, que és produeix com a
resultat d’un conjunt de causes o factors diversos:
(risc de)
ATUR

6. LA SEGONA REVOLUCIÓ INDUSTRIAL (1870-1914)
CREIXEMENT
ECONÒMIC
ESPECTACULAR
CAUSES ECONÒMIQUESORÍGENSDEL´IMPERIALISME
NOVES POTÈNCIES
INDUSTRIALS
NOVES FONTS ENERGÈTIQUES (PETROLI I ELECTRICITAT)
(caracteriizada per)
(dóna lloc a)
COMPETÈNCIA
INTERNACIONAL
(augmenta la)
PAÏSOS
INDUSTRIALITZATS
PAÏSOS NO
INDUSTRIALITZATS
POTÈNCIES
IMPERIALISTES

12. CONSEQÜÈNCIESIIR.I
NOVES FORMES CONCENTRACIÓ EMPRESARIAL
RIVALITATS IMPERIALISTES
CREIXEMENT DEMOGRÀFIC: MIGRACIONS
NOUS PAÏSOS INDUSTRIALS (Japó i Estats Units)
NOVES FORMES DE TREBALL: TAYLORISME
TRANSFORMACIONS SOCIALS
Nova classe social: classe mitja
Aparició temps lliure (oci)
MUN DIALITZACIÓ ECONOMIA
Nous moviments socials

13. ORÍGENSDEL´IMPERIALISME CAUSES DEMOGRÀFIQUES

14. “Ahir vaig donar un tomb per l’Est End (barri obrer de
Londres) i vaig assistir a una reunió d’aturats.
El que hi vaig veure em va convèncer més que mai de la
importància de l’imperialisme. (...) Hem de conquerir noves
colònies per a col·locar-hi l’excès de població que patim.“
Carta de Cecil Rhodes (empresari i ministre britànic), 1895.
ORÍGENSDEL´IMPERIALISME CAUSES DEMOGRÀFIQUES

15. Els emigrants van emigrar per millorar les seves miserables condicions de
vida. La destinació principal va ser sobretot Amèrica.
ORÍGENSDEL´IMPERIALISME

16.  (...) No és per casualitat que el Mediterrani tingui (...) d´un costat
tota la civilització i de l´altre costat tota la barbàrie (...) Està allà,
davant de tots vosaltres, aquest bloc de sorra i cendres, aquesta
pila inerta i passiva que des de fa sis mil anys és un obstacle al
progrés universal.
 Déu ofereix l´Àfrica a Europa. Preneu-la. Preneu-la, no pel canó,
sinó per l´arada; no pel sable, sinó pel comerç; no per la batalla,
sinó amb la indústria; no per la conquesta, sinó per la fraternitat.
Vesseu el que us sobri en aquesta Àfrica i alhora resoleu els
vostres problemes socials, transformeu els vostres proletaris en
propietaris. Aneu-hi, feu! Feu carreteres, ports, ciutats; creixeu,
cultiveu, colonitzeu, multipliqueu.
Victor Hugo, 18 de maig de 1879
ORÍGENSDEL´IMPERIALISME CAUSES IDEOLÒGIQUES

17.  És un fet incontestable que els negres tenen un cervell més lleuger
i menys voluminós que el de l’espècie blanca. Però, aquesta
superioritat intel·lectual, ¿ens dóna als blancs dret de reduir a
l’esclavatge la raça inferior? No, i mil vegades no. Si els negres
s’acosten a certes espècies animals per les seves formes
anatòmiques i pels seus instints grollers, se’n distancien i
’aproximen als blancs en d’altres aspectes que cal tenir en compte.
Estan dotats de la paraula i gràcies a la paraula podem tenir-hi
relacions intel·lectuals i morals (...)
 La inferioritat intel·lectual dels negres lluny de conferir-nos el dret
d’abusar de la seva debilitat, ens imposa el deure d’ajudar-los i
protegir-los.
“Negre”, article del “Grand Dictionaire Universal Larousse”, 1872
ORÍGENSDEL´IMPERIALISME CAUSES IDEOLÒGIQUES

18. GRAN BRETANYA
FRANÇA
ALEMANYA
RÚSSIA
ITÀLIA
Àfrica: eix El Caire-El Cap
Àsia: Índia, Singapur, Hong-Kong
Oceania: Austràlia i Nova Zelanda
Àfrica: Sàhara i Madagascar
Àsia: Indoxina (Vietnam, Cambodja, Laos)
Oceania: Polinèsia
Arriba tard a la cursa imperialista i generarà
conflictes
Àfrica: Namíbia, Camerun, Tanzània
També arriba tard a la cursa imperialista
Àfrica: Líbia, Somàlia, Eritrea
Àsia: Sibèria
ELREPARTIMENTDELMÓN ELS GRANS IMPERIS
HOLANDA Àsia: Indonèsia
BÈLGICA Àfrica: Congo

19. ESTATS UNITS
JAPÓ
Amèrica: Alaska, Cuba, Puerto Rico (1898),
Panamà (1903)
Àsia: Hawaii (annexionada el 1898), Midway
(1867), Filipines i Guam (1898)
Taiwan, Corea, sud Sakhalin, Kurils, Riuku
ELREPARTIMENTDELMÓN ELS GRANS IMPERIS

20. diferents estructures de dominació colonial
Dominis
Colònies
d´explotació
Protectorats
Concessions
ELREPARTIMENTDELMÓN ELS GRANS IMPERIS
Elevat percentatge de població blanca. S’instaurava
un sistema d´autogovern interior, però la política
exterior depenia de la metròpoli. Exemple: Austràlia.
Territori dominat i administrat per la Metròpoli.
Exemple: el Congo Belga
Les potències colonials controlaven la política
exterior, la defensa i l´explotació de les riqueses del
país. Les autoritats natives es feien càrrec de la
política interior (va ser el cas d´Espanya i França
sobre el Marroc).
Territoris que pertanyien a un país independent,
però les potències occidentals n´aconseguien la
concessió temporal per controlar-ne l´economia.
Solien ser zones d’importància estratègica o
comercial (ex.: Hong-Kong)

21. ELREPARTIMENTDELMÓN EL REPARTIMENT D’ÀFRICA

22. ELREPARTIMENTDELMÓN

24. ELREPARTIMENTDELMÓN EL REPARTIMENT D’ÀSIA

26. L’IMPERI BRITÀNIC EL 1914ELREPARTIMENTDELMÓN

27. L’IMPERI BRITÀNIC EL 1914 (33 m km2, 450 m. Habitants)

28. ELREPARTIMENTDELMÓN L’IMPERI BRITÀNIC EL 1914

29. L’IMPERI FRANCÈS EL 1914ELREPARTIMENTDELMÓN

30. ELREPARTIMENTDELMÓNL’IMPERI ALEMANY EL 1914

31. ELREPARTIMENTDELMÓNL’IMPERI ITALIÀ EL 1914

32. ELREPARTIMENTDELMÓNL’IMPERI RUS EL 1914

33. EL REPARTIMENT DE LA XINA
Concessió internacional
LREPARTIMENTDELMÓN:LAXINA

34. ELREPARTIMENTDELMÓN Grans Imperis mundials
(en milions de Km2 i d’habitants)
Països
Colònies Metròpolis Total
1876 1914 1914 1914
Km2 Hab. Km2 Hab. Km2 Hab. Km2 Hab.
Gran Bretanya 22,5 251,9 33,5 393,5 0,3 46,5 33,8 440,0
Rússia 17,0 15,9 17,4 33,2 5,4 136,2 22,8 169,4
França 0,9 6,0 10,6 55,5 0,5 39,6 11,1 95,1
Alemanya - - 2,9 12,3 0,5 61,9 3,4 77,2
EE.UU. - - 0,3 9,7 9,4 97,0 9,7 106,7
Japó
- - 0,3 19,2 0,4 53,0 0,7 72,3
TOTAL 40,9 273,8 65,0 523,4 16,5 437,2 81,5 960,6

35. ELREPARTIMENTDELMÓN

36. ELREPARTIMENTDELMÓN L’IMPERIALISME EXTRAEUROPEU: ESTATS UNITS I JAPÓ

37. EL REPARTIMENT DEL MÓN: ELS ESTATS UNITS
L’IMPERIIALISMENORDAMERICÀ
II REVOLUCIÓ INDUSTRIAL
(1870-1914)
IMMIGRACIÓ EUROPEA
FI GUERRA CIVIL U.S.A (1861-1865)
PERIODE DE GRAN CREIXEMENT ECONÒMIC
CONQUESTA
NOUS
TERRITORIS
FORMACIÓ GRANS
COMPANYIES
COMERCIALS
NECESSITAT
MATÈRIES
PRIMES
EXCEDENTS
DE
PRODUCCIÓ
CONTROL
RUTES
COMERCIALS
EXPANSIÓ
OEST

38. L’IMPERIIALISMENORDAMERICÀ C RREIXE MENT DE MOGRÀFIC ESTATS UNITS
ANY
TOTAL
POBLACIÓ
AUGMENT
%
AUGMENT
1790 3,929,214 - -
1800 5,308,483 1,379,269 35.1
1810 7,239,881 1,931,398 36.4
1820 9,638,453 2,398,572 33.1
1830 12,860,702 3,222,249 33.4
1840 17,063,353 4,202,651 32.7
1850 23,191,876 6,128,523 35.9
1860 31,443,321 8,251,445 35.6
1870 38,558,371 7,115,050 22.6
1880 50,189,209 11,630,838 30.2
1890 62,979,766 12,790,557 25.5
1900 76,212,168 13,232,402 21.0
1910 92,228,496 16,016,328 21.0
1920 106,021,537 13,793,041 15.0
1930 123,202,624 17,181,087 16.2
1940 142,164,569 18,961,945 15.4

39. L’IMPERIIALISMENORDAMERICÀ

41. L’IMPERIIALISMENORDAMERICÀ EL REPARTIMENT DEL MÓN: ELS ESTATS UNITS EL 1861

43. L’IMPERIIALISMENORDAMERICÀ
Control de l’estret de Bering. Pas
entre Amèrica i Àsia. Compra
Alaska a Rússia (1867)
L’oceà Pacífic: Posicions estratègiques (illes) protegir
rutes comercials potencials mercats asiàtics.

44. L’IMPERIALISME JAPONÈS
Japó arriba al segle XIX essent una societat feudal de caràcter medieval.
1868 REVOLUCIÓ MEIJI ABOLICIÓ ESTRUCTURES FEUDALS
(fi del Shogunat:època de domini dels
senyors feudals)
MODERNITZACIÓ ECONÒMICA
CREIXEMENT ECONÒMIC MODERNITZACIÓ SOCIAL
REVOLUCIÓ INDUSTRIAL
Aliments per la seva creixent població Matèries primeres
L’IMPERIALISMEJAPONÈS
(necessita)

45. REVOLUCIÓ INDUSTRIAL
L’IMPERIALISMEJAPONÈS L’IMPERIALISME JAPONÈS
(genera)
GUERRES
1894-1895:1ª Guerra sinojaponesa.
Japó obté Formosa (Taiwan) i el
protectorat sobre Corea
(annexionada al Japó el 1910)
•1904-1905: Guerra
russojaponesa. Rúsia cedeix la
part sud de l’illa de Sakhalin, i
reconeix la influència japonesa a
Manxúria

46. L’IMPERIALISMEJAPONÈS L’IMPERIALISME JAPONÈS
U.S.A

47. % DE LA SUPERFICIE TERRESTRE OCUPADA PELS EUROPEUS
1800 ---> 35 % 1914 ---> 84,4 %

48. CONSEQÜÈNCIESDEL’IMPERIALISME CONSEQÜÈNCIES DE L’IMPERIALISME