3. Abans de la cobla hi
havia la COBLA DE
TRES CUARTANS.
Tal i com diu el
nom, en aquest
grup musical hi ha
tres músics.
4. Abans de la tenora hi
havia la cornamusa.
una tipologia
d'instrument musical
aeròfon que fan
servir canyes
tancades dins d'un
tub a les quals arriba
l'aire, de manera
constant des d'un
recipient en forma de
sac o bossa.
5. Aquestes formacions tenien diverses funcions a les festes
populars: il·lustrar musicalment la funció religiosa, animar el ball
de plaça i orquestrar els balls o saraus sota sostre. A nivell
musical, la cobla estava molt compensada, per que el tamborí
s'encarregava de la part rítmica i de les notes greus, el sac de
gemecs marcava l'harmonia i la melodia, el flabiol doblava la
melodia en una octava més aguda i la tarota feia la segona veu de
la melodia.
6. Tenen el flabiol i tamborí, dos tibles, dues
tenores, dues trompetes, trombó, dos fiscorns i
contrabaix. Evidentment hi ha 11 per que el
flabiol i el tamborí els toca la mateixa persona.
7. Va transformar la sardana afegint més instruments i canviant el so
de sempre per temes del operístic i sarsuela. Això va fer que la
sardana es poses de moda. La cobla la va transformar liderant el
canvi de la cobla de tres quartans en un conjunt que al
començament era de cinc o set sonadors, i que al pas del temps va
anar incorporant instruments de metall. Pep Ventura tocava la
tenora.
8. La cobla està formada per dotze instruments i
onze instrumentistes. Els músics estan
distribuïts en dos fileres. Al davant hi ha els
instruments de vent fusta i al darrera hi ha els
de vent metall.
10. Es un instrument de vent metall. El músic que toca la
trompeta es diu trompetista. Dins la cobla es troba a la
segona filera a l’esquerra i se'n poden trobar dos. Les
primeres trompetes van ser fabricades amb banyes
d'animals cuinats, canyes de bambú, tubs vegetals buits per
dins, o petxines de mol·luscs.
11. Els dos estils de sardana que hi ha són: l’empordanès i el selvatà.
Tipus de sardana:
Sardana de concert: per tocar en un concert.
Sardana coral: la cobla te l’ajuda d’una coral i pot ser cantada.
Sardana obligada: en la cobla destaca un instrument o més d’un.
Sardana de lluïment: colla sardanista que balla en exhibicions.
Sardana de punts lliures: els dansaires introdueixen jocs de peus sense deixar el compàs
o la rotllana. La dificultat rau en què tots els dansaires han d'estar coordinats i atents per
ballar els passos que prèviament s'han inventat i memoritzat. Un dels dansaires va
anomenant els diferents noms dels passos i tota la colla els ha d'executar en el moment
precís. Generalment es balla en concursos i es valora no només la coordinació sinó la
sincronia amb la música i els diferents punts ballats.
Sardana de germanor: »la que es balla al poble o ciutat»
Sardana manresana: també anomenada sardana de set tirades. És una sardana que té 3
tirades de curts i 4 de llargs, amb l'esquema 2 curts-2 llargs-1 curt-1 llarg-1 contrapunt-1
llarg. S'interpreta tant en ballades de sardanes com en concursos de colles.
Sardana revessa: el compositor posa a prova els oients i dificulta la distinció entre els
curts i els llargs, de manera que suposa un repte per als dansaires que han d'esbrinar-ne
el tiratge. Generalment se n'interpreta una en els concursos de colles. També hi ha
concursos individuals de sardanes revesses; en aquests, els concursants, que no
ballen, han d'endevinar el tiratge d'un cert nombre de sardanes revesses.
12. Es balla fent una rotllana.
Curts i llargs: són la successió de
compassos, que poden ser més ràpids o més
lents. Es van alternant.
La successió d’aquests sons s’anomena tirada.
