En aquest conte la Pippi va berenar amb els companys de l'escola.

1. La Pippi va a berenar amb els
companys de l’escola
Ainoa Latorre Ivet Saball Ares Farré
Editorial afternoon students

2. 2
Un dia la Pippi va anar a berenar amb els seus
companys de classe, era un dia molt especial
per tots i per això no faltava ningú.
La Pippi va aparèixer davant de tots sobre el
seu cavall i amb el Senyor Nelson. Feia un
dia molt bonic i sol brillava com mai,
l’Annika estava molt contenta, a més s’havia
posat el seu vestit de cotó per l’ocasió.

3. 3
—Quin dia més bonic!— va exclamar
l’Annika mirant a la Pippi
—Un dia esplèndid. Feia des del dia que vaig
lluitar contra el campió de boxa de Sant
Francisco que no em sentia tan feliç. Vols
pujar al cavall?
—Sí!
A tots els companys els agradava molt pujar
al cavall de la Pippi, així que van anar fent
torns per poder pujar-hi tots. Però la Pippi

4. 4
deixava torns més llargs als seus amics
Tommy i Annika.
Quan ja els faltava poc per arribar la Pippi va
pensar que el seu cavall estaria cansat, i
mentre li donava un copet li va dir:
—Ens has portat tot el camí, no és just que
només un treballi per tots.
I va aixecar al cavall amb els seus forts braços
i el va portar el que quedava de camí.

5. 5
El berenar es feia a un bosc que es deia “bosc
dels monstres”. La Pippi estava molt
contenta perquè així coneixeria als monstres.
Quan van arribar va dir:
—Sortiu monstres!!
La mestra li va dir que no hi havia pas
monstres en aquest bosc. La Pippi es va sentir
molt decebuda.

6. 6
—Un bosc de monstres sense monstres, que
estrany! Doncs com no hi ha monstres hauré
de fer jo de monstre, no veig cap altra
solució. — Seguit d’això va fer un crit molt
potent que va deixar a tots espantats.
— Si juguem a què la Pippi és un monstre—
va dir molt emocionat en Tommy.
Mentre els nens i nenes jugaven al joc i
estaven molt entretinguts, la mestra llegia i
els observava.

7. 7
Quan es va fixar amb la Pippi li va fer molta
gràcia perquè s’havia posat al paper
completament, semblava el monstre més
ferotge que havia vist mai.
Efectivament ho era: cridava, es posava als
nens a les espatlles, saltava, s’enfilava als
arbres...
—Us menjaré per sopar!
Era un joc molt divertit, cap dels nens podia
parar de jugar, però de sobte va arribar la
calma.

8. 8
L’Annika i el Tommy es van apropar al
monstre que estava assegut en una pedra,
trist amb una cosa a la mà.
—Està mort, mireu; està mort —va dir el
monstre.
El que estava mort era un ocellet que havia
caigut del niu.
—Pippi, estàs plorant? —va preguntar
Tommy.
—Plorant jo? —va respondre la Pippi—. Jo
què n’haig de plorar!
—Perquè tens els ulls plorosos —va dir
Tommy.
—Els ulls plorosos? —va preguntar Pippi. I li
va demanar al Senyor Nelson el seu
mirall de butxaca per a mirar-se.

9. 9
La Pippi va agafar l’ocellet i ho va dipositar
delicadament en un llit suau de molsa.
—Si pogués, et retornaria la vida —va dir, i
va llançar un profund sospir.
Ulla, una de les nenes de la classe, vivia
davant del Bosc dels Monstres. La seva mare
li havia donat permís perquè convidés a la
mestra i als seus companys a prendre uns sucs
al seu jardí.

10. 10
En el camí es van trobar amb un home que
conduïa un carro carregat de sacs. Els sacs
eren molts i molt pesats i el cavall estava
rendit. Una de les rodes del carro va caure en
un forat, i Bolmsterlund, que així es deia el
carreter, es va enfurir. Creient que havia estat
culpa del cavall, va recórrer al fuet i va
començar a donar una sèrie de fuetades al
pobre animal.

11. 11
—No li fa vergonya
maltractar a un animal
d'aquesta manera? —li va dir
la mestra a Bolmsterlund.
—No es fiqui vostè en el que
no li importa si no vol que
m'emboliqui a fuetades amb
vostè i amb tota la seva companyia. – Li va
contestar ell, i va tornar a aixecar el fuet.
Al pobre cavall li tremolava tot el cos.
I llavors, de sobte, alguna cosa va sorgir com
un llampec del grup de nens.
Era Pippi. Tenia un cèrcol blanc al voltant del
nas, i quan Pippi tenia un cèrcol blanc al
voltant del nas era perquè estava enfadada.

12. 12
La Pippi es va llançar sobre Bolmsterlund, ho
va agafar per la cintura i ho va llançar a l'aire.
Quan va caure a terra, el va agafar de nou i el
va tornar a llançar cap amunt. Quatre, cinc,
sis viatges va fer el carreter.
—Socors, socors! —cridava, espantat.
Pippi es va plantar davant ell amb les mans en
la cintura.
—No tornis a pegar-li al cavall!, sents? Una
vegada, a Ciutat del Cap, em vaig trobar amb
un home que li pegava al seu cavall, com tu.
Portava un bonic uniforme, i li vaig dir que
si tornava a pegar-li al seu cavall, li
destrossaria el bonic uniforme. Ell no va fer
cas, i una setmana després va tornar a pegar-
li al cavall. Va ser una llàstima d'uniforme.

13. 13
La Pippi va desenganxar el cavall, que
tremolava de cansament i de por.
—Vine aquí, cavallet —li va dir.
I aixecant-ho amb els seus braços, ho va
portar al seu estable.
El cavall semblava estar tan espantat com
Bolmsterlund. Llavors va tornar Pippi.

14. 14
Va agafar un dels grans i pesats sacs i ho va
posar a l'esquena de Bolmsterlund.
Bolmsterlund va agafar el sac i va seguir
caminant. I la Pippi el va dur a casa.
—Aquí tens els teus sacs, no et faré pagar ni
un cèntim— va dir-li a Bolmsterlund
després de deixar el carro al graner. I va
marxar.
—Molt bé Pippi!— van exclamar els nens
quan la van veure tornar.
—Ha sigut un acte preciós— va dir la
mestra. Hem de cuidar els animals i també a
les persones.
Al jardí de l’Ulla hi havia preparada una gran
taula plena de pastissos, espelmes, els nens
van anar de pressa a assentar-se.

15. 15
—Pippi —la va cridar la professora—, has
d’esperar-te que ens invitin per començar a
menjar.
—Doncs tu no m’has d’esperar que jo
t’inviti— va dir Pippi amb la boca plena.
La mare de l’Ulla estava sorpresa amb tot el
que menjava, la mestra li va explicar fluixet
que s’ha passat la vida navegant. I va decidir
no fer gens de cas als mals modals de la Pippi.

16. 16
De cop i volta va veure uns pastissos de color
rosa molt lluny. Llavors li va estirar la cua al
Senyor Nelson.
—Senyor Nelson, portam un d’aquells
pastissets rosa.
—Confio que hauràs quedat satisfeta— va
dir a Pippi la mare de l’Ulla.
—Doncs no de tot. M’he quedat amb set—
va dir la Pippi.

17. 17
—Llàstima que t’hagi semblat poc— li va
contestar.
—No es preocupi! — va contestar la Pippi
alegrement.
La mestra després d’escoltar la conversa va
decidir anar a parlar amb la Pippi sobre el seu
comportament.
—Ei, Pippi —va dir-li amablement—, de
gran suposo que voldràs ser una senyora
educada, veritat?

18. 18
—A què et refereixes?— va preguntar Pippi.
—Em refereixo a les que saben com
comportar-se i mai deixen de ser correctes i
ben educades.
—Jo vaig decidir fa poc ser pirata quan sigui
gran. Es pot ser pirata i alhora senyora ben
educada? Perquè llavors…
La mestra va dir que no podia ser-ho.
—Doncs quin conflicte!— es va lamentar
Pippi—. No sabré quina de les dues coses
triar.

19. 19
La mestra li va dir que tries el que tries,
estaria bé que aprengués a comportar-se bé.
—Que difícil em serà aprendre això! —va
sospirar Pippi—. Vostè pot dir-me les regles
més importants?
La mestra li va dir que: no ens hem de servir
el menjar fins que ens invitin a fer-ho, no
s’ha d’agafar més d’un pastís alhora, no hem
de parlar mentre tenim la boca plena...
Pippi va dir que sí, pensativa...
—M’aixecaré una hora
abans als matins i ho
practicaré —va dir—. Així
m’aniré acostumant per si
decideixo no ser pirata.

20. 20
La mestra va dir que ja era hora de tornar.
Tots els nens es van ficar en fila, menys la
Pippi, que estava asseguda a la gespa molt
atenta, com si escoltes alguna cosa.
—Què passa, Pippi?— va preguntar la
mestra—.
—Professora —va dir la Pippi—, a les
senyores educades els pot fer soroll
l'estómac?
Va tornar a prestar atenció i va afegir al final:
—Perquè si no pot ser, m’hauré de decidir
per la pirateria.

21. 21