Ponència d'Eduard Puig en el marc de les Jornades sobre la gestió de la cultura popular organitzades pel Departament de Cultura, el 21 de novembre a Vilafranca del Penedès
L'edat antiga. De l'aparició de l'escriptura a la fi de l'Imperi Romà.Joan Picas i Casanovas
Explicació senzilla i amb imatges sobre l'Edat Antiga, des de les primeres civilitzacions fins a la caiguda de l'Imperi Romà d'Occident. Es tracta l'aparició de l'escriptura, Mesopotàmia, Egipte, fenicis i cartaginesos, hittites, l'Índia, la Xina, la cultura minoica, l'antiga Grècia, l'antiga Roma, els ibers, la fi de l'Edat Antiga...
L'edat antiga. De l'aparició de l'escriptura a la fi de l'Imperi Romà.Joan Picas i Casanovas
Explicació senzilla i amb imatges sobre l'Edat Antiga, des de les primeres civilitzacions fins a la caiguda de l'Imperi Romà d'Occident. Es tracta l'aparició de l'escriptura, Mesopotàmia, Egipte, fenicis i cartaginesos, hittites, l'Índia, la Xina, la cultura minoica, l'antiga Grècia, l'antiga Roma, els ibers, la fi de l'Edat Antiga...
This document provides an overview of ancient art in three sections: Iberian art including sculpture and ceramics; Greek art with a focus on buildings like the Parthenon and sculpture; and Roman art highlighting buildings such as the Colosseum and sculpture. The document was presented by Estel Francisco, Andreu Bonich, Laia Polo, and Maria Valldeoriola and provides an index and brief descriptions of different types of ancient art from Iberian, Greek, and Roman cultures.
SPCA2013 - Automating Office 365 with PowerShellNCCOMMS
This document provides an overview of Office 365 services including Exchange for email, SharePoint for document collaboration, and Lync for communications. It also covers tenant administration for managing users, groups, licenses, and subscriptions across these Office 365 services. Key areas of tenant administration include user and group management, licensing, site collections, and upgrades.
This document summarizes research on the role of ascorbic acid concentration in the formation of gold nanorods using a photochemical reduction method. The key findings are:
1) Gold nanorods were only produced if the concentration of ascorbic acid relative to gold ions was above 0.75.
2) Between ratios of 0.75 to 6.2, increasing ascorbic acid concentration led to nanorods with higher aspect ratios.
3) Above a ratio of 6.2, further increasing ascorbic acid instead resulted in shorter nanorods forming.
4) There appears to be both a minimum and maximum effective concentration range of ascorbic acid and its conjugate base for producing gold nanorods.
This document provides an overview of ancient art in three sections: Iberian art including sculpture and ceramics; Greek art with a focus on buildings like the Parthenon and sculpture; and Roman art highlighting buildings such as the Colosseum and sculpture. The document was presented by Estel Francisco, Andreu Bonich, Laia Polo, and Maria Valldeoriola and provides an index and brief descriptions of different types of ancient art from Iberian, Greek, and Roman cultures.
SPCA2013 - Automating Office 365 with PowerShellNCCOMMS
This document provides an overview of Office 365 services including Exchange for email, SharePoint for document collaboration, and Lync for communications. It also covers tenant administration for managing users, groups, licenses, and subscriptions across these Office 365 services. Key areas of tenant administration include user and group management, licensing, site collections, and upgrades.
This document summarizes research on the role of ascorbic acid concentration in the formation of gold nanorods using a photochemical reduction method. The key findings are:
1) Gold nanorods were only produced if the concentration of ascorbic acid relative to gold ions was above 0.75.
2) Between ratios of 0.75 to 6.2, increasing ascorbic acid concentration led to nanorods with higher aspect ratios.
3) Above a ratio of 6.2, further increasing ascorbic acid instead resulted in shorter nanorods forming.
4) There appears to be both a minimum and maximum effective concentration range of ascorbic acid and its conjugate base for producing gold nanorods.
This document discusses self-monitoring and personal informatics. It describes the author's experience with Graves' disease and how self-tracking could have helped detect changes earlier. It discusses motivations for self-tracking over time and challenges with long-term tracking. The research studied a group using a self-tracking device over 7 months and found most stopped after winter due to dependencies on the device and lack of routine formation. Considerations around data privacy, ethics and digital literacy in self-tracking are also covered.
Using CC++ as a Common Software Interface for Test SystemsCurtis Williams
This document discusses using C/C++ as a common software interface for test systems. It presents an example of using Matlab/Simulink to model and simulate a communication system, exporting the simulation to a C/ATLAS test program to test a low pass filter unit under test. Labview is then used to analyze and display the test results. The example demonstrates how a test program can utilize different software packages through a common C/C++ interface to expand testing capabilities beyond what could be done with C/ATLAS alone.
Duval Union is not an advertising agency but rather believes in specialized talent pods, intimate consumer knowledge, and entrepreneurship. It believes the advertising agency model is broken and brands need personalized engagement. Duval Union focuses on emerging industries and believes this is the age of entrepreneurs leading flexible, privately-owned organizations.
A empresa está enfrentando desafios financeiros devido à pandemia e precisa cortar custos. O diretor financeiro recomenda demitir funcionários ou cortar benefícios para economizar 1 milhão de dólares até o final do ano.
The document provides 10 guiding principles for LinkedIn marketers: 1) Live by LinkedIn's values and culture pillars, 2) Be an expert in your market, customers, products, and marketing, 3) Lead with stories as audiences need to connect to information through stories, 4) Manage time as a currency by not borrowing time and anticipating needs, 5) Be lazy by focusing efforts on high impact tasks and developing support systems, 6) Spend at least 2 hours per week learning on LinkedIn and developing marketing and professional skills.
Abbiamo pubblicato la nostra landing page ma arrivano poche richieste di contatto. Come possiamo individuare i problemi per aumentare le conversioni? Adwords, Google Analytics e Crazyegg possono aiutarci ad individuare i problemi, anche se si tratta di siti web monopagina. Di cosa parleremo nel dettaglio: - Il problema delle best practice e Ab test degli altri (sembra facile ma…) - Scrivere e ottimizzare l’above the fold con Adwords (struttura+ab test) - Adjusted Bounce Rate per landing page - Testare l’above the fold con Analytics (crazyegg+analytics) - Come capire cosa viene letto nella pagina (codice mio per analytics)
This document discusses the potential for bamboo as a sustainable building material, providing examples of bamboo architecture from around the world. It begins by outlining some of the limitations of conventional "green" building approaches and introduces the concept of a "blue economy" that is more innovative, job-creating, and learns from nature. Bamboo is highlighted as the "steel of the future" - it is strong, renewable, sequesters carbon, and has multiple uses. The document provides case studies of bamboo buildings including a community center, portable pods, and structures in Taiwan, Africa, and Europe to demonstrate bamboo's architectural applications and the design principles involved.
The document discusses phase transformations in iron-carbon alloys. It addresses key issues like the rate of transformation depending on time and temperature. It examines the nucleation and growth processes during phase changes. Different microstructures like pearlite, bainite, and martensite are formed depending on the cooling rate and temperature. Properties vary based on the microstructure, with martensite being the hardest and spheroidite being the most ductile. The effects of alloying elements and heat treatments like tempering are also reviewed.
This document summarizes the history and growth of Tomorrowland festival from 2005 to 2014. It discusses how the festival evolved from initially attracting 10,000 visitors through word-of-mouth promotion to selling out two weekends with 360,000 total visitors in just one hour in 2014. It also outlines how Tomorrowland has expanded its global fan base through increasingly sophisticated digital marketing strategies and fostering a sense of community and shared values among its "People of Tomorrow." The challenges of maintaining quality, innovation, and security at such a large scale globally are also addressed.
Curs bàsic sobre mesuraments acústics, basats en la legislació d’aplicació a Catalunya: Llei 16/2002 i Decret 176/2009.
Mesura i avaluació de diferents tipologies de font: infraestructures, activitats i veïnatge, nivells d'emissió dels vehicles.
Seminari en línia adreçat a la ciutadania per donar a conèixer els mapes de capacitat acústica i la informació que s’hi recull, en el marc del programa d’activitats i accions de la Setmana Sense Soroll que té lloc del 26 d’abril al 2 de maig de 2021, coincidint amb el Dia Internacional de Sensibilització envers el Soroll.
Curs bàsic de l'aplicació de la legislació a Catalunya, en la mesura i avaluació del soroll. Curs adreçat a tècnics i agents de la policia local - 1ª part.
Projecte de recerca 4t ESO Raquel-Eira-Patrirllanes
INS Manuel de Montsuar · desembre 2012
Porjecte de recerca de 4t d'ESO sobre la contaminació acústica.
Autores: Raquel Otín, Eira Garcia i Patrícia Montoy.
Gestió ambiental del soroll a catalunyaEduard Puig
Els Plans d'Acció, són un dels instruments de gestió del soroll, segons la Directiva europea 2002/49/CE. En aquesta presentació es fa un repàs de l'elaboració dels Plans d'Acció i la seva aplicació a Catalunya.
Presentació de Xavier Gómez Olmos de la Direcció General de Qualitat Ambiental i Canvi Climàtic del Departament de Territori i Sostenibilitat en el marc de la jornada sobre la nova Llei de Qualitat Ambiental, a Barcelona el 25 de novembre de 2016
Seminari en línia adreçat a la ciutadania per explicar què fer davant les molèsties per soroll, en el marc del programa d’activitats i accions de la Setmana Sense Soroll que té lloc del 26 d’abril al 2 de maig de 2021, coincidint amb el Dia Internacional de Sensibilització envers el Soroll.
Durant els mesos de maig i juny de 2013 s’han realitzat quatre jornades, adreçades al personal de les àrees d’activitats, urbanisme i medi ambient de les diferents administracions, amb l’objectiu de donar a conèixer les guies per a la gestió i l’avaluació de la contaminació acústica. Durant la jornada s’han presentat casos pràctics resolts de manera didàctica i s’han resolt dubtes respecte la metodologia de càlcul i/o avaluació.
Similar to La normativa de protecció acústica aplicada a les festes i al lleure (20)
L’estudi “Dona i medi ambient: el rol de la dona a l’ocupació verda a Catalunya” analitza quina és la situació en matèria d’igualtat i quin és actualment el paper de la dona en el sector del medi ambient i, concretament, en el sector de l’ocupació verda. L’objectiu final de l’estudi és conèixer si l’ocupació verda és igualitària o no, i si reprodueix o no les desigualtats que hi ha en altres sectors econòmics “tradicionals”. També pretén identificar obstacles i plantejar actuacions de millora des de la Generalitat de Catalunya.
L’estudi “Dona i medi ambient: el rol de la dona a l’ocupació verda a Catalunya” analitza quina és la situació en matèria d’igualtat i quin és actualment el paper de la dona en el sector del medi ambient i, concretament, en el sector de l’ocupació verda. L’objectiu final de l’estudi és conèixer si l’ocupació verda és igualitària o no, i si reprodueix o no les desigualtats que hi ha en altres sectors econòmics “tradicionals”. També pretén identificar obstacles i plantejar actuacions de millora des de la Generalitat de Catalunya.
Presentació d'Iñaki Gili, responsable de mitigació de l'Oficina Catalana del Canvi Climàtic, a la jornada de valoració dels acords assolits a la Conferència de les Nacions Unides sobre el Canvi Climàtic (#COP27) organitzada pel Departament d'Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural, a través de l'Oficina Catalana del Canvi Climàtic.
Cas pràctic presentat per Anna Esteve, tècnica del Servei de Qualificació Ambiental a la Jornada de presentació de la Guia per a l’organització d’esdeveniments sostenibles
Ponència de Montse Gomà, responsable de projectes
d’Anthesis La Vola, a la jornada de presentació de la Guia per a l’organització d’esdeveniments
sostenibles, organitzada per la Direcció General de Qualitat Ambiental i Canvi Climàtic
Presentació de Núria Pou, tècnica del Centre de Ciència i Tecnologia Forestal de Catalunya i de l’Oficina tècnica de l’Observatori del Patrimoni Natural i la Biodiversitat. a la jornada de presentació de l’Informe sobre l’estat del medi ambient 2016 – 2019, organitzada pel Departament d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural i amb la col·laboració del Consell Assessor per al Desenvolupament Sostenible de Catalunya (CADS).
Presentació de Miquel Rovira, director de l'Àrea de Sostenibilitat d’EURECAT, a la jornada de presentació de l’Informe sobre l’estat del medi ambient 2016 – 2019, organitzada pel Departament d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural i amb la col·laboració del Consell Assessor per al Desenvolupament Sostenible de Catalunya (CADS).
Presentació d'Antoni Munné. Dr. en Ecologia per la UB i Cap del Departament de Control i Qualitat de les Aigües. Agència Catalana de l’Aigua, a la jornada de presentació de l’Informe sobre l’estat del medi ambient 2016 – 2019, organitzada pel Departament d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural i amb la col·laboració del Consell Assessor per al Desenvolupament Sostenible de Catalunya (CADS).
Presentació d'. Albert Soret. Líder del grup Earth System Services del Barcelona Supercomputing Centre, a la jornada de presentació de l’Informe sobre l’estat del medi ambient 2016 – 2019, organitzada pel Departament d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural i amb la col·laboració del Consell Assessor per al Desenvolupament Sostenible de Catalunya (CADS).
Presentació d'Arnau Amat, doctor en Didàctica de les Ciències. Coordinador del grau en Mestre d'Educació Primària i director del Grup de Recerca en Construcció de Coneixement de la UVic-UCC., a la jornada de presentació de l’Informe sobre l’estat del medi ambient 2016 – 2019, organitzada pel Departament d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural i amb la col·laboració del Consell Assessor per al Desenvolupament Sostenible de Catalunya (CADS).
Presentació de Marta Torres. Investigadora sènior sobre energia i clima a l’IDDRI (Institut du Développement Durable et des Relations Internationales), a la jornada de presentació de l’Informe sobre l’estat del medi ambient 2016 – 2019, organitzada pel Departament d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural i amb la col·laboració del Consell Assessor per al Desenvolupament Sostenible de Catalunya (CADS).
Sessió formativa organitzada per la Direcció General de Polítiques Ambientals del Departament d'Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural. Generalitat de Catalunya, a càrrec de la Dra. Beatriz Duguy Pedra de la Universitat de Barcelona orientada a personal tècnic de la Generalitat. S’ha comptat amb la participació de personal del Servei de Sòls i Gestió Mediambiental de la Producció Agrària i del Departament de Protecció del Sòl de l'Àrea d'economia circular de l'Agència de Residus.
El juliol de 2020 el Parlament de Catalunya va aprovar la Llei 7/2020 de l'Agència de la Natura de Catalunya. Aquesta nova entitat de dret públic aglutinarà la protecció, la planificació, la gestió, la restauració, la millora i l'estudi del medi natural de Catalunya, tant en l'àmbit continental com marí.
Per constituir, de manera efectiva, aquest nou ens cal aprovar-ne els estatuts. Ara el Govern de la Generalitat de Catalunya els ha començat a redactar i ha obert un procés de participació ciutadana per debatre aspectes clau de la governança i el desplegament territorial de la futura Agència. En aquesta sessió informativa, que actua de tret de sortida del procés participatiu, s'explica:
- El procés de creació de l'Agència de la Natura de Catalunya i de redacció dels seus estatuts.
- Els diversos aspectes que regularan els estatus.
- Els grups de treball i els diversos processos de participació que intervenen en la redacció dels estatuts.
- El procés de participació externa: objectius, destinataris i les diverses vies per participar.
- Els eixos de debat que es tractaran en el procés de participació externa.
El juliol de 2020 el Parlament de Catalunya va aprovar la Llei 7/2020 de l'Agència de la Natura de Catalunya. Aquesta nova entitat de dret públic aglutinarà la protecció, la planificació, la gestió, la restauració, la millora i l'estudi del medi natural de Catalunya, tant en l'àmbit continental com marí.
Per constituir, de manera efectiva, aquest nou ens cal aprovar-ne els estatuts. Ara el Govern de la Generalitat de Catalunya els ha començat a redactar i ha obert un procés de participació ciutadana per debatre aspectes clau de la governança i el desplegament territorial de la futura Agència.
Isabel Hernàndez de la DGQACC de la Generalitat de Catalunya exposa les característiques de la nova convocatòria de subvencions (ACC/1441/2022) als ens locals
Lluís Alegre i Xavier Sanyer de l’Autoritat del Transport Metropolità de Barcelona exposen les principals eines de suport a la implantació i gestió de les ZBE: web, guia i plataforma tecnològica.
Marc Iglesias de l’Àrea Metropolitana de Barcelona exposa l’experiència de gestió de la ZBE Rondes de Barcelona i els equipaments tecnològics associats.
presentació de Xavier Querol on resum l’estat dels treballs que s’estan realitzant a l’estat espanyol de l’avaluació de la contaminació per ozó troposfèric a Espanya per elaborar Pla estatal d’ozó que està elaborant el Ministerio de Transición Ecológica y Reto Demográfico.
La normativa de protecció acústica aplicada a les festes i al lleure
1. Jornades sobre la gestió de la
cultura popular
La normativa de protecció
acústica aplicada a les festes i
activitats de lleure
Vilafranca del Penedès, 21 de novembre de 2013
Eduard Puig Solé, epuigs@gencat.cat
Servei per a la Prevenció de la Contaminació Acústica i Lluminosa
Direcció General de Qualitat Ambiental
2. Augment de la sensibilitat de la
població vers el soroll
Jornades sobre la gestió de la cultura popular
2
3. Informe Síndic de Greuges - 2012
En el darrer informe anual del Síndic de Greuges (2012), les queixes de
caire ambiental, predominen les relacionades amb la contaminació
acústica.
Dins d’aquestes, “... no són escasses les queixes per molèsties de sorolls
ocasionades per festes, revetlles o concerts organitzats pels ajuntaments
o en sales i equipaments municipals que manquen de les condicions
d’aïllament adequades.”
Jornades sobre la gestió de la cultura popular
3
4. El soroll i la seva percepció
El soroll és un fenomen físic, pressió acústica (Pacústica = Ptotal – Patmosfèrica)
Mesurat en Pascals
EFECTES
transmissió
EMISSIÓ
Velocitat del so ≈ 345
m/sg
RECEPCIÓ
Jornades sobre la gestió de la cultura popular
4
5. El soroll i la seva percepció
ESCALA
Nivell Pressió Sonora = Lp
pef
Lp (dB) = 20 * log
20µPa
:
0 dB
0,0002 P
20 dB
0,002 P
40 dB
0,02 P
Valors extrems de la Pressió Acústica:
0,00002 P
60 dB
0,2 P
80 dB
2P
20 micro- pascal - llindar audició
200 Pascal - llindar de dolor
Jornades sobre la gestió de la cultura popular
100 dB
20 P
120 dB
200 P
140 dB
5
6. El soroll i la seva percepció
Diferència de
nivell
Canvis
d'energia
Percepció del canvi
3
2
Quasi imperceptible
5
3
Clarament perceptible
10
10
La meitat o el doble de
percepció
20
100
Molt més fort o dèbil
Jornades sobre la gestió de la cultura popular
6
7. El soroll i la seva percepció
A més dels canvis de pressió (alt o baix) hi ha altres característiques del
soroll que cal tenir en compte per valorar la molèstia.
• Màxima sensibilitat a 3-4 Khz.
• Marge freqüència: 20 Hz a 20 KHz
• Sensibilitat diferent en funció de
•
la freqüència
Sensibilitat diferent en funció del
nivell
Corbes de igual sonoritat
Jornades sobre la gestió de la cultura popular
7
8. El soroll i la seva percepció
És un contaminant que pot afectar la salut, la
comoditat i el benestar de les persones.
És molt subjectiu. Es podria definir el soroll
com un so desagradable. O com un so que ens
afecta negativament causant una molèstia.
Pot incidir i incideix,
negativament en la
qualitat de vida. D’aquí a la importància que
darrerament se li està donant tant pel que fa als
mitjans de comunicació, administracions, etc...
Jornades sobre la gestió de la cultura popular
8
9. Efectes del soroll
Efectes auditius
• Efectes fisiològics
Pèrdua temporal o permanent de la capacitat
auditiva
Efectes no auditius
• Efectes fisiològics
Afectació de diversos òrgans i sentits del cos
(immunològic, cadiovascular,....)
• Efectes psíquics
Canvis de comportament
Jornades sobre la gestió de la cultura popular
9
10. Normativa sobre contaminació acústica a Catalunya
Ordre competencial
EUROPA
Directiva 2002/49/CE, sobre avaluació i gestió del soroll ambiental, aprovada el
25/06/2002
ESTAT ESPANYOL
Llei del Ruido 37/2003, de 17 de novembre 2003
Reial Decret 1513/2005 desenvolupa l’avaluació i gestió del soroll ambiental
Reial Decret 1367/2007, desenvolupa la Llei del Ruido
Reial Decret 1371/2007, desenvolupa el DB-HR (modificat pel RD 1675/2008)
CATALUNYA
Llei 16/2002 de protecció contra la contaminació acústica, aprovada el
16/06/2002, en vigor el 11/10/2002
Decret 245/2005 fixa criteris per a l’elaboració dels mapes de capacitat acústica
Decret 176/2009, de 10 de novembre, pel qual s’aprova el Reglament de la Llei
16/2002, de 28 de juny, de protecció contra la contaminació acústica, i se n’adapten
els annexos
Ordenances municipals
Jornades sobre la gestió de la cultura popular
10
11. Marc normatiu
•
Llei 16/2002, de 28 de juny, de protecció contra la contaminació acústica
•
Decret 245/2005, de 8 de novembre, pel qual es fixen els criteris per a
l'elaboració dels mapes de capacitat acústica.
•
Decret 176/2009, de 10 de novembre, pel qual s’aprova el Reglament de
la Llei 16/2002, de 28 de juny, de protecció contra la contaminació
acústica, i se n’adapten els annexos
•
Ordenances municipals (Ordenança Model tipus A i B)
Jornades sobre la gestió de la cultura popular
11
12. Decret 176/2009
Competències de l’Administració local
1.
Dur a terme les funcions de vigilància, inspecció, control i règim
sancionador de la contaminació acústica de les activitats, de les
relacions de veïnatge i dels vehicles de motor.
2.
Controlar la contaminació acústica de les vies urbanes.
3.
Autoritzar el treball nocturn a la via pública i la suspensió provisional
dels objectius de qualitat acústica, excepte en les obres de les
infraestructures de la Generalitat de Catalunya.
4.
Elaborar i aprovar els mapes de capacitat acústica.
5.
Declarar les zones d’especial protecció de la qualitat acústica
(ZEPQA) en les àrees incloses en sòl urbà i urbanitzable.
6.
Declarar les zones acústiques de règim especial (ZARE).
7.
Divulgar els objectius de qualitat acústica.
Jornades sobre la gestió de la cultura popular
12
13. Decret 176/2009
Competències de l’Administració local
8.
Elaborar i aprovar els mapes estratègics de soroll d’àmbit
municipal.
9.
Elaborar i aprovar els plans d’acció en matèria de contaminació
acústica d’àmbit municipal.
10. Elaborar els plans específics de mesures per minimitzar l’impacte
acústic.
11. Comprovar que els projectes de noves construccions dins la zona
de soroll són compatibles amb els objectius de qualitat acústica
que els sigui d’aplicació.
Jornades sobre la gestió de la cultura popular
13
14. Llei 16/2002
Article 1 - Objecte
Regular les mesures necessàries per a prevenir i corregir la contaminació
acústica, que afecta els ciutadans i ciutadanes i el medi ambient, provocada
pels sorolls i les vibracions, i alhora establir un règim d’intervenció
administrativa que sigui aplicable a tot el territori de Catalunya.
Article 2 – Finalitats
a) El dret a tenir un medi ambient adequat per al desenvolupament de la
persona.
b) El dret a la protecció de la salut.
c) El dret a la intimitat.
d) El benestar i la qualitat de vida dels ciutadans.
Article 3 - Àmbit d’aplicació
Resten sotmesos a aquesta Llei qualsevol infraestructura, instal·lació,
maquinària, activitat o comportament inclosos als annexos que originin
sorolls i vibracions.
Jornades sobre la gestió de la cultura popular
14
15. Llei 16/2002
Article 21 – Ordenances reguladores de la contaminació acústica
1. Correspon als ajuntaments, elaborar i aprovar ordenances reguladores de
la contaminació per sorolls i vibracions, en el marc del que regula aquesta
Llei i la normativa que la desenvolupa.
2. Poden regular aspectes específics com: activitats de càrrega i
descàrrega de mercaderies, treballs a la via pública, especialment els
relatius a l’arranjament de calçades i voreres, les relacions de veïnatge,
instal·lacions d’aire condicionat, ventilació o refrigeració, activitats de
lleure, d’espectacle i recreatives, sistemes d’avís acústic, els treballs de
neteja de la via pública i de recollida de residus municipals o la circulació
de vehicles de motor, especialment ciclomotors i motocicletes.
3. Les ordenances poden tenir en compte les singularitats pròpies del
municipi, com ara les activitats festives i culturals, i les que tenen un interès
social, sempre que tinguin un cert arrelament.
Jornades sobre la gestió de la cultura popular
15
16. Decret 176/2009
Alguns dels aspectes més rellevants del Reglament:
Metodologies de mesura i valors límit pels objectius de qualitat, i pels
diferents emissors acústics.
Valors exteriors, en funció de les zones de sensibilitat i usos del sol
definits en el mapa de capacitat acústica.
Valors interiors, en funció del tipus de dependència i ús de la sala.
Regulació de les zones de soroll.
Eines per a la gestió ambiental del soroll: Mapes estratègics, plans
d’acció, plans específics o creació de zones ZARE /ZEPQA.
Creació de les Entitats per a la Prevenció de la Contaminació
Acústica (EPCA).
Jornades sobre la gestió de la cultura popular
16
19. Mapes de
capacitat acústica
Estat de l’aprovació dels
mapes de capacitat
acústica.
Novembre 2013
Jornades sobre la gestió de la cultura popular
19
20. Informació a la població
Jornades sobre la gestió de la cultura popular
Terrassa
Reus
Sitges
Lleida
El mapa de capacitat acústica ha de ser públic i consultable per la
població. La recomanació és la utilització dels portals web dels
municipis.
20
21. Decret 176/2009
Objectius de qualitat acústica del territori i usos del sòl
Zones de sensibilitat acústica i usos del sòl
Valors límit d’immissió en dB(A)
Ld (7 h – 21 h)
Le (21 h – 23 h)
Ln (23 h – 7 h)
ZONA DE SENSIBILITAT ACÚSTICA ALTA (A)
-
-
-
(A2) Predomini del sòl d’ús sanitari, docent i cultural
55
55
45
(A3) Habitatges situats al medi rural
57
57
47
(A4) Predomini del sòl d’ús residencial
60
60
50
(B1) Coexistència de sòl d’ús residencial amb activitats i/o
infraestructures de transport existents
65
65
55
(B2) Predomini del sòl d’ús terciari diferent a (C1)
65
65
55
(B3) Àrees urbanitzades existents afectades per sòl d’ús industrial
65
65
55
(C1) Usos recreatius i d’espectacles
68
68
58
(C2) Predomini de sòl d’ús industrial
70
70
60
-
-
-
(A1) Espais d’interès natural i altres
ZONA DE SENSIBILITAT ACÚSTICA MODERADA (B)
ZONA DE SENSIBILITAT ACÚSTICA BAIXA (C)
(C3) Àrees del territori afectades per sistemes generals
d’infraestructures de transport o altres equipaments públics
Jornades sobre la gestió de la cultura popular
21
22. Decret 176/2009
Emissors acústics: Activitats i veïnatge en ambient
exterior
Zones de sensibilitat acústica i usos del sòl
Valors límit d’immissió en dB(A)
Ld(7 h – 21 h)
Le(21 h – 23 h)
Ln(23 h – 7 h)
(A2) Predomini del sòl d’ús sanitari, docent i cultural
50
50
40
(A3) Habitatges situats al medi rural
52
52
42
(A4) Predomini del sòl d’ús residencial
55
55
45
(B1) Coexistència de sòl d’ús residencial amb activitats i/o
infraestructures de transport existents
60
60
50
(B2) Predomini del sòl d’ús terciari diferent a (C1)
60
60
50
(B3) Àrees urbanitzades existents afectades per sòl d’ús
industrial
60
60
50
(C1) Usos recreatius i d’espectacles
63
63
53
(C2) Predomini de sòl d’ús industrial
65
65
55
ZONA DE SENSIBILITAT ACÚSTICA ALTA: A
ZONA DE SENSIBILITAT ACÚSTICA MODERADA (B)
ZONA DE SENSIBILITAT ACÚSTICA BAIXA (C)
Jornades sobre la gestió de la cultura popular
22
23. Avaluació i compliment dels valors límit
Avaluació:
a) El període d’avaluació és de 180 minuts per a l’horari diürn, 120
minuts per a l’horari vespre i 120 minuts per a l’horari nocturn.
b) El nivell d’avaluació, LAr , s’ha d’arrodonir amb l’increment de 0,5
dB(A) i s’ha de prendre la part sencera com a valor resultant.
Compliment:
a) Cap valor del nivell d’avalució, LAr,i , supera en més de 5 dB(A)
durant 30 minuts, de manera continua o discontinua.
b) Cap valor d’avaluació, LAr , supera els valors fixats en aquest annex.
c) El conjunt d’emissors no supera els objectius de qualitat de l’Annex
A.
Jornades sobre la gestió de la cultura popular
23
24. Avaluació
Es calcula amb:
LAr, i= LAeq,Ti + Kf,i + Kt,i + Ki,i
En els annexes es descriuen els procediments pel càlcul de les
correccions de baixa freqüència (Kf) , components tonals emergents
(Kt) i components impulsives (Ki).
S’ha d’eliminar el nivell residual del LAeq (es vol valorar
exclusivament el soroll que prové de l’activitat).
En cas de tenir més d’una fase de soroll, cal mesurar cada una de les
fases, per obtenir el nivell d’avaluació LAr.
Jornades sobre la gestió de la cultura popular
24
25. Condicions de mesurament
a)
Condicions meteorològiques representatives de l’indret i la
velocitat del vent a de ser inferior a 5 m/sg.
b)
Situació del punt de mesurament:
En edificacions, al mig de la finestra en dependències d’ús
sensibles al soroll.
A peu de carrer entre 0,5 i 2 metres de façanes amb
dependències d’ús sensible dels receptors.
Les zones encara no construïdes , en el pla
d’emplaçament de la façana més exposada al soroll.
c)
Abans i després de cada mesurament,s’ha de verificar el correcte
funcionament de la cadena del mesurament mitjançant un
calibrador sonor, i garantir un marge de desviació no superior a
0,5 dB.
Jornades sobre la gestió de la cultura popular
25
26. Decret 176/2009
Emissors acústics: Activitats i veïnatge en ambient
interior
Ús del local
confrontant
Valors límit d’immissió
Dependències
Administratiu i
d’oficines
Hospitalari
Educatiu o cultural
Le(21 h – 23 h)
Ln(23 h – 7 h)
Sales d’estar
35
35
30
Dormitoris
30
30
25 * *
Despatxos
professionals
35
35
35
Oficines *
40
40
40
Zones d’estada
40
40
30
Dormitoris
35
35
25 * *
Aules
Habitatge o ús
residencial
Ld(7 h – 21 h)
35
35
35
Sales de lectura,
d’audició i exposició
30
30
30
(*) Excepte en zones industrials
(**) Per a les activitats existents el valor límit d’immissió s’incrementa en 3 dB(A)
Jornades sobre la gestió de la cultura popular
26
27. Decret 176/2009
Ordenances
Disposició Transitòria Primera
Ordenances municipals (obligatòries > 5000 habitants)
1. Els ajuntaments que, a l’entrada en vigor del Reglament, disposin
d’ordenances municipals de protecció contra la contaminació
acústica, les han d’adaptar a les normes que estableix el Reglament
en el termini de dos anys a partir de la seva entrada en vigor.
2. El departament competent en matèria de contaminació acústica ha de
prestar als ajuntaments que ho sol·licitin el suport tècnic, jurídic i
administratiu necessari per a l’elaboració de les ordenances.
3. Mentre no es produeixi l’adaptació de les ordenances prevista en
l’apartat primer, són d’aplicació directa les exigències i els paràmetres
establerts en el Reglament, sempre que aquests siguin superiors als
continguts a les ordenances.
Jornades sobre la gestió de la cultura popular
27
28. Models d’ordenança municipal
Model A
Model d’ordenança per a tots
aquells municipis que, per la seva
complexitat, necessiten regular,
de
manera
àmplia,
la
contaminació acústica.
Model B
Model d’ordenança per a tots
aquells municipis que no tenen
excessius problemes relacionats
amb la contaminació acústica.
Jornades sobre la gestió de la cultura popular
28
29. Ordenança model – exigències d’aïllament
Ús de l’edifici
Dependències
Habitatge o ús
residencial
Ús hospitalari
Ús educatiu o
cultural
Valors límit d’immissió
Ld(8 h – 21 h)
Le(21 h – 23 h)
Ln(23 h – 8 h)
Sales d’estar
45
45
35
Dormitoris
40
40
30
Zones d’estada
45
45
35
Dormitoris
40
40
30
Aules
40
40
40
Sales de lectura
35
35
35
Jornades sobre la gestió de la cultura popular
29
30. Ordenança model
Classificació d’activitats
Classificació d'activitats
Grup I
Grup II
Grup III
Grup IV
Nivells d'immissió dB(A)
95 a 100
90 a 94
85 a 89
≤ 84
Nivell d’immissió: el nivell sonor màxim, LAeq,60s que es genera dins de
l’activitat, mesurat en un lloc representatiu degudament justificat. En els locals
de pública concurrència s’ha de mesurar a la part central de la zona de públic
on hi hagi el major nivell sonor i amb tots els serveis a ple rendiment.
Annex 8. Aïllament acústic.
Annex 10. Requeriments tècnics dels limitadors enregistradors
Annex 11. Classificació de les activitats en funció del nivell d’immissió acústica
dins el seu recinte
Jornades sobre la gestió de la cultura popular
30
31. Activitats a l’aire lliure – Art. 15
Terrasses, fires d’atraccions, mercats,
espantalls acústics, ... han de disposar
d’autorització municipal.
Terrasses d’ús públic, instal·lació
d’elements acústics, actuacions en viu
o megafonia han de disposar
d’autorització municipal.
Envelats i discoteques a l‘aire lliure han
de disposar de limitador.
Jornades sobre la gestió de la cultura popular
31
32. Activitats festives a via pública – Art.16
Revetlles, festes tradicionals, cercaviles, espectacles musicals i altres han
de disposar d’autorització municipal, la qual ha d’assenyalar les condicions
a complir per minimitzar la possible incidència de sorolls.
Activitats públiques amb sistemes electroamplificats, no poden superar els
100 dB(A) [LAeq 60sg] en la zona de públic i els 80 dB(A) [LAeq 30 m] a la
façana més exposada.
L’ajuntament pot exigir la instal·lació d’un limitador-enregistrador o altres
mecanismes.
Jornades sobre la gestió de la cultura popular
32
33. Sistemes de Megafonia – Art.17
Limitació horària: 8 a 23 h els dies laborables i de 9 a 23 h dissabtes i
festius.
Sistemes direccionals i orientats a les instal·lacions.
Complir amb valors límit d’immissió.
Jornades sobre la gestió de la cultura popular
33
34. Espectacles pirotècnics – Art.18
Espectacles pirotècnics i l’ús de petards s’han de dur a terme, com a mínim,
a 200 metres de distància dels edificis hospitalaris o espais que l’ajuntament
consideri que cal preservar.
Jornades sobre la gestió de la cultura popular
34
35. Ordenances aprovades
Granollers
Sabadell
Mollerussa
Barcelona
Vilanova i la Geltrú
Sant Sadurní d’Anoia
Arbúcies
Arenys de Mar
Cabrils
Castellbisbal
Cervera
Esplugues de Llobregat
Flix
Jornades sobre la gestió de la cultura popular
Fogars de la Selva
Hostalric
La Tallada
Moncada i Reixac
Òdena
Sant Feliu de Buixalleu
Sant Just Desvern
Sant Vicenç de Montalt
Santa Coloma de Cervelló
Santa Perpetua de Mogoda
Badalona
.....
35
36. Ordenança model
Limitadors acústics
Un limitador acústic, és un equip, que s'instal·la en la cadena musical, just
entre la taula de mescles i els sistemes d’amplificació-altaveus.
La finalitat d’un limitador acústic, és el de limitar el valor d’emissió de l’equip
musical.
Un limitador no ha de substituir mai, un bon condicionament del local.
Jornades sobre la gestió de la cultura popular
36
37. Ordenança model
Limitadors acústics
Requeriments tècnics del limitador enregistrador
Programar els límits d’emissió a l’interior de l’activitat, i la immissió a al receptor o
a l’exterior de l’activitat per als diferents períodes horaris.
Disposar d’un micròfon extern que reculli el nivell sonor dins del local per la
detecció de possibles manipulacions. Verificable.
Programar horaris d’emissió musical diferents per a cada dia de la setmana (hora
d’inici i hora d’acabament), i introduir horaris extraordinaris.
Restriccions d’accés als tècnics municipals autoritzats, mitjançant sistemes de
protecció mecànics o electrònics (paraula de pas).
Emmagatzemar dades històriques
Emmagatzemar, mitjançant suport físic estable, els nivells sonors (nivell de
pressió sonora continu equivalent amb ponderació freqüencial A) i de les
possibles manipulacions esdevingudes amb una periodicitat programable entre 5 i
15 minuts. Memòria per un mes.
Jornades sobre la gestió de la cultura popular
37
38. Decret 112/2010, Reglament d’espectacles públics i
activitats recreatives
La disposició transitòria
cinquena:
Jornades sobre la gestió de la cultura popular
38
39. Suspensió provisional els objectius de qualitat
acústica - Art.38 D176/2009 i Art.9 Ordenança
L’ajuntament disposa d’una eina per poder autoritzar, sempre de
manera justificada, la possibilitat de que algun tipus d’activitat
humana, no hagi de complir amb els objectius de qualitat acústica, de
manera limitada, acotada en el temps i controladament. Pensat per:
Festes populars
Obres
Activitats agrícoles estacionals
Ordenança de sorolls de Vilanova i la Geltrú
Jornades sobre la gestió de la cultura popular
39
40. L’estudi acústic
És un document que genera l’activitat/emissor acústic, on es tracta
d’avaluar la compatibilitat de l’activitat amb la capacitat acústica del
territori i l’ús del sòl, i gestionar situacions de conflicte.
TITULAR
EMISSOR
ACÚSTIC
ESTUDI
ACÚSTIC
AJUNTAMENT
Tècnics municipals
CONSULTORA
/ EPCA
Jornades sobre la gestió de la cultura popular
40
41. Contingut de l’estudi d’impacte acústic
1.Anàlisi de la capacitat acústica del territori.
a/ Descripció de les zones de sensibilitat acústica de l’activitat i
el seu entorn.
b/ Objectius de qualitat que atorga el mapa de capacitat acústica
a l’emplaçament i l’entorn de l’activitat.
c/ Valors límit d’immissió aplicables a les activitats d’acord amb
el que estableix l’annex 3.
Si no hi ha mapa de capacitat acústic aprovat, l’enginyeria no
s’ha de pronunciar i cal avaluar el compliment de la normativa
respecte les diferents zones/usos possibles.
Jornades sobre la gestió de la cultura popular
41
42. Contingut de l’estudi d’impacte acústic
2. Anàlisi acústica de l’escenari de l’activitat
a/ Descripció del local de l’activitat i detall de les fonts sonores
i/o vibratòries
b/ Descripció dels usos dels locals adjacents o la seva situació
respecte a usos sensibles al soroll, com ara habitatges, escoles i
hospitals
c/ Estimació justificada del nivell d’emissió d’aquestes fonts a
l’interior i a l’exterior de l’activitat i dels nivells d’immissió als
possibles receptors.
d/ Horari de funcionament de l’activitat.
Jornades sobre la gestió de la cultura popular
42
43. Contingut de l’estudi d’impacte acústic
3. Avaluació de l’impacte acústic
a/ Si el nivell d’avaluació és estimat o mesurat als receptors
afectats pel desenvolupament de l’activitat és inferior als valors
límit d’immissió establerts als annexos, l’impacte acústic és
compatible amb el seu entorn.
b/ Si el nivell d’avaluació estimat o mesurat en els receptors
afectats pel desenvolupament de l’activitat no compleix el que
estableixen els annexos, cal aplicar mesures correctores.
Aquestes mesures s’han d’incloure i definir en l’estudi d’impacte
acústic.
Jornades sobre la gestió de la cultura popular
43
44. Contingut de l’estudi d’impacte acústic
4. Definició de mesures
a/ Aplicar mesures preventives, amb caràcter previ a l’inici de
l’activitat i durant el règim de funcionament, com ara: canviar
l’emplaçament de les fonts, substituir fonts per altres menys
sorolloses, regular el règim d’explotació de l’activitat, definir
actuacions de vigilància del règim de funcionament de les fonts
o de l’activitat, etc...
b/ Aplicar a les fonts emissores correctores mitjançant
l’execució de projectes d’aïllament.
c/ Aplicar als receptor mesures protectores cm el tractament de
paraments, obertures, aïllaments, vidres dobles o altres
assimilables.
e/ Altres mesures que siguin eficients i susceptibles d’aplicar.
Jornades sobre la gestió de la cultura popular
44
45. Contingut de l’estudi d’impacte acústic
4.1. Projecte d’aïllament
a/ Activitats amb contigüitat amb el receptor
a.1. El Projecte d’aïllament acústic ha de constar del disseny
dels elements proposats am bla descripció dels materials
utilitzats i dels detalls constructius del muntatge.
a.2. En el cas de que hi hagi instal·lacions de climatització, el
projecte d’aïllament ha d’especificar les característiques
detallades de les mesures correctores necessàries.
a.3. El projecte ha d’incloure la justificació que, amb les mesures
previstes, el funcionament de l’activitat no superarà els valors
límit d’immissió
Jornades sobre la gestió de la cultura popular
45
46. Contingut de l’estudi d’impacte acústic
4.1. Projecte d’aïllament
a/ Activitats amb contigüitat amb el receptor
Cal incloure plànols i croquis, amb els detalls constructius i amb
les característiques acústiques/atenuadores dels materials, així
com els càlculs realitzats.
Cal treballar sempre que sigui possible amb valors mesurats de
TL.
Jornades sobre la gestió de la cultura popular
46
47. Contingut de l’estudi d’impacte acústic
4.1. Projecte d’aïllament
a/ Activitats sense contigüitat amb el receptor
b.1. El Projecte d’aïllament acústic ha de constar del disseny dels
elements proposats amb la descripció dels materials utilitzats i dels
detalls constructius del muntatge.
b.2. En el cas de que hi hagi instal·lacions de climatització, el projecte
d’aïllament ha d’especificar les característiques detallades de les
mesures correctores necessàries.
b.3. Si la instal·lació comporta fonts emissores situades a gran altura,
el projecte ha de tenir en compte que la propagació del soroll es pot
manifestar a llarga distància.
b.4. El projecte ha d’incloure la justificació que, amb les mesures
previstes, el funcionament de l’activitat no superarà els valors límit
d’immissió
Jornades sobre la gestió de la cultura popular
47
48. Contingut de l’estudi d’impacte acústic
4.1. Projecte d’aïllament
a/ Activitats sense contigüitat amb el receptor
Cal utilitzar eines de simulació que tinguin en compte la propagació
del soroll: distància, absorció atmosfèrica, força i direcció del vent, ...
Jornades sobre la gestió de la cultura popular
48
49. Informe tècnic de mesuraments
Un informe ha de ser clar, curt i concís, però a l’hora ha d’aportar tota la
informació necessària per poder justificar la presa de decisions.
Recomanació:
seguir amb la IT-102.
Jornades sobre la gestió de la cultura popular
1.
Antecedents
2. Objecte dels mesuraments.
3. Referència normativa.
4. Descripció de la sensibilitat acústica de la
zona / receptors.
5. Descripció fonts de soroll.
6. Descripció dels punts de mesurament.
7. Equips de mesurament.
8. Resultats mesuraments.
9. Condicions meteorològiques existents.
10. Determinació i avaluació de resultats.
11. Conclusions.
12. Data i signatura dels tècnics responsables
dels mesuraments.
13. Possibles annexes.
49
51. Decret 176/2009
Entitats de Prevenció de la Contaminació Acústica
(EPCA)
El Departament de Territori i Sostenibilitat és l’òrgan autonòmic
competent en l’acreditació d’Entitats de Prevenció de la
Contaminació Acústica. Requisits per a l’acreditació:
Organització i qualitat:
Estructura i sistema de qualitat d’acord amb els requisits establerts al
Decret: UNE-EN ISO/IEC 17020 i UNE-EN ISO/IEC 17025
Pòlissa d’assegurança de responsabilitat civil
Requisits tècnics:
Instruccions tècniques específiques d’acreditació i/o capacitació de
personal (titulació, formació general i formació específica)
Disposar de mitjans i equips segons les instruccions tècniques del
DMAH
Jornades sobre la gestió de la cultura popular
51
52. Entitats de Prevenció de la
Contaminació Acústica
Camps d’actuació
El control de nivells sonors en activitats i
infraestructures
El control de nivells de vibracions en
activitats i infraestructures
El control de la qualitat acústica en
l’edificació: aïllament acústic “in situ”
L’avaluació acústica del territori
ESPECIALITZACIÓ
Jornades sobre la gestió de la cultura popular
52
55. Entitats de Prevenció de la Contaminació Acústica:
instruccions i procediments
• Procediments generals acreditació entitat: PG-01, PG-02 i PG-03
• Procediments generals habilitació personal tècnic: PG-10, Annex I, II, III i IV04-01.
• Procediments específics: PE-EPCA
• Instruccions de mitjans i equips: IT 200, IT 200-A i IT 200-B
Jornades sobre la gestió de la cultura popular
55
56. EPCA
Són Entitats Col·laboradores de l’Administració.
4 àmbits d’especialització.
Sotmeses a un procés d’acreditació
Disposen d’equips.
Personal tècnic capacitat.
Sotmeses a un procés de seguiment. Qualsevol incidència o queixa
al Departament respecte una actuació de l’Entitat, aquesta es
comprova i revisa.
Preus no taxats, de lliure mercat.
Existència d’un registre d’entitats acreditades, de caràcter públic.
Jornades sobre la gestió de la cultura popular
56
57. Gràcies per la vostra atenció
Servei per a la Prevenció de la
Contaminació Acústica i Lluminosa
Direcció General de Qualitat Ambiental
Departament de Territori i Sostenibilitat
www.gencat.cat/territori
Jornades sobre la gestió de la cultura popular