SlideShare a Scribd company logo
EN PERILL
D'EXTINCIÓ

Marta Villalba, Claudia Pastor, Mireia Travila , Miquel
Borràs,   QuimRifà,   Geoffrey   Rico,   Víctor   Ruiz,
QuimBelil , IvanFernandez i Juan Rubio
INTRODUCCIÓ
 En aquest treball es parla de les llengües del món
  en perill d'extinció , els diferents continents hi ha
  llengües que només la parlant una desena de
  persones o menys.
 Es creu que el 90% de les 7.000
  llengüesparladesactualment al
  mónaproximadament, s'hanextingit el 2050, com el
  sistema d'idiomes del món ha arribat a una crisi i la
  reestructuració de forma espectacular.
País           Llengües amenaçades
Argentina      Puelche,tehuelche i Vilela
Bolívia        Baur, itonama, Leco, pacahuara, reyesano i Uru
Brasil         Amanayé, anambé, apiàcies, arikapú, Arua, arutani, Aura,
               creole cafundo, Guatemala, himarimã, Jabuti, Juma,
               karahawyana, karipuná, katawixi, katukína, kreye…
Canadà         Abnaki occidental, bella Coola, chinookWawa, haidanord,
               haida sud, haisla, kutenai, munsee, salishdelsEstrets…
Xile           kawésqar, yagan
Colòmbia       Cabiyarí, tariano, tinigua, Totoro, tunebo de Angostura
Costa Rica     Boruca
El Salvador    Pilip
Estats units   Achumawi, ahtena, apatxekiowa, apache lipan, arikara,
               atsugewi, caddo, cahuilla, chetco, chinook, chinookWawa,
               clallam , coeur d'Alene, coos, degexit'an, eyak, gros
               ventre, haidanord, han, holikachuk, hupa, kalapuya,
               kansa, karok, Kashaya, kawaiisu, klamath-Modoc,
               kuskokwim superior…
Guatemala   Itza

Guyana      Creole holandèsBerbice, mapidiano, mawayana

Hondures    Tawahka, tolupan, maia-chortí
Mèxic       Chiapas, kiliwa, matlatzinca de Atzingo, matlatzinca de
            Sant Francesc Oxtotilpan, Opat,
            zapotecad'AsunciónMixtepec, zapoteca de Sant Agustí
            Mixtepec, zoques de Tabasco.

Nicaragua   Branca, miskito.
Panamà      Crioll francès de Sant Miquel
Perú        Achuar, aguaruna, Arabel, bnora, cachuy, cahuarano,
            campanyaashéninca, campanyacaquinte , campa
            nomatisgüenga, Candoshi, Capanahua, Cashibo-
            Cacataibo…
Surinam     Akurio i sikiana
Veneçuela   Arutani, mapoyo, Pemón, sape, sikiana, yabarana
ÀFRICA
Ghotuo:
 Té aproximadament

  9.000 parlants.
 La zona on es parla

  més es la zona de Edo
Kpasam:
 Té aproximadament

  3.000 parlants.
 La zona on es parla

  més es la zona de Adamawa
Laal:

 Té aproximadament
  749 parlants.
 La zona on es parla

  més es la zona de Chad
Lele:

 Té aproximadament
  749 parlants.
 La zona on es parla

  més es la zona de Kisidou
Tagoi:

 Té aproximadament
  13.000 parlants.
 La zona on es parla

  més es la zona de Kordofan
Tala:

 Té aproximadament
  13.000 parlants.
 La zona on es parla

  més es la zona de Kordofan
Ogbogolo:

 Té aproximadament
  13.000 parlants.
 La zona on es parla

  més es la zona de Kordofan
Putukwan:

 Té aproximadament
  12.000 parlants.
 La zona on es parla

  més es la zona de crossriver.
Vagla:

 Té aproximadament
  13500 parlants.
 La zona on es parla

  més es la zona de west central.
Xedi:

 Té aproximadament
  10000 parlants
 La zona on es parla

  més es la zona de borno.
AMÈRICA
Uspanteko
 Té 3000 parlants.

 Es parla a Guatemala.

 Maian, Quichean-Mamean, GreaterQuichean,
  Uspantec.
Letuana:
 Parlants: 300

 Es parla a Colòmbia

 Classificació lingüística: Tucanoan, Western
  Tucanoan, Tanimuca.
Muinane:

 És una llengua que la parlen 150 parlants.
 Es parla a Colòmbia

 Classificació linguistica: Witotoan, Boran
Secoya:

 És una llengua que la parlen 434 persones.
 Es parla aEcuador

 Classificació lingüística: Tucanoan, Western
  Tucanoan, Northern, Siona-Secoya.
Siona:

 És una llengua que la parlen 550 persones.
 Es parla a Colòmbia

 Classificació lingüística: Tucanoan, Western
  Tucanoan, Northern, Siona-Secoya.
Tapirapé:

 És una llengua parlada per 350 persones.
 Es parla a Brasil

 Classificació lingüística: Tupin, Guarani, Subgroup
  IV.
Tepehua:

 És una llengua parlada per 9937 persones.
 Es parla a Mexic

 Classificació lingüística: Uto-Aztecan, Southern
  Uto-Aztecan, Sonoran, Tepiman, Southern
  Tepehuan.
Tojolabal:

 És una llengua parlada
 per 3780 persones.

 Es parla aMexic

 Classificació lingüística: Mayan, Kanjobalan-
  Chujean, Chujean.
Tuscarora:

 És una llengua parlada per 10 persones.
 Es parla a Canada, USA.

 Classificació lingüística: Narcel, Tuscarora-Nottway.
Piro:

 Parlants: 100
 Es parla a Perú.

 Classificació lingüística: Arawakan, Maipuran,
  Southern Maipuren, Purus.
ÀSIA:
Llengües      d’Àsia:
Aimol: 2.643 parlants.
Andamanès: 31.000 parlants.
Chin: 53.900 parlants.
Dhimal: 17.758 parlants.
Drung: 11.300 parlants.
NaapaSherpa: 500 parlants.
Newang: 5.000 parlants.
Rangkas: 600 parlants.
O’du: 301 parlants.
Raute: 518 parlants.
Veddah: 300 parlants.
Aixoll:
Aquesta  llengua te 2.643 parlants.
Es parla principalment a la India.

La seva classificacio es:

Sino-Tibetan.
Tibeto-Burman.
Kuki-Chin-Naga.
Kuki-Chin.
Northern
Andaman:

El   parlen: 20.500 persones.

Es   parla a: Illes Andaman i Nicobar, Port Blair, de 40
llogarets al sud de Port Blair.
Chin:

El parlen unes 91,800 persones aprox, 78,800 a l’India
(2005) i unes13,000 a Myanmar (2007).
Es parlat a l’India i a Myanmar.

La seva classificacio es:

Sino-Tibetan.
Tibeto-Burman.
Kuki-Chin-Naga.
Kuki-Chin.
Northern.
Dhimal:
El parlen unes 17,750 persones en total (2001).

El parlen unes17.300 persones a Nepal i unes 450
a l’India.
La seva classificacio es:

Sino-Tibetan.
Tibeto-Burman.
Himalayish.
Tibeto-Kanauri.
Tibetic, Dhimal.
Drung:
El parlen 14.000 (2000).

El 95% de monolingües. 8.500 en el dialecte del riu
Nu, 5.500 en el dialecte del riu Dulong.
Es parla a Xina.

La seva classificacio es:
Sino-tibetana.
Tibetano-birmana.
Nungish
Naaba:
El parlen unes 770 persones (2006).

Es parla a Nepal.

La seva classificacio es:

Sino-Tibetan.
Tibeto-Burman.
Himalayish.
Tibeto-Kanauri.
Tibetic.
Tibetan.
Meohang:
Es parla al Nepal.

El parlen unes 3,000 persones.

La seva classificacio es:

Sino-Tibetan.
Tibeto-Burman.
Himalayish.
Mahakiranti.
Kiranti.
Eastern.
Rangkas:
Es parla a l’India

El parlen 1.014 a l’India i 1421 en altres paisos.

La seva classificacio es:

Sino-Tibetan.
Tibeto-Burman.
Himalayish.
Tibeto-Kanauri.
Western Himalayish.
Almora.
O’du:

Elparlen: 300 persones al Vietnam i 460 en total.
Es parla a: Vietnam.

Les seves llengues són:
 Austro-Asiatic.
Mon-Khmer.
NorthernMon-Khmer.
Khmuic.
Mal-Khmu’.
Khmu’.
Raute:
Es parla al Nepal.

El parlen 658 persones.

La seva classificacio es:

Sino-Tibetan.
Tibeto-Burman.
Himalayish.
Mahakiranti.
Kiranti.
Western.
Veddah:

El parlen: 2.50 persones.
Es parla a: La República Democrática Socialista de
Sr Sri Lanka.
Les seves llengues són:

Indo-European.
Indo-Iranian.
Indo-Aryan.
Sinhalese-Maldivian.
EUROPA
   Aranès, 3.814 parlants.
   Asturià, 100.000 parlants.
   Bretó, 500.000 parlants.
   Crònic, 600 parlants.
   Cors, 402.000 parlants.
   Franco provençal, 113.400 parlants.
   Friulà, 600.000 parlants.
   Gaèlic escocès, 92.400 parlants.
   Ladí, 30.000 parlants.
   Feroès, 500.000 parlants.
 Aranès:
 L’Aranès té 3.814 parlants en total.

 L’Aranès és la llengua pròpia de la Vall d’Aran.

 La classificació lingüística d’aquesta llengua és:
  Indo-Europea,        Romance,        Italo-occidental,
  occidental, Gall Ibèric, Ibero-Romanç, Oc.
 Asturià:
 Té uns 100.000 parlants en total.

 L’Asturià és la llengua pròpia d'Astúries.

 La classificació lingüística és:

 Indoeuropea, Cursiva, Romance, Italo-Western,
  Gall-Ibèrica, Ibero-Romanç, West Ibèrica, Astur-
  lleonès, Asturiana.
 Bretó:
 Té uns 500.000 parlants en total.

 El Bretó és la llengua pròpia de l’oest de Bretanya,
  a França.
 La classificació lingüística d’aquesta llengua és:

 Indo-Europea, Celta, Insular, Brythonic.
 Crònic:
 Té uns 600 parlants en tot el món.

 El Crònic es parla a sud-est d’Anglaterra, a Duchy
  of Cornwall.
 La classificació lingüística d’aquesta llengua és:
  Indo-Europea, Celta, Insular, Brythonic.
 Cors:
 Té uns 402.000 parlants en tot el món.

 És una llengua parlada a França.

 La classificació lingüística d’aquesta llengua és:

 Indo-european, Itàlic, Ramance, Southern,
  Corsican.
 Franco provençal:
 Té uns 113.400 parlants en tot món.

 És una llengua romànica parlada entre Francès i
  Occità.
 La classificació lingüística d’aquesta llengua és:

 Indo-european, Itàlica, Romànica, Romànica
  Occidental, Gal·loromànica, Francoprovençal.
 Gaèlic escocès:
 Té uns 92.400 parlants en tot món.

 És una llengua celta parlada a Escòcia, a
  lesTerresAltes o Highlands i Strathclyde.
 La classificació lingüística d’aquesta llengua és
  Indoeuropea, Celta, Goidèlica i Gaèlic.
 Friulà:
 Té uns 600.000 parlants en tot món.

 És una llengua romànica parlada a Friül.

 La classificació lingüística d’aquesta llengua
  Indoeuropea, Itàlica, Romànica, Retroromànica i el
  Friüles.
 Ladí:
 Té uns 30.000 parlants en tot món.

 És una llengua romànca parlada a les
  muntanyesDolimites a Itàlia.
 La classificació lingüística d’aquesta llengua és:
  Indoeuropea, Itàlica, Romànica, Retoromànica i
  Ladí.




                 Muntanyes Dolomites
 Feroès:
 Té uns 500.000 parlants.

 És una llengua escandinava parlada a les illes
  Fèroe.
 La classificació lingüística d’aquesta llengua
  ésIndoeuropea, Germànica, Escandinava,
  Occidental, Feroès.
OCEANIA
  Alawa:
Hi ha 4 semi-parlants.
Es parla a Australia
Noms alternatius: Kallana, Leealowa.
L' idioma l'utilitzen els adults.
Comentaris: La llengua esta gairebe extingida.
Estat actual: Al any 2001 sembla haver augmentat el
   nombre de persones joves que la parlaven o
   l’entenen.
 Ami:
Hi ha 32 parlants.
Es parla a Australia.
Comentaris:
El dialecte pot ser intel·ligible amb Wadjiginy.
La llengua esta gairabé extingida.




                               Costa AnsonBay
 Dyirbal
Hi ha 40 parlants
Es parla a Austràlia.
Es l’idioma només es parlat al nord d'Austràlia
També es pot anomenar Djirubal
S’assembla molt al Dyiru, Girramay ( Keramai ),
  Gulnguy ( Gulgnay ), Marru, Ngadjan ( Ngatjan ).
Comentaris: esta gairebé extingida.
   Gudanji:
Hi ha 3 parlants.

Es parla al nord d’Australia.

També es pot dir Kurdanji o Ngarnga.      Llac Woods

Caracteristiques:

El dialecte Binbinka no te cap parlant.

Esta gairebe extingida.
   Alyawarr:

Al 1996 hi havia 1450 parlants.

Es parla al nord d’Australia i areesTennantCreek.

Els noms alternatius Aljawara, Alywarra, Alyawarre,

Lliaura, Yowera.

Te algun diccionari i una biblia en aquest idioma.

Sistema d’escriptura semblan a l'americà.
 Kitja:
Al 1996 hi havia 410 parlants.
Es parla a la Australia Occidental
Té dialectes similars al Miriwung.
Van fer una biblia al 1978.

 Marti Ke:
Té 3 parlants.
Es parla al Territori del Nord, i sud-oest de Darwin.
Té dialectes similars Maringarr i el Marithiel.
Caracteristiques:
Les 3 persones que ho parlen son adults.
Esta casi extingida.
 Nunggubuyu:
Hi ha 360 parlants i 400 semi-parlants.
Es parla al nord d’Australia
Noms alternatius: Nunggubuju, Wubuy, Yingkwira.
Els nens d’aquesta zona l’entenen però parlen Crioll
Sistema d’escriptura semblant a l’americana.

 Maung:
Al 1966 hi havien 240 parlants.
Es parla a la regio del nord d’Australia.
Noms alternatius: Marung d’Armes de Foc,
Gunmarung, Mawung, Mawng.
Té un diccionari i una biblia en fragments en Maung
   Wageman:

Hi ha 10 parlants.

Es parla a territoris del nord i sud.

Noms alternatius: WogemanPineCreek

Caracteristiques:

La gent va passar aquest idioma a parlar el Kriol.

Té diccionaris per estar gairebé extingida.
CONCLUSIÓ
 En el nostre grup hem treballat els continents del
  mon. Hem apres que apart de les llengues que més
  s'utilitzen hi ha altres llengues que les parla molt
  poca gent i estan en perill d'extinsio.
 Aquest treball ens a semblat bastant interesant, ja
  que es parla de coses que poca gent s'havia.
 En tot el grup hi ha gent que ha treballat més i gent
  que menys.
 El treball creiem que esta bé extructurat, ja que tot
  esta en la diapositiva que li toca i per ordre.

More Related Content

What's hot

AL ANDALUS
AL ANDALUSAL ANDALUS
AL ANDALUS
2nESO
 
Els elements d’un mapa
Els elements d’un mapaEls elements d’un mapa
Els elements d’un mapaMarlluch
 
T1 Fragmentació del món antic
T1 Fragmentació del món anticT1 Fragmentació del món antic
T1 Fragmentació del món antic
Maria Polo
 
Tema 2: l'Edat Mitjana: Al-Àndalus i els regnes cristians (segles VIII-XV).
Tema 2: l'Edat Mitjana: Al-Àndalus i els regnes cristians (segles VIII-XV).Tema 2: l'Edat Mitjana: Al-Àndalus i els regnes cristians (segles VIII-XV).
Tema 2: l'Edat Mitjana: Al-Àndalus i els regnes cristians (segles VIII-XV).
Historiaespanya
 
La història dels grecs
La història dels grecsLa història dels grecs
La història dels grecs
2nESO
 
Taller prehistòria
Taller prehistòriaTaller prehistòria
Taller prehistòria
Lourdes Escobar
 
Tema 4 (III). Les dones en l'Edat Mitjana
Tema 4 (III). Les dones en l'Edat MitjanaTema 4 (III). Les dones en l'Edat Mitjana
Tema 4 (III). Les dones en l'Edat Mitjana
Raül Pons Chust
 
La conquesta i colonització d'Amèrica
La conquesta i colonització d'AmèricaLa conquesta i colonització d'Amèrica
La conquesta i colonització d'Amèrica
professor_errant
 
La vida quotidiana a l'edat mitjana
La vida quotidiana a l'edat mitjanaLa vida quotidiana a l'edat mitjana
La vida quotidiana a l'edat mitjana
Marigregor
 
Clima desèrtic
Clima desèrticClima desèrtic
Clima desèrtic
Rosa Plana Trullols
 
Unitat 6 els serveis
Unitat 6 els serveisUnitat 6 els serveis
Unitat 6 els serveis
Julia Valera
 
Amfiteatre
AmfiteatreAmfiteatre
Amfiteatreagordi
 
ELS PAGESOS (EDAT MITJANA)
ELS PAGESOS (EDAT MITJANA)ELS PAGESOS (EDAT MITJANA)
ELS PAGESOS (EDAT MITJANA)
toniclar2
 
Prehistòria -alimentació
Prehistòria -alimentacióPrehistòria -alimentació
Prehistòria -alimentacióAlbert Albert
 
Els trobadors medievals i actuals
Els trobadors medievals i actualsEls trobadors medievals i actuals
Els trobadors medievals i actuals
arooa
 
La civilització grega
La civilització gregaLa civilització grega
La civilització grega
Guillem Barceló
 
Guerres mèdiques
Guerres mèdiquesGuerres mèdiques
Guerres mèdiquesSergi
 

What's hot (20)

AL ANDALUS
AL ANDALUSAL ANDALUS
AL ANDALUS
 
Els elements d’un mapa
Els elements d’un mapaEls elements d’un mapa
Els elements d’un mapa
 
Regnes germànics
Regnes germànicsRegnes germànics
Regnes germànics
 
Imperi bizantí
Imperi bizantíImperi bizantí
Imperi bizantí
 
T1 Fragmentació del món antic
T1 Fragmentació del món anticT1 Fragmentació del món antic
T1 Fragmentació del món antic
 
Tema 2: l'Edat Mitjana: Al-Àndalus i els regnes cristians (segles VIII-XV).
Tema 2: l'Edat Mitjana: Al-Àndalus i els regnes cristians (segles VIII-XV).Tema 2: l'Edat Mitjana: Al-Àndalus i els regnes cristians (segles VIII-XV).
Tema 2: l'Edat Mitjana: Al-Àndalus i els regnes cristians (segles VIII-XV).
 
La història dels grecs
La història dels grecsLa història dels grecs
La història dels grecs
 
Taller prehistòria
Taller prehistòriaTaller prehistòria
Taller prehistòria
 
Tema 4 (III). Les dones en l'Edat Mitjana
Tema 4 (III). Les dones en l'Edat MitjanaTema 4 (III). Les dones en l'Edat Mitjana
Tema 4 (III). Les dones en l'Edat Mitjana
 
La conquesta i colonització d'Amèrica
La conquesta i colonització d'AmèricaLa conquesta i colonització d'Amèrica
La conquesta i colonització d'Amèrica
 
La vida quotidiana a l'edat mitjana
La vida quotidiana a l'edat mitjanaLa vida quotidiana a l'edat mitjana
La vida quotidiana a l'edat mitjana
 
Clima desèrtic
Clima desèrticClima desèrtic
Clima desèrtic
 
Unitat 6 els serveis
Unitat 6 els serveisUnitat 6 els serveis
Unitat 6 els serveis
 
Amfiteatre
AmfiteatreAmfiteatre
Amfiteatre
 
ELS PAGESOS (EDAT MITJANA)
ELS PAGESOS (EDAT MITJANA)ELS PAGESOS (EDAT MITJANA)
ELS PAGESOS (EDAT MITJANA)
 
Prehistòria -alimentació
Prehistòria -alimentacióPrehistòria -alimentació
Prehistòria -alimentació
 
Els trobadors medievals i actuals
Els trobadors medievals i actualsEls trobadors medievals i actuals
Els trobadors medievals i actuals
 
L'Evolució humana
L'Evolució humanaL'Evolució humana
L'Evolució humana
 
La civilització grega
La civilització gregaLa civilització grega
La civilització grega
 
Guerres mèdiques
Guerres mèdiquesGuerres mèdiques
Guerres mèdiques
 

Viewers also liked

Power point lengua
Power point lenguaPower point lengua
Power point lengua
ortegamoral
 
En perill d'extinció
En perill d'extincióEn perill d'extinció
En perill d'extincióbadiella
 
Sbefa
SbefaSbefa
Sbefacso
 
Envelliment de la població
Envelliment de la poblacióEnvelliment de la població
Envelliment de la població
elicres
 
Llengues Del Món
Llengues Del MónLlengues Del Món
Llengues Del Mónguestc26b49
 
Llengües en perill d'extinció
Llengües en perill d'extincióLlengües en perill d'extinció
Llengües en perill d'extincióbadiella
 
Tema 4 .La població al món
Tema 4 .La població al mónTema 4 .La població al món
Tema 4 .La població al món
xavierpinyol
 

Viewers also liked (9)

Treball
TreballTreball
Treball
 
Power point lengua
Power point lenguaPower point lengua
Power point lengua
 
En perill d'extinció
En perill d'extincióEn perill d'extinció
En perill d'extinció
 
Sbefa
SbefaSbefa
Sbefa
 
Envelliment de la població
Envelliment de la poblacióEnvelliment de la població
Envelliment de la població
 
Llengues Del Món
Llengues Del MónLlengues Del Món
Llengues Del Món
 
Llengües en perill d'extinció
Llengües en perill d'extincióLlengües en perill d'extinció
Llengües en perill d'extinció
 
Tema10
Tema10Tema10
Tema10
 
Tema 4 .La població al món
Tema 4 .La població al mónTema 4 .La població al món
Tema 4 .La població al món
 

Similar to En perill d'extinció

Powerpoint Llengües Català
Powerpoint Llengües CatalàPowerpoint Llengües Català
Powerpoint Llengües Catalàbadiella
 
En perill d'extinció
En perill d'extincióEn perill d'extinció
En perill d'extincióbadiella
 
Les llengües del Perú
Les llengües del PerúLes llengües del Perú
Les llengües del Perúangela2fdez
 
En perill d'extinció
En perill d'extincióEn perill d'extinció
En perill d'extincióbadiella
 
Les Llengües, un Tresor
Les Llengües, un TresorLes Llengües, un Tresor
Les Llengües, un Tresoràlex carrera
 
Caaco pres 1213_mt048_r1_21_febrer_dia_llengua_materna
Caaco pres 1213_mt048_r1_21_febrer_dia_llengua_maternaCaaco pres 1213_mt048_r1_21_febrer_dia_llengua_materna
Caaco pres 1213_mt048_r1_21_febrer_dia_llengua_maternaM T
 
C:\Users\NoèLia\Documents\Trabajo Catlan[1]
C:\Users\NoèLia\Documents\Trabajo Catlan[1]C:\Users\NoèLia\Documents\Trabajo Catlan[1]
C:\Users\NoèLia\Documents\Trabajo Catlan[1]patricianuevaseoane
 
Situació actual del Català
Situació actual del CatalàSituació actual del Català
Situació actual del Català
Jordi Pipó
 
Les FamíLies LingüíStiques
Les FamíLies LingüíStiquesLes FamíLies LingüíStiques
Les FamíLies LingüíStiques
aleix1991
 
C:\Users\NoèLia\Documents\Trabajo Catlan[1]
C:\Users\NoèLia\Documents\Trabajo Catlan[1]C:\Users\NoèLia\Documents\Trabajo Catlan[1]
C:\Users\NoèLia\Documents\Trabajo Catlan[1]patricianuevaseoane
 
Presentació Dia Internacional de la Llengua Materna-CNL de Lleida 2012
Presentació Dia Internacional de la Llengua Materna-CNL de Lleida 2012Presentació Dia Internacional de la Llengua Materna-CNL de Lleida 2012
Presentació Dia Internacional de la Llengua Materna-CNL de Lleida 2012
Consorci per a la Normalització Lingüística
 

Similar to En perill d'extinció (20)

Powerpoint Llengües Català
Powerpoint Llengües CatalàPowerpoint Llengües Català
Powerpoint Llengües Català
 
En perill d'extinció
En perill d'extincióEn perill d'extinció
En perill d'extinció
 
Les llengües del Perú
Les llengües del PerúLes llengües del Perú
Les llengües del Perú
 
En perill d'extinció
En perill d'extincióEn perill d'extinció
En perill d'extinció
 
Les Llengües, un Tresor
Les Llengües, un TresorLes Llengües, un Tresor
Les Llengües, un Tresor
 
Les llengües un tressor
Les llengües un tressorLes llengües un tressor
Les llengües un tressor
 
Caaco pres 1213_mt048_r1_21_febrer_dia_llengua_materna
Caaco pres 1213_mt048_r1_21_febrer_dia_llengua_maternaCaaco pres 1213_mt048_r1_21_febrer_dia_llengua_materna
Caaco pres 1213_mt048_r1_21_febrer_dia_llengua_materna
 
Trabajo catalan sin acabar
Trabajo catalan sin acabarTrabajo catalan sin acabar
Trabajo catalan sin acabar
 
Trabajo catlan[1]
Trabajo catlan[1]Trabajo catlan[1]
Trabajo catlan[1]
 
C:\Users\NoèLia\Documents\Trabajo Catlan[1]
C:\Users\NoèLia\Documents\Trabajo Catlan[1]C:\Users\NoèLia\Documents\Trabajo Catlan[1]
C:\Users\NoèLia\Documents\Trabajo Catlan[1]
 
Trabajo catlan[1]
Trabajo catlan[1]Trabajo catlan[1]
Trabajo catlan[1]
 
Situació actual del Català
Situació actual del CatalàSituació actual del Català
Situació actual del Català
 
Trabajo catlan[1]
Trabajo catlan[1]Trabajo catlan[1]
Trabajo catlan[1]
 
Les FamíLies LingüíStiques
Les FamíLies LingüíStiquesLes FamíLies LingüíStiques
Les FamíLies LingüíStiques
 
Quítxua
QuítxuaQuítxua
Quítxua
 
C:\Users\NoèLia\Documents\Trabajo Catlan[1]
C:\Users\NoèLia\Documents\Trabajo Catlan[1]C:\Users\NoèLia\Documents\Trabajo Catlan[1]
C:\Users\NoèLia\Documents\Trabajo Catlan[1]
 
Trabajo catlan[1]
Trabajo catlan[1]Trabajo catlan[1]
Trabajo catlan[1]
 
Trabajo catlan[1]
Trabajo catlan[1]Trabajo catlan[1]
Trabajo catlan[1]
 
Trabajo catlan[1]
Trabajo catlan[1]Trabajo catlan[1]
Trabajo catlan[1]
 
Presentació Dia Internacional de la Llengua Materna-CNL de Lleida 2012
Presentació Dia Internacional de la Llengua Materna-CNL de Lleida 2012Presentació Dia Internacional de la Llengua Materna-CNL de Lleida 2012
Presentació Dia Internacional de la Llengua Materna-CNL de Lleida 2012
 

More from badiella

Terrassa poètica
Terrassa poèticaTerrassa poètica
Terrassa poètica
badiella
 
Bernat Metge
Bernat MetgeBernat Metge
Bernat Metge
badiella
 
Tirant lo Blanc
Tirant lo BlancTirant lo Blanc
Tirant lo Blanc
badiella
 
Jaume Roig
Jaume RoigJaume Roig
Jaume Roig
badiella
 
Ausiàs March
Ausiàs MarchAusiàs March
Ausiàs March
badiella
 
Les quatre grans cròniques
Les quatre grans cròniquesLes quatre grans cròniques
Les quatre grans cròniques
badiella
 
Narrativa religiosa xiv
Narrativa religiosa xivNarrativa religiosa xiv
Narrativa religiosa xiv
badiella
 
Ramon llull
Ramon llullRamon llull
Ramon llull
badiella
 
La poesia trobadoresca
La poesia trobadorescaLa poesia trobadoresca
La poesia trobadoresca
badiella
 
Les capses de la memòria
Les capses de la memòriaLes capses de la memòria
Les capses de la memòriabadiella
 
Mercè Rodoreda
Mercè RodoredaMercè Rodoreda
Mercè Rodoredabadiella
 
Microlectures
MicrolecturesMicrolectures
Microlectures
badiella
 
Bibliotasca
BibliotascaBibliotasca
Bibliotasca
badiella
 
Competència informacional i Biblioteca escolar
Competència informacional i Biblioteca escolarCompetència informacional i Biblioteca escolar
Competència informacional i Biblioteca escolarbadiella
 
El patrimoni mundial
El patrimoni mundialEl patrimoni mundial
El patrimoni mundial
badiella
 
Aprendre valors per mitjà dels contes
Aprendre valors per mitjà dels contesAprendre valors per mitjà dels contes
Aprendre valors per mitjà dels contesbadiella
 
Hàbits alimentaris
Hàbits alimentarisHàbits alimentaris
Hàbits alimentarisbadiella
 
Europa, un bon assumpte
Europa, un bon assumpteEuropa, un bon assumpte
Europa, un bon assumptebadiella
 
Contes del Desert
Contes del DesertContes del Desert
Contes del Desertbadiella
 

More from badiella (20)

Terrassa poètica
Terrassa poèticaTerrassa poètica
Terrassa poètica
 
Bernat Metge
Bernat MetgeBernat Metge
Bernat Metge
 
Tirant lo Blanc
Tirant lo BlancTirant lo Blanc
Tirant lo Blanc
 
Jaume Roig
Jaume RoigJaume Roig
Jaume Roig
 
Ausiàs March
Ausiàs MarchAusiàs March
Ausiàs March
 
Les quatre grans cròniques
Les quatre grans cròniquesLes quatre grans cròniques
Les quatre grans cròniques
 
Narrativa religiosa xiv
Narrativa religiosa xivNarrativa religiosa xiv
Narrativa religiosa xiv
 
Ramon llull
Ramon llullRamon llull
Ramon llull
 
La poesia trobadoresca
La poesia trobadorescaLa poesia trobadoresca
La poesia trobadoresca
 
Les capses de la memòria
Les capses de la memòriaLes capses de la memòria
Les capses de la memòria
 
Mercè Rodoreda
Mercè RodoredaMercè Rodoreda
Mercè Rodoreda
 
Microlectures
MicrolecturesMicrolectures
Microlectures
 
Bibliotasca
BibliotascaBibliotasca
Bibliotasca
 
Competència informacional i Biblioteca escolar
Competència informacional i Biblioteca escolarCompetència informacional i Biblioteca escolar
Competència informacional i Biblioteca escolar
 
El patrimoni mundial
El patrimoni mundialEl patrimoni mundial
El patrimoni mundial
 
El marroc
El marrocEl marroc
El marroc
 
Aprendre valors per mitjà dels contes
Aprendre valors per mitjà dels contesAprendre valors per mitjà dels contes
Aprendre valors per mitjà dels contes
 
Hàbits alimentaris
Hàbits alimentarisHàbits alimentaris
Hàbits alimentaris
 
Europa, un bon assumpte
Europa, un bon assumpteEuropa, un bon assumpte
Europa, un bon assumpte
 
Contes del Desert
Contes del DesertContes del Desert
Contes del Desert
 

En perill d'extinció

  • 1. EN PERILL D'EXTINCIÓ Marta Villalba, Claudia Pastor, Mireia Travila , Miquel Borràs, QuimRifà, Geoffrey Rico, Víctor Ruiz, QuimBelil , IvanFernandez i Juan Rubio
  • 2. INTRODUCCIÓ  En aquest treball es parla de les llengües del món en perill d'extinció , els diferents continents hi ha llengües que només la parlant una desena de persones o menys.  Es creu que el 90% de les 7.000 llengüesparladesactualment al mónaproximadament, s'hanextingit el 2050, com el sistema d'idiomes del món ha arribat a una crisi i la reestructuració de forma espectacular.
  • 3. País Llengües amenaçades Argentina Puelche,tehuelche i Vilela Bolívia Baur, itonama, Leco, pacahuara, reyesano i Uru Brasil Amanayé, anambé, apiàcies, arikapú, Arua, arutani, Aura, creole cafundo, Guatemala, himarimã, Jabuti, Juma, karahawyana, karipuná, katawixi, katukína, kreye… Canadà Abnaki occidental, bella Coola, chinookWawa, haidanord, haida sud, haisla, kutenai, munsee, salishdelsEstrets… Xile kawésqar, yagan Colòmbia Cabiyarí, tariano, tinigua, Totoro, tunebo de Angostura Costa Rica Boruca El Salvador Pilip Estats units Achumawi, ahtena, apatxekiowa, apache lipan, arikara, atsugewi, caddo, cahuilla, chetco, chinook, chinookWawa, clallam , coeur d'Alene, coos, degexit'an, eyak, gros ventre, haidanord, han, holikachuk, hupa, kalapuya, kansa, karok, Kashaya, kawaiisu, klamath-Modoc, kuskokwim superior…
  • 4. Guatemala Itza Guyana Creole holandèsBerbice, mapidiano, mawayana Hondures Tawahka, tolupan, maia-chortí Mèxic Chiapas, kiliwa, matlatzinca de Atzingo, matlatzinca de Sant Francesc Oxtotilpan, Opat, zapotecad'AsunciónMixtepec, zapoteca de Sant Agustí Mixtepec, zoques de Tabasco. Nicaragua Branca, miskito. Panamà Crioll francès de Sant Miquel Perú Achuar, aguaruna, Arabel, bnora, cachuy, cahuarano, campanyaashéninca, campanyacaquinte , campa nomatisgüenga, Candoshi, Capanahua, Cashibo- Cacataibo… Surinam Akurio i sikiana Veneçuela Arutani, mapoyo, Pemón, sape, sikiana, yabarana
  • 5. ÀFRICA Ghotuo:  Té aproximadament 9.000 parlants.  La zona on es parla més es la zona de Edo
  • 6. Kpasam:  Té aproximadament 3.000 parlants.  La zona on es parla més es la zona de Adamawa
  • 7. Laal:  Té aproximadament 749 parlants.  La zona on es parla més es la zona de Chad
  • 8. Lele:  Té aproximadament 749 parlants.  La zona on es parla més es la zona de Kisidou
  • 9. Tagoi:  Té aproximadament 13.000 parlants.  La zona on es parla més es la zona de Kordofan
  • 10. Tala:  Té aproximadament 13.000 parlants.  La zona on es parla més es la zona de Kordofan
  • 11. Ogbogolo:  Té aproximadament 13.000 parlants.  La zona on es parla més es la zona de Kordofan
  • 12. Putukwan:  Té aproximadament 12.000 parlants.  La zona on es parla més es la zona de crossriver.
  • 13. Vagla:  Té aproximadament 13500 parlants.  La zona on es parla més es la zona de west central.
  • 14. Xedi:  Té aproximadament 10000 parlants  La zona on es parla més es la zona de borno.
  • 15. AMÈRICA Uspanteko  Té 3000 parlants.  Es parla a Guatemala.  Maian, Quichean-Mamean, GreaterQuichean, Uspantec.
  • 16. Letuana:  Parlants: 300  Es parla a Colòmbia  Classificació lingüística: Tucanoan, Western Tucanoan, Tanimuca.
  • 17. Muinane:  És una llengua que la parlen 150 parlants.  Es parla a Colòmbia  Classificació linguistica: Witotoan, Boran
  • 18. Secoya:  És una llengua que la parlen 434 persones.  Es parla aEcuador  Classificació lingüística: Tucanoan, Western Tucanoan, Northern, Siona-Secoya.
  • 19. Siona:  És una llengua que la parlen 550 persones.  Es parla a Colòmbia  Classificació lingüística: Tucanoan, Western Tucanoan, Northern, Siona-Secoya.
  • 20. Tapirapé:  És una llengua parlada per 350 persones.  Es parla a Brasil  Classificació lingüística: Tupin, Guarani, Subgroup IV.
  • 21. Tepehua:  És una llengua parlada per 9937 persones.  Es parla a Mexic  Classificació lingüística: Uto-Aztecan, Southern Uto-Aztecan, Sonoran, Tepiman, Southern Tepehuan.
  • 22. Tojolabal:  És una llengua parlada  per 3780 persones.  Es parla aMexic  Classificació lingüística: Mayan, Kanjobalan- Chujean, Chujean.
  • 23. Tuscarora:  És una llengua parlada per 10 persones.  Es parla a Canada, USA.  Classificació lingüística: Narcel, Tuscarora-Nottway.
  • 24. Piro:  Parlants: 100  Es parla a Perú.  Classificació lingüística: Arawakan, Maipuran, Southern Maipuren, Purus.
  • 25. ÀSIA: Llengües d’Àsia: Aimol: 2.643 parlants. Andamanès: 31.000 parlants. Chin: 53.900 parlants. Dhimal: 17.758 parlants. Drung: 11.300 parlants. NaapaSherpa: 500 parlants. Newang: 5.000 parlants. Rangkas: 600 parlants. O’du: 301 parlants. Raute: 518 parlants. Veddah: 300 parlants.
  • 26. Aixoll: Aquesta llengua te 2.643 parlants. Es parla principalment a la India. La seva classificacio es: Sino-Tibetan. Tibeto-Burman. Kuki-Chin-Naga. Kuki-Chin. Northern
  • 27. Andaman: El parlen: 20.500 persones. Es parla a: Illes Andaman i Nicobar, Port Blair, de 40 llogarets al sud de Port Blair.
  • 28. Chin: El parlen unes 91,800 persones aprox, 78,800 a l’India (2005) i unes13,000 a Myanmar (2007). Es parlat a l’India i a Myanmar. La seva classificacio es: Sino-Tibetan. Tibeto-Burman. Kuki-Chin-Naga. Kuki-Chin. Northern.
  • 29. Dhimal: El parlen unes 17,750 persones en total (2001). El parlen unes17.300 persones a Nepal i unes 450 a l’India. La seva classificacio es: Sino-Tibetan. Tibeto-Burman. Himalayish. Tibeto-Kanauri. Tibetic, Dhimal.
  • 30. Drung: El parlen 14.000 (2000). El 95% de monolingües. 8.500 en el dialecte del riu Nu, 5.500 en el dialecte del riu Dulong. Es parla a Xina. La seva classificacio es: Sino-tibetana. Tibetano-birmana. Nungish
  • 31. Naaba: El parlen unes 770 persones (2006). Es parla a Nepal. La seva classificacio es: Sino-Tibetan. Tibeto-Burman. Himalayish. Tibeto-Kanauri. Tibetic. Tibetan.
  • 32. Meohang: Es parla al Nepal. El parlen unes 3,000 persones. La seva classificacio es: Sino-Tibetan. Tibeto-Burman. Himalayish. Mahakiranti. Kiranti. Eastern.
  • 33. Rangkas: Es parla a l’India El parlen 1.014 a l’India i 1421 en altres paisos. La seva classificacio es: Sino-Tibetan. Tibeto-Burman. Himalayish. Tibeto-Kanauri. Western Himalayish. Almora.
  • 34. O’du: Elparlen: 300 persones al Vietnam i 460 en total. Es parla a: Vietnam. Les seves llengues són: Austro-Asiatic. Mon-Khmer. NorthernMon-Khmer. Khmuic. Mal-Khmu’. Khmu’.
  • 35. Raute: Es parla al Nepal. El parlen 658 persones. La seva classificacio es: Sino-Tibetan. Tibeto-Burman. Himalayish. Mahakiranti. Kiranti. Western.
  • 36. Veddah: El parlen: 2.50 persones. Es parla a: La República Democrática Socialista de Sr Sri Lanka. Les seves llengues són: Indo-European. Indo-Iranian. Indo-Aryan. Sinhalese-Maldivian.
  • 37. EUROPA  Aranès, 3.814 parlants.  Asturià, 100.000 parlants.  Bretó, 500.000 parlants.  Crònic, 600 parlants.  Cors, 402.000 parlants.  Franco provençal, 113.400 parlants.  Friulà, 600.000 parlants.  Gaèlic escocès, 92.400 parlants.  Ladí, 30.000 parlants.  Feroès, 500.000 parlants.
  • 38.  Aranès:  L’Aranès té 3.814 parlants en total.  L’Aranès és la llengua pròpia de la Vall d’Aran.  La classificació lingüística d’aquesta llengua és: Indo-Europea, Romance, Italo-occidental, occidental, Gall Ibèric, Ibero-Romanç, Oc.
  • 39.  Asturià:  Té uns 100.000 parlants en total.  L’Asturià és la llengua pròpia d'Astúries.  La classificació lingüística és:  Indoeuropea, Cursiva, Romance, Italo-Western, Gall-Ibèrica, Ibero-Romanç, West Ibèrica, Astur- lleonès, Asturiana.
  • 40.  Bretó:  Té uns 500.000 parlants en total.  El Bretó és la llengua pròpia de l’oest de Bretanya, a França.  La classificació lingüística d’aquesta llengua és:  Indo-Europea, Celta, Insular, Brythonic.
  • 41.  Crònic:  Té uns 600 parlants en tot el món.  El Crònic es parla a sud-est d’Anglaterra, a Duchy of Cornwall.  La classificació lingüística d’aquesta llengua és: Indo-Europea, Celta, Insular, Brythonic.
  • 42.  Cors:  Té uns 402.000 parlants en tot el món.  És una llengua parlada a França.  La classificació lingüística d’aquesta llengua és:  Indo-european, Itàlic, Ramance, Southern, Corsican.
  • 43.  Franco provençal:  Té uns 113.400 parlants en tot món.  És una llengua romànica parlada entre Francès i Occità.  La classificació lingüística d’aquesta llengua és:  Indo-european, Itàlica, Romànica, Romànica Occidental, Gal·loromànica, Francoprovençal.
  • 44.  Gaèlic escocès:  Té uns 92.400 parlants en tot món.  És una llengua celta parlada a Escòcia, a lesTerresAltes o Highlands i Strathclyde.  La classificació lingüística d’aquesta llengua és Indoeuropea, Celta, Goidèlica i Gaèlic.
  • 45.  Friulà:  Té uns 600.000 parlants en tot món.  És una llengua romànica parlada a Friül.  La classificació lingüística d’aquesta llengua Indoeuropea, Itàlica, Romànica, Retroromànica i el Friüles.
  • 46.  Ladí:  Té uns 30.000 parlants en tot món.  És una llengua romànca parlada a les muntanyesDolimites a Itàlia.  La classificació lingüística d’aquesta llengua és: Indoeuropea, Itàlica, Romànica, Retoromànica i Ladí. Muntanyes Dolomites
  • 47.  Feroès:  Té uns 500.000 parlants.  És una llengua escandinava parlada a les illes Fèroe.  La classificació lingüística d’aquesta llengua ésIndoeuropea, Germànica, Escandinava, Occidental, Feroès.
  • 48. OCEANIA  Alawa: Hi ha 4 semi-parlants. Es parla a Australia Noms alternatius: Kallana, Leealowa. L' idioma l'utilitzen els adults. Comentaris: La llengua esta gairebe extingida. Estat actual: Al any 2001 sembla haver augmentat el nombre de persones joves que la parlaven o l’entenen.
  • 49.  Ami: Hi ha 32 parlants. Es parla a Australia. Comentaris: El dialecte pot ser intel·ligible amb Wadjiginy. La llengua esta gairabé extingida. Costa AnsonBay
  • 50.  Dyirbal Hi ha 40 parlants Es parla a Austràlia. Es l’idioma només es parlat al nord d'Austràlia També es pot anomenar Djirubal S’assembla molt al Dyiru, Girramay ( Keramai ), Gulnguy ( Gulgnay ), Marru, Ngadjan ( Ngatjan ). Comentaris: esta gairebé extingida.
  • 51. Gudanji: Hi ha 3 parlants. Es parla al nord d’Australia. També es pot dir Kurdanji o Ngarnga. Llac Woods Caracteristiques: El dialecte Binbinka no te cap parlant. Esta gairebe extingida.
  • 52. Alyawarr: Al 1996 hi havia 1450 parlants. Es parla al nord d’Australia i areesTennantCreek. Els noms alternatius Aljawara, Alywarra, Alyawarre, Lliaura, Yowera. Te algun diccionari i una biblia en aquest idioma. Sistema d’escriptura semblan a l'americà.
  • 53.  Kitja: Al 1996 hi havia 410 parlants. Es parla a la Australia Occidental Té dialectes similars al Miriwung. Van fer una biblia al 1978.  Marti Ke: Té 3 parlants. Es parla al Territori del Nord, i sud-oest de Darwin. Té dialectes similars Maringarr i el Marithiel. Caracteristiques: Les 3 persones que ho parlen son adults. Esta casi extingida.
  • 54.  Nunggubuyu: Hi ha 360 parlants i 400 semi-parlants. Es parla al nord d’Australia Noms alternatius: Nunggubuju, Wubuy, Yingkwira. Els nens d’aquesta zona l’entenen però parlen Crioll Sistema d’escriptura semblant a l’americana.  Maung: Al 1966 hi havien 240 parlants. Es parla a la regio del nord d’Australia. Noms alternatius: Marung d’Armes de Foc, Gunmarung, Mawung, Mawng. Té un diccionari i una biblia en fragments en Maung
  • 55. Wageman: Hi ha 10 parlants. Es parla a territoris del nord i sud. Noms alternatius: WogemanPineCreek Caracteristiques: La gent va passar aquest idioma a parlar el Kriol. Té diccionaris per estar gairebé extingida.
  • 56. CONCLUSIÓ  En el nostre grup hem treballat els continents del mon. Hem apres que apart de les llengues que més s'utilitzen hi ha altres llengues que les parla molt poca gent i estan en perill d'extinsio.  Aquest treball ens a semblat bastant interesant, ja que es parla de coses que poca gent s'havia.  En tot el grup hi ha gent que ha treballat més i gent que menys.  El treball creiem que esta bé extructurat, ja que tot esta en la diapositiva que li toca i per ordre.