SlideShare a Scribd company logo
Curs prevenció de drogues en adolescents
La prevenció Familiar
Aspectes fonamentals
•Normes: el procés del heterocontrol al autocontrol
•La comunicació familiar
•Prevenció secundària:intervenció davant les sospites de consum o del consum
inicial
Tipologia d’actuacions
•Xerrades. Objectius sensibilitzadors
•Cursos de formació/escoles de pares i mares. Objectius formatius
•Intervenció a través e mediadors. Objectius de sensibilització formació i projecció en la
comunitat
•Actuacions individuals. Objectius assistencials, informatius, formatius i/o terapèutics
 L’estil educatiu familiar més adequat per la prevenció és aquell que
combina nivells adequats de control o normes (progressivament
decreixents, segons va creixent el fill/a) amb una interacció afectiva
suficient.
 Qualsevol persona que treballi habitualment amb adolescents i/o
pares, haurà pogut detectar les dificultats relacionades amb les normes
que existeixen en les famílies.
 En l’adolescència no se sap el que es vol, a més es pot donar la situació
que en l’àmbit familiar no es tingui una direcció clara, un esquema o
camí a seguir, unes pautes definides
 Les dificultats de pares i mares en relació als horaris d’entrada i sortida
els caps de setmana, o les contínues baralles sobre la paga setmanal,
són només els aspectes més evidents i cridaners d’una profunda crisis
en la funció normativa i orientadora de la família.
 No és possible arribar a una autèntica autonomia o independència
personal si un mateix no és capaç de construir el seu propi sistema de
normes, i aquesta elaboració o personal de com es desenvoluparà la
pròpia vida és més fàcil si se l’ha ensenyat amb la paraula i l’exemple
des del conjunt de la societat i des de la família en particular
 Una comunicació familiar saludable és la base per la
consolidació de l’altre pilar que permet un estil educatiu
familiar adequat: la interacció afectiva suficient.
 La construcció d’una adequada comunicació familiar té
innumerables influències positives per l’educació
preventiva:
 facilita que els fills puguin expressar les seves opinions,
idees i sentiments
 permet que el pare i la mare orientin als seus fills a partir de
l’expressió de les opinions, idees i sentiments propis
 enforteix l’autoestima dels fills, al sentir-se escoltats i
orientats; potencia que els fills adquireixin habilitats
comunicatives per les relacions interpersonals...
 A més de treballar aspectes com les normes o la comunicació, els pares
i les mares han d’estar preparats per actuar davant un consum inicial o
davant la sospita de consum
 Hi ha aspectes dels funcionament quotidià d’una família que poden
facilitar la detecció precoç dels consums:
 L’existència d’un clima de comunicació adequat
 La capacitat d’influència dels pares i l’existència d’uns diàleg quotidià i
normalitzat sobre l’ús de drogues
• Quatre són els objectius que han de marcar-se els pares i les mares al
afrontar els primers consums:
 Conèixer les circumstàncies i motius del consum
 Fomentar que els canals de comunicació amb el fill es mantinguin
oberts, per la qual cosa és important evitar l’espionatge, els
interrogatoris o els càstigs precipitats o desproporcionats
 Enfortir la relació amb altres adults que influeixin sobre els fills
 Establir acords amb els fills per dificultar el manteniment del consum o
l’aparició de consums problemàtics
Són actuacions de caràcter puntual. Es tracta de conferències en les quals es pretén
sensibilitzar als pares sobre la importància del seu paper en la prevenció. Si es confon
l’objectiu i es pretén que la xerrada tingui una finalitat formativa en lloc d'únicament
sensibilitzadora, l’actuació serà un fracàs. L’entitat organitzadora haurà d’emmarcar la
conferència dins d’un pla d’actuació amb famílies més ampli. Si es persegueix sensibilitzar
als participants, és important que es tingui previst una oferta posterior que exigeixi un major
grau d’implicació per part de pares: escola de pares, curs de formació…
 Avantatges
 Exigeix poc esforç a l’entitat organitzadora i als participants
 Pot servir per motivar a persones i col·lectius que no acudirien si se’ls hi exigís una
implicació major
 Inconvenients
 Existeix un important risc de que les conferències siguin vistes, per part dels
organitzadors i dels participants, com un fi en sí mateixes, i no com un mitjà per
aconseguir la sensibilització cap a un altre tipus d’actuacions més completes.
Són actuacions continuades en el temps (més de quatre hores). Persegueixen més enllà de la
sensibilització, la capacitació dels participants per incorporar a la seva tasca quotidiana la prevenció de
l’ús problemàtic de les drogues.
Les característiques que ha de tenir aquest tipus d’actuació són:
 Dirigits a grups homogenis o heterogenis?
Quan més homogeni sigui el grup de participants millor es podrà adaptar l’actuació amb ells
 Convocat com una activitat específica sobre prevenció de drogues o com una actuació
d’educació familiar?
Aquesta és una decisió estratègica que haurà d’adoptar-se depenent de les característiques del grup al
qual ens dirigim.
 Actuació independent o sumativa.
Si al mateix temps que es desenvolupi la intervenció amb pares, el professorat treballa objectiu preventius
a l’aula i una associació del barri incorpora la prevenció a les seves activitats de temps de lleure, a més
d’aconseguir que l’actuació sigui més global i coherent, les sinergies provocades entre les diferents
iniciatives seran un valor afegit de gran importància
 Continguts i metodologia adaptades o continguts i metodologia importats.
Actualment existeixen multitud de guies sobre prevenció familiar. El més important és que aquestes guies
no encasellin la actuació, sinó que els professionals que les utilitzin sàpiguen adaptar-les a la realitat dels
col·lectius amb els quals s’intervé.
 Avantatges
 El poder comptar amb més temps de treball, es facilita que els pares reflexionin sobre el seu paper en
la prevenció
 Es facilita que pares coneguin pautes concretes de prevenció familiar
 Inconvenients
 Dificultats per aconseguir que els pares acudeixin a aquestes iniciatives
 Dificultats per aconseguir que els grups siguin homogenis
Aquesta tipologia d’actuació pretén generar un procés de “bola de neu”, és a dir, es forma a un
conjunt de pares sensibilitzats (mediadors) i posteriorment cadascun d’aquests pares genera
un procés de formació amb un altre grup de pares. Els mediadors no són formadors, sinó
animadors del debat que es realitzi en el seu grup. Per aquest motiu, compten amb una sèrie
de fitxes que orienten la reflexió del grup.
El procés per seguir un treball a través de mediadors, és el següent:
 Definir el tipus de mediador, d’acord amb la població amb la qual es treballarà, els
objectius de la intervenció...
 Selecció dels mediadors
 Formació dels mediadors
 Programació conjunta de la intervenció (institució, mediadors i comunitat en general)
 Desenvolupament de la intervenció dels mediadors
 Supervisió i suport als mediadors per part de les institucions promotores
 Avantatges
 Pot millorar la capacitat de convocatòria, al incorporar-se a l’estratègia “boca-orella”
impulsada pel mediador
 Facilita un tipus de comunicació més horitzontal, la qual cosa permet una major reflexió
per part dels participants
 El mediador ajuda a que els missatges siguin més significatius pel col·lectiu. També
afavoreix que els continguts siguin admesos en el mateix codi utilitzat pels participants
 Inconvenients
 Trobar un perfil adequat de mediadors disposats a participar
Són un conjunt d’estratègies d’intervenció que no estan
basades en el treball grupal:
 Orientació familiar. Molts serveis socials compten amb
departaments d’orientació o educació familiar. A través d’ells
es poden detectar moltes necessitats relacionades amb la
prevenció de l’ús problemàtic de drogues. Una de les
avantatges d’aquests serveis consisteix en que treballen amb
un tipus de població que difícilment participaria en un curs
de formació
 Autoformació. Són full informatius, llibres, CDs...dirigits
a pares que desitgin informar-se i formar-se sobre aquesta
qüestió de manera autònoma. Aquesta estratègia presenta
dos inconvenients: es precisa d’un nivell educatiu determinat
en la població destinatària; la retroalimentació entre
l’emissor i el receptor està limitada
ÀMBIT DE PREVENCIÓ CONTINGUTS
PREVENTIUS
TIPUS DE PROGRAMA
LA FAMÍLIA
•Normes: el procés del
heterocontrol al
autocontrol
• La comunicació familiar
• Prevenció secundària:
intervenció davant la
sospita de consum o
davant un consum inicial
•Percepció sobre les
drogues
•Identitat diferenciada i
positiva
•Valors alternatius
•Oci alternatiu
•Col·laboració amb altres
institucions educatives
•Xerrades: objectiu
sensibilitzador
•Cursos de
formació/escola de pares:
objectiu formatiu
•Intervenció a través de
mediadors: objectiu de
sensibilització, formació i
projecció en la comunitat
•Actuacions individuals:
objectiu assistencial,
informatiu, formatiu i/o
terapèutic

More Related Content

Viewers also liked

Dia mundial de la salud mental 2010
Dia mundial de la salud mental 2010Dia mundial de la salud mental 2010
Dia mundial de la salud mental 2010
vanessanahoul
 
Pwp final gotic romanic amb els enllaços
Pwp final gotic romanic amb els enllaçosPwp final gotic romanic amb els enllaços
Pwp final gotic romanic amb els enllaçosMarc Riudavets
 
Club de lectura ci martí_poch
Club de lectura  ci martí_pochClub de lectura  ci martí_poch
Club de lectura ci martí_poch
dolors12
 
Lotes Navidad Jamones Dos Punto Cero
Lotes Navidad Jamones Dos Punto CeroLotes Navidad Jamones Dos Punto Cero
Lotes Navidad Jamones Dos Punto Cero
JAMONES ABUXARRA sl
 
COM EXTREURE CLOROFIL·LA DE LES FULLES!
COM EXTREURE CLOROFIL·LA DE LES FULLES!COM EXTREURE CLOROFIL·LA DE LES FULLES!
COM EXTREURE CLOROFIL·LA DE LES FULLES!mireiaespasa
 
Dia de la flia 1 a
Dia de la flia 1 aDia de la flia 1 a
Dia de la flia 1 a
cvvcvv
 
Presentación sesión 1 Escuela de Padres Primaria 2015
Presentación sesión 1 Escuela de Padres Primaria 2015Presentación sesión 1 Escuela de Padres Primaria 2015
Presentación sesión 1 Escuela de Padres Primaria 2015
Colegio San Vicente de Paúl
 
Les conferencies a Pere Casasnovas
Les conferencies a Pere CasasnovasLes conferencies a Pere Casasnovas
Les conferencies a Pere CasasnovasIsabel cavaller
 
Turma 72
Turma 72Turma 72
Turma 72
alfredopeteffi
 
Zepas Segarra Garrigues Set 2009
Zepas Segarra Garrigues Set 2009Zepas Segarra Garrigues Set 2009
Zepas Segarra Garrigues Set 2009guestf3a62
 
ARTÍCULO SOBRE APRENDIZAJE SERVICIO
ARTÍCULO SOBRE APRENDIZAJE SERVICIOARTÍCULO SOBRE APRENDIZAJE SERVICIO
ARTÍCULO SOBRE APRENDIZAJE SERVICIO
hispanego
 
Tecnicas De Venta
Tecnicas De VentaTecnicas De Venta
Tecnicas De Venta
priscila calle
 
Neurociencia
NeurocienciaNeurociencia
Neurociencia
boscanandrade
 
Concurso fotos 2010
Concurso fotos 2010Concurso fotos 2010
Concurso fotos 2010
andreamoedo
 
La xocolata
La xocolataLa xocolata
La xocolata
scarrion3
 
444mariposa2 ticsjose,leo, marumejorad otics
444mariposa2 ticsjose,leo, marumejorad otics444mariposa2 ticsjose,leo, marumejorad otics
444mariposa2 ticsjose,leo, marumejorad otics
hectorvar
 

Viewers also liked (19)

Dia mundial de la salud mental 2010
Dia mundial de la salud mental 2010Dia mundial de la salud mental 2010
Dia mundial de la salud mental 2010
 
Pwp final gotic romanic amb els enllaços
Pwp final gotic romanic amb els enllaçosPwp final gotic romanic amb els enllaços
Pwp final gotic romanic amb els enllaços
 
Club de lectura ci martí_poch
Club de lectura  ci martí_pochClub de lectura  ci martí_poch
Club de lectura ci martí_poch
 
Agost 2012
Agost 2012Agost 2012
Agost 2012
 
Lotes Navidad Jamones Dos Punto Cero
Lotes Navidad Jamones Dos Punto CeroLotes Navidad Jamones Dos Punto Cero
Lotes Navidad Jamones Dos Punto Cero
 
COM EXTREURE CLOROFIL·LA DE LES FULLES!
COM EXTREURE CLOROFIL·LA DE LES FULLES!COM EXTREURE CLOROFIL·LA DE LES FULLES!
COM EXTREURE CLOROFIL·LA DE LES FULLES!
 
Dia de la flia 1 a
Dia de la flia 1 aDia de la flia 1 a
Dia de la flia 1 a
 
Presentación sesión 1 Escuela de Padres Primaria 2015
Presentación sesión 1 Escuela de Padres Primaria 2015Presentación sesión 1 Escuela de Padres Primaria 2015
Presentación sesión 1 Escuela de Padres Primaria 2015
 
Les conferencies a Pere Casasnovas
Les conferencies a Pere CasasnovasLes conferencies a Pere Casasnovas
Les conferencies a Pere Casasnovas
 
Turma 72
Turma 72Turma 72
Turma 72
 
Zepas Segarra Garrigues Set 2009
Zepas Segarra Garrigues Set 2009Zepas Segarra Garrigues Set 2009
Zepas Segarra Garrigues Set 2009
 
Tobas
TobasTobas
Tobas
 
ARTÍCULO SOBRE APRENDIZAJE SERVICIO
ARTÍCULO SOBRE APRENDIZAJE SERVICIOARTÍCULO SOBRE APRENDIZAJE SERVICIO
ARTÍCULO SOBRE APRENDIZAJE SERVICIO
 
Tecnicas De Venta
Tecnicas De VentaTecnicas De Venta
Tecnicas De Venta
 
Neurociencia
NeurocienciaNeurociencia
Neurociencia
 
Concurso fotos 2010
Concurso fotos 2010Concurso fotos 2010
Concurso fotos 2010
 
La xocolata
La xocolataLa xocolata
La xocolata
 
444mariposa2 ticsjose,leo, marumejorad otics
444mariposa2 ticsjose,leo, marumejorad otics444mariposa2 ticsjose,leo, marumejorad otics
444mariposa2 ticsjose,leo, marumejorad otics
 
Febrer2012
Febrer2012Febrer2012
Febrer2012
 

Similar to La prevenció en l’àmbit familiar

Escola de pares
Escola de paresEscola de pares
Escola de parescastegi
 
Pedagogia Holística. Construcció de Comunitat
Pedagogia Holística. Construcció de ComunitatPedagogia Holística. Construcció de Comunitat
Pedagogia Holística. Construcció de Comunitat
Montserrat González Vera
 
Escola de dirigents 2010: Les famíles a l'esplai (conclusions formacions)
Escola de dirigents 2010: Les famíles a l'esplai (conclusions formacions)Escola de dirigents 2010: Les famíles a l'esplai (conclusions formacions)
Escola de dirigents 2010: Les famíles a l'esplai (conclusions formacions)
Esplais Catalans, Esplac
 
Intro cat
Intro catIntro cat
Intro cat
fapac
 
Programaeducaciosocioemocionalalscentreseducatius[1]
Programaeducaciosocioemocionalalscentreseducatius[1]Programaeducaciosocioemocionalalscentreseducatius[1]
Programaeducaciosocioemocionalalscentreseducatius[1]Es Calidoscopi
 
Guio xerrada "Afavorir la responsabilitat dels infants o sobreprotegir-los?"
Guio xerrada "Afavorir la responsabilitat dels infants o sobreprotegir-los?"Guio xerrada "Afavorir la responsabilitat dels infants o sobreprotegir-los?"
Guio xerrada "Afavorir la responsabilitat dels infants o sobreprotegir-los?"AMPA Puigberenguer
 
A criar fills se n’aprèn? Què en podem aprendre dels programes que milloren l...
A criar fills se n’aprèn? Què en podem aprendre dels programes que milloren l...A criar fills se n’aprèn? Què en podem aprendre dels programes que milloren l...
A criar fills se n’aprèn? Què en podem aprendre dels programes que milloren l...
Fundació Jaume Bofill
 
Emocions anna carpena
Emocions anna carpenaEmocions anna carpena
Emocions anna carpena
M T
 
Pla convivència Escola Roser Capdevila
Pla convivència Escola Roser CapdevilaPla convivència Escola Roser Capdevila
Pla convivència Escola Roser Capdevila
EscolaRoserCapdevila18
 
Avaluació Eix 1 PMSDR 2016 2020
Avaluació Eix 1 PMSDR 2016 2020Avaluació Eix 1 PMSDR 2016 2020
Avaluació Eix 1 PMSDR 2016 2020
infodroguesreus
 
119 2015 e.07 annex 2 ed física orientacions metod i aval
119 2015 e.07 annex 2 ed física orientacions metod i aval119 2015 e.07 annex 2 ed física orientacions metod i aval
119 2015 e.07 annex 2 ed física orientacions metod i aval
mbadia6
 
Projecte de convivència
Projecte de convivènciaProjecte de convivència
Projecte de convivència
zerlaparellada
 
ESTUDI RELACIONS FAMILIA-ESCOLA
ESTUDI RELACIONS FAMILIA-ESCOLAESTUDI RELACIONS FAMILIA-ESCOLA
ESTUDI RELACIONS FAMILIA-ESCOLAberelisa
 
Escola de dirigents 2010: Les famíles a l'esplai (conclusions generals)
Escola de dirigents 2010: Les famíles a l'esplai (conclusions generals)Escola de dirigents 2010: Les famíles a l'esplai (conclusions generals)
Escola de dirigents 2010: Les famíles a l'esplai (conclusions generals)
Esplais Catalans, Esplac
 
Resum objectius PMSDR GUIA AVALUACIÓ
Resum objectius PMSDR GUIA AVALUACIÓResum objectius PMSDR GUIA AVALUACIÓ
Resum objectius PMSDR GUIA AVALUACIÓ
infodroguesreus
 
Presentació teòrica col·laboració entre família i escola
Presentació teòrica  col·laboració entre família i escolaPresentació teòrica  col·laboració entre família i escola
Presentació teòrica col·laboració entre família i escola
Elisabet Jansà
 
Competències i EpD
Competències i EpDCompetències i EpD
Competències i EpD
Edualter
 
Aproscom Bonespractiques
Aproscom BonespractiquesAproscom Bonespractiques
Aproscom Bonespractiquestreball
 
PAT
PATPAT

Similar to La prevenció en l’àmbit familiar (20)

Escola de pares
Escola de paresEscola de pares
Escola de pares
 
Pedagogia Holística. Construcció de Comunitat
Pedagogia Holística. Construcció de ComunitatPedagogia Holística. Construcció de Comunitat
Pedagogia Holística. Construcció de Comunitat
 
Escola de dirigents 2010: Les famíles a l'esplai (conclusions formacions)
Escola de dirigents 2010: Les famíles a l'esplai (conclusions formacions)Escola de dirigents 2010: Les famíles a l'esplai (conclusions formacions)
Escola de dirigents 2010: Les famíles a l'esplai (conclusions formacions)
 
Fundacio espavilat
Fundacio espavilatFundacio espavilat
Fundacio espavilat
 
Intro cat
Intro catIntro cat
Intro cat
 
Programaeducaciosocioemocionalalscentreseducatius[1]
Programaeducaciosocioemocionalalscentreseducatius[1]Programaeducaciosocioemocionalalscentreseducatius[1]
Programaeducaciosocioemocionalalscentreseducatius[1]
 
Guio xerrada "Afavorir la responsabilitat dels infants o sobreprotegir-los?"
Guio xerrada "Afavorir la responsabilitat dels infants o sobreprotegir-los?"Guio xerrada "Afavorir la responsabilitat dels infants o sobreprotegir-los?"
Guio xerrada "Afavorir la responsabilitat dels infants o sobreprotegir-los?"
 
A criar fills se n’aprèn? Què en podem aprendre dels programes que milloren l...
A criar fills se n’aprèn? Què en podem aprendre dels programes que milloren l...A criar fills se n’aprèn? Què en podem aprendre dels programes que milloren l...
A criar fills se n’aprèn? Què en podem aprendre dels programes que milloren l...
 
Emocions anna carpena
Emocions anna carpenaEmocions anna carpena
Emocions anna carpena
 
Pla convivència Escola Roser Capdevila
Pla convivència Escola Roser CapdevilaPla convivència Escola Roser Capdevila
Pla convivència Escola Roser Capdevila
 
Avaluació Eix 1 PMSDR 2016 2020
Avaluació Eix 1 PMSDR 2016 2020Avaluació Eix 1 PMSDR 2016 2020
Avaluació Eix 1 PMSDR 2016 2020
 
119 2015 e.07 annex 2 ed física orientacions metod i aval
119 2015 e.07 annex 2 ed física orientacions metod i aval119 2015 e.07 annex 2 ed física orientacions metod i aval
119 2015 e.07 annex 2 ed física orientacions metod i aval
 
Projecte de convivència
Projecte de convivènciaProjecte de convivència
Projecte de convivència
 
ESTUDI RELACIONS FAMILIA-ESCOLA
ESTUDI RELACIONS FAMILIA-ESCOLAESTUDI RELACIONS FAMILIA-ESCOLA
ESTUDI RELACIONS FAMILIA-ESCOLA
 
Escola de dirigents 2010: Les famíles a l'esplai (conclusions generals)
Escola de dirigents 2010: Les famíles a l'esplai (conclusions generals)Escola de dirigents 2010: Les famíles a l'esplai (conclusions generals)
Escola de dirigents 2010: Les famíles a l'esplai (conclusions generals)
 
Resum objectius PMSDR GUIA AVALUACIÓ
Resum objectius PMSDR GUIA AVALUACIÓResum objectius PMSDR GUIA AVALUACIÓ
Resum objectius PMSDR GUIA AVALUACIÓ
 
Presentació teòrica col·laboració entre família i escola
Presentació teòrica  col·laboració entre família i escolaPresentació teòrica  col·laboració entre família i escola
Presentació teòrica col·laboració entre família i escola
 
Competències i EpD
Competències i EpDCompetències i EpD
Competències i EpD
 
Aproscom Bonespractiques
Aproscom BonespractiquesAproscom Bonespractiques
Aproscom Bonespractiques
 
PAT
PATPAT
PAT
 

Recently uploaded

Implica't+ amb la Carta de la Terra i l'Agenda 2030
Implica't+ amb la Carta de la Terra i l'Agenda 2030Implica't+ amb la Carta de la Terra i l'Agenda 2030
Implica't+ amb la Carta de la Terra i l'Agenda 2030
LLuelles Perera Maria del Mar
 
Exhibició pública - Programa de mà - 2324 3T
Exhibició pública - Programa de mà - 2324 3TExhibició pública - Programa de mà - 2324 3T
Exhibició pública - Programa de mà - 2324 3T
Institut-Escola Les Vinyes
 
INFORME ASSIGNADES CURS 24-25. ROSER CAPDEVILA
INFORME ASSIGNADES CURS 24-25. ROSER CAPDEVILAINFORME ASSIGNADES CURS 24-25. ROSER CAPDEVILA
INFORME ASSIGNADES CURS 24-25. ROSER CAPDEVILA
EscolaRoserCapdevila18
 
INFORME_PREINSCRITES_OME_INFORME_PREINSCRITES_OME.pdf
INFORME_PREINSCRITES_OME_INFORME_PREINSCRITES_OME.pdfINFORME_PREINSCRITES_OME_INFORME_PREINSCRITES_OME.pdf
INFORME_PREINSCRITES_OME_INFORME_PREINSCRITES_OME.pdf
Ernest Lluch
 
INFORME_LLISTA_ESPERA_OME_LLISTA_ESPERA (2).pdf
INFORME_LLISTA_ESPERA_OME_LLISTA_ESPERA (2).pdfINFORME_LLISTA_ESPERA_OME_LLISTA_ESPERA (2).pdf
INFORME_LLISTA_ESPERA_OME_LLISTA_ESPERA (2).pdf
EscolaRoserCapdevila18
 
INFORME_LLISTA_ESPERA_OME_LLISTA_ESPERA.pdf
INFORME_LLISTA_ESPERA_OME_LLISTA_ESPERA.pdfINFORME_LLISTA_ESPERA_OME_LLISTA_ESPERA.pdf
INFORME_LLISTA_ESPERA_OME_LLISTA_ESPERA.pdf
Ernest Lluch
 
BOLI VIU. JUNY 2024 REVISTA ESCOLAR PAU VILA
BOLI VIU. JUNY 2024 REVISTA ESCOLAR PAU VILABOLI VIU. JUNY 2024 REVISTA ESCOLAR PAU VILA
BOLI VIU. JUNY 2024 REVISTA ESCOLAR PAU VILA
EMMAMUOZMARTINEZ
 

Recently uploaded (7)

Implica't+ amb la Carta de la Terra i l'Agenda 2030
Implica't+ amb la Carta de la Terra i l'Agenda 2030Implica't+ amb la Carta de la Terra i l'Agenda 2030
Implica't+ amb la Carta de la Terra i l'Agenda 2030
 
Exhibició pública - Programa de mà - 2324 3T
Exhibició pública - Programa de mà - 2324 3TExhibició pública - Programa de mà - 2324 3T
Exhibició pública - Programa de mà - 2324 3T
 
INFORME ASSIGNADES CURS 24-25. ROSER CAPDEVILA
INFORME ASSIGNADES CURS 24-25. ROSER CAPDEVILAINFORME ASSIGNADES CURS 24-25. ROSER CAPDEVILA
INFORME ASSIGNADES CURS 24-25. ROSER CAPDEVILA
 
INFORME_PREINSCRITES_OME_INFORME_PREINSCRITES_OME.pdf
INFORME_PREINSCRITES_OME_INFORME_PREINSCRITES_OME.pdfINFORME_PREINSCRITES_OME_INFORME_PREINSCRITES_OME.pdf
INFORME_PREINSCRITES_OME_INFORME_PREINSCRITES_OME.pdf
 
INFORME_LLISTA_ESPERA_OME_LLISTA_ESPERA (2).pdf
INFORME_LLISTA_ESPERA_OME_LLISTA_ESPERA (2).pdfINFORME_LLISTA_ESPERA_OME_LLISTA_ESPERA (2).pdf
INFORME_LLISTA_ESPERA_OME_LLISTA_ESPERA (2).pdf
 
INFORME_LLISTA_ESPERA_OME_LLISTA_ESPERA.pdf
INFORME_LLISTA_ESPERA_OME_LLISTA_ESPERA.pdfINFORME_LLISTA_ESPERA_OME_LLISTA_ESPERA.pdf
INFORME_LLISTA_ESPERA_OME_LLISTA_ESPERA.pdf
 
BOLI VIU. JUNY 2024 REVISTA ESCOLAR PAU VILA
BOLI VIU. JUNY 2024 REVISTA ESCOLAR PAU VILABOLI VIU. JUNY 2024 REVISTA ESCOLAR PAU VILA
BOLI VIU. JUNY 2024 REVISTA ESCOLAR PAU VILA
 

La prevenció en l’àmbit familiar

  • 1. Curs prevenció de drogues en adolescents
  • 2. La prevenció Familiar Aspectes fonamentals •Normes: el procés del heterocontrol al autocontrol •La comunicació familiar •Prevenció secundària:intervenció davant les sospites de consum o del consum inicial Tipologia d’actuacions •Xerrades. Objectius sensibilitzadors •Cursos de formació/escoles de pares i mares. Objectius formatius •Intervenció a través e mediadors. Objectius de sensibilització formació i projecció en la comunitat •Actuacions individuals. Objectius assistencials, informatius, formatius i/o terapèutics
  • 3.  L’estil educatiu familiar més adequat per la prevenció és aquell que combina nivells adequats de control o normes (progressivament decreixents, segons va creixent el fill/a) amb una interacció afectiva suficient.  Qualsevol persona que treballi habitualment amb adolescents i/o pares, haurà pogut detectar les dificultats relacionades amb les normes que existeixen en les famílies.  En l’adolescència no se sap el que es vol, a més es pot donar la situació que en l’àmbit familiar no es tingui una direcció clara, un esquema o camí a seguir, unes pautes definides  Les dificultats de pares i mares en relació als horaris d’entrada i sortida els caps de setmana, o les contínues baralles sobre la paga setmanal, són només els aspectes més evidents i cridaners d’una profunda crisis en la funció normativa i orientadora de la família.  No és possible arribar a una autèntica autonomia o independència personal si un mateix no és capaç de construir el seu propi sistema de normes, i aquesta elaboració o personal de com es desenvoluparà la pròpia vida és més fàcil si se l’ha ensenyat amb la paraula i l’exemple des del conjunt de la societat i des de la família en particular
  • 4.  Una comunicació familiar saludable és la base per la consolidació de l’altre pilar que permet un estil educatiu familiar adequat: la interacció afectiva suficient.  La construcció d’una adequada comunicació familiar té innumerables influències positives per l’educació preventiva:  facilita que els fills puguin expressar les seves opinions, idees i sentiments  permet que el pare i la mare orientin als seus fills a partir de l’expressió de les opinions, idees i sentiments propis  enforteix l’autoestima dels fills, al sentir-se escoltats i orientats; potencia que els fills adquireixin habilitats comunicatives per les relacions interpersonals...
  • 5.  A més de treballar aspectes com les normes o la comunicació, els pares i les mares han d’estar preparats per actuar davant un consum inicial o davant la sospita de consum  Hi ha aspectes dels funcionament quotidià d’una família que poden facilitar la detecció precoç dels consums:  L’existència d’un clima de comunicació adequat  La capacitat d’influència dels pares i l’existència d’uns diàleg quotidià i normalitzat sobre l’ús de drogues • Quatre són els objectius que han de marcar-se els pares i les mares al afrontar els primers consums:  Conèixer les circumstàncies i motius del consum  Fomentar que els canals de comunicació amb el fill es mantinguin oberts, per la qual cosa és important evitar l’espionatge, els interrogatoris o els càstigs precipitats o desproporcionats  Enfortir la relació amb altres adults que influeixin sobre els fills  Establir acords amb els fills per dificultar el manteniment del consum o l’aparició de consums problemàtics
  • 6. Són actuacions de caràcter puntual. Es tracta de conferències en les quals es pretén sensibilitzar als pares sobre la importància del seu paper en la prevenció. Si es confon l’objectiu i es pretén que la xerrada tingui una finalitat formativa en lloc d'únicament sensibilitzadora, l’actuació serà un fracàs. L’entitat organitzadora haurà d’emmarcar la conferència dins d’un pla d’actuació amb famílies més ampli. Si es persegueix sensibilitzar als participants, és important que es tingui previst una oferta posterior que exigeixi un major grau d’implicació per part de pares: escola de pares, curs de formació…  Avantatges  Exigeix poc esforç a l’entitat organitzadora i als participants  Pot servir per motivar a persones i col·lectius que no acudirien si se’ls hi exigís una implicació major  Inconvenients  Existeix un important risc de que les conferències siguin vistes, per part dels organitzadors i dels participants, com un fi en sí mateixes, i no com un mitjà per aconseguir la sensibilització cap a un altre tipus d’actuacions més completes.
  • 7. Són actuacions continuades en el temps (més de quatre hores). Persegueixen més enllà de la sensibilització, la capacitació dels participants per incorporar a la seva tasca quotidiana la prevenció de l’ús problemàtic de les drogues. Les característiques que ha de tenir aquest tipus d’actuació són:  Dirigits a grups homogenis o heterogenis? Quan més homogeni sigui el grup de participants millor es podrà adaptar l’actuació amb ells  Convocat com una activitat específica sobre prevenció de drogues o com una actuació d’educació familiar? Aquesta és una decisió estratègica que haurà d’adoptar-se depenent de les característiques del grup al qual ens dirigim.  Actuació independent o sumativa. Si al mateix temps que es desenvolupi la intervenció amb pares, el professorat treballa objectiu preventius a l’aula i una associació del barri incorpora la prevenció a les seves activitats de temps de lleure, a més d’aconseguir que l’actuació sigui més global i coherent, les sinergies provocades entre les diferents iniciatives seran un valor afegit de gran importància  Continguts i metodologia adaptades o continguts i metodologia importats. Actualment existeixen multitud de guies sobre prevenció familiar. El més important és que aquestes guies no encasellin la actuació, sinó que els professionals que les utilitzin sàpiguen adaptar-les a la realitat dels col·lectius amb els quals s’intervé.  Avantatges  El poder comptar amb més temps de treball, es facilita que els pares reflexionin sobre el seu paper en la prevenció  Es facilita que pares coneguin pautes concretes de prevenció familiar  Inconvenients  Dificultats per aconseguir que els pares acudeixin a aquestes iniciatives  Dificultats per aconseguir que els grups siguin homogenis
  • 8. Aquesta tipologia d’actuació pretén generar un procés de “bola de neu”, és a dir, es forma a un conjunt de pares sensibilitzats (mediadors) i posteriorment cadascun d’aquests pares genera un procés de formació amb un altre grup de pares. Els mediadors no són formadors, sinó animadors del debat que es realitzi en el seu grup. Per aquest motiu, compten amb una sèrie de fitxes que orienten la reflexió del grup. El procés per seguir un treball a través de mediadors, és el següent:  Definir el tipus de mediador, d’acord amb la població amb la qual es treballarà, els objectius de la intervenció...  Selecció dels mediadors  Formació dels mediadors  Programació conjunta de la intervenció (institució, mediadors i comunitat en general)  Desenvolupament de la intervenció dels mediadors  Supervisió i suport als mediadors per part de les institucions promotores  Avantatges  Pot millorar la capacitat de convocatòria, al incorporar-se a l’estratègia “boca-orella” impulsada pel mediador  Facilita un tipus de comunicació més horitzontal, la qual cosa permet una major reflexió per part dels participants  El mediador ajuda a que els missatges siguin més significatius pel col·lectiu. També afavoreix que els continguts siguin admesos en el mateix codi utilitzat pels participants  Inconvenients  Trobar un perfil adequat de mediadors disposats a participar
  • 9. Són un conjunt d’estratègies d’intervenció que no estan basades en el treball grupal:  Orientació familiar. Molts serveis socials compten amb departaments d’orientació o educació familiar. A través d’ells es poden detectar moltes necessitats relacionades amb la prevenció de l’ús problemàtic de drogues. Una de les avantatges d’aquests serveis consisteix en que treballen amb un tipus de població que difícilment participaria en un curs de formació  Autoformació. Són full informatius, llibres, CDs...dirigits a pares que desitgin informar-se i formar-se sobre aquesta qüestió de manera autònoma. Aquesta estratègia presenta dos inconvenients: es precisa d’un nivell educatiu determinat en la població destinatària; la retroalimentació entre l’emissor i el receptor està limitada
  • 10. ÀMBIT DE PREVENCIÓ CONTINGUTS PREVENTIUS TIPUS DE PROGRAMA LA FAMÍLIA •Normes: el procés del heterocontrol al autocontrol • La comunicació familiar • Prevenció secundària: intervenció davant la sospita de consum o davant un consum inicial •Percepció sobre les drogues •Identitat diferenciada i positiva •Valors alternatius •Oci alternatiu •Col·laboració amb altres institucions educatives •Xerrades: objectiu sensibilitzador •Cursos de formació/escola de pares: objectiu formatiu •Intervenció a través de mediadors: objectiu de sensibilització, formació i projecció en la comunitat •Actuacions individuals: objectiu assistencial, informatiu, formatiu i/o terapèutic