Relat adaptat del llibre d'Astrid LIndgren

1. PIPPI
LANGSTRUMP
FA UNA FESTA
D’ACOMIADAMENT
Miquel Galindo Castarlenas
Tània Piñol Esteve
Ànnia Ricart Farré

2. 2
Al matí següent, quan l'Annika i el Tommy entren a casa
de la Pippi, la troben a la cuina fent exercicis.
- Ja no he de preocuparme més pel meu futur! - va dir la
Pippi. - Faré de princesa d'un poble de canníbals. Durant
mig any seré princesa i l'altre mig navegaré amb la
Hoptoad per tots els oceans.
- I no tornaras mai més per aquí? - va preguntar trist
Tommy.
- Sí, vindré al cap de cinquanta o seixanta anys, quan el
meu pare es jubili. Aleshores jugarem i ens divertirem.
Aquesta resposta no els va acabar de convèncer.
- Quan marxaràs? - li va preguntar el Tommy.
- Demà. - va contestar-li la Pippi.

3. 3
Després d’estar una estona callats, de sobte la Pippi va
saltar i va dir:
- Avui farem una gran festa de despedida aquí a casa.
Tothom qui vulgui venir a dir-me adéu serà ben rebut.
La noticia es va estendre ràpidament entre tots els nens
de la ciutat, i trenta quatre nens i nenes van assistir a la
festa.
Quan van arribar tot junts a casa de la Pippi, ella els va
obrir la porta i va dir somrient:
- Benvinguts a casa meva!
Des de dins, es va sentir un redoble de tambors; de la
cuina, on estava el pare de la Pippi, vestit amb la roba de
rei dels canníbals.

4. 4
Tots els nens es van quedar contemplant al rei Efraín. De
sobte, es va començar a sentir una música d’acordió que
venia del jardí. Era Firdolf qui tocava i anava acompanyat
de tota la tripulació de pirates.
La Pippi va anar corrents cap a ell, el va abraçar i va
exclamar:
- Música, música!
Van continuar tocant música durant una estona, i després
tots es van posar a disfrutar del gran banquet que hi havia
preparat.
Quan tots havien acabat de menjar, el Tommy va
proposar que podien jugar a “Seguir al guía”.

5. 5
- Perfecte! - va contestar la Pippi -. Em sembla que
aquest joc ha se ser molt divertit, i crec que el millor serà
que jo faci de guía.
Llavors la Pippi va pujar a la teulada, i el Tommy i l’Annika
la van seguir sense dificultat, igual que tots els mariners.
Però a la resta de nens els resultaba dificil; i al capità
també, per culpa de la faldilla d’herbes que portava, que
mentre intentava pujar se li enganxava a tot arreu.
- Aquesta faldilla d’herbes ja no és faldilla ni és res - va
dir el capità trist.
La Pippi va saltar de la teulada. Alguns nens no es van
atrevir a saltar d’un lloc tan alt, però Firdolf era un bon
home i els va anar baixant.
Després la Pippi va fer sis tombarelles al terra, i tots els
altres la van imitar, però el seu pare va dir:

6. 6
- Algú m’haurà d’empènyer per darrera, perque jo sol no
puc.
La Pippi el va empènyer tant fort, que es va posar a rodar
i enlloc de fer sis tombaralles en va fer catorze.
Van continuar amb aquest joc durant una bona estona,
mentre uns quants curiosos s’apropaven a veure.
Al tornar a les seves cases, els nens i nenes van explicar
als seus pares que havien vist a un rei cannibal que es
sostenia amb una cama a sobre de la chimenea i imitava
el cant d’un gall:
- Kikirikiiiiii!
Però ningú ho va creure.
Quan el capità va intentar passar per l’obertura de la
llenyera, es va quedar atrapat, sense poder entrar ni
sortir. Això va fer que el joc s’acabés, i tots s’apropessin
a observar.
- Ha estat un joc magnífic - va dir el capità rient. - ¿A què
jugarem ara?
- Als nostres millors temps - va dir Fridolf -, el capità i la
Pippi feien demostracions per veure qui dels dos era més
fort. Era molt divertit.
- Bona idea! - va exclamar el capità -. Però crec que la
meva filla guanyarà.

7. 7
El Tommy, que estava al costat de la Pippi, li va
xiuxiuejar:
- Pippi, tenia por que entressis al nostre amagatall del
roure buit quan jugàvem a “Seguiu al guía”. No vull que
ningú el conegui, encara que no hi entrem mai més.
- No tinguis por; aquest serà el nostre secret - va
contestar la Pippi.
El capità va agafar una barra de ferro i la va doblegar per
la meitat amb molta facilitat. Llavors la Pippi en va agafar
una altra i va fer el mateix.
- Això no és res! - va exclamar la Pippi -. Jo m’entretenia
amb aquests jocs tan fàcils quan encara estava a la cuna.
El capità va treure la porta de la cuina i va fer que Fridolf
i set mariners més s’hi posessin de peu a sobre. Llavors
el capità va aixecar la porta i va donar deu voltes al jardí.
La Pippi, com a resposta va posar el cavall sobre la porta,
i li va dir a Fridolf i a tres mariners més que hi pujessin;
cadascun d’ells portant dos nens en braços. La Pippi va
aixecar la porta, i va donar vint-i-cinc voltes al jardí.

8. 8
- Per descomptat, nena, ets més forta que jo - va dir el
capità.
Després d’això, es van asseure tots a l’herba, i es van
posar a tocar música, cantar i ballar. La festa es va
acabar amb focs artificials. L’Annika va observar
l’espectacle asseguda al porxo, i es va començar a
preguntar que passaría al dia següent, quan la Pippi ja
no hi fos.
Es va acabar la festa. Tots els nens i nenes van donar
les gràcies a la Pippi i es van despedir. El capità va tornar
al seu vaixell amb tots els mariners. Li va dir a la Pippi
que anés amb ells, però ella va contestar que volia
quedar-se una nit més a casa seva.

9. 9
- Demà, a les deu, llevarem àncores; no t’oblidis - li va dir
el seu pare al sortir.
Aleshores, la Pippi, el Tommy i l’Annika es van quedar
sols, i es van asseure a les escales del porxo.
- Encara que marxi, podeu venir aquí a jugar - va dir
finalment la Pippi -. La clau estarà penjava en un clau al
costat de la porta. Podeu agafar el que vulgueu dels
calaixos de la còmoda, i com que deixaré una escala al
costat del roure us serà fàcil entrar al tronc. Però potser
ja no dona tants refrescos com abans; ha passat el
temps.
- No, Pippi - va dir el Tommy seriosament -, no tornarem
mai més per aquí.
- Mai, mai - va dir l’Annika.