1. INTRODUCCIÓ:
Els humans hem creat llenguatge verbal per comunicar-nos, però ens podem
comunicar també amb el cos? Podem saber què pensa o com es sent algú interpretant
els seus moviments? El psicòleg Albert Mehrabian afirma que les paraules només
tenen un 7% d’incidència en la capacitat que tenim d’influir als altres. Així doncs, el
llenguatge del cos té una gran importància en la comunicació i per aquesta raó faré el
meu treball de recerca sobre això. Com és un tema molt extens, ja que s’ha d’observar
la posició del cos, els ulls, els gestos, el to de veu, la temperatura corporal... Per això
em centraré només en la mirada tot i que la meva idea és continuar elaborant-lo fins al
treball de batxillerat.
El meu interès amb aquest tema va començar en veure una entrevista a Teresa Baró
a La Vanguardia i va donar la casualitat que un professor li va parlar a una amiga meva
sobre els significats dels moviments corporals i sobretot sobre la mirada. També vaig
començar a buscar vídeos que parlessin sobre aquest tema i vaig trobar una sèrie
basada en aquest tema que es deia Lie to me del que utilitzaré algun suport digital. Així
que vaig decidir investigar una mica per internet perquè era molt interesant i curiós. A
més també té efectes molt útils per psicologia que és el que jo vull estudiar ja que em
l’utilitzaria per saber si els pacients m’estan sent totalment sincers i poder orientar-los
i ajudar-los millor. A més el llenguatge del cos és universal així que encara que no
podem entendre el que diu un rus, per exemple, si que podem saber si és positiu o
negatiu segons la posició del seu cos.
En la cultura popular tenim moltes frases que parlen sobre el llenguatge de la mirada
i el cos. Aquests són alguns exemples:
-“Els ulls són el mirall de l’ànima”
-“Les accions valen més que mil paraules”
-“Em va fulminar amb la mirada”
-“Se’m menjava amb la mirada”
-“Si les mirades matessin”
-“Mira’m quan et parlo!”
-“Digues-m’ho mirant-me als ulls”
-Fins i tot ho diu un proverbi àrab: ”Qui no comprèn una mirada tampoc comprendrà
una llarga explicació”
Així doncs la meva pregunta és:
Són els ulls el mirall de l’ànima?
Jo crec que realment no li donem tota la importància al llenguatge del cos com la que
li hauríem de donar. Una prova és que si una persona ens diu una cosa, encara que el
seu cos la contradigui fem cas del que diu i no dels seus moviments o bé perquè no ens

2. hi fixem o perquè no li donem importància. Com diu l’antiga frase:” els ulls expressen
el que senten, en canvi la boca diu el que li convé”
Jo crec que realment la mirada és molt important per comunicar-nos, per saber com
és l’altre persona i també és un gran mètode de seducció. I, nosaltres no li donem tota
la importància que té. Per això un dels principals objectius és investigar el poder de la
mirada i si realment es pot assegurar que un moviment de pupil·la o una manera de
mirar vol dir que segur que està pensant o sentint una cosa determinada.
La meva idea és utilitzar internet, llibres, sèries i entrevistes en la premsa per
comprovar la meva hipòtesi.