Periòdic local gratuït La Veu d'Alginet. Maig 2016

1. Maig 2016
ANY I - NÚMERO 8
Exemplar
gratuït
MEMÒRIA
Pàg. 14, La partició
dels fruits
ENTREVISTA
Pàg. 3, President de
COAGRI
EL RACONET DE
L’ESCOLA
Pàg. 12, Llibres mil
FOC EN COAGRI
ENTREVISTA
Pàg. 3, President de La
CEA

2. 2
Maig 2016 PERIÒDIC LOCAL D’ALGINET
L’oratge a
Alginet
Abril 2016
Pluges: 39,9 l/m2
Temperatura màxima: 29,5 ºC
Temperatura mínima: 6,6 ºC
Dades obtingudes de l’estació
metereològica d’Alginet NIC-
8328E que pertany a la xarxa
de l’AEMET i facilitades per
l’observador Antoni Aliaga i
Tortajada
C/ Pepita Greus, 67-Alginet 96 143 31 02 - 657 12 82 86
Aquest mes de maig l’encetem
encara amb la imatge de la nau
número 1 de Coagri en flames i la
sensació que una part de la nos-
tra història s’esvaïa amb el fum
negre que es podia vore a quilò-
metres de distància.
Hem parlat amb el president de
Coagri i ens ha explicat com va
afectar la cooperativa i el futur
immediat de la mateixa.
El número 8 de La Veu d’Alginet
continua informant del dia a dia
del nostre poble, dels guardons
que els nostres esportistes acon-
segueixen, de les activitats edu-
catives que les escoles i l’insti-
tut planifiquen per a ensenyar
de forma directa i propera, de
la nostra història amb el nostre
cronista Rafa Bosch, de l’esport
i els consells del professor Hans
Bosch, de les noves tecnologies
amb David Juan, de la nostra sa-
lut amb el Centre de Salut Públi-
ca d’Alzira i la nostra especialista
en estètica, Inma Pavia. Al maig
s’incorpora un nou espai a La
Veu d’Alginet de la mà de l’ad-
vocat Jose Enrique Lozano per a
explicar-nos normatives, canvis
de llei i molts altres dubtes que
tenim cada dia.
També en aquest número 8 la
regidoria d’Educació continua
patrocinant un espai en què co-
municar tot alló que es fa des de
les seues regidories. Al maig s’in-
corpora la regidoria d’Ocupació
per explicar els tallers i les ajudes
que està portant a terme.
Agrair com sempre a tots els
anunciants que fan possible que
aquesta publicació arribe cada
mes als més de 50 punts on es
distribueixen els 2.000 exemplars
ja que sense la seua confiança
en aquest mitjà de comunicació
no seria possible dur-lo a terme.
També paraules d’agraïment a
Natàlia Espert, la nostra lingüista
per les seues correccions perquè
la nostra llengua aplegue a tots i
totes de la manera correcta.
Seguirem treballant per continuar
informant-los i apropant-los el dia
a dia d’Alginet.
Sònia Bosch Bivià
Directora de La Veu d’Alginet
Editorial
Ja arriba
el caloret!
Gaudeix tots els dies de:
8
QUINTOS
+
BRAVES
8 €
1 TERÇ + TAPA
1’3 €
GELATS 1 €
Nova Carta
a Maig
365 dies de Trencall
L’empresa Trencall d’Alginet ha
complit un any des que va obrir
les seues portes al públic al car-
rer València número 38. La Veu
d’Alginet ha conversat amb un
dels propietaris, Javi Esplugues
per a conéixer un poc més com
ha sigut aquest primer any i els
projectes de futur.
Què vos va motivar a crear
Trencall?
Va nàixer perquè jo sempre he
tingut al cap muntar alguna cosa
diferent al que jo m’havia dedicat
i l’única manera era rodejar-me
de gent sabedora de la profes-
sió i que tinguera la meua total
confiança. En aquest cas és la
meua neboda que porta en el
món de la retolació, la serigrafia
i publicitat en general més de 15
anys i per l’altra banda el meu fill
que està, a hores d’ara, finalit-
zant Belles Arts, el que significa
donar-li als productes i al negoci
un altre toc que ens diferencie
de la resta de comerços.
Què ofereix Trencall que vos
diferencie de la resta?
Oferim publicitat en general,
retolació, serigrafia, camisetes
personalitzades... en definitiva
tot allò que el client necessite ja
que si no ho tenim ho busquem.
L’últim que hem incorporat és
el servei de creació de pàgines
web. El nostre valor diferencial
podríem dir que és la personalit-
zació, l’estudi de les necessitats
i el tracte directe amb el client.
Un any en actiu, quina valora-
ció cal fer de Trencall?
No ens podem queixar de la fa-
ena que hem tingut. He d’agrair
a tota la gent i a les empreses la
gran resposta que hem rebut per
part de tots.
Projectes de futur?
El futur és seguir treballant, se-
guir visitant empreses, incor-
porar més faenes per a acabar
de donar més forma a Trencall,
sempre adaptant-se a les neces-
sitats de cada moment del client.
També volem començar amb la
venda online, ja que és un mer-
cat que cal cobrir.
REDACCIÓ
La campanya solidària d’ADA i
SOMVAL arreplegà més de 1.500
quilos
ADA i SOMVAL van llançar una
campanya solidària per a arre-
plegar tot allò més necessari per
als refugiats. La bona resposta
dels alginetins i alginetines van
permetre que 1.500 quilos s’en-
viaren a l’associació “Ayuda Re-
fugiados Valencia”.
REDACCIÓ
L’agrupació de penyes taurines d’Alginet presenta el
cartell de bous
El 13 d’abril, l’agrupació de pe-
nyes taurines va presentar al
saló de plens de l’Ajuntament
d’Alginet el cartell de la setma-
na de bous d’Alginet.
A l’acte es va presentar el pro-
grama i es va interactuar amb
els ramaders perquè donaren la
seua visió de la setmana boue-
ra d’Alginet.
REDACCIÓ
Una setmana de medi ambient
La regidoria de Medi Ambient va
programar de l’11 al 17 d’abril
una setmana amb diferents ac-
tivitats encaminades a conéixer
i respectar el nostre entorn. Al
llarg de la setmana hi van haver
contacontes, exposicions, xarra-
des, projeccions, ecoparc mòbil,
tallers i visites. Sens dubte, el
dia més assenyalat va ser la Fira
Verda en la qual els menuts de
matí van poder fer diferents ta-
llers amb materials reciclats. De
vesprada el públic en general es
va acostar a la fira. A les 8 de la
vesprada la plaça estava de gom
a gom, moment en el qual es va
fer el sorteig de la bicicleta cedi-
da per la CEA.
REDACCIÓ
AECC Alginet rep la Menció
Especial
REDACCIÓ
És la segona vegada que
l’Associació de lluita contra el
càncer d’Alginet rep aquesta
menció. Un guardó que en-
trega la Junta Provincial a les
AECC que obtenen un incre-
ment de 1.900 € respecte a la
campanya anterior. Alginet ha
recaptat aquest any 12.400 €
gràcies als alginetins.

3. 3
Maig 2016PERIÒDIC LOCAL D’ALGINET
FARMÀCIA
Es crema la nau més
antiga de Coagri
REDACCIÓ
El diumenge 24 d’abril Alginet va
viure la vesprada-nit més esgar-
rifosa que es recorda en temps.
Cap a les 8.30 h de la vespra-
da, la nau 1 de la Cooperativa
agrícola d’Alginet començava a
consumir-se devorada pel foc
i les flames. Un núvol negre de
més de 30 metres s’enlairava i
senyalava el punt on el foc es
feia amb tot allò que trobava
davant el seu pas. Els veïns i
les veïnes de la localitat es van
apropar a veure l’espectacle
dantesc i la pregunta més escol-
tada era: I ara que fem sense la
nostra Cope? La Veu d’Alginet
s’ha reunit amb el president de
Coagri, Paco Martín perquè ens
conte de primera mà com es va
viure aquella nit i quin és el futur
de la Cooperativa. En el moment
de publicar l’entrevista la policia
judicial continuava investigant
les possibles causes que podien
haver provocat el foc.
Paco, com vas viure aquella
nit?
Passades les 8.30 h vaig rebre
una telefonada informant-me del
que estava passant. Ràpidament
vaig anar a la nau jo i el 99 %
de treballadors i treballadores
de Coagri que, sense avisar-los,
es van personar per a intentar
ajudar. Abans que vingueren els
bombers, treballadors i directiva
vam intentar evitar que el foc arri-
bara a la nau 2 ja que en aquesta
estan les càmeres per a desas-
prar el caqui i la màquina amb la
qual es carreguen les bateries de
les fenwich que porten àcid sulfú-
ric. Si s’hagueren cremat les ba-
teries, haguera sigut una catàs-
trofe medi ambiental i una bomba
per a les persones. També es va
traure un camió que tenia el de-
pòsit ple de gasoil.
Què es pot contestar a la pre-
gunta que milers d’alginetins
es van fer aquella nit: I ara
què? La resposta és senzilla:
ara res. Per sort la ràpida actu-
ació dels treballadors de Coagri,
bombers, policia, protecció civil
i veïns va fer que el foc només
afectara la nau número 1. Una
nau que econòmicament és la
que menys beneficis aporta al
soci ja que en aquesta es fa la
temporada de la col xinesa i el
meló d’Alger. Coagri té una as-
segurança que, esperem, siga
responsable i responga com cal.
Perilla alguna campanya? Des
de Coagri volem dir que s’està
treballant ja en la bresquilla i que
la campanya del caqui està as-
segurada. Hem comunicat a l’as-
segurança la necessitat de ser
àgils per a arreglar la màquina de
meló d’Alger ja que la campanya
és al juny i voldríem tindre-la ja
operativa. Siga com siga farem la
campanya del meló.
Què cal fer ara? Ara cal decidir
que farem amb la nau ja que no
es pot quedar així. Tot dependrà
dels diners de l’assegurança, cal
valorar-ho econòmicament ja
que allò que no pague l’assegu-
rança cal traureu-ho del pressu-
post d’aquest any. S’han quedat
destruïdes les 2/3 parts de la
nau, més de 9 mil caixons de
col xina, palets, etc. També s’ha
vist afectada la màquina de meló
d’Alger.
Quina resposta has tingut per
part de les altres cooperati-
ves? Magnífica, totes s’han bol-
cat. La cooperativa d’Algemesí
de seguida ens posà en contacte
amb el pèrit que li va dur el seu
incendi l’any passat. Totes les
cooperatives ens han donat el
seu suport i s’han preocupat per
nosaltres.
Passats un dies de l’incendi
amb què et quedes? Em quede
amb el fet que per sort no s’ha de
lamentar cap desgracia personal,
i econòmicament a Coagri no li
farà mal ja que l’assegurança
respondrà. Si que voldria agrair
a tots els treballadors i les treba-
lladores de Coagri que aquella
nit van estar ajudant, també a
la policia local d’Alginet pel seu
treball, als bombers, la guàrdia
civil, protecció civil i els veïns i
les veïnes del poble pel seu su-
port. Ara sols ens queda seguir
treballant com fem cada dia i cui-
dant els nostres camps, la nostra
collita, els nostres llauradors i els
nostres treballadors perquè com
deia la gent el dia de l’incendi, la
Cope és del poble i cal cuidar-la.
El Ministeri d’Indústria deixaria
d’assignar 1 milió d’euros anuals a
la Cooperativa Elèctrica d’Alginet
La cooperativa elèctrica d’Alginet
es veurà greument afectada si
entra en vigor el nou model d’as-
signació pressupostària que les
entitats distribuïdores d’energia
rebran del Ministeri d’Indústria en
el període comprés entre 2016 i
2020. El ministeri deixaria d’as-
signar 1 milió d’euros anuals a la
Cooperativa Elèctrica d’Alginet.
El nou model complicaria el futur
d’aquest model de gestió associ-
ativa i provocaria un augment del
preu de venda de l’energia, amb
la qual cosa patirien un fort colp
les polítiques socials de pobresa
energètica que les cooperatives
realitzen.
La Veu d’Alginet ha volgut con-
versar amb el president de la
Federació de Cooperatives Elèc-
triques i president de la CEA,
Salvador Escutia, perquè ens
explicarà de primera mà en què
repercuteix aquesta rebaixa que
vol aplicar el Ministeri d’Indústria.
Salvador, si es confirma que el
ministeri aplica definitivament
aquest model, quines conse-
qüències tindria per a les coo-
peratives?
Les cooperatives han planificat
les seues actuacions i infraes-
tructura tenint en compte la re-
tribució que se’ls ha vingut as-
signant en els últims 8 anys. Si
ara es rebaixa tan dràsticament
la retribució per part del Ministeri,
originarà una fallida financera en
aquestes entitats. Caldrà replan-
tejar com repartir les ajudes soci-
als que s’inverteixen en els veïns
i veïnes de les localitats on estan
la mateixes per a que continuen
arribant.
Quin criteri ha seguit el Minis-
teri per a rebaixar la subvenció
en quasi la mitat respecte del
període anterior?
Realment ho desconeixem ja que
hi ha una falta de transparència
per a poder conéixer la metodo-
logia de càlcul utilitzada pel Mi-
nisteri per a realitzar la retribució
que, any rere any, no ha variat i
que ara és tan alarmant. És cu-
riós que a totes les cooperatives
se’ls haja aplicat el mateix factor
Landa (el 0’63%), siga el que
siga la seua facturació i volum.
També resulta paradoxal que les
cooperatives elèctriques de la
Comunitat Valenciana baixen la
seua retribució en un 12’84 %,
és a dir quasi 2 milions d’euros
anuals i que no obstant açò, al
conjunt de les grans companyies
d’UNESA com Iberdrola, Endesa,
EON i d’altres, se’ls puja més de
126 milions anuals en la seua re-
tribució.
No és la primera vegada que
des del Ministeri és posa en
alerta la supervivència de les
cooperatives. A què creus que
és deu?
En 4 anys és la 3a vegada que
des del Ministeri es posa les co-
operatives en una situació com-
plicada. Les altres dues vegades
vam aconseguir que es reconsi-
derara la posició adoptada pel
Ministeri però aquesta vegada
pensem que serà difícil esqui-
var-lo. No som competència de
les grans companyies, el que sí
que som és un mal exemple dins
el sector per a les grans empre-
ses, ja que amb el mateix pro-
ducte, els beneficis els reinvertim
en els socis i en les accions so-
cials, cosa que des de les grans
companyies no és així.
En el moment que se us va
comunicar el nou model sols
heu tingut 10 dies per a fer les
al·legacions. És suficient el
termini?
Se’ns ha donat només 10 dies
hàbils per a poder fer les al·le-
gacions oportunes, un termini de
temps insuficient ja que es tracta
de defensar els drets i interessos
de les cooperatives elèctriques
i dels socis de les mateixes, a
més hi ha una falta de transpa-
rència per a poder conéixer la
metodologia de càlcul utilitzada
pel Ministeri. Cal dir que en el
moment de conéixer-se la notí-
cia, la Conselleria d’indústria, les
Corts Valencianes i la Federació
de Cooperatives de la Comunitat
Valenciana es van reunir per a
poder transmetre al Ministeri la
necessitat de tindre més temps
per a fer les oportunes al·legaci-
ons, reclamar la informació que
explique la metodologia utilitzada
pel Ministeri i donar a conéixer
les greus conseqüències que
podrien patir les cooperatives
elèctriques en cas d’aplicar-se
aquesta nova retribució.
Salvador, en què afectaria als
veïns i veïnes d’Alginet que la
Cooperativa Elèctrica veja re-
duïda en un 44 % la subvenció
del Ministeri?
Principalment afectaria en 4
punts. En primer lloc caldria fer
una reestructuració de la CEA de
manera interna, és a dir, analitzar
allò que, davant l’atac del Minis-
teri a la tresoreria de la Coope-
rativa, es pot deixar en aquest
moments apartat com inversions,
projectes, etc...
En segon lloc caldrà modificar el
preu de la llum. Cal dir que fa 28
mesos que la Cooperativa Elèc-
trica no ha incrementat el preu.
No obstant, i seguint la filosofia
de la CEA, aquest increment se-
guirà sent menor que el de les
grans companyies i per tant se-
guirem tenint un dels preus de la
llum més barats d’Espanya.
Un altre punt en què afectarà el
nou model d’assignació del Mi-
nisteri és en l’obra social de la
CEA. La gran tasca social que
realitza la Cooperativa Elèctrica
d’Alginet al seu poble continuarà
fent-se però caldrà fer números i
això suposarà una reestructura-
ció econòmica de l’import de les
ajudes. Continuarem fent l’obra
social per a tots amb la reestruc-
turació fins que millore la situa-
ció.
Corre perill de desaparéixer
la Cooperativa Elèctrica d’Al-
ginet?
Rotundament he de dir que no.
No és la primera vegada que hem
patit atacs d’aquesta magnitud.
En moments com aquest les co-
operatives hem de reestructurar
pressupostos, preus, obra social
i esperar que vinguen temps mi-
llors. La bona gestió que al llarg
d’aquest anys ha portat la CEA
ens permet continuar endavant.
Voldria tranquil·litzar la gent ja
que ni la CEA deixarà d’existir, ni
deixarem cap persona desempa-
rada pel que fa a l’obra social.
La qualitat del subministrament
elèctric i l’atenció que es dóna als
socis no es vora afectada. Conti-
nuarem treballant perquè la CEA
continue endavant amb preus
competitius, atenció directa i una
important obra social.
En el moment de fer l’entrevista i en-
viar a rotativa el periòdic, el Ministeri
no havia notificat a les cooperatives
si aplicava o no el nou model d’assig-
nació pressupostària.
REDACCIÓ
DÓNA SANG
ALGINET

4. 4
Maig 2016 PERIÒDIC LOCAL D’ALGINET
Nova presi-
dència en
la SAMA
REDACCIÓ
La Societat Artística d’Alginet
estrena nou president. Des
de fa un mes, Juan Francisco
Terol Bayarri, music des de fa
més de 15 anys és l’encarre-
gat de presidir la SAMA i l’es-
cola. El 2003 es va incorporar
a la banda amb el bombardí
junt al seu germà. Terol ha
estat uns anys en la junta i ha
desenvolupat el càrrec de vi-
cepresident.
Amb 33 anys, Terol enceta la
presidència de la Societat Ar-
tística Musical d’Alginet amb
un nou projecte entre mans.
Què esperes aconseguir
aquest any?
Ara lluitem per aconseguir el
grau professional, ja que les
instal·lacions estan ja fina-
litzades i només ens queda
acabar de presentar tots els
documents que ens sol·lici-
ten des de Conselleria. Tam-
bé volem posar en marxa la
construcció d’un nou ascen-
sor que permeta pujar a la
sala d’Assajos els instruments
necessaris. Per al 2016 vo-
lem intentar aconseguir un
terreny de l’Ajuntament per a
poder fer un auditori.
Quanta gent forma ara la
banda i l’escola i quines
novetats s’han presentat
aquest curs?
En actiu podem parlar d’apro-
ximadament 65 membres i a
l’escola de música són mol-
tíssims els menuts que as-
sisteixen a les classes. En
aquest curs s’ha incorporat la
dolçaina i el tabal, l’acordió i
la bandúrria, instruments que
la gent ens reclamava.
Què ens espera per al curs
2016-2017?
Intentarem al setembre poder
tindre ja en actiu el grau pro-
fessional. Respecte a la ban-
da, al juliol anirem a Talavera
de la Reina i al Retiro de Ma-
drid. Una altra de les novetats
és que des de la junta s’està
contactant amb antics mú-
sics que van formar part de
la banda i que per diferents
motius ara estan desvinculats
d’aquesta. L’objectiu és que
tornen a fer sonar els instru-
ments en la SAMA. Aquesta
tasca de contactar i parlar
amb ells ja ha fet que 3 antics
músics tornen a assajar en la
banda després de més de 10
anys inactius.
Quines són les falses creences
i quines les evidències sobre la
vacunació?
Creença 1: La millora de les con-
dicions d’higiene i sanejament ha
fet desaparéixer les malalties, i
les vacunes ja no són necessàri-
es. ÉS FALS!
Evidència 1: Si les persones no
estigueren vacunades, algunes
malalties que ara són poc comu-
nes, com la poliomielitis i la pallo-
la, reapareixerien ràpidament.
A pesar que una bona higiene,
llavar-se les mans i l’aigua pota-
ble contribueixen a protegir-nos
contra les malalties infeccioses,
moltes d’aquestes malalties es
poden transmetre igualment. Les
malalties contra les quals s’està
vacunant tornarien a aparéixer
si s’interromperen els programes
de vacunació.
Creença 2: Les vacunes tenen
efectes secundaris nocius i a
llarg termini que encara no es co-
neixen. Més encara, la vacunació
pot ser mortal. ÉS FALS!
Evidència 2: Les vacunes són
molt segures. Com qualsevol
medicament, poden produir
efectes adversos, principalment
reaccions locals al punt d’injec-
ció, febrícula i algunes xicotetes
molèsties. És més probable patir
un trastorn greu per una malaltia
que es pot previndre amb la va-
cunació que per la mateixa vacu-
na. En el cas de la poliomielitis, la
malaltia pot provocar paràlisi, i la
pallola pot causar encefalitis i ce-
guesa. La majoria de les malalti-
es que es poden previndre amb
vacunació poden ser mortals.
Creença 3: La vacuna combina-
da contra la diftèria, el tètanus i la
tos ferina, així com la vacuna an-
tipoliomielítica, poden provocar
la síndrome de la mort sobtada
del xiquet. ÉS FALS!
Evidència 3: No existeix una re-
lació causal entre l’administració
de les vacunes i la mort sobtada
del xiquet. Les morts sobtades
dels xiquets són casualment
coincidents amb la vacunació i
haurien ocorregut encara que no
s’hagueren administrat les vacu-
nes. És important recordar que la
diftèria, el tètanus, la tos ferina i
la poliomielitis poden ser mortals,
i que el nounat que no ha rebut la
vacunació té un important risc de
mort i de discapacitat greu.
Creença 4: Les malalties que
es poden previndre amb la va-
cunació estan quasi eliminades
al nostre país i, per tant, no hi
ha motius per a vacunar-se. ÉS
FALS!
Evidència 4: Les malalties que es
poden previndre amb la vacuna-
ció són actualment poc comunes,
però els agents infecciosos que
les provoquen segueixen circu-
lant i poden infectar qualsevol
persona no protegida. Hi ha dos
motius fonamentals per a vacu-
nar-se: protegir qui rep la vacuna
i protegir tots els qui l’envolten.
Els programes eficaços de vacu-
nació depenen de la cooperació
de totes les persones per a ga-
rantir el bé comú.
Creença 5: Les malalties de la
infància que es poden previndre
amb la vacunació són “una cosa
inevitable en la vida”. ÉS FALS!
Evidència 5: Les malalties que
es poden previndre amb la vacu-
nació no han de ser una qüestió
inevitable en la vida. Malalties
com la pallola, la parotiditis i la
rubèola poden ser greus i com-
portar importants complicacions
tant en els xiquets com en els
adults, com ara la pneumònia,
encefalitis, ceguesa i, fins i tot,
la mort. Totes aquestes malalties
i sofriments es poden previndre
amb les vacunes. Els xiquets no
vacunats contra aquestes malal-
ties esdevenen innecessària-
ment vulnerables.
Creença 6: L’administració simul-
tània de més d’una vacuna pot
fer augmentar en els xiquets el
risc d’efectes secundaris nocius,
que poden sobrecarregar el seu
sistema immunitari. ÉS FALS!
Evidència 6: Les proves científi-
ques revelen que l’administració
simultània de diverses vacunes
no comporta cap efecte secun-
dari sobre el sistema immunitari
dels xiquets. Aquests estan ex-
posats quotidianament a cente-
nars de substàncies estranyes
que desencadenen una resposta
immunitària. Els xiquets estan
exposats a molts més antígens
com a conseqüència d’un re-
fredat comú o una faringitis que
no per les vacunes. El principal
avantatge d’administrar simul-
tàniament diverses vacunes és
reduir el nombre de visites mè-
diques i facilitar que els xiquets
completen el calendari de vacu-
nació recomanat.
Creença 7: Les dones embaras-
sades no es poden vacunar. ÉS
FALS!
Evidència 7: La vacuna contra
la grip i la vacuna contra la tos
ferina protegeixen tant la mare
com el fill en l’embaràs. A la Co-
munitat Valenciana es recomana
aquesta vacunació a totes les do-
nes embarassades. La protecció
contra la tos ferina durant els pri-
mers mesos de vida del nounat
és clau, ja que és quan la malal-
tia pot ser més greu i podria ser
necessària l’hospitalització. La
vacuna contra la grip és també
fonamental per a protegir l’em-
barassada, que és especialment
sensible a les complicacions de
la grip, com ara el part prematur.
Creença 8: És millor la immu-
nització produïda per la malaltia
que per les vacunes. ÉS FALS!
Evidència 8: Les vacunes es-
timulen el sistema immunitari
provocant una resposta similar a
la que produiria la infecció natu-
ral, però evitant la malaltia i les
seues complicacions. En canvi,
el preu de la immunització per
infecció natural podria ser un
conjunt de complicacions tan im-
portants com, defectes congènits
ocasionats per la rubèola, càncer
hepàtic derivat del virus de l’he-
patitis B o mort per pallola.
Text adaptat de Preguntes i res-
postes de l’OMS: http://www.
who.int/features/qa/84/es/
Xavier Torremocha, infermer
Centre de Salut Pública d’Alzira
La cel·lulitis
Ja ve l’es-
tiu i co-
mencem a
llevar-nos
roba. De
sobte ve-
iem aque-
lla odiosa
e n e m i g a
que és la cel·lulitis. És un
problema que pateixen prin-
cipalment les dones. No és
una malaltia però pot afec-
tar l’autoestima per consi-
derar-se antiestètic amb els
canons de bellesa actuals.
Sol localitzar-se a les cui-
xes, els glutis, els braços i
l’abdomen.
Cel·lulitis:
“Inflamació del teixit cel·lular
subcutani que s’acompanya
de canvis en la microcircula-
ció del teixit conjuntiu”
Veritats i mentides de la
cel·lulitis
Al cos tenim greix davall
de la pell que serveix com
a aïllant tèrmic, coixinet i
protector dels òrgans vitals.
La cel·lulitis també és greix
però amb la peculiaritat que
s’acumula dins de la pell;
és sobretot el resultat d’una
mala oxigenació per una de-
ficiència circulatòria del sis-
tema sanguini i del sistema
limfàtic.
2n Tindre cel·lulitis vol dir
que tinc sobrepés? Fals
Un gran percentatge de do-
nes al món occidental tenen
en algun grau cel·lulitis a la
pell, incloses les persones
primes.
3r El pas del temps empit-
jora la cel·lulitis? Veritat
Doncs sí, la cel·lulitis co-
mença a formar-se quan
els nivells d’estrògens aug-
menten amb l’arribada de la
pubertat. A més, a mesura
que passen els anys solem
ser menys actius, la nostra
pell es torna més fina, les
cèl·lules de greix augmen-
ten de volum, disminueix la
circulació, etc.
4t És hereditària? No és un
factor determinant però la
possibilitat d’heretar la ten-
dència a la cel·lulitis en la
pell, existeix. Les hormones,
una dieta equilibrada i l’es-
til de vida, juguen un paper
molt important.
5é L’estrés
Quan els músculs es tensen
dificulten el pas de la limfa.
A més l’estrés estimula la
producció de cortisol, el qual
afavoreix l’apetit.
Què puc fer?
Dur una dieta saludable. Eli-
minar el denominat “menjar
fem”, els edulcorants artifici-
als. Afegir la ingesta de peix
que siga ric en àcids greixos
essencials com l’omega 3 i 6
que són antiinflamatoris, frui-
ta, verdura, oli d’oliva. Millor
no fumar. Fer exercici físic
(el que més t’agrade) amb
regularitat per a activar la
circulació. Beure aigua ens
ajudarà a eliminar toxines i a
mantindre el sistema limfàtic
actiu. Evitar els tacons molt
alts i la roba ajustada.
Quines teràpies són apro-
piades?
Les teràpies amb extractes
marins, les teràpies fotodi-
nàmiques, la cavitació, la
pressoteràpia, el drenatge
limfàtic, la radiofreqüència,
l’electrolipòlisi, teràpies de
lipomodelació amb criolàser,
el massatge d’amassament
dèrmic muscular fisioactiu,
tractaments amb diatèrmia
capacitiva i resistiva, de suc-
ció tant manual com amb
aparells específic. Al teu
centre estètic de confiança
t’aconsellaran el millor trac-
tament en cada cas.
Recorda:
La salut i la bellesa són inse-
parables. La cel·lulitis no és
sols un problema de salut;
la bellesa no és superficial,
naix de l’harmonia interna.
Inma Pavía Olmedo
Esteticista i gerent
SPA-Hidroestétic

5. 5
Maig 2016PERIÒDIC LOCAL D’ALGINET
ACEAL celebra la jornada
d’emprenedoriesiautònoms
ACEAL
El dimarts 19 d’abril, Natxo
Costa, director general de Co-
merç, Consum i Artesania va
ser l’encarregat d’inaugurar
la Jornada d’emprenedories
i autònoms organitzada per
ACEAL. Costa va avançar les
propostes presentades per
la Conselleria per a ajudar i
motivar els emprenedors. Per
la seua banda, el president
d’Unió Gremial, Francesc
Ferrer va explicar els passos
a seguir per a fer-se autònom
i els drets i les obligacions que
s’hi té. Alma Alfonso, advoca-
da i assessora jurídica d’ATA
es va centrar en el paper de
la dona autònoma i explicà
alguna subvenció existent per
a mares emprenedores. Joan
Camacho, director general de
la Caixa Rural d’Alginet co-
mentà amb exemples i vivèn-
cies la importància de tindre
clar el tipus de negoci que es
vol posar en marxa i la neces-
sitat d’estar assessorat per
professionals del sector.
ESPAI
PATROCINAT
PER...
Èxit de participació en la IV
Fira del Llibre
ACEAL
La quarta edició de la Fira del
Llibre obria les seues portes
el diumenge 10 d’abril a la
plaça de la Constitució amb
més de 20 estands. La pro-
gramació del dia va consistir
en signatura de llibres per
part dels autors, tallers infan-
tils, unflables, personatges
disney, exposició de pintura,
titelles, contacontes i un llarg
etcètera. Tot un èxit d’exposi-
tors i de públic.
Eres autònom?
Tens una
empresa?
Tens un comerç?
Associa’t a ACEAL
Tots junts
treballem pel
nostre comerç
i les nostres
empreses
96 175 17 79

6. 6
Maig 2016 PERIÒDIC LOCAL D’ALGINET
Taller d’Ocupació “Alginet Sostenible i Solidari”
REGIDORIA D’OCUPACIÓ
La regidoria d’Ocupació ha
oferit un any més el Taller
d’Ocupació Alginet Sostenible
i Solidari que es va iniciar al
novembre l’any passat i fina-
litzarà el 26 de maig. Amb sis
mesos de durada aquest pro-
grama d’ocupació i formació
està formant a 24 persones
d’Alginet de 25 anys o més
que es trobaven en situació
de desocupació.
La formació s’imparteix a
l’ADL ubicat al Parc Hort de
Feliu. El Taller d’Ocupació té
24 places, 12 són per al curs
i els treballs d’Infraestructura
de Jardins i les altres 12 són
per a l’especialitat d’Ajuda a
domicili. Els seleccionats que
formen part del Taller d’Ocu-
pació han sigut contractats
per l’Ajuntament d’Alginet
durant els 6 mesos que dura
el programa a jornada com-
pleta, amb un contracte per
a la formació i l’aprenentatge,
alternant l’aprenentatge amb
la part pràctica en la seua cor-
responent especialitat.
Els alumnes-treballadors de
l’especialitat d’Infraestructura
de Jardins han fet treballs de
manteniment i poda en dife-
rents parcs del municipi: Parc
Botella, Parc Diputació i Parc
Hort de Feliu. A més estan
fent les obres necessàries per
a constituir el futur Jardí Medi-
terrani que complementarà el
Museu Valencià d’Història Na-
tural. Les alumnes-treballado-
res de l’especialitat d’Ajuda
a domicili estan col·laborant
amb el Centre Ocupacional
Hort de Feliu i el Servei d’Aju-
da a domicili de l’Ajuntament
d’Alginet, participant en les
activitats d’atenció sociosa-
nitària dels usuaris d’aquest
servei.
La regidoria d’Ocupació entrega les ajudes a emprenedors i empreses
Per tercer any consecutiu, la
regidoria d’Ocupació va fer
entrega de les ajudes a la
promoció econòmica. Unes
ajudes destinades a nous
emprenedors i a empreses,
tant locals com no, que con-
tracten un treballador o treba-
lladora d’Alginet. Des que va
començar aquest programa
s’han aprovat 70 sol·licituds
d’ajudes a emprenedors dels
quals 46 van ser per a serveis
(assessories, metall, llavador
cotxes, construcció, formació,
perruqueries, centres d’estèti-
ca, autoescoles, salut, tallers
de reparació, enginyers, oci i
temps lliure), 11 per a hosta-
leria, 13 comerços (herbolari,
despatx de pa, roba, mercat
ambulant, drogueria, pintura,
llibreria, quiosc, verduleri-
es-fruiteries) i 18 sol·licituds a
ajudes a empreses. En total,
en tres anys s’han destinat
52.707.22 € a fomentar l’em-
prenedoria i la contractació
de treballadors. Aquest any,
Virginia Burchés, regidora
d’Ocupació va fer entrega als
nous emprenedors de l’ajuda
que consisteix a abonar les
quotes de la base mínima de
cotització a la Seguretat So-
cial els primers 6 mesos. Per
la seua banda, les ajudes a
empreses consisteixen a abo-
nar una quantitat màxima de
1.581,30 € per cada treballa-
dor que contracte l’empresa,
empadronat al poble, encara
que l’empresa no siga del mu-
nicipi, amb contracte de 25 h
setmanals com a mínim, i una
duració de 6 mesos o 3 me-
sos +3 mesos.
L’Ajuntament d’Alginet conti-
nuarà aquest any 2016 amb
una partida de 30.000 € i es
convocaran les ajudes de for-
ma imminent.
Tens una idea
empresarial i
no saps com
finançar-la?
T’informem
T’ajudem
T’assessorem
Desitges
tindre una
formació més
qualificada?
Tens capital
propi i no saps
on invertir-lo?
T’agradaria
aprendre un
ofici?
VINE I INFORMA’T
ADL ALGINET
EDIFICI HORT DE FELIU
C/ Maestro Chapí, s/n
adl@alginet.es
46230 ALGINET
Tel. 96 175 32 77
Més d’una dècada orientant els alginetins
El passat 18 d’abril es va ce-
lebrar la 11a edició de la Fira
Orienta’t. Una fira organitza-
da per la regidoria d’Ocupació
amb l’objectiu de poder donar
resposta de les diferents eixi-
des educatives i laborals que
hi ha en el mercat. La Fira es
va ubicar a les dependències
de l’IES Hort de Feliu de 9 a
17 h. Per aquesta van passar
146 alumnes de l’IES i del
col·legi Sagrado Corazón de
Jesús. Per a dur-la a terme
es va comptar amb l’ajuda de
l’Escola Permanent d’Adults
i l’Agència de Desenvolupa-
ment Local.
ESPAI
PATROCINAT
PER LA
R E G I D O R I A
DE...
REGIDORIA D’OCUPACIÓ
REGIDORIA D’OCUPACIÓ

7. 7
Maig 2016PERIÒDIC LOCAL D’ALGINET
ESPAI PATROCINAT PER LES REGIDORIES DE... Teatre en anglés
Els escolars de primària dels col·legis Pepita Greus, Blasco
Ibáñez, Emilio Luna i Sagrado Corazón de Jesús d’Alginet van
assistir al Teatre Modern per a gaudir del teatre en anglés. Els
xiquets i les xiquetes de 4t, 5é i 6é de primària va poder vore
l’obra D’Artagnan a les 9.30 del matí. Seguidament els alum-
nes de 1r, 2n i 3r de primària van vore l’obra Once Upon a
Time. El teatre va estar organitzat per la regidoria d’Educació i
gestionat per Factoria d’Idees i Creacions Coop.V.
REGIDORIA D’EDUCACIÓ
La regidoria d’Educació reconeix l’esforç dels alumnes
Finalitzar els estudis de Pri-
mària amb expedients bri-
llants no és una tasca fàcil.
Per aquest motiu, des de la
regidoria d’Educació s’ha
volgut fer un xicotet reconei-
xement als 19 alumnes de
les 4 escoles d’Alginet que
van finalitzar el curs passat
el seu pas per l’escola amb
expedients brillants. La regi-
dora d’Educació, Paula Llorca
els va imposar la insígnia del
poble junt a un diploma en re-
coneixement al seu rendiment
acadèmic. Maria Maestre del
Ceip Emilio Luna, Noelia Oli-
ver i Josep Ramos, del CEIP
Pepita Greus, Salvador Ri-
vero, Esther Perez-Serrano i
Mario Ballester del Sagrado
Corazón i Roberto Matei, Yu
Chen i Carla Martínez del
CEIP Blasco Ibañez van tindre
excel·lent rendiment acadè-
mic. Per la seua banda, Elvi-
ra Company i Júlia Pastor del
Blasco Ibáñez, Lucia Lozano,
Vicent Roig, Patricia Espert i
Laura Alemany del Sagrado
Corazón, John Rober, Aroa
Baeza i Marcos Fargueta del
Pepita Greus i Marta Fargueta
de l’Emilio Luna van rebre per
part de la Conselleria el pre-
mi extraordinari al rendiment
acadèmic d’Educació Primà-
ria que atorga als alumnes de
la Comunitat Valenciana.
Les escoles públiques d’Alginet a la Trobada d’Algemesí
El col·legi Pepita Greus, Blas-
co Ibáñez i Emilio Luna no es
van voler perdre la XXXI Tro-
bada d’escoles en Valencià.
Aquest any es va celebrar a la
localitat veïna d’Algemesí. La
regidora d’Educació va visitar
els estands de les tres esco-
les i va compartir amb ells els
tallers que estaven portant a
terme.
REGIDORIA D’EDUCACIÓ
REGIDORIA D’EDUCACIÓ
150 participants al 360º
En el concurs cinematogrà-
fic de curtmetratges exprés
que es va celebrar el passat
23 d’abril hi van participar 22
grups. Al llarg de 36 hores els
carrers d’Alginet es van con-
vertir en un gran plató. El dis-
sabte 7 de maig es realitzarà
l’acte de lliurament de premis
a les 19 h al Teatre Modern.
REGIDORIA D’EDUCACIÓ

8. 8
Maig 2016 PERIÒDIC LOCAL D’ALGINET
La Cooperativa Elèctrica d’Alginet exemple a Europa per a la Diputació
de València
Una vegada més, la Coo-
perativa Elèctrica d’Alginet
ha sigut convidada per ins-
titucions públiques per tal
de mostrar als assistents
el seu model de funciona-
ment i la seua vinculació en
els projectes europeus.
Al pati Scala de la Diputa-
ció es va celebrar una jor-
nada en la qual es va fer
la presentació del Projecte
Nobel Grid. La CEA és un
dels pilots d’aquest pro-
jecte Europeu a Espanya i
per aquest motiu, des de la
Diputació es va sol·licitar a
Salvador Escutia, president
de la Cooperativa Elèctrica
d’Alginet, que compartira
en la jornada l’experiència
de la cooperativa en aquest
projecte europeu.
“La Diputació de València
torna a posar com a exem-
ple a la CEA. Des de les
institucions som referent
de com una cooperativa
local pot estar present a
Europa i participar amb els
projectes innovadors i pun-
ters del moment”, explica-
va Salvador Escutia.
Nobel Grid, està format
per 21 membres d’11 paï-
sos i està encapçalat pel
grup valencià ETRA. L’ob-
jectiu d’aquest projecte es
proporcionar noves eines
avançades i serveis TIC a
tots els actors del mercat
de l’electricitat per tal de
garantir millors preus, més
seguretat i estabilitat.
Nobel Grid, ofereix una
plataforma oberta en la
qual les PYMES i startups
poden desenvolupar apli-
cacions innovadores dins
l’eficiència energètica digi-
tal, renovable i la gestió de
xarxes. Aquestes aplica-
cions es poden provar en
els 5 centres pilots que té
Nobel Grid a 5 països dife-
rents. La cooperativa Elèc-
trica d’Alginet és, per les
seues característiques, el
centre pilot d’Espanya.
En la jornada va intervin-
dre el diputat delegat de
Projectes Europeus, Bar-
tolomé Nofuentes; Antonio
Marques, director de Tec-
nologia del Grup ETRA;
Salvador Escutia, president
de la Cooperativa Elèctrica
d’Alginet i Juan Viesca, di-
rector de Fons europeus
de Finnova.
La CEA regala una bicicleta
en la Fira Verda
Com cada any la CEA ha participat en la Fira Verda. Al
llarg del dia menuts i grans s’aproparen a l’estand de la
CEA per a conéixer com funciona una placa solar i jugar
a dos jocs didàctics. Ja de vesprada, i amb la plaça plena
de gom a gom es va fer el sorteig de la bicicleta cedida
per la CEA.
El programa de televisió espanyola “El escarabajo ver-
de” va contactar amb la CEA perquè formara part de la
gravació d’un reportatge destinat a les cooperatives elèc-
triques i la seua tasca en la societat. A principis de juny
està previst que s’emeta el programa.
La CEA en La 2 de TVE
La CEA vol felicitar els gua-
nyadors del concurs de litera-
tura de la Fira del llibre que es
va celebrar a principis d’abril
a la plaça de la Constitució.
Una fira que va ser visitada
per multitud d'alginetins i al-
ginetines així com per gent
de les localitats veïnes. La
CEA va voler estar present en
aquesta festa per la cultura
patrocinant el tercer premi de
cada categoria del concurs de
literatura.
La CEA amb la Cultura
Vols saber les
últimes notícies
de la Cooperativa
Elèctrica d’Alginet?
Vols interactuar
amb la CEA?
No ho dubtes!
Clica un “m’agrada”
al nostre facebook

9. 9
Maig 2016PERIÒDIC LOCAL D’ALGINET
AGOCONSELL DE MAIG
Com consultar la teu
factura en la
nostra web?
Ja has vist l’Agoconsell d’abril on t’expliquem com utilit-
zar el Hot Spot?
Pots trobar-lo en la pàgina de Facebook d’Ago Telecom i
en el YouTube
Recorda que els Agoconsells són vídeo-publicacions on
t’expliquem com fer totes aquelles “coses tecnològiques”
que en la vida diària no tenim clar com fer.
Per al mes de maig t’explicarem com consultar, llegir i
guardar les teues factures de mòbil i internet des de la
nostra pàgina web. Ens trobaràs en les xarxes socials,
web, canal YouTube i Vimeo.
Esteu atents!
AGO Telecom compleix quatre anys
L’empresa d’internet, te-
lefonia mòbil i fibra òpti-
ca d’Alginet ha celebrat
aquest mes d’abril quatre
anys des que va obrir les
seues portes. Un projecte
que va nàixer davant la ne-
cessitat d’oferir als veïns i
les veïnes de la localitat un
servei de qualitat, a baix
preu i amb un tracte directe
amb el client.
AGO Telecom forma part
de la Cooperativa Elèctrica
d’Alginet, el que “ha fet que
els clients tinguen darrere
d’aquesta jove empresa
una marca forta, fiable, res-
ponsable i de qualitat com
és la CEA”, explicaven des
de la direcció d’AGO.
El passat 22 d’abril, l’em-
presa de telecomunica-
cions va voler agrair als
clients la confiança depo-
sitada al llarg dels quatre
anys de vida. De vesprada
es va fer una xicoteta festa
en la qual menuts i grans
van gaudir d’un unflable i
pastís d’aniversari. Entre
els assistents es va sorte-
jar 5 quotes d’un mes d’in-
ternet gratuït, els afortunats
van ser: Josefa Cavalller,
Juan Miguel Lucena, Enri-
que Bayarri, Verónica Pilar
Roig i Álvaro Escrivà.
AGO Telecom amb el medi
ambient
Al mes d’abril, l’empresa Ago Telecom va participar en la
Fira Verda. Una fira ubicada a la plaça de la Constitució
en la qual s’intenta conscienciar a menuts i grans que cal
cuidar el planeta.
Ago Telecom mostrà als escolars perquè cal reciclar els
aparells elèctrics com ordinadors, routers, mòbils, etc.
Els menuts podien vore in situ com és aquesta ferralla
electrònica per dins.

10. 10
Maig 2016 PERIÒDIC LOCAL D’ALGINET
II Torneig escolar: bàsquet
EUTIMIO LERIN – CARLOS BIVIÁ
Durant les vacances esco-
lars de Setmana Santa, des
del Club Bàsquet Alginet hem
volgut aprofitar perquè els
xiquets que practiquen bàs-
quet als centres escolars de
la localitat puguen disputar el
II Torneig Escolar. Al Pavelló
Municipal d’Esports s’han ju-
gat tots els partits entre els
col·legis, i han practicat així el
que han aprés durant el pre-
sent curs, en el qual el club
en col·laboració amb col·le-
gis, AMPA i Ajuntament ha do-
nat lliçons d’una hora gratuïta
setmanal de bàsquet en cada
col·legi.
Durant els dies 29 i 30 van
jugar una lliga en què s’han
enfrontat tots. El dia 31 es va
jugar el tercer i el quart lloc i
posteriorment una gran final
en la qual es va proclamar el
guanyador del torneig amb
el resultat: Blasco Ibáñez 72,
Emilio Lluna 69. Va ser una
gran final molt disputada amb
una gran presència de pares
i mares a la graderia i repre-
sentants de la corporació mu-
nicipal, entre ells el Sr. Alcalde
i el regidor d’Esports, així com
del C.B. Alginet; que després
en la clausura van lliurar els
trofeus a tots els equips dels
col·legis de la nostra localitat.
Per últim cal agrair a Miguel
Quesada l’organització del
torneig i la labor que fa als
col·legis juntament amb Ser-
gio Hernández, i a tots els
que han col·laborat per a la
celebració d’aquest esdeve-
niment: Javi Dalmau, Dani
Quesada, els jugadors del
nostre club Lluís López, Gui-
llem Calabuig, Víctor Pelufo,
Mario Ballesteros, Rafa Giner,
Guillem R. Bou, Josep Escu-
tia (Xusco), Iván Lerín i Mar-
cos Lerín i la nostra jugadora
Anfal Mallik de la Selecció Va-
lenciana categoria aleví.
Patinadores a
l’autonòmic
REDACCIÓ
El Club de patinatge d’Al-
ginet estarà present a l’auto-
nòmic. La patinadora Ángela
Carbonell va quedar cinque-
na i Teresa Clavijo segona en
categoria juvenil al trofeu que
es va disputar el mes passat.
Les dues han quedat classifi-
cades per a competir en l’au-
tonòmic.
Edgar Rubio
campió de la CV
REDACCIÓ
Si al mes de novembre, l’es-
tudiant del CEIP Emilio Luna,
Edgar Rubio es proclamava
Campió d’Espanya en Armes
i Subcampió en “tao mà bui-
da”, el 25 d’abril, va quedar
campió de la Comunitat Va-
lenciana en totes les modali-
tats del Kung- Fu Tradicional.
L’encontre es va disputar a
Algemesí i l’alginetí d’11 anys
va coronar el pòdium una ve-
gada més.
Amadeo Blasco:
d’Alginet a
Farmville
REDACCIÓ
Amb 17 anys, l’alginetí Ama-
deo Blasco Hervás prepara
les maletes per a traslladar la
seua residència a Farmville,
a l’estat de Virginia als Estats
Units. Aquest tenista ha acon-
seguit una beca esportiva que
li permetrà poder jugar a tenis
a la universitat de Longwood.
Blasco jugarà en la 1a divi-
sió de la National Collegiate
Athetic Association, una de
les lligues en les quals estan
alguns d’els millors jugadors
de tot el món. Aquesta beca
és fruït de l’esforç que Ama-
deo ha estat fent tant esporti-
vament com acadèmicament
des dels 4 anys.
ADICAcorre contra el càncer
REDACCIÓ
L’Associació Adica participà
en la carrera de la Dona de
València celebrada el diumen-
ge 17 d’abril. En la XII Carrera
celebrada només participen
dones i té com a objectiu
col·laborar per a fer front a la
lluita contra el càncer de pit. A
les 9 del matí començava la
carrera que tenia un recorre-
gut de 7 quilòmetres.
ElClubciclistapresentaelseuequip

11. 11
Maig 2016PERIÒDIC LOCAL D’ALGINET
Exercicis abdominals i
salut I
El club d’atletisme
d’Alginet a la mara-
tó de Berlín
Deu membres del Club d’Atletis-
me d’Alginet van córrer la 36 ma-
rató de Berlín.
Tant si ens
entrenem en
un esport,
fem qualse-
vol activitat
física o en-
cara que no
practiquem
regularment
cap exerci-
ci, una musculatura que sempre
hauríem de treballar és aquella
que manté la nostra postura cor-
poral i estabilitza el nostre raquis,
és a dir, la musculatura abdomi-
nal i la lumbar.
Aquesta és una musculatura
molt important però a la qual li
donem poca importància, ja que
molts dolors, molèsties i fins i tot
lesions poden vindre provocades
per un deficient treball d’aques-
ta part del cos. Molts autors han
trobat relació entre la baixa força
i resistència abdominal i el dolor
lumbar, és a dir, potenciar la nos-
tra musculatura abdominal és la
manera de pal·liar alguns dolors
lumbars i previndrà l’aparició de
dolor en el futur.
Actualment, per sort, hi ha una
tendència cap al treball d’aquests
músculs. Tots haureu sentit par-
lar del six-pack, que proposa un
treball abdominal encara que
amb un enfocament més estètic,
i també es parla del core en el
qual es promulga un treball més
funcional i aplicat. Però això no
és una novetat d’ara, ja que Jo-
seph Hubertus Pilates, el 1926
ja començà a treballar el seu
mètode en el qual es dóna mol-
ta importància a aquest treball
postural.
D’una manera o d’una altra i
seguint la forma de treball que
vulguem, ens hem de conscien-
ciar de la importància de treba-
llar aquesta zona del cos i de la
repercussió positiva que té per
a la nostra salut. Però perquè
la realització d’aquests exercicis
siga saludable hem de tindre en
compte unes pautes per a saber
com hem de treballar d’una ma-
nera correcta.
Hi ha molts tipus d’exercicis per
al treball de la zona abdominal,
es pot treballar en inestabilitat,
de manera estàtica o de manera
dinàmica, però totes aquestes te-
nen uns fonaments en comú que
hem de conéixer per a no come-
tre errors en la seua execució, i
aquests fan referència a la posi-
ció del cos, la velocitat d’execu-
ció i el tipus d’exercici a fer.
En aquest article ens centrarem
en la posició del cos, en poste-
riors escrits explicarem la resta.
És important explicar que, per a
executar correctament un exer-
cici que implique la musculatura
abdominal és recomanable fer-
ho amb les cames flexionades.
D’aquesta manera flexionem el
maluc i reduïm tensió en el mús-
cul psoes ilíac, que és un múscul
flexor del maluc situat a la part
posterior de l’esquena. En treba-
llar en aquesta posició de flexió,
aquest múscul no té tanta tensió
i no força la zona lumbar. Encara
que en diferents investigacions
no s’ha trobat un augment im-
portant de la pressió intradiscal
per l’activació del psoes ilíac,
si és recomanable, sobretot en
persones no entrenades, fer
l’exercici amb aquesta flexió de
cames entre altres coses perquè
aconseguim una reducció de la
lordosis lumbar (la curvatura que
es produeix en la zona baixa de
l’esquena en gitar-se cap amunt),
per tant fem el moviment d’una
manera més segura i saludable.
Com hem dit, seguirem tractant
el tema en pròxims articles.
Feliç moviment
Antonio Hans Bosch
Llicenciat en Ciències de
l’activitat física i l’esport.
Professor ensenyament secun-
dari i professor associat a la
facultad de magisteri.
El Club de Colombaires d’Alginet disputarà el Campio-
nat Nacional
REDACCIÓ
La bona trajectòria que han
portat els 3 coloms de Paco
Aliaga i els 2 de Miguel Án-
gel Pérez han fet que els co-
loms Llum, Tal Qual, Formato,
Takes i JR competisquen en
maig a Castalla en la Comu-
nitat.
Per a poder arribar a aquesta
competició han estat treba-
llant i preparant-se per po-
der optar a estar competint
amb els millors. El dimecres
6 d’abril, el colom de Paco
Aliaga, La Llum, es va pro-
clamar campió de la Copa
Comunitats. Ja al campionat
de la Comunitat on compe-
teixen exemplars de Castelló,
València i Alacant, el colom
de Francisco Aliaga Tal Qual,
va quedar 5é i Formato 10é.
Els coloms de Miguel Ángel
Pérez, Takes i JR van quedar
en la 11a posició i en la 23a.
Aquestes puntuacions han
fet que a hores d’ara, aquest
5 coloms estiguen intentant
fer-se amb el Campionat de
la Comunitats Valenciana per
a poder optar al Nacional que
es farà a Murcia.
Escrivint la història
UD ALGINET
El juvenil de la UD Alginet es
classifica per primera vega-
da en la seua història per a
disputar la fase d’ascens a
Lliga Nacional; i ho fa per la
porta gran, aconseguint ser
el primer equip que derrota el
totpoderós Llevant a la ciutat
esportiva de Bunyol.
Una temporada després; el
juvenil ha passat de lluitar per
la permanència a fer-ho per
l’ascens, amb un conjunt jove
i majoritàriament local en què
han debutat i han tingut prota-
gonisme molts d’ells al primer
equip.
També cal esmentar especial-
ment el primer equip, que una
vegada complit l’objectiu de la
permanència, està fent somi-
ar els seus seguidors i lluita
per poder disputar la promo-
ció en tercera divisió.
I no ens podem oblidar dels
més menuts, que estan fent
una llavor encomiable i de-
mostrant que Alginet té bons
futbolistes de futur.
Dos alginetins a la
BTT TransAledua
Guillem Cucarella i Javi Avella-
neda van fer pòdium a la BTT
Trans-Aledua del Marquesat.
REDACCIÓ
Claudia Martín al Nacional de gim-
nàstica rítmica
REDACCIÓ
Després d’aconseguir la pla-
ta en mans lliures, quedar
subcampiona autonòmica
individual en la general, ser
bronze en la general Open,
bronze per equips junt a les
seues companyes Bàrbara
i Yaiza, l’alginetina Claudia
s’ha classificat per a competir
al campionat Nacional abso-
lut d’Espanya de gimnàstica
rítmica tant en individual com
per equips.
639 65 57 01
lalveudalginet@gmail.com

12. 12
Maig 2016 PERIÒDIC LOCAL D’ALGINET
EL RACONET DE L’ESCOLA
Emilio Luna
EMILIO LUNA
Un mes de lectures, premis,
commemoracions, lliurament
de premis… el CEIP Mestre
Emilio Luna ha celebrat el
mes dels llibres per excel·lèn-
cia i això gràcies a la idea que
va tindre un escriptor valencià
anomenat Vicent Clavel An-
drés de proposar a la Gene-
ralitat de Catalunya, l’home
vivia a Barcelona, de dedicar
el 23 d’abril al llibre perquè
era el dia que havia mort l’es-
criptor Miguel de Cervantes
i un altre insigne escriptor
en llengua anglesa, Williams
Shakespeare.
A més del recital de poemes
dedicat a la primavera, els
alumnes s’han presentat al
premi Sambori del qual ha
eixit guardonada Mar Cubero
Santafé amb Les llepolies de
Paula. També han sigut guar-
donats Rubén Ferrer Martí
amb El llarg camí de les cinc
vocals de la XXVa edició dels
Premis de narrativa curta
d’Alginet.
El dilluns 25 d’abril, i dins del
marc d’esdeveniments, tot
els xiquets i les xiquetes hem
gaudit d’una animació lectora
relacionada amb el llibre que
cada cicle ha llegit, activitat
programada pel foment lector.
A més tots els xiquets, xique-
tes i mestres del col·le, dilluns
25 d’abril, portàrem un llibre
que ens havíem llegit i ens
havia agradat molt i vam gau-
dir ensenyant-lo als nostres
companys.
Pepita Greus
PEPITA GREUS
Per a celebrar el dia del llibre,
el nostre col·legi ha decidit fer
tallers al voltant de la figura
de Miguel de Cervantes, més
concretament del seu llibre
mundialment conegut el Qui-
xot.
Hem fet tallers tan divertits
com ara contes de corda,
punts de lectura, escuts, mo-
lins… També hem decorat les
parets del nostre pati amb les
siluetes del Quixot i Sanxo de
mida natural, i hem fet una
marató de lectura col·lectiva
en què han participat tot els
nivells del centre.
A més a més, s’ha fet una ex-
posició amb llibres de molts
països distints perquè els xi-
quets i les xiquetes puguen
comprovar que tots ells tenen
tanta riquesa literària com no-
saltres en les seues llengües i
formes especials.
Blasco Ibáñez
BLASCO IBÁÑEZ
Els alumnes de 5é del CEIP
Blasco Ibáñez d’Alginet, tin-
guerem el plaer de visitar, junt
amb els nostres tutors José
Mª i Elia, el centre històric
de València, el passat 11 de
març de 2016.
Visitàrem la Llotja, el Mercat
Central, la Plaça Redona, la
Catedral, les Torres de Ser-
rans i també pujarem a la tor-
re del Micalet. Finalment visi-
tàrem el Palau dels Borja, seu
oficial de les Corts Valencia-
nes, una visita guiada per a
conéixer la seua història i les
instal·lacions, per exemple,
l’hemicicle, on se celebren els
plens.
Ens ha agradat molt perquè
hem conegut el lloc on s’apro-
ven les lleis i on es voten
qüestions que ens afecten la
nostra vida.
Va ser una experiència molt
enriquidora.
Al’abril llibres mil
BLASCO IBÁÑEZ
Amb aquest lema encetàrem
aquest curs un abril dedicat
als llibres. Al llarg del mes
hem gaudit d’activitats de tot
tipus, totes encaminades al
foment lector, perquè els nos-
tres xiquets i xiquetes gaudis-
quen cada vegada més amb
la lectura dels llibres. Comen-
çàrem amb motivacions lec-
tores, seguides de contacon-
tes i el lliurament de premis
del concurs de narrativa en
el qual col·labora la nostra
AMPA. Ens han visitat perso-
natges de contes com la Ra-
teta Marieta i hem compartit
moments entranyables amb
Rasi i Pupi, les mascotes que
acompanyen els més menuts
en el seu aprenentatge. Hem
tingut fireta del llibre, eixides
a la Biblioteca Municipal i
hem fet teatre de llum negra
amb La lluna està trista, una
història plena de sensibilitat i
amistat, i la Bruixa Paperera
que ens ha ensenyat a tindre
millor cura del nostre món.

13. 13
Maig 2016PERIÒDIC LOCAL D’ALGINET
Celebrem la setmana del llibre
SAGRADO CORAZÓN
El dia 23 d’abril sempre és
important al col·legi Sagrado
Corazón. Al nostre centre va-
lorem molt la lectura i per tant,
també els llibres. És per això
que tots els anys es progra-
men activitats especials per a
celebrar el Dia del Llibre, que
es porten a terme al llarg de
tota una setmana lectiva. En
aquesta ocasió hem aprofi-
tat la commemoració del 400
aniversari de la mort dels
que potser són els escriptors
més universals, Cervantes
i Shakespeare, que casu-
alment faltaren el mateix
any, per fer-los un sin-
cer homenatge.
Al voltant de les figures de
Cervantes i el Quixot, hem
fet moltes activitats diferents
i adequades a cada nivell en
les classes de castellà, amb
la finalitat acostar l’alumnat
a l’autor, la història i els per-
sonatges principals de l’obra.
També hem fet una lectura
continuada del Quixot, ac-
tivitat transversal en la qual
hem participat tots, llegint o
escoltant. A la sala d’usos
múltiples, ambientada amb
un decorat especialment fet
per a l’ocasió, alumnes i mes-
tres, per parelles i disfressats
del Quixot i Sanxo, han llegit
fragments del Quixot als seus
companys.
A més a més, a les classes
d’anglés s’ha treballat la vida
i l’extensa obra de William
Shakespeare i s’ha instal·lat
un gran mural en tres dimen-
sions, fet pels alumnes de
Secundària, on s’han plasmat
els aspectes més rellevants .
I com a cirereta del pastís,
hem rebut la visita del jove
escriptor Carlos Gómez, au-
tor de la novel·la Willka, que
ha sigut la lectura trimestral
de 6é de Primària i 1r i 2n de
Secundària. Carlos ens va
explicar moltes coses sobre
aquest projecte i va contestar
les preguntes que els seus
lectors li van plantejar. Agra-
ïm la seua visita i recoma-
nem des d’ací la seua lectura,
doncs ens ha agradat molt a
tots. A més a més, Willka va
ser escrita amb una finalitat
benèfica, ja que els beneficis
van, íntegrament, a sufragar
la construcció d’una escola a
l’aldea de Soavinarivo, a Ma-
dagascar, com diu ell: “Una
novel·la per a construir una
escola”.
Narrativa Curta
IES HORT DE FELIU
Com cada any l’Ajuntament organitza els premis de narrativa
curta en valencià per a tots els escolars de la nostra localitat.
Aquests són els alumnes que han estat seleccionats com a
accèssits i premiats de l’IES.
Jornada Cultural
IES HORT DE FELIU
El dia 23 de març, coincidint
amb el final del segon trimes-
tre del curs, l’IES va organit-
zar juntament amb l’AMPA,
una jornada cultural dedicada
a la dona. Els actes comença-
ren amb xocolatada i reparti-
ment d’ensaïmades a l’hora
del pati, donació de l’AMPA.
Després del pati continuarem
amb tallers i exposicions:
- Ets una peça clau en la
igualtat. Pintar plantilla i
redacció d’eslògan, per a la
construcció d’una instal·lació
en els actes d’inauguració de
la Primavera educativa.
- Biografies de dones i deco-
ració de les escales amb glo-
bus.
- Documental Marie Curie i
pràctiques de laboratori.
- Dones escriptores. Taller fo-
togràfic.
- Destruint la publicitat.
- Biologia. Documental i pràc-
tiques ADN 3D
- Monotips I i II
Concurs de fotografia
IES HORT DE FELIU
El dilluns 11 d’abril es lliuraren
els premis del 2n Concurs de
Fotografia IES Hort de Feliu, pa-
trocinat per l’AMPA. Els premis
consistiren en 50 euros, per a
socis de l’AMPA, o 30 euros, per
a no socis.
Els premiats de cada categoria
foren: Javier Fernández Díaz
Guerra, en 1r ESO; Àlex Moran-
te García, en 2n ESO; Guillem
Bou Juan, en 3r ESO; Noelia Al-
cocer Montes, en 4t ESO; i Ma-
ria Cholvi Simó en Batxillerat. A
més, es va fer una votació per
part de tots els alumnes de l’ins-
titut per a triar la millor fotogra-
fia entre les premiades. El gua-
nyador va ser Javier Fernández
Díaz-Guerra de 1r ESO. Aquest
reconeixement també comporta
un premi especial de 20 euros
en material escolar per a la Lli-
breria Triangle, també oferit per
l’AMPA. La directora de l’Institut
d’Alginet, Merxe Cubells i Cris-
tina Giner en representació de
l’AMPA, lliuraren els premis als
guardonats.
Visita IES Emilio Luna
IES HORT DE FELIU
Els alumnes de 6é de primària del CEIP M. Emilio Luna, han visitat l’IES acompanyats per la
seua tutora Virginia Ferris i la directora Laura Osca. Aquesta visita està inclosa dins del Progra-
ma de Transició de Primària a Secundària coordinat per Inno Signes.

14. 14
Maig 2016 PERIÒDIC LOCAL D’ALGINET
Algunes rendes senyorials en el segle
XVII: La Partició dels fruits
Tot el potencial
del YouTube
En algun
a r t i c l e
anterior,
hem par-
lat genè-
ricament
sobre les rendes (impostos)
que rebia el senyor d’Alginet,
el qual era el propietari de to-
tes les cases i terres del ter-
me amb algunes excepcions,
com la terra de la rectoria i al-
tres donacions franques. Tots
els altres propietaris del terme
tenien el domini útil sobre la
casa i les terres que posseï-
en, és a dir, podien deixar els
seus béns en herència, ven-
dre’ls o comprar noves propi-
etats; però el domini eminent
pertanyia al senyor com a
propietari últim. És habitual
trobar en la documentació
arxivística la frase «tinguda
de font directa del senyor»,
que és qui reconeixia aquells
béns. Hem dit que el propie-
taris del domini útil dels béns,
podien fer-hi el que volgueren,
però el senyor, sobre aquells
béns tenia una sèrie de drets,
com el lluïsme i la fadiga, que
ara explicarem.
La informació sobre
la partició dels fruits i altres
drets del senyor ens la pro-
porciona un document judici-
al, de l’any 1656, incoat al vol-
tant de l’herència de Jerònima
Pons. El pare de Jerònima,
Joan Pons, batlle d’Alginet, la
màxima representació admi-
nistrativa local, redactà unes
cartes nupcials, en favor de la
seua filla amb motiu del seu
casament amb Jaume Roig,
en les quals li atorgava un
dot de cinc-centes lliures, una
quantitat important en l’èpo-
ca, que es pagaria en tres
terminis. Durant el matrimoni,
que no va tindre descendents,
només es va pagar un dels
terminis. A la mort de Jau-
me Roig, Jerònima va veure
controlat el seu dot pel seu
germà Vicent Pons, després
de la mort del seu pare Joan
Pons, en ser el familiar mas-
cle de més edat. I el problema
comença ací. Sembla que les
relacions de Joan Pons i el
seu fill Vicent no eren massa
bones, i per això, Joan Pons,
va decidir fer hereu dels seus
béns el seu nét, fill de Vicent,
Joan. Però, sembla que Joan
Pons nét, era menor d’edat
i per tant son pare, Vicent
Pons, va controlar aquella he-
rència fins a la seua majoria
d’edat, que estava en els 25
anys. A més, sa tia, Jerònima
Pons, que no tenia fills, també
va fer testament en favor del
seu nebot, l’any 1638, dels
seus béns i de les dues parts
del seu dot que encara esta-
ven pendents de pagar.
La relació entre Joan
Pons i son pare Vicent, sem-
bla que tampoc era massa
bona, i per tant, quan arribà
a l’edat legal per presentar-se
davant de la cort judicial, va
reclamar l’herència del seu avi
i també l’herència de sa tia, i
per això va denunciar la sego-
na muller de son pare, Serafi-
na Segarra, vídua i hereva de
Vicent Pons, perquè aquesta
es negava a pagar les dues
parts del dot de Jerònima
Pons. Després del judici, en el
qual Joan Pons va aportar els
documents que l’acreditaven
com a l’hereu universal, Sera-
fina Segarra va ser condem-
nada a pagar aquelles dues
parts, que suposava la quan-
titat de 333 lliures, 13 diners i
4 sous. Malgrat això, Serafina
Segarra, es va negar a pa-
gar i per tant es va procedir a
l’embargament del seus béns.
Presentada la cort judicial en
la casa de la condemnada
no hi van trobar béns per a
embargar, però Joan Pons,
va aportar a la cort judicial la
relació de terres que posseïa
Serafina, i aleshores, es va
actuar sobre aquestes i, cosa
poc habitual en aquest tipus
de documents, ens facilita les
càrregues senyorials sobre la
propietat de la terra.
Així doncs, s’embar-
garen cinc fanecades d’olivar
situades a la partida de les
Jovades, de les quals rebia
el senyor la setena part de
la collita d’olives, el 14,28 %;
i com era habitual, entre les
oliveres se sembrava blat i
altres grans, dels quals el se-
nyor rebia la sisena part de
la collita, el 16,6 %, més un
almud, una mesura que supo-
sava 4,625 litres. Així mateix,
s’embargaren deu fanecades,
en quatre trossos, de morerar,
situades a la partida de l’Anti-
gor, de les quals el senyor re-
bia la huitena part de la fulla,
el 12,5 %, a més de la part
ja dita dels grans que també
se sembraven entre les mo-
reres. I tot això, després que
ja s’hagueren pagat el dret de
la primícia, els primer fruits de
la collita, i el delme correspo-
nent a la rectoria, que supo-
sava al voltant del 10 % de les
collites.
Ja en el segle XVII,
aquests pagaments en espè-
cie, la partició de fruits, s’ana-
ren convertint paulatinament
en pagaments en moneda,
però sembla que el senyor
d’Alginet, Joan Cristòfol Ca-
banilles, encara s’atenia als
vells costums. Així mateix,
cal assenyalar que no totes
les terres estaven sotmeses
a les mateixes rendes, ja que
es diferenciava entre terres
de secà i de regadiu. Però en
aquest cas particular, les ter-
res estaven situades en dues
partides bastant significatives
per pensar que eren habituals
en allò que es considerava
l’horta vella, regada amb l’ai-
gua de la séquia d’Alèdua.
Per altra banda, en el
document es fa referència a la
protecció dels dret de lluïsme
i de fadiga del senyor. Pel que
fa al lluïsme, el senyor tenia el
dret de rebre el 10 % del valor
dels béns implicats en qualse-
vol transacció, ja fóra herèn-
cia, venda o embargament.
Aquest pagament es feia en
moneda. El dret de fadiga,
suposava que el senyor tenia
dret de comprar el bé objecte
de transacció al mateix preu
que el presentat per qualsevol
adquirent. En general, el dret
de fadiga no s’exercia, per-
què era més rendible el dret
del lluïsme, a excepció que el
senyor territorial no volgue-
ra que determinada persona
o institució es fera amb la ti-
tularitat del bé; i també en el
cas, que les terres objecte de
la transacció foren considera-
des un bé suficientment pre-
uat pels interessos personals
del senyor.
Rafael Bosch López
Cronista Oficial
de la Vila d’Alginet
Accedir a YouTube s’ha con-
vertit en els últims temps en
una cosa molt habitual per a
la majoria d’internautes, la
gegantina quantitat de víde-
os que alberga fa d’aquest
lloc una espècie de biblioteca
d’Alexandria del segle XXI on
és possible trobar coneixe-
ment sobre qualsevol tema,
en imatge i so en lloc d’en
manuscrits. Sens dubte, una
nova forma de transmissió de
la cultura i art a l’abast de tots
i que cal saber aprofitar.
Aquesta allau de continguts
obri davant nostre un enor-
me ventall d’usos i possibili-
tats dels quals moltes vega-
des no ens adonem. Alguns
exemples del seu ús com a
eina d’aprenentatge de múl-
tiples disciplines poden ser
aprendre i practicar idiomes,
maneig de programes de l’or-
dinador, també es pot utilitzar
per fer gimnàstica a casa amb
exercicis guiats, fer bricolatge
i un bon grapat d’usos que
cada un descobrirà en funció
dels seus interessos.
Sense oblidar que el seu ús
més estés és a l’àmbit de l’en-
treteniment, en el qual trobem
tot tipus de vídeos musicals,
concerts, documentals de to-
tes les temàtiques imagina-
bles, pel·lícules, informació
independent, sense oblidar
el fenomen dels YouTubers,
les primeres estrelles medià-
tiques que no han necessitat
eixir a la televisió per triomfar,
els quals bàsicament fan ví-
deos d’humor o parlant d’al-
guna temàtica especialitzada,
i es guanyen la vida basant-se
en els ingressos per anuncis
de YouTube i sent seguits per
milions de usuaris en alguns
casos.
A més, com que a casa cada
vegada tenim més televisions
connectades a internet s’obri
tot un món de possibilitats a
l’hora d’escollir que és el que
volem veure en cada moment,
i no em refereix a veure els
programes de la televisió tra-
dicional disponibles a la carta.
Cal saber traure profit a tot
aquest potencial per seguir
aprenent sobre les coses
que ens interessen. Així, per
exemple, podem repassar
matemàtiques al costat dels
nostres fills compartint la vi-
sualització de vídeos del ca-
nal math2me, que és un canal
de YouTube on trobem expli-
cacions i exercicis de mate-
màtiques per als estudis de
primària i secundària. Així fem
d’aquest acte una innovadora
manera d’estudiar.
En definitiva, la meua reco-
manació és que tracteu d’ex-
plorar les possibilitats que us
ofereix el mitjà més enllà dels
usos a què la majoria esteu
acostumats.
Guardar els vídeos
Sobre el ús de YouTube, una
qüestió que es pregunta mol-
ta gent és com es guarden
els vídeos de YouTube al
nostre ordinador. Aquesta ac-
ció, no es pot fer directament
des del navegador web, però
amb un programa adequat sí
que és possible descarregar
continguts de YouTube. N’hi
ha diversos però per la seua
simplicitat, bon funcionament
i que a més és gratis vos re-
comane emprar Atubecatc-
her. Un gran avantatge és que
podem donar-li altres usos,
com emprar-lo per descar-
regar música guardant-la en
arxius mp3 que posteriorment
podrem reproduir en qualse-
vol dispositiu. Dir també que
a banda de YouTube, podrem
descarregar des de qualsevol
pàgina de vídeos en línia.
El funcionament d’aquest
programa és molt senzill. Tan
sols requereix copiar l’adreça
del vídeo al navegador web i
apegar-la en el Atubecatcher.
A continuació esculls el format
de vídeo o àudio per a l’arxiu
resultant i en un moment es
descarregarà el vídeo codifi-
cant-lo en el format d’eixida
escollit i deixant el fitxer a la
carpeta que li hem indicat.
Extremadament senzill d’usar
i molt flexible, ja que el progra-
ma ofereix més de 20 formats
d’arxiu amb diferents qualitats
de vídeo i àudio perquè esco-
llim el que més s’adapta a les
nostres necessitats.
David Juan
Enginyer Informàtic i Docent

15. 15
Maig 2016PERIÒDIC LOCAL D’ALGINET
La Gasolinera de
Coagri es modernitza
COAGRI
La Cooperativa agrícola d’Al-
ginet, seguint la seua política
de modernització, ha procedit
a canviar l’autoritzador d’ope-
racions de la seua estació de
servei.
El nou model té pantalla més
gra, un funcionament més
intuïtiu, funciona tant per a
targetes bancàries com a tar-
getes pròpies amb codi de
barres.
El sistema esta pensat tant
per als socis com per a
clients-empreses en general i
és prova de l’esforç que s’es-
tà fent per a oferir un produc-
te de primera qualitat a preus
molt competitius.
Dues sòcies formen part del
Consell Rector de Coagri
COAGRI
El Consell rector de Coagri compta a partir d’ara amb dos noves conselleres. Desamparados
Bernia Salvador i M Asunción Simó Martínez són les primeres dones que s’incorporen a aquest
consell i és que fins ara sempre havia estat format per hòmens. El dissabte 30 d’abril es van
fer les votacions per a elegir el nou consell rector. Junt a Desemparados i M Asunción també
han estat elegits Eduardo P. Feliciano Llacer,Francisco J. Ibor Lozano,Jose E. Nadal Solar i
Vicente Valero Aliaga. Gràcies a la política que des de Coagri s’està portant-se a terme per a
tindre igualtat entre hòmens i dones, aquesta vegada dues sòcies de la Cooperativa formen part
d’aquest òrgan directiu.
Coagri
C/ San Juan de Ribera, 4
46230 (València)
Alginet
Tel: 96 175 92 20
Fax: 96 175 03 27
Magatzem de
Subministraments
C/ Trullàs s/n
46230 (València)
Alginet
Tel: 96 175 03 21
Vols anunciar el teu negoci?
Telefona’ns
639 65 57 01
lalveudalginet@gmail.com
La custòdia compartida
dels fills/es
D e s p e s e s
ordinàries
d ’ a t e n c i ó
als fills i fi-
lles menors.
Qui ha de
p a g a r - l e s
i en quina
quantitat?
Des que la llei 5/2011 de 04
d’Abril de la Generalitat Va-
lenciana va entrar en vigor, a
la Comunitat Valenciana les
relacions familiars dels fills i
filles els progenitors dels quals
s’han separat o divorciat, es
regeixen per allò establit en
aquesta Llei.
En aquesta norma s’estableix
per als fills/es de forma prefe-
rent un règim de convivència
compartida, el qual consisteix
a regular i organitzar la convi-
vència dels pares i mares amb
els seus fills/es menors d’edat
de manera que hi haja una dis-
tribució igualitària i racional del
temps de convivència dels fills
amb cada un dels seus proge-
nitors.
Aquest règim de convivència
compartida dels fills/es amb
els seus progenitors, es pot
pactar per ells de comú acord,
però en el cas que ho hi haja
acord, serà el jutge el que per
sentència establirà el règim de
convivència compartida amb
els fills/es.
El fet que la Llei atribuïsca
com a preferent un règim de
convivència compartida dels
fills i filles amb els seus pro-
genitors separats o divorciats,
no vol dir que aquells no tin-
guen dret al fet que el pare i la
mare contribuïsquen cada un
d’ells a les despeses ordinà-
ries i extraordinàries dels fills;
entenent-se com a despeses
ordinàries les que els menors
precisen de forma habitual al
llarg d’una anualitat i la meri-
tació de la qual siga previsible
en aquest període. En aquests
s’entendran sempre inclosos
els relatius a alimentació, ves-
tit, educació i qualssevol altres
que els progenitors pacten
com a tals o que estiguen con-
solidats abans del cessament
de la seua convivència; i s’en-
tendran com a despeses ex-
traordinàries les que puguen
sorgir en relació amb els fills i
filles menors de forma excep-
cional.
Cal assenyalar que el fet que
els fills/es convisquen amb
igualtat amb el pare que amb
la mare, no significa que cada
un haja de contribuir en aques-
tes despeses solament durant
el temps que estiga convivint
amb cada un d’ells, sinó que
aquests deuen acordar en un
pacte de convivència familiar,
la forma i la quantia en què
contribuiran a aquestes des-
peses.
En el cas que els pares no ar-
ribaren a un acord sobre la for-
ma i la quantia en què cada un
ha de contribuir a les despe-
ses, serà el jutge el que deter-
mine en quina quantitat ha de
contribuir i de quina manera.
En aquest cas, quan hi haja
diferència entre els ingressos
que perceba cada un d’ells,
el jutge establirà que cada un
haurà de contribuir a les des-
peses ordinàries en proporció
als seus ingressos econòmics,
de manera que el que més
ingressos tinga aportarà més
quantitat, en proporció a la di-
ferència d’ingressos amb l’al-
tre progenitor.
Pel que fa a la forma en què
s’aportaran aquestes quanti-
tats, normalment, el jutge acor-
darà que hi haurà un compte
bancari a nom del menor,
perquè cada progenitor faça
les aportacions que li corres-
ponguen amb una periodicitat
mensual, i el saldo d’aquest
compte s’utilitzarà per a fer
front a les despeses ordinàries
del menor.
En relació amb les despe-
ses extraordinàries, els pa-
res podran acordar la forma i
la quantia en la qual cada un
contribuirà, i si no hi ha pacte
serà el jutge el que determina-
rà aquesta quantia i com es
procedirà a la seua aportació.
Jose Enrique Lozano Lerma
Advocat

16. Assessorament lingüístic: Natàlia Espert
PRE-IMPRESSIÓ: L’Informador - Setmanari Setabense S.L.
IMPRESSIÓ: Sistemes Impressió de Llevant,S. A.
Dipòsit Legal: V-2562-2015
La Veu d’Alginet no s’identifica, necessàriament, amb
l’opinió dels seus col·laboradors ni anunciants.
Informació i publicitat: Tel. 639 65 57 01
laveudalginet@gmail.com
www.laveudalginet.es
Gerència, cap de Redacció, màrqueting i publicitat: Sònia Bosch