Short ppt about the life of Louis Marie now know as St. Montfort. The Congregation of the Montfort Brothers operates many educational institutions in India, especially the North-East and also abroad.
Short ppt about the life of Louis Marie now know as St. Montfort. The Congregation of the Montfort Brothers operates many educational institutions in India, especially the North-East and also abroad.
Apunts biogràfics i científics dr. josep pérez fuster. autors eusebi chiner i...Eusebi Chiner Vives
Libro escrito por Eusebi Chiner Vives e Isabel Betlloch Mas que explica el entorno familiar, trayectoria profesional y trabajos científicos del Dr. José Pérez Fuster, médico natural de Benidorm (1856-1933), que tuvo un papel clave en la lucha contra las enfermedades infecciosas, particularmente la difteria, la rabia, el paludismo y la higiene pública en general, Primera Parte.
Apunts biogràfics i científics dr. josep pérez fuster. autors eusebi chiner i...Eusebi Chiner Vives
Libro escrito por Eusebi Chiner Vives e Isabel Betlloch Mas que explica el entorno familiar, trayectoria profesional y trabajos científicos del Dr. José Pérez Fuster, médico natural de Benidorm (1856-1933), que tuvo un papel clave en la lucha contra las enfermedades infecciosas, particularmente la difteria, la rabia, el paludismo y la higiene pública en general, Primera Parte.
Biologia 2n Batxillerat. UD17. Microorganismes, malalties i biotecnologiaOriol Baradad
Presentació del tema 17 de l'assignatura de biologia de 2n de batxillerat.
Presentació preparada amb el llibre de 2n de Batxillerat Santillana i altres materials.
El Xalet de la Creu. De casa patrimonial a casa de dissenyCRP del Tarragonès
Mercè Gómez Ollé
Ins Altafulla
Altafulla
El Xalet de la Creu. De casa patrimonial a casa de disseny. "La casa del Xalet de la Creu és un habitatge que sempre m’ha fascinat. El meu projecte tracta la recerca de com fer que una casa deteriorada, que és patrimoni d’Altafulla, és transformi en una casa de disseny, respectant els marcs legals.
He pres mesures de la casa, he creat els plànols, respectant les mides exteriors que ja havia pres, ja que no tenia els originals. He aconseguit informació de la casa per els meus propis medis.
He creat una maqueta virtual i una altre de física per veure el resultat de la teoria cercada.
La funció del disseny és millorar la qualitat de vida i l'entorn de les persones, és també, millorar la felicitat d'aquestes. He après que l’ofici de dissenyador és més difícil del que sembla, no tothom és capaç, ni tindrien la paciència suficient."
Arts
Dibuix tècnic
Marina Ferrús Pujals
Ins Ramon Barbat i Miracle
Vila-seca
Marc Seguí Satorre
El meu treball es basa en dues parts: una part teórica i una de pràctica. En la meva part teórica primerament vaig fer una investigació dels orígens i l'història del ballet. Seguidament vaig fer una tria dels deu ballets més importants i vaig explicar-los. Desprès vaig voler demostrar l'exigència i la disciplina que requeria el ballet. I per últim vaig fer la selecció de les lesions més freqüents dels ballarins i les vaig desenvolupar. Relacionat amb l'últim que he esmentat, introduiré la meva part pràctica dividida en dues parts: una entrevista a la meva antiga professora de dansa per veure com s'afronta ella a les lesions entre altra informació rellevant i la realització d'una sabata de ballet feta per mi pas a pas.
Humanitats i Ciències Socials
Dança
Judith Blazquez Ruiz
Ins Ramon de la Torre
Torredembarra
El meu treball tracta de com a partir d'un simple dibuix podem entrar en els sentiments i el món intern dels més petits.
Humanitats i Ciències Socials
Psicologia i Sociologia
Els efectes de l'electromagnetisme solar sobre la terra CRP del Tarragonès
Gerard Poll Miró
Ins Altafulla
Altafulla
Aquest treball té com a objectiu donar a conèixer la estrella des d’un punt de vista científic on es considerarà la seva formació, la seva activitat interior i la activitat que genera cap a l’espai exterior i cap a la Terra, estudiant també quines conseqüències ha tingut aquest al llarg de la història del nostre planeta.
Ciències i tecnologia: Cientificotècnic
Física
Erik Dalmau Pérez
C Puigcerver
Reus
El meu treball consisteix en una recerca dels diferents paràmetres que transmeten emocions referent a la imatge i el so en un audiovisual per després posar-los a prova i investigar com influeixen i quin dels dos influeix més en les emocions.
Arts
Cultura audiovisual
Pau Muñoz Bardou
Ins Gabriel Ferrater i Soler
Reus
El treball desenvolupat gira entorn la guerra del Vietnam i l’impacte cultural que va tenir especialment als E.U.A; Però sense oblidar-nos de les conseqüències nacionals i globals. La finalitat principal ha estat fer una aproximació al tema per adquirir coneixement sobre el mateix i arribar a unes conclusions basant-me en la recerca d’informació en llibres i pàgines web i el analitzant de pel·lícules i cançons destacades del mateix tema.
Humanitats i Ciències Socials
Història
L'efecte de l'alçada en l'activitat física d'un esportista CRP del Tarragonès
Xavier Campos Fàbregas
Ins Comte de Rius
Tarragona
M'agrada la muntanya i m'agrada tot el que es relaciona amb l'esport, i és per això que em vaig impulsar fer aquest treball. Analitzar les dades que sortien de la pràctica realitzada i treure les conclusions pertinents. Així que recomano que assistiu a la presentació d'aquest treball perquè podreu comprovar la veritable influència que té l'alçada sobre els esportistes.
Ciències i tecnologia: Ciències de la Salut
Ciències de l'Esport
Pau Parejo Romeo
Ins Pons d'Icart
Tarragona
El meu treball comença parlant una mica de què és la contaminació atmosfèrica i com aquesta ens pot afectar als humans que respirem l'aire contaminat. Havent fet la introducció de la part pràctica, em centro en un ambit local (Tarragona) i intento investigar quina és la qualitat de l'aire que respirem cada dia. Tarragona té un gran turisme per tant seria important que l'aire fos prou bo, aixó és contradictori a les grans fàbriques que envolten la ciutat per tots els costats. AIxí doncs vaig decidir investigar si aquestes fàbriques tenien un impacte real en l'aire que respirem i quin era aquest impacte. Vaig utilitzar la tecnologia d'Arduino per a poder medir diferents valors de l'aire i amb aquets valors vaig crear un mapa que representés de manera gràfica i més visual les zones més o menys contaminades.
Ciències i tecnologia: Cientificotècnic
Tecnologia
Núria Vidiella Llorach
Ins Gabriel Ferrater i Soler
Reus
"Em dic Núria Vidiella Llorach i curso 2n de BAT a l'institut Gabriel Ferrater i Soler de Reus.
El meu treball de recerca, anomenat ""Del cor al món. Versionant la cançó protesta"", consta de dues parts: una part teòrica i una part pràctica. Com a part pràctica, el que he estat fent durant tots aquests mesos ha sigut crear un disc, per tant, podem dir que aquest treball és un treball de creació. El disc del que parlo s'anomena ""Tocs De Revolta"", i consisteix en 7 versions de cançons protesta: ""Al vent"" de Raimon, ""Escolta-ho en el vent"" de Bob Dylan, ""Què volen aquesta gent?"" de Maria del Mar Bonet, ""L'estaca"" de Lluís Llach, ""Conte Medieval"" dels Esquirols, ""La flama"" d'Obrint Pas i ""Agafant l'horitzó"" de Txarango. ""Tocs De Revolta"" és el resultat de tota la part pràctica, la qual ha consistit en realitzar tot un complex procés de gravació, des de la tria de les peces fins al disseny del disc en físic, passant per una llarga fase de gravació i edició de les peces. Tot aquest procés, una breu explicació dels instruments que s'han utilitzat per gravar cada peça i l'explicació de la meva versió de cada una es pot trobar al diari de gravació que he escrit, l'annex del meu treball. En la gravació del disc, el meu germà ha sigut de gran ajuda, ja que en alguns aspectes jo encara no tenia els suficients coneixements que necessitava, com ara en el funcionament del programa de gravació. A la part teòrica del meu treball, el que he fet ha sigut l'estudi de, primerament, la peça escollida de cada autor, seguint de l'anàlisi de la lletra de cada peça, i finalment l'estudi de la vida professional de cada un dels autors. Aquesta part teòrica ha sigut molt necessària per poder posar-me en context de cada peça i saber què estava cantant i explicant al fer la meva versió de cada una d'elles, ja que, han marcat tant, la majoria a més d'una generació, que volia des d'un principi donar la importància que es mereixen. L'objectiu que tenia des d'un principi de la creació del meu pròpi CD es va cumplir, i en vaig poder treure unes conclusions, la majoria, molt gratificants."
Humanitats i Ciències Socials
Música
Un soldat de Riudoms a la Guerra de Cuba. Joan Giol CrosCRP del Tarragonès
Marta Escoda Alarcón
Ins Joan Guinjoan i Gispert
Riudoms
Conèixer a través de la memòria del meu besavi com va afectar la Guerra de Cuba als soldats i a les seves famílies, especialment a la zona del Baix Camp, però també a Catalunya i a la resta de l’Estat.
Humanitats i Ciències Socials
Història
Marina Escardó Aguilar
C Puigcerver
Reus
El cos fa mal, l'ànima plora. Estudi de la depressió, és un treball que intenta tocar tots els aspectes possibles que engloben aquesta malaltia, desde la part més científica i biològica fins a la part més social, tractant temes tan tabús com podría ser el suicïdi. A més a més, per completar i reforçar l'informació recollida a partir de diversos llibres i pàgines web, vaig realitzar un seguit de 7 entrevistes, tres a persones que estaven patint o que havien patit depressió i 4 a professionals de la salut, a dos psicòlegs, a una psiquiatre i a una metge de capçalera. Per completar la meva part pràctica i reforçar la part més social de meu treball, vaig decantar-me per la realització d'una enquesta dirigida als adolescents i que posava a prova els seus coneixements sobre la depressió.
Ciències i tecnologia: Ciències de la Salut
Biomedicina
Un pas per a la llibertat, retrat fotogràfic de tres dones preses del Camp de...CRP del Tarragonès
Júlia Martínez Bigorra
Ins Antoni de Martí i Franquès
Tarragona
"El meu treball de recerca es mou en dos àmbits: el criminològic i el fotogràfic.
En el meu treball he pogut establir contacte amb tres dones ex-preses, actualment en situació de tercer grau. També he experimentat amb la fotografia, els retrats, i el seu simbolisme a partir de les entrevistes que els hi vaig realitzar."
Humanitats i Ciències Socials
Dret
Jordi Queraltó
Ins Martí l'Humà
Montblanc
En aquest treball es busca una relació entre l'exposició a la llum emesa per les pantalles i la privació del son. A més s'analitzen els efectes d'aquesta privació del son i la seva afectació en l'organisme humà.
Ciències i tecnologia: Cientificotècnic
Bioquímica
Els Semiconductors, la Conductivitat i la Teoria de Bandes per a SòlidsCRP del Tarragonès
Edgar Guardiola Navarrete
C Puigcerver
Reus
Aquest treball de recerca i investigació busca fer un tractament qualitatiu i quantitatiu dels semiconductors, les seves propietats tèrmiques i fotoelèctriques, així com el seu entorn comercial i històric. Des d'un punt de vista quàntic, el projecte fa un exhaustiu i matemàtic tractat dels diferents models que expliquen els semiconductors.
Ciències i tecnologia: Cientificotècnic
Física
Clàudia Vilaseca Bernat
Ins Torredembarra
Torredembarra
"Aquest treball de recerca tracta sobre la situació actual de l'eutanàsia tant a Espanya com a la resta del món. Es toquen temes tan ètic i morals com jurídics i mèdics. A part, s'exposen diversos casos de gent que ha dut a terme aquesta pràctica igual que apareixen els resultats de diverses enquestes realitzades a personal mèdic especialitzat en el tema de la recerca."
Humanitats i Ciències Socials
Filosofia
Abril Salvado Gispert
Ins La Mar de la Frau
Cambrils
"“Sóc diferent dels altres? Què m’està passant?”
Aquesta pregunta me la vaig fer moltes vegades al veure que jo em passava tardes senceres fent deures, estudiant moltes hores, aprenent a fer esquemes i les meves notes sempre eren molt fluixes.
A l’escola ho justificaven dient que em calia més estudi, més concentració i més treball.
La meva família sempre em va donar suport, acompanyant-me en l’estudi, sobretot en la lectura, dedicant hores de lectura en veu alta: Ells feien la lectura, amb calma, amb entonació, respectant els signes de puntuació. Això m’ajudava en la comprensió de tot allò que jo d’entrada no entenia encara que intentés llegir-m’ho diverses vegades, era una tasca sense fi.
Quan em van diagnosticar es va confirmar que realment el meu coeficient intel·lectual era normal però tenia certes dificultats en la lectura i escriptura, o sigui en tot l’aprenentatge i a més, emocionalment no estava bé, tenia inseguretat davant de qualsevol resposta, sentia vergonya en molts moments davant dels altres companys i no em veia capaç de tirar endavant sense ajuda.
Però aquest diagnòstic no em tancava portes, tot al contrari, n’obria de noves perquè només calia aconseguir automatitzar certes estratègies per a fer una lectura en diagonal o memoritzar centenars de paraules de forma progressiva per evitar faltes ortogràfiques.
Aquest diagnòstic em va tranquil·litzar, suposava una adaptació per part de tots els mestres i professors que m’anirien acompanyant durant la meva etapa escolar.
Però, realment els professors coneixen bé aquest trastorn d’aprenentatge? Saben com cal tractar a l’alumnat que té aquest diagnòstic de manera acurada? I el més important, saben com se sent l’alumnat que ho pateix?
Aquestes i d’altres qüestions sempre he pensat que podrien ser objecte d’estudi en el meu treball de recerca. Són qüestions que jo m’he anat plantejant i ara tinc l’oportunitat de saber com se senten altres persones que també tenen aquest diagnòstic.
Al ser una persona amb dislèxia puc comprendre millor les sensacions que es tenen, les pors, les dificultats que et trobes, o sigui, em resulta fàcil empatitzar.
M’agradaria que aquest treball fos un petit granet de sorra per ajudar a la resta de persones que també tenen el mateix que jo. Sobretot per poder ajudar-los a superar les pors, per demanar que se’ns facin les adaptacions metodològiques adequades, a no avorrir la lectura a causa de la dificultat que ens comporta i ser uns bons lectors, que la nostra societat ens entengui, ens valori i ajudar als professors a saber com ens sentim durant les classes i ens donin les eines adequades per a que ens sigui tot una mica més fàcil i satisfactori.
El que desitjo amb aquest treball és que tota la gent dislèxica, joves i adults, ens sentim més recolzats, compresos, atesos i acceptats per la resta. Tots som diferents, i la diversitat enriqueix la societat."
Humanitats i Ciències
Rubén López
Ins La Mar de la Frau
Cambrils
Maqueta domòtica de futbol
El meu treball consisteix en representar els aspectes més importants de la tecnologia aplicada en el món del futbol en una maqueta domòtica, on he escollit alguns components més destacables que es poden trobar en un camp: càmares, sensors de gol, llums o marcador amb cronómetre.
Ciències i tecnologia: Cientificotècnic
Tecnologia
Núria Domènech Badia
Ins Antoni de Martí i Franquès
Tarragona
L'objectiu del treball és demostrar com les relacions intergeneracionals poden ser beneficioses per les dues bandes: la gent gran i el jovent. Per demostrar-ho he investigat sobre el tema i he realitzat un voluntariat d'acompanyament a la gent gran amb Càritas. Finalment, per plasmar l'experiència viscuda al voluntariat he realitzat un curtmetratge.
Arts
Psicologia i Sociologia
Marc Pérez Balagueró
https://serveiseducatius.xtec.cat/tarragones/wp-content/uploads/usu549/2019/03/trics13_mperez.jpg
Ins La Mar de la Frau
Cambrils
Adela López López
Disseny i construcció d'un kart
Aquest treball està orientat a la construcció d'un prototipus de kart en el que he utilitzat materials reutilitzats, intentat ajustar el prussupost utilitzant alternatives a peces de competició i amb uns coneixements bàsics de mecànica.
Ciències i tecnologia: Cientificotècnic
Tecnologia industrial
Julen Pérez Martín
Ins Vila-seca
Vila-seca
Per qué ens podem subordinar a una autoritat sense qüestionar-ho?
Humanitats i Ciències Socials
Psicologia i Sociologia
La pesta a Reus durant els segles XIV, XVI i XVII. Un enfocament científic.
1. La pesta a Reus durant els segles
XIV, XVI i XVII
Un enfocament científic
Centre: INS Domènech i Montaner
Seminari: Departament de Biologia
Nom: Irene Calderón González
Anna Garcia Escolà
Curs: 2n BAT A
Data: 29/ 01/ 2014
3. INTRODUCCIÓ
• El tema del nostre treball és la pesta a la ciutat de Reus.
• L’arxiu municipal de Reus va ajudar-nos en l’elecció del tema.
• El nostre treball consta:
• Part històrica
• Part mèdica
• La metodologia del nostre treball va consistir en la lectura d’una
sèries de llibres i un posterior resum de cadascun d’aquests.
• Els principals objectius del nostre treball són:
• Veure l’actuació dels metges davant la malaltia.
• Estudiar els llocs on es tractaven els malalts.
• Analitzar l’afectació d’aquesta epidèmia a la ciutat de Reus.
4. CONCEPTE
• La pesta és una malaltia infecciosa i contagiosa causada pel bacteri Yersinia pestis
que afecta tant a animals com a persones.
Coneixem 3 tipus de pesta:
Coneixem 3 grans epidèmies de pesta:
• BUBÒNICA
• JUSTINIANA
• PULMONAR
• PESTA NEGRA
• SEPTICÈMICA
• TERCERA EPIDÈMIA
5. Podem dir que Reus va seguir quasi totes les recomanacions durant els anys 1651 i 1652 posant guardes als portals; tenint l’hospital de Sant Roc i no deixant a la vila sense recursos en temps de pesta; portant menja
HISTÒRIA GENERAL
• La gana, la guerra i la pesta constitueixen la trilogia de grans catàstrofes associades a
l’Europa feudal i denominada com la crisis del segle XIV.
• El rebrot més important va ser el de 1347 (Caffa va ser assetjada per un exèrcit de
mongols)
• El 1348 va arribar a França i territoris de la Corona d’Aragó. A finals d’aquest any, es va
estendre per Gales i Anglaterra. El 1350, l’epidèmia arribà als regnes ibèrics i finalment al
1352, tota Europa es va veure afectada per l’epidèmia.
• El símptoma característic de la pesta són els bubons que recobrien tot el cos i taques negres
als braços, cuixes i en altres parts del cos.
• La gent desconeixia l’origen de l’epidèmia. Molts contemporanis culpaven als jueus del
mal, acusant-los d’haver enverinat les aigües i d’haver contaminat l’aire.
6. HISTÒRIA A REUS
• La vila de Reus feia tot allò que podia com ara el tancament dels portals i gran quantitat de
quarantenes. Per norma general, es tancaven tots els portals i se n’obrien un o dos.
• Reus va seguir quasi totes les recomanacions durant els anys 1651 i 1652 posant guardes
als portals, tenint l’hospital de Sant Roc i no deixant a la vila sense recursos en temps de
pesta.
• Cal dir que els dies de festa i quan una casa havia estat afectada per la malaltia, es
purificava l’aire cremant fustes oloroses.
SEGLE
ANYS
XIV
1348, 1349, 1356, 1358
XVI
XVII
1507, 1508, 1520, 1521, 1522, 1523, 1530, 1531, 1532, 1557,
1558, 1559, 1563, 1564, 1565, 1592, 1599
1631, 1648, 1649, 1650, 1651, 1652, 1653, 1654
7. HOSPITALS
Els hospitals van tenir un paper important durant les grans epidèmies de pesta a Reus, tot i
que la medicina curativa i preventiva era poc eficaç.
A la vila de Reus podem localitzar diferents hospitals:
•
•
•
•
•
Sant Joan
Hort de na Tarragona
Hospital de fora de la vila
Ermita de Santa Anna de Castellvell
Cabana d’en Pallarès o Sínia d’en Joan
Pallarès
• Farraginal de n’Antoni Ferrer
• Ermita de Sant Antoni
• Ermita de Sant Roc.
8. CEMENTIRIS I ENTERRAMENTS
• La pesta ha significat per l’home la plaga per excel·lència, associant-la amb morts
abundants i dures situacions de pànic.
• A Itàlia es van establir una “sèrie de previsions”:
• Els morts no poden ser portats a l'exterior
• Les fosses per a la sepultura han de ser excavades a una profunditat de dos braços i mig.
• Està prohibit portar un cadàver d’una altra ciutat.
• El fossar primitiu era un cementiri situat dintre de la ciutat.
• El fossar vell es trobava situat a l’actual campanar. Després es va eixamplar i ocupà la
muralla.
• Es van realitzar enterraments i sepultures a l’església de Sant Pere, convent de Santa
Maria de Jesús i al monestir de Sant Francesc.
• El trasllat de morts es feia amb els anomenat baiards o llits de morts.
10. CONSEQÜÈNCIES
•
La Pesta que va afectar Catalunya durant els segle XIV, XVI i XVII va tenir greus
conseqüències, tant demogràfiques com econòmiques i socials.
•
Com a conseqüència demogràfica destaca la gran taxa de defuncions que hi va haver.
•
A Catalunya nombroses terres van quedar abandonades arrel de la propagació de la
Pesta Negra, aquestes s’anomenen terres rònegues.
•
Hi va haver un brusc augment dels preus i dels salaris, retrocés de la producció
agrària, caiguda de les rentes senyorials i accentuació de la conflictivitat social.
11. TAULA I GRÀFIC 1652
TAULA MORTALITAT ANY 1652
MES
HOMES
DONES
COSSOS
ALBATS
GENER
3
2
5
2
FEBRER
3
2
5
0
MARÇ
5
4
9
1
ABRIL
6
5
11
1
MAIG
3
2
5
7
JUNY
4
2
6
3
JULIOL
11
10
21
0
AGOST
7
7
14
2
SETEMBRE
4
3
7
3
OCTUBRE
3
3
6
2
NOVEMBRE
1
7
8
2
DESEMBRE
2
1
3
1
TOTAL
52
48
100
24
TOTAL
124
12. TAULA I GRÀFIC 1652
HOMES
DONES
NOMBRÈ D’ÒBITS
12
10
8
6
4
2
0
MES
ALBATS
13. METGES I CIRURGIANS
• La vila intentava que aquells que exercien l’ofici del camp de la medicina fossin
professionals. Els salaris en temps de pesta també eren més elevats.
• Les tres especialitats en el camp de la sanitat que existien a la vila eren:
• Metges
• Cirurgians
• Apotecaris
• Les situacions de pesta requerien un tractament diferent que en temps de bonança i alguns
metges tenien una clàusula en el contracte que els permetia marxar de la vila en cas
d’epidèmia.
• Els cirurgians no necessitaven estudis per exercir la professió, però si que havien de tenir
el coneixement de l’ofici après per acompanyar a aquells que exercien l’ofici.
• Exercir la professió d’apotecari exigia la disponibilitat d’un local on es poguessin
emmagatzemar potingues, drogues, ungüents, xarops, medicines,...
14. EXEMPLE FITXA BIOGRÀFICA
COSME ANGUERA
Professió
Dr. en medicina
Període
24-01-1636 fins 06-05-1651
Òbit
06-05-1651
Notes
Va tenir dues filles. Va enterrar un albat i va exercir com a metge a
l’hospital Sant Joan de Reus
15. UNIFORME DELS METGES
•
Túnica llarga que anava del coll fins als peus.
•
Màscara on solien posar aromes al bec per tal
de purificar l’aire infectat.
•
Podien o no portar barret.
16. CAUSES
• Es consideraven quatre factors causals:
• Contaminació de l’aire: causada per cossos morts.
• Desequilibri dels humors: mescla de la sang, la bilis i la flegma.
• Intervenció divina: S’atribuïa a Déu per tal de castigar els pecats.
• Els astres: La immensitat de l’univers, amb tots els seus estels, planetes i estrelles
van fer responsables de l’aparició de la pesta.
17. FORMES CLÍNIQUES
• La pesta es presenta de la següent manera:
• Període d’incubació: Període de latència que va des de la penetració del germen a l’organisme
fins les primeres manifestacions de la malaltia.
• Període de pròdoms: període precursor de l’inici de la malaltia caracteritzat per l’aparició de
símptomes clínics inespecífics.
• Període d’estat: Període en que la malaltia es manifesta amb la màxima intensitat i amb les
seves característiques pròpies i definides.
• Període de declinació: Període en que la malaltia baixa la seva intensitat i es produeix una
regressió de les manifestacions clíniques.
• Període de convalesència: Període de restauració progressiva i total de la funció i morfologia
dels òrgans i sistemes afectats per la malaltia.
PERÍODE DE
INCUBACIÓ
PERÍODE DE
PRÒDOMS
PERÍODE
D’ESTAT
PERÍODE DE
declinació
PERÍODE DE
CONVALESCÈNCIA
19. AGENT PATOGEN
• El bacil responsable de la pesta és la Pasteurella pestis , actualment anomenada Yersinia
pestis, que va ser aïllat pel microbiòleg suïs Yersin en una epidèmia l’any 1894 a HongKong.
• Les característiques pròpies són:
• La seva abundància i puresa en els òrgans que infecta.
• La seva magnitud.
• La seva rapidesa en créixer.
• Es presenta en forma de cocobacteri.
20. RESERVORI
• Els reservoris en aquesta malaltia són les rates. Els dos tipus de rates principals són:
• Rattus rattus: Coneguda com a rata negra o rata de les cases, el pelatge més comú és
el gris però també pot ser negre.
• Rattus novergicus: Aquesta rata grisa o comuna, també coneguda com a rata de
claveguera, es va estendre per Europa més tard que la rata negra.
21. VECTOR
• Les puces són el principal vector de difusió de la pesta.
• El seu cicle vital comprèn 4 fases:
•
•
•
•
Dintre de l'ou: 10 dies
Larvària activa: 80 dies
Capsular: 180 dies
Adulta: 375 dies
• La temperatura, la nutrició i la humitat entre d'altres, condicionen la durada de vida de la
puça.
• La puça vectora més responsable de la transmissió de la pesta en humans és la Xenopsilla
cheopis. Viu entre els 15 i 20 graus i amb una humitat de 90-95%.
22. FONT D’INFECCIÓ
• Home: hoste accidental en el cicle natural de la pesta i no transmet el contagi de persona en
persona excepte en la pneumònica.
• Rossegador (rata): infectades per Y. pestis.
• Puça: Pica i ingereix sang de la rata malalta amb el bacteri. Té la necessitat de picar per
alimentar-se i és aquí on es pot produir el contagi en els humans.
23. CONTAGI
• La pesta apareix més en climes calorosos, al voltant de 30ºC i l’ambient sec.
• Afavoreix la propagació l'amuntegament de gent i la saturació de l'aire.
• La pell, degut a la seva extensa superfície també dóna accés a la infecció.
• Hi havia una sèrie d’oficis que tenien més probabilitats d’augmentar el risc de contagi.
• Quan un familiar quedava infectat de pesta, la majoria dels altres membres de la família
intentaven evitar el contagi.
24. FÒMITES
• Objectes no alimentaris que es troben infectats i que per tant, poden ser una altra
font de contagi.
• Pells d’animals
• La roba
• Les vaixelles
25. TRACTAMENT
• Les viles van seguir una sèrie de previsions:
• Prohibició de fer canvis de territori i entrar i sortir
de la vila.
• Prohibició d’ingrés de mercaderies.
• Purificació dels aires cremant fustes aromàtiques.
• Quarentenes a la gent que es sospitava que podia
tenir la malaltia.
A Reus es tancaven els portals, es feien quarentenes, es
va prohibir fer mercats i es van fer hospitals
improvisats.
26. • Els diferents remeis que s’aplicaven eren:
• La sagnia, que produïa l’obertura dels bubons amb bisturí.
• Respirar aire pur i perfumat.
• Rituals que consistien en cremar fustes oloroses i vestir robes oloroses.
• L’home ha de restar en llocs sol, aïllat de molta gent ja que podia contagiar a altra gent.
• Aplicació de compreses d’herbes bullides de
romaní i camamilla sobre els bubons.
• S’utilitzaven medicaments suaus, expectants,
purgant i tònics.
27. PESTA A L’ACTUALITAT
• El descobriment d’un cultiu de l’agent de la pesta, Yersinia pestis, resistent a tota una sèrie
d’antibiòtics, és molt preocupant i pot estendre’s a un espectre més ampli d’antibiòtics.
• El cultiu del bacteri fou aïllat a Madagascar en un jove de setze anys afectat per la pesta
bubònica.
• Un minúscul element posseïa aquesta resistència,
es tracta d’un plasmidi.
• Aquesta malaltia en l’època postindustrial es basa en la
individualitat, només la pateix aquell qui la té i la resta
d’individus se’n despreocupen.
28. CONCLUSIONS
Algun dels problemes que ens han afectat a l’hora de realitzar el treball han sigut:
• la falta de informació tant a Internet com a llibres per poder contrastar-la i corroborar-la
• La falta d’enteniment del vocabulari que utilitzaven alguns autors dels llibres.
• La coordinació la feina escolar amb la recerca d’informació que necessitàvem, ja que aquesta es
trobava a llocs públics com l’arxiu municipal.
• Ens hagués agradat que l’historiador Ezequiel Gort ens realitzés el pròleg, però no va ser
possible.
Hem complert tots aquells objectius que ens vam proposar:
• Les tècniques que empraven els metges per tal de curar la malaltia són molt diferents al que
podrien realitzar actualment.
• Hem pogut conèixer amb detall quins eren els llocs utilitzats per a la cura i enterrament de
malalts i situar molts d’aquests en la nostra ciutat actual.
• Observar que aquesta epidèmia va afectar greument a la població.
29. AGRAÏMENTS
• Voldríem agrair el gran ajut que ens han proporcionat algunes persones al llarg del nostre
treball:
• En primer lloc, agrair a l’historiador Ezequiel Gort Juanpere, que treballa a l’arxiu
municipal de Reus. Gràcies a ell hem obtingut gran informació en alguns llibres que
ens va proposar. A més també va fer una correcció del nostre treball, per tal de
confirmar que la informació que teníem fos correcta.
• En segon lloc, agrair a la nostra tutora de treball de recerca i també professora de
l’Institut Lluís Domènech i Montaner, Misericòrdia Charles, que ens ha aconsellat la
manera com realitzar el treball, i ha fet les correccions apropiades perquè el treball
quedés el millor possible.
30. "No hi ha culpables, només condemnats"
Albert Camus, La peste