2. LA SARDANA
La sardana és una dansa popular catalana i és el ball
nacional de Catalunya. Es balla en cercle seguint la música
interpretada per una cobla.
3. LA SARDANA: LA ROTLLANA
Un nombre indeterminat de balladors
formen un cercle agafant-se de les mans i
mirant al centre, ballant en rotllana cap a
dreta i esquerra. Els components han de
ser preferiblement parelles formades per
home-dona però només cal un mínim de
dues persones agafades per les mans per
considerar que ja han creat una rotllana.
La sardana és una dansa no excloent, de
manera que qualsevol persona pot afegir-
se individualment o en parella a la rotllana
en qualsevol moment del ball.
4. LA SARDANA: EL BALL
El ball és més complicat del
que sembla. Els balladors
han de comptar el nombre
de passos, així com
identificar els canvis de
ritme, de volum i d'altres
motius musicals per a
interpretar-ho correctament
amb els passos, amb
recursos com el salt, passos
de moviment més ample,
etc.
6. LA SARDANA: LA COBLA
La cobla es l'orquestra popular catalana de la sardana.
Aquesta orquestra posseeix des de principis del segle XX la
següent configuració amb onze músics i dotze instruments: un
flabiol, un tamborí, dos tibles, dues tenores, dues trompetes,
un trombó , dos fiscorns i un contrabaix.
A vegades pot haver-hi més músics en una cobla, com ara
tres trompetes.
7. LA COBLA: EL FLABIOL
El flabiol, flauta de dimensions reduïdes que
serveix per interpretar l'inici i els contrapunts de la
sardana (primera fila; un músic; primer per
l'esquerra; es toca amb la mà esquerra).
8. LA COBLA: EL TAMBORÍ
El tamborí, tambor
menut conegut per
tabal, que també toca
el flabiolaire (primera
fila; un músic; primer
per l'esquerra; es lliga
al braç esquerre i es
toca amb una baqueta
a la mà dreta).
Tamborí i flabiol
9. LA COBLA: EL TIBLE
El tible, instrument de fusta, de doble
canya, amb un aspecte similar a l'oboè
(primera fila; dos músics; segon i tercer
per l'esquerra).
.
10. LA COBLA: LA TENORA
La tenora: instrument de fusta de doble canya,
més gran que el tible, i acabat en una campana
metàl·lica (primera fila; dos músics; quart i
cinquè per l'esquerra).
11. LA COBLA: LA TROMPETA
La trompeta: De la família del vent metall. Té un
llarg tub cilíndric, cargolat sobre ell mateix, acabat
amb un pavelló o campana. El seu so es produeix
en bufar mentre es fan vibrar els llavis a l'altre
extrem del tub (embocadura). Segona fila; dos
músics; primer i segon per l'esquerra.
12. LA COBLA: EL TROMBÓ
El trombó (segona fila; un
músic; tercer per l'esquerra).
El trombó de la cobla no s’ha
de confondre amb el trombó
de vares. En realitat, és una
trompeta baixa, ja que té les
mateixes característiques,
sols que en tenir les mides
més grans, el seu so també
és més greu.
13. LA COBLA: EL FISCORN
El fiscorn (segona fila; dos
músics; quart i cinquè per
l'esquerra). També és de la
família del vent, dels
saxhorns, com la tuba i el
bombard. El seu tub és cònic,
i això li dóna una sonoritat
més dolça i expressiva.
Té registre greu.
14. LA COBLA: EL CONTRABAIX
El contrabaix, (segona fila; un
músic; sisè per l'esquerra). És
l'únic instrument de corda de la
cobla.El contrabaix de la cobla
té només tres cordes, i això ve
del fet que antigament s’havien
de dur sempre a sobre i amb
tres cordes (La, Re i Sol)
podien tenir la caixa de
ressonància més petita i eren
més fàcils de transportar.
16. LA SARDANA: L'ORIGEN
L'origen de la sardana és desconegut. Per la forma i manera de
ballar-la, agafant-se de les mans, alguns autors parlen d'un
origen preromà. Per això hi ha moltes llegendes que fixen el
seu principi a l'antiga Grècia. Els estudis etimològics de la
paraula sardana troben els seus orígens en la paraula llatina
"Cerretana", que seria l'actual Cerdanya.
No és fins el segle XVI que apareix
el terme sardana fent referència
concreta a una dansa que es
ballava en forma de cercle tancat o
rotllana. Però és a partir del segle
XIX que es considera que es crea
la sardana, amb el contrapàs.
17. LA SARDANA: EL VESTUARI
Per ballar sardanes no cal un vestuari molt concret. Simplement
ha de ser roba còmoda per tal de poder fer els passos de
manera adequada.
Les persones que participen en
concursos de sardanes, sí que
han de dur un determinat
vestuari. Les dones, han d’anar
amb una faldilla ampla i per sota
els genolls, unes sabates d’ Els homes, han de dur uns
espart lligades als turmells, una pantalons foscos, una faixa
camisa blanca i una xarxa al cap roja, el mateix tipus de
recollint els cabells. sabates que les dones i de
part de dalt una camisa.
18. LA SARDANA: EL VESTUARI
Les colles sardanistes
cada cop es van
modernitzant més i el
seu vestuari forma part
de l'espectacle.
19. LA ROBA: LES ESPARDENYES
L'espardenya és un calçat que té
la sola feta o bé d'espart (origen
del seu nom) o de cànem. És un
calçat tpic no només de Catalunya,
també del País Valencià, i de les
comarques murcianes frontereres
amb aquest. Es fa servir en els
Espardenyes de betes
balls de bastons, sardanes i jotes
com a complement folklòric.
Existeix un document del 1322 on
es descriuen les espardenyes amb
aquest mateix nom .
20. LA SARDANA I LA POESIA
La sardana és la dansa més bella
de totes les danses que es fan i es desfan; El gran poeta Joan
és la mòbil magnífica anella Maragall va escriure
que amb pausa i amb mida va lenta oscil. el pema La sardana.
lant. Aquest n'és un
Ja es decanta a l'esquerra i vacil.la fragment.
ja volta altra volta a la dreta dubtant,
i se'n torna i retorna intranquil.la,
com, mal orientada, l'agulla d'imant.
Fixa's un punt i es detura com ella.
Del contrapunt arrencant-se novella,
de nou va voltant.
La sardana és la dansa més bella
de totes les danses que es fan i es desfan.
