Els peixos de les Illes Balears estan classificats taxonòmicament en tres classes (Agnatha, Chondrictyes i Osteichtyes), que suposen unes 128 famílies i al voltant de 493 espècies. Les espècies de peixos no viuen aïllades unes d’altres, sinó que es troben en una estreta relació formant distintes agrupacions o comunitats. En general la distribució de les espècies, i per tant de les comunitats que s’estableixen, estan determinades en l’espai per la fondària, el tipus de fons i les característiques oceanogràfiques de les masses d’aigua. Hi ha altres factors, com per exemple la disponibilitat d’aliment, les relacions depredador-presa i altres competències intra i interespecífiques, que també condicionen aquesta distribució. D’aquestes espècies de peixos que es troben a les Illes Balears, aproximadament unes 120, independentment de la seva abundància i el seu valor comercial, són objecte de la pesca a les nostres aigües i tenen una presència més o menys constant als mercats insulars. Moltes altres espècies, que no tenen cap valor comercial, també son capturades de manera accidental. De fet, s’ha calculat que entre un 25 i un 40 per cent de la captura realitzada és rebutjada i retornada a la mar. La pesca professional que es practica a les Illes Balears, i en general a la Mediterrània, és una pesca multiespecífica, encara que donada la seva abundància i alt valor comercial, algunes de les espècies es poden considerar com l’objectiu principal de la pesca. Aquestes espècies varien en funció de la modalitat de pesca però son bàsicament el moll de fang Mullus surmuletus, el lluç Merluccius merluccius, la maire Micromessistius poutasou, la mòllera Phycis blennoides, el jonquillo Aphia minuta, la llampuga Coryphaena hippurus, el cap roig Scorpaena scrofa, el déntol Dentex dentex i la pàgara Pagrus pagrus, entre d’altres. A les Illes Balears hi ha unes 682 embarcacions dedicades a la pesca professional, de les quals el 88.27% es dediquen a la pesca amb arts menors, el 8.94% es dediquen a la pesca d’arrossegament i minoritàriament el 2.06% i el 0.73% es dediquen a la pesca d’encerclament i palangre de superfície, respectivament. A més de la pesca professional s’ha de destacar la importància de la pesca recreativa, amb 31.000 llicències de pesca, tant per l’activitat econòmica com per les captures que representa. La pesca actua directament sobre les espècies i els hàbitats, i per tant una gestió inadequada d’aquesta activitat pot tenir repercussions negatives sobre l’ecosistema. A més dels factors biològics no s’han d’oblidar les conseqüències socials i econòmiques que es poden derivar fruit d’una mala gestió de la pesca. En general, les mesures de gestió estan encaminades d’una banda a protegir les poblacions de peixos, mitjançant l’establiment de quotes que limiten la captura i la reducció de l’esforç per disminuir-la, i d’altra a la protecció

1. Els peixos de les Illes Balears
Un recurs renovable
Joan Moranta Mesquida
Llicenciat en Biologia
Titulat superior d’investigació i laboratori
Institut Mediterrani d’Estudis Avançats (IMEDEA)-Laboratori d’ictiologia
Any 2004

2. CONTINGUTCONTINGUT
2.2. Gestió i conservacióGestió i conservació
 La pesca a les Illes BalearsLa pesca a les Illes Balears
 Importància econòmicaImportància econòmica
 Tipus de pescaTipus de pesca
 Mesures de gestió i conservasióMesures de gestió i conservasió
1.1. Les espècies íctiques de les Illes BalearsLes espècies íctiques de les Illes Balears
 Taxonomia i classificació:Taxonomia i classificació:
 Distribució espacialDistribució espacial
 Compartiments tròficsCompartiments tròfics
 Les comunitats íctiques:Les comunitats íctiques:
 Factors biòtics i abiòticsFactors biòtics i abiòtics
Myliobatis aquilaMyliobatis aquila
2

3. TAXONOMIA i CLASSIFICACIÓTAXONOMIA i CLASSIFICACIÓ
 Taxonomia :Taxonomia : 128 famílies128 famílies ≈≈ 493 espècies493 espècies
 Agnatha: 1 família i 2 espèciesAgnatha: 1 família i 2 espècies
 Condrictyes – Selacis: 21 famílies i 69 espèciesCondrictyes – Selacis: 21 famílies i 69 espècies
 Osteichtyes – Teleostis: 106 famílies i 422 espèciesOsteichtyes – Teleostis: 106 famílies i 422 espècies
(Tots els peixos del mar català: diagnosis i claus d’identificació. Institut d’Estudis Catalans. Barcelona, 2001)(Tots els peixos del mar català: diagnosis i claus d’identificació. Institut d’Estudis Catalans. Barcelona, 2001)
ClassificacióClassificació
Distribució espacialDistribució espacial
Compartiment tròficCompartiment tròfic
3

4. Petromyzon marinus

5. Any
1750 1775 1800 1825 1850 1875 1900 1925 1950 1975 2000
Númerod'espècies
0
50
100
150
200
250
300
350
NÚMERO ACUMULAT D’ESPÈCIES DEMERSALS DE PEIXOSNÚMERO ACUMULAT D’ESPÈCIES DEMERSALS DE PEIXOS
DE FONDÀRIA DESCRITES PER ANY (GRUPS DE 25 ANYS)DE FONDÀRIA DESCRITES PER ANY (GRUPS DE 25 ANYS)
Haedrich R.L., 1997. Distribution and population ecology. In:Haedrich R.L., 1997. Distribution and population ecology. In: Deep-Sea fishesDeep-Sea fishes, D.J., D.J.
Randall and A.P. Farrell. Academic Press.Randall and A.P. Farrell. Academic Press.

6. DISTRIBUCIÓ ESPACIALDISTRIBUCIÓ ESPACIAL
PlataformaPlataforma
ContinentalContinental
TalúsTalús
ContinentalContinental
PlanaPlana
AbissalAbissal
Zona Litoral / Regió NeríticaZona Litoral / Regió Nerítica Zona Pelàgica / Regió OceànicaZona Pelàgica / Regió Oceànica
1000 m
Zona EpipelàgicaZona Epipelàgica
Zona MesopelàgicaZona Mesopelàgica
Zona BatipelàgicaZona Batipelàgica
0 m0 m
200 m200 m
3000 m3000 m
DominiBentònicDomininectobentònic
Zona AbisopelàgicaZona Abisopelàgica
6

7. Xiphias gladius
ESPÈCIES EPIPELÀGIQUESESPÈCIES EPIPELÀGIQUES
LitoralsLitorals OceàniquesOceàniques
Coryphaena hippurus
Trachurus trachurus
Boops boops Seriola dumerili
Oblada melanura
Thunnus thynnus
Prionace glauca
Isurus oxyrinchus
Mola mola
Spicara smaris
Sphyraena viridensis
7

8. ESPÈCIES MESO I BATIPELÀGIQUESESPÈCIES MESO I BATIPELÀGIQUES
Electrona rissoi
Capros aper
Benthosema glaciale
Argyropelecus hemigymnus
Chauliodus sloani
Borostomias antarticus
Ceratoscopelus maderensis
Lampanictus crocodilus
Paralepis coregenoides
Aegentina sphyraena
Maurolicus muelleri
Nemichthys scolopaceus
Macroranphosus scolopax
Cyclothone pygmaea
8

9. ESPÈCIES NECTOBENTÒNIQUESESPÈCIES NECTOBENTÒNIQUES
(Bentopelàgiques)(Bentopelàgiques)
Merluccius merluccius
Galeus melastomus
Lepidion lepidion Bathypterois mediterraneus
Ophidion barbatum
Epinephelus marginatus
Chimaera monstrosa
Hymenocephalus italicus
Eutrigla gurnardus
Phycis blennoides
Labrus bimaculatus
Helicolenus dactylpopterus
Pagrus pagrus
Balistes carolinensis
9

10. ESPÈCIES BENTÒNIQUESESPÈCIES BENTÒNIQUES
Torpedo marmorata
Gogius cobitis
Dasyatis pastinaca
Gobius vittatus
Lepadogaster lepadogaster
Raja clavata
Tripterygion melanorum
Uranoscopus scaber
Arnoglosus laterna
Solea vulgaris
10

11. COMPARTIMENTS TRÒFICSCOMPARTIMENTS TRÒFICS
Carcharodon carcharias
Scorpaena porcus
Mullus surmuletus
Cetorhinus maximus
Zeus faber
Diplodus sargus
Gobius buchichi
Chromis chromis
Lophius piscatoris
Labrus merula
Symphodus tinca Parablenius gatorrugini
Spicara smaris Atherina boyeri
Hexanchus griseus
Trysopterus minutus
MicròfagsMesòfagsMacròfagsPiscivors
11

12. LES COMUNITATS ÍCTIQUESLES COMUNITATS ÍCTIQUES
Tipus de substratTipus de substrat
FondàriaFondària
EstacionalitatEstacionalitat
Comunitat bentònicaComunitat bentònica
CaracterístiquesCaracterístiques
oceanogràfiquesoceanogràfiques
masses d’aiguamasses d’aigua
Composició específicaComposició específica
Paràmetres ecològicsParàmetres ecològics
(abundància, biomassa)(abundància, biomassa)
Processos biològicsProcessos biològics
(reproducció, reclutament)(reproducció, reclutament)
12

13. Tipus de substratTipus de substrat
Substrat touSubstrat tou
Substrat durSubstrat dur
Praderies de fanerògamesPraderies de fanerògames
13

14. ESPÈCIES DE SUBSTRAT TOUESPÈCIES DE SUBSTRAT TOU
Trachinus draco Raja miraletus
Chelidonichthys lastoviza
Bothus podas
Dactylopterus volitans
Xyrichthys novacula
Synodus saurus
Lithognatus mormirusAriosoma balearicum
14

15. ESPÈCIES DE SUBSTRAT DURESPÈCIES DE SUBSTRAT DUR
Apopgon imberbis Phycis phycis Anthias anthias Conguer conguer
Sciaena umbra Scorpaena porcus Muraena helena
Serranus cabrilla Thalassoma pavo Dentex dentes Epinephelus aeneus
15

16. ESPÈCIES DEESPÈCIES DE Posidonia oceanicaPosidonia oceanica
Symphodus ocellatus Symphodus rostratus Coris julis
Hyppocampus ramulosus
Symphodus tinca
Symphodus melanocercus
Sygnnathus acus
Serranus cabrilla Salpa salpa Diplodus annularis
16

17. 0 m
200
m
3000
m
 O O O O O O O O     
0.00
1.00
1
2
3
4
÷%Similaritat100
 200-400 m O 400-800 m 800-1400 m  1400-1800 m
LA FONDÀRIALA FONDÀRIA
J. Moranta, C. Stefanescu, E. Massutí, B. Morales-Nin, D. Lloris, TITULO: Fish community structure and depth related trends
on the continental slope of the Balearic Islands (Algerian Basin, Western Mediterranean). Marine Ecology Progress Series
(1998), 171: 233-246.
17

18. SUBSTITUCIÓ BATIMÈTRICA DE LES ESPÈCIESSUBSTITUCIÓ BATIMÈTRICA DE LES ESPÈCIES
T. minutus
C. maculatus
A. laterna
A. rueppelli
P. cataphractum
S. canicula
H. dactylopterus
G. argenteus
M. dipterygia
T. lyra
L. boscii
M. merluccius
C. caelorhynchus
S. nigrescens
S. phaeton
E. denticulatus
S. elongata
L. caudatus
C. agassizii
P. blennoides
L. budegassa
M. poutassou
G. melastomus
A. megalok inodon
H. mediterraneus
H. italicus
S. ligulatus
D. licha
C. conger
E. spinax
T. trachyrincus
E. telescopus
N. bonapartei
N. aequalis
M. moro
N. melanurum
C. alleni
A. rostratus
L. lepidion
C. labiatus
P. rissoanus
B. mediterraneus
C. coelolepis
Ch. mediterranea
C. guentheri
L. guentheri
1 2 3 4 5 6 7 8
200 400 600 800 1000 1200 1400 1600 1800
Depth (m)
5 grups d’espècies:5 grups d’espècies:
200-400 m200-400 m
Àmplia distribució:Àmplia distribució: P. blennoides,P. blennoides,
G. melastomus, N. aequalis, A.G. melastomus, N. aequalis, A.
rostratus.rostratus.
400-800 m400-800 m
800-1400 m800-1400 m
1400-1800 m1400-1800 m
18

19. Regressió lineal y=19.73-0.008x (R
2
=0.74;P<0.001)
0
5
10
15
20
25
200 400 600 800 1000 1200 1400 1600 1800
Fondària
Riquesaespecífica
VARIACIÓ DELS PARÀMETRES ECOLÒGICSVARIACIÓ DELS PARÀMETRES ECOLÒGICS
EN FUNCIÓ DE LA FONDÀRIAEN FUNCIÓ DE LA FONDÀRIA
Regressió logarítmica y=132.3-18.4Ln(x)
(R
2
=0.39;P<0.001)
0
20
40
60
80
100
200 400 600 800 1000 1200 1400 1600 1800
Fondària
Abundància/1000m
2
Regressió polinomial y=-137.7+1.4x-0.0007x
2
(R
2
=0.22, P<0.05)
0
200
400
600
800
1000
1200
200 400 600 800 1000 1200 1400 1600 1800
Fondària
Biomassa/1000m
2
Regressió polinomial y=-237.8+0.81x-0.0004x
2
(R
2
=0.69; P<0.001)
0
100
200
300
400
500
0 200 400 600 800 1000 1200 1400 1600 1800
Fondària
Pesmitjà/1000m
2
19

20. L’ESTACIONALITATL’ESTACIONALITAT
Tardor
Primavera
6.0 9.0 12.0 15.0 18.0 21.0 36.5 37.0 37.5 38.0 38.5
Fondària(m)
0
50
100
150
200
250
300
350
1100
1200
1300
1400
1500
1600
Temperatura Salinitat
20

21. EL RECLUTAMENTEL RECLUTAMENT
Labrus bimaculatus
Labrus merula
Diplodus sargus
Serranus cabrilla
Symphodus roissali
Chromis chromis
Coris julis
Mullus surmuletus
Oblada melanura
Symphodus cinereus
Symphodus doderleini
Symphodus mediterraneus
Symphodus ocellatus
Symphodus rostratus
Symphodus tinca
Lithognathus mormyrus
Diplodus puntazzo
Thalassoma pavo
Sarpa sarpa
Diplodus vulgaris
GG NNOOSSAAJJJJMMAAMMFF
Garcia-Rubies A. & Macpherson E. 1995.Garcia-Rubies A. & Macpherson E. 1995.
Substrate use and temporal pattern of recruitmentSubstrate use and temporal pattern of recruitment
in juvenile fishes of the Mediterranean littoral.in juvenile fishes of the Mediterranean littoral.
Marine Biology, 124: 35-42Marine Biology, 124: 35-42
21

22. 0 m0 m
200 m200 m
3000 m3000 m
DetritusDetritus
(Restes fecals, Restes(Restes fecals, Restes
vegetals,Cadàvers)vegetals,Cadàvers)
Producció PrimariaProducció Primaria
(Fitoplancton)(Fitoplancton)
InfaunaInfauna
(Crustacis, Cucs(Crustacis, Cucs
poliquets, Bivalves)poliquets, Bivalves)
FLUX ADVECTIUFLUX ADVECTIU
FLUX VERTICALFLUX VERTICAL
SuprabentosSuprabentos
(Petits crustacis(Petits crustacis
nedadors)nedadors)
Peixos i gambesPeixos i gambes
bentopelàgiquesbentopelàgiques Grans peixosGrans peixos
copèpodescopèpodes
eufausiaciseufausiacis
gambesgambes
mesopelàgiquesmesopelàgiques
Peixos meso iPeixos meso i
batipelàgicsbatipelàgics
22

23. 1.1. Les espècies íctiques de les Illes BalearsLes espècies íctiques de les Illes Balears
 Taxonomia i classificació:Taxonomia i classificació:
 Distribució espacialDistribució espacial
 Compartiments tròficsCompartiments tròfics
 Les comunitats íctiques:Les comunitats íctiques:
 Factors biòtics i abiòticsFactors biòtics i abiòtics
CONTINGUTCONTINGUT
2.2. Gestió i conservacióGestió i conservació
 La pesca a les Illes BalearsLa pesca a les Illes Balears
 La pesca balear en xifresLa pesca balear en xifres
 Tipus de pescaTipus de pesca
 Mesures de gestió i conservasióMesures de gestió i conservasió
23

24.  Mundial:Mundial: ≈≈ 90.000.000 Tm90.000.000 Tm
 Unió Europea: 6.700.000 Tm (8% MÓN)Unió Europea: 6.700.000 Tm (8% MÓN)
( 5( 5èè
productor, 1productor, 1erer
importador)importador)
 Espanya: 1.200.000 Tm (19% UE)Espanya: 1.200.000 Tm (19% UE)
 Mediterrània: 1.500.000 Tm (2% MÓN)Mediterrània: 1.500.000 Tm (2% MÓN)
 CCAAs Mediterrani: 138.000 Tm (9% MED)CCAAs Mediterrani: 138.000 Tm (9% MED)
 Illes Balears: 4.000 Tm (3% CCAAs)Illes Balears: 4.000 Tm (3% CCAAs)
 Importància econòmicaImportància econòmica
 Nombre vaixells:Nombre vaixells: ∼∼ 680 (15% MED)680 (15% MED)
 Pesca artesanal (al fresc i al dia)Pesca artesanal (al fresc i al dia)
 Consum peix: 75% importat (refrigerat i congelat)Consum peix: 75% importat (refrigerat i congelat)
LA PESCA BALEAR EN XIFRESLA PESCA BALEAR EN XIFRES
1. La pesca balear al món1. La pesca balear al món
2. La pesca a la nostra comunitat2. La pesca a la nostra comunitat
24

25. 2.12.1 9.69.6
17.317.3
7171
1.81.8 9.99.9
88
80.380.3
Agricultura i pescaAgricultura i pesca
IndústriaIndústria
ConstruccióConstrucció
ServeisServeis
PIB (%)PIB (%)
∼∼ 2.500 M pts (0.5% PIB)2.500 M pts (0.5% PIB)
Llocs de treball (%)Llocs de treball (%)
∼∼1.500 (0.6% CCAA)1.500 (0.6% CCAA)
IMPORTÀNCIA ECONÒMICAIMPORTÀNCIA ECONÒMICA
25

26. ModalitatModalitat NN mm GTGT KwKw AnysAnys Trip.Trip.
Arts menorsArts menors 602602 6.86.8 1.71.7 30.130.1 3939 1-31-3
ArrossegamentArrossegament 6161 16.616.6 60.260.2 180.6180.6 2424 4.54.5
EncerclamentEncerclament 1414 9.79.7 10.710.7 77.077.0 4242 3-73-7
Palangre superfíciePalangre superfície 55 11.811.8 13.213.2 102.9102.9 2121 4-54-5
LA FLOTA PESQUERA PROFESIONALLA FLOTA PESQUERA PROFESIONAL
ArrossegamentArrossegament
Arts menorsArts menors EncerclamentEncerclament
Palangre de superfíciePalangre de superfície
26

27. PeríodePeríode EspèciesEspècies Arts i ormeigsArts i ormeigs Fondària (m)Fondària (m)
Desembre-MarçDesembre-Març JonquilloJonquillo Aphia minutaAphia minuta JonquilleraJonquillera 5-405-40
Març-AgostMarç-Agost LlagostaLlagosta Palinurus elephasPalinurus elephas TresmallTresmall 45-15045-150
Abril-JunyAbril-Juny SípiaSípia Sepia oficinalisSepia oficinalis TresmallTresmall 2-452-45
Agost-DesembreAgost-Desembre LlampugaLlampuga Coryphaena hippurusCoryphaena hippurus LlampugueraLlampuguera SuperfícieSuperfície
Setembre-DesembreSetembre-Desembre MollsMolls Mullus sp.Mullus sp. TresmallTresmall 10-15010-150
Tot l’anyTot l’any PagueraPaguera Pagrus pagrusPagrus pagrus PalangrePalangre 50-15050-150
Tot l’anyTot l’any DentonDenton Dentex dentexDentex dentex PalangrePalangre 20-6020-60
LA PESCA D’ARTS MENORSLA PESCA D’ARTS MENORS
Pesca tradicionalPesca tradicional
Marcada estacionalitatMarcada estacionalitat
27

28. LA PESCA D’ARROSSEGAMENTLA PESCA D’ARROSSEGAMENT
PLATAFORMA:PLATAFORMA:
 Flota polivalentFlota polivalent
 Espècies:Espècies:
 moll (130-200 Tm)moll (130-200 Tm)
≈≈ 70 m de fondària70 m de fondària
 lluç (60-130 Tm)lluç (60-130 Tm)
≈≈ 200 m de fondària200 m de fondària
 Gerret, morralla, pagell, cap-rojos, gall,Gerret, morralla, pagell, cap-rojos, gall,
gatógató
 Altres espècies : pop (150-275 Tm)Altres espècies : pop (150-275 Tm)
TALÚS:TALÚS:
 35% flota35% flota
 Espècies:Espècies:
 gamba (120-450 Tm)gamba (120-450 Tm)
≈≈ 600 m de fondària600 m de fondària
 escamerlà (6-20 Tm)escamerlà (6-20 Tm)
≈≈ 400 m de fondària400 m de fondària
 Mòllera, rap, maira, bruixesMòllera, rap, maira, bruixes
 Altres espècies: cranc, gambesAltres espècies: cranc, gambes
blanca i panxudablanca i panxuda
Pesca multiespecíficaPesca multiespecífica
28

29. EspèciesEspècies PeríodePeríode Arts i ormeigsArts i ormeigs Fondària (m)Fondària (m)
SardinaSardina Sardina pilchardusSardina pilchardus Tot l’anyTot l’any TeranyinaTeranyina 5-1005-100
AlatxaAlatxa Sardinela auritaSardinela aurita Tot l’anyTot l’any TeranyinaTeranyina 45-15045-150
GerretGerret Spicara smarisSpicara smaris hiv-primhiv-prim TeranyinaTeranyina 30-7530-75
SirviolaSirviola Seriola dumeriliSeriola dumerili Tot l’antTot l’ant TeranyinaTeranyina SuperfícieSuperfície
LA PESCA D’ENCERCLAMENTLA PESCA D’ENCERCLAMENT
Pesca de pelàgics de plataformaPesca de pelàgics de plataforma
29

30. PALANGRE DE SUPERFÍCIE
 Pesca molt selectiva:
 Emperador
 Alguns tunits i taurons
 Alguns istioforids i luvarids
 Problemàtica:
 Captura d’exemplars inmadurs i tortugues
Xiphias gladiusXiphias gladius
Tetrapturus beloneTetrapturus belone Luvarus imperialisLuvarus imperialis
30

31. L’ALTRE PESCA DE LES ILLES BALEARS: LA PESCAL’ALTRE PESCA DE LES ILLES BALEARS: LA PESCA
ESPORTIVA I RECREATIVAESPORTIVA I RECREATIVA
 Captures: ?Captures: ?  Valor econòmic: ?Valor econòmic: ?
31
 Pescadors: ?Pescadors: ?
Illes Balears:
5.014 km2
de superfície total
1.341 km de litoral
761.500 habitants
~40 ports
~65.000 embarcacions
42.000 llicencies

32. L’ALTRE PESCA DE LES ILLES BALEARS: LA PESCAL’ALTRE PESCA DE LES ILLES BALEARS: LA PESCA
ESPORTIVA I RECREATIVAESPORTIVA I RECREATIVA
EspècieEspècie OrmeigsOrmeigs Fons (m)Fons (m) TemporadaTemporada
SerràSerrà Volantí i canyaVolantí i canya 15-12015-120 Maig-NovMaig-Nov
RoquerRoquer Volantí i canyaVolantí i canya 5-305-30 Ago-NovAgo-Nov
RaorRaor Volantí i canyaVolantí i canya 15-5015-50 Tot l’anyTot l’any
AnfósAnfós ArpóArpó 10-4510-45 Nov-AbrilNov-Abril
SirviolaSirviola CurricàCurricà 0-450-45 Nov-AbrilNov-Abril
LlampugLlampug
aa
FluixaFluixa SuperfícieSuperfície Set-NovSet-Nov
TonyinaTonyina FluixaFluixa SuperfícieSuperfície Juny-OctJuny-Oct
32
Captures: entre 1.200 tn i 2.700 tn
Nº de pescadors: entre 6% i 10% població ~30% de pescadors sense llicencia
Jornades de pesca: entre 615.000 i 1.500.000
~ 70 espècies: 67 peixos, 3 cefalopods
Embarcació 62,9%
Terra
62,9%
Submarina 3,6%
Estiu 35%
Hivern 17%
Primavera
23.5%
Tardor
24,5%

33. BiomassaBiomassa
ReclutamentReclutament
++
ReproduccióReproducció
CreixementCreixement
ImmigracióImmigració
Mortalitat naturalMortalitat natural
EmigracióEmigració
Exportació larvesExportació larves
LA GESTIÓ DE LA PESCALA GESTIÓ DE LA PESCA
Conèixer el funcionament del nostre sistemaConèixer el funcionament del nostre sistema
Mortalitat pescaMortalitat pesca
33
Factors ambientals

34. Quants de peixos hi ha???Quants de peixos hi ha???
34
Característiques biològiques
Captures
Models Prediccions

35. MESURES DE GESTIÓMESURES DE GESTIÓ
Mesures que actuen directament sobre el recurs (les espècies):Mesures que actuen directament sobre el recurs (les espècies):
Reduir l’esforçReduir l’esforç Nº de barques, hams, xarxesNº de barques, hams, xarxes
Augmentar la selectivitatAugmentar la selectivitat Mida de Malla=Protecció dels juvenilsMida de Malla=Protecció dels juvenils
Talles mínimesTalles mínimes
Vedes temporalsVedes temporals Època de reproducció (Època de reproducció (el raorel raor))
Determinades talles (sirviola)Determinades talles (sirviola)
Cupos de capturaCupos de captura Limitar la captura màximaLimitar la captura màxima
35
2 exemples
Mesures que actuen directament sobre l’hàbitat:Mesures que actuen directament sobre l’hàbitat:
Àrees Marines ProtegidesÀrees Marines Protegides Protecció de l’ecosistemaProtecció de l’ecosistema
Esculls artificialsEsculls artificials Protecció i producció ???Protecció i producció ???
Vedes espacialsVedes espacials Zones de reclutament o postaZones de reclutament o posta

36. EL PLA CASTELLÓ (1961-66)EL PLA CASTELLÓ (1961-66)
 Diagnosi del sector (anys 50):Diagnosi del sector (anys 50):
 Sobrepesca i crisis econòmicaSobrepesca i crisis econòmica
 Pèrdua tripulacions cap altres sectorsPèrdua tripulacions cap altres sectors
 Estratègia:Estratègia:
 Àrea d’aplicació (delta Ebre-Castelló)Àrea d’aplicació (delta Ebre-Castelló)
 ↓↓ activitat: diària (12 h), setmanal (5 d)activitat: diària (12 h), setmanal (5 d)
 ↑↑ malles cop (12-14malles cop (12-14→→20 mm)20 mm)
 Vedes temporals (abril-juny)Vedes temporals (abril-juny)
 Fondàries mínimes per a determinats períodes (30-50 m)Fondàries mínimes per a determinats períodes (30-50 m)
 Resultats (5 anys):Resultats (5 anys):
 Increment desembarcs totals (21%)Increment desembarcs totals (21%)
 Millora qualitativa dels desembarcsMillora qualitativa dels desembarcs
 Increment rendiment econòmic (47-67%)Increment rendiment econòmic (47-67%)
36

37. LES VEDES TEMPORALS COM A EINES DE GESTIÓLES VEDES TEMPORALS COM A EINES DE GESTIÓ
PER A LA PESCA RECREATIVA: L’EXEMPLE DEL RAORPER A LA PESCA RECREATIVA: L’EXEMPLE DEL RAOR
TALLA MITJANA (mm)
120
140
160
180
200
220
50's 80's 96-99 Cabr'99
Mascles Femelles Total
M
F
Talla (cm)
% %
F
0
10
20
30
40
8 10 12 14 16 18 22
M
0
10
20
30
40
8 12 14 16 18 20 22
1999
2000
 Efectes:Efectes:
 ↓↓ esforç pesqueresforç pesquer
 Protecció postaProtecció posta
 Objectiu: recuperar estocObjectiu: recuperar estoc
 Estructura poblacióEstructura població
 AbundànciaAbundància
 Proporció sexesProporció sexes
Estratègies de gestió pesquera per a la conservació dels recursos marins a les Illes BalearsEstratègies de gestió pesquera per a la conservació dels recursos marins a les Illes Balears
37

38. ELS ESCULLS ARTIFICIALSELS ESCULLS ARTIFICIALS
 Protecció !!!Protecció !!!
BarreraBarrera
d’escullsd’esculls
LARVESLARVES
????
 Producció o sobreexplotació??Producció o sobreexplotació??
1.- O. Reñones, J. Moranta, J. Coll, I. Moreno. Fish
assemblages of an artificial reef in Posidonia
oceanica (L.) Delile, 1813 meadow off the souther
Balearic Islands (western Mediterranean). Bol. Inst.
Esp. Oceanogr 1998, 14 (1 y 2): 57-68
2.-J. Coll, J. Moranta, O. Reñones, A. García-Rubies,
I. Moreno. Influence of substrate and deployment
time on fish assemblages on an artificial reef at
Formentera Island (Balearic Islands, western
Mediterranean). Hydrobiologia (1998) 385: 139-152
38

39. 39
Les Àrees Marines ProtegidesLes Àrees Marines Protegides
Badalamenti et al. 2000. Cultural and socio-
economic impacts of Mediterranean marine
protected areas. Environmental Conservation
27(2): 110-125
Protecció dels hàbitats
Protecció de les espècies
Mediterrani
Illes Balears
Parc Nacional Marítim-Terrestre de l'arxipèlag de Cabrera (1991)
4 reserves de pesca (2000-2004):
•Badia de Palma
•Migjorn
•Nord de Menorca
•Freus d’Eivissa i Formentera
33 AMP
Zona reserva integral
Zona us restringit: regulació tipus de pesca
ormeig
Zones obertes a la pesca

40. 40
Àrea Marina ProtegidaÀrea Marina Protegida
Els seus efectesEls seus efectes
Protecció dels recursos naturalsProtecció dels recursos naturals
Augment de la tallaAugment de la talla
dels individus de la poblaciódels individus de la població
AugmentAugment
de la abundànciade la abundància
RecolonitzacióRecolonització
àrees superficialsàrees superficials
Augment potencial deAugment potencial de
l’aportació de ous i larvesl’aportació de ous i larves
Augment del númeroAugment del número
i talla dels depredadorsi talla dels depredadors
Augment de laAugment de la
competènciacompetència
per l’aliment i l’hàbitatper l’aliment i l’hàbitat
Augment delAugment del
reclutamentreclutament
Augment del laAugment del la
mortalitat dels reclutesmortalitat dels reclutes
Àrea noÀrea no
ProtegidaProtegida
ExportacióExportació
d’ous i larvesd’ous i larves
ExportacióExportació
d’adultsd’adults
EfectessobrelacomunitatadultaEfectessobrelacomunitatadultaEfectesdelsprocessosEfectesdelsprocessosConseqüènciessobreConseqüènciessobre
elreclutamentelreclutament
Abundància estableAbundància estable
Individus < 1 anyIndividus < 1 any
Modificat de: Planes et al. 2000. Effects of marine
protected areas on recruitment processes with special
references to Mediterranean littoral ecosystems.
Environmental Conservation 27(2): 126-143
Augment deAugment de
les capturesles captures

41. EL PARC NACIONAL DE CABRERAEL PARC NACIONAL DE CABRERA
1991 Parc Nacional: prohibició pesca recreativaParc Nacional: prohibició pesca recreativa
1993 Efectes de la protecció:Efectes de la protecció:
 ↑↑ nº espècies (p.e. càntara, déntol,nº espècies (p.e. càntara, déntol,
orada, espet, tord massot i sirviola)orada, espet, tord massot i sirviola)
 Espècies vulnerables (p.e. anfós,Espècies vulnerables (p.e. anfós,
escorball, sard, variada, morruda):escorball, sard, variada, morruda):
 > densitat (> densitat (↑↑ peixos/mpeixos/m22
))
 Canvis demogràfics (Canvis demogràfics (↑↑ talles grosses)talles grosses)
 > biomassa (> biomassa (↑↑ Kg/mKg/m22
):):
(x1.7) zones explotades(x1.7) zones explotades
1995 Canvis comportament:Canvis comportament:
 Distribució batimètrica + superficial (p.e. anfós)Distribució batimètrica + superficial (p.e. anfós)
 Peixos < esquiusPeixos < esquius
J. Coll, A. Garcia-Rubies, J. Moranta, S. Stefani, B. Morales-Nin. Efectes de la prohibició de la pesca esportiva sobre
l’estructura poblacional de l’anfós (Epinephelus marginatus Lowe, 1834. Pisces, Serranidae) en el parc Nacional de
Cabrera. Bolleti Societat Historia Natural Balears 1999, 42: 125-138.
41

42. 42
CONTROL
SEGUIMENT
VIGILÀNCIA
!!!