Jocs Florals ESO 2015

1. TÍTOL : Aprenen en somnis
AUTORA : Laura de Dios (3r d'ESO)
CATEGORIA: E (alumnes de 3r i 4t d'ESO)
GÈNERE LITERARI: Prosa (1r Premi Jocs Florals 2015)
Aprenen en somnis
En un barri de Barcelona, vivia una noia que es dei Martina. La Martina era una
noia que no podia viure sense el mòbil o la Tablet, que sempre havia d’estar
connectada amb les xarxes socials, que s’assabentava de tot el que passava per
Internet. Era una noia a qui li encantava la tecnologia, però que no anava gairebé
mai a l’escola, o bé perquè s'havia passat tota la nit amb l’ordinador jugant,
xatejant... o bé perquè no volia anar-hi.
Una nit que plovia, la Martina va decidir que desprès d’haver passat cinc hores amb
l’ordinador s’aniria a dormir, però el que ella no sabia era que entraria en un somni
que li faria veure la seva vida d’una manera diferent. El somni la va portar fins als
anys setanta, on no hi havia res de tecnologia, on la gent rentava la roba al riu, on
els nens jugaven a futbol amb una pilota feta de draps i una corda... i la Martina va
despertar en un llit, on una dona que deia que era la seva mare, la va aixecar,
perquè l’acompanyés a l’hort, a agafar uns tomàquets i perquè desprès anés a casa
del seu avi a buscar el pa, que l’havia fet ell. La Martina estava anonadada.
Buscava el seu mòbil per tot arreu, fins i tot va preguntar a uns senyors si hi havia
una botiga de telèfons per comprar-se’n un, però allà ningú no coneixia els mòbils,
no n'havien sentit a parlar mai. La seva mare li va arribar a preguntar si es trobava
bé, perquè començava a dir coses que no existien. La Martina finalment va acceptar
que tot allò que abans formava part del seu dia s'havia acabat, totes les comoditats

2. que tenia abans, ara ja no les tenia: la rentadora, el rentavaixelles, totes les coses
que per a ella eren normals tenir a una casa, allà no sabien de la seva existència.
La Martina es va adonar que sabia moltes més coses que aquella gent: sabia
escriure, llegir, sabia com arreglar algunes eines per fer la collita, i va decidir
ajudar-los.
La noia s’ho va passar tan bé, sense la necessitat de tenir un mòbil a la mà, que va
aprendre d’aquell somni. Va veure que de vegades no és necessari utilitzar totes
les coses que tenim al nostre abast, sinó que de vegades és millor fer les coses per
un mateix, parlar amb la gent, cara a cara, i no per “Facebook” o “WhatsApp”, va
acceptar que la tecnologia, com qualsevol altra cosa, no és bona en excés.
TÍTOL : Les diferències són experiències
AUROA : Alba Domínguez (1r d'ESO)

3. CATEGORIA: D (alumnes de 1r i 2n d'ESO)
GÈNERE LITERARI: Prosa (1r Premi Jocs Florals 2015)
Les diferències són experiències
La Marta era una nena, una nena que vivía un poblet molt antic. Existia des de feia
molts anys. Era un poblet on els carrers eren estrets i petits, però mai ningú no
l'havia pogut veure sencer. Un dia, mentre caminava per un dels carrers més
estrets, va ensopegar i va caure en un forat, un forat profund i llarg . Ella va caminar
fins arribar a un poblet, més antic que el seu, però no només per l’aspecte del
poble. També era per la forma de vestir de la gent... Era com si estigués dins una
pel·lícula de Marisol; a més, ningú no portava cap tecnologia de les que jo portava a
la butxaca de la meva jaqueta, i les seves sabates … no veia a ningú amb Vans.
Què estrany, no teníem res en comú…
De sobte, quan no podia suportar estar sense mòbil, vaig anar a un racó d'un carrer
i vaig posar rap… Uns nens d'aquell poble van apropar-se amb una roba com
reciclada i em van dir :
- Qui ets? D'on has vingut ? Què portes a la mà ?
- Sóc la Marta, tinc dotze anys visc al poble Vila Alta i vosaltres a Vila Baixa...
- I què fas aquí, i amb aquesta maquineta que treu aquest so tan estrany i que mai
havíem escoltat?
- No ens hem adonat fins ara, però estem parlant amb nens diferents perqué, Marta,
tu ets del segle XXI i nosaltres no.

4. És clar, tot i sabent que no tenien les mateixes característiques: ells escoltaven
música clàssica, ella rap ; la roba d’ells era com molt vella i la d’ella era molt més
moderna, etc.
Ells no tenien ordinador, ni mòbil, ni MP3… i el que més els estranyava era que es
divertien sense això i el joves d’avui dia no tenen vida social, es passen la vida
jugant amb les noves tecnologies i gairebé no parlen amb els amics… com a molt
per xat.
Es van adonar que la Marta havia viatjat en el temps al seu mateix poble, però feia
uns cinquanta anys enrere, quan el seu poble encara es deia Vila Baixa i no Vila
Alta com ara.
TÍTOL : Joventut d'avui dia
AUTORA : Nerea Piedrahita , 1r d'ESO

5. CATEGORIA : D (alumnes de 1r i 2n d'ESO)
GÈNERE LITERARI : Poesia (1r Premi Jocs Florals 2015)
JOVENTUT D'AVUI DIA
Els joves d'avui dia
utilitzem molt la tecnologia.
Ens enganxem a la xarxa social
i no ens adonem del món quotidià.
A l'hora d'estudiar
tampoc no sabem per on començar,
necessitem tenir un aparell a la mà.
Ara es vesteix de moda,
ja no hi ha vestits "de boda".
Cada vegada hi ha més marques,
i nois i noies queden estupefactes.
Quan se les posen i van pel carrer
sembla que patrocinen la marca que es ven.
La música de cada temps
és diferent en cada moment.
Als temps passats
la fama d'avui dia no s'havia somiat.
L'oci d'ara

6. són festes, balls i danses.
Els nois s'obliden de la societat,
únicament esperen el dissabte
i a la discoteca tornar-hi a anar.
I si no saps ballar,
no passa res, només has de saltar.
Els valors de l'adolescència
són que et mostres amb impertinència.
Es una nova etapa que tens per viure,
però cada vegada amb menys temps lliure.
I per les expectatives de futur,
els teus estudis hauran d'anar amb tu.

7. TÍTOL : La història que no s'explica
AUTOR : Aitor Pérez (4t d'ESO)
CATEGORIA: E (alumnes de 3r i 4t d'ESO)
GÈNERE LITERARI: Poesia (1r Premi Jocs Florals 2015)
LA HISTÒRIA QUE NO S'EXPLICA
Tot començava en una matinada
És un noi normal de mitjana alçada
A la seva orella esquerra porta una arracada
Sembla un noi dur i ningú li aguanta la mirada
Va intentar ser carinyós només una vegada
La seva vida es un mal monòleg
Però aquest capítol només va ser el pròleg
Veia els nens jugar a pilota
Mentre escoltava discutir als veïns de sota
Anava al cole i no passava del 4 la seva nota
Ell passava les tardes escoltant SFDK i Shotta
Li arriben missatges acabats amb equisde
No comprèn per què els pot agradar "Sálvame"
Aquest noi només mira per la finestra
Ell sap que no és un noi de la resta
Ell pensa que la vida "apesta"
És un noi dur a qui li agrada la poesia
No té camí ja que va perdre la seva guia

8. És un vaixell sense far d'Alexandria
Se n'adona que ja no té amics
I que el barri es divideix en nens pobres i rics
Perquè ell no camina amb vambes de marca Artengo
No vol ser ric però tot es veu millor amb una Nintendo
Tota la vida creient en valors socials
Va créixer veient els valors medievals
No sap si creure als bons o als criminals
Ja que no importa si tens valors culturals
I camina per la nit acompanyat de la llum dels fanals
Tot el que comença ja acaba per la nit
És la historia d’un noi
que ni volia ser nen, ni volia ser ric.