Petita presentació sobre la pesta negra a Europa

1. LA PESTA NEGRA Europa a mitjans del segle XIV

2. LA PESTA NEGRA La Pesta Negra (també coneguda com a Mort Negra ) va ser una epidèmia de pesta, que devastà Europa i Àsia a mitjan segle XIV (1347-1351), i es calcula que provocà la mort d’aproximadament un terç de la població europea (alguns autors arriben a manifestar que fins a un 50% serien dades més properes a la realitat). L’apel·latiu negra amb què els coetanis anomenaren la malaltia prové del fet que els afectats presentaven taques fosques a la pell com a conseqüència d‘hemorràgies subcutànies.

3. DIFUSIÓ DE L’EPIDÈMIA No és del tot clar l’origen del brot de pesta que afectà l’Europa del segle XIV. S’especula que hauria pogut originar-se al nord de l'Índia, per bé que la teoria més estesa situa els primers casos a les estepes de l'Àsia central, des d'on els exèrcits i els mercaders mongols l’haurien transmès, en direcció est i oest, tot aprofitant la Ruta de la Seda. Ara bé, l’entrada de l’epidèmia a terres europees cal buscar-la a la península de Crimea (Ucraïna). Des de Messina, la plaga saltà cap a Gènova i Venècia (entre l’any 1347 i 1348), i des d’Itàlia s’estengué en direcció nord-oest cap a tot el continent, arribant a la Península Ibèrica, França i Gran Bretanya abans del juny de 1348. S'escampà llavors cap a Alemanya i els països escandinaus on arribà entre 1348 i 1350, i finalment a Rússia cap al 1351.

4. VARIANTS DE LA PESTA La Pesta Bubònica : era la forma més comú de la Pesta Negra. Es transmetia pel contacte directe amb rates, puces i polls infectats. La seva taxa de mortalitat se situava entre el 30% i 75% dels casos. El símptoma característic d’aquesta variant de la malaltia era l’aparició de bubons a l’engonal, el coll i les aixelles pels quals supurava pus i sang. Les persones infectades tenien també hemorràgies sota la pell, raó per la qual presentaven nombroses taques fosques per tot el cos. L’aparició d’aquestes tumoracions anava acompanyada de febre alta (entre 38 i 41 ºC), vòmits i confusió o deliri. La Pesta Pulmonar o Pesta Pneumònica : era la segona variant més estesa de l’epidèmia. És l’única de les tres variants que es transmetia per via oral, a través de gotetes de saliva contaminada pel bacteri d’una persona infectada. La taxa de mortalitat era altíssima, entre un 90% i un 95% dels infectats. Els símptomes característics eren la dificultat per respirar (dispnea), l’aparició de coloracions blavoses/violàcies pel cos (especialment a la cara) com a resultat d’una cianosi (concentració d’hemoglobina sota la pell) i, sobretot, l’expectoració sangonosa. La Pesta Septicèmica : era la menys freqüent de les tres formes però, alhora, la més mortífera, atès que la infecció envaïa ràpidament la sang. Causava la mort a gairebé el 100% dels malalts. Els símptomes més característics eren la febre alta i l’aparició de taques de color morat pel cos. Així doncs, tot i que originàriament el brot de pesta correspondria a la varietat bubònica, a mesura que aquesta es propagà donà lloc a l’aparició de les altres variants. Durant els primers dies, i coincidint amb el període d’incubació de la malaltia, la persona infectada no presentava cap simptomatologia. Passats uns dies, però, la malaltia es manifestava amb tota la seva virulència i la majoria de les víctimes morien en el termini de quatre a set dies.

5. Evolució territorial de l’epidèmia La pesta és creu que provenia d’Àsia central seguint les rutes comercials [com la “ruta de la seda”] fins als ports russos de la Península de Crimea a la zona nord de la mar Negra ( Ucraïna) Gènova, una de les potències comercials de l’època, tenia establerta una colònia comercial a la zona ( Kaffa) i fugint de l’assalt de tropes mongols a la ciutat, va portar malalts fins a les costes de Messina (Sicília) i cap a Gènova. D’allí va afectar tota Europa Gènova Messina Marsella Venècia

6. Zona afectada 1347 Gènova Venècia Marsella Bizanci

7. Zona afectada 1348 Zones poc o gens afectades Pirineus Milà Palma Mallorca Barcelona

8. Zona afectada 1349 Zones poc o gens afectades Pirineus Milà Bruges

9. Zona afectada 1350 Zones poc o gens afectades Pirineus Milà Bruges Polònia Països escandinaus Rússia (1351)

10. L’IMPACTE DE LA PESTA A L’ART I EL FOLKLORE POPULAR Artísticament parlant, la pesta va quedar gravada en el pensament cristià i perduraria durant segles sota la forma d'una amenaça mortal, tant en dibuixos i gravats com en pintures o escultures que representaven la Mort amb esquelets macabrament irònics. Són molt il·lustratius en aquest sentit els quadres de Brueghel el Vell com el de: “ Triomf de la Mort”

11. ...o les il·lustracions de Hans Wieditz per el De Remediis de Petrarca

12. El folklore català El folklore popular va incorporar les famoses danses macabres o Dansa de la Mort, de les que encara resta un únic i tètric testimoni a la localitat de Verges (Baix Empordà). La dansa de la Mort era una al·legoria molt tenebrosa que acostumava a representar-se vora les esglésies durant Setmana Santa, amb una processó d’esquelets dansaires que desfilaven sota una tètrica melodia, amb timbals i passos marcadament sinistres. La idea del “ memento mori ” (recorda que moriràs) es fa omnipresent en aquestes processons: els esquelets simbolitzen una mort que no respecta ningú, ni rics ni pobres, ni humils ni poderosos. A la imatge la inscripció “nemini parco” (no perdono a ningú) la mort no perdona.