Dintre de les infeccions nosocomials, les bacterièmies associades a catèter (BAC) representen un greu problema assistencial. Amb el propòsit de millorar la seguretat del pacient en la prevenció d’aquestes infeccions, es plantegen intervencions multifactorials i multidisciplinàries encaminades a la prevenció de les BAC en la cateterització venosa perifèrica (CVP) a l’Hospital Universitari Vall d’Hebron.
El mes de juliol de 2012 va entrar en funcionament la Unitat d’Atenció a la Cronicitat i Complexitat (UACC) de la Gerència Territorial de la Catalunya Central de PER treballar en col•laboració amb els equips d’atenció primària (EAP), hospitals i residències geriàtriques de la comarca del Bages, per tal d’establir aliances entre els diferents proveïdors sanitaris, censar els pacients crònics complexos (PCC), i ampliar el model d’atenció dels pacients en situació de “final de la vida”.
La cirurgia robòtica (CR) es va introduir l’any 2009 a l’Hospital de la Vall d’Hebron i a l’Hospital de Bellvitge amb l’adquisició de dos sistemes da Vinci, dedicats a la cirurgia oncològica, bariàtrica i pediàtrica. La CR és l’alternativa menys invasiva de les tècniques quirúrgiques amb potencials beneficis per al pacient i el cirurgià, però el seu cost és elevat i l’evidència científica sobre els seus beneficis i riscos és escassa. A petició del Departament de Salut s’ha monitorat la seva introducció per valorar la seguretat i l’efectivitat.
Partint de l’aliança estratègica entre l’Hospital Germans Trias i Pujol (HUGTiP) i la Fundació Hospital de l’Esperit Sant (FHES) per a la cobertura integral del servei de pediatria, i de la col·laboració entre el Servei d’Urologia de l’HUGTiP i l'Institut Guttmann per a la creació de la Unitat Funcional de Neurourologia, en els últims anys les dues institucions han avançat en la visió territorial de l’assistència urològica, que s’ha traduït en la creació de la nova Unitat Funcional d’Urologia de Santa Coloma.
Institut Català de la Salut
Dintre de les infeccions nosocomials, les bacterièmies associades a catèter (BAC) representen un greu problema assistencial. Amb el propòsit de millorar la seguretat del pacient en la prevenció d’aquestes infeccions, es plantegen intervencions multifactorials i multidisciplinàries encaminades a la prevenció de les BAC en la cateterització venosa perifèrica (CVP) a l’Hospital Universitari Vall d’Hebron.
El mes de juliol de 2012 va entrar en funcionament la Unitat d’Atenció a la Cronicitat i Complexitat (UACC) de la Gerència Territorial de la Catalunya Central de PER treballar en col•laboració amb els equips d’atenció primària (EAP), hospitals i residències geriàtriques de la comarca del Bages, per tal d’establir aliances entre els diferents proveïdors sanitaris, censar els pacients crònics complexos (PCC), i ampliar el model d’atenció dels pacients en situació de “final de la vida”.
La cirurgia robòtica (CR) es va introduir l’any 2009 a l’Hospital de la Vall d’Hebron i a l’Hospital de Bellvitge amb l’adquisició de dos sistemes da Vinci, dedicats a la cirurgia oncològica, bariàtrica i pediàtrica. La CR és l’alternativa menys invasiva de les tècniques quirúrgiques amb potencials beneficis per al pacient i el cirurgià, però el seu cost és elevat i l’evidència científica sobre els seus beneficis i riscos és escassa. A petició del Departament de Salut s’ha monitorat la seva introducció per valorar la seguretat i l’efectivitat.
Partint de l’aliança estratègica entre l’Hospital Germans Trias i Pujol (HUGTiP) i la Fundació Hospital de l’Esperit Sant (FHES) per a la cobertura integral del servei de pediatria, i de la col·laboració entre el Servei d’Urologia de l’HUGTiP i l'Institut Guttmann per a la creació de la Unitat Funcional de Neurourologia, en els últims anys les dues institucions han avançat en la visió territorial de l’assistència urològica, que s’ha traduït en la creació de la nova Unitat Funcional d’Urologia de Santa Coloma.
Institut Català de la Salut
L’ús de la telemedicina facilita l’accessibilitat i, a més, disminueix el temps d’espera,
en els diagnòstics i tractaments, entre la consulta d’atenció primària (AP) i la
d’atenció hospitalària.
L’ús de la telemedicina facilita l’accessibilitat i, a més, disminueix el temps d’espera,
en els diagnòstics i tractaments, entre la consulta d’atenció primària (AP) i la
d’atenció hospitalària.
Arxiu de posters de la I Jornada de Seguretat en Atenció Primària Catalunya C...ICS Catalunya Central
Visualització dels pòsters presentats a la I Jornada de Seguretat a l'Atenció Primària Catalunya Central, que s'ha celebrat a l'Ateneu Igualadí, el 25 de setembre de 2014.
A partir de la publicació de la Llei 2/2010, elDepartamentde Salut (DS) posa en marxa una sèrie de dispositius per poder-la aplicar amb la màxima eficàcia i eficiència possible. La Llei 2/2010 marca uns canvis importants en el nostre sistema sanitari, l'avortament es despenalitza i es pot interrompre l'embaràs en uns terminis concrets i complint uns requisits.
Per tant, aquesta prestació passa a estar inclosa en la cartera de serveis del Sistema Nacional de Salut (SNS) i la prestació sanitària de l'IVE (interrupció voluntària de l’embaràs) es pot fer en centres de la xarxa pública o que hi estan vinculats.
El model de l’atenció a la IVE a Catalunya introdueix com a novetat la possibilitat de fer-la amb mètode farmacològic des dels ASSIR de l'atenció primària. una experiència molt estesa en països europeus i amb bons resultats. Aquesta iniciativa és estudiada a proposta de professionals experts del sistema sanitari amb el suport de les societats científiques i amb l'aval de la revisió feta per l’Agència d’Informació, Avaluació i Qualitat en Salut (AIAQS), sobre les diferents tècniques d'IVE.
Fer un anàlisi acurat amb els diferents serveis assistencials per identificar aquells pacients/patologies que es poden beneficiar d'una forma d'atenció diferent a l'hospitalització convencional. Establir nous circuits assistencials o bé fer una modificacio dels existents, si cal. Analitzar els dispositius d'hospital de dia que hi ha i dimensionar / dissenyar el canvi i la creació de noves unitats (pediatria, pneumologia i cardiologia).
Institut Català de la Salut
La prevalença de ferides cròniques (FC) dins de la nostra societat és molt elevada. Les d'etiologia vascular es donen en un 2% de la població. La cura de FC ocupa una gran part del temps de les nostres consultes, representa una despesa important de recursos, i un grau d invalidesa i desconfort en els pacients, que fan necessari que els dediquem una atenció cada vegada més acurada. És per això que hem creat la consulta d alta resolució de cures de ferides cròniques (CARC).
Institut Català de la Salut
Projectes de R+D+i per a la millora de l'autonomia personal i la qualitat de vida de pacients amb patologies específiques
by Albert Domingo, Joan Carles Castro. i2Cat
Les malalties de l'aparell locomotor ocupen el 30 per cent del temps assistencial dels metges d'atenció primària i són la segona causa d'IT per contingència comuna (61 % per mal d’esquena). Millorar la continuïtat assistencial transformant un model d'atenció fragmentada en un model d'atenció multidisciplinària (AP: metges de primària, infermeria, rehabilitació, i AE: COT, reumatologia, clínica del dolor) basat en la protocol•lització del procés.
Garantir una atenció sanitària integral de qualitat a les persones institucionalitzades, desenvolupar fórmules assistencials orientades a l’atenció proactiva, coordinar entre els diferents nivells assistencials i l’assistència 7diesx24hores, donar atenció al final de la vida, criteris projecte NECPAL i treballar en l’àmbit de la seguretat, qualitat dels tractaments en base a l’eficàcia, seguretat i eficiència
La Revista Annals d’Urologia és una publicació de la Societat Catalana d'Urologia que publica articles en català, castellà i en anglès que tinguin interès per a qualsevol especialista d'Urologia i altres professionals sanitaris.
L'empresa Karinter presenta solucions integrals per a la mobilització de pacients.
9 de desembre de 2015
Sala d'actes del Centre Corporatiu
Institut Català de la Salut
L'empresa Safe Patient Handling and Movement (SPHaM) presenta solucions integrals per a la mobilització de pacients.
9 de desembre de 2015
Sala d'actes del Centre Corporatiu
Institut Català de la Salut
L'empresa Arjohuntleigh presenta solucions per a la mobilització de pacients.
9 de desembre de 2015
Sala d'actes del Centre Corporatiu
Institut Català de la Salut
L'empresa Quvitec presenta solucions integrals per a la mobilització de pacients.
9 de desembre de 2015
Sala d'actes del Centre Corporatiu
Institut Català de la Salut
Presentació d'introducció de la Jornada d'Ajuts a Menors per a la mobilització de pacients.
9 de desembre de 2015
Sala d'actes del Centre Corporatiu
Institut Català de la Salut
Programa de la Jornada que pretén generar un espai de coneixement compartit sobre equips de treball que disminueixen el nombre de transferències manuals i/o l’esforç necessari per a la mobilització del pacient com a element clau per a la prevenció de lesions osteomusculars del personal sanitari.
9 de desembre de 2015
Sala d'actes del Centre Corporatiu
Institut Català de la Salut
Jornada Formalcat
Mesures preventives per controlar
l’exposició a formaldehid en els
laboratoris d’anatomia patològica:
experiències del projecte d’investigació FormalCat
MC Mutual
Departament d'Empresa i Ocupació
Institut Català de la Salut
Jornada Formalcat
Mesures preventives per controlar
l’exposició a formaldehid en els
laboratoris d’anatomia patològica:
experiències del projecte d’investigació FormalCat
MC Mutual
Departament d'Empresa i Ocupació
Institut Català de la Salut
Jornada Formalcat
Mesures preventives per controlar
l’exposició a formaldehid en els
laboratoris d’anatomia patològica:
experiències del projecte d’investigació FormalCat
MC Mutual
Departament d'Empresa i Ocupació
Institut Català de la Salut
Jornada Formalcat
Mesures preventives per controlar
l’exposició a formaldehid en els
laboratoris d’anatomia patològica:
experiències del projecte d’investigació FormalCat
MC Mutual
Dpt. d'Empresa i Ocupació
Institut Català de la Salut
Jornada Formalcat
Mesures preventives per controlar
l’exposició a formaldehid en els
laboratoris d’anatomia patològica:
experiències del projecte d’investigació FormalCat
MC Mutual
Departament d'Empresa i Ocupació
Institut Català de la Salut
Jornada Formalcat
Mesures preventives per controlar
l’exposició a formaldehid en els
laboratoris d’anatomia patològica:
experiències del projecte d’investigació FormalCat
MC Mutual
Departament d'Empresa i Ocupació
Institut Català de la Salut
El Programa Pacient Expert Catalunya® (PPE-CAT®) té com a objectiu promoure canvis d’hàbits que millorin la qualitat de vida i la convivència amb la malaltia mitjançant l’intercanvi de coneixements i experiències entre un igual (el pacient expert) i la resta de pacients d’un grup amb la mateixa malaltia.
C
El personal del Centro de Atención Primaria Dr. Guillermo Masriera, de Vilassar de
Mar; estudio en la primera semana de noviembre del 2011; estudio descriptivo
transversal sobre prevalencias y actitudes del personal del CAP en relación al
tabaquismo. Se realiza encuesta según Danilo (2003)/Masfer(2004). Análisis
estadístico por el test χ².
Les TIC estan transformant profundament la societat i la nova relació “professional de la salut-pacient”, més d’igual a igual, n’és una prova més. Internet és un recurs a l’abast de tothom que cal aprofitar tot potenciant l’educació de la ciutadania en l’ús d’informació de qualitat en temes de salut. A l’octubre de 2013, dins el programa d’activitats formatives dels EAP, una infermera d’un EAP i una professora de la UB, van realitzar una sessió clínica adreçada als professionals sanitaris dels EAP Mataró-6 i Mataró-7 de Mataró (Barcelona) sobre informació se salut de qualitat a Internet.
L’activitat física està considerada com un dels determinants de la salut amb major influència sobre
la morbimortalitat de la població. Per aquest motiu, i aprofitant que l’Ajuntament de Mataró ofereix
els itineraris de l’”A peu, fem salut!”, els professionals de l’EAP Mataró-6 van organitzar unes rutes
saludables per promoure l’activitat física com a element fonamental de salut i benestar.
Dins del programa d’atenció a la cronicitat s’implanta en el territori el programa de gestió de casos. Durant la
implementació sorgeix la necessitat d'elaborar un procés estandarditzat d'actuació.
L’octubre de 2013, dins el programa d’activitats formatives dels EAP, una infermera d’un EAP i una professora de la UB, van realitzar una sessió clínica adreçada als professionals sanitaris dels EAP Mataró-6 i Mataró-7 de Mataró (Barcelona) sobre qualitat de la informació relacionada amb temes de salut a Internet. Per conèixer quin ús d’Internet fan els professionals de la salut es passà una enquesta.
MN Internet i salut que en pensa i com l'utilitza el personal sanitari d'un EAP
Hj23 Inserció de PICC amb suport ecogràfic: resultats 2012
1. 3a Jornada. Canviar des de dins per millorar
Sitges, 13 de desembre de 2013
Inserció de PICC amb suport ecogràfic: resultats 2012
Autors: Núria Martí i Bladé, Asunción Marco Infante, Mª Teresa Martí i Garcia, Pilar Ramentol
Escaño, Montserrat Aragonés Mestres.
Introducció
Email:nuriamartib@ono.com
Les infermeres de l’hospital del dia de l’Hospital Joan XXIII, al Juny de 2008 van posar en marxa un
l hospital
l Hospital
XXIII
projecte d’iniciar la inserció de catèters PICCS per millorar la seguretat i la comoditat del pacient.
Després de 2 anys d’experiència i d’una revisió sistemàtica bibliogràfica es va realitzar un estudi
epidemiològic prospectiu de 24 mesos amb el qual es va observar que un 16,2% de totes les
complicacions del catèter era la flebitis, tromboflebitis i la trombosi venosa profunda que es una de les
complicacions de més impacte en la qualitat de vida del malalts amb càncer.
Així doncs, el que es plantegen les infermeres és: “Podem reduir la incidència de flebitis en les PICCS
inserides a l’hospital Joan XXIII de Tarragona?
l hospital
Tarragona?”
Amb l’estudi es va observa que a major calibre de la vena, menor risc de complicacions. És per això que
en aquest any 2012 es va iniciar el suport ecogràfic que ens va ajudar a detectar la vena de major
calibre.
Objectius
Material i mètodes
Generals:
Reduir d’incidència de flebitis, tromboflebitis i l
R d i d’i idè i d fl biti t
b fl biti la
trombosi venosa profunda.
Millorar la seguretat i el confort dels nostres pacients.
Específics:
Formació de tot l’equip d’infermeria de l’hospital Joan
XXIII per a poder realitzar aquest procediment.
Identificar la vena de major calibre per a la inserció.
Implantació del
I l t ió d l procediments ( l l
di
t (col·locació mitjançant
ió itj
t
ECO)
Avaluació dels resultats obtinguts amb aquest
procediment (inici de la recollida de dades)
• Tallers teoric-pràctic d’aquest procediment
insitu finalitzats l juliol.
i it fi lit t al j li l
• Formació de totes les infermeres de l’hospital
de dia i retens.
• Una vegada formades, s’inicia la implantació
en el nostre hospital de dia de la inserció de
PICCS amb el suport de la ECO.
Sense ECO
11
sin complicaciones
ETV
Resultats
Durant l´any 2012 es van i
D
t l´
insertar 117 PICC 63
t
PICC,s
sense suport ecogràfic i 58 amb ecografia..
El 11% dels pacients als quals se li ha col.locat
un catéter sense ecògraf presenten algun tipus
de complicación com la flebitis /trombosis o TVP.
En canvi, la resta de pacients als quals es
col.loca amb suport ecogràfic, aquesta
complicación es redueix fins un 2,5%.
89
2,5
Amb ECO
Sin complicaciones
ETV
97,5
Conclusions impacte en els objectius del Pla de salut
La elección de la vena i el adient calibre del catéter redueix el 70% de les complicacions com la flebitis/
trombosis/ TVP.
Facilita la comoditat del paciente, i millota de la seva qualitat de vida diària.
Organitza:
http://experienciespladesalut.canalsalut.cat