prova final

1. Prova de síntesis final
Salvador Galup
Héctor Garcia

2.  Posidònia III
113 milles nàutiques separa Barcelona del Port de la Ciutadella. Hem utilitzat
dos paràmetres que són els més importants
o Velocitat mínima:
Hem d’anar a una velocitat mínima superior als 4,7 nusos per hora si volem
arribar abans de 1 dia natural.
El rumb, està indicat al mapa amb el vent. Tot i no anar a vela es de ser
prudent tenir el vent a l’esquena i no de cara ja que pot desviar el rumb. Per
anar a Menorca es recomana un rumb de -35º respecte els paral·lel seguir
recte.
Al aproximar-se al destí hi ha un canvi de rumb: 39 º59’ 44,9’’N 3º 46’ 41.0’’
E. Aquest canvi és d’uns 30 º dirigint-se a Ciutadella.
Al analitzar el pronòstic de la AEMet pronòstic hem vist que els vents serien
ràfegues intenses i hi hauria ones de fins a quatre metres mar endins, de
manera que hem decidit d’aplaçar la sortida fins al dimarts dia 3.
o Velocitat màxima del vaixell:
Hi ha una formula física que determina la màxima velocitat que pot assolir un
vaixell segons la seva eslora, i va estretament relacionada amb la resistència
que ofereix l’onada de proa. A partir d’aquesta velocitat, el vaixell només
accelerarà si li apliquem una força suficient com per aixecar la proa de l’aigua i
evitar l’onada de proa. Això només és possible amb una estructura de proa
determinada de la que el nostre vaixell no disposa.
La fórmula és, concretament, l’arrel quadrada de l’eslora del vaixell multiplicada
per 2,5. A la nostra embarcació, amb una eslora de 12.71 metres, li correspon
una velocitat màxima de quasi 9 nusos per hora.
Estudi del punt marcat a la imatge que correspon a 20 milles de distància
o Coordenades: 40°09'05.0"N 3°29'43.1"E
o Batimetria: Els mapes batimètrics ens parlen d’uns 1000-1200 metres de
fondària en aquesta zona. Hem fet un càlcul estimat i la profunditat mitja
del trajecte és d’uns 1200m de profunditat.
o Disc de Secchi: 4,6 metres de profunditat.
o Salinitat: 37 grams de sal per litre d’aigua. La salinitat mitja de l’aigua es
troba prop del 38%.
o La temperatura de l’aigua a 0m es triba entre 13/14°C.

3. o La productivitat de la mediterrània es molt baixa degut a que te una
salinitat molt alta i la comunicació amb altres mars o oceans és molt
reduïda.
o Meteorologia: Bufa un vent terra (Xaloc) - aigua a velocitats elevades.
Rumb de través fins a port i
amb vent molt fort, S’han de
possar risos per agunatar la
vela.
Rumb de empopada ja que el vent
entra per la popa del vaixell 11 nusos
Rumb de llarg uns 8-9
nusos condicions
meteorògiques bones.
Punt d’on s’ha
realitzat l’estudi
de batimetria,
Sechi, salinitat,
fauna i flora...

4. Imatge del Posidònia III amb les parts corresponents.
L’Oceanis 411 Clipper té 12,71 metres de eslora, té un calat de 1,7 metres i
3,95 metres de mànega. 8.55 nusos de velocitat màxima.
 Fauna i flora:
Hi ha molta fauna i en aquest punt ja que es troba en un enclavament
proper a Menorca propensa a gram biodiversitat.
Els més importants trobats són: el sard (Diplodus sardus), el rap (Lophius
piscatorius), el mero (Etinephelus marginatus), el peix espasa (Xiphias
gladius), la daurada (Sparus aurata), pops, però no són massa abundants,
etc.
En aquest punt no hi ha flora ja que els la llum solar no arriba al fons del
mar hi trobem organismes que semblen plantes però no ho són (com coralls
i esponges). En aquest punt hi ha sobretot organismes pelàgics, tot i que
encara n’hi ha de litorals.

5.  Recursos pesquers i biomassa:
Nosaltres després de una amplia recerca i havent amb altres grups hem arribat
a la conclusió que la única pesca sostenible al 100% seria la tradicional.
En la pesca tradicional s'utilitzen artilugis com els tremalls Arts de parada, arts
de tir des d'un vaixell, esquer, trampes i llampuguera plataformes.
Des de fa uns anys s'ha iniciat una campanya per legislar l'àmbit pesquer de
les Illes Balears.
Moltes d'aquestes reformes impliquen tenir diferents llicències depenent de la
pesca que s’executarà.
o Aquí va una breu explicació:
A les Illes Balears tenen 4 tipus de llicències per pescar, segons el decret
61/2002, de 19 d'abril, pel Decret 69/1999, de 4 de juny, es modifica el següent:
Llicència de pesca Marina recreativa col·lectiva.
Llicència de pesca d'altura sota l'aigua.
Llicència de pesca recreativa marins.
Llicència de pesca marítima.
Marítima de pesca per a l'oci a les aigües interiors està regulat pel Decret
69/1999, de 4 de juny, modificat del decret 61/2002, de 19 d'abril, pel que en el
seu article 6 diu que el volum de captures diàries per llicència de peix no
inclosos en annex III és una peça de més de 5kg.
Pel que fa als cefalòpodes s'estableix un màxim de dues peces per llicència i
dia. en qualsevol cas el volum de captures totals, incloent-hi altres espècies, no
pot excedir de 5 kg més una peça.
De pesca del raor (Xyrichthis novacula), estableix un nombre que al final de 50
exemplars per llicència i dia. En qualsevol cas el volum total de les captures, no
excedirà més una peça de 5 kg.
Segons la temporada de cada espècie,les espècies més presents en la
biomassa total son: Déntol,sípia,cap roig,rajades,escórpora,xanguet,peix
llimona,moll de roca,llampuga,llagosta, peguera gerreti. El jonquillo es una
espècie molt important tant en l'àmbit econòmic com en biomassa. (8,5% de les
captures i un 13% dels ingresso bruta totals de la pesca artesanal de Mallorca)
La pesca a Mallorca actualment produeix unes captures 590 tones i uns
ingressos bruts de primera venda de 5,9 milions d'euros. Pel que fa l'activitat
pesquera extractiva total,això significa el 18% de les captures i el 28% dels
ingressos bruts de primera venda. Així doncs,590 tones per any en la nostre
opinió són un model de pesca sostenible degut a que és aquell que s'utilitzava
antigament abans que les grans multinacionals pesqueres prenguessin el
control dels mars
 Quadre

6. Títol: "Marina"
Autor: Miguel Ibarz
Tècnica pictòrica: Acrílic/ Llenç
Data: Quadre de l'any 1976.
Podem dir que la geografia costanera de Menorca es divideix en dues zones
clares. La nord és molt abrupte i desigual, però la sud (en la qual es troba la
cala que apareix en el quadre) és molt més planera. Els penya-segats en
aquesta zona són molt més suaus i abunden les cales com la representada.
Majoritàriament el sol és format per roca calcària.
En quant a la diversitat biològica podem detectar organismes representatius
com ara la Daurada(Sparus aurata), que habita les zones fangoses; el Bonítol o
bonito en castellà (Sarda sarda), que viu fins els 200 mts de profunditat; l'anfós
o mero en castellà (Epinephelus marginatus), que viu fins als 200 mts de
profunditat en fons rocosos, o el Llobarro (Dicentrarchus labrax) el qual és molt
cobdiciat per els pescadors.
En el quadre també podem identificar les diferents zones litorals (supralitoral,
mesolitoral i infralitoral).