Cors i comerç a Menorca. La comercialització de les preses (1778-1781)Amador Mari
"Cors i comerç a Menorca. La comercialització de les preses (1778-1781)", VIII Jornades d'Estudis Històrics Locals: “El comerç alternatiu. Corsarisme i contraban (XV-XVIII)”. Institut d'Estudis Baleàrics, Palma, 1989.
Presentació feta per alumnes de 5è i 6è de Primària de l'escola L'Esqueix, de la ZER El Moianès Ponent, en el marc del tema d'aquest curs, la Mediterrània,
Este documento presenta un análisis del poema "Marchitas ya las juveniles flores" del poeta español José de Espronceda. Incluye información biográfica sobre Espronceda, ubica el poema en el contexto del Romanticismo español del siglo XIX, resume el tema y argumento del poema, analiza su métrica y estilo, y concluye explicando por qué se considera un texto romántico.
La película Gladiator cuenta la historia de Máximo, un general romano que es traicionado y su familia asesinada. Es vendido como esclavo y entrenado como gladiador, buscando venganza contra Cómodo, el nuevo emperador corrupto. Máximo se convierte en un famoso gladiador mientras planea derrocar a Cómodo para vengar a su familia.
Este documento resume el contenido de un fragmento de la novela picaresca El Lazarillo de Tormes. En tres oraciones: El fragmento narra las travesuras de Lázaro, un joven pícaro, para robarle vino a su amo, un ciego. El ciego descubre el engaño de Lázaro y lo castiga severamente. Al final, el ciego cura a Lázaro, enseñándole que el sufrimiento es necesario para aprender a sobrevivir en la sociedad como adulto.
2. ÍNDEX
HISTÒRIA DEL LUSITÀNIA.......................................................................................3
CARACTERÍSTIQUES DEL LUSITÀNIA .................................................................7
LLOC I EL PER QUÈ DE L’ENFONSAMENT DEL LUSITÀNIA .........................8
TESTIMONIS..................................................................................................................8
WEBGRAFIA ..................................................................................................................9
POWER POINT.............................................................................................................10
3. L’Enfonsament del Lusitània
¡AVISO!
“A todos los viajeros con intención de embarcarse en un viaje trasatlántico, se les recuerda que
existe un estado de guerra entre Alemania y sus aliados y Gran Bretaña y sus aliados; que la
zona de guerra incluye las aguas adyacentes a las Islas Británicas; que, de acuerdo con la
advertencia formal ofrecida por el Gobierno Imperial Alemán, barcos navegando con la
bandera de Gran Bretaña o de cualquiera de sus aliados, pueden ser destruidos en esas aguas y
que los viajeros navegando en la zona de guerra en buques de la Gran Bretaña o sus aliados, lo
hacen bajo su propio riesgo.”
HISTÒRIA
L'Ambaixada Imperial Britànica a Washington alertava als passatgers dels perills d'embarcar-se
en una nau anglesa. L'advertència era genèrica, doncs feia ja un parell de mesos que Alemanya
havia declarat guerra submarina sense restriccions i qualsevol vaixell corria el perill de ser
enfonsat a l'Atlàntic. El Lusitània, salparia de Nova York amb destinació a Liverpool, amb
gairebé 2.000 ànimes a bord. L'avís va ser publicat just al costat dels anuncis del creuer però, tot
i les advertències, pocs passatgers van cancel·lar el seu bitllet, i gairebé cap ho va fer per por
d'un atac submarí. Molts van pensar que era un fanal, una tàctica intimidadora per evitar el
comerç amb Gran Bretanya.
Ni l'empresa propietària del vaixell, Cunard, ni el seu capità, el
Comodor William Thomas Turner, van creure possible un atac
submarí. Charles Sumner, un empleat en les oficines de la Cunard
a la Gran Poma va afirmar davant la premsa: "El fet és que
Lusitània és massa ràpid per a qualsevol submarí. Cap vaixell de
guerra alemany se li pot acostar ". Amb tot, el Lusitània va partir
de Nova York el 1 maig 1915. El dia anterior, el submarí U-20
sota el comandament del Capità Walther Schwieger.
Salpo amb la intenció d'envoltar Escòcia i viatjar cap al sud per endinsar-se al mar d'Irlanda, a
esperar i assetjar algun dels molts vaixells mercants que navegaven a la zona. L'oficina de
criptoanàlisi de l'Almirantazgo britànic havia interceptat les dades de la seva partida i de l'hora
4. esperada d'arribada, però la informació era tan secreta, que no va arribar a les mans adequades, i
molt menys als comandaments del Lusitània. El primer dels grans errors.
Els primers dies del trajecte van transcórrer amb normalitat, mentre que la tripulació es desviava
per donar-los el millor servei. El capità i els seus oficials, coneixedors de les activitats dels O-
booty dels advertiments abocades. El vaixell, com qualsevol altre de la marina mercant o militar,
estava en constant contacte per ràdio amb l'Almirantazgo que, per precaució, havia assignat a
dos destructors perquè es reunissin amb el Lusitània quan aquest s'aproximés a les Illes
Britàniques, i així escortar fins a la seva destinació. Res semblava que anés a interrompre el
creuer, almenys fins al cinquè dia de travessa, quan es van rebre els primers senyals de que no
tot anava bé.
- Dijous 6 maig, 07:52 pm: "submarins ACTIUS A LA COSTA SUD D'IRLANDA."
- Dijous 6 maig, 8:30 pm: "A TOTS ELS VAIXELLS BRITÀNICS 0005: Recolliu PILOT DE
LIVERPOOL A LA BARRA I EBITDA ELS CAPS. Passeu PER LES BADIES A MÀXIMA
VELOCITAT. Dirigiu CURS CENTRAL DEL CANAL. Submarins PROPERS ALS ILLOTS
Fastnet. "
- Divendres 7 maig, 11:25: "SUBMARÍ ACTIU A LA ZONA SUD DEL CANAL D'IRLANDA,
ULTIMES NOTÍCIES VINT MILLES AL SUD DE CONINGBEG. Assegureu QUE EL
LUSITÀNIA REP AIXÒ. "
- Divendres 7 maig 12:40: "SUBMARÍ CINC MILLES AL SUD DEL CAP CLEAR,
NAVEGANT A OEST QUAN va ser vist A les 10:00"
El capità va ignorar les advertències, confiat que la velocitat del seu vaixell li concedia
l'avantatge davant de qualsevol submarí. A causa de les restriccions en les comunicacions, ni
l'Almirantazgo ni el capità del vaixell havien volgut revelar la posició del Lusitània acord
s'aproximava a Irlanda, llevat que es fes de manera codificada. El problema és que els
destructors que havien escortar no coneixien el codi mercant, i van haver de tornar a port.
Les coses no pintaven millor per l'O-20 després d'una setmana al mar. Amb el combustible en
nivells propers a la reserva. El 7 de maig, quan els guaites van albirar un gran vaixell
s'aproximava des de l'oest. Va sonar la veu d'alarma. El capità va donar l'ordre de submergir-se i
de canviar de motors dièsel als elèctrics, i va pujar el periscopi:
5. Rohreinsklaar machen! (Prepareu el tub un) - va donar l'ordre, que va ser repetida en la guisa
dels submarins.
Loss, loss, loss! (Ràpid, ràpid, ràpid)
Ichhab s, keineEskorteimSicht! (El tinc, sense escorta a la vista).
Keine Erkennungszeichen, siehtauswieeinBritischeVersorger - va afegir el seu Segon (sense
marques, sembla un vaixell de subministrament anglès. Es referia al fet que el Lusitània
navegava sense bandera, irònicament com a precaució davant d'un atac submarí. Tercer gran
error).
Beide Maschinenvoraus Grosse Fahrt! (Motors a tota velocitat)
Torpedo Geschwindigkeit 30, Entfernung 600 (velocitat del torpede 30, distància 600).
Torpedo einsistklaar! (Torpede 1 preparat) - es va escoltar des del fons del submarí. El capità va
observar per uns segons més al seu potencial víctima, com si volgués assegurar-se que feia el
correcte,fins que va cridar,
Torpede einsloss! (Torpede un fos!)
Eins, zwei, dreo, divendres, Fünf ... .dreizehn, Treffer! (En el blanc!)
transatlant comes gran i veloç del moment.
transportava alguna cosa per als anglesos
rebre un torpede d'un submarí alemany, en passar uns segons mica impacte de manera més forta,
el vaixell es va enfonsar en 20 minuts.
Tenien a Anglaterra com el pobret i Alemanya com el dolent. Sempre s'ha remorejat que el
Lusitània no era tan innocent com semblava, se li acusava de portar càrrega d'explosius i
armament. Es creu que col·lacionar el torpede amb Lusitània, es van activar els explosius que
portaven a bord i aquesta va ser la causa del seu enfonsament.
6. La pregunta que ens fem és perquè un vaixell com el Lusitània 1 embarcació auxiliar, millor
construïda que el Titànic, amb molts mes compartiments es seva enfonsar tan ràpidament, el
Titànic xoco contra un iceberg i trigo hores a enfonsar-se, al Lusitània li aconsegueixo un
torpede i es va enfonsar en menys de 20 minuts, perquè.
Els anglesos necessitaven provisions i les aconseguien mitjançant vaixells, els alemanys ho van
descobrir i van començar a enfonsar-se amb els submarins.
Els vaixells anglesos van rebre ordres de portar armament i obrir foc contra qualsevol submarí
alemany, alemanya reacciono amb una amenaça, tot vaixell anglès que portés provisions de
guerra, sense comptar amb la seguretat dels passatgers ni de la tripulació seria objectiu d'atac.
Se sap que la primera explosió va ser causada peltorpede, però la segona encara no se sap.
El lusitanià llevava subministraments militars, especialment bales i metralles però això no és
prou per derivar un vaixell, Lusitània devia portar un carregament més perillós de bombes,
pólvora de cotó i TNT, que hauria d'haver estat guardat a proa, on recaví l'impacte del torpede.
Lusitània es va enfonsar al canal de sant Jordi prop de les costes de Irlanda.
Els expedicionaris diuen que al vaixell estava el forat del torpede, però després havia un altre
d'una explosió interna. Van informar als passatgers que passarien per una zona a prop de la
guerra, per tant si passades alguna cosa no és farien càrrec, seria la responsabilitat dels
passatgers,la majoria d persones no cancel·lar el bitllet, van Voler licitar a bord del Lusitània.
Els alemanys van advertir al capità, però ell no va Fer que es ja que pensava que cap nau
atraparia en Velocitat a Lusitània, tampoc va comunicar els advertències als passatgers.
Va embarcar elmilionari Alfred Bandervild, empresari teatralCharles roman.
Al vaixell també trobaven espies alemanys
O-20 rumb Liverpool igual que la Lusitània, pot arribar als 15 nusos sobre l'aigua i sota l'aigua 9
nusos.
Capità del Lusitània William Kaster
7. els alemanys no sabien de fer amb la presència de Lusitània, esperar rebre ordres.
El Lusitània es disposava a entrar en aigües britàniques i a la zona de guerra, els bots salvavides
van ser despolpadors del vaixell.
El capità es troba amb un telegrama d'un submarí alemany, els van dir que posessin rumb al
canal 26
CARACTERÍSTIQUES
El transatlàntic va ser construït a Escòcia.
El seu nom prové en honor de l’antiga
província romana de Lusitània.
És un dels vaixells més grans i ràpids del món,
ja que anava a 25 nusos, és a dir, a 46 km/h.
El vaixell era de línies elegants, dotat de 4
xemeneies, turbines i hèlix. Tenia moltes
calderes, però la número 4 estava
desconnectada per no gastar tant de carbó.
També comptava amb 10 pisos, 7 d’ells
estaven a fora de l’aigua i 3 dins. Disposa de
una biblioteca i sala mèdica, sala para fumadores i
ascensors i un menjador de 2 pisos acabat amb una
elegant bovada (palau flotant), en els 4 menjadors
servien més de 10000 menjars al dia.
Va ser el més usat per traslladar passatgers entre Estats
Units i Europa.
8. LLOC D’ENFONSAMENT DEL LUSITÀNIA
Alemanya va declarar la zona d’exclusió en el febrer de 1915. Els que van estar dins d'aquesta
àrea van ser sotmeses a un registre i atac.
El Lusitània va ser enfonsat a 18 km enfront del cap d'Old Head of Kinsale, Irlanda, tragèdia
que va provocar la mort de 1198 persones de les 1959 que anaven a bord.
TESTIMONIS
→ ChrissyAikenBamett
→ Alice LinesDrury
→ Frank Hook
→ Capità William Tumer
→ Vicente Egaña
→ SubcapitàSchwieger
9. WEBGRAFIA
→ http://en.wikipedia.org/wiki/RMS_Lusitania
→ Llibre sobre la Primera Guerra Mundial
→ Curiositats de la Primera Guerra Mundial
→http://cienciahistorica.com/2014/08/19/el-hundimiento-del-lusitania-una-tragedia-evitable/
→ Vídeo National Geographic