Presentació adicional sobre les revoltes del 1934

1. ELS FETS
D’OCTUBRE

2. Motivacions
 He escollit els fets d’octubre per les importants
conseqüències que va tenir per a Catalunya
durant la Segona República, i també com a
mostra de les discrepàncies entre la Generalitat
i el Govern central.
 He escollit La Humanitat per ser el diari
d’Esquerra, primera força política del moment, i
La Veu de Catalunya perque era el diari de la
Lliga, la segona força política, la qual cosa fa
que tingui un punt de vista diferent.

3. Context
 Canvis infraestructurals en urbanització,
transport i comunicacions.
 Noves formes d’organització política i social.
ERC com a principal força política, i la CNT, la
principal força social.
 Catalanisme i la “cultura cívica”.
 Cultura: del noucentisme a l’avantguardisme.
 Amb Espanya: conflictes polítics centralisme-
autonomia, conflictes socials UGT-CNT
(marxistes-anarquistes)
 Context internacional: consolidació dels
feixismes i la Revolució soviètica.

4. Context
 Crisi del 29: inflació i atur, agreujat per les
condicions -> tensions socials.
 Falta d’atribucions de la Generalitat en
economia.
 Segona Revolució Industrial: diversificació,
concentració en zones urbanes, noves fonts
d’energia: electricitat i petroli, augment dels
salaris + reducció jornada -> consumisme.
 Invencions tecnològiques: automòbil, avió,
telèfon, enllumenat, tramvia, cinema, màquina
d’escriure…

5. La premsa
 Forma part de la vida quotidiana: afecta
especialment en allò que queda més
allunyat.
 Censura constant.
 Alfabetització insuficient i sovint en
castellà.
 Premsa coma instrument polític, no com a
empresa.
 Introducció de la fotografia.

6. Antecedents
 El conflicte rabassaire va ser més polític que
social (relacions Companys-UR)
 Generalitat no es competent en legislació social
ni econòmica.
 Desprès del triomf de les esquerres, els sectors
de dreta es mobilitzen.
 Mor Macià, que aglutinava als votants d’ERC.
 Aliança Obrera convoca una vaga sense el
recolzament de la CNT, principal força social.
 Membres de la CEDA entren al Govern
lerrouxista.
 Revoltes a Astúries.

7. Els fets d’octubre
 Protestes a Astúries.
 Aliança Obrera convoca una vaga, però sense el
recolzament de la CNT pren un caire més
polític: perque el Govern es va immiscuir en un
assumpte que es veia com de la competència
de la Generalitat, i perque la política a la resta
d’Espanya està prenent tira més cap a la dreta.
 Esquerra guanya les eleccions i Companys
busca repetir l’èxit de Macià en un context
diferent.
 L’exèrcit, comandat pel general Batet, no els
recolza i el sometent de Dencàs no entra en
acció.

8. Conseqüències
 Generalitat a la presó.
 Autonomia suspesa.
 Censura a la premsa.
 Llei de Conreus i millores socials suspeses.
 Govern Lerroux-CEDA desacreditat -> noves
eleccions.
 Dos blocs: esquerres i dretes. Guanyen les
esquerres.

9. La Veu de Catalunya
 Comença com a setmanari polític i literari el
1981.
 El 1899 passa a ser un diari, portaveu de la
Lliga.
 Problemes: suspès el 1900, Enric Prat d ela
Riba empresonat el 1902, fets del Cu-cut! El
1905, Assemblea de Parlamentaris el 1917 i en
mans de la CNT el 1936.
 Dues edicions al principi, la de tarda passa a ser
La Veu del Vespre, més tard L’Instant.

10. Anàlisis de La Veu
 Pocs articles firmats.
 To més asèptic que La Humanitat però
crític amb Esquerra i adulador amb la
Lliga i els seus polítics, especialment a
l’editorial.
 Contrari a la Llei de Conreus.
 Caut sobre la CEDA.
 Crític amb les organitzacions obreres i els
sindicats.
 Marcada vessant religiosa.

11. Darrere de La Veu
 Manuel Brunet -> a càrrec del comentari de la
portada fins la guerra civil. Estudià al seminari
però no s’ordenà sacerdot.
 Josep Pla -> fill de propietaris rurals, cosa que
explica el seu posicionament respecte la Llei de
Conreus. Va ser diputat de la Mancomunitat per
la Lliga. Corresponsal parlamentari a Madrid de
la Veu durant la Segona República.
 Modest Sabaté: Polític i industrial català.

12. La Humanitat
 El 1931 va néixer com a instrument polític
d’Esquerra, en oposició a L’Opinió.
 Lluís Companys va ser fundador i director.
 Se suspengué arran dels fets d’octubre i va
sortir esporàdicament sota el nom de La Ciutat.
A l’exili sortí a Montpeller i Mèxic durant poc
temps.
 No es menciona mai el periodista rere l’article.
 5 cèntims més barat que La Veu.
 Catalanista.
 A favor de la Llei de Conreus, contrari a la
CEDA, poca importància de la religió, publicitat
de pistoles…

13. La Humanitat i els fets d’octubre
 Dies 6, 7 i 8 sense premsa.
 Censura, de la qual es parla a La Veu i s’insinua
a La Humanitat.
 S’insisteix en la proclamació de Companys com
a no separatista.
 Més èmfasis en la tragèdia que en política,
potser per la censura.
 Noticies breus i desorganitzades com a la Veu,
reflex del caos del moment.

14. Hipòtesis
 Tres proves que confirmen la hipòtesis de
Tresserras i Espinet:
- L’arribada de la Segona Revolució Industrial:
diversificació industrial, concentració en el
sector secundari (+ proper a Europa que a la
resta d’Espanya), noves energies i tecnologies,
inici del consumisme per millores socials
(reducció jornada + augment salaris).
- Urbanització elevada -> 1860-1930, del 29% al
54%, accelerat per la immigració, del 20% el
1930 (superior a la resta de l’Estat i proper a la
mitjana europea).
- Demografia moderna: natalitat i mortalitat
baixen.

15. FI