La síl·laba


  Identificació
   Conceptes
    Diftongs
     Dígrafs
    Exercicis
Identificació
•   La síl.laba és cadacun dels cops de veu que fem quan diem una
    paraula.

•   En general una paraula té tantes síl.labes com vocals: ca-sa, ca-di-ra.
    Però quan pronunciem i, u seguides d’una altra vocal en un sol cop
    de veu (una sola síl.laba), fem diftongs: noi, ciu-tat, pa-rai-gua.

•   Segons el nombre de síl·labes, els mots poden ser
     – Monosíl·labs, si es componen d’una sola síl.laba
     – Polisíl·labs, si en tenen més d’una.

•   A la majoria de mots hi ha una síl.laba més forta, és la síl·laba tònica
    (es-ca-la), les restants són les síl·labes àtones (es-ca-la).
Conceptes
• Diftong: és la unió de dues vocals que es pronuncien
  juntes en una mateixa síl·laba.

• Quan hi ha dues vocals en contacte que no formen
  diftong, es parla d'un hiatus o hiat. En la majoria de
  llengües per tenir diftong una de les dues vocals ha de ser
  feble (i,u)

• Per trencar un diftong en català s'usa un accent quan les
  normes generals de les agudes, planes i esdrúixoles ho
  permeten i una dièresi quan no és així (exemple: pa-ís;
  pa-ï-sos).
Classificació dels diftongs
       Segons la posició de la i i la u trobem dos tipus de diftongs:

   . Diftongs decreixents:
(Vocal forta: a / e / o + Vocal feble: i / u)

  ai           au
  ei           eu
               iu
  oi           ou
  ui           uu
Difongs creixents:
              (Vocal feble: i / u + Vocal forta: a / e / o)
•   a. Quan la u va precedida de g o q i seguida de vocal

    gua       qua
    güe       qüe
    güi       qüi
    guo       quo

•   b. Quan la i precedeix una vocal a principi de paraula:

    io-gurt      io-de

•   c. Quan la i o la u es troben entre dues vocals:

    no-ia      ve-uen
Dígrafs
• Dígraf: conjunt de dues grafies o lletres
  que representen un únic so.

•   Se separen:   No se separen:
        rr               gu
         ss               qu
         sc                ll
         ix                ny
         tj
         tg
         tx
         tz
         l.l
Exercici 1
Separa les síl·labes:
• tomàquet, engany, muntanya, cavall, cotxe,
  himne, anatomia, discos, gerro, canya,
  nyap, carbassa, ballar, dotze, goril.la.
Correcció 1

• to-mà-quet, en-gany, mun-ta-nya, ca-vall,
  cot-xe, him-ne, a-na-to-mi-a, dis-cos, ger-
  ro, ca-nya, nyap, car-bas-sa, ba-llar, dot-ze,
  go-ril-la.
Exercici 2
• Separa les síl.labes i subratlla els diftongs,
  si en trobes:

• seuen, palla, tenia, boia, alleugerir,
  marroquí, acabaria, guardiola, pingüí,
  novel·la, jeure, iaia, faixa, reina, qüestió.
Correcció 2

• se-uen, pa-lla, te-ni-a, bo-ia, a-lleu-ge-rir,
  mar-ro-quí, a-ca-ba-ri-a, guar-di-o-la, pin-
  güí, no-vel-la, jeu-re, ia-ia, fai-xa, rei-na,
  qües-ti-ó
Exercici 3
Separa les síl.labes i subratlla la tònica:

• cristià, grua, freqüència, brillar, biaix,
  guanyador, rossinyol, cauen, aixella,
  perruqueria, hiena, reedició, injecció,
  disset, boira.
Correcció 3

• cris-ti-à, gru-a, fre-qüèn-ci-a, bri-llar, bi-
  aix, gua-nya-dor, ros-si-nyol, ca-uen, ai-
  xe-lla, per-ru-que-ri-a, hie-na, re-e-di-ci-ó,
  in-jec-ci-ó, dis-set, boi-ra.

La síl·laba

  • 1.
    La síl·laba Identificació Conceptes Diftongs Dígrafs Exercicis
  • 2.
    Identificació • La síl.laba és cadacun dels cops de veu que fem quan diem una paraula. • En general una paraula té tantes síl.labes com vocals: ca-sa, ca-di-ra. Però quan pronunciem i, u seguides d’una altra vocal en un sol cop de veu (una sola síl.laba), fem diftongs: noi, ciu-tat, pa-rai-gua. • Segons el nombre de síl·labes, els mots poden ser – Monosíl·labs, si es componen d’una sola síl.laba – Polisíl·labs, si en tenen més d’una. • A la majoria de mots hi ha una síl.laba més forta, és la síl·laba tònica (es-ca-la), les restants són les síl·labes àtones (es-ca-la).
  • 3.
    Conceptes • Diftong: ésla unió de dues vocals que es pronuncien juntes en una mateixa síl·laba. • Quan hi ha dues vocals en contacte que no formen diftong, es parla d'un hiatus o hiat. En la majoria de llengües per tenir diftong una de les dues vocals ha de ser feble (i,u) • Per trencar un diftong en català s'usa un accent quan les normes generals de les agudes, planes i esdrúixoles ho permeten i una dièresi quan no és així (exemple: pa-ís; pa-ï-sos).
  • 4.
    Classificació dels diftongs Segons la posició de la i i la u trobem dos tipus de diftongs: . Diftongs decreixents: (Vocal forta: a / e / o + Vocal feble: i / u) ai au ei eu iu oi ou ui uu
  • 5.
    Difongs creixents: (Vocal feble: i / u + Vocal forta: a / e / o) • a. Quan la u va precedida de g o q i seguida de vocal gua qua güe qüe güi qüi guo quo • b. Quan la i precedeix una vocal a principi de paraula: io-gurt io-de • c. Quan la i o la u es troben entre dues vocals: no-ia ve-uen
  • 6.
    Dígrafs • Dígraf: conjuntde dues grafies o lletres que representen un únic so. • Se separen: No se separen: rr gu ss qu sc ll ix ny tj tg tx tz l.l
  • 7.
    Exercici 1 Separa lessíl·labes: • tomàquet, engany, muntanya, cavall, cotxe, himne, anatomia, discos, gerro, canya, nyap, carbassa, ballar, dotze, goril.la.
  • 8.
    Correcció 1 • to-mà-quet,en-gany, mun-ta-nya, ca-vall, cot-xe, him-ne, a-na-to-mi-a, dis-cos, ger- ro, ca-nya, nyap, car-bas-sa, ba-llar, dot-ze, go-ril-la.
  • 9.
    Exercici 2 • Separales síl.labes i subratlla els diftongs, si en trobes: • seuen, palla, tenia, boia, alleugerir, marroquí, acabaria, guardiola, pingüí, novel·la, jeure, iaia, faixa, reina, qüestió.
  • 10.
    Correcció 2 • se-uen,pa-lla, te-ni-a, bo-ia, a-lleu-ge-rir, mar-ro-quí, a-ca-ba-ri-a, guar-di-o-la, pin- güí, no-vel-la, jeu-re, ia-ia, fai-xa, rei-na, qües-ti-ó
  • 11.
    Exercici 3 Separa lessíl.labes i subratlla la tònica: • cristià, grua, freqüència, brillar, biaix, guanyador, rossinyol, cauen, aixella, perruqueria, hiena, reedició, injecció, disset, boira.
  • 12.
    Correcció 3 • cris-ti-à,gru-a, fre-qüèn-ci-a, bri-llar, bi- aix, gua-nya-dor, ros-si-nyol, ca-uen, ai- xe-lla, per-ru-que-ri-a, hie-na, re-e-di-ci-ó, in-jec-ci-ó, dis-set, boi-ra.