2. La conquesta musulmana de les Balears tingué lloc entre els
anys 902-903. L’expedició de conquesta fou dirigida per Isam
al-Khawlani, un noble musulmà de la cort de l’emir de Còrdova.
3. Segons les cròniques de l’època, els habitants de les Illes
oposaren resistència a les tropes musulmanes, sobretot a la
fortalesa de Hisn al Arun (castell d’Alaró).
Finalment, amb la victòria musulmana, les Balears passaren
a formar part de l’emirat de Còrdova.
4.
5. La conquesta de Mallorca pels musulmans i la resistència dels
cristians en el castell d’Alaró:
En aquella illa es troba una gran fortalesa construïda en un lloc alt i
erm, que no es pot comparar a cap altra; és coneguda amb el nom de
Hisn Alârûm. Conten els mallorquins que quan l’illa fou conquistada a
l’època de Muhammad, fill de l’emir omeia d’Al-Àndalus, els rûm
[cristians] es feren forts en aquesta fortalesa durant vuit anys i cinc
mesos després de la conquesta, sense que ningú pogués fer res contra
ells; només la falta de queviures els obligà a sortir. Aquesta fortalesa
s’aixeca damunt el cim d’un puig de pedra dura on hi ha una font
abundant”
Al-Zuhri (geògraf andalusí mort el 1161)
6. Isam al-Khawlani fou governador (valí) de les Illes orientals d’Al-
Andalus.
La capital, Medina Mayurqa, s'establí a l’antiga ciutat romana de
Palma. Era el lloc de residència dels governants, instal·lats al palau-
fortalesa de l’Almudaina.
7. A Menorca l’únic nucli urbà era
Medina al-Yazira (Ciutadella)
que concentrava les activitats
comercials i els òrgans de
poder de l’Illa.
El castell-fortalesa de Sent
Agayz aglutinava també una
població permanent.
A Eivissa, la ciutat, Medina
Yabisa, tenia uns 2.000
habitants.
8. Les Balears col·laboraren amb els emirs i califes
d’Al-Andalus.
Participaren en diverses expedicions contra els
cristians a les costes franceses i a les ciutats del
litoral català.
9. Amb la desintegració del califat de Còrdova, a principis del segle
XI, les Balears passaren a formar part del regne taifa de Dénia,
regit per Muyahid.
Les Illes es convertiren en una base d’operacions contra el litoral
italià i provençal.
10. Poc després (1086) les Balears es constituïren en un regne
taifa independent. Els seus habitants es dedicaren a la
pirateria, la qual cosa perjudicava el comerç de les ciutats
cristianes mediterrànies.
Com a represàlia, la república de Pisa organitzà, amb l’ajuda
de tropes catalanes, una expedició de càstig (1114-1115)
que, després d’apoderar-se d’Eivissa, envaí Mallorca i va
saquejar la capital, Medina Mayurqa.
11. L’esquadra pisanocatalana es retirà
ràpidament davant l’arribada dels
almoràvits, les tribus berbers del
nord d’Àfrica.
Les Balears s’incorporen a l'imperi
almoràvit, que des del nord
d'Àfrica s’havia estès als regnes
taifes peninsulars.
12. Poc desprès, els almoràvits van ésser substituïts pels almohades
que ocuparen les terres hispàniques.
13. L’època almohade va finalitzar amb la conquesta catalanoaragonesa.
Mallorca va ésser conquistada per Jaume I el 1229.
La conquesta d’Eivissa es va produir el 1235.
Menorca signà un tractat amb Jaume I i no fou annexionada a la corona
d'Aragó fins el 1287.
14.
15. Jaume I signà amb Menorca el
tractat de Capdepera (1231).
Per aquest tractat, la població
musulmana de Menorca va
conservar, durant més de
cinquanta anys, la
independència, és a dir, la
religió, els costums, i el sistema
de govern a canvi del pagament
d’un tribut anual.
16.
17. Economia i societat
Illes Orientals d’Al-Àndalus
Amb la conquesta musulmana, a les Illes
Balears s’hi establiren tribus àrabs i berbers
que es dedicaven a l’agricultura i
s’organitzaven al voltant dels clans familiars.
El procés d’islamització de la població illenca
es manifestà en l’adopció de la nova religió i
de la cultura i la llengua àrab.
18. L’agricultura era l’activitat predominant a les Illes. L’arribada
de nous pobladors transformà el camp illenc i l’agricultura que
s’hi realitzava.
Les explotacions agrícoles s'anomenaven alqueries (al-qariya) i
rafals (rahl) i tenien una extensió aproximada de 80 i 40 ha
respectivament.
Les alqueries i els rafals, que eren les terres sembrades,
estaven separades per d’altres terres que eren comunals on hi
pasturaven els ramats.
19. Els cultius predominants eren de
regadiu (hortalisses, arròs,
farratges, cotó...) gràcies a
l’aprofitament que es feia dels
aqüífers.
Per a l’extracció de l’aigua del subsòl
utilitzaven les sínies i, mitjançant
sèquies i canals subterranis
(qanats), la feien arribar als camps
de conreu.
20. Les restes arqueològiques de
l’època musulmana són escasses.
D’entre les restes localitzades,
destaca la ceràmica, algunes
làpides funeràries amb
inscripcions àrabs, monedes i
objectes de metall.
A les Illes Balears es construïren
mesquites, posades i banys. Els
banys àrabs (segles X-XI) de
Medina Mayurqa són el monument
arquitectònic més rellevant que es
conserva
21. De l'època musulmana s’han conservat nombrosos topònims
i formes lèxiques d’origen àrab.
Topònims: Binissalem, Alcúdia, Binialgorfa, Binicanella, etc.
Formes lèxiques: cotó, xarop, quitrà, sucre, aljup, alambí,
sínia, safareig, sitja, sanefa, catifa, flassada, matalàs, etc.
