http://www.art-etic.educacionuniversal.org/

1. L’art del perdó Perdonar ens permet recuperar-nos i seguir endavant, sent una mica més savis i compassius que abans.

2. Els científics ens diuen que la part neuronal que s’activa en el cervell quan perdonem és la mateixa que s’activa quan sentim rancor. Les dues no funcionen alhora. Quan perdonem deixem de sentir rancúnia i som més feliços. El perdó no només cura el passat, sinó que afecta directament la manera com vivim el futur.

3. Perdonar

4. SQUEAK CARNWATH “ Com que sóc imperfecte i necessito la tolerància i la bondat dels altres, també he de tolerar els defectes del món fins que pugui trobar el secret que em permeti posar-los remei” Mohandas Karamchand Gandhi (1869,1948) líder nacionalista indi

5. NELSON MANDELA ha dedicat la seva vida a lluitar per la llibertat del poble sud-africà. Va es- tar empresonat durant 17 anys a Robben Island davant la costa de Ciutat del Cap. NELSON MANDELA

6. “ Robben Island és un lloc que representa el valor davant les dificultats, on la gent seguia creient en els seus somnis i on la saviesa i la determinació van superar la por i la fragilitat humana. A la foscor s’ha imposat una lluentor meravellosa, una llum tan poderosa que no pot estar oculta darrere de les parets de la presó, o tancada pel mar que m’envolta. En aquests dibuixos titulats La meva illa, Robben Island , he intentat pintar l’illa de manera que reflecteixi la llum positiva a partir de la qual mirar. Això és el que m'agradaria compartir amb persones de tot el món i, amb sort, també veure com fins i tot els somnis més fantàstics es poden aconseguir si estem disposats a suportar els avatars de la vida”. Adaptació del text La motivació, de Nelson Mandela, escrit quan era a la presó de Robben Island.

7. NELSON MANDELA

8. L'arquebisbe anglicà DESMONDD TUTU va ser director de la Comissió per la veritat i la reconciliació, creada per Nelson Mandela amb la finalitat d’establir una societat a Sud-àfrica que no estigués impregnada d’odi i venjança. Pretenia que tots els implicats en el conflicte relatessin les seves experiències en sessions de caràcter públic. Volia aconseguir un perdó real que curés les ferides del país després dels anys d’ apartheid .

9. Desmond Tutu CLAUS MILLER Claus Miller ha treballat en el projecte Signatura per la Pau. Utilitza les empremtes digitals com a signes veritables i únics de la identitat humana, en els quals no hi ha barreres racials, socials o lingüístiques. És una invitació a tots nosaltres per deixar un testimoni de pau al món.

10. “ En cas de dubte, escolteu" Peter Gabriel El músic Peter Gabriel ha treballat a favor dels drets humans a Sud-àfrica. CLAUS MILLER

11. EVARISTTI L’obra mostra un petó entre un home jueu i una dona musulmana. La imatge està coberta per la sang dels membres de la parella. The Kiss

12. “ Senyor, recorda no només els homes i les dones de bona voluntat, sinó tots aquells de mala voluntat. Però no els recordis pel mal que ens han fet, sinó per tot el que hem conreat a causa del patiment; la solidaritat, la lleialtat, la humilitat, el valor, la generositat i la grandesa de cor que ha sorgit de tot això. I quan arribi el dia del judici final, permet que aquest profit que hem aconseguit es converteixi en perdó” Frase anònima trobada a les parets del camp de concentració de Ravensbrück el 1945.

13. L’artista Binh Danh utilitza tècniques fotogràfiques per crear imatges sobre fulles de plantes utilitzant la clorofil·la com a mitjà. Ens parla del fet que no hi ha diferència entre el soldat camuflat entre les fulles i el jove vietnamita. Parla de la vulnerabilitat humana. BINH DANH

14. “ Quan els veia estesos, des- pullats, connectats a una màqui- na per poder sobreviure, no veia un uniforme, només veia els seus cors i el seu dolor”. Anne Gallagher, infermera en el conflicte d’Irlanda del Nord, a qui van matar el seu germà i van empresonar la resta de germans i el seu pare. Posteriorment va crear una organització que anima persones víctimes d’aquell conflicte a explicar les seves vivències.

15. Demanar perdó

16. FILIPPO DI SAMBUY Filippo di Sambuy és un artista italià que entén l’art com un canal que intenta revelar el que és invisible, a través de símbols, per comunicar-se amb l’espectador.

17. La reconciliació de David i Absalon REMBRANT El quadre presenta el moment de la reconciliació entre pare i fill.

18. Ken Aptekar juga amb les obres d’art del passat. Les utilitza com a suport per les seves reflexions. Creu que les pintures no són res en si mateixes; són en funció del que les actualitzem. KEN APTEKAR

19. “ Tot i que per la força la nostra empresa va portar aquests trens fins a la frontera (...) vull expressar el dolor de la SNCF per les conseqüències d’aquests actes”.

20. “ Les noves generacions alemanyes no són responsables de l’holocaust; en canvi sí que són responsables de la preservació de la seva memòria ”. Richard Weisacker President alemany Monument memorial de l’holocaust PETER EISENMAN 2003-2004

21. El monument consta d’una superfície irregular i ondulada de 19.000 m2. Sobre aquesta superfície hi ha 2.711 monòlits de formigó de 2.38 m de llargada i 0.95 m d’amplada amb una altura variable que va des de 0.2 m a 4.8 m. El monument vol recordar la desorientació de les víctimes de l’holocaust. No hi ha cap placa ni inscripció que suggereixi als visitants què haurien de pensar o sentir. “Voldria que fos part de la vida diària ”, diu el seu arquitecte, Peter Eisenman.

22. La història real de la nena que en un tren, camí d’un camp de con- centració, escridassava el seu germà petit perquè havia perdut la sabata, quan de sobte aquest va desaparèixer enmig de la multitud, ens recorda la sort que tenim quan podem demanar perdó i la importància d’estar atents als nostres actes i a les nostres paraules per no haver de fer-ho.

25. Recorda com l'ostra accepta la sorra que l'envaeix i la transforma en una cosa bella: una perla.

26. Quadres: The missing Peace Fotografies: Marc Socías Anna Bolaño