SlideShare a Scribd company logo
1 of 11
Download to read offline
EL POBLAT IBÈRIC PUIG CASTELLAR<br />PRESENTACIÓ:<br />E<br />L poblat ibèric Puig Castellar: Situat en els termes municipals de Santa Coloma de Gramenet -cara sud- i Montcada i Reixac- cara nord , concretament en el cim del Turó del Pollo (303 m.), el Puig Castellar és un poblat ibèric de la tribu dels laietans, l'època daurada del qual transcorregué des dels. VI a.C. fins al s. III a.C, essent un dels poblats més importants de la zona que abraçava aquesta tribu ibèrica. <br />Gràcies a les excavacions que s'han anat produint des de començaments dels. XX per diverses persones i institucions, s'ha pogut anar descobrint la riquesa que va arribar a tenir aquest poblat  en temps remots i que, després del seu abandonament i oblit, havia estat cobert per capes de sediments i de vegetació a través dels segles, deixant amagats segles de rica història d'uns dels primers pobladors de la ciutat.<br />2518877-321825Localitzat en la serralada del litoral, just davant del centre de la costa catalana, el poblat està considerat entre els poblats ibèrics més importants de Catalunya. Sense arribar a ser tan popular com el de Ullastret i el de Calafell ni tan extens com d'altres poblats catalans, el Puig Castellar, tot i ser desconegut, és un dels poblats que han estat més excavats, descobrint a la llum quasi la totalitat de la seva superfície. <br />ESTRUCTURA:<br />3605530299720El poblat ibèric està situat al cim del Turó del Pollo, de 303 metres d'altura, on hi ha una petita erola de pendents suaus, d'uns 60 metres de longitud i 20 d'amplada màxima i delimitada per vessants molt abruptes, que servien de defensa natural. A més, el cim era un bon lloc de vigia, degut a què des d'allí, es podia veure l'actual Vallès Occidental i la zona costanera des de Montjuïc fins al Masnou. <br />El Puig Castellar és el poblat més excavat de tota la regió laietana, i tret d'una part del sector oriental i occidental, ja ha estat descoberta quasi tota la seva superfície, ocupant poc menys de 4000 metres quadrats. Les construccions ocupen tota la plataforma superior del turó i la terrassa més alta del vessant nord. El sector septentrional és organitzat per habitacles contigus, de planta quadrangular, adossats a un mur comú que tot i ser poc ample, feia de muralla, ja que a l'estar aquest sector en vessant escarpat, feia que no calgués una muralla de gran potència. Al contrari passa en el sector meridional, en el qual els habitacles estan disposats en terrasses successives, obtingudes retallant la roca de base i mitjançant forts murs de contenció. En aquest sector, existeixen tres carrers direcció est-oest, mentre que en el sector septentrional, les habitacions s'obren a una altra via de pas, orientada també en la mateixa direcció.<br />3269615270510<br />Pel que fa a l'estructura dels habitacles, s'ha de dir que són construccions de planta quadrangular i a vegades trapezoïdal, generalment d'una sola cambra i a vegades ocupats per dos compartiments col·laterals, la superfície dels quals, cal dir que no és uniforme i ocupa des de 12'5 fins a 33'5 metres quadrats. <br />Referent a les tècniques de construcció, les habitacles són limitats per murs de pedra seca, fets amb blocs irregulars de granit i pissarra d'uns 20-30 cm. de longitud i el gruix d'aquestes parets oscil·la entre els 40 i 60 cm. En general, les portes s'obrien a un dels costats de la paret anterior a l'habitacle i els paviments eren de terra piconada o per una capa irregular de pedres, tenint també una llar de foc situada al costat de l'entrada, per a que pogués sortir el fum. <br />HISTÒRIA: <br />La història del Puig Castellar sembla ser molt probable que va començar el s. VI a.C., degut a la troballa d'una copa àtica de vernís negre que es pot datar entre el darrer quart del s. VI a.C i els primers vint anys del segle següent, d'una àmfora de tipus jònic,  diverses ceràmiques palo ibèriques i d'algunes ceràmiques a mà arcaiques, que podrien ser fins i tot anteriors a la plena iberització. A més, un altre indici important és que altres poblats importants de la zona, com poden ser el de Penya del Moro (Sant Just Desvern), Montjuïc (Barcelona) o Burriac (Cabrera de Mar), també daten d'aquesta època. <br />La gent d'aquest terme visqué abans a la terra plana i alta de la Vall de la Pallaresa, de St. Jeroni i de can Butinya, tots situats prop del futur poblat. Pels segles VII o VI a.C, els celtes, procedents del centre d'Europa, s'establiren amb ells vivint pacíficament i al no ser guerrers, no rodejaren el lloc on vivien per muralles, però més endavant, arribà la notícia que els cartaginesos havien començat a envair la península. És per aquesta raó doncs, que els habitants, amb por a l'arribada d'aquest poble provinent del nord d'Àfrica, començaren a establir-se a dalt del Turó del Pollo o Puig Castellar, on la defensa era més fàcil, dubtant-se de fortes muralles. Com a data d'abandonament total o parcial del poblat, es pot prendre entre finals del s. III a.C. i començaments del II a.C., coincidint amb la 2a Guerra Púnica, l'ocupació romana, rebel·lió dels pobles ibèrics i com a conseqüència, la repressió feta pel cònsul Marc Porci Cató. Per altra banda, cal comentar que al Puig Castellar també s'han trobat materials més avançats en el període cronològic, que demostren que l'abandonament d'aquest no va ser total o que més tard va ser tornar a ser ocupat, però aquest cop de forma molt més reduïda que durant l'apogeu de la cultura ibèrica. <br />Per això, es creu, basant-se en les excavacions fetes, que cap a l'any 200 a.C. va ser abandonat en quasi tota la seva totalitat o fins i tot totalment, de forma sobtada i potser fins i tot destruït. Aquesta última hipòtesi sembla molt probable degut que aquelles circumstàncies provocaren que hi hagués un abandonament de moltes peces de gran valor per als habitants del poblat, com por ser, per exemple el tresor de dracmes emporitans i si no hagués estat així, els objectes de valor haurien estat enduts pels seus propietaris. <br />Pel que fa a la història posterior del poblat, no es fàcil d’endevinar, però és possible que es mantingués al cim del Turó del Pollo un poblat reduït. Tot i això, el més probable és que fos reocupat a finals de l'època republicana, després de més d'un segle sense estar habitat i que essent un poblat de dimensions molt reduïdes, perdurés encara actiu durant l'Alt Imperi.<br />SOCIETAT:<br />Economia <br />Activitats primàries<br />Activitats secundàries<br />Comerç exterior<br />Estructura social i organització política <br />Les idees religioses<br />Economia <br />Activitats primàries <br />Els pobladors d'aquesta zona eren principalment pagesos, que feia que es realitzés explotació agrícola en les terres baixes, com poden demostrar la quantitat de sitges que s'han trobat en aquestes zones. Aquesta activitat, també era complementada per la ramaderia, per la cacera, l'apicultura i mineria de plom, tot remarcant que no s'ha trobat cap testimoni de la pràctica de la pesca.<br />Activitats secundàries<br />Pel que fa a les activitats secundàries, la metal·lúrgia era una activitat freqüent al poblat i que tant el filat com el teixit eren activitats domèstiques corrents, afegint que hi havia transformació d'espart per a la fabricació de calçat, sacs, estores, etc. Com a altres activitats, també es poden esmentar, és clar, la fusteria i els picapedrers i que entre les activitats domèstiques cal incloure també l'obtenció de farines.<br />Comerç exterior<br />Un altre aspecte important de l'economia del poblat era el comerç amb els pobles colonitzadors, que van ser primer els grecs d'Empúries i Roses, els púnics d'Eivissa i finalment, els romans de la Itàlia meridional. Com a materials d'importació, cal destacar la presència de materials ceràmics, objectes metàl·lics. Com a referència dels productes indígenes que entregaven a canvi de les importacions, cal esmentar els materials peribles o transformables, que evidentment, no han deixat gaires restes, i això si, es pot imaginar que els productes agrícoles tenien un gran pes com a element d'intercanvi, a més de remarcar també l'oli i el vi o altres productes agraris transformats. Per últim, també afegir que a part dels productes de la terra, també es pot suposar que hi va haver exportació d'altres matèries primeres, com poden ser els metalls, pells, fusta i potser també esclaus.<br />Estructura social i organització política <br />La hipòtesi sobre aquest aspecte és que hi havia una organització social basada en grups gentilicis, en què el lligam parentiu entre les famílies nuclears i l'existència d'avantpassats comuns devia ser clau. Les troballes fan pensar que hi havia certa complexitat social, amb papers diferenciats i divisió de treball i que hi havia certa diferenciació social econòmica.<br />Pel que fa a la política, els individus de més prestigi de cada grup gentilici, formaven el nucli dirigent de les comunitats i que entre aquestes, s'escollien cabdills.<br />Les idees religioses<br />Els pobladors del Puig Castellar estigueren vinculats  amb el santuari ibèric que existí al Mont Aguilar, al nord-est de Badalona, on s'ha trobat inscripcions que demostren que aquella edificació existí, on es rendia culte solar, probablement de religió mitraica. Algunes troballes fetes al poblat també donen referència de les idees religioses dels pobladors, com poden ser la realització de sacrificis d'animals a l'hora de fundar una vivenda. També cal valorar la presència de cranis humans, alguns d'aquests enclavats, separats del cos, que era una tradició cèltica que feia que els cabdills conservessin com a trofeus els caps dels seus enemics vençuts en combat.<br />També cal esmentar com a monuments funeraris els caps femenins de Demetre, deesa que rebia un gran culte i que denota una gran influència mediterrània en les creences dels pobladors indígenes. Respecte als costums funeraris i, al Puig Castellar no ha lliurat cap resta funerària d'aquesta època i només es pot suposar que seguien els ritus dels poblats de la zona, on s'han descobert necròpolis. En aquests, es seguia un ritual funerari d'incineració amb deposició de les restes peràviament rentades i triades a l'interior de vasos ceràmics, que es dipositaven dins de clots excavats a terra juntament amb altres propietats del difunt i a vegades, amb ofrenes alimentàries.<br />right367665<br />TROBALLES<br />Des de les primeres excavacions fins les últimes que s'han anat fent a través del segle al Puig Castellar, s'han anat trobat multitud de peces de diversos materials i s'ha de dir que encara queda molt per descobrir. Potser caldria destacar entre totes la figura de terra cuita de 14 cm., que representa la Deesa púnica Tanit (foto dret ), mare de la fecunditat i els atributs de la qual eren la magrana, els coloms i l'espiga. Aquesta peça té clara influència hel·lènica i porta al cap una panereta (kalathos) adornada al davant amb un parell de tórtores o coloms i unes magranes. Aquesta panereta té uns forats al damunt per a que surti el fum olorós d'herbes per a cremar, posades a dins per un forat una mica més gros.<br />L'altra peça que caldria destacar és el capfoguer de ferro zoomorf (foto de sota), que té 36 cm. d'alçada, perfil de S als dos extrems amb cap de bou com a finalització d'aquests extrems i que es podria datar cap allà als segles IV o III a.C. Com altres peces, s'ha de remarcar que probablement és una peça d'importació a través del comerç grec i que el seu origen probablement pot ser itàlic o centre europeu degut a les seves característiques.<br />Pel que fa a una descripció general, les peces trobades al Puig Castellar, podrien ser agrupades de la següent manera segons la seva utilitat:<br />Agricultura: Càvec, falç, molins de mà i mecanitzats.<br />Comerç: Romana, dracmes, objectes importants (ceràmica hel·lenista ibèrica pintada, objectes púnics)<br />Indústria: Terrissa de mà, feta a torn, metal·lúrgica (objectes de ferros: agrícoles, guerrers, claus, escòries).<br />Vèliques: Puntes de sageta, de llança, cons percut ors, espasa, palets o pedres rodones per a les fones.<br />Religioses: Figuretes, àmfores cineràries, urna, destrals votives, inscripcions.<br />Tèxtil: Pesos de teler o de filar: pondus, fusaioles.<br />Ornaments: Grans de collaret, fíbules (sivelles).<br />Infantils: Passes rodones petites, de terrissa.<br />Costums: Crani travessat per un gran clau (repressió contra un guerrer en l'assalt romà al poblat).<br />Ramaderia i caça: Ossos de cérvol, de senglar, de cabra salvatge, bou, ovella i conill.<br />Pel que fa a una classificació en referència als materials dels quals estan fetes les troballes es podria realitzar la següent:<br />rightcenterCeràmics: Ceràmica àtica, ceràmica de vernís negre del Taller de les Petites Estampilles i del de Roses, ceràmica campaniana, llànties, terra sigillata, ceràmica comuna de producció púnica ebusitana, àmfora jònica, àmfora púnica ebusitana, àmfora greco-itàlica, àmfores romanes d'època imperial, ceràmica ibèrica oxidada, ceràmica ibèrica reduïda, ceràmica a mà, materials ceràmics no vasculars.<br />Metàl·lics: De bronze (sivelles de cinturó,penjolls, braçalets, anells, fíbules, cadenes, pinces de depilar, espàtules, agulles, puntes de sageta, esperons, sítules, recipients diversos, nanses), de ferro (capfoguer, espases,armes d'asta, fangues, escodes esmusses, fesos, picoles, arpelles, podadores, relles d'arada, destrals de fuster, martells-destral, cisells, trepants, claus, clavilles i varetes) i de plom .<br />D'os i de banya: Agulles, punxons, mànecs, pintes, tabes, culleretes i peces d'enfilall.<br />Lítics: Gresols, pedres d'esmolar, pesos, peces discoïdals, molins, destrals, còdols i objectes de sílex.<br />Vidre: Parts d'ampolla i peces d'enfilall.<br />Troballes numismàtiques: Dracmes emporitans, divisors emporitans amb revers pegàs, divisors emporitans amb revers dofins.<br />Epigrafia.<br />Cranis.<br />
El poblat ibèric puig castellar
El poblat ibèric puig castellar
El poblat ibèric puig castellar
El poblat ibèric puig castellar
El poblat ibèric puig castellar
El poblat ibèric puig castellar
El poblat ibèric puig castellar
El poblat ibèric puig castellar
El poblat ibèric puig castellar
El poblat ibèric puig castellar

More Related Content

What's hot

Prehistòria menorca. resum
Prehistòria menorca. resumPrehistòria menorca. resum
Prehistòria menorca. resumeduardriudavets
 
Prehistòria Menorca
Prehistòria MenorcaPrehistòria Menorca
Prehistòria Menorcagercarreras
 
Prehistòria de menorca ii
Prehistòria de menorca iiPrehistòria de menorca ii
Prehistòria de menorca iieduardriudavets
 
Ibers
IbersIbers
Ibersdtors
 
Historia illes balears prehist. antiga
Historia illes balears prehist. antigaHistoria illes balears prehist. antiga
Historia illes balears prehist. antigacarmensofu
 
Les illes balears a la prehistoria laia _lesly_arantxa(3)
Les illes balears a la prehistoria laia _lesly_arantxa(3)Les illes balears a la prehistoria laia _lesly_arantxa(3)
Les illes balears a la prehistoria laia _lesly_arantxa(3)arantxalinda
 
Auca ibers al Tòs Pelat de Moncada
Auca ibers al Tòs Pelat de MoncadaAuca ibers al Tòs Pelat de Moncada
Auca ibers al Tòs Pelat de MoncadaBarbara Sales Alos
 
Prehistòria...
Prehistòria...Prehistòria...
Prehistòria...siseb19
 
Ibers celtes power
Ibers celtes powerIbers celtes power
Ibers celtes power038860179t
 
Els íbers al país valencià
Els íbers al país valenciàEls íbers al país valencià
Els íbers al país valenciàmariangomis
 

What's hot (19)

Ibers
IbersIbers
Ibers
 
Prehistòria menorca...
Prehistòria menorca...Prehistòria menorca...
Prehistòria menorca...
 
Jordiperramon pràctica4
Jordiperramon pràctica4Jordiperramon pràctica4
Jordiperramon pràctica4
 
Prehistòria menorca. resum
Prehistòria menorca. resumPrehistòria menorca. resum
Prehistòria menorca. resum
 
EDAT ANTIGA
EDAT ANTIGAEDAT ANTIGA
EDAT ANTIGA
 
Prehistòria Menorca
Prehistòria MenorcaPrehistòria Menorca
Prehistòria Menorca
 
Prehistòria de menorca ii
Prehistòria de menorca iiPrehistòria de menorca ii
Prehistòria de menorca ii
 
Ibers
IbersIbers
Ibers
 
Historia illes balears prehist. antiga
Historia illes balears prehist. antigaHistoria illes balears prehist. antiga
Historia illes balears prehist. antiga
 
Prehistòria menorca i
Prehistòria menorca iPrehistòria menorca i
Prehistòria menorca i
 
Les illes balears a la prehistoria laia _lesly_arantxa(3)
Les illes balears a la prehistoria laia _lesly_arantxa(3)Les illes balears a la prehistoria laia _lesly_arantxa(3)
Les illes balears a la prehistoria laia _lesly_arantxa(3)
 
Els ibers
Els ibersEls ibers
Els ibers
 
Auca ibers al Tòs Pelat de Moncada
Auca ibers al Tòs Pelat de MoncadaAuca ibers al Tòs Pelat de Moncada
Auca ibers al Tòs Pelat de Moncada
 
Els ibers
Els ibersEls ibers
Els ibers
 
Prehistòria...
Prehistòria...Prehistòria...
Prehistòria...
 
Ibers celtes power
Ibers celtes powerIbers celtes power
Ibers celtes power
 
íBers 1
íBers 1íBers 1
íBers 1
 
Els íbers al país valencià
Els íbers al país valenciàEls íbers al país valencià
Els íbers al país valencià
 
ELS CELTES - PER MATEU I SASHA
ELS CELTES - PER MATEU I SASHAELS CELTES - PER MATEU I SASHA
ELS CELTES - PER MATEU I SASHA
 

Viewers also liked

Les résultats définitifs de l'élection du HCCT par le Conseil Constitutionnel
Les résultats définitifs de l'élection du HCCT par le Conseil ConstitutionnelLes résultats définitifs de l'élection du HCCT par le Conseil Constitutionnel
Les résultats définitifs de l'élection du HCCT par le Conseil ConstitutionnelDakaractu Dakaractu
 
Institute of Directors Future of Technology Report
Institute of Directors Future of Technology ReportInstitute of Directors Future of Technology Report
Institute of Directors Future of Technology ReportEd Dodds
 
Games for Health - Robert Pratten - Imaginary Worlds for Better Living
Games for Health - Robert Pratten - Imaginary Worlds for Better LivingGames for Health - Robert Pratten - Imaginary Worlds for Better Living
Games for Health - Robert Pratten - Imaginary Worlds for Better LivingGames for Health Europe
 
Virtual cnc training lab story
Virtual cnc training lab storyVirtual cnc training lab story
Virtual cnc training lab storyLiu PeiLing
 
Manual instalacion y config wsrvr2008
Manual instalacion y config wsrvr2008Manual instalacion y config wsrvr2008
Manual instalacion y config wsrvr2008Lasombra Ftsetenta
 
Salud ocupacional emma
Salud ocupacional emmaSalud ocupacional emma
Salud ocupacional emmaluisj9212
 
UTPL_EDUCACION_Familia Y El Valor De La Vida Humana
UTPL_EDUCACION_Familia Y El Valor De La Vida HumanaUTPL_EDUCACION_Familia Y El Valor De La Vida Humana
UTPL_EDUCACION_Familia Y El Valor De La Vida Humanamacsanchez19
 
Tecnología , Sostenibilidad y Turismo
Tecnología , Sostenibilidad y TurismoTecnología , Sostenibilidad y Turismo
Tecnología , Sostenibilidad y TurismoJose Manuel Antelo
 
Microsoft Power Point The Smart Agency Presentation
Microsoft Power Point   The Smart Agency PresentationMicrosoft Power Point   The Smart Agency Presentation
Microsoft Power Point The Smart Agency PresentationNigel Charlesworth
 
Tribus De La Oficina
Tribus De La OficinaTribus De La Oficina
Tribus De La Oficinaahernaez
 
Yoga Journal - November 2013 USA
Yoga Journal - November 2013  USAYoga Journal - November 2013  USA
Yoga Journal - November 2013 USAaditya
 
Exclusive Hair style at Khoobsurati
Exclusive Hair style at KhoobsuratiExclusive Hair style at Khoobsurati
Exclusive Hair style at KhoobsuratiKhoobsurati
 

Viewers also liked (20)

Les résultats définitifs de l'élection du HCCT par le Conseil Constitutionnel
Les résultats définitifs de l'élection du HCCT par le Conseil ConstitutionnelLes résultats définitifs de l'élection du HCCT par le Conseil Constitutionnel
Les résultats définitifs de l'élection du HCCT par le Conseil Constitutionnel
 
Institute of Directors Future of Technology Report
Institute of Directors Future of Technology ReportInstitute of Directors Future of Technology Report
Institute of Directors Future of Technology Report
 
Catalogogeneral2010
Catalogogeneral2010Catalogogeneral2010
Catalogogeneral2010
 
Games for Health - Robert Pratten - Imaginary Worlds for Better Living
Games for Health - Robert Pratten - Imaginary Worlds for Better LivingGames for Health - Robert Pratten - Imaginary Worlds for Better Living
Games for Health - Robert Pratten - Imaginary Worlds for Better Living
 
Virtual cnc training lab story
Virtual cnc training lab storyVirtual cnc training lab story
Virtual cnc training lab story
 
Reconstruccion accidentes de transito
Reconstruccion accidentes de transitoReconstruccion accidentes de transito
Reconstruccion accidentes de transito
 
Alava
AlavaAlava
Alava
 
Manual instalacion y config wsrvr2008
Manual instalacion y config wsrvr2008Manual instalacion y config wsrvr2008
Manual instalacion y config wsrvr2008
 
Salud ocupacional emma
Salud ocupacional emmaSalud ocupacional emma
Salud ocupacional emma
 
Proy. gestion 13 14
Proy. gestion 13 14Proy. gestion 13 14
Proy. gestion 13 14
 
UTPL_EDUCACION_Familia Y El Valor De La Vida Humana
UTPL_EDUCACION_Familia Y El Valor De La Vida HumanaUTPL_EDUCACION_Familia Y El Valor De La Vida Humana
UTPL_EDUCACION_Familia Y El Valor De La Vida Humana
 
Tecnología , Sostenibilidad y Turismo
Tecnología , Sostenibilidad y TurismoTecnología , Sostenibilidad y Turismo
Tecnología , Sostenibilidad y Turismo
 
Microsoft Power Point The Smart Agency Presentation
Microsoft Power Point   The Smart Agency PresentationMicrosoft Power Point   The Smart Agency Presentation
Microsoft Power Point The Smart Agency Presentation
 
Tribus De La Oficina
Tribus De La OficinaTribus De La Oficina
Tribus De La Oficina
 
Trabajo verano 2015
Trabajo verano 2015Trabajo verano 2015
Trabajo verano 2015
 
Yoga Journal - November 2013 USA
Yoga Journal - November 2013  USAYoga Journal - November 2013  USA
Yoga Journal - November 2013 USA
 
V8.6 Brochure
V8.6 BrochureV8.6 Brochure
V8.6 Brochure
 
Exclusive Hair style at Khoobsurati
Exclusive Hair style at KhoobsuratiExclusive Hair style at Khoobsurati
Exclusive Hair style at Khoobsurati
 
El grafeno final
El grafeno finalEl grafeno final
El grafeno final
 
Delphos
DelphosDelphos
Delphos
 

Similar to El poblat ibèric puig castellar

De villamalur a suera
De villamalur a sueraDe villamalur a suera
De villamalur a sueraxgoterris
 
Barcino et ilerda
Barcino et ilerdaBarcino et ilerda
Barcino et ilerdaerosyoli
 
Les colonitzacions a eivissa
Les colonitzacions a eivissaLes colonitzacions a eivissa
Les colonitzacions a eivissaamelisgalmes
 
Dades per al coneixement de l arqueologia i l historia de Juneda
Dades per al coneixement de l arqueologia i l historia de JunedaDades per al coneixement de l arqueologia i l historia de Juneda
Dades per al coneixement de l arqueologia i l historia de JunedaAntoni Aixalà
 
S Salvador D La Balma. Juny 09. Pontons
S Salvador D La Balma. Juny 09. PontonsS Salvador D La Balma. Juny 09. Pontons
S Salvador D La Balma. Juny 09. Pontonsguest259e6b
 
àReesdhabitatge productives-elsgremis
àReesdhabitatge productives-elsgremisàReesdhabitatge productives-elsgremis
àReesdhabitatge productives-elsgremisfgfcesc
 
Viatge per la història_4t Primària
Viatge per la història_4t PrimàriaViatge per la història_4t Primària
Viatge per la història_4t PrimàriaDolors Monné
 
Construccions talaiòtiques a menorca 13
Construccions talaiòtiques a menorca 13Construccions talaiòtiques a menorca 13
Construccions talaiòtiques a menorca 13Sole Mulero Alzina
 
Patrimoni, Alumne Oristà A
Patrimoni, Alumne Oristà APatrimoni, Alumne Oristà A
Patrimoni, Alumne Oristà Ameteovic de vic
 
Els Ibers
Els IbersEls Ibers
Els Ibers1513
 
Tema1 Història de les Illes Balears
Tema1 Història de les Illes BalearsTema1 Història de les Illes Balears
Tema1 Història de les Illes Balearsmontaura5
 
Joan segura butlletí_aec_1890
Joan segura butlletí_aec_1890Joan segura butlletí_aec_1890
Joan segura butlletí_aec_1890Antoni Aixalà
 
BANYOLES - BESALÙ - CASTELLFOLLIT DE LA ROCA - SANTA PAU
BANYOLES - BESALÙ - CASTELLFOLLIT DE LA ROCA - SANTA PAUBANYOLES - BESALÙ - CASTELLFOLLIT DE LA ROCA - SANTA PAU
BANYOLES - BESALÙ - CASTELLFOLLIT DE LA ROCA - SANTA PAUManel Cantos
 

Similar to El poblat ibèric puig castellar (20)

Moriscos Fullet
Moriscos  FulletMoriscos  Fullet
Moriscos Fullet
 
De villamalur a suera
De villamalur a sueraDe villamalur a suera
De villamalur a suera
 
S Salvador D La Balma. Juny 09. Pontons
S Salvador D La Balma. Juny 09. PontonsS Salvador D La Balma. Juny 09. Pontons
S Salvador D La Balma. Juny 09. Pontons
 
LA PREHISTÒRIA
LA PREHISTÒRIALA PREHISTÒRIA
LA PREHISTÒRIA
 
Barcino et ilerda
Barcino et ilerdaBarcino et ilerda
Barcino et ilerda
 
Les colonitzacions a eivissa
Les colonitzacions a eivissaLes colonitzacions a eivissa
Les colonitzacions a eivissa
 
Dades per al coneixement de l arqueologia i l historia de Juneda
Dades per al coneixement de l arqueologia i l historia de JunedaDades per al coneixement de l arqueologia i l historia de Juneda
Dades per al coneixement de l arqueologia i l historia de Juneda
 
Prehistòria
PrehistòriaPrehistòria
Prehistòria
 
S Salvador D La Balma. Juny 09. Pontons
S Salvador D La Balma. Juny 09. PontonsS Salvador D La Balma. Juny 09. Pontons
S Salvador D La Balma. Juny 09. Pontons
 
àReesdhabitatge productives-elsgremis
àReesdhabitatge productives-elsgremisàReesdhabitatge productives-elsgremis
àReesdhabitatge productives-elsgremis
 
Treball medi
Treball mediTreball medi
Treball medi
 
LVCENTUM I
LVCENTUM ILVCENTUM I
LVCENTUM I
 
Viatge per la història_4t Primària
Viatge per la història_4t PrimàriaViatge per la història_4t Primària
Viatge per la història_4t Primària
 
Construccions talaiòtiques a menorca 13
Construccions talaiòtiques a menorca 13Construccions talaiòtiques a menorca 13
Construccions talaiòtiques a menorca 13
 
Patrimoni, Alumne Oristà A
Patrimoni, Alumne Oristà APatrimoni, Alumne Oristà A
Patrimoni, Alumne Oristà A
 
Mengembe
MengembeMengembe
Mengembe
 
Els Ibers
Els IbersEls Ibers
Els Ibers
 
Tema1 Història de les Illes Balears
Tema1 Història de les Illes BalearsTema1 Història de les Illes Balears
Tema1 Història de les Illes Balears
 
Joan segura butlletí_aec_1890
Joan segura butlletí_aec_1890Joan segura butlletí_aec_1890
Joan segura butlletí_aec_1890
 
BANYOLES - BESALÙ - CASTELLFOLLIT DE LA ROCA - SANTA PAU
BANYOLES - BESALÙ - CASTELLFOLLIT DE LA ROCA - SANTA PAUBANYOLES - BESALÙ - CASTELLFOLLIT DE LA ROCA - SANTA PAU
BANYOLES - BESALÙ - CASTELLFOLLIT DE LA ROCA - SANTA PAU
 

More from ahmedayouz

Resum de llibre de la Raquel
Resum de llibre de la RaquelResum de llibre de la Raquel
Resum de llibre de la Raquelahmedayouz
 
La sombra del ciprés es alargada
La sombra del ciprés es alargadaLa sombra del ciprés es alargada
La sombra del ciprés es alargadaahmedayouz
 
resumen de les eres
resumen de les eresresumen de les eres
resumen de les eresahmedayouz
 
Presentació de Santa Coloma de Gramenet
Presentació de Santa Coloma de GramenetPresentació de Santa Coloma de Gramenet
Presentació de Santa Coloma de Gramenetahmedayouz
 
Presentación de la paloma
Presentación de la palomaPresentación de la paloma
Presentación de la palomaahmedayouz
 
la plaça del diament
la plaça del diament la plaça del diament
la plaça del diament ahmedayouz
 
APARELL DIGESTIU
APARELL DIGESTIU APARELL DIGESTIU
APARELL DIGESTIU ahmedayouz
 

More from ahmedayouz (8)

Resum de llibre de la Raquel
Resum de llibre de la RaquelResum de llibre de la Raquel
Resum de llibre de la Raquel
 
La sombra del ciprés es alargada
La sombra del ciprés es alargadaLa sombra del ciprés es alargada
La sombra del ciprés es alargada
 
resumen de les eres
resumen de les eresresumen de les eres
resumen de les eres
 
Presentació de Santa Coloma de Gramenet
Presentació de Santa Coloma de GramenetPresentació de Santa Coloma de Gramenet
Presentació de Santa Coloma de Gramenet
 
Presentación de la paloma
Presentación de la palomaPresentación de la paloma
Presentación de la paloma
 
Rebeldes10
Rebeldes10Rebeldes10
Rebeldes10
 
la plaça del diament
la plaça del diament la plaça del diament
la plaça del diament
 
APARELL DIGESTIU
APARELL DIGESTIU APARELL DIGESTIU
APARELL DIGESTIU
 

El poblat ibèric puig castellar

  • 1. EL POBLAT IBÈRIC PUIG CASTELLAR<br />PRESENTACIÓ:<br />E<br />L poblat ibèric Puig Castellar: Situat en els termes municipals de Santa Coloma de Gramenet -cara sud- i Montcada i Reixac- cara nord , concretament en el cim del Turó del Pollo (303 m.), el Puig Castellar és un poblat ibèric de la tribu dels laietans, l'època daurada del qual transcorregué des dels. VI a.C. fins al s. III a.C, essent un dels poblats més importants de la zona que abraçava aquesta tribu ibèrica. <br />Gràcies a les excavacions que s'han anat produint des de començaments dels. XX per diverses persones i institucions, s'ha pogut anar descobrint la riquesa que va arribar a tenir aquest poblat  en temps remots i que, després del seu abandonament i oblit, havia estat cobert per capes de sediments i de vegetació a través dels segles, deixant amagats segles de rica història d'uns dels primers pobladors de la ciutat.<br />2518877-321825Localitzat en la serralada del litoral, just davant del centre de la costa catalana, el poblat està considerat entre els poblats ibèrics més importants de Catalunya. Sense arribar a ser tan popular com el de Ullastret i el de Calafell ni tan extens com d'altres poblats catalans, el Puig Castellar, tot i ser desconegut, és un dels poblats que han estat més excavats, descobrint a la llum quasi la totalitat de la seva superfície. <br />ESTRUCTURA:<br />3605530299720El poblat ibèric està situat al cim del Turó del Pollo, de 303 metres d'altura, on hi ha una petita erola de pendents suaus, d'uns 60 metres de longitud i 20 d'amplada màxima i delimitada per vessants molt abruptes, que servien de defensa natural. A més, el cim era un bon lloc de vigia, degut a què des d'allí, es podia veure l'actual Vallès Occidental i la zona costanera des de Montjuïc fins al Masnou. <br />El Puig Castellar és el poblat més excavat de tota la regió laietana, i tret d'una part del sector oriental i occidental, ja ha estat descoberta quasi tota la seva superfície, ocupant poc menys de 4000 metres quadrats. Les construccions ocupen tota la plataforma superior del turó i la terrassa més alta del vessant nord. El sector septentrional és organitzat per habitacles contigus, de planta quadrangular, adossats a un mur comú que tot i ser poc ample, feia de muralla, ja que a l'estar aquest sector en vessant escarpat, feia que no calgués una muralla de gran potència. Al contrari passa en el sector meridional, en el qual els habitacles estan disposats en terrasses successives, obtingudes retallant la roca de base i mitjançant forts murs de contenció. En aquest sector, existeixen tres carrers direcció est-oest, mentre que en el sector septentrional, les habitacions s'obren a una altra via de pas, orientada també en la mateixa direcció.<br />3269615270510<br />Pel que fa a l'estructura dels habitacles, s'ha de dir que són construccions de planta quadrangular i a vegades trapezoïdal, generalment d'una sola cambra i a vegades ocupats per dos compartiments col·laterals, la superfície dels quals, cal dir que no és uniforme i ocupa des de 12'5 fins a 33'5 metres quadrats. <br />Referent a les tècniques de construcció, les habitacles són limitats per murs de pedra seca, fets amb blocs irregulars de granit i pissarra d'uns 20-30 cm. de longitud i el gruix d'aquestes parets oscil·la entre els 40 i 60 cm. En general, les portes s'obrien a un dels costats de la paret anterior a l'habitacle i els paviments eren de terra piconada o per una capa irregular de pedres, tenint també una llar de foc situada al costat de l'entrada, per a que pogués sortir el fum. <br />HISTÒRIA: <br />La història del Puig Castellar sembla ser molt probable que va començar el s. VI a.C., degut a la troballa d'una copa àtica de vernís negre que es pot datar entre el darrer quart del s. VI a.C i els primers vint anys del segle següent, d'una àmfora de tipus jònic,  diverses ceràmiques palo ibèriques i d'algunes ceràmiques a mà arcaiques, que podrien ser fins i tot anteriors a la plena iberització. A més, un altre indici important és que altres poblats importants de la zona, com poden ser el de Penya del Moro (Sant Just Desvern), Montjuïc (Barcelona) o Burriac (Cabrera de Mar), també daten d'aquesta època. <br />La gent d'aquest terme visqué abans a la terra plana i alta de la Vall de la Pallaresa, de St. Jeroni i de can Butinya, tots situats prop del futur poblat. Pels segles VII o VI a.C, els celtes, procedents del centre d'Europa, s'establiren amb ells vivint pacíficament i al no ser guerrers, no rodejaren el lloc on vivien per muralles, però més endavant, arribà la notícia que els cartaginesos havien començat a envair la península. És per aquesta raó doncs, que els habitants, amb por a l'arribada d'aquest poble provinent del nord d'Àfrica, començaren a establir-se a dalt del Turó del Pollo o Puig Castellar, on la defensa era més fàcil, dubtant-se de fortes muralles. Com a data d'abandonament total o parcial del poblat, es pot prendre entre finals del s. III a.C. i començaments del II a.C., coincidint amb la 2a Guerra Púnica, l'ocupació romana, rebel·lió dels pobles ibèrics i com a conseqüència, la repressió feta pel cònsul Marc Porci Cató. Per altra banda, cal comentar que al Puig Castellar també s'han trobat materials més avançats en el període cronològic, que demostren que l'abandonament d'aquest no va ser total o que més tard va ser tornar a ser ocupat, però aquest cop de forma molt més reduïda que durant l'apogeu de la cultura ibèrica. <br />Per això, es creu, basant-se en les excavacions fetes, que cap a l'any 200 a.C. va ser abandonat en quasi tota la seva totalitat o fins i tot totalment, de forma sobtada i potser fins i tot destruït. Aquesta última hipòtesi sembla molt probable degut que aquelles circumstàncies provocaren que hi hagués un abandonament de moltes peces de gran valor per als habitants del poblat, com por ser, per exemple el tresor de dracmes emporitans i si no hagués estat així, els objectes de valor haurien estat enduts pels seus propietaris. <br />Pel que fa a la història posterior del poblat, no es fàcil d’endevinar, però és possible que es mantingués al cim del Turó del Pollo un poblat reduït. Tot i això, el més probable és que fos reocupat a finals de l'època republicana, després de més d'un segle sense estar habitat i que essent un poblat de dimensions molt reduïdes, perdurés encara actiu durant l'Alt Imperi.<br />SOCIETAT:<br />Economia <br />Activitats primàries<br />Activitats secundàries<br />Comerç exterior<br />Estructura social i organització política <br />Les idees religioses<br />Economia <br />Activitats primàries <br />Els pobladors d'aquesta zona eren principalment pagesos, que feia que es realitzés explotació agrícola en les terres baixes, com poden demostrar la quantitat de sitges que s'han trobat en aquestes zones. Aquesta activitat, també era complementada per la ramaderia, per la cacera, l'apicultura i mineria de plom, tot remarcant que no s'ha trobat cap testimoni de la pràctica de la pesca.<br />Activitats secundàries<br />Pel que fa a les activitats secundàries, la metal·lúrgia era una activitat freqüent al poblat i que tant el filat com el teixit eren activitats domèstiques corrents, afegint que hi havia transformació d'espart per a la fabricació de calçat, sacs, estores, etc. Com a altres activitats, també es poden esmentar, és clar, la fusteria i els picapedrers i que entre les activitats domèstiques cal incloure també l'obtenció de farines.<br />Comerç exterior<br />Un altre aspecte important de l'economia del poblat era el comerç amb els pobles colonitzadors, que van ser primer els grecs d'Empúries i Roses, els púnics d'Eivissa i finalment, els romans de la Itàlia meridional. Com a materials d'importació, cal destacar la presència de materials ceràmics, objectes metàl·lics. Com a referència dels productes indígenes que entregaven a canvi de les importacions, cal esmentar els materials peribles o transformables, que evidentment, no han deixat gaires restes, i això si, es pot imaginar que els productes agrícoles tenien un gran pes com a element d'intercanvi, a més de remarcar també l'oli i el vi o altres productes agraris transformats. Per últim, també afegir que a part dels productes de la terra, també es pot suposar que hi va haver exportació d'altres matèries primeres, com poden ser els metalls, pells, fusta i potser també esclaus.<br />Estructura social i organització política <br />La hipòtesi sobre aquest aspecte és que hi havia una organització social basada en grups gentilicis, en què el lligam parentiu entre les famílies nuclears i l'existència d'avantpassats comuns devia ser clau. Les troballes fan pensar que hi havia certa complexitat social, amb papers diferenciats i divisió de treball i que hi havia certa diferenciació social econòmica.<br />Pel que fa a la política, els individus de més prestigi de cada grup gentilici, formaven el nucli dirigent de les comunitats i que entre aquestes, s'escollien cabdills.<br />Les idees religioses<br />Els pobladors del Puig Castellar estigueren vinculats  amb el santuari ibèric que existí al Mont Aguilar, al nord-est de Badalona, on s'ha trobat inscripcions que demostren que aquella edificació existí, on es rendia culte solar, probablement de religió mitraica. Algunes troballes fetes al poblat també donen referència de les idees religioses dels pobladors, com poden ser la realització de sacrificis d'animals a l'hora de fundar una vivenda. També cal valorar la presència de cranis humans, alguns d'aquests enclavats, separats del cos, que era una tradició cèltica que feia que els cabdills conservessin com a trofeus els caps dels seus enemics vençuts en combat.<br />També cal esmentar com a monuments funeraris els caps femenins de Demetre, deesa que rebia un gran culte i que denota una gran influència mediterrània en les creences dels pobladors indígenes. Respecte als costums funeraris i, al Puig Castellar no ha lliurat cap resta funerària d'aquesta època i només es pot suposar que seguien els ritus dels poblats de la zona, on s'han descobert necròpolis. En aquests, es seguia un ritual funerari d'incineració amb deposició de les restes peràviament rentades i triades a l'interior de vasos ceràmics, que es dipositaven dins de clots excavats a terra juntament amb altres propietats del difunt i a vegades, amb ofrenes alimentàries.<br />right367665<br />TROBALLES<br />Des de les primeres excavacions fins les últimes que s'han anat fent a través del segle al Puig Castellar, s'han anat trobat multitud de peces de diversos materials i s'ha de dir que encara queda molt per descobrir. Potser caldria destacar entre totes la figura de terra cuita de 14 cm., que representa la Deesa púnica Tanit (foto dret ), mare de la fecunditat i els atributs de la qual eren la magrana, els coloms i l'espiga. Aquesta peça té clara influència hel·lènica i porta al cap una panereta (kalathos) adornada al davant amb un parell de tórtores o coloms i unes magranes. Aquesta panereta té uns forats al damunt per a que surti el fum olorós d'herbes per a cremar, posades a dins per un forat una mica més gros.<br />L'altra peça que caldria destacar és el capfoguer de ferro zoomorf (foto de sota), que té 36 cm. d'alçada, perfil de S als dos extrems amb cap de bou com a finalització d'aquests extrems i que es podria datar cap allà als segles IV o III a.C. Com altres peces, s'ha de remarcar que probablement és una peça d'importació a través del comerç grec i que el seu origen probablement pot ser itàlic o centre europeu degut a les seves característiques.<br />Pel que fa a una descripció general, les peces trobades al Puig Castellar, podrien ser agrupades de la següent manera segons la seva utilitat:<br />Agricultura: Càvec, falç, molins de mà i mecanitzats.<br />Comerç: Romana, dracmes, objectes importants (ceràmica hel·lenista ibèrica pintada, objectes púnics)<br />Indústria: Terrissa de mà, feta a torn, metal·lúrgica (objectes de ferros: agrícoles, guerrers, claus, escòries).<br />Vèliques: Puntes de sageta, de llança, cons percut ors, espasa, palets o pedres rodones per a les fones.<br />Religioses: Figuretes, àmfores cineràries, urna, destrals votives, inscripcions.<br />Tèxtil: Pesos de teler o de filar: pondus, fusaioles.<br />Ornaments: Grans de collaret, fíbules (sivelles).<br />Infantils: Passes rodones petites, de terrissa.<br />Costums: Crani travessat per un gran clau (repressió contra un guerrer en l'assalt romà al poblat).<br />Ramaderia i caça: Ossos de cérvol, de senglar, de cabra salvatge, bou, ovella i conill.<br />Pel que fa a una classificació en referència als materials dels quals estan fetes les troballes es podria realitzar la següent:<br />rightcenterCeràmics: Ceràmica àtica, ceràmica de vernís negre del Taller de les Petites Estampilles i del de Roses, ceràmica campaniana, llànties, terra sigillata, ceràmica comuna de producció púnica ebusitana, àmfora jònica, àmfora púnica ebusitana, àmfora greco-itàlica, àmfores romanes d'època imperial, ceràmica ibèrica oxidada, ceràmica ibèrica reduïda, ceràmica a mà, materials ceràmics no vasculars.<br />Metàl·lics: De bronze (sivelles de cinturó,penjolls, braçalets, anells, fíbules, cadenes, pinces de depilar, espàtules, agulles, puntes de sageta, esperons, sítules, recipients diversos, nanses), de ferro (capfoguer, espases,armes d'asta, fangues, escodes esmusses, fesos, picoles, arpelles, podadores, relles d'arada, destrals de fuster, martells-destral, cisells, trepants, claus, clavilles i varetes) i de plom .<br />D'os i de banya: Agulles, punxons, mànecs, pintes, tabes, culleretes i peces d'enfilall.<br />Lítics: Gresols, pedres d'esmolar, pesos, peces discoïdals, molins, destrals, còdols i objectes de sílex.<br />Vidre: Parts d'ampolla i peces d'enfilall.<br />Troballes numismàtiques: Dracmes emporitans, divisors emporitans amb revers pegàs, divisors emporitans amb revers dofins.<br />Epigrafia.<br />Cranis.<br />