1. L’edat
mitjana

2. L ’ E dat Mitjana és un períod e
d e la història que abarca uns
1 000 anys, m és o m enys. Va
d es d e la caigud a d e l’Im peri
Rom à, cap al segle VIII d C fins
a finals d el segle X V, am b
l’arribad a d els europeus al
continent am ericà

3. En aquella època hi havia poca gent, els boscos eren m olt tupits, els cam ins pocs
i d olents i l’hom e d epenia m olt d e la natura i les feines al cam p

4. L a societat estava m olt jerarquitzad a. S’organitzava en 3
estam ents: els que treballaven, els que resaven i els que
d efensaven am b les arm es. I, per d am unt d e tots, el rei
El rei i els senyors
feud als tenien tots
els d rets i
privilegis, i els
cam perols la feina i
les obligacions.

5. El paper d el sold at era reservat als fills d e les fam ílies
nobles: els cavallers
C ad a cavaller havia d e tenir un cavall, un casc, una
llan ça i un escut. I els m és im portants tam b é tenien un
blasó i un estand ard .

6. L a vid a d e la gent girava entorn el treball del camp. C om que els cam ins
eren poc segurs, calia que cad a fam ília tingu és una m ica d e tot

7. L a natura i el
clim a m arcaven el
ritm e d e les
tasques a fer.
Sem brar, pod ar, treure els ram ats a
pasturar, esquilar les ovelles, segar,
trillar, verem ar, ...
D onar m enjar al bestiar,
m atar el porc, caçar, recollir
fruits d el bosc, ...

8. L a feina grossa com en çava al m es d e juny, quan es segava l’herba que, ben
seca i guard ad a, serviria per alim entar els ram ats als m esos d e fred , quan no
poguessin sortir a pasturar. Era una feina que im plicava tothom d e la
fam ília, grans i xics

9. Els cereals eren el conreu principal. Tot es feia a m à: llaurar, sem brar, treure
les m ales herbes, segar i trillar. D esprés es portava el blat al m olí i cad a
fam ília guard ava la seva farina per fer pa. Si hi havia problem es: gelad es,
sequera o incend is, es passava m olta gana ...

10. El conreu del raïm tam b é era m olt im portant, perqu è el vi era un
alim ent b àsic ja que aportava calories a una d ieta força pobra. L a carn
nom és era per als senyors feud als

11. Els ramats servien per a d ues coses: com a força d e treball i per a m enjar.
Gallines, porcs, ovelles i vaques, però tam b é gossos per vigilar, bous per
llaurar i m ules o cavalls per transportar coses. N om és els nobles pod ien
caçar.

12. Totes les cases tenien un corral, on s’hi criaven gallines, porcs, paons,
ànecs, colom s o conills. Tam b é s’hi guard aven els fem s que era l’ únic
ad ob que tenien per als cam ps. L es d ones i els nens eren qui se’n
cuid aven

13. Q uasi totes les fam ílies tenien un hort, on conreaven les
hort
verd ures que m enjaven: alls, cebes, cigrons, llenties, cols,
porros, m ongetes, faves, ... I altres prod uctes que ja no
m engem . Però ni tom àquets ni patates, perqu è encara no es
coneixien. Tam poc sabien gaires m aneres d e regar ...

14. Els senyors
vivien als
castells, que era
on tota la gent es
refugiava en cas
d ’am enaça

15. E l senyor feudal (comte, duc, marquès,...) i la gent que treballava
per a ell (ferrers, cuiners, porquerols, cavallerisses, camperols.
Duien una vida de gran luxe. que es dedicaven?
A
Bàsicament es dedicaven a la guerra o a preparar-se per ella.
També tenien cura dels cavalls, les seves armes, armadures,...
A la caça.
Festes, tornejos.
També alguns els agradava llegir i jugar a escacs.
L es dones passaven el dia brodant, parlar o escoltar algun trobador
o joglar.

16. Els m onjos vivien als monestirs
Era un conjunt d e d epend ències, constru ïd es en ped ra, m oltes vegad es
forticat,L 'església es el centre d el m onestir i al seu costat el claustre. Al voltant
es d istribueixen altres d epend ències.
B àsicam ent es d ed icaven a resar. Però tam b é feines altres feines com copiar
llibres, estud iar, ensenyar als cam perols la religi ó.

17. El llogaret era el tipus d e poblaci ó m és freq üent, on hi vivien unes poques
fam ílies i les cases eren tot just sim ples cabanes. D epenien d ’un poble m és
gran, d ’un m onestir, o d ’un senyor feud al que vivia al seu castell. Al centre
d el poble s’hi feia l’església.

18. L ’esglèsia, a m és d e tenir funcions religioses tam b é era un centre
ad m inistratiu i el lloc d e trobad a d e tots els habitants d el poble.

19. El concepte d e fam ília era m olt am pli: fins a 7 graus d e parentiu.
Als 1 4 anys ja s’era ad ult i als 50 un vell. Però poca gent arribava
a aquesta ed at: l’esperan ça d e vid a era d e 35 anys i m olts nens
m orien abans d ’arribar als 1 0 anys

20. L es cases eren un conjunt d e construccions per a les persones, els
anim als i els prod uctes d el cam p. L ’espai reservat a la fam ília era
petit, ja que nom és s’utilitzava per m enjar i d orm ir, la resta d el
tem ps eren al cam p o al carrer

21. A l’estiu era el m illor m om ent per fer cases noves, o arreglar les velles.
S’utilitzaven m aterials d e l’entorn, ped res, fusta i plantes per fer la teulad a. Q uan
es pod ia, es feia am b teules, que era un m aterial m és resistent i segur perqu è no
crem ava. Però eren cares i no estaven a l’abast d e tothom .

22. Sense xem enia, s’om plia tot d e fum ,
am b gran perill d ’ incend is U n o d os
llits. Sin ó
a terra, o
entre el
bestiar
Poques vegad es
era d e ped ra,
C assoles i olles d e
fang per cuinar, plats
i culleres d e fusta i
algun gerro per
l’aigua i el vi
L es vivendes eren d ’una sola habitaci ó que servia d e cuina, m enjad or i
d orm itori. Am b m olt pocs m obles ni param ent, ni finestres

23. N o tenien electricitat i la il·lum inaci ó am b espelm es o greix d ’anim als era m olt
cara. L a gent vivia am b el cicle d el sol. A l’estiu el d ia era llarg i pod ien estar
m olta estona fent feines a fora. A l’hivern, es reunien al voltant d e la llar d e foc
i explicaven històries