Primera Revolució iIndustrial

2. 0.- Introducció.
1.- Factors impulsors de la industrialització.
2.- Per què es van tancar les terres de cultiu?
3.- Els nous tipus d’indústries.
4.- Per què la industrialització va necessitar d’un nou
sistema econòmic?
5.- La societat urbana: burgesos i obrers.
6.- Les dones en la nova societat industrial.
7.- La revolució industrial.

3. 0.- Introducció.
- QUÈ ÉS?
- Canvi qualitatiu d’abast universal que suposa la transformació
de les condicions tècniques i socials de la producció.
- ON ES VA PRODUIR?
- A Anglaterra.
- QUAN?
- Entre 1764 i 1830.
- La Revolució Industrial és el canvi qualitatiu i la
industrialització, l’expansió posterior d’aquest canvi
per tot el món.

4. 0.- Introducció
- Nova organització social (burgesos i proletaris) i tècnica de la
producció → augment de la productivitat.
- Producció per a la venda → creixement dels mercats → mercat
mundial.
- Divisió social entre burgesos i proletaris → conflictes.
- Desplaçament de mà d’obra de l’agricultura a la indústria 
Èxode rural → urbanització.
- El capital és la base de l’economia.
- Canvis en la producció: de la ferramenta a la màquina i del taller a la
fàbrica.
- Fort augment de la població i canvi de règim demogràfic.

5. 1.- Factors impulsors de la
industrialització.
1.1.- La revolució agrícola.
1.2.- La revolució demogràfica.
1.3.- Les noves fonts d’energia.
1.4.- La revolució dels transports.
1.5.- El impuls del mercat.

6. 1.1.- La revolució agrícola.
Canvis en el sistema de conreu: rotació quadriennal (Norfolk)
Fi del guaret
Augment de la producció
i la productivitat
Més menjar
Augment de
la població
Més menjar
per al ramat
Més ramat
Més fem
Millora en les tècniques agrícoles: nous mètodes de sembrada,
noves eines i màquines, nous cultius (creïlla, dacsa) i guano

7. 1.1.- La revolució agrícola.
Canvis en l’estructura de la propietat:
els cercaments (enclosures)
S’obliga a cercar, per llei,
els antics openfields i comunals
→ propietat privada
Conseqüències
Major inversió dels
grans propietaris
Augment dels
beneficis
Més demanda
Més inversió
Augment de la
productivitat
Els xicotets propietaris perden
terres i comunals
Jornalers Fàbriques
(ciutat)
Indústria a domicili
MIDDLETON, J. (1798): View of the agriculture of Middlexex
Cercamientos. Son tales y tantos los beneficios y ventajas que se podrían derivar de un total cercamiento
de las common lands [tierras comunales] que me es imposible describirlos o enumerarlos. Daría la oportunidad
de separar las tierras áridas de las húmedas, la de desecar estas últimas, la de abonar las zonas agotadas, y todo
ello podría producir inestimables resultados: el nuevo ordenamiento permitiría con la ayuda de hábiles ganaderos,
la cría de ovinos y de bovinos de raza mucho mejor que las que se ven habitualmente en estas zonas, en donde
hay animales miserables y medio muertos de hambre. Teniendo el ganado en zonas cercadas se conseguiría
mantener un número mayor con una misma cantidad de alimento [...]
Hay que señalar también que el sistema de las common lands nunca ha aportado nada a la solución del
problema del empleo. Y que apenas se hiciera un cercamiento, la situación se transformaría positivamente, y una
desolada tierra incultivada se convertiría en la más risueña de las zonas. Actividades y trabajos de toda índole
se desarrollarían en esos lugares. El que quisiera contribuir a esa empresa encontraría una gran cantidad de ocasiones
de trabajo: excavar fosas y canales de desagüe, construir terraplenes y vallas, plantar setos y árboles; los fabricantes
de carros, los carpinteros, los herreros y demás artesanos del campo no tendrían que quedarse con los brazos
cruzados pues habría muchos trabajo para ellos en la construcción de factorías y de sus respectivos anexos, y
en la proyección y construcción de caminos, puentes, cercados, etc. Pocos años después, una vez organizado el
sistema agrícola regular, se podría alimentar y dar trabajo a una población notablemente aumentada.

8. 1.1.- La revolució agrícola.
Aportacions de la revolució agrícola a la R.I.
Aliments
Mà d’obra
barata Mercat
Capitals
→ inversió

9. 1.1.- La revolució agrícola.
La separació de capital (burgesia) i treball (proletariat) com
a base del nou sistema capitalista.
Despossessió del camperolat amb els cercaments o enclosure acts.
Possibles eixides
Jornalers al camp
Indústria a domicili
Emigració a la ciutat → fàbriques
Els nous proletaris venen la seua força de treball a canvi
d’un salari (capitalisme)

10. 1.2.- La revolució demogràfica.
Es produeix a Gran Bretanya a partir de 1750.
CAUSES
Augment dels
aliments
Millor alimentació
↓ malalties
i epidèmies
↓ mortalitat
↑ població
Millores en medecina
i higiene

11. CARACTERÍSTIQUES
↑ natalitat
↓ mortalitat
↑ esperança de vida
↑ fort de la població
APORTACIONS A LA R.I.
Mà d’obra Mercat
1.2.- La revolució demogràfica.

12. 1.3.- Les noves fonts d’
La invenció de màquines és, alhora, conseqüència de tot el que hem vist
i causa de la R.I.: potencia i accelera els canvis que havien començat.
CARACTERÍSTIQUES de màquines i fàbriques
Més inversió
Més mà d’obra
Producció concentrada i abundant
Major productivitat
Augment dels beneficis
Ús de noves formes d’energia (carbó)
Variades i noves formes d’aplicació
Matèries primeres:
cotó, ferro,...
Transport: ferrocarril,...
L’exemple de la
Màquina de vapor
de Boulton i Watt (1769)

13. 1.4.- La revolució dels transports.
• Transport terrestre: millores en el paviment →
reducció en els temps de desplaçament.
• Transport marítim molt important, però depèn del vent.
• Construcció de canals fluvials: requereixen molta mà
d’obra, invents i capitals (S.A.) i proporcionen beneficis
(capitals) i transport ràpid.

14. Stephenson aplica la força del vapor a la
locomotora: Rocket, 1829.
AVANTATGES
Rapidesa
Seguretat
Menor cost
↑ demanda de carbó, ferro i acer (siderúrgia)
↑ inversió de capitals (societats per accions)
Creixement
molt ràpid
Vídeo-resum de
la Rev. Industrial
1.4.- La revolució dels transports.

15. 1.5.- El impuls del mercat.
Comerç triangular (colonial)
Anglaterra
Àfrica
Amèrica (EUA)
Manufactures
Esclaus (i manuf.)
Matèries
primeres
(cotó)
Aportacions a la R.I.
Mercats
Matèries
primeres
Capitals

16. 3.1.- La mecanització i el sistema fabril.
3.- Els nous tipus d’indústria.
Pèrdua de poder dels gremis
Causes Competència del domestic system
Competència de les manufactures
Aportacions del domestic
system a la R.I.
Proletarització dels
camperols
Augment demogràfic
Noves relacions socials
de producció capitalistes
Noves tècniques
de gestió
Capitals
Destrucció dels
gremis
Nova organització de
la producció
Aportacions de les
manufactures a la R.I.
BALDÓ, M. (1993): La revolución industrial, Madrid, Síntesis, p. 92.
El putting out system o industria a domicilio es el sistema de producción de manufacturas mediante el cual
un comerciante-empresario distribuye por uno o varios pueblos materia prima que se encargan de manufacturar en sus
casas diversos vecinos de dichos pueblos, a cambio de pagárseles el trabajo (generalmente, a tanto por pieza producida).
Las modalidades del putting out son inmensas: podía ser y de hecho era con frecuencia, un trabajo estacional en el que
se empleaban los miembros de la familia campesina. En este caso, dicha familia combinaba el trabajo agrícola -como
jornalero, o como dueño de tierras aún no cercadas- con la industria. Podía ser sin embargo, un trabajo permanente
para varios miembros de la familia campesina.
En resumen, con los cercamientos, muchos campesinos británicos se quedaron sin tierras (se proletizaron) y se
vieron empujados a trabajar en la industria a domicilio [...] Otra causa que influyó en su desarrollo fue el crecimiento
de la población. A más población, más vecinos susceptibles de trabajar en el putting out. Los ingresos que aportaba
este trabajo les permitía tener más hijos, o mejor dicho, que más hijos alcanzasen la edad adulta. Pero la mayoría de
ellos no tendrían nada que heredar ni podrían aprovechar las tierras comunales ya que se estaban cercando. Todo ello
condujo a un aumento del número de proletarios.

17. 3.2.- La indústria cotonera.
El sector del cotó (tèxtil) és el primer en aplicar les innovacions: motor del canvi
CAUSES
Prohibició d’importar teixits d’Àsia (Índia)
Erosió de les reglamentacions gremials
Existència de grans latifundis cotoners
a EUA amb mà d’obra esclava
Cotó barat
d’Índia i EUA
(colònies)
Innovacions tècniques (màquines)
LES MÀQUINES
Llençadora volant (teixit)
Spinning jenny, mule jenny
i waterframe (filat)
Teler mecànic (teixit)
Vídeos
màquines

18. CONSEQÜÈNCIES
Reducció de costos
Fort augment de la
productivitat (i producció)
Baixada de preus
Producte de qualitat
Ningú pot competir amb
els teixits de cotó britànics
BAINES, E. (1835): Historia de la manufactura del algodón en Gran Bretaña
Un tejedor manual muy bueno, de 25 a 30 años de edad, podía tejer por semana
dos piezas de nueve octavos de tela de camisa, de 24 yardas de longitud cada
una, y de una trama de cien hilos por pulgada(...).
En 1823 un tejedor de 15 años que atendiera dos telares mecánicos, podía
tejer siete piezas semejantes en una semana.
En 1826, un tejedor de 15 años, al frente de los telares mecánicos, podía hilar
por semana doce piezas semejantes, y algunos podían hacer hasta quince.
En 1833 un tejedor de 15 a 20 años, ayudado por una niña de unos doce,
al frente de cuatro telares mecánicos, podía hilar en una semana dieciocho
piezas de este tipo, y algunos podían llegar hasta 20.
3.2.- La indústria cotonera.

19. 3.3.- La indústria siderometal·lúrgica.
CAUSES del
creixement
Augment de la demanda de ferro (màquines, ferrocarril)
Innovacions tecnològiques
Ús del carbó de coc (forn Darby)
Mètode de pudelació i laminació de Cort
Convertidor Bessemer (1856)
CONSEQÜÈNCIES
Fort augment de la productivitat (i producció)
Major qualitat
Millors màquines i mitjans de transport
Necessitat de grans capitals Societats Anònimes o per accions

20. 3.3.- La indústria siderometal·lúrgica.

21. 3.5- L’expansió de la industrialització.
Diferents velocitats d’industrialització
Més ràpida Lenta i limitada
Bèlgica
França
Alemanya
Zones
d’EUA
Nord: Suècia i
Dinamarca
Mediterrani:
Piemont i Catalunya
Àustria: Bohè-
mia i Moràvia
Est: zones de
Rússia
Japó
Industrialització: expansió dels canvis introduïts per la R.I. per tot el món

22. 3.5- L’expansió de la industrialització.
Les noves indústries (mineria, siderúrgia, ferrocarril) necessiten inversions (capital)
SOCIETATS
ANÒNIMES
BANCA
L’aconsegueixen amb
ACCIONS
BORSA
Divideixen
el capital en
Que venen i
compren en
És fonamental per finançar a les empreses
Controla a les empreses
Bancs de dipòsit
(estalvis i préstecs)
Bancs d’inversió
(compra d’accions)
a través de
Paper dels bancs
Finançar
(préstecs)
Facilitar
transaccions
Facilitar
intercanvis

23. 4.- Per què la indústria va necessitar d’un nou
sistema econòmic?
ADAM SMITH Escriu La Riquesa de les Nacions (1776)
Societat formada per individus, no per estaments ni classes.
L’egoisme individual com a motor de l’economia
La suma dels egoismes individuals equilibra el mercat (oferta i
demanda s’autoregulen en el preu) i suposa el bé comú (mà invisible)
Els estats no han d’intervindre en l’economia
DAVID RICARDO Llei de bronze dels salaris: al treballador se
li paga el mínim necessari per a subsistir
ROBERT MALTHUS
La població creix més ràpid que els
recursos i tots dos es regulen entre ells
Reduir la natalitat
Augmentar la
mortalitat
opcions

24. Dues polítiques
econòmiques
Lliure canvi
Proteccionisme
El practica Gran Bretanya: és el més fort
i el que més barat pot produir.
Propugna el lliure comerç entre els països,
sense pagar aranzels
El practiquen la resta d’Europa i Estats Units
Imposen aranzels als productes estrangers
per protegir la indústria pròpia
4.- Per què la indústria va necessitar d’un nou
sistema econòmic?

25. 5.1.- El procés d’urbanització.
Urbanització: fort creixement de
les ciutats (èxode rural)
El problema de la segregació social:
barris burgesos i barris proletaris.

26. 5.2.- La societat industrial.
BURGÉS
PROLETARI
Posseeix els mitjans de producció (capital)
Posseeix la força de treball (treball)
Força de
treball
Salari
Separació definitiva i enfrontament entre capital i treball.
El salari sempre és inferior
al valor del treball del proletari
Plusvàlua: diferència entre
el valor del treball i el salari
Benefici
Lluita de classes
Fàbriques i màquines substitueixen a tallers i ferramentes
Autoregulació dels mercats (llei de l’oferta i la demanda)
Crisis de sobreproducció (stocks) Sols sobreviuen els més forts
↑ oferta → ↓ preus
↓ oferta → ↑ preus
↑ demanda → ↑ preus
↓ demanda → ↓ preus
TREBALL PAGAT
AL TREBALLADOR
TREBALL NO
PAGAT
→ PLUSVÀLUA
VALOR TOTAL DEL PRODUCTE

27. 5.2.- La societat industrial.
• Nova divisió social en dos classes segons la possessió dels mitjans
de producció: burgesia i proletariat.
• La burgesia és la nova classe dominant: economia, societat, política
i cultura estan controlades per ella.
• Té el poder econòmic.
• Controla la política: pressions, sufragi
censatari, finançament de partits,
suborns i comissions,...
• Implanta els seus valors: propietat privada, treball, estalvi, triomf
individual,...
• Té accés a l’ensenyament i les elits culturals i científiques.
• Nou model familiar: família nuclear i casa familiar.
• Formes d’oci: òpera, teatre, salons, festes privades,...
• La classe mitjana que comença a nàixer tendeix a imitar l’estil de
vida burgés.

28. 5.2.- La societat industrial.
• Els obrers o proletaris com a grup desfavorit i explotat.
• Pèssimes condicions de treball: salaris molt baixos,
jornades molt llargues, càstigs, cap seguretat,...
• Situació més greu en el cas de les dones i els xiquets.
• Ínfimes condicions de vida: habitatges menuts i
insalubres, mala alimentació, escassa higiene, nul·la
sanitat,...
• Baixa esperança de vida.
Daens
(23´ i 43:40)

29. 6.- Les dones en la nova societat industrial.
Divisió en:
Esfera privada per a les dones (cura de la casa, l’home i els fills)
Esfera pública per als homes (negocis, cultura, política,...)
Les dones no tenien drets polítics i depenien del pare o marit legalment
Dones de classe alta i mitjana: no treballaven, solien tindre servei domèstic
i rebien una educació orientada a la cura dels fills, l’home i la casa
Dones camperoles: compaginaven la feina al camp amb les tasques domèstiques
Dones obreres: llargues jornades de treball amb salaris molt baixos
(tèxtil i servei domèstic fonamentalment) i, a més, havien de cuidar la casa i els fills

30. Conseqüències generals de la Revolució
Industrial.
Divisió social entre burgesia i proletariat Lluita de classes
Divisió del món en dos blocs
Països desenvolupats
Països subdesenvolupats
Les diferències no
paren de créixer.
El sector secundari supera en importància al sector primari
Competència entre els països industrialitzats per fer-se
amb colònies (matèries primeres i mercats reservats)
Iª Guerra Mundial
Fort creixement de la població mundial
Disminució de la població rural (èxode rural) Urbanització
Desenvolupament del comerç, transport i comunicacions Mercat mundial
Fort creixement econòmic als països industrials, però a costa del
proletariat d’aquests països i dels països subdesenvolupats
La burgesia com
a gran beneficiada