Adaptació d'un capítol del llibre Pippi Langstrump d'Astrid Lindgren. Fet per alumnes de 3r d'educació infantil de la Universitat de LLeida

1. 1
LA PIPPI A
L’ESCOLA

2. 2
Títol original: Pippi Langstrump, Astrid
Lindgren, 1945.
Capítol adaptat per: Júlia Jorge, Nerea
Marquez i Gemma Miranda.

3. 3
En Tommy i l’Annika anaven a l’escola.
Tots els matins sortien de casa seva,
agafats de la mà, amb la motxilla a sota
del braç i encara mig adormits.
A vegades veien a la Pippi, que estava
passejant a cavall, o posant al Senyor
Nelson el seu diminut vestit, o fent els seus
exercicis gimnàstics.

4. 4
Després s’asseia a la taula de la cuina per
menjar-se un entrepà de formatge i una
bona tassa de cafè.
En Tommy i l’Annika, quan passaven per
anar a l’escola miraven amb enveja la
casa veïna.

5. 5
Haguessin donat qualsevol cosa per
quedar-se a jugar amb la Pippi. Si ella
hagués anat també a l’escola, la cosa
hauria canviat molt.
- Mira el que ens divertiríem quan
tornéssim de l’escola el tres – diu en
Tommy.
- I també a l’anada – va afegir l’Annika.
Al final, van decidir convèncer a la Pippi
perquè anés a l’escola.
- No pots imaginar-te el que és de
simpàtica la nostra mestra – deia en
Tommy.

6. 6
- Si sabessis com és de divertida l’escola...
– va afegir l’Annika.
La Pippi, asseguda en una cadira, es
rentava els peus en un cubell. No deia res;
només movia els dits dels peus, omplint el
terra d’esquitxades.

7. 7
- A més, no hem d’estar allà massa estona
– va dir-li en Tommy –: només fins a les
dues.
- I tenim vacances de Nadal, vacances de
Pasqua i vacances d’estiu.
La Pippi, però, no
va dir res. De cop,
sense pensar-ho, va
buidar la cubeta al
terra de la cuina, i
els pantalons del
Senyor Nelson, que
estava al seu costat,
van quedar xops com una esponja.

8. - No hi ha dret! – va dir la Pippi amb
enfadada –. És una veritable injustícia.
- Què et passa Pippi? – va preguntar en
Tommy.
- D’aquí de quatre mesos serà Nadal;
vosaltres tindreu vacances, i jo... – la veu
de la Pippi estava plena de tristesa –, jo no
tindré vacances de Nadal, ni res que s’hi
assembli... Això no pot ser! Demà mateix
començaré a anar a l’escola.
- Visca, visca! Demà, a les vuit, estarem
aquí esperant-te – van dir l’Annika i en
Tommy.
8

9. 9
- No, no – va dir la Pippi –. El primer dia
no hi aniré tan aviat. A més, em sembla
que hi aniré amb cavall.
I així ho va fer. L’endemà al matí, va
treure al cavall i va anar cap a l’escola.
En arribar a la seva classe, la Pippi va
obrir la porta i va dir:
- Hola! - saludant amb el seu gran barret –.
Arribo a temps a la classe?

10. 10
En Tommy i l’Annika ja li havien dit a la
mestra que arribaria una nova alumna que
es deia Pippi Calzaslargas.
- Benvinguda a l’escola Pippi. Espero que
aprenguis molt – va dir la professora.
- Estic segura que aprendré. I suposo que
també tindré vacances per Nadal, per això
he vingut.
- Si vols donar-me el teu nom i els teus
cognoms, t’apuntaré a la llista d’alumnes
– va dir la mestra.

11. 11
- Em dic Pippilotta Delicatessa
Windowshade Mackrelmint i sóc filla del
capità del vaixell Efraín Calzaslargas.
Pippi és l’abreviació de Pippilotta, que
segons el meu pare era massa llarg.
- El teu pare tenia raó – va dir la
professora -. Bé, doncs nosaltres també et
direm Pippi… Ara et faré un petit examen

12. 12
per a veure què saps. Començarem per les
matemàtiques. Saps quan és 7 + 5?
La Pippi es va quedar sorpresa i pensativa
alhora. Al final va contestar:
- Si tu no ho saps, no esperis que t’ho digui
jo.

13. 13
Tots els alumnes van mirar a la Pippi
espantats. La mestra li va dir que a
l’escola no es contestava així, i que a la
professora no se li parlava d’aquesta
manera.
- Ho sento molt – va dir la Pippi –. No ho
sabia. No ho tornaré a fer.
- Això espero – va dir la professora -. I ara
et diré que 7 + 5 són 12.
- Ah! – va exclamar la Pippi –. Així que ho
sabies? Aleshores, per què m’ho has
preguntat? Oh! Que ximple sóc! Ja he
tornat a parlar-li malament! Ho sento.

14. 14
La professora va decidir no donar-li
importància.
- Ara diga’m: quant creus que és 8 + 4?
- Doncs… més o menys 67.
- No – va dir la professora -; 8 + 4 són 12.

15. 15
- Eh, eh, senyora! Això ja és massa! Vostè
mateixa ha dit fa una estona que 12 eren 7
+ 5, i no 8 + 4. S’ha de ser una mica
educat, i més encara a l’escola. Si en saps
tant d’aquestes coses, per què no te’n vas a
un racó a contar i ens deixes tranquils a
nosaltres, perquè puguem jugar a fet i
amagar? Oh, perdoni! Un altre cop li he
parlat malament! Li suplico que em torni a
perdonar.
La mestra li va dir que la perdonava; però
va veure que no era bona idea seguir
ensenyant matemàtiques a la Pippi i va
decidir donar per acabada la classe de
matemàtiques. Va pensar que a la Pippi

16. 16
potser l’interessaria més aprendre a llegir,
i va treure un quadre en què es veia una
illeta preciosa, de color verd i envoltada
de mar blau. A sobre de la illeta hi havia
la lletra “i”.
- Quina cosa més rara! – va dir la Pippi –.
Aquesta lletra és una ratlleta sobre la qual
ha fet caca una mosca.
La professora va treure un altre quadre
que representava una serp enroscada. Va
explicar a la Pippi que aquella lletra era la
“s”. I la Pippi va dir:

17. 17
- Mai podré oblidar una lluita que vaig
tenir amb una serp gegant a l’Índia! Feia
més de 12 metres i estava furiosa. Un dia
fins i tot va intentar menjar-me! Però jo li
vaig donar molts cops al cap fins que es va
morir. Així que aquesta lletra és la “s”?
Interessant...
La professora que ja
començava a estar
empipada amb la Pippi,
va decidir dedicar una
estona a dibuixar.
D’aquesta manera, la Pippi estaria
asseguda i quieta mentre dibuixés. Així
doncs, la professora va repartir fulls de

18. 18
paper i colors als alumnes. I els hi va dir
que podien dibuixar el que ells volguessin.
Tots els alumnes miraven a la Pippi, que
dibuixava amb molta alegria.
- Però, Pippi! – va exclamar la professora
–. Per què no dibuixes al paper?
- No hi ha espai pel meu cavall en aquest
full. Ara estic dibuixant les potes; quan
dibuixi la cua segurament arribaré al
passadís.

19. 19
- Preferiríeu cantar? – va preguntar la
professora.
Tots els nens es van posar drets davant
dels seus pupitres; tots menys la Pippi.
Com que la Pippi no volia cantar, la
professora va dir als nens i nenes que
podien sortir al pati, menys a la Pippi, ja
que volia parlar amb ella.
La professora va dir que estava enfadada
amb ella i que si es portava així de

20. 20
malament no podria entrar a l’escola, per
molt que ella volgués.
- M'he portat malament? - va dir la Pippi,
trista.
Es va quedar uns segons callada i li va dir:
- Comprengui que quan
una té per mare un
àngel i per pare un rei
de caníbals, i s'ha
passat la vida navegant,
no pot saber com ha de
portar-se en el col·legi.

21. 21
La professora li va contestar llavors que
ho entenia, que ja no estava tan enfadada
amb ella i que potser li deixaria tornar a
l'escola quan fos més gran. La Pippi va
exclamar plena d'alegria:
- És vostè molt simpàtica! Miri el que li
porto!
La Pippi va treure de la butxaca una
cadena d'or i la va
deixar en la taula. La
professora va dir que
no podia acceptar
aquell regal, però la
Pippi li va demanar que se’l quedés.

22. 22
Va sortir al pati corrent i es va muntar
d'un salt en el seu cavall.
Els nens van formar una rotllana al seu
voltant per a veure-la marxar, i van
començar a donar copets al cavall.
- No sabeu el bé que s'està en els col·legis
argentins – va dir la Pippi als nens que
l'envoltaven -. M'agradaria que els

23. 23
veiéssiu. Allí comencen les vacances de
Pasqua tres dies després d'acabar-se les
vacances de Nadal, i acaben exactament
abans de començar les vacances d'estiu. I
aquestes vacances acaben el primer dia de
novembre. A les escoles no s'estudia res
de matemàtiques, només els divendres hi
ha lectura, i això suposant que es trobi en
la classe algun llibre.
- Però què es fa en els col·legis argentins?
– va preguntar un nen.
- Menjar dolços – va contestar la Pippi –.
Hi ha un tub molt llarg que va des de
l’escola a la fàbrica de dolços.

24. 24
- I què és el que fa el professor? – va
preguntar una nena.
- Doncs treure els papers als dolços.
I la Pippi va saludar amb el seu gran
barret.
- Adéu, amics! D'aquí a un moment hauré
desaparegut.
I, sense parar de riure, va galopar cap a la
porta amb molta velocitat.