2. L’Imperialisme és un fenomen històric: Diferències
ss. XIV-XV
Realitzat per pocs països
europeus (Espanya i Portugal)
Busca domini territorial
Buscaven l’establiment de
població (extermini de la
població originària)
Afecta principalment Amèrica
Busca places comercials per
extreure recursos
ss. XIX-XX
Afecta principalment Àfrica i Amèrica
Realitzat per diferents països
europeus i extraeuropeus
(Gran Bretanya, França, Rússia,
Alemanya, Itàlia, USA i Japó)
Els territoris són d’ocupació (una
minoria europea controla la majoria
de la població indígena)
Busca expansió predomini industrial
(II Revolució Industrial)
L’interessa l’explotació econòmica
(recursos i mercats)
5. LA SEGONA REVOLUCIÓ INDUSTRIAL (1870-1914)
CREIXEMENT
ECONÒMIC
ESPECTACULAR
CAUSES ECONÒMIQUESORÍGENSDEL´IMPERIALISME
NOVES POTÈNCIES
INDUSTRIALS
NOVES FONTS ENERGÈTIQUES (PETROLI I ELECTRICITAT)
(caracteriizada per)
(dóna lloc a)
COMPETÈNCIA
INTERNACIONAL
(augmenta la)
PAÏSOS
INDUSTRIALITZATS
PAÏSOS NO
INDUSTRIALITZATS
POTÈNCIES
IMPERIALISTES
6. CONSEQÜÈNCIESIIR.I
NOVES FORMES CONCENTRACIÓ EMPRESARIAL
RIVALITATS IMPERIALISTES
CREIXEMENT DEMOGRÀFIC: MIGRACIONS
NOUS PAÏSOS INDUSTRIALS (Japó i Estats Units)
NOVES FORMES DE TREBALL: TAYLORISME
TRANSFORMACIONS SOCIALS
Nova classe social: classe mitja
Aparició temps lliure (oci)
MUN DIALITZACIÓ ECONOMIA
Nous moviments socials
8. L’IMPERIIALISMENORDAMERICÀ C RREIXE MENT DE MOGRÀFIC ESTATS UNITS
ANY
TOTAL
POBLACIÓ
AUGMENT
%
AUGMENT
1790 3,929,214 - -
1800 5,308,483 1,379,269 35.1
1810 7,239,881 1,931,398 36.4
1820 9,638,453 2,398,572 33.1
1830 12,860,702 3,222,249 33.4
1840 17,063,353 4,202,651 32.7
1850 23,191,876 6,128,523 35.9
1860 31,443,321 8,251,445 35.6
1870 38,558,371 7,115,050 22.6
1880 50,189,209 11,630,838 30.2
1890 62,979,766 12,790,557 25.5
1900 76,212,168 13,232,402 21.0
1910 92,228,496 16,016,328 21.0
1920 106,021,537 13,793,041 15.0
1930 123,202,624 17,181,087 16.2
1940 142,164,569 18,961,945 15.4
9. “Ahir vaig donar un tomb per l’Est End (barri obrer de
Londres) i vaig assistir a una reunió d’aturats.
El que hi vaig veure em va convèncer més que mai de la
importància de l’imperialisme. (...) Hem de conquerir noves
colònies per a col·locar-hi l’excès de població que patim.“
Carta de Cecil Rhodes (empresari i ministre britànic), 1895.
ORÍGENSDEL´IMPERIALISME CAUSES DEMOGRÀFIQUES
10. Els emigrants van emigrar per millorar les seves miserables condicions de
vida. La destinació principal va ser sobretot Amèrica.
ORÍGENSDEL´IMPERIALISME
11. És un fet incontestable que els negres tenen un cervell més lleuger
i menys voluminós que el de l’espècie blanca. Però, aquesta
superioritat intel·lectual, ¿ens dóna als blancs dret de reduir a
l’esclavatge la raça inferior? No, i mil vegades no. Si els negres
s’acosten a certes espècies animals per les seves formes
anatòmiques i pels seus instints grollers, se’n distancien i
’aproximen als blancs en d’altres aspectes que cal tenir en compte.
Estan dotats de la paraula i gràcies a la paraula podem tenir-hi
relacions intel·lectuals i morals (...)
La inferioritat intel·lectual dels negres lluny de conferir-nos el dret
d’abusar de la seva debilitat, ens imposa el deure d’ajudar-los i
protegir-los.
“Negre”, article del “Grand Dictionaire Universal Larousse”, 1872
ORÍGENSDEL´IMPERIALISME CAUSES IDEOLÒGIQUES
12. GRAN BRETANYA
FRANÇA
ALEMANYA
RÚSSIA
ITÀLIA
Àfrica: eix El Caire-El Cap
Àsia: Índia, Singapur, Hong-Kong
Oceania: Austràlia i Nova Zelanda
Àfrica: Sàhara i Madagascar
Àsia: Indoxina (Vietnam, Cambodja, Laos)
Oceania: Polinèsia
Arriba tard a la cursa imperialista i generarà
conflictes
Àfrica: Namíbia, Camerun, Tanzània
També arriba tard a la cursa imperialista
Àfrica: Líbia, Somàlia, Eritrea
Àsia: Sibèria
ELREPARTIMENTDELMÓN ELS GRANS IMPERIS
HOLANDA Àsia: Indonèsia
BÈLGICA Àfrica: Congo
13. ESTATS UNITS
JAPÓ
Amèrica: Alaska, Cuba, Puerto Rico (1898),
Panamà (1903)
Àsia: Hawaii (annexionada el 1898), Midway
(1867), Filipines i Guam (1898)
Taiwan, Corea, sud Sakhalin, Kurils, Riuku
ELREPARTIMENTDELMÓN ELS GRANS IMPERIS
14. diferents estructures de dominació colonial
Dominis
Colònies
d´explotació
Protectorats
Concessions
ELREPARTIMENTDELMÓN ELS GRANS IMPERIS
Elevat percentatge de població blanca. S’instaurava
un sistema d´autogovern interior, però la política
exterior depenia de la metròpoli. Exemple: Austràlia.
Territori dominat i administrat per la Metròpoli.
Exemple: el Congo Belga
Les potències colonials controlaven la política
exterior, la defensa i l´explotació de les riqueses del
país. Les autoritats natives es feien càrrec de la
política interior (va ser el cas d´Espanya i França
sobre el Marroc).
Territoris que pertanyien a un país independent,
però les potències occidentals n´aconseguien la
concessió temporal per controlar-ne l´economia.
Solien ser zones d’importància estratègica o
comercial (ex.: Hong-Kong)
30. EL REPARTIMENT DEL MÓN: ELS ESTATS UNITS
L’IMPERIIALISMENORDAMERICÀ
II REVOLUCIÓ INDUSTRIAL
(1870-1914)
IMMIGRACIÓ EUROPEA
FI GUERRA CIVIL U.S.A (1861-1865)
PERIODE DE GRAN CREIXEMENT ECONÒMIC
CONQUESTA
NOUS
TERRITORIS
FORMACIÓ GRANS
COMPANYIES
COMERCIALS
NECESSITAT
MATÈRIES
PRIMES
EXCEDENTS
DE
PRODUCCIÓ
CONTROL
RUTES
COMERCIALS
EXPANSIÓ
OEST
33. L’IMPERIIALISMENORDAMERICÀ
Control de l’estret de Bering. Pas
entre Amèrica i Àsia. Compra
Alaska a Rússia (1867)
L’oceà Pacífic: Posicions estratègiques (illes) protegir
rutes comercials potencials mercats asiàtics.
34. L’IMPERIALISME JAPONÈS
Japó arriba al segle XIX essent una societat feudal de caràcter medieval.
1868 REVOLUCIÓ MEIJI ABOLICIÓ ESTRUCTURES FEUDALS
(fi del Shogunat:època de domini dels
senyors feudals)
MODERNITZACIÓ ECONÒMICA
CREIXEMENT ECONÒMIC MODERNITZACIÓ SOCIAL
REVOLUCIÓ INDUSTRIAL
Aliments per la seva creixent població Matèries primeres
L’IMPERIALISMEJAPONÈS
(necessita)
35. REVOLUCIÓ INDUSTRIAL
L’IMPERIALISMEJAPONÈS L’IMPERIALISME JAPONÈS
(genera)
GUERRES
1894-1895:1ª Guerra sinojaponesa.
Japó obté Formosa (Taiwan) i el
protectorat sobre Corea
(annexionada al Japó el 1910)
•1904-1905: Guerra
russojaponesa. Rúsia cedeix la
part sud de l’illa de Sakhalin, i
reconeix la influència japonesa a
Manxúria