1. Parades en Crestall
L’hort ecològic fàcil
Per a Famílies,
Escoles,
Espais públics
Finques agrícoles
Mètode Gaspar Caballero de Segovia

2. 1.- Introducció
MÈTODE GASPAR CABALLERO DE
SEGOVIA
• El mètode Gaspar Caballero de Segovia és un
sistema nascut a Mallorca, fruit de les
experiències que al llarg de diversos anys aquest
autor acumular en una finca del municipi de
Costitx, anomenada sa Feixeta.
• Aquest mètode sorprèn per la senzillesa i
eficàcia. Resulta fàcil i agradable obtenir
hortalisses ecològiques en un espai de terra
mínim, amb un consum d’aigua mínim i un
treball de sembra i manteniment mínim.

3. 1.- Introducció
Gaspar Caballero de
Segovia és un mallorquí que va
nàixer a 1946, músic que per
raons de salut es va interessar
per l’agricultura ecològica.
L’any 1978, a Costitx, té els
primers contactes amb
l’agricultura ecològica.
L’any 1980, a Costitx, inicia
els primers assaig amb aquest
mètode. La primera exposició
pública es fa l’nay 1991 en el curs
d’agricultura ecològica organitzat
per la Unió de Pagesos de
Mallorca.

4. 1.- Introducció
Després va impartir
cursos a diverses escoles
de Mallorca, va fer cursos
de formació per al
professorat, de formació
ocupacional, de formació
als pagesos i cursos oberts
a la Universitat de les Illes
Balears.
Imparteix conferències
tant a Mallorca com a la
Península i a Cuba…

5. 1.- Introducció
És autor dels llibres:
Iniciació a l’horticultura
ecològica i L’hort ecològic i
escolar
Ha estat cofundador i
president del Grup
d’Agricultura ecològica i de
l’Associació per al Foment
de l’Agricultura Ecològica
(AFAE).

6. 1.- Introducció
Una terra sana produeix
hortalisses sanes.
Utilitzant el mètode de
Gaspar Caballero de Segovia
arribem a obtenir una terra molt
fèrtil i plena de vida, on la fauna
microbiana es reproduirà
fàcilment.
Les plantes que creixin
en aquesta terra seran més
robustes, més fortes i més
resistents a les plagues i
malalties.

7. 1.- Introducció
Els productes obtinguts
amb l’horticultura ecològica, al
contrari del que es pensa no
tenen perquè ser petits, lletjos
o picats per insectes, sinó al
contrari.
Amb el mètode Gaspar
Caballero podem obtenir
productes ecològics de mateixa
mida i color, més sans i més
olorosos i saborosos que els
que s’obtenen amb
l’horticultura convencional.

8. 2.- Elements bàsics del mètode
2.1. Les parades de crestall
Parada: és un rectangle de
terra d’1,5 metres d’ample.
La llargària pot variar (per a
horts familiars es recomana
fer les parades de 3 metres
de llarg o com a màxim de 6
metres).
Crestall: cobertura de “fems de
bassa” modificat (compost),
que es posa sobre la
“parada” sense barrejar amb
la terra.

9. 2.- Elements bàsics del mètode
2.2. No s’ha de trepitjar
la terra de les
parades de crestall
Envoltant cada parada
de crestall hi deixarem
uns camins de 50
centímetres.

10. 2.- Elements bàsics del mètode
2.3. Fems de bassa, el
compost autòcton de
Mallorca.
El fems de bassa és el
millor aliment que podem
donar a la terra. És una
forma senzilla, econòmica
i ecològica de retornar a la
terra part del que, en algun
moment, hem obtingut
d’ella.

11. 2.- Elements bàsics del mètode
2.3. Fems de bassa, el
compost autòcton de
Mallorca.
Totes les cases de
Mallorca solien tenir un
racó “bassa”, on es
llençaven excrements
d’animals domèstics i
restes de residus orgànics
que es produïen a la casa.
D’aquesta maner senzilla
s’obtenia el fems de
bassa.

12. 2.- Elements bàsics del mètode
2.4. La sembra
La sembra s'efectua
més densament del que
l'horticultura tradicional
estableix. Les plantes
només necessitaran
l'espai just per al seu
desenvolupament.

13. 2.- Elements bàsics del mètode
2.5. El reg
Amb el sistema de reg
exsudant, la cobertura de
compost i la sembra més
densa, gastarem menys
aigua i obtindrem una
humitat més constant i
uniforme que amb altres
sistemes de reg.

14. 2.- Elements bàsics del mètode
2.6. Un cicle de rotació de quatre anys
La rotació és la successió de diferents
cultius en un mateix terreny. Si conreem
plantes de la mateixa família botànica any
rere any en el mateix lloc, propiciem que
les malalties siguin més fortes i resistents.
Per contra amb una bona rotació, en
plantar diferents famílies de plantes amb
necessitats nutritives diferents, a més
d'evitar aquestes possibles malalties,
beneficiem les terra i els successius
cultius. La rotació per famílies botàniques
sobre 4 parades a 4 anys és molt
completa.

15. 3.- Eines i estris

16. 3.- Eines i estris

17. 4.- Fer una parada en crestall pas a
pas
4.1. Amb una cinta mètrica i
quatre estaques marquem un
rectangle de 6 x 1,5 metres. La
llargària pot variar, però
l’amplada sempre ha de ser la
mateixa.

18. 4.- Fer una parada en crestall pas a
pas
4.1. Les parades de crestall sempre
han de ser múltiple de quatre, ja
que la rotació és de quatre anys i
per famílies botàniques dividides
en quatre grups. D’aquesta
manera no posarem plantes de la
mateixa família en la parada inicial
fins que hagin transcorregut quatre
anys.

19. 4.- Fer una parada en crestall pas a
pas
4. 2. Posem al voltant de les
estaques un cordill, que ens
servirà de guia per separar la
parada del camí. S’afluixa la
terra fins a 15 o 20 cm de
profunditat amb l’eina que
ens vagi millor.

20. 4.- Fer una parada en crestall pas a
pas
4.3. Una vegada afluixada la terra,
es rampina fins que quedi al
mateix nivell que el camí, es
lleven les pedres més grosses i
tota la terra que ultrapassi aquest
nivell.
Quan més
anivellada estigui la
terra, més bon
funcionament tindrà
els sistema de reg
exsudant.

21. 4.- Fer una parada en crestall pas a
pas
4. 4. Amb quatre estaques més i un altre
cordill marquem al centre i al llarga de
la parada un rectangle de 30 cm, de
manera que el rectangle inicial de la
parada de 6 x 1,5 metres quedi dividit
en dues franges laterals de 60 cm i una
de central de 30 cm. És a les dues
franges laterals de 60 cm on
sembrarem les hortalisses.

22. 4.- Fer una parada en crestall pas a
pas
4. 5. Col·loquem sis teuladers al rectangle
del centre, a una distància de 60 cm un
de l’altre, excepte en els dos extrems,
on la distància serà de 30 cm. Les
mides aproximades dels taulers seran
de 40 cm de llarg, 24 cm d’ample i 3 cm
d’alt. La seva funció és múltiple: eviten
haver de trepitjar la terra i ajuden a
controlar bavoses, caragols, formigues,
etc.

23. 4.- Fer una parada en crestall pas a
pas
4. 6. Posem una capa de
compost de 2 a 3 cm
d'alçària (crestall), guiats per
l’alçaria dels teuladers,
treballant des del camí i
procurant, d’ara endavant,
no trepitjar la terra de les
parades de crestall.

24. 4.- Fer una parada en crestall pas a
pas
4.6. Entre el compost i la palla queda coberta
tota la terra de l’hort, d’aquesta manera es
manté millor la humitat, es crea més vida
microbiana, hi creixen més poques males
herbes, en haver plogut, s’hi pot caminar i
treballar sense enfangar-se.

25. 4.- Fer una parada en crestall pas a
pas
4.7. A l’espai que hi ha entre els
teuladers hi sembrarem plantes
aromàtiques i ornamentals
(flors), com ara farigola, orenga,
tarongí (melissa), clavell de
moro, llevamans, alfabeguera,
etc.

26. 4.- Fer una parada en crestall pas a
pas
4.6. Per muntar el reg exsudant
s'empalmen dos trossos de tub
de 5,7 metres a un de 27 cm,
de manera que ens quedi en
forma de U. En un extrem hi
posarem un tap final i a l’altre
extrem una vàlvula de pas,
que és la que va connectada a
la canonada principal del reg.

27. 4.- Fer una parada en crestall pas a
pas

28. 4.- Fer una parada en crestall pas a
pas
Nom comú: Farigola. Frígola. Timó.
Nom científic: Thymus vulgaris
Petita mata amb les fulles
lanceolades o linears molt
aromàtiques, sobretot si les prenem
entre els dits. Les flors són rosades,
apareixen disperses per tota la
planta. A Eivissa, que és on viu
aquesta espècie, coincideix amb
altres espècies aromàtiques
semblants. Viu a les timonedes i
savinars d'Eivissa.

29. 4.- Fer una parada en crestall pas a
pas
Nom comú: Orenga
Nom científic: Origanum vulgare
Herba perenne, erecta i amb fulles
peciolades, de limbe àmpliament
ovat, sencer i de 1-4 cm.
Inflorescència amb bràctees molt
vistoses, de morfologia molt diferent a
les fulles, fortament imbricades i que
oculten quasi totalment els calzes;
són membranoses, més o menys
obovades o allargades, apiculades,
de color verd pàl•lid i prop del doble
de llargues que el calze. Flors amb
cinc pètals soldats, normalment
blancs.

30. 4.- Fer una parada en crestall pas a
pas
Nom comú: Melissa. Tarongina.
Taronjí.
Nom científic: Melissa officinalis
Herba perenne de tiges rastreres que
poden arrelar i tiges erectes (fins 80
cm) quadrangulars i cobertes de pèls.
Les fulles són oposades, molt piloses
i de marge serrat. Les flors són
blanques, axil·lars i estan agrupades
en verticil·lastres. Si agafem una fulla
entre els dits notarem una olor molt
agradable a llimona.

31. 4.- Fer una parada en crestall pas a
pas
Nom comú: Clavell de moro
Nom científic: Agrostemma
Planta erecta (fins 100 cm) anual de
tija prima i pilosa. Les fulles són
oposades, sense pecíol i
lanceolades. Les flors són solitàries
amb el calze tubulat i acabat en 5
segments estrets, molt llargs i
característics. La flor és de color
rosa- violeta i el fruit en forma de
càpsula cobert pel calze.

32. 4.- Fer una parada en crestall pas a
pas
Nom comú: Llevamans.
Nom científic: Calendula
El llevamà és molt freqüent als camps
de secà de les Illes, a la tardor
podem trobar camps coberts de color
taronja per mor de les flors d'aquesta
planta. No hi ha cap altre espècie
amb aquest color de flor en aquesta
època del any. També són molt
característics el seus fruits amb forma
de cuc cobert d'espines.

33. 4.- Fer una parada en crestall pas a
pas
Nom comú: Alfabeguera
Nom científic: Thymus vulgaris
Herba de fins 60 cm d’alçada de
fulles oposades, ovades i de marge
sencer o una mica serrat. Les flors
són de color blanc o rosat, tenen el
llavi superior dividit en quatre lòbuls i
els estams que sobresurten
visiblement de la corol·la. El calze és
pubescent. L’olor de les fulles la fa
una planta inconfusible.

34. 4.- Fer una parada en crestall pas a
pas
4.8. Per muntar el reg exsudant s’empalmen
dos trossos de tub de 5,7 metres a un de
27 cm, de manera que ens quedi en forma
d’U. En un extrem hi posarem un tap final i
a l’altre una vàlvula de pas, que és la que
va connectada a la canonada principal de
reg.

35. 5.- Famílies botàniques
6.- Distribució i rotació per famílies
7.- Marc de plantació
8.- Calendari de sembra
9.- Tipus de sembra

36. 5.- Famílies botàniques
SOLANÀCIES LLEGUMINOSES COMPOSTES
Patates Pèsols Lletugues
Tomatigueres Ciurons Endívia
Albergínies Faves Cards
Pebres Mongetes Carxofes
UMBEL·LÍFERES
Pastanagues
Api
Julivert
Fonoll

37. 6.- Distribució de famílies i rotació
en les parades en crestall
UMBEL·LÍFERES
SOLANÀCIES
Pastanagues / Apis
Tomàtigues
LILIÀCIES
Pebres
Cebes / Porros / Alls
Albergínies
COMPOSTES
LLEGUMINOSES
Lletugues / Endivies
Mongetes / Pèsols /
Faves QUENOPODIÀCIES
CRUCÍFERES Bledes / Espinacs
Cols / Raves / Naps CUCURBITÀCIES
Carbassons / Cogombres

38. LLEGUMINOSES I CRUCÍFERES
SOLANÀCIES
Alfabaguera
Tarongí
X X
X X X
X X
X X X
X X
X
X X X X X
X X
X X
X
X X X
Clavell de moro
X X
Llevamans
X X X X X X X X
X X
Faves
X X X X
X X
X X X X X X X
Alberginieres
X
X
X X
cols
X X
7.- Marc de plantació
X
Orenga
Tarongí
X X X X X
X
X X X X
X
XX X X XX
6 m de llarg
6 m de llarg
Naps
Tomatigueres
X X X X
Alfabaguera
X X X X X XX X X XX
Farígola
X X X X
X XX X X XX
X X
X
X
X X
Pebres
X
Orenga
Orenga
X X X
X
X X XX XX
Mongetes i pèsols
X XXX XXX
XX XX
Clavell de moro
XXX XXX
Llevamans
X X X
Mongetes altes
X
X X X X
X XXX XXX X X X
XX XX X X
X
Alfabeguera
XXX XXX X X X
X X
Tarongí
XX XX X X
XXX XXX X X X
1,5 m d'ample 1,5 m d'ample

39. COMPOSTES, QUENOPODIÀCIES I UMBEL.LÍFERES I LILIÀCIES
CUCURBITÀCIES
Clavell de
Farígola
moro
X
X X
X X X X
X X
X X X XXX XXX
X X X XX XX
Clavell de moro
X X X XXX XXX
Porros i cebes
Llevamans
XX XX
X XXX XXX
Lletuga i endívia
Carabassó
7.- Marc de plantació
Tarongí
Orenga
X X
XXX XXX
6 m de llarg
6 m de llarg
Clavell de moro
Alls XX XX
Llevamans
X X XXX XXX
XX XX
XXX XXX
Pastanagues
X X Cogombres
XXXXXX
Espinacs
XXXX
XXXXXX
XXXX
Tarongí
Oreng a
XXXXXX
Clavell de moro
Llevamans
Remolatxa
Bledes
Alls
X X X X
X X X XXXXXX XXXXXX X X X
X X XXXX XXXX X X
X X X XXXXXX XXXXXX X X X
Farígola
Tarongí
X X XXXX XXXX X X
X X X XXXXXX XXXXXX X X X
1,5 m d'ample 1,5 m d'ample

40. 8.- Quadre cronològic de sembres
GEN. FEB. MARÇ ABR. MAIG JUNY JUL. AG. SET. OCT. NOV. DES. S: Sembra
SOLANÀCIES T: Transplantació
Tomatigueres S S T T T C C C C C C C: Collita
Pebres S S T T C C C C C
Alberguinies S S T T C C C C C
UMBEL.LÍFERES
Pastanagues C S-C S-C S S S-C S-C S-C S-C S-C C C
Apis C S-C S-C T-C T-C C S-C T-C C C C
Api-raves S S T T S-C T T
LILIÀCIES
Cebes T T T-C T-C T-C T-C C S S
Porros S-C S-C S-T-C S-T-C S-T-C S-C S-C S-T-C S-T-C C C C
Alls S C C S S
COMPOSTES
Lletugues S-T-C S-T-C S-T-C S-T-C S-T-C S-T-C S-T-C S-T-C S-T-C S-T-C S-T-C S-T-C
Escaroles T-C C C S S-T S-T-C S-T-C S-T-C
Endivies T-C C C S S-T S-T-C S-T-C S-T-C
QUENOPODIÀCIES
Remolatxes C C S-C S-C S-C S-C S-C S-C S-C S-C C C
Espinacs C C S-C S-C S-C S-C S-C S-C S-C S-C S-C C
Bledes C S-C S-T-C C C C C S-T-C C C C C
CUCURBITÀCIES
Cogombres S-T S-T S-T-C S-T-C S-T-C S-T-C C C C
Carabassons S-T S-T S-T-C S-T-C S-T-C S-T-C C C C
LLEGUMINOSES
Pèsols S S-C C C S S S S
Mongetes S S S S S-C S-C S-C C C
Faves S-C S-C C C C S S S S-C S-C
CRUCÍFERES
Cols T-C S-T-C S-T-C S-T-C S-C S-C S S-T S-T S-T S-T C
Colfloris o bròquil C C S-T S-T S-T S-T-C S-T C
Naps C S-C S-C S-C S-C S-C S-C S-C S-C S-C C C
Raves C C S S S C C
Ravenets S-C S-C S-C S-C S-C S-C S-C S-C S-C S-C S-C S-C

41. 8.- Quadre cronològic de sembres
Facultat de Profunditat de Temps de Temps de
germinació sembra naixement trasplantació
SOLANÀCIES
Tomatigueres 3-6 anys 2 mm 6-10 dies 60 dies
Pebres 3-4 anys 4 mm 8-10 dies 70-80
Alberguinies 5-6 anys 2 mm 8-9 dies 50-80
UMBEL.LÍFERES
Pastanagues 3-4 anys 1 mm 10-18 dies
Apis 5-9 anys 2 mm 20-25 dies 50-60 dies
Api-raves 5-9 anys 2 mm 20-25 dies 50-60 dies
LILIÀCIES
Cebes 1 any 2-4 mm 8-12 dies 50-70 dies
Porros 2-3 anys 3 mm 12-14 dies 60-90 dies
Alls 1 any 4 cm 10-12 dies
COMPOSTES
Lletugues 4-5 anys 3 mm 6-8 dies 35-45 dies
Escaroles 3-5 anys 3 mm 8-12 dies 40-50 dies
Endivies 3-5 anys 3 mm 8-12 dies 40-50 dies
QUENOPODIÀCIES
Remolatxes 3-5 anys 2 cm 8-12 dies
Espinacs 4 anys 2 cm 5-7 dies
Bledes 6-9a 2-3 cm 8-9 dies 35-45 dies
CUCURBITÀCIES
Cogombres 5-6 anys 2 cm 6-9 dies 25 dies
Carabassons 5 anys 3 cm 5-8 dies 20-30 dies
LLEGUMINOSES
Pèsols 3 anys 4 cm 5-10 dies
Mongetes 3-4 anys 4 cm 6-10 dies
Faves 6-8 anys 5-10 cm 10-20 dies 40-60 dies
CRUCÍFERES
Cols 4 anys 3 mm 6-7 dies 40-60 dies
Colfloris o bròquil 4 anys 3 mm 7-10 dies
Naps 4-5 anys 2 mm 5-6 dies 60-90 dies
Raves 3-5 anys 2 cm 5-6 dies
Ravenets 3-5 anys 2 cm 5-6 dies

42. 9.- Tipus de sembra
Per a conrear
verdures i hortalisses es
poden comprar llavors o
planter.
La llavor es pot
sembrar de diverses
maneres:
- Llavorers en recipients
- Llavorers al sòl.
- Sembra directa.

43. 9.- Tipus de sembra
Llavorers
Consisteix en sembrar
llavors i llavor trasplantar
el planter a l’hort. Es pot
fer:
- Llavorers en recipients.
- Llavorers al sòl.
Sembra directa
Sembrar al terreny
definitiu destinat a
l’horta. Aclarir l’excés de
plàntules.

44. 9.- Tipus de sembra
-Els llavorers permeten desenvolupar
plantes en ambients més adequats,
protegits de pluges, del fred, del sol directe i
amb substrat millor que la terra de l’hort.
- Un llavorer en recipients a cobert permet
iniciar el cultiu d’hortalisses a finals d’hivern.
- Els llavorers a terra tenen l’avantatge que
es disposa de major espai.

45. 9.- Tipus de sembra
Els llavorers en recipients es recomana per:
- Api - Meló
- Albergínia - Cogombre
- Carabassa - Pebrot
- Ceba - Porro
- Col - Síndria
- Lletuga - Tomàtic
La sembra directa a terra es freqüent en:
- Mongetes - Remolatxa
- Pèsols - Rave
- Faves - Espinacs
- Pastanaga - Xerevia

46. 9.- Tipus de sembra
Procediments de sembra en llavorers de recipients:
1.- Es poden fer llavorers durant tot
l’any, dependrà de l'espècie i del
clima. Fent un llavorer a cobert es
possible iniciar cultius d’hortalisses a
finals d’hivern.
2.- Els contenidors possibles són
molt variats:
• Tests, jardineres, bols
• Safates planes de plàstic
• Safates d’alvèols de poliestirè
• Safates d’alvèols de plàstic flexible

47. 9.- Tipus de sembra
Procediments de sembra en llavorers de recipients:
3.- S’ompli el recipient triat amb
substrat. La mescla típica està
formada per:
• 50% arena + 50% turba +
vermiculita
• Turba + arena + perlita a parts
iguales + vermiculita
• 75% turba + 25% perlita +
vermiculita

48. 9.- Tipus de sembra
Procediments de sembra en llavorers de recipients:
• Turba: es forma per la
descomposició parcial de la
vegetació de zones pantanoses.
Segons les condicions ambientals i
les espècies existents es formen
distints tipus de turba.
Es sol usar la turba negra,
proporciona un substrate més humit i
amb major capacitat de retenció
d’aigua.

49. 9.- Tipus de sembra
Procediments de sembra en llavorers de recipients:
• Perlita: roca volcànica silícea que
quan s’escalfa augmenta el seu
volum original. Es formen petites
bombolles que proporcionen
lleugeresa entre altres propietats.
Característiques:
És de naturalesa inorgànica
Poca densitat
Material neutre pH = 7
Granulometria entre 2-6 mm
Estructura estable

50. 9.- Tipus de sembra
Procediments de sembra en llavorers de recipients:
• Perlita
Sobre la planta presenta els
següents efectes:
Aconsegueix una bona aireació de
les arrels i una bona relació aireació /
humitat.
Això proporciona millor nutrició,
millor arrelament, i en general millor
desenvolupament.

51. 9.- Tipus de sembra
Procediments de sembra en llavorers de recipients:
• Arena
Juntament amb la grava és un dels
substrats més antics que es
coneixen.
La funció de l’arena és millorar el
drenatge i aconseguir un substrat
més solt.
L’arena sempre s’ha de desinfectar
abans d’utilitzar-la com a substrat.

52. 9.- Tipus de sembra
Procediments de sembra en llavorers de recipients:
• Vermiculita
És un mineral de la família de les
miques compost bàsicament per
alumini, ferro i magnesi.
Si s’escalfa (800 ºC) s’expandeix
Característiques:
- Naturalesa inorgànica
- Densitat baixa
- pH = 7.2
- Granulometria indicada de 5-10 mm
- Estructura no molt estable

53. 9.- Tipus de sembra
Procediments de sembra en llavorers de recipients:
• Vermiculita
Els efectes sobre la planta són
semblants als de la perlita
(drenatge i retenció d’aigua).
És un substrat que es pot
disgregar, pot endurir un poc el
substrat.
S’empra menys també pel seu alt
cost.

54. 9.- Tipus de sembra
Procediments de sembra en llavorers de recipients:
4.- Un cop emplenat el recipient
procedirem a sembra la llavor. Si es
una safata d’alvèols, amb un dit es
fa un petit forat i posem per cada
alvèol una llavor (si són de mida
gran) o 3 o 4 (si són de mida petita).
Si es tracta d’un altre tipus de
recipient sense alvèols,
s’escampen les llavors, es cobreixen
amb una fina capa de substrat.
Posarem etiquetes o els sobre buits
de les llavors per recordar que hem
sembrat a cada llavorer i la data de
sembra.

55. 9.- Tipus de sembra
Procediments de sembra en llavorers de recipients:
5.- Es aconsellable tapar amb un
vidre o amb un plàstic transparent
per ajudar a mantenir una
temperatura alta i retenir la humitat,
factors que facilitaran la germinació.
Anar destapant cada dia o cada dos
dies.
6.- Mantenir el llavorer a un lloc càlid,
sense sol directe i sense corrents
d’aire.

56. 9.- Tipus de sembra
Procediments de sembra en llavorers de recipients:
7.- S’ha de regar amb una regadora
o polvoritzador per a que l’aigua no
desplaci les llavors.
Els regs han de ser freqüents i amb
poca quantitat d’aigua impedint que
el substrat s'assequi.
També es pot emprar la tècnica de
reg per immersió. Consisteix en
introduir el llavorer en un recipient
amb aigua fins que el substrat quedi
banyat.

57. 9.- Tipus de sembra
Procediments de sembra en llavorers de recipients:
8.- Si empres una safata que NO
tingui alvèols, quans els plàntules
tinguin 3 o 4 fulles, trasplantar
l’excés de plàntules a un altre
recipient a una distància de 5 cm
entre elles (replicat).
9.- Si la safata és d’alvèols i ha
germinat més d’una llavor per
compartiment, deixar una única
plàntula per alvèol.
10.- A les poques setmanes estaran
llest el planter per a ser sembrat a
l’hort definitiu.

58. 9.- Tipus de sembra
Sembra directa a l’hort
Es poden sembrar certes especies directament a terra:
Pèsols Mongetes verdes
Xerevia
Espinacs Raves
Remolatxa
Faves Pastanaga

59. 9.- Tipus de sembra
Primavera Primavera- Verano Verano-
Verano Otoño
Sandía (s/p)
Pepino (s/p) Escarola (p) Cebolla (p)
Melón (s/p) Judía (s) Repollo Acelgas (p)
Sembra directa a l’hort: Lechuga (p) Tomates (p) Coles de Espinaca (p)
bruselas
Endivia (p) Pimiento (p) Hinojo
• L'època de sembra
Cebollino (p) Calabaza (s) Fresón
La primavera i l’estiu són els Cebolla (p)
Calabaza (s)
moments típics per a sembrar. Avas (s)
Guisantes (s)
Alguns cultius poden iniciar-se Tomate (p)
en qualsevol època de l’any Patata
(remolatxa, raves, porros,
lletugues, bledes, etc.
Otoño Invierno Invierno-
Primav.
Si es disposa d’hivernacle les Col (p)
dates s’amplien tot l’any. Coliflor (p) Cebolla Tomate
Brócoli (p) Remolacha (s/ Guisantes
p) (s)
Alcachofa Espinaca Berenjena
Zanahoria Acelga Pimiento
Ajo

60. 9.- Tipus de sembra
Sembra directa a l’hort:
• Preparació del terreny
La terra s’ha de preparar amb
antelació, llaurat en la tardor o hivern
per airejar-la, quan estigui ben seca.
Si fos un sòl molt argilós es
recomana incorporar arena per a
esmenar-ho.

61. 9.- Tipus de sembra
Sembra directa a l’hort:
• Preparació del terreny
Els elements químics més importants
necessaris per a les plantes són el
Nitrogen, Fòsfor, Potassi, Calci,
Magnesi, Sofre, etc.
Si el pH és molt elevat (major de 8),
sòl amb molt calci, indueix carències
de ferro i altres nutrients. Aplicar sofre
o turba rossa.
Si el pH és baix (menor de 5,5), s’ha
de pujar amb calcària molta o dolomita
(calci).

62. 9.- Tipus de sembra
Sembra directa a l’hort:
• Abonament
Segons el mètode de Gaspar Caballero
s’empra “fems de bassa”.
Es pot emprar també altre tipus d’adobs
orgànics naturals, com compost casolà,
fems (de vaca, ovella, cavall, etc.).
No s’hauria d’emprar altres tipus de
fertilitzants químics.
Si la terra de cultiu no té suficients
nutrients, la planta no creix suficient, es
pot fer abonament quan la planta està
instal·lada aportant composts de N-P-K.

63. 9.- Tipus de sembra
Sembra directa a l’hort:
• Sembra
La sembra es realitza segons el marc de
plantació vist anteriorment.
La profunditat de sembra sol ser de 1 cm,
cols i pèsols a 2 cm, mongetes a 4 o 5cm,
mirar en el paquet de les llavors.
Per accelerar la germinació es pot cobrir
l’hort, que evita l’evaporació i augmenta la
temperatura (germinació tª > 7ºC).
Les llavors no germinaran si es forma una
crosta dura a la superfície (períodes de
pluges seguides de vents secs).

64. Manteniment de l’hort:
• Reg de l’hort
• Abonament d’hortalisses
• Eliminació de males herbes
• Control de possibles plagues i
malalties
• Control de caragols i bavoses
• Recol·lecció