Ús de lallengua: competència comunicativa lingüística i audiovisual Manoli Narváez. La millora de les competències comunicatives i la motivació per a l’aprenentatge. (Llicència d’estudis Curs 2007-2008)
4.
HABILITATS COGNITIVES: Pensament.Anàlisi. Síntesi. Exposició oral. Tècniques d’estimulació de processos cognitius avançats: rodes lògiques… Tècniques per afavorir pensament, col·laboració i participació: col·loqui, debat… HABILITATS CONDUCTUALS: Planificació de l’aprennentatge. Higiene de l’estudi-control de l’ambient de treball. Planificació de l’estudi. Avaluació del treball. Avaluació de l’aconseguit. Indicadors-guia. ASPECTES DE DINÀMICA PERSONAL: Interessos i motivacions. Esforç, responsabilitat. Estímuls externs: recompenses. Moments i formes d’avaluar i reforçar. Valor de l’estudi i l’esforç. Autoconcepte. Criteris per seleccionar recursos.. Aprendre a aprendre: dimensions (Escamilla: 2008)
5.
Procés global deltreball en l’aprenentage: (Noguerol: Lleida, 2008) Planificació del treball i compromís Previsió i bases d’orientació Recerca d’informació Captació de la informació (recull de dades) Elaboració de la informació Comunicació de la informació APRENDRE A APRENDRE: HABILITATS COGNITIVES: Pensament, anàlis, síntesi, exp.oral... HABILITATS CONDUCTUALS: Planificació, avaluació... DINÀMICA PERSONAL: Esforç, interessos, valor del treball... i COMUNICACIÓ LINGÜÍSTICA I AUDIOVISUAL
6.
RECERCA d’informació Triadels nuclis temàtics Coneixements previs Treballs relacionats Bibliografia Articles i webs de recull Camps per a la recerca Tipus d’informació Àmbits de la recerca indirecta Àmbits de la recerca directa
7.
Captació de lainformació (recull de dades) Informació directa Enquestes Entrevistes Notes de camp Observació i gravacions Informació indirecta Recerca bibliogràfica Recerca a Internet
8.
Comunicació de lainformació Situació de la comunicació Receptors, objectius, tipus de documents, Tipus de text (com explicar) narrar, fer una explicació, instruccions d’un procés. Canal de comunicació: audiovisual, representació teatral, mural, Guió de la comunicació Revisió de la comunicació
9.
Procés global deltreball: Planificació del treball i compromís Previsió i bases d’orientació Recerca d’informació Captació de la informació (recull de dades) Elaboració de la informació Comunicació de la informació CONTROL DEL PROCÉS COMPET. D’APRENDRE A APRENDRE I COMPET. COMUNI. LING. I AUDIOV.
Possibles estratègies d’impúlsde la comp. d’aprendre a aprendre : Des de totes les àrees: Afavorir l’autoregulació de l’aprenentatge i el coneixement de les pròpies mancances, mitjançant: - exercicis d’autoavaluació i coavaluació. - ús consensuat d’eines de control de l’aprenentatge, com dietaris, agendes, portafolis de treball … Des de la tutoria ( en col·laboració amb els pares) : Treballar sistemàticament aspectes de dinàmica personal, habilitats conductuals… Treballar l’autoconcepte mitjançant diversos instruments: jocs, dinàmiques de grup… Des d’àrees de llengües: Resum, síntesi, anàlisi de textos… Des d’àrees de ciències ( i Educació Física) : Higiene de l’estudi , hàbits saludables…
12.
EL PORTAFOLIS (DIGITAL)Eina d’aprenentatge i d’avaluació (autoavaluació) En format paper o digital (bloc, presentació de diapositives…) Ús de llenguatges verbals i no verbals. Molt adient per a matèries que combinen imatges i textos ( Hª de l’Art, Educ. Visual i Plàstica…) Estructura: Portada. Índex Objectius, responsabilitats, compromisos… Organització: treballs, temes, problemes… Evidències de materials i treballs fets: obre artístiques, textos… Avaluacions Glossari i fonts de referències.
13.
La competència comunicativalingüística (a tota Espanya) i audiovisual ( a Catalunya): estructurada en dimensions. ORAL (PARLAR I ESCOLTAR): Recursos útils verbals i no verbals. Exposició preparada. Valoració i respecte intercultural. Interès per la millora en el discurs oral propi. Comprensió i retenció idees essencials mitjançant apunts, esquemes…( escoltar) LLEGIR: Textos continus i discontinus ( Proves PISA) Síntesi, resum, esquemes… Análisi d’icones i símbols de la vida quotidiana==llenguatge no verbal. Interpretació de textos de la vida diària lingüístics i no lingüístics ( llistes de preus, gràfics, instàncies, certificats, mapes, plànols, normes d’ús…) Valoració de la lectura. Control i avaluació del procés lector. Valoració de la importància de les biblioteques, d’Internet… Escamilla (2008)
14.
ESCRIURE: Situacions quotidianes.Textos formals quotidians o no quotidians. Revisió de textos. Puntuació. Gramàtica. Estil clar i personal. Creació i paràfrasi de textos a partir de models literaris. Consulta de fonts ( diccionaris, audiovisuals…) Presentació d’escrits i textos amb l’ajut ( o no) d’imatges o altres recursos informàtics i audiovisuals.
15.
Competència comunicativa lingüísticai audiovisual : definició al currículum català. La competència comunicativa lingüística i audiovisual és saber comunicar oralment (conversar, escoltar i expressar-se) per escrit i amb els llenguatges audiovisuals , fent servir el propi cos i les tecnologies de la comunicació (anomenada competència digital), amb gestió de la diversitat de llengües, amb l'ús adequat de diferents suports i tipus de text i amb adequació a les diferents funcions. El desenvolupament de tots aquests àmbits facilitarà el de la competència intercultural per poder valorar la diversitat cultural que fa comprendre i expressar la seva percepció del món, la d'altri i la de la seva pròpia realitat. La competència comunicativa lingüística és a la base de tots els aprenentatges.
16.
Competència comunicativa audiovisual,segons document elaborat per la UPF ( Quaderns del CAC , 25: 2006) La competencia en Comunicación Audiovisual comporta el dominio de conceptos, procedimientos y actitudes relacionados con lo que podrían considerarse las seis dimensiones fundamentales de la Comunicación Audiovisual: 1. El lenguaje - Conocimiento de los códigos que hacen posible el lenguaje audiovisual y capacidad de utilizarlos para comunicarse de manera sencilla pero efectiva. - Capacidad de análisis de los mensajes audiovisuales desde la perspectiva del sentido y significación , de las estructuras narrativas y de las categorías y géneros. 2. La tecnología - Conocimiento teórico del funcionamiento de las herramientas que hacen posible la comunicación audiovisual , para poder entender cómo son elaborados los mensajes. - Capacidad de utilización de las herramientas más sencillas para comunicarse de manera eficaz en el ámbito de lo audiovisual.
17.
3. Los procesosde producción y programación - Conocimiento de las funciones y tareas asignadas a los principales agentes de producción y las fases en las que se descomponen los procesos de producción y programación de los distintos tipos de productos audiovisuales. - Capacidad de elaborar mensajes audiovisuales y conocimiento de su trascendencia e implicaciones en los nuevos entornos de comunicación. 4. La ideología y los valores - Capacidad de lectura comprensiva y crítica de los mensajes audiovisuales , en cuanto representaciones de la realidad y, en consecuencia, como portadores de ideología y de valores. - Capacidad de análisis crítico de los mensajes audiovisuales, entendidos a un tiempo como expresión y soporte de los intereses, de las contradicciones y de los valores de la sociedad.
18.
5. Recepción yaudiencia - Capacidad de reconocerse como audiencia activa , especialmente a partir del uso de las tecnologías digitales que permiten la participación y la interactividad. - Capacidad de valorar críticamente los elementos emotivos, racionales y contextuales que intervienen en la recepción y valoración de los mensajes audiovisuales. 6. La dimensión estética - Capacidad de analizar y de valorar los mensajes audiovisuales desde el punto de vista de la innovación formal y temática y la educación del sentido estético. - Capacidad de relacionar los mensajes audiovisuales con otras formas de manifestación mediática y artística. - Cinema, - Publicitat, Premsa escrita, Arts visuals…
19.
Com treballar lacompetència audiovisual des de les diferents àrees? 1.- Dimensió lingüística ( conèixer i fer servir els codis dels mitjans audiov.): ==== Àrees de llengües, tecnologies, visual i plàstica. - Creació de videoclips, anàlisi de programes televisius… 2.- Dimensió tecnològica ( conèixer les eines per a crear els missatges audiovisuals): ==== Àrees de tecnologia i visual i plàstica. - Creació de clips de video, treball amb programes d’edició i presentacions… 3.- Dimensió dels processos de producció: ==== Llengües, ciències socials. - Visita a estudis televisius, enquestes…
20.
4.- Dimensió d’ideologiai valors: ==== Socials, experimentals, ciutadania, llengües, tutoria… - Anàlisi crítica de la publicitat, visionat i crítica de programes de televisió, debats preparats… 5.- Dimensió de recepció i audiència: ==== Matemàtiques, socials… - Anàlisi estadístic d’audiències amb eines informàtiques, enquestes… 6.- Dimensió estètica: ==== Ciències socials, llengües, visual i plàstica… - Comparació amb peces artístiques, visionat de pel·lícules, creació d’un curtmetratge…
Principios para impulsarla competencia lingüística en el entorno familiar ( resumen) ( Escamilla: 2008) Estimular con el ejemplo. Esforzarse por mostrar y proporcionar recursos variados ( bibliotecas, prensa, Internet, títulos concretos, medios audiovisuales y folletos de productos) Exigir a sus hijos, en el entorno familiar, esfuerzo gradual por comunicarse más y con mayores recursos.
25.
Principios para impulsarla competencia lingüstica en el entorno familiar ( resumen) ( Escamilla: 2008) Actuaciones: Se desarrollarán gradualmente, en forma de coactuación: describir y pedir que describan, valorar y demandar que valoren... Describir objetos, personas y situaciones relacionados con su vida laboral, académica, social y cultural. Fundamentar las razones que explican algunas formas de actuación. Resumir y emitir valoraciones sobre noticias, películas… Leer y evaluar el contenido de diferentes textos periodísticos. Ídem de textos narrativos ( novelas, cuentos…) Ídem de textos prescriptivos. Practicar juegos de lenguaje (adivinanzas, trabalenguas…) Destacar cómo se expresan las instrucciones de sitios públicos y culturales. Narrar experiencias propias. Exponer ideas y sentimientos vividos…
26.
Aquesta competència ésessencial en la construcció dels coneixements i pensament social crític, en el tractament de la informació (tècniques per memoritzar, organitzar, recuperar, resumir, sintetitzar, etc) i el domini dels recursos comunicatius específics de les diverses matèries que han de facilitar la comunicació del coneixement i compartir-lo (descrivint, explicant, justificant, interpretant o argumentant els fenòmens que es plantegen en els projectes d'estudi a les aules). Per fer-ho, cal tenir molt present la varietat de textos que s'usen o que es construeixen en aquestes activitats. ( Currículum a Catalunya)
27.
- Textosque conten : reportatge, testimoniatge, anècdota... NARRACIONS - Textos que descriuen : informe d'observacions, acta, llistes, descripció d'un lloc, d'una situació, d'un personatge, d'un objecte, fulletó informatiu... DESCRIPCIONS - Textos que expliquen : presentació d'un objecte, article d'enciclopèdia, llibre de text, reportatge, notícia periodística... EXPOSICIONS - Textos que organitzen informació o idees : quadre, esquema, mapa conceptual, mural, maqueta.. RESUMS I ALTRES EINES DE TREBALL - Textos que diuen com fer : recepta, instruccions de muntatge, consells o suggeriments, protocol de laboratori o dossier de sortida de camp,consignes, normes o regles d'un joc... INSTRUCCIONS - Textos per a convèncer o fer actuar : anunci, cartell de promoció, text d'opinió, debat... ARGUMENTACIONS - Textos que impliquen interaccions verbals : entrevista, conversa,dramatització, còmic... DIÀLEGS - Textos que serveixen d'eines de referència : diccionari, atlas, catàleg, anuari, banc de dades, glossari... REPERTORIS LÈXICS I EINES DOCUMENTALS
PARLAR I ESCOLTAR:Treballar els textos argumentatius orals des de totes les matèries, a cursos elevats ( segon cicle d’ESO) ( Vilà i Santasusana: 2005) :
32.
LA ORALITAT A L’AULA: El professorat de llengües pot crear situacions comunicatives “reals” o possibles a l’aula per tal d’afavorir l’expressió oral en contextos significatius per als alumnes. El professor/-a ( de totes les àrees) ha da cuidar la seva expressió oral, tot incorporant paraules que els alumnes no coneguin: Escrivint-les a la pissarra i aclarint el seu significat. Interaccions: entre el professor i els alumnes: Respectar el torn de paraula i els hàbits de cortesia penalitzar a qui no ho fa. Establir pautes perque tothom parli: part de la qualificació pot venir del treball oral. Afavorir les exposicions orals: preparades ( amb esquema, guió previ, revisades prèviament pel professor), amb l’ajut d’eines audiovisuals.
33.
L’EXPOSICIÓ ORAL DETEXTOS EXPLICATIUS: Treball preferiblement en grups ( amb treball cooperatiu o no ) 1.- Pautes per a fer el treball previ a l’exposició oral: Preparació d’un pla de treball. Búsqueda d’informació a fonts diverses. Preparació de la presentació amb diapositives. Preparació d’un esquema per a donar als companys. 2.- L’exposició a l’aula , davant dels companys: Tots han de parlar. S’ha de seguir un ordre establert i parlar el temps estipulat. S’han de respectar les normes de cortesia i de coherència oral: Inici de discurs. Final de discurs. Claretat i ordre en l’exposició. Cura amb el vocabulari la correcció gramatical. To de veu. 3.- Avaluació de l’activitat : s’avalua el procés i el resultat.
34.
Graella d’avaluació d’unaexposició oral : ALTRES COMPETÈNCIES TREBALLADES: APRENDRE A APRENDRE: Planificació del treball, Esforç, Responsabilitat, Síntesi, exposició oral… LES PRÒPIES DE L’ÀREA CORRESPONENT. Expressió correcta amb fluïdesa i lèxic variat. To de veu correcte. Soltesa. Domini de l’escena. Expressió correcta amb fluïdesa i lèxic variat. To de veu correcte. Certa soltesa. Manca vocabulari. Expressió correcta però poc variada: vocabulari just. To de veu correcte. Manca de soltesa . Pobre. Manca vocabulari. Abundants repeticions. To de veu massa fluix: no s’entén gaire. 3.- Expressió oral. Ben desenvolupats. Força complets i treballats. Ben desenvolupats. Força complets i treballats. Correctes. Podrien ser més complets. Imatges poc importants Pobres. Manquen aspectes importants. Imatges no necessàries. 2.- Continguts Planificació i organització molt bones. Tothom ha participat i ha posat coses seves . El treball previ s’ha planificat i organitzat bé. Tots han col·laborat. Algun alumne ha participat menys. S’ha consultat i organitzat la feina. Manca algun apartat. Algun alumne ha participat menys . No s’ha consultat amb el professor. No hi ha gaire planificació del treball. 1.-Procés previ: preparació. Excel·lent Notable Suficient/bé Insuficient Alumne: Grup:
35.
L’aprenentatge cooperatiu pot ser una bona eina per a assolir la competència lingüística intercultural ( vàries llengües) fomentant la consciència lingüística a l’aula i afavorir l’oralitat. (Cercle de Lingüística aplicada de la Univ. de Lleida: 2007) Grups amb habilitats diferenciades i rols diferents assignats pel professor. Aprenentatge significatiu , basat en les teories sobre la ZDP ( Zona de Desenvolupament Proper: distància que separa el nivell de competència real – el que l’alumne sol sap fer – del nivell de competència proper – el que pot fer amb l’ajut d’algú altre - ) , desenvolupades per Vigotsky (1978). Els alumnes s’han d’esforçar per posar en comú els seus aprenentatges, i amb la resta de grups i el grup-classe === consciència ling. i millora en la competència oral.
