Treball realitzat per Marta i Araceli

2. Ballant…
• La dansà
• Seguidilles
• Fandango i
Malaguenyes
• Jotes
• Balls de saló o escola

3. La Dansà

4. QUÈ ÉS LA DANSÀ ?
La Dansà és la
manifestació folkòrica més
antiga de les comarques
que formaven l'antic Regne
de València.
En cada comarca, a la
seua variant se la coneix
per un nom concret tal
com : Les Danses, Ball
de Carrer, Ball de
Plaça, Ball del
Cremaller, Ball del
Tedero, etc.

5. • És un ball ritual que pot tenir l'origen en les danses paganes
que ballava el poble en honor d'algun déu de la
fertilitat, fecunditat, etc. coincidint amb el final de les collites
com acció de gràcies. Al cristianitzar-se , totes les festes
paganes passaren a oferir-se en honor d'un sant , la festa del
qual coincidix amb la collita o replega de fruits del poble en
concret.

6. ESTRUCTURA DE LA DANSÀ
És una comitiva o processó formada per parelles dirigides
des del cap o la cua.
Aquesta comitiva pren la forma del lloc on es
balla, allargada si és un carrer o rodona si és una plaça.
Seguixen el ritme del tabalet, i en iniciar la dolçaina la
melodia fan evolucions o mudances.

7. VARIANTS
L'evolució més generalitzada dins
Els homes en una de la dansà és la formació de
filera, front a les quadres formats per dos parelles
dones ; aquesta potser la alternades.
disposició més primitiva i
s'ha conservat en algunes
comarques. Cada poble ha
introduït variants, que fan
que la dansà sia igual en
estructura bàsica i diferent
en aspecte segons llocs on
es balla.

8. LA DANSÀ HUI
• L'estructura triada per donar una visió lo més completa
possible, segons les variants que hui en dia es ballen en les
nostres comarques, consistix en una "Eixida", unes "Danses"
i un "Final".

9. L'Eixida
• Serveix per a formar la comitiva i col·locar-se al lloc del ball.
Consta de dos parts:
La primera s'executa una Jàquera popular, de melodia, ritme i
pas senzill, i la segon ,que s'interpreta una vegada estan tots
els dansadors al lloc del ball, és una Jàquera d'escola que
servix per acabar aquest primer apartat de la dansà.

10. Les Danses
• S'agrupen en dos parts per tal de donar cabuda a les formes
primitives i les evolucionades, són : "La Cadena" i "El Ball de
Comptes" separats per un "Fandanguet".
En la primera part les parelles van canviant-se entre
elles, dins de la comitiva, per formar una "cadena", per a la
qual cosa utilitzen la "dansa plana". S'acaba aquesta part en
una melodia anomenada "Fandanguet", on la parella o el
quadre es rodeja marcant el pas de vals. El "Fandanguet"
servix per separar els dos tipus de danses.

11. • En la segona part "El Ball de Comptes" s'interpreten
al só de les melodies elaborades passades pròpies de
boleros i fandangos (balls de comptes) , al ritme del
tabalet i per caminar es fa el "passeig pla". Acaba
aquesta part en un avis de la dolçaina que dona pas al
"Final".

12. El Final
• La melodia tocada va accelerant-se progressivament, aquesta
melodia es coneguda en la major part dels nostres pobles com
al "fandango". Així es tanca el conjunt de danses que
coneixem com a Dansà.

13. Ritual
• Durant el ball les parelles es canvien entre si per formar "La
Cadena" com a signe de bona convivència social dins del poble.
• Al "Ball de Comptes" els dansadors fen passades comptades, de
considerables dificultat, fan una demostració de saber , de
destresa del ball, davant dels demés ciutadans .
• El "Final" de la dansà es planteja com una competició entre la
resistència dels dolçainers i l'agilitat dels balladors.
• La Dansà es solia ballar al voltant del foc , en alguns pobles
encara es balla. El foc es un element màgic molt utilitzat pels
valencians , aquest contribuix a reforçar el sentit ritual de la
Dansà, les fogueres al mig de la plaça o el foc dalt del
"cremaller" o "alimara", li donaven aquesta carrega màgica a
més de enllumenar la vistositat del ball.

15. Indumentària
• Per remarcar encara més el sentit ritual de la dansà, els
dansadors ho manifesten vestint-se de manera especial.
Aquesta plasmació li ajuda a donar més caràcter mític al ball.
• Molts pobles han conservat el costum de utilitzar peces
d'indumentària especials per a la dansà, com a signe ritual.
• Així l'ocasió requerix anar molt mudats per tal de donar
l'aspecte de ball especial a la Dansà, tal com és.

16. Sugerència
• Per a veure la següent dansà com Déu
mana, surt de la presentació i ficat un altre
cop.
• Gràcies 

18. Seguidilles
• Es tracta d'un dels ritmes de caràcter popular més antics
i que entronca, segons pareix, amb la tradició musical del
sud espanyol. D'esta manera musical s'han trobat menys
exemples però probablement degué d'existir al voltant de
tota la província. Com a mostres d'este tipus de balls
podem citar els Seguidilles de la Foia i els Seguidilles de
Benimantell."

19. Fandango i Malaguenyes
• El Fandango és un cant i un ball d'origen incert i era conegut a
finals del segle XVII i principis del XVIII. En la província
d'Alacant el u o Fandango modifica la seua estructura original
i es transforma en un tipus de fandango denominat 'alicantino'
o de cobla partida. En ell, la cobla es dividix en dos mitats
separades per una breu melodia que l'home aprofita per a
rondar a la seua parella.
• Són exemples d'este tipus de ball: la Pedreguera de Benissa, el
Fandango de Banyeres, el Fandango de Castalla, el Fandanguet
d'Ibi, el u de Xixona, la Malaguenya d'Onil, el Ball Xafat de
Crevillent, el Vetlatori... De vegades hem trobat fandangos
difícils de classificar. Pensem que podrien ser d'escola, com el
Fandango d'Onil o el Fandango Rodat

20. Jotes
• La jota és un cant quasi sempre ballable, que apareix a finals del
segle XVIII i s'estén al llarg del XIX per totes les comarques
espanyoles, arraconant a altres balls més antics. Alguns moviments
bàsics d'este ball són les passades, el valseo (amb la parella solta o
agafada) i les rondes.
• Hi ha diferents formes d'emparellament de ballarins i ballarines:
quadros, parelles soltes i ball de tres. La dona és la protagonista del
ball i per iniciativa seua canvien el pas lliurement. L'home ha d'estar
molt atent per a executar degudament els canvis que la dona li
marque i farà el ridícul si no és capaç de seguir-la o si és enganyat
per la seua companya amb voltes, un canvi de pasada... inclús és
possible que algú li passada la parella.
• Com a exemples de jotes populars podem citar la Jota de
Banyeres, Jota de Xixona, Jota Coliveria, Jota Bonica, Jota del
Castellut, Jota de Sella, Jota de Benimantell..."

21. Balls de saló o escola
• En les comarques de València s'imposa en el segle XIX
entre les gents més acomodades la moda dels 'maestros
d'escuela' que creguen els seus balls mesclant elements
populars (jotes, fandangos, etc.) amb altres de la seua
pròpia creació. Sorgixen així els boleros valencians i
altres balls que prenen molt auge mentres que els balls
més populars (de gents més senzilles) tendixen a
desaparéixer. A Alacant, en canvi, no pareix haver-hi
tradició d'escola, d'acadèmia (o s'ha perdut) i per això el
folklore d'Alacant resulta més fresc, menys elaborat que
el de València. Com a exemples de balls d'escola tenim el
Bolero Vell, Bolero de Castelló, Bolero de Carlet, Bolero
Creuat..."