Revolució russa. Formació de l'URSS

1. Feu clic per a afegir text
TEMA 7.- LA REVOLUCIÓ
SOVIÈTICA I L’URSS (1917-41).

2. TEMA 7.- LA REVOLUCIÓ SOVIÈTICA I
L’URSS (1917-41).
 1.- LES CAUSES DE LA REVOLUCIÓ.
 2.- L’ANTECEDENT: EL DIUMENGE SAGNANT O
REVOLUCIÓ DEL 1905.
 3.- LA REVOLUCIÓ BURGESA DE FEBRER DEL 1917.
 4.- LA REVOLUCIÓ OBRERA D’OCTUBRE DEL 1917.
 5.- DE LENIN A STALIN.
 6.- L’ÈPOCA DE STALIN.

3. 1.- LES CAUSES DE LA REVOLUCIÓ.
 1.1.- Causes econòmiques.
 1.2.- Causes socials.
 1.3.- Causes demogràfiques.
 1.4.- Causes polítiques.

4. 1.1.- Causes econòmiques.
Agricultura arcaica, endarrerida i de subsistència: la majoria de la població es
dedica a ella i no es produeix suficient → misèria i fam.
Repartiment molt desigual de la propietat: tsar, església i noblesa tenen quasi tota la terra,
mentre els camperols no tenen a penes terres pròpies (→ descontent)
Industrialització tardana, feble, depenent del capital estranger i
centrada a les grans ciutats → proletariat molt pobre (→ descontent)
“El recolzament estatal a la indústria, l’escala en què s’actuava, la concentració del
control, els estrets vincles entre les indústries i els bancs, i la presència de capital
estranger van ser les característiques de l’economia russa en aquesta època”
TOM KEMP: La Revolució Industrial a l’Europa del segle XIX.
La Iª Guerra Mundial afectarà més als pobres, agreujant les
diferències econòmiques i socials i el descontent

5. 1.2.- Causes socials.
Societat quasi feudal,
fortament polaritzada
Classes altes propietàries: tsar, aristocràcia, esglèsia i escassa burgesia
Classes baixes molt nombroses i molt pobres: camperols pobres sobretot
i el nou proletariat industrial de les grans ciutats
Escassa classe mitjana: poca demanda interna i grans diferències entre
rics i pobres → dificultats per modernitzar el país
Molt de poder i influència de l’església ortodoxa, que recolza els rics front els pobres
Tradició de revoltes i protestes al camp i organització ràpida del nou proletariat a les ciutats → protestes

6. 1.3.- Causes demogràfiques.
1.4.- Causes polítiques (I).
DEMOGRÀFIQUES: es passa de 87 milions (1870) a 175 (1914) → superpoblació rural:
el 80% de la població es dedica a l’agricultura i no hi ha prou menjar per a tots
POLÍTIQUES
Autocràcia tsarista: el tsar és un monarca absolut que té tot el poder i governa amb
l’ajuda de la noblesa, l’església, l’exèrcit, la policia secreta i una burocràcia corrupta
Molta corrupció política i a l’administració
Absència total de drets i llibertats individuals
“Benvolgut germà:
Aquest qualificatiu em sembla el més convenient perquè, en aquesta carta, em dirigeisc menys a l’emperador i a
l’home que al germà. I, a més, us escric quasi des de l’altre món, trobant-me a l’espera d’una mort molt pròxima. (...)
Una tercera part de Rússia està sotmesa a una contínua vigilància policial; l’exèrcit de policies coneguts i secrets
augmenta sense parar; les presons, els llocs de deportació i els calabossos estan plens; a més de dos-cents mil criminals
de dret comú, hi ha un nombre considerable de condemnats polítics entre els quals hi ha ara multitud d’obrers. La censura,
amb les seues mesures repressives, ha arribat fins a un grau mai conegut. Les persecucions religioses no van ser mai tan
freqüents ni tan cruels com ara, i cada vegada ho són més.
A les ciutats i els centres industrials s’han concentrat les tropes, que armades amb fusells s’han enviat contra el poble.
En alguns punts ja s’han produït xocs i matances i en altres punts es preparen, i la seua crueltat encara serà major.
El resultat de tota aquesta activitat cruel del govern és que el poble agricultor, els cent milions d’homes sobre els quals
està fundada la potència de Rússia, malgrat les despeses del govern que creixen considerablement, o millor dit gràcies a
aquest creixement del pressupost, s’empobreixen d’any en any, de forma que la fam ha arribat a ser l’estat normal, a l’igual
que el descontent de totes les classes i la seua hostilitat contra el govern.
L’autocràcia és una forma de govern que ha mort. Tal vegada responga encara a les necessitats d’algun poble de
l’Àfrica central, allunyats de la resta del món, però no respon a les necessitats d’un poble rus cada dia més culte, gràcies
a la instrucció que va sent cada vegada més general. Així és que per a sostindre aquesta forma de govern i l’ortodòxia
lligada a ell és precís, com es fa ara, utilitzar tots els mitjans de violència, la vigilància policial més activa i severa que
abans, els suplicis, les persecucions religioses, la prohibició de llibres i de periòdics, la deformació de l’educació i de tota
classe d’actes de perversió i crueltat. Tals han estat fins ara els actes del vostre regnat (...).”
LEO TOLSTOI: Carta al tsar Nicolau II (16 de gener del 1902).
Pèssima política exterior
del tsar Nicolau II
Derrotes contra Japó (1904-05)
Entrada en la Iª Guerra Mundial
Fort descontent

7. 1.4.- Causes polítiques (II).
OPOSICIÓ POLÍTICA
Anarquistes nihilistes (Kropotkin): partidaris del terrorisme dels camperols per acabar amb l’explotació
Populistes o narodniki: partidaris d’una revolució social camperola que col·lectivitzara la terra
Socialrevolucionaris o eserites (Kerenski): hereus dels anteriors, volen una
societat col·lectivista, recolzats pels camperols pobres
Partit Constitucional Democràtic o kadet (Milyukov): liberals capitalistes,
partidaris d’una república parlamentària a l’estil occidental
Partit Obrer Socialdemòcrata Rus (POSDR): marxistes que es basen en el proletariat industrial
Menxevics o minoritaris (Plejanov, Martov): partidaris d’una revolució burgesa
que donara pas a una societat capitalista abans de fer una revolució socialista
Bolxevics o majoritaris (Lenin, Trotski): partidaris d’una revolució socialista,
sense necessitat d’una fase capitalista o burgesa intermèdia

8. 2.- L’ANTECEDENT: EL DIUMENGE
SAGNANT O REVOLUCIÓ DEL 1905.
Causes
anteriors +
Derrotes russes en la guerra
contra Japó (1904-05) +
Dificultats econòmiques
derivades de la guerra
= PROTESTES
Manifestació pacífica a Sant Petersburg, reclamant reformes polítiques i socials
Violenta repressió de l’exèrcit i la policia tsarista: més de 300 morts
Les vagues i protestes de camperols, obrers, estudiants i soldats (Cuirassat Potiòmkin) s’estenen pel país
Durant les protestes es creen soviets per tot el país, que dirigiran la lluita i les revolucions del 1917
El tsar Nicolau II, per frenar les protestes, convoca eleccions a la Duma o parlament (però no tindrà
poder → pseudoconstitucionalisme) i promet llibertats i una reforma agrària que fracassarà.
1. Concedir a la població la llibertat civil, establerta d’una manera infrangible sobre la base la inviolabilitat personal, i les
llibertats de consciència, de reunió i d’associació.
2. No obstaculitzar les eleccions a la Duma Imperial i admetre en la participació a les eleccions a les classes de població que
han estat privades fins ara del dret de vot.
3. Establir com a regla infrangible que qualsevol llei no serà efectiva sense la sanció de la Duma Imperial i que els represen-
tants del poble tindran els mitjans per participar realment en el control de la legalitat dels actes realitzats pels membres de la
Nostra administració.
Decret imperial del 30 d’octubre del 1905.

9. 3.- LA REVOLUCIÓ BURGESA DE FEBRER
DEL 1917.
 3.1.- La caiguda del tsarisme.
 3.2.- L’aprofundiment de la Revolució.

10. 3.1.- La caiguda del tsarisme.
CAUSES
Totes les que hem vist a l’apartat 1
L’incompliment de les promeses fetes pel tsar en 1905
L’entrada en la Iª G.M.
Derrotes militars
Gran quantitat de morts
Fam, misèria, fred i morts
La població reclama al tsar
que abandone la guerra
“Segons el portaveu del grup obrer de les indústries de guerra, el proletariat de la capital està a tall de la desesperació; es creu que la més
mínima explosió, deguda al més xicotet pretext, conduirà a motins incontrolables, amb desenes de milers de víctimes. (...) La situació
econòmica de les masses, malgrat la important pujada de salaris, es troba prop de la misèria. Fins i tot si es valora la pujada dels salaris
en un 100 per 100, el cost de la vida ha pujat un 300 per 100. La impossibilitat d’obtenir productes, la pèrdua de temps que signifiquen
les hores de cua davant els establiments, la creixent mortalitat deguda a les males condicions d’allotjament, al fred i a la humitat que
originen la manca de carbó; totes aquestes condicions han creat una situació tal que la massa dels obrers està disposada a cometre els
excessos més salvatges”
Informe policial de gener del 1917.
Vaga general dels soviets d’obrers de
Petrograd, exigint pau, pa i terra (febrer)
Les vagues i protestes
s’estenen per tot el país
Els soldats recol-
zen les protestes
El tsar
abdica
“Ruzski ha vingut a veurem pel matí i m’ha llegit una llarguíssima conversa per cable directe amb Rodzianko. Segons aquesta,
la situació a Petrograd era tal que cap ministre de la Duma tenia poder per a fer res, ja que havien de lluitar contra el Partit
Socialdemòcrata, representat pel soviet de treballadors. S’exigeix la meua abdicació (...). En essència el que diuen és que per
a salvar Rússia i mantindre l’exèrcit en el front ha de donar-se aquest pas. Jo he acceptat. Des del quarter general vaig enviar
l’esborrany d’una proclama. Per la vesprada arribaren de Petrograd Guchkov i Shulgin, amb els quals vaig discutir l’assumpte
I als quals vaig entregar la proclama signada i corregida. A la una de la matinada del dia 16 vaig abandonar Pskov amb el cor
destrossat per tot el que havia passat. Al meu voltant sols hi ha traïció, covardia i engany.”
Fragment del diari íntim del tsar Nicolau II de Rússia.
Es forma un govern provisional liberal presidit per Luow i recolzat per liberals, menxevics i esserites,
prometent llibertats polítiques, reformes socials i eleccions a una assemblea constituent (rev. burgesa)
El nou govern es nega a abandonar la guerra i a
donar la terra als camperols i les indústries als
obrers, com demanaven els soviets
Divisió
El govern té el poder
Els soviets tenen la força

11. 3.2.- L’aprofundiment de la Revolució.
Lenin torna de l’exili i publica les “tesis d’abril”, demanant una revolució socialista (abolició de la
propietat privada), l’eixida de la guerra i tot el poder per als soviets
Protestes per
tot el país
Luow dimiteix i és substituït
per l’esserita Kerenski
Partidari de fer més reformes, però sense revolució
S’enfronta amb els soviets i els bolxevics
Es nega a eixir de la guerra i ajorna les eleccions
Intent de colp d’estat del
general Kornilov (agost)
Kerenski necessita l’ajuda dels
soviets per a frenar el colp d’estat
Es demostra la feblesa del govern
i el poder dels soviets
Els bolxevics aproven dur a terme la revolució
de manera immediata (10 d’octubre)
Els soviets de Petrograd i Moscou la recolzaran
“Poble rus:
La Mare Pàtria està en vies de desaparèixer, l’hora final s’aproxima.
Obligat a expressar-me amb claredat, jo, el general Kornilov, afirme que el govern provisional actua baix
la pressió de la majoria bolxevic dels soviets, de ple acord amb l’Estat Major alemany que planeja un
desembarcament en Riga, destrueix l’exèrcit i desorganitza el país.
Aquells que tenen un cor que batega per Rússia, que creuen en Déu i la seua Església, preguen al nostre
Senyor per a que es realitze el més gran dels miracles: la salvació de la nostra terra natal.
Jo, el general Kornilov, fill d’un camperol cosac, us dic a tots que no desitge res més que la salvació de
la gran Rússia. Jure que gràcies a la victòria sobre l’enemic, aconseguiré portar al poble fins l’Assemblea
Constituent en què es decidirà el seu propi destí i podrà elegir la seua forma de govern.”
Proclama del general Kornilov (agost del 1917).
“El pas del poder als soviets significa, hui, la insurrecció armada: renunciar a la insurrecció armada
equivaldria a renunciar a la consigna principal del bolxevisme: “Tot el poder per als soviets”, i a tot
internacionalisme proletari i revolucionari en general. Però la insurrecció armada és un aspecte especial
de la lluita política sotmès a lleis especials, que han de ser profundament analitzades (...).
Aplicat a Rússia i al mes d’octubre del 1917 vol dir (...) cercar i aïllar Petrograd, apoderar-se de la ciutat
mitjançant un atac combinat de la flota, els obrers i les tropes: una missió que requereix habilitat i triple
audàcia. Formar amb els millors elements obrers destacaments armats de fusells i bombes de mà per
atacar i cercar els centres de l’enemic (escoles militars, centrals de telègrafs i telèfons,...). La consigna
d’aquests elements ha de ser: “Abans morir tots que deixar passar a l’enemic”. El triomf de la revolució
russa i de la revolució mundial depèn de dos o tres dies de lluita.”
Carta de Lenin al Comité Central (8 d’octubre del 1917).

12. 4.- LA REVOLUCIÓ OBRERA D’OCTUBRE
DEL 1917.
 4.1.- Les jornades revolucionàries.
 4.2.- Les primeres mesures revolucionàries.
 4.3.- La guerra civil i el comunisme de guerra (1918-21).
 4.4.- De la NEP a la mort de Lenin (1921-24).

13. 4.1.- Les jornades revolucionàries.
Els soviets de Petrograd i Moscou, dirigits pels bolxevics (Lenin i Trotski) comencen la revolució
Els obrers armats, ajudats pels mariners de Kronstadt i la passivitat de l’exèrcit, assalten el palau d’hivern
de Petrograd (25 d’octubre), detenen el govern provisional (excepte Kerenski) i es fan amb el poder
“Ciutadans de Rússia!
El govern provisional ha estat enderrocat. El poder ha passat a les mans del Comitè Militar Revolucionari,
òrgan del Soviet de Diputats Obrers i Soldats de Petrograd.
Les causes per les quals el poble s’ha llençat a la lluita són la pau immediata, l’abolició de la gran propietat de
la terra i el control de la producció pels treballadors. Tot això s’ha assolit i, per tant, el poble ha triomfat
definitivament.
Visca la revolució dels obrers, els soldats i els camperols!
Adaptació d’una proclama del soviet de Petrograd
(octubre de 1917))
El triomf de la revolució suposa el primer intent de construir una societat igualitària des de
l’Estat (triomf marxista) i influirà en tot el món durant tot el segle XX

14. 4.2.- Les primeres mesures revolucionàries.
Primeres
mesures
Abolició de les grans propietats privades, que passen a mans dels soviets de camperols
Els obrers passen a controlar les fàbriques a través de les seues institucions
Nacionalització de la banca
Lenin i els bolxevics controlen el poder a través del Consell de Comissaris del Poble
Decret de nacionalitats: igualtat, sobirania i autodeterminació de tots els pobles de Rússia
Negociar la pau amb Alemanya: pau de Brest-Litovsk (1918) → grans pèrdues territorials
Les eleccions de novembre
les guanyen els eserites
Trotski, al front de la Guàrdia Roja, dissol l’Assemblea Constituent en
la primera sessió → dictadura del proletariat bolxevic
Problemes que ha d’afrontar el govern: ser acceptat per tots (oposició clandestina), adaptar el marxisme
a un país endarrerit, negociar la pau amb pèrdues territorials, organitzar una economia desfeta i, sobretot,
superar la guerra civil que va a esclatar, amb intervenció de potències estrangeres

15. 4.3.- La guerra civil i el comunisme de guerra
(1918-21) (I): la guerra civil.
CAUSES
Unió dels contrarevolucionaris en l’Exèrcit Blanc: tsaristes, propietaris, liberals, eserites,...
Descontent per les pèrdues de territoris i recursos en la pau de Brest-Litovsk
Intervenció de països estrangers per l’eixida de Rússia de la Iª G.M. i el perill de “contagi
revolucionari”: Gran Bretanya, Estats Units, França, Japó, Polònia i Txecoslovàquia.
El recolzament popular, la formació d’un Exèrcit Roig ben preparat i comandat per Trotski i la major
unió i concentració de les seues tropes donen la victòria als bolxevics després de tres anys de lluita
La guerra
suposa:
Persecució de l’oposició política (tribunals especials)
El comunisme de guerra com a política econòmica

16. 4.3.- La guerra civil i el comunisme de guerra
(1918-21) (II): el comunisme de guerra.
És un intent de l’Estat de controlar tota l’economia en mig d’una situació de guerra que el farà fracassar
MESURES
Nacionalització de les indústries de més de 20 treballadors, gestionades pels obrers
Nacionalització del comerç i la banca
Control de l’agricultura: col·lectivitzacions i control i distribució de la producció per part
de l’Estat, a qual se li han de vendre les collites a un preu fixat
Eliminació parcial de la moneda i supressió del dret d’herència
Treball obligatori per a tots, augment de la jornada, limitació dels drets sindicals,
mobilització militar dels obrers, control de l’absentisme,...
Valoració negativa: s’imposa per la força, descendeixen les produccions (guerra),
pugen els preus, torna la fam i s’enfonsa el comerç → descontent
Protestes i revoltes contra el comunisme de guerra (mariners de Kronstadt)
Lenin canvia la política econòmica en acabar la
guerra (1921) → comença la NEP

17. 4.4.- De la NEP a la mort de Lenin (1921-24) (I).
OBJECTIUS de la NEP: augmentar la producció, recuperar la confiança de la gent i afavorir el
creixement econòmic per a tornar a intentar més tard les col·lectivitzacions amb una major riquesa
MESURES
ECONÒMIQUES
Agricultura: s’eliminen les requises de collita a preu fixat i s’aplica un impost
únic sobre la producció, permetent el lliure comerç i reconeixent la propietat
privada dels camperols mitjans o kulaki (no dels latifundis)
“Hem avançat massa en la nacionalització del comerç i la indústria, en el bloqueig dels intercanvis locals. Era
una errada? Cert. Podem admetre en certa mesura el lliure intercanvi local, sense destruir el poder polític del
proletariat sinó, al contrari, consolidant-lo. (...) El camperol pot i ha de treballar amb zel en el seu propi
interès ja que no se li demanaran tots els seus excedents, sinó sols un impost, que és necessari fixar d’avantmà.
Allò fonamental és que el xicotet camperol estiga estimulat, impulsat, incitat.”
V.I. LENIN: Discurs en el X Congrés dels Soviets (1921).
Indústria: es tornen les xicotetes i mitjanes empreses al sector privat, es dona
llibertat per canviar d’empresa i es restableix la jerarquia de salaris
Comerç: llibertat de comerç interior, però l’Estat controla el comerç exterior,
la banca i els transports
Altres: es crea un nou ruble més estable i es restableix parcialment l’herència

18. 4.4.- De la NEP a la mort de Lenin (1921-24) (II).
VALORACIÓ
Positiva: creixement econòmic, tant de la producció agrícola com de la industrial
Negativa: pugen els preus i els guanys privats → diferències de riquesa
Discussió entre conservadors (continuar amb la NEP) i radicals (acabar amb ella i la propietat privada)
ALTRES
MESURES
Es crea la Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques (URSS)
El poder real el tindrà el Partit Comunista de la Unió Soviètica (PCUS), que
instaura una dictadura de partit, prenent les decisions i triant realment el govern
Es tanquen les esglésies, s’executa als bisbes que s’oposen
i es prohibeix la religió als menors de 18 anys
Eliminació de l’aristocràcia i l’alta burgesia (terror roig)
Es potencien les avantguardes culturals i el realisme socialista

19. 5.- DE LENIN A STALIN (1924-28)
La Revolució Russa té influència en tota Europa: espartaquistes (Al.), Hongria, França, Espanya,...
Mort de Lenin
(1924)
Enterrament de Lenin
Lluita
successòria
El triumvirat de Zinoniev, Kamenev i Stalin es fa amb el
poder transitori i desplacen a Trotski
En 1928 Stalin derrota a l’oposició radical (exili de Trotski, acusant-lo de contrarevolucionari),
es fa amb tot el poder, abandona la NEP i orienta la política cap a l’abolició de la propietat privada
Es funda la IIIª Internacional o Internacional Comunista per reunir tots els partits
comunistes del món i amb una revolució mundial com a objectiu

20. 6.- L’ÈPOCA DE STALIN
 El govern de Stalin (1928-53) o estalinisme es caracteritza per
un fort creixement econòmic, la transformació de l’URSS en
una superpotència mundial i la forta repressió a qualsevol intent
d’oposició al seu poder.
 6.1.- La planificació i col·lectivització de l’economia.
 6.2.- El terror estalinista dels anys trenta.
 6.3.- L’URSS i les tensions mundials fins 1941.

21. 6.1.- Política econòmica: col·lectivisme i
planificació.
Fi de la NEP i aplicació
del comunisme econòmic
Col·lectivització del camp
Propietat estatal de la indústria i el comerç
Planificació total de l’economia a través dels plans quinquennals
Col·lectivització del camp: les terres es col·lectivitzen en granges estatals (per la força
en el cas dels camperols rics), es mecanitzen i es dirigeixen des de l’Estat
Propietat estatal de la indústria i el comerç: als industrials que s’oposen se’ls apliquen alts
impostos, no se’ls donen matèries primeres i no es deixen accedir al transport.
Planificació completa de l’economia
amb plans quinquennals (Gosplan)
1r pla (1928-32): indústria pesada, energia i col·lectivitzacions
2n pla (1933-37): indústria lleugera, energia i transports
3r pla (1938-42): creixement equilibrat i formació de tècnics
Valoració: creixement econòmic
sense precedents: l’URSS es
converteix en una gran potència
industrialitzada en deu anys
Creixement repartit socialment,
encara que l’agricultura creix
molt menys que la indústria
Evolució de la renda nacional a la URSS 1928-1940 (1928=100)
0
100
200
300
400
500
600
1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13
Anys
Índex
Serie1

22. 6.2.- El terror estalinista dels anys trenta.
Stalin té cada vegada més poder i, en els anys trenta, elimina a tota l’oposició política del propi partit
El terror estalinista i les “purgues”: judicis on s’acusa de contrarevolucionaris a tots aquells que
s’oposen a Stalin (tortures prèvies) i s’els elimina físicament o políticament
Processos de Moscou (1936-38): s’elimina tant als opositors d’esquerres (trotskistes)
com als conservadors (Zinoniev, Kamenev, Bujarin,...).

23. 6.3.- L’URSS i les tensions mundials fins 1941.
Gran importància de l’URSS des de la revolució d’octubre: mostra als obrers que és possible el triomf
de la revolució i tots els països capitalistes tenen por al contagi i aïllen l’URSS
Amb la mort de Lenin (1924) l’URSS accepta les tesis de “socialisme en un sol país”,
es mostra pacífica i l’admetran a la Societat de Nacions
Es funda la IIIª Internacional o Internacional Comunista, controlada des de l’URSS
i que suposa la unió de tots els partits comunistes del món: la revolució mundial
L’ascens del feixisme i el seu anticomunisme (pacte Antikomintern) fa que l’URSS s’opose fortament
a aquest feixisme: ajuda als republicans espanyol contra Franco en la guerra civil (1936-39)
Rebutjada per Occident i amb el perill d’un atac nazi, signarà un pacte de no-agressió amb Alemanya
(1939), però Alemanya l’atacarà i l’URSS entrarà en la IIª Guerra Mundial (1941)