TEMA 1: LA FUNCIÓ DE LA IMATGE AL LLARG DEL TEMPS

1. LA FUNCIÓ DE
LA IMATGE AL
LLARG DE LA
SEVA HISTÒRIA
Jenifer Avila i Ariadna Esquius

2. LA
PREHISTÒRIA

3. PALEOLÍTIC
 Caràcter màgic-religiós i funció d’atraure la
cacera. Pensament simbòlic amb una imatge
funcional i una estètica no intencional.
 L’artista desenvolupava el paper de xaman de
la tribu.

4. PALEOLÍTIC
 Representacions d’animals (cavalls, bisons,
cérvols,…) en llocs inaccessibles o santuaris
 Ús de la transparència

5. NEOLÍTIC
 Revolució agrícola (sedentarització de l’home,
divisió del treball, aparició de l’oci i major
complexitat de pensament)
 Necessitat de captar l’aparença canviant de
les coses
 Representacions situades a les zones
externes dels abrics rocosos o a l’aire lliure,
en barrancs i penya-segats

6. NEOLÍTIC
 El motiu principal de les representacions es
converteix en l’home social.
 Amb la domesticació dels animals aquest
perden la seva posició.

7. NEOLÍTIC
 Les creences de l’home agricultor tenen a
veure amb els elements naturals
 Es materialitza en la construcció de megàlits
 Menhirs i dòlmens

8. NEOLÍTIC
 Representacions femenines relacionades amb
la maternitat

9. L'ART
GRECOLLATÍ

10. L’ART GRECOLLATÍ - Grècia
- Burgesia mercantil: nous valors
- CULTURA ANTROPOCÈNTRICA+DEMOCRÀCIA:
valor social de l’artista
- FUNCIÓ DE L’ART: religiosa i mitològica.
Exaltació de la polis

11. L’ART GRECOLLATÍ - Grècia
 EL PARTENÓ

12. L’ART GRECOLLATÍ - Grècia
 L’ACRÒPOLI

13. L’ART GRECOLLATÍ - Grècia
 L’EVOLUCIÓ DEL CÀNON DE BELLESA
VÍDEO http://bit.ly/1xX3Wz3

15. L’ART GRECOLLATÍ - Grècia
 L’ EVOLUCIÓ DEL CÀNON DE BELLESA
- MIRÓ (S.V a.C)
Discòbol

16. L’ART GRECOLLATÍ - Grècia
 EVOLUCIÓ DEL CÀNON DE BELLESA
- POLICLET (S.V a.C)
El Dorífor

17. L’ART GRECOLLATÍ - Grècia
 EVOLUCIÓ DEL CÀNON DE BELLESA
- FÍDIES (S.V a.C)

18. L’ART GRECOLLATÍ - Grècia
 EVOLUCIÓ DEL CÀNON DE BELLESA
Un dels exemples que il·lustra millor la tècnica
de Fídies: frontó occidental del Partenó (S.V
a.C).

19. L’ART GRECOLLATÍ - Grècia
 EVOLUCIÓ DEL CÀNON DE BELLESA
- ESCOPES (S.IV a.C)

20. L’ART GRECOLLATÍ - Grècia
 EVOLUCIÓ DEL CÀNON DE BELLESA
- LISIP (S.IV a.C)
L'Apoxiòmenos

21. L’ART GRECOLLATÍ - Roma
 CULTURA TEOCÈNTRICA
 FUNCIÓ DE L’ART: propaganda política.
Artista anònim. Representa ideals estètics

22. L’ART GRECOLLATÍ - Roma
 PATRICIO BARBERINI i AUGUSTO

23. L’ART GRECOLLATÍ - Roma
 ARC DE CONSTANTÍ

24. L’ART GRECOLLATÍ - Roma
 L'ESCULTURA ROMANA
 Influenciada per l'escultura grega: perfecció,
bellesa, equilibri, diferents postures, etc.
 Retrats molt realistes.
 Eina de glorificació de l'emperador o als alts
comandaments polítics o religiosos.

25. L’ART GRECOLLATÍ - Roma
 ELS MOSAICS

26. L’ART GRECOLLATÍ - Roma
 LES PINTURES
Temàtica mitològica
Iconografia religiosa

27. L’ANTIC
EGIPTE

28. L’ANTIC EGIPTE
 Funció religiosa de l’art, d’exaltació del poder
dels reis i faraons en una societat teocèntrica.
 El major rang social: REI (FARAÓ)
 Alta noblesa: alts funcionaris de l’administració
i grans sacerdots
 Rang inferior: funcionaris subalterns, tècnics,
mestres, sacerdots, superintendents, obrers
especialitzats i artesans
 Camperols i servents

29. LA RELIGIÓ
 Ritus de culte als déus
 Adorats amb ofrenes i oracions
 Els sacerdots ho organtizaven

30. ELS DÉUS EGIPCIS
 Ra: la font de tota vida
 Osiris: assumeix el cicle vital del naixement,
mort i resurrecció
 Mort considerada com un passatge a una
segona vida
 Ésser humà composat pel ba i el ka

31. ART
 Figures juxtaposades en plans superposats
 Imatges amb criteri jeràrquic
 Cànon de perfil
 Construccions: piràmides, temples i tombes
 Escultura egípcia: llei de la frontalitat

32. DE L’EDAT
MITJANA AL
BARROC

33. DE L’EDAT MITJANA AL BARROC
 Alta Edat Mitjana (S.V – X)
- simbolisme religiós
- servei de l'església
- noves tècniques i tendències d'estètiques
 Baixa Edat Mitjana (S.XI – XIV)
- ofici lligat a un gremi

34. DE L’EDAT MITJANA AL BARROC
 Art preromànic
A la Península Ibèrica:
ART VISIGÒTIC (S.V - VII) ART ASTURIÀ (S.IX - X) ART MOSSÀRAB (S.XI)

35. DE L’EDAT MITJANA AL BARROC
 Art romànic
ARQUITECTURA PINTURA
Funció de la pintura:
DOCENT

36. DE L’EDAT MITJANA AL BARROC
 Art protogòtic
El Pòrtic de la Glòria en què apareixen 24
ancians de l'Apocalipsis

37. DE L’EDAT MITJANA AL BARROC
 Art gòtic: destacar sobretot la pintura i l’arquitectura
Càntigas de Santa Maria
PINTURA

38. DE L’EDAT MITJANA AL BARROC
 Art gòtic: destacar sobretot la pintura i l’arquitectura
Madonna en la glòria Lamentació pel Crist mort
Giotto di Bondone

39. DE L’EDAT MITJANA AL BARROC
 Un gran exemple de la pintura gòtica és Jan
Van Eyck.
El matrimoni Arnolfini

40. DE L’EDAT MITJANA AL BARROC
Catedral de Lleó Església de Santa Maria del Mar

41. DE L’EDAT MITJANA AL BARROC
Catedral de Palma de Mallorca
Palau de la Generalitat

42. DE L’EDAT MITJANA AL BARROC
 Art Renaixentista
- L’artista treballa al servei de la Cort
- Aparició del mecenatge
- Cultura antropocèntrica
FUNCIÓ DE L’ART: religiosa i profana

43. DE L’EDAT MITJANA AL BARROC
 PINTURA
L’Últim Sopar (1502) – Leonardo Da Vinci

44. DE L’EDAT MITJANA AL BARROC
 ARQUITECTURA i ESCULTURA
San Pietro in Montorio (1502) – Donato Bramante David (1444-1446) – Donatello

45. DE L’EDAT MITJANA AL BARROC
 Art Barroc
- Pèrdua de la cultura antropocèntrica
- Objectiu de l’art: impressionar i emocionar
- ARQUITECTURA + URBANISME
Palau de Versalles (França): Símbol de l'absolutisme de Lluís XIV.
Basílica de Sant Per del Vaticà: Símbol del poder de l'Església

46. DE L’EDAT MITJANA AL BARROC
 ESCULTURA BARROCA: omnipresent
- Religiosa i mitològica
Gian Lorenzo Bernini. Apol·lo i Dafne:

47. DE L’EDAT MITJANA AL BARROC
 PINTURA: funció propagandística
La Mort de la Verge de Michelangelo Merisi da Caravaggio
Las Meninas de Diego Velázquez

48. DE L’EDAT MITJANA AL BARROC
 El Rococó (moviment artístic)
Francisco de Goya
Perro Enterrado En La Arena

49. SEGLE XX

50. INTRODUCCIÓ
 Art influenciat per la política i la societat
 Després de la Il•lustració, la raó i la ciència
van entrar en crisi.
 Dues guerres mundials, crisi europea i crisi de
la borsa nord-americana 1930.
 Progrés científic i tecnològic
 Dos grans moviments al segle XX: les
avantguardes i l’art postmodern.

51. L’AVANTGUARDISME
 S’enfrontava a situacions més o menys
establertes i acceptades per la majoria.
 Vinculada amb actituds socials progressistes.
 Recerca de renovar, experimentar i/o
distorsionar un sistema de representació
artístic
 Innovació i ruptura de preconceptes

52. L’AVANTGUARDISME
 Diferents tendències en la pintura:
 ·Fauvismo: color de forma arbitrària, en relació amb la
seva pròpia subjectivitat.
 ·Expressionisme: deformació de la realitat per
expressar de forma més subjectiva la naturalesa i
l’ésser humà.
 ·Cubisme i futurisme: representava les figures a
través del desdoblament dels plans que composen la
seva superfície.
 El futurisme volia aproximar-se a una realitat visual
més profunda, evocant el moviment i la velocitat,
multiplicant la representació successiva de la mateixa
figura.