1. 1-Introducció
Els humans hem creat llenguatge verbal per comunicar-nos, però ens podem comunicar
també amb el cos? Podem saber què pensa o com es sent algú interpretant els seus
moviments? El psicòleg Albert Mehrabian afirma que les paraules només tenen un 7%
d’incidència en la capacitat que tenim d’influir als altres. Així doncs, el llenguatge del cos
té una gran importància en la comunicació i per aquesta raó faré el meu treball de recerca
sobre això. Com és un tema molt extens, ja que s’ha d’observar la posició del cos, els ulls,
els gestos, el to de veu, la temperatura corporal... Per aquesta raó em centraré només en
la mirada tot i que la meva idea és continuar elaborant-lo fins al treball de batxillerat.
El meu interès amb aquest tema va començar en veure una entrevista a Teresa Baró a
La Vanguardia que parlava, entre altres cosses, de que segons la distància que hi ha entre
dues persones podem saber si són amics, familiars, amants, coneguts o desconeguts.
Llavors vaig començar a buscar vídeos que parlessin sobre aquest tema i vaig trobar una
sèrie que es deia Lie to me del que utilitzaré algun suport digital. Així que vaig decidir
investigar una mica per internet perquè era molt interesant i curiós. A més també té
efectes molt útils per psicologia que és el que jo vull estudiar ja que l’utilitzaria per saber
si els pacients m’estan sent totalment sincers i poder orientar-los i ajudar-los millor. A
més el llenguatge del cos és universal així que encara que no podem entendre el que diu
un rus, per exemple, si que podem sabem que un somriure és alguna cosa bona.
En la cultura popular tenim moltes frases el que parlen sobre el llenguatge de la mirada i
els ulls. Aquests són alguns exemples:
-“Els ulls són el mirall de l’ànima”
-“Les accions valen més que mil paraules”
-“Em va fulminar amb la mirada”
-“Se’m menjava amb la mirada”
-“Si les mirades matessin”
-“Mira’m quan et parlo!”
-“Digues-m’ho mirant-me als ulls”
-Fins i tot ho diu un proverbi àrab: ”Qui no
comprèn una mirada tampoc comprendrà una
llarga explicació”
Així doncs la meva pregunta és:
Són els ulls el mirall de l’ànima?
Jo crec que realment no li donem tota la importància al llenguatge del cos com la que li
hauríem de donar. Una prova és que si una persona ens diu una cosa, encara que el seu
cos la contradigui fem cas del que diu i no dels seus moviments o bé perquè no ens hi
fixem o perquè no li donem importància. I ” els ulls expressen el que senten, en canvi la
boca diu el que li convé”

2. Jo crec que realment la mirada és molt important per comunicar-nos, per saber com és
l’altre persona i també és un gran mètode de seducció. I, nosaltres no li donem tota la
importància que té.
Per això un dels principals objectius són:
-Investigar el poder de la mirada
-Relacionar cada moviment amb un pensament o un sentiment
-Saber si realment és pot assegurar que en aquella postura de l’ull està pensant o
sentint alguna cosa determinada
La meva idea és utilitzar internet, llibres, sèries i entrevistes per comprovar la meva
hipòtesi.